Apuntes-Sistema-immunitari.

pdf

luciariias16

Biología

2º Bachillerato de Ciencias y Tecnología

L'Estatut

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 SISTEMA IMMUNITARI

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Resposta inmunitaria: conjunt d'accions que fa el sistema immunitari per tal d’eliminar una
infecció o prevenir-la.

Innata Adquirida

➔ Naixem amb ella ➔ No naixem amb ella (vertebrats

➔ Combat l’infecció des de l’inici ➔ Identifica patògens concrets que
➔ No identifica patògens concrets reconeix els seus antigens
➔ No té memòria immunològica ➔ Triga 1 setmana a desenvolupar
Fagòcits ➔ Té memòria
Anticossos

Línies de defensa del cos:

Reservados todos los derechos.

Immunitat innata: Al ser inespeifica actua contra qualsevol microbi o substància.

1. 1ra línea de defensa: Defenses externes naturals

Barreres primàries: pell, mucoses, i sistemes d’expulsió.
- Mecàniques: pell (gruix i estructura), mucoses (fràgils xq permeten passar
els nutrients o gasos), sistemes d’expulsió (de microorganismes o partícules
raras)
- Químiques: formada per secrecions que neutralitza els patògens
- Biològiques: microorganismes que formen la micro flora natural

2. 2na línia de defensa: Defenses innates internes

Barreres secundàries: resposta cel·lular inespecífica que s’activa si per alguna
causa els patògens envaeixen els teixits.
→ Es posa en marxa el mecanisme de defensa per fagocitosi i una resposta
antiinflamatoria que allibera mediadors i substàncies antimicrobianes.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 Resposta cel·lular inespecífica:

1. Cèl·lules fagocítiques: Glòbuls blancs

- Macròfags: busquen patògens els poden: fagocitar i digerir o avisar per
senyals químiques a altres cèl·lules perquè a els ajudin amb l’infecció o
reprar el danys ocasionats pels patogens (inflamció)

- Granulòcits: (neutrofils, eosinofils, basòfils i mastocits): grups de fagocits

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Cèl·lules dendrítiques: poden fagocitar però la principal funció és estimular
el desenvolupament de la immunitat adquirida amb la presència d’antigens
limfòcits T.

2. Resposta inflamatòria: Quan els agents infecciós superen les barreres primàries
crean un focus infecciós que dona a la inflamació dintre de la immunitat innata per
controlar la infecció mentres es desenvolupa una resposta immunitària adaptativa.
- Inflamació donada per: srums, fagòcits, mastòcits i limfòcits T.
- Finalitat: aïllar i destruir el patogen i reparar el teixit danyat.
Inflamació:
1. Dilatació vasos sanguinis locals

Reservados todos los derechos.

2. Augment de la permeabilitat muscular
3. Quimiotaxis per l’alliberament de quimiciones
4. Es resol amb la reparació del teixit

3. Cèl·lules NK: Tipus de limfòcits amb activitat citotòxica innata. Estan per la sang i
s'encarreguen de matar cèl·lules canceroses o infectades. (Reconeix les cèl·lules
pels seus receptors a la superficie)

Resposta humoral inespecífica

4. Sistema de complement: conjunts de proteïnes (globulines) presents sempre al

plasma. Complement l’acció del sistema immunitari.
Funció: produir la lisi de microorganismes. Comença quan una de les globulines
s’uneix als complexos Ag-Ac, fent una activació en cadena.

