Apunts Al Lergies Tema 1-7

TEMA-1.
pdf
Anónimo
Al·lèrgies i Intoleràncies Alimentàries
4º Grado en Ciencia y Tecnología de los Alimentos
Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación

Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 1. INTRODUCCIÓ
Reaccions adverses als aliments: reaccions desfavorables que es poden presentar després
de la ingesta, contacte o inhalació d’un aliment o d’un dels seus components.
N’hi ha de dos tipus:
- Tòxiques: apareixen en tots els individus que les ingereixen en quantitat suficient.
Ex: bolet verinós.
- No tòxiques: només es presenten en individus susceptibles. Aquest fet s’anomena

HIPERSENSIBILITAT ALIMENTÀRIA. Ex: marisc.
Tipus de reaccions adverses no tòxiques
Hipersensibilitat alimentària: resposta amb símptomes o signes reproduïbles, iniciats per

l’exposició a un estímul que és tolerat en individus normals.
*Un símptoma és el que nota la persona interiorment (per exemple mal de panxa), en
canvi, un signe és el que es veu a simple vista (per exemple posar-se vermell).
Podem classificar la hipersensibilitat alimentària en dos grans grups que es diferencien

segons el seu mecanisme patogènic:
- Intolerància: es tracta de malalties o alteracions produïdes per mecanismes no

immunitaris.
- Al·lèrgia: es tracta de malalties o alteracions en les que el sistema immunitari

s’activa. Dintre d’aquest grup trobem dos tipus d’al·lèrgies:
o Ig-E mediades: son les al·lèrgies alimentàries.

o Ig-E no mediades: per exemple la malaltia celíaca.
o Mixtes
*IgE: immunoglobulina E, és un anticòs.
Taula resum hipersensibilitat alimentària
Reacció tòxica Reacció Malaltia Reacció IgE-mediada

d’intolerància celíaca (al·lèrgia)
Depèn de factors NO SI SI SI
individuals
Depèn de factors de SI NO NO NO
l’aliment
Mecanisme Divers, no Divers, no Immunològic immunològic
immunològic immunològic
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9303804
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Manifestacions Depenent de la Depenent de la Depenent de Independent de la
quantitat. quantitat. la quantitat. quantitat. Aparició <
Aparició 0-48h Aparició min-h Aparició > 120 min
mesos
Tractament d’al·lèrgies i d’intoleràncies
La millor forma de tractar les al·lèrgies i les intoleràncies és realitzar una DIETA
D’EXCLUSIÓ, és a dir, evitar completament l’aliment o aliments que les causen.
En cas d’al·lèrgia a aliments no es poden consumir quantitats mínimes dels aliments

causals. Poden arribar a induir un xoc anafilàctic i arribar a ser mortals.
*Els aliments son

responsables d’un 50%
d’anafilaxis tractades a
urgències.
Prevalença
< 10 anys > 10 anys

Intolerància alimentària 19% - 80%
Al·lèrgia alimentària 5% - 8% 1% - 3%
(més elevada en atòpics)
Malaltia celíaca 1%
*Les al·lèrgies alimentàries es donen més en nens que en adults ja que la majoria
d’al·lèrgies més comunes en nens es poden curar.
La prevalença a l’al·lèrgia alimentària està augmentant degut a:
- Factors genètics: atòpia → tendència a produir anticossos IgE contra substàncies

innòcues.
- Factors ambientals: viure en un ambient molt net i molt estèril fa que el sistema
immune no pugui actuar contra patògens i es desenvolupen més al·lèrgies. En
canvi viure en un ambient menys higiènic i estèril fa que el sistema immune estigui
constantment lluitant contra patògens i es desenvolupen menys al·lèrgies.
si lees esto me debes un besito

TEMA-2.pdf
Anónimo


TEMA 2. FISIOLOGIA DEL SISTEMA IMMUNITARI
INTRODUCCIÓ
Trobem dos tipus de resposta immunitària:
1. Resposta immunitària innata / inespecífica
Dintre d’aquest grup trobem:
- Barreres: per exemple la pell.

- Cèl·lules fagocítiques: destrueixen patògens, els fagociten (se’ls “mengen”).
- Cèl·lules NK: cèl·lules que causen la mort d’altres cèl·lules.
- Sistema del complement: sistema molt complex.
Aquest tipus de resposta immunitària actua d’una forma molt més ràpida.
2. Resposta immunitària adaptativa / adquirida / específica
- Aquest tipus de resposta immunitària no actua tan ràpid però és molt més
efectiva.
- Dintre d’aquesta immunitat trobem els limfòcits, de tipus B, Th i Tc. Son cèl·lules
que tenim als teixits i a la sang.
ELEMENTS
Antigen (Ag): substància química que és reconeguda com estranya pel sistema immunitari
i provoca una resposta immunitària (immunogen). En general és estrany i perjudicial per
a l’organisme. Per exemple: virus, bacteris.
Al·lergogen o al·lergen: antigen que provoca al·lèrgies. En general és una substància

innòcua. Per exemple: préssec, llet, marisc...
Característiques:
- Son de naturalesa proteica

- Tenen un pes molecular relativament gran (PM>10000Da).
Un epítop o determinant antigènic és una porció que

s’uneix a l’anticòs o al receptor antigènic cel·lular. Pot
estar compartit entre diferents antígens o al·lergògens →
REACCIONS ENCREUADES (per exemple la pols i les
gambes).
Teixits limfoides
En tenim de dos tipus:
- Òrgans primaris: son els òrgans de formació.
- Òrgans secundaris: son els òrgans d’acumulació o magatzem.
*Un exemple de teixit limfoide

associat a l’intestí seria la
malaltia celíaca.
Leucòcits: cèl·lules immunocompetents
Aquest tipus de cèl·lules no només es troben a la sang, sinó també en els teixits, sobre tot
en els teixits limfàtics. Hi ha diversos tipus de leucòcits:
a) GRANULÒCITS
Es troben en sang i teixits. Els podem classificar en:
- Neutròfils: tenen capacitat fagocítica.

- Eosinòfils: actuen contra la defensa de paràsits, participen en la reacció al·lèrgica.
- Basòfils: es troben a la sang. Son receptors per a IgE i intervenen en les reaccions
al·lèrgiques.
- Mastòcits: es troben als teixits. Son receptors per a IgE i intervenen en les
reaccions al·lèrgiques.
*Els basòfils i els mastòcits son les mateixes cèl·lules, només canvia el lloc on es troben.
b) MONÒCITS I MACRÒFAGS
- Els monòcits es troben a la sang i els macròfags als teixits.

