Anomalies-Sistema-Immunitari.

pdf

M4RIN4

Biología

2º Bachillerato de Ciencias y Tecnología

Frederic Martí i Carreras

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ANOMALIES DEL SISTEMA IMMUNITARI

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
DISFUNCIONS I DEFICIENCIÈS SISTEMA IMMUNITARI

El sistema immunitari pot actuar de manera excesiva (hipersensibilitat), pot atacar

cèl·lules pròpies (malaltia autoimmune) o pot respondre dèbilment
(immunodeficiències)

Immunitat Antigen Malaltia

Errònia Propi Autoantigen Autoimmunitat

Innocu Al·loantigen Rebuig

Reservados todos los derechos.

Excessiva Aliè Al·lergen Al·lèrgia

Perillòs Patògen Hipersensibilitat

Defectuosa Immunodeficiència

AUTOIMMUNITAT

Autoimmunitat→ fabricar anticossos contra elements propis de l’organisme.

Causes: confinament de les proteïnes en llocs concrets de l’animal, limfòcits

autoreactius (no distingeixen els propis antígens dels de fora) i mimetisme molecular.

Malalties d’autoimmunitat

● Diabetis juvenil→ el sistema immunitari destrueix les cèl·lules del pàncrees que
produeixen insulina, la hormona que fa que les cèl·lules utilitzin la glucosa.
Aquesta s’acomula en la sang i per tant, han d’injectar-se insulina.
● Esclerosi múltiple→ els anticossos i els macròfags activats ataquen als
autoantigens a la beina de mielina. L’axó queda sense mielina i comporta
disfuncions neurològiques.

Hipersensibilitat

Reacció excesiva del sistema davant d’un antigen innocu o poc perillós.

-Al·lèrgia: determinades reaccions d’hipersensibilitat.

-Al·lergen: antigen que provoca la hipersensibilitat.

➔ Hipersensibilitat immediata→ el primer contacte entre l’al·lergen i l’aparell

immunitari no provoca cap símptoma extern, però indueix mecanismes
bioquímics en estat latent fins al segon contacte (sensibilització).

PRIMER CONTACTE
1) Els macròfags capten els al·lèrgens, els degraden i els exposen a l’exterior
parts de les seves molècules unides a complexos MHC.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4103318
 2) Els limfòcits T col·laboradors reconeixen els fragments i secreten
interleucines. Aquestes actuen als limfòcits B, maduren en cèl·lules
plasmàtiques i secreten anticossos IgE.
3) Les IgE s’uneixen a receptors específics de la membrana.

SEGON CONTACTE
1) Les molècules al·lèrgenes s’uneixen a les IgE. Fent que s’activin reaccions
enzimàtiques.
2) S’alliberen a l’exterior mediadors químics al·lergènics com la histamina.
Aquests poden produir la mort de l’individu (xoc anafilàctic).

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
➔ Hipersensibilitat retardada→ apareixen al cap d’unes hores o dies de la
segona exposició.

1) Els limfòcits T activats pel segon contacte amb l'al·lergen secreten diversos
tipus d’intereucines i interferó. Aquests activen els macròfags i atrauen els
monòcits i neutròfils cap als teixits afectats.
2) Els macròfags activats s’adhereixen els uns amb els altres a la zona afectada
i es formen nòduls granulosos i s’alliberen enzims que destrueixen els teixits
propers.

Reservados todos los derechos.

SIDA I EFECTES EN EL SISTEMA IMMUNITARI

Quan el material genètic ha quedat integrat en el de la cèl·lula queda inactiu en forma

de provirus durant un temps prolongat abans de duplicar-se.

Acció sobre el sistema immunitari

1) El virus s’uneix a la cèl·lula pels receptors

d’aquesta i en els coreceptors (CCR)
2) Es fusiona l’embolcall del virus amb la membrana
de l’hoste i entra.
3) S'absorbeixen les proteïnes de la nucleocàpsida,
s’allibera ARN víric i es duu a terme la
transcriptasa inversa.
4) La transcriptasa inversa forma una cadena
d’ADN per cada de ARN.
5) Es degrada la cadena d’ARN i es sintetitzen
d’ADN. Dues cadenes dobles d’ADN víric.
6) Les dobles cadenes d’ADN entren al nucli.
7) S’integren a l’ADN de l’hoste, queden en estat
inactivat, provirus.
8) Es forma ARN missatger i ARN víric.
10) Es formen proteïnes del virus amb els ribosomes
11) Es reordenen les noves molècules del virus.
13) Els virus fills es separen de la cèl·lula hoste.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4103318
 CONTAGI DEL VIRUS DE LA SIDA

-Sang: la sang d’una persona infectada es posa en contacte amb la sang d’una
persona sana. A través de lesions en la pell, ús compartit de xeringues i agulles
contaminades.
-Relacions sexuals: presència de VIH en les secrecions vaginals i en l’esperma.
Fragilitat de les mucoses vaginals.
-Materno fetal: si una dona embaraçada està infectada pel VIH, atravessa la placenta
i arriba a la sang del fetus.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
FASES I SÍMPTOMES DE LA SIDA

➔ Fase d’incubació: entre 1 i 6 setmanes. No s’aprecia cap símptoma de la seva

presència. El virus prolifera en les cèl·lules immunocompetents.

➔ Fase d’infecció aguda: símptomes semblants als gripals. En algunes persones

no son apreciables. Al cap de 4 mesos produeixen anticossos contra el VIH que
el mantenen a ratlla i redueixen la fase aguda d’infecció.

➔ Fase asimptomàtica: fins a 10 anys, els símptomes greus no apareixen. En el

plasma sanguini hi ha grans quantitats d’anticossos.

➔ Fase simptomàtica: aparell immunitari està deteriorat. Manifestacions greus.

Reservados todos los derechos.

Símptomes de la SIDA:

- Sistema nerviós: encefalopatia per VIH (pèrdua muscular, paràlisi, descoordinació,...)

- Aparell digestiu: caquèxia per VIH (diarrees, pèrdua de per, cansament, debilitat,...)

- Infeccions oportunistes produïdes per microorganismes que troben el sistema

immunitari molt debilitat.

- Incidència de càncers malignes oportunistes, com el Sarcoma Kaposi.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4103318
 DIAGNOSI I TRACTAMENT SIDA

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
·Mètode ELISA: s’extreu sang, es posa en contacte amb els antígens del VIH. I es
detecta la presència d’anticossos antiVIH.

Antiretrovirals (ARV): fàrmacs amb els que es frena el progrés de la malaltia i s’allarga
la supervivència dels malalts.

- AZT, DDI, DDC→ inhibidors de la transcriptasa inversa, induir a la formació

d’ADN incomplet que impedeix la reproducció del virus.
- Antiproteases→ inhibeixen les proteases dels virus, impedeixen la unió de les
molècules proteiques dels nous virus.

L’obtenció d’una vacuna eficaç és molt difícil perquè el material genètic muta molt
ràpid.

Reservados todos los derechos.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4103318