5. Interferó: Petites proteïnes plasmàtiques creades pels limfòcits T, les NK i leucòcits

que intervenen en la replicació del virus a l’interior de les cèl·lules.
- Tipus 1: interferó Alfa i Beta, es produeixen i alliberen quan els leucòcits són
infectats pel virus. Quan contacten amb les cèl·lules veïnes les estimulen xq
sintetitzen antivirals (AVP), evita la proliferació viral, impedin la replicació del
genoma, síntesi de prot. o activant NK per destruir la cèl·lula afectada

- Tipus 2: interferó gamma (intervé en la resposta humoral específica). Produit

pels limfòcits T quan contacten amb un antigen durant la resposta
immunitària. Funció→ activar altres cèl·lules del sistema immunitari

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 Immunitat específica: 3a línia de defensa
- Molècules: anticossos
- Cèl·lules: limfòcits B o T
- Molècules antimicrobianes: interferó gamma

2 tipus de resposta immunitaria especifica:

Humoral: la fan els anticossos, el limfòcits B crean substàncies específiques que

produeixen la destrucció de l’agent invasor.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Celular: els limfòcits T ataquen directament al patogen.

1. Limfocits: responsables de desencadenar resposta específica. Van per la sang i

limfa.

Reservados todos los derechos.

Els dos tipus reconeixen antígens mitjançant receptor especifics d’antigen que tenen
incrustats en les seves cèl·lules plasmàtiques. (B: complex BCR) (T: complex TCR)

Limfòcits B: quan s’activen a partir del contacte amb un antigen es divideixen (per
augmentar en nombre) i formen un clon de limfòcits específiques que es converteixen en:
- Cèl·lules plasmàtiques: de vida curta encarregades de crear anticosso lliues
esecfics
- Cèl·lules B de memoria: que sobreviuen gran part de la vida animal

Limfòcits T: incapaços de reconeixer antigens natius; reconeixen fragments de l'antigen

que els hi presenta la molècula presentadora d’antigens; quan ja les reconeixen comença
l’activació de limfòcit i la seva resposta específica.

- Limfòcits T auxiliars (Th o T4): Reconeixen un pèptid antigènic presentat per un

molècula presentadora d'antigen. → Allibera citocines que activaran els limfòcits B i
T citotòxics, fent diferents accions per acabar amb el patogen.

- Limfòcits T citotòxics (Tc o T8): destrueixen les cèl·lules infectades, canceroses o

trasplantades mitjançant la lisi de citotoxines que provoquen l'aparició de porus a la
membrana de les cèl·lules infectades i la seva mort per apoptosi.
Només reconeixen els pèptids presentats per (MCH I)

- Limfòcits supressors Ts: inhibeixen l’activitat dels limfòcits T provocant que s’aturi
la producció d’anticossos.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 Cèl·lules presentadores d’antigen:
MHC I: presenten fragments d'antígens als limfòcits Tc quan són infectades per un virus o
tenen alguna alteración (ex: les cèl. canceroses)
Les MHC II: capten antigens mitjançant la fagocitosi → a l’interior són degradats i
transformats en fragments parts dels quals aniran a la membrana plasmàtica associats amb
les proteines MHC.

Anticossos: proteïnes del grup de les globulines creades pels limfòcits B, destinades a
unir-se unicamnet a antígens. Reben el nom d'immunoglobulines (lg).

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Poden quedar adherits a la membrana plasmàtica del limfòcit B → anticossos de superficie.
O són segregats a l’exterior de la cèl·lula circulant en la sang → anticossos lliures

Reacció antígen - anticos: és molt específica, es realitza per enllaços covalents entre
l’antigen i els aminoàcids del lloc d’unió de l’anticos.

Mecanismes d’eliminació del antígens pels anticossos:

1. Precipitació: els antígens són macromolècules solubles amb diversos determinants
antigènics, i els anticossos lliures al plasma s’uneixen als antígens formant agregats
solubles que precipiten i es fagocitaran.

Reservados todos los derechos.

2. Aglutinació: els anticossos reaccionen amb molècules d'antigen situats a la
superficie de bacteris o altres cèl·lules. Com a resultat les cèl·lules formen agregats
que sedimenten i són fagocitats.

3. Neutralització: els anticossos s’uneixen a certes proteïnes presents a la capside

d’un virus disminuits la capacitat d’infectivitat del vitus.

4. Opsonització: els anticossos s’uneixen a un bacteri patogen recobrint gran part de

la seva superfície augmenta la capacitat de fagocitosi, al afavorir l'adhesió del
complex a la supericè del macrofag.