- Tenen capacitat fagocítica
- Secreten citocines i espècies reactives d’oxigen (ROS)
- Estan implicats en la resposta inflamatòria.
c) CÈL·LULES DENDRÍTIQUES (DC)
- Es troben als teixits

- Estan formades per moltes ramificacions

Al·lèrgies i Intoleràncies A...
Banco de apuntes de la
- Son indispensables ja que son cèl·lules presentadores d’antigen (APC). El que fan
és avisar als limfòcits perquè s’activin. Sense aquestes cèl·lules, si passa un bacteri
pel costat d’un limfòcit, aquest no actuaria.
d) LIMFÒCITS
- Es troben a la sang i als teixits
- Son específics. A la seva superfície tenen un receptor (pany) on només pot entrar
un antigen (clau).
- Quan s’activen, alguns d’ells queden com a memòria. Si torna a entrar aquell
patogen, tindran memòria i actuaran més ràpid.
- Poden actuar de dos formes:
o Anticossos: R.I humoral.
o Citotoxicitat específica: R.I cel·lular.
- En trobem de dos tipus:
1. LIMFÒCITS T: son els que acaben de madurar al timus.
Dintre d’aquest grup trobem:
- Limfòcits T col·laboradors (Th o T CD4+). Trobem els subtipus Th1, Th2... Aquests
son essencials. L’activació de la resposta immunitària específica necessita
l’activació dels Th. La APC activa els Th i aquests activen la R.I específica.
- Limfòcits T citotòxics (Tc o T CD8+): citotoxicitat específica. Maten cèl·lules; son

similars a les NK però ho fan de forma específica.
Els limfòcits s’activen quan l’Ag s’uneix a receptors específics de la cèl·lula. Tenen
receptors específics per l’antigen.
Necessiten les molècules del complex principal d’histocompatibilitat (MHC) per activar-
se. (les MHC participen en l’activació dels Th per part de les APC).
2. LIMFÒCITS B
Aquest tipus de limfòcits s’activen quan l’Ag s’uneix a receptors específics de la cèl·lula.
Quan s’activen es converteixen en cèl·lules plasmàtiques i fabriquen anticossos. (son
fàbriques d’anticossos).
3. CÈL·LULES NK (natural killer) → Produeixen citotoxicitat.
Especificitat antifènica (limfòcits T i B)
Cada limfòcit té un tipus de receptor antigènic. Tots els limfòcits tenen receptors a la
superfície.

Trobem dos tipus de receptors:
- BCR: B-cell receptor (receptors pels limfòcits B)

- TCR: T-cell receptor (receptors pels limfòcits T)
Citocines (CK): polipèptids que actuen com a mediadors entre cèl·lules (actuen sobre
receptors cel·lulars).
- Interleucina 6 → té un paper important en la febre.
Anticossos (Ac) o Immunoglobulines (Ig)
- Proteïnes plasmàtiques i en teixits.

- Participen en la resposta immunitària adaptativa.
- 4 isotips: IgG, IgA, IgM, IgE.
- Estan formats per:
o Cadenes: 2 lleugeres i 2 pesades que estan unides entre si

o Regions: constants (CL, CH) que inclouen parts de les cadenes
pesades i parts de les cadenes lleugeres i és diferent en funció de
l’isotip; i variables (VL, VH) que també inclou parts de les pesades i
lleugeres. És la regió que dona especificitat antigènica i, seran tan
diferents com antígens hagin entrat al nostre organisme.
Tipus d’anticossos
- IgG:
o Majoritari en el plasma.
o Únic que travessa la placenta (immunitat passiva).
- IgA:
o 15-20% de les Ig plasmàtiques. Majoritària en secrecions
o Producte del MALT (secrecions i mucoses) -→ llàgrimes, saliva, llet...
o Monòmer al plasma, dímer en secrecions (sIgA)
- IgM
o 10% de les Ig plasmàtiques
o Estructura pentàmera
o Síntesi precoç
- IgE
o <1% de les plasmàtiques
o S’uneix a basòfils, mastòcits i eosinòfils
o Responsable de les reaccions al·lèrgiques.

Molècules del complex principal d’histocompatibilitat (MHC)
Els limfòcits T necessiten les molècules del complex principal

d’histocompatibilitat (MHC) per activar-se. (La interacció entre APC i Th
necessita la participació de les MHC).
La APC “prepara” l’antigen. Agafa tot l’antigen i el processa i finalment el posa
sobre l’MHC. Un cop sobre l’MHC llavors si que s’activa el limfòcit T.
Les MHC son les molècules que acompanyen l’antigen, però no l’antigen sencer, sinó
l’epítop (el tros que ha processat la APC).
- Necessàries per l’activació dels limfòcits T.

- Tipus:
o Classe I (MHC-I): necessàries perquè s’activin els Tc
▪ HLA-A, HLA-B, HLA-C.
▪ En totes les cèl·lules nucleades
▪ Intervenen en la interacció Tc-cèl·lula.
o Classe II (MHC-II): necessàries perquè s’activin els Th

▪ HLA-DP, HLA-DQ, HLA-DR
▪ Només en cèl·lules presentadores d’antigen (APC)
▪ Intervenen en la interacció Th-APC
*No totes les persones tenen el MHC igual sinó que hi ha milers de formes. Quan donem
teixit, pot ser que l’altre persona sigui incompatible degut al MHC. Per ser compatibles, el
MHC hauria de ser el més semblant possible.
La malaltia celíaca es presenta només en les persones que tenen un MHC
DQ2 o DQ8.
RESPOSTA IMMUNITÀRIA INNATA
1. Barreres naturals
- Pell: és una barrera tant física com química que impedeix l’entrada de la majoria
de patògens del nostre entorn.
El moc actua com una barrera química impedint l’entrada de patògens.
Aparell respiratori / digestiu / urinari:
- Secreció mucosa i cilis: els cilis fan un moviment ondulant que el que fa és eliminar
patògens conduint-los cap a l’exterior.
- Barrera epitelial: unions estretes (proteïnes. Uneixen els enteròcits perquè no hi
hagi una via d’entrada de patògens).
- Barreres químiques: degut a les secrecions
o Lisoenzim (saliva)
o Àcid (estómac)
- Barrera biològica: microbiota. Majoritàriament a nivell intestinal, però està a tot
arreu on hi hagi mucosa. Per tant, parlem d’una barrera microbiològica.
2. Fagocitosi
És un procés que es posa en marxa quan algun patogen és
capaç de superar les barreres naturals mencionades
anteriorment. Bàsicament es tracta d’ingerir i digerir els
patògens.
Els únics que tenen capacitat fagocítica son els macròfags i els
neutròfils (els anomenarem fagòcits).
El primer pas és el procés de quimiotaxi, és a dir, el moviment

de desplaçament del fagòcit cap al lloc on hi ha el patogen. Un cop al lloc, el fagòcit
ingerirà el patogen.
Un cop ingerit el patogen, el trencarà. El fagòcit produirà substàncies letals per contribuir
a la seva destrucció.
Un cop destruït el patogen, el macròfag pot eliminar-lo per exocitosis. En canvi el neutròfil
no té aquesta capacitat, sinó que els acumula a l’interior fins que mor.
3. Sistema del complement
Consta de 30 proteïnes d’origen hepàtic

que es troben a nivell plasmàtic de forma
inactiva naturalment. Només s’activen
quan hi ha l’entrada d’un agent patogen.
Un cop activades desencadenen un seguit
de mecanismes per destruir l’agent
patogen.
Es pot activar fonamentalment per dues

vies: via clàssica i via alternativa:
- Activació via clàssica: Ag-Ac. És un tipus de resposta adaptativa. (per tant, aquest
sistema del complement pot participar tant en la resposta innata com adaptativa).
- Activació via alternativa: lipopolisacàrids bacterians. Compostos de la superfície
del patogen son suficients per activar aquest sistema.

4. Cèl·lules NK
- Limfòcits sense receptors antigènics específics.

- Provoquen apoptosi (mort cel·lular)
Reconeixen cèl·lules tumorals, cèl·lules infectades per virus
o cèl·lules d’òrgans trasplantats.
Secreten perforina que crea una perforació a la membrana de la cèl·lula reconeguda. Amb
aquesta perforació, s’aconsegueix l’entrada de grans quantitats de líquid a la cèl·lula
infectada. Això provoca una lisi o citòlisi (trencament de la cèl·lula). També secreta
granzim, que és un enzim proteolític que el que fa és fragmentar el DNA d’aquesta cèl·lula
provocant l’apoptosi de la cèl·lula.
El que aconseguim finalment és que rebenti la cèl·lula infectada. Un cop fet, és necessari
que els macròfags degradin el patogen que havia infectat aquesta cèl·lula.
RESPOSTA INFLAMATÒRIA
Reacció fisiològica inespecífica enfront d’una agressió (infecciosa, física, química,

alimentària, etc.).
Objectius:
- Aïllar i destruir l’agent agressor
- Reparar el teixit lesionat.
Elements:
- Vasos sanguinis
- Leucòcits
- Mediadors de la inflamació.
Característiques:
- Calor
- Vermellor
- Edema
- Dolor
- Pèrdua de funció
Mediadors formats de novo:
La majoria de mediadors tenen una vida molt

curta. En alguns casos un mediador pot estimular
la secreció d’un altre. I d’aquesta manera
potenciar més la resposta inflamatòria. Els
mediadors derivats de l’àcid araquidònic. Un cop
obtingut aquest àcid per acció d’enzims, donen
lloc a un seguit de mediadors.

Es produeix una vasodilatació: es dilaten els vasos sanguinis. Aconseguim un augment de
flux sanguini, fent que augmentin els elements cel·lulars. Això es manifesta amb eritrema
(vermellor) i calor.
*La histamina és un mediador que promou la vasodilatació.
Amb la vasodilatació es produeix un augment de
permeabilitat de les proteïnes, afavorint la seva
sortida cap a fora dels vasos sanguinis. Amb aquesta
sortida també surt líquid, formant-se un edema
(acumulació de líquid o exsudat). Aquest edema pot
pressionar fibres sensibles produint dolor.
I seguidament es produeix una quimiotaxi. (Les
proteïnes del sistema del complement i els derivats
de l’àcid araquidònic afavoreixen la quimiotaxi). Es
produeix un infiltrat de cèl·lules immunitàries que
alliberaran els seus mediadors que poden
contribuir a la sensació de dolor.
RESPOSTA IMMUNITÀRIA ADAPTATIVA
1. Captació i processament de l’antigen
- Interiorització i digestió de l’antigen.

- Unió intracel·lular a MHC-II i expressió a la superfície cel·lular.
Una cèl·lula dendrítica captarà l’antigen, el trencarà i l’exposarà.

2. Selecció i activació del limfòcit Th específic
(aquell que tingui la clau per l’antigen en concret)
Limfòcits efectors
Hi ha una presentació antigènica, només el Th específic s’activarà i en

funció de l’entorn en el que ens trobem s’activarà Th1, Th2, Th17 o Th
regulador.
a) Resposta Th1: acció dels limfòcits Th1 efectors
En aquest cas el Th s’ha diferenciat en Th1.
Reprodueixen un seguit de citosines que promouen la fagocitosi i la

resposta inflamatòria i activen els limfòcits B que produeixen
anticossos (poden activar per una de les vies el sistema de
complement per desencadenar una resposta citotòxica).
A través del sistema de complement es produeix l’apoptosi de la cèl·lula.
b) Resposta Th2: acció dels limfòcits Th2 efectors
IL-4 actua sobre diferents cèl·lules i pot desencadenar

una defensa contra paràsits. Si actua contra limfòcits B
pot ser que produeixin anticossos i si actua contra
mastòcits es pot produir la desgranulació i alliberament
de mediadors vasoactius. És el que s’associa amb les
respostes al·lèrgiques. A la vegada, tendeix a inhibir la
resposta Th1.
Resposta efectora de la immunitat específica
Sigui Th1 o Th2 els limfòcits col·laboradors seguiran secretant citosines i es produirà una
resposta humoral (limfòcits B a través d’anticossos).
Qualsevol dels dos pot activar la resposta humoral però

només els Th1 poden activar la resposta cel·lular.
Limfòcits C citotòxics ataquen directament la cèl·lula

diana.
RESPOSTA HUMORAL: ACTIVACIÓ DE LIMFÒCITS B
Tenen la capacitat de reconèixer el patogen perquè tenen

receptors específics per aquest patogen. També participen els
col·laboradors (col·laboren en l’activació dels limfòcits B).
Hi ha limfòcits B de memòria contra l’antigen que l’ha activat.
RESPOSTA CEL·LULAR: ACTIVACIÓ DELS LIMFÒCITS TC
- Limfòcit Tc activat:
o Interacció específica (TCR)
o Provoca apoptosi
Reconeixen la cèl·lula a través dels receptors específics a través de contacte directe i

provoquen la seva apoptosi. El mecanisme d’acció dels limfòcits Tc és el mateix que el de
les NK però en aquest cas ho fan de manera específica.
SISTEMA LIMFOIDE ASSOCIAT A L’INTESTÍ
Malt: teixit limfoide associat a mucoses

- Gran superfície
- Resposta efector = IgA → tant a nivell de mucoses com a nivell intestinal la IgA és
majoritària.
-
Galt: teixit limfoide associat a l’intestí
- Tolerància a microorganismes comensals i proteïnes de la cèl·lula.