Selecció clonal:
Cada antígen al unirse a receptores específics activa selectivamente una fracció de les
cèl·lules del conjunt de limfòcits. Aquest nombre petits de cèl·lules seleccionades dona lloc
a milions de cèl·lules clon.

Resposta primària: proliferació selectiva i diferenciació de limfòcits el 1r cop que el cos

s’exposa a un antigen concret.
- Es al cap de 10-17 dies després de l’exposició inicial a l’antigen.
- Durant aquest temps les cèl·lules B generen cèl·lules plasmàtiques i les cèl·lules T
s’activen fent diferents accions. Mentre l’individu està malalt. Finalment la malaltia
disminueix a mesura que els anticossos i cèl·lules T eliminen l’antigen de
l’organisme.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 Resposta secundària: l’individu s’exposa de nou al mateix antigen, la resposta és entre

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2-7 dies de major magnitud i més prolongada.

La resposta secundària és gràcies a la memoria inmunológica i dpe`n dels clons de

cèl·lules de memòria T i B.

Reservados todos los derechos.

Immunitat adquirida natural: es adquirida quen a l'organisme en ser exposat a una
infecció els seu sistema immune actua crea anticossos específics: immunitat natural
activa.

Immunitat natural passiva: a través de la placenta la mare li passa els es anticossos.

Immunitat adquirida artificial:

- Vacunació: administració de microbis morts o atenuats que provoquen una
determinada malaltia, de forma que estimula el sistema immunitari perquè produeixi
anticossos específics. Són preventives i generen immunitat artificial activa.

Seroteràpia: tractar al pacient d’un malaltia infecciosas amb sèrums. Són curatius i
generen immunitat artificial passiva

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
https://seleactivitat.cat/static/apunts/Inmunologia.pdf
ANOMALIES DEL SISTEMA IMMUNITARI

Reservados todos los derechos.

1. AUTOIMMUNITAT
De vegades, per error, el nostre cos no reconeix molècules del nostre cos (autoantígens) i
fabrica anticossos contra elles (autoanticossos). L’autoimmunitat és deguda a:

- Els autoantígens poden ser proteïnes que no acostumen a trobar-se en els limfòcits
(com el teixit cerebral, espermatozous,...) i si per alguna lesió s’alliberen a la sang es
produirà una resposta autoimmune.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 - El sistema immunitari forma limfòcits que no distingeixen algunes molècules del
nostre cos (limfòcits auto-reactius). Normalment s’eliminen en el tim però de
vegades van a la sang.

- El mimetisme molecular: molts paràsits formen complexos moleculars molt

semblants als dels cos de l’hoste. El sistema immunitari que ataca al paràsit pot ser
enganyat i pot atacar a molècules del propi cos. Ex: esclerosi múltiple.

2. DISFUNCIONS I DEFICIÈNCIES DEL SISTEMA IMMUNITARI.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2.1. Malalties d’autoimmunitat.
Si per error un antigen no és distingit pels limfòcits Th aquests quedaran activats i
reaccionaran contra aquest antigen del nostre propi cos.

2.2. Hipersensibilitat: És la reacció excessiva del sistema immunitari davant de l’exposició

d’un antigen inofensiu (al·lergogen).

➔ 1. IMMEDIATA
El primer contacte entre l’al·lergogen i l’aparell immunitari no produeix cap símptoma
extern però l’organisme queda sensibilitzat.

Reservados todos los derechos.

Les cèl·lules plasmàtiques, al final de tot el procés de reacció, fabriquen IgE que s’uneixen
als mastòcits i als basòfils.

En el segon contacte l’al·lergogen s’uneix a les IgE dels mastòcits i basòfils que alliberen a
l’exterior histamina i factors activadors de les plaquetes. Aquestes substàncies poden
provocar en pocs minuts efectes més o menys greus que poden provocar la mort de
l’individu.