TEMA-3.pdf
Anónimo


TEMA 3. REACCIONS D’HIPERSENSIBILITAT ALS ALIMENTS
1. NOMENCLATURA
Tolerància immunitària
- Manca de resposta immunitària específica davant d’un Ag.

- La tolerància evita la resposta immunitària contra el que és propi (autotolerància).
Si no hi ha tolerància apareix l’autoimmunitat. Per ex: malaltia celíaca, diabetis...
- La tolerància evita la resposta immunitària contra proteïnes dels aliments i contra
microorganismes de la microbiota.
Al·lergògens
- Ag que causen al·lèrgia

- Antígens no patògens
- Proteïnes de baix PM i altament solubles
- Travessen les mucoses amb facilitat.
Tipus d’al·lergògens:
- Neumoal·lèrgens:
o Àcars de la pols domèstica
o Pol·lens (gramínies)
o Fongs (espores)
o Fàneres (pell, ungles...)
- Trofoal·lèrgens o al·lèrgenes alimentaris:

o Llet de vaca
o Ou, peix, marisc, fruits secs, llegums, cereals...
- Al·lèrgens injectats: picades d’insectes

- Al·lèrgens de contacte: cosmètics, bolquers...
2. CLASSIFICACIÓ DE LES REACCIONS D’HIPERSENSIBILITAT
Hipersensibilitat immunitària: hipersensibilitat mediada per mecanismes immunitaris.
- Tipus I/immediata/anafilaxi: mediada per IgE → al·lèrgia.

- Tipus II: mediada per Ac (qualsevol tipus menys IgE) i Ag a la superfície cel·lular.
Formen part de la superfície o s’hi han adherit.
- Tipus III: mediada per immunocomplexos (Ag-Ac, no IgE)
- Tipus IV o retardada (DHT): mediada per cèl·lules (limfòcits T). No intervenen
anticossos.
3. REACCIONS D’HIPERSENSIBILITAT TIPUS I / IMMEDIATA /ANAFILAXI
- Ag: exogen (soluble) → al·lèrgens o al·lergògens.

- Ac de isotip IgE
- Cèl·lules implicades: amb receptors per IgE:
o Mastòcits: presenten a la seva superfície un receptor específic per IgE.
o Basòfils: presenten a la seva superfície un receptor específic per IgE.
o Eosinòfils
- Alliberament de mediadors → manifestacions clíniques
- Rapidesa (<120min).
- Reaccions independents de la quantitat d’al·lergogen. (no son dosi dependents).
S’activa el limfòcit Th específic i es diferencia a Th2, que actuarà a nivell de eosinòfils,

limfòcits B i mastòcits. A nivell de limfòcits B activa la producció d’anticossos IgE.
*IgE en plasma és molt làbil i dura molt poc.
Mecanisme:
Primer contacte amb l’Ag → Producció d’Ac IgE específics → Unió de la IgE a mastòcits
(teixit) o basòfils (sang).
Ambdós tipus cel·lulars expressen el receptor FcceRI i presenten grànuls citoplasmàtics.

Les cèl·lules dendrítiques digereixen l’antigen i el trenquen i el presenten. Això acaba
provocant l’activació dels limfòcits col·laboradors de tipus 2 (Th2). Amb això es diferencien
en cèl·lules plasmàtiques productores d’anticossos, en aquest cas IgE. Es produeix una
sensibilització.
*Amb el primer contacte es produeix SENSIBILITZACIÓ, no MANIFESTACIONS
Segon contacte i posteriors → unió directa a la IgE fixada als mastòcits i

basòfils →alliberament de mediadors (desgranulació)
És important que un mateix antigen (l’al·lergen) s’uneixi a 2 molècules de
IgE. Això s’anomena enllaç encreuat. Aquí és on hi ha l’alliberació dels
mediadors. A partir del segon contacte es produeixen les manifestacions
clíniques.
La unió de la IgE als mastòcits i basòfils provoca una activació de la cèl·lula.
*A partir del segon contacte i posteriors es produeixen MANIFESTACIONS

CLÍNIQUES
Mediadors:
a) Pre-formats (dins grànuls)
- Histamina:
o Vida breu però molt potent.
o Vasodilatació, augmenta permeabilitat vascular.

o Espasme del múscul llis d’allà on s’hagi alliberat.
o Augment de la secreció de mucosa.
b) Formats de novo
*Son molt potents.
Les manifestacions al·lèrgiques es manifesten poc després del contacte amb l’al·lèrgen.
També pot haver-hi una reacció més tardana
Consta de dues fases: la primera fase és una resposta

immediata en la que es produeix una vasodilatació i
augment de la permeabilitat vascular.
En la segona fase es produeix una resposta més

tardana on es dona una infiltració tissular per part
dels eosinòfils, neutròfils, monòcits i limfòcits Th (els
eosinòfils no són tan ràpids com els neutròfils però
son molt importants en la resposta al·lèrgica). També
es produeix una amplificació de la resposta inflamatòria i augmenta la destrucció tissular
(lesió epitelial).