És l’anomenat xoc anafilàctic. Alguns efectes que provoca són:

● Constricció dels bronquis
● Obstrucció dels capil·lars pulmonars per trombosi (coàguls)
● Hemorràgies intestinals
● Insuficiència cardíaca
● Vasodilatació

➔ 2. RETARDADA
És quan els efectes nocius apareixen al cap d’hores o dies de la segona exposició a
l’al·lergogen.

Els limfòcits T activats pel segon contacte produeixen interleucina i interferó gamma que
estimula els macròfags a concentrar-se a la zona afectada i es produeix una inflamació i
s’alliberen enzims que poden destruir els teixits del voltant.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 3. IMMUNODEFICIÈNCIA.
Incapacitat de l’organisme per aturar les infeccions microbianes. Pot estar provocada per:
➔ Trastorns genètics
➔ Errors en el desenvolupament dels òrgans limfoides
➔ Per infeccions víriques

3.1. Immunodeficiència congènita (primàries).

És hereditària. Pot aparèixer des del naixement o als pocs mesos d’edat. Les possibles
causes poden ser:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
➔ Que els limfòcits B facin pocs anticossos o no en facin
➔ Errors en la síntesi de proteïnes del complement
➔ Defectes en els limfòcits T
➔ Mala formació dels òrgans limfoides (especialment del tim)

Si l’error és degut a la incapacitat per fabricar anticossos, les anomalies apareixen a partir
dels sis mesos ja que abans encara tenien els anticossos de la mare.
Si l’error és per altres causes, les anomalies poden aparèixer des del naixement.

Tractament: antibiòtics, subministrament d’immunoglobulines, aïllament en espais estèrils

Reservados todos los derechos.

(nens bombolla) o trasplantament de medul·la òssia, segons la gravetat.

3.2. Immunodeficiència adquirida (secundàries).

S’adquireix al llarg de la vida. Es pot adquirir per:

➔ Infecció microbiana (Sida)

➔ Malaltia d’autoimmunitat (pot provocar el deteriorament d’un òrgan limfoide).
➔ Càncer (leucèmia limfoide crònica): Hi ha un augment d’un tipus de limfòcit B
anòmal que produeix menys anticossos del normal.

La SIDA (Síndrome d’inmunodeficiència adquirida)

Un cop integrat el virus pot quedar inactiu en forma de provirus o duplicar-se i formar nous
virus.
Vies de contagi: sanguínia, relacions sexual i maternofetal

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
 6. ELS TRASPLANTAMENTS I ELS FENÒMENS DE REBUIG.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El trasplantament és la substitució d’un òrgan o teixit malalt per un de sa. Tipus:

● Autotrasplantament: L’òrgan o teixit trasplantat procedeix de la mateixa persona.

● Isotrasplantament: L’òrgan o teixit trasplantat procedeix d’una altra persona però

amb la mateixa constitució genètica (bessons univitalins).

● Al·lotrasplantament: L’òrgan o teixit trasplantat procedeix d’una altra persona amb

diferent constitució genètica.

● Xenotrasplantament: L’òrgan o teixit trasplantat procedeix d’una espècie diferent.

Tipus de rebuig:

Reservados todos los derechos.

La causa de les reaccions de rebuig: són les proteïnes MHC de les cèl·lules del teixit
trasplantat que actuen com a antigen.

No hi ha problemes de rebuig en dues situacions:

● Quan donant i receptor tenen les proteïnes MHC iguals (bessons univital·lins).

● Quan són teixits sense o amb molt poca irrigació sanguínia com és el cas de la
còrnia de l’ull.

Per disminuir la probabilitat de rebuig s’intenta que entre donant i receptor hi hagi el màxim
grau d’histocompatibilitat:

● Mateix grup sanguini.

● Les proteïnes MHC (HLA) el més semblant possible.

Abans i després (a vegades tota la vida) del trasplantament cal subministrar al receptor
fàrmacs immunosupressors per disminuir l’activitat del sistema immunitari. Aquests
provoquen que el pacient pugui patir amb més facilitat altres malalties.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4657069
si lees esto me debes un besito
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.