2a fase: resposta tardana
1) Activació eosinòfils
- Grànuls: en la resposta al·lèrgica es poden unir a la IgE i alliberar el contingut dels

seus grànuls:
o Proteïna bàsica principal (MBP).

o Peroxidasa eosinofílica (EPO)
o Proteïna catiònica eosinofílica (ECP).
Aquestes proteïnes comporten:
- Toxicitat tissular
- Desgranulació de mastòcits
- Augment de la secreció mucosa de les vies respiratòries.
- Generació de ROS (espècies reactives d’oxigen).
- Secreció de citocines: IL-2, IL4 (potencia la resposta Th2), IL-6, IL-10, IL-12.
2) Activació i polarització Th2

3) Mantenen i amplifiquen la resposta inflamatòria
Entrada al·lergen → activació de mastòcits, basòfils, eosinòfils → alliberament de

mediadors--> manifestacions clíniques
Manifestacions clíniques
- Èczema atòpic o urticària: favasses (granets) + eritema (vermellor) + pruïja (picor)

- Rinitis al·lèrgica: rinorrea (secreció nasal) + esternuts + obstrucció nasal (+
llagrimeig)
- Asma al·lèrgica: broncospasme (dispnea (dificultat respiratòria), sibilàncies (soroll
al respirar), hipersecreció mucosa...
- Simptomatologia gastrointestinal: nàusees, vòmits, dolor abdominal.
- Anafilaxi: quan s’afecten 2 sistemes orgànics (xoc: quan s’afecta el sistema
cardiovascular o hi ha espasme de glotis.
REACCIÓ D’HIPERSENSIBILITAT DE TIPUS II
- Citotòxica
- Provocada per anticossos (IgE)
- Més tardana que la hipersensibilitat de tipus I
Exemples:
- Reaccions posttransfusionals, etc.
- Trombocitopènia dependent d’Ac contra proteïnes de la llet de vaca.
REACCIÓ
D’HIPERSENSIBILITAT DE TIPUS III
- Per dipòsit d’immunocomplexos (IC)

- Provocada per anticossos (no IgE).
- Més tardana que la hipersensibilitat de tipus I.
L’antigen no forma part de la cèl·lula però s’acaba col·locant sobre aquestes.
En primer lloc es dona la formació d’Ac i IC, seguidament el dipòsit d’IC (es dipositen sobre
un vas sanguini) i finalment la inflamació i lesió tissular mediada per IC. Depenent d’on es
faci el dipòsit, es donarà una inflamació o una altra.
Exemples:
Vasos: vasculitis
Artèries: arteritis
Ronyó: glomerulonefritis
Endocardi: endocarditis
Articulacions: artritis reumatoide
Derma: dermatitis
Intestí prim: enteritis (malaltia celíaca)

Pulmó: pneumonitis (induïda per proteïnes de soja). Hi ha alguns aliments com la soja que
inhalada pot donar lloc a una inflamació a nivell pulmonar. Fem anticossos contra la soja
a nivell respiratori i dona pneumonitis.
Malaltia celíaca: mecanisme
REACCIÓ D’HIPERSENSIBILITAT DE TIPUS IV

TEMA-4.pdf
Anónimo


TEMA 4: AL·LÈRGIA ALIMENTÀRIA
TIPUS D’AL·LERGÒGENS. CLASSIFICACIÓ DE L’AL·LÈRGIA ALIMENTÀRIA
Al·lèrgia alimentària
- Generalment son al·lèrgies de naturalesa proteica
- No tots els al·lèrgics ho son contra les mateixes proteïnes. (Ex: hi ha persones que
son al·lèrgiques al rovell de l’ou i altres a la clara).
Patogènia:
- Hipersensibilitat tipus I (IgE)
- Hipersensibilitat tipus II, III o IV
- Reaccions mixtes
Semiologia:
- Variada (lleu→greu/mortal)
- Dosi INDEPENDENT (petites quantitats poden donar grans manifestacions tot i que
s’ha vist que hi ha un llindar per cada persona. Hi ha persones que poden tolerar
una quantitat concreta).
Classificació
1. Al·lèrgia primària
- Sensibilització per l’aliment

- Els mastòcits s’omplen de IgE
- Està causada per l’aliment i es formen anticossos contra l’aliment (IgE anti-
aliment).
Al·lergògens alimentaris de classe I:
- Estables al calor i resistents a la digestió enzimàtica

- No conformacionals (no depenen de la seva estructura terciària).
- Sensibilització intestinal
- Ex: llet de vaca, peix, soja, cacauet...
El que queda després de la digestió arriba a nivell intestinal, activa el sistema immunitari
i es formen IgE que reaccionen contra el peix.
2. Al·lèrgia secundària
- Sensibilització per reaccions encreuades (no és directament

per l’aliment)
- IgE anti-pol·len (anti-aliment)
Al·lergògens alimentaris de classe II:
- No sensibilitzen en l’aparell digestiu. Quan ens mengem

l’aliment, la digestió enzimàtica va destruint l’al·lergogen.
- Làbils al calor i sensibles a la digestió enzimàtica
- Conformacionals
- Reactivitat encreuada amb pneumoal·lèrgens (pol·len, àcars) o al·lèrgens de
contacte (làtex).
- Panal·lèrgens
- En general, simptomatologia lleu.
- Ex: fruita, verdura...
3. Al·lèrgia alimentària depenent
- Només es produeix en presència de coadjuvants. Si es dona un dels coadjuvants,

la persona reacciona a l’aliment:
o Exercici físic: ANAFILAXI INDUÏDA PER L’EXERCICI: es produeix al·lèrgia
només quan a més de l’aliment, hi ha exercici.
o Antiinflamatoris no esteroidals (AINE)
o Etanol
o Infeccions
- Associada al blat, verdura (api), fruita, marisc, etc.
- No se sap del cert la causa.
Possibles mecanismes:
- Mobilització i activació de cèl·lules immunitàries

- Augment de permeabilitat intestinal
- Redistribució del flux sanguini
- Alliberament d’adrenalina endògena que afavoreix l’anafilaxi
- Disminució del llindar de desgranulació de mastòcits.
*Accions que fan més sensible el sistema immunitari.
Prevalença: infradiagnosticada. Superior en joves de gènere masculí.

Manifestacions: ingesta + exercici físic (30-120min) → símptomes als 10-50min.
ALIMENTS QUE PODEN PRODUIR AL·LÈRGIA
Infància:
1. Proteïnes de llet de vaca
2. Proteïnes de l’ou
3. Fruites fresques i peix.
Adultesa:
1. Fruites fresques (préssec)

2. Fruites seques
3. Marisc
Al llarg dels anys desapareix l’al·lèrgia a la llet i l’ou perquè és una al·lèrgia que es pot
curar (tendeix a desaparèixer).
AL·LÈRGIA A PRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL
3.1.- AL·LÈRGIA A PROTEÏNES DE LLET DE VACA (PLV)
- És diferent a la intolerància a la lactosa.

- És molt freqüent durant la primera infància (51% en infants < 2 anys).
- Remet en un 87% de casos (abans dels 4 anys de vida).
- Reaccions d’hipersensibilitat IgE (60%) → manifestacions cutànies o digestives.
- Reaccions d’hipersensibilitat no IgE (40%) → manifestacions digestives més
lentes.
La llet de vaca és diferent a la llet humana. El contingut proteic de la llet de vaca és major.
Existeix una reactivitat encreuada amb llet d’altres bòvids (cabra, ovella...).
En general es té al·lèrgia a més d’una proteïna (caseïnes + -lactoalbúmina + -
lactobulina).
3.2.- AL·LÈRGIA A L’OU
- És una al·lèrgia molt freqüent durant la primera infància (27% en < 2 anys).
- Remet (es cura) en un 70% de casos (abans de 5 anys).
- Reactivitat encreuada amb ous de diferents aus.
Les que tenen

l’espai en blanc no
estan
caracteritzades.

Síndrome au-ou: sensibilització encreuada degut a unes proteïnes que es troben a les
partícules de les aus. La persona es sensibilitza per via respiratòria d’aquestes partícules
que desprenen les plomes de les aus i fa anticossos que després actuen contra proteïnes
del rovell de l’ou.
3.3.- REACCIONS ADVERSES AL PEIX
a) Intoxicacions:
- Per cúmul d’histamina (associat al peix blau) → escombroidosi. Es forma a partir

de la histidina (es troba en gran quantitat al peix). Si està en males condicions es
transforma la histidina en histamina.
- Per paràsits: Anisakis símplex (80-100% del peix) →anisakiasi. S’evita per
xongelació.
b) Al·lèrgia al peix: IgE mediada.
- En nens i adults.
- Persistent (no es cura)
- Peixos més implicats: lluç i bacallà
- No reactivitat creuada amb marisc.
- Per via digestiva, cutània o respiratòria.
Al·lergògens: PARVOALBÚMINES (sarcoplasma) → termoestables i resistents a la digestió,

hidrosolubles. Son proteïnes del múscul.
3.4.-AL·LÈRGIA AL MARISC
(animals invertebrats aquàtics, comestibles amb exoesquelet rígid).
- Phylum Mollusca: el que causa més al·lèrgia és el calamar.

- Phylum Arthropoda: el que causa més al·lèrgies son les gambes.
- Més al·lèrgia en adults que en nens.

- Persistent
- Via de sensibilització: digestiva, cutània i respiratòria (per reactivitat encreuada
amb artròpodes).
- De vegades associada a l’exercici.
Al·lergògens: TROPOMIOSINA: proteïna muscular, hisrosoluble i termoestable. Altament

conservada entre invertebrats → reactivitat encreuada entre marisc o amb malalties
respiratòries (àcars). No té reaccions encreuades amb altres tropomisines d’altres
aliments.
AL·LERGÒGENS VEGETALS
Son al·lergògens molt conservats → PANAL·LÈRGENS (al·lèrgens que estan a tot arreu;
dintre del regne vegetal).
- Proteïnes de reserva de llavors (fruites seques, cereals, llegums...). Responsables
de les al·lèrgies de les llavors que mengem.
o Prolamines: gliadines
o Albúmines i globulines (legumines, vicilines, ...)
- Profilines (proteïnes del citoesquelet: fruites fresques, pol·len...). Solen ser
termosensibles.
- Proteïnes del sistema de defensa de les plantes (PR o pathogenesis-related
proteins): ubiqües, 14 famílies (fruites seques, fruites fresques, pol·len, làtex...).
Les trobem en molts llocs de les plantes.
Son proteïnes que dependran de la defensa que

hagi fet la planta (lloc on hagi crescut la planta).
En situacions més adverses, més proteïnes
d’aquest tipus tindrà.
4.1.- AL·LÈRGIA A LLEGUMS
Lleguminoses: plantes dicotiledònies de l’ordre Fabals.

Llegums: fruit en beines.
- Reaccions mediades per IgE (ingestió, inhalació, contacte).
- Reaccions no mediades per IgE (soja → enterocolitis, pneumonitis)
Al·lergògens: proteïnes de reserva (termoestables)

- Reactivitat encreuada.
Aquí, el que causa més al·lèrgies son les llenties i els cigrons.
4.2.- AL·LÈRGIA A FRUITES SEQUES
Llavors de diferents plantes que es consumeixen de forma dessecada.

- Al·lèrgia en adults > nens.
- Persistent. Poden provocar reaccions molt greus
- Reactivitat encreuada.
Al·lergògens:
- Proteïnes de reserva (termoestables)
- Proteïnes del sistema de defensa (algunes termoestables).
- Profilines
4.3.- AL·LÈRGIA A FRUITES FRESQUES I HORTALISSES

- Al·lèrgia en adults (>50%) i nens > 5 anys

- Rosàcies (préssec, poma, pera, cirera, albercoc, maduixa...)
- Kiwi, cucurbitàcies (meló, síndria...), plàtan, granada, figa, pinya, etc.
- Tomàquet, enciam, pastanaga, api, col, albergínia, pebrot.
- Espècies: pebre, anís, gingebre, sèsam, comí...
Al·lergògens: proteïnes de defensa
- Classe I (al·lèrgies primàries): PR-14.
- Classe II (al·lèrgies secundàries): reactivitat encreuada amb pol·len (PR-10) i
profilines.
Al·lergògens del préssec:
REACTIVITAT ENCREUADA A L’AL·LÈRGIA A VEGETALS
Síndrome làtex-fruita:
20-60% dels al·lèrgics al làtex reaccionen contra:

- Plàtan
- Alvocat
- Kiwi
- Castanya
Síndrome pol·len-fruita-verdura:
Al·lèrgia al pol·len de bedoll associada a:
- Poma
- Api
- Préssec
- Cirera, albercoc (avellana)
HIPERSENSIBILITAT A CEREALS
Plantes gramínies: blat, sègol, ordi, civada, blat de moro, arròs.
Hipersensibilitat immunitària a gramínies
- Al·lèrgia (IgE)
o Respiratòria: sense reacticitat encreuada amb al·lèrgia alimentària.
o Alimentària: de vegades associada a l’exercici.
- Hipersensibilitat no IgE: malaltia celíaca, sensibilitat al gluten no celíaca.
Al·lergògens: proteïnes de reserva.
*Hipersensibilitat al blat → les proteïnes del blat es classifiquen segons la seva solubilitat
en aigua.

TEMA-5.pdf
Anónimo


TEMA 5. PERILL DE LES REACCIONS D’HIPERSENSIBILITAT ALS
ALIMENTS. TRACTAMENT
SEMIOLOGIA DE L’AL·LÈRGIA A ALIMENTS
- No depenen de la quantitat ingerida. Poden aparèixer amb mínimes quantitats

d’al·lergogen (quantitat desencadenant variable segons la persona).
- Relació temporal entre la ingesta/contacte/inhalació de l’aliment i l’aparició de
manifestacions (<120 min en reaccions d’hipersensibilitat tipus I).
- Varien segons l’individu, el tipus d’al·lergen i els factors concomitants. La quantitat
desenccadenant varia segons la persona.
- manifestacions inespecífiques (no patognòmiques)
- Gravetat molt variable lleu → mortal.
- Sistema tegumentari (50-70%)

- Sistema digestiu
- Sistema respiratori
- Anafilaxi: més d’un sistema orgànic.
MANIFESTACIONS CUTÀNIES
- Urticària → favasses: exantema + eritema + pruïja (picor).

- Angioderma (inflor localitzada) → tumefacció cutània circumscrita.
MANIFESTACIONS GASTROINTESTINALS
- Síndrome d’al·lèrgia oral (SAO) (sovint en al·lergògens de classe II) → Pruija +

angioderma en llavis, llengua, paladar i faringe.
- Gastroenteritis i enterocolitis (aquesta sovint en al·lèrgia no IgE) → disfàgia,
nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea...
MANIFESTACIONS RESPIRATÒRIES
Associades a inhalació d’aliments o a anafilaxi.
- Rinitis rinoconjuntivitis→ pruïja nasal, esternuts, rinorrea, obstrucció nasal +

conjuntivitis.
- Asma: broncospasme, dificultat respiratòria, hipersecreció mucosa, sibilàncies →
edema de glotis.
ANAFILAXI
TRACTAMENT DE L’AL·LÈRGIA A ALIMENTS
- Després del diagnòstic clínic adequat.

- Cal fer reavaluacions en les al·lèrgies alimentàries dels infants.
Dieta d’exclusió a la llet de vaca
- Hi ha reactivitat encreuada amb llet d’altres herbívors

- Lactants: fórmules hidrolitzades o elementals (aa)
Dieta d’exclusió a ou i derivats
- Ocult: abrillantador, clarificador

- Additius: lecitina (no de soja), lisoenzim, ovoalbúmina, ovomucina, ovomucoide
- Medicaments: vacunes
- Cosmètics
Dieta d’exclusió a peix i marisc: al·lèrgies hidrosolubles i volàtils
- Ocult: aliments enriquits en AG -3

- Additius
- Medicaments: algunes vitamines
- Cosmètics
Dieta d’exclusió a llegums i fruites seques:
- Additius: emulgents (lectina de soja), espessants, estabilitzants, etc.
Altres tractaments → antihistamínics
Anafilaxi / xoc anafilàctic
- Epinefrina (adrenalina) + seguiment hospitalari (autoinjectable)
Nous tractaments: dessensibilització (immunoteràpia oral).

TEMA-6.pdf
Anónimo


TEMA 6. MALALTIA CELÍACA. CAUSES I CARACTERÍSTIQUES. PERILL
I TRACTAMENT
Malaltia inflamatòria crònica provocada per una reacció d’hipersensibilitat immunitària
(tipus III i IV) a determinades proteïnes del blat, ordi i sègol. En discussió civada.
- És multifactorial.
- No és una anomalia
genètica.
- 90-95% dels malalts
presenten HLA-DQ2
- 5-10% dels malalts
presenten HLA-DQ8
PATOGÈNIA
El gluten és captat per

proteases intestinals que
intentaran degradar les
proteïnes. El gluten costa de
trencar (digerir) i queda en
forma de pèptids rics en
glutamina i prolina.
El que dona més celiaquia és
un pèptid de 33 aa amb
glutamina i prolina. Aquests
pèptids poden ser absorbits.
Es troben amb un enzim
(transglutaminasa tissular)
que en les persones celíaques el que fa és desaminar la glutamina (li treu un grup amino)
i fa que aquelles cèl·lules dendrítiques ho reconeguin com un bacteri que s’ha d’eliminar
i activen el sistema immunitari a nivell del duodè.
Es creen anticossos contra la gliamida. De forma colateral també es fan anticossos contra
la transglutaminasa tissular (auto anticossos). Les conseqüències de l’activació del
sistema immunitari és que es va destruir l’epiteli i les vellositats intestinals, lo que fa que
es vagi aplanant l’intestí.
La destrucció de l’epiteli i les vellositats que es produeix amb una dieta amb gluten, pot
ser revertida amb una dieta sense gluten.
SEMIOLOGIA
- Inici a qualsevol edat

- Després de la dieta amb gluten i un període de temps més o menys llarg
- Semiologia molt variable. Depèn de l’edat, quantitat de glute, sensibilitat
particular...
Forma clàssica (infància): síndrome de malabsorció
- Diarrea crònica
- Distensió abdominal
- Anorèxia i pèrdua de pes; estancament pondoestatural
- Irritabilitat / letargia

TRACTAMENT
- Evitar els aliments a base de blat, ordi i sègol i civada

- Evitar el gluten com a additiu (aglutinant i font de proteïnes)
- Evitar contaminacions i transgressions de la dieta.
*Tot això comporta la regeneració de les vellositats intestinals.
SENSIBILITAT AL GLUTEN / BLAT NO CELÍACA (NCGS)
- Síndrome que cursa amb símptomes digestius (similars als de la síndrome de

l’intestí irritable), també de vegades no digestius, que apareixen després de la
ingesta d’aliments amb gluten i que remeten amb la DSG.
- No és al·lèrgia al blat ni malaltia celíaca (no té els marcadors diagnòstics).
- Prevalença desconeguda però majoritària en dones que en homes (4:1)
Etiologia: ?
- Proteïnes
o Gluten
o Inhibidors d’-amilasa-tripsina
o Aglutinines de germen de blat
- No proteïnes
o FODMAP (mono-, di- i oligosacàrids fermentables i poliols)
Patogènia: ? (mecanismes d’immunitat innata?)
Manifestacions
A les poques hores (màxim alguns dies)
- Intestinals (síndrome de l’intestí irritable).

o Dolor abdominal
o Inflor
o Diarrea
o Etc.
- Sistèmiques
o Malestar general
o Mal de cap
o Cansament
o Angoixa
o Etc.

TEMA-7.pdf
Anónimo


TEMA 7. INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA. ALTRES INTOLERÀNCIES
INTOLERÀNCIA ENZIMÀTICA
Reacció adversa causada per dèficit d’enzims implicats en la digestió, absorció o

metabolisme d’algun alimento o component alimentari.
INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA
És un dèficit de lactasa (no és una al·lèrgia a proteïnes de la llet de vaca!!!)
Etiologia
- Dèficit congènit (es neix sense lactasa → és molt

estrany).
- Dèficit primari (persistent)
o Va associat a l’edat
o Prevalença variable
- Dèficit secundari (transitori): pot afectar a altres disacaridases
o Gastroenteritis aguda, enteritis crònica
o Malaltia celíaca, malaltia de Chron
o AINE (anti inflamatoris no esteroides), antibiòtics
o Etc. (associada a malalties que afecten a l’epiteli intestinal).
INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA: PATOGÈNIA
INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA: MANIFESTACIONS
- Apareixen després de 30-90 min de la ingesta de lactosa

- Depèn de la dosi ingerida i de la matriu alimentària
-Gasos de fermentació (CH2, H2, metà...).

-Efecte osmòtic
-Producció àcids (propinoic, butíric...
Semiologia: sempre intestinal

-Diarrea aquosa àcida
-Dolor abdominal
-Distensió abdominal
-Meteorisme
-Borborigmes (sorolls intestinals)
INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA: TRACTAMENT
- Dieta d’exclusió (pot tolerar-se a petites quantitats)

- Productes amb lactosa:
o Derivats làctics
▪ Més greix → menys lactosa
▪ Més fermentats (iogurts, alguns formatges) → menys lactosa
o Lactosa com additiu
▪ En carns (salsitxes, botifarres, embotits), aliments precuinats,
galetes, dolços...
o Excipient en medicaments

Alternatives:
- Productes pobres o lliures de lactosa

- Begudes vegetals
- Suplements de lactasa (Aspergillus)
HIPERSENSIBILITAT ALS ADDITIUS ALIMENTARIS
Additius alimentaris: naturalesa molt diversa
Epidemiologia:
- Prevalença desconeguda
o 0,03-0,23%
o Més freqüent en pacients amb asma bronquial i urticària
o Més freqüent en infants (sobre tot atòpics)
- Sospita: intolerància a aliments no relacionats, sobre tot no elaborats a casa.
Patogènia:
- En general, desconeguda
o Immunitària (additius naturals,...)
o No immunitària
Semiologia:
- Cutània: urticària, angioderma,...), mitjançada per IgE o no.

- Respiratòria: asma i rinitis
- Gastrointestinal: nàusees, vòmits, diarrees
- Nerviosa: trastorns de dèficit d’atenció i hiperactivitat en nens.
CONSERVANTS / ANTIOXIDANTS
SULFITS
- Diòxid de sofre
- Àcid sulfurós
- Metabisulfits
- Bisulfits
- Sulfits
Son de declaració obligatòria si > 10ppm

Por → broncospasme
Prevalença a la població asmàtica = 5%

Apunts Al Lergies Tema 1-7

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Al Lergies Tema 1-7

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA-1.

Al·lèrgies i Intoleràncies Alimentàries

4º Grado en Ciencia y Tecnología de los Alimentos

Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación

Reservados todos los derechos.

- No tòxiques: només es presenten en individus susceptibles. Aquest fet s’anomena

Tipus de reaccions adverses no tòxiques

Hipersensibilitat alimentària: resposta amb símptomes o signes reproduïbles, iniciats per

Podem classificar la hipersensibilitat alimentària en dos grans grups que es diferencien

- Intolerància: es tracta de malalties o alteracions produïdes per mecanismes no

- Al·lèrgia: es tracta de malalties o alteracions en les que el sistema immunitari

o Ig-E mediades: son les al·lèrgies alimentàries.

*IgE: immunoglobulina E, és un anticòs.

Taula resum hipersensibilitat alimentària

Reacció tòxica Reacció Malaltia Reacció IgE-mediada

Tractament d’al·lèrgies i d’intoleràncies

En cas d’al·lèrgia a aliments no es poden consumir quantitats mínimes dels aliments

*Els aliments son

< 10 anys > 10 anys

La prevalença a l’al·lèrgia alimentària està augmentant degut a:

- Factors genètics: atòpia → tendència a produir anticossos IgE contra substàncies

si lees esto me debes un besito

Al·lèrgies i Intoleràncies Alimentàries

4º Grado en Ciencia y Tecnología de los Alimentos

Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación

Reservados todos los derechos.

Trobem dos tipus de resposta immunitària:

1. Resposta immunitària innata / inespecífica

Dintre d’aquest grup trobem:

- Barreres: per exemple la pell.

2. Resposta immunitària adaptativa / adquirida / específica

Al·lergogen o al·lergen: antigen que provoca al·lèrgies. En general és una substància

- Son de naturalesa proteica

Un epítop o determinant antigènic és una porció que

En tenim de dos tipus:

- Òrgans primaris: son els òrgans de formació.

*Un exemple de teixit limfoide

Leucòcits: cèl·lules immunocompetents

Es troben en sang i teixits. Els podem classificar en:

- Neutròfils: tenen capacitat fagocítica.

- Els monòcits es troben a la sang i els macròfags als teixits.

c) CÈL·LULES DENDRÍTIQUES (DC)

- Es troben als teixits

si lees esto me debes un besito

- En trobem de dos tipus:

1. LIMFÒCITS T: son els que acaben de madurar al timus.

Dintre d’aquest grup trobem:

- Limfòcits T citotòxics (Tc o T CD8+): citotoxicitat específica. Maten cèl·lules; son

3. CÈL·LULES NK (natural killer) → Produeixen citotoxicitat.

Especificitat antifènica (limfòcits T i B)

si lees esto me debes un besito

- BCR: B-cell receptor (receptors pels limfòcits B)

- Interleucina 6 → té un paper important en la febre.

Anticossos (Ac) o Immunoglobulines (Ig)

- Proteïnes plasmàtiques i en teixits.

o Cadenes: 2 lleugeres i 2 pesades que estan unides entre si

si lees esto me debes un besito

Els limfòcits T necessiten les molècules del complex principal

- Necessàries per l’activació dels limfòcits T.

o Classe II (MHC-II): necessàries perquè s’activin els Th

RESPOSTA IMMUNITÀRIA INNATA

El moc actua com una barrera química impedint l’entrada de patògens.

Aparell respiratori / digestiu / urinari: