TRASTORNS DE LA

CONDUCTA
ALIMENTARIA

Ainhoa Acedo
 Carla Cayón
10/05/2021

Índex
1. Introducció
2. Classificació i descripció general dels trastorns
principals
3. Fisiopatologia
4. Prevenció
5. Ajuda a persones amb TCA
6. Preguntes i respostes
7. Qüestionari
8. Webgrafia
 1. INTRODUCCIÓ

Els registres mèdics de trastorns de la conducta alimentaria diuen que a Espanya hi ha una
mitjana de 400.000 persones que pateixen un trastorn alimentari. A escala mundial, aquests
tipus de trastorns afecten set de cada mil dones, a diferència dels homes que per al mateix
nombre d’aquests, els trastorns afecten un home. Aquests trastorns solen ser acompanyats per
l’ansietat i la depressió.

En aquest treball analitzarem que són aquests tipus de trastorns, com ho viuen les persones
afectades i quin tipus d’ajuda i prevencions es poden prendre per tal de donar visibilitat i
informació sobre un problema que implica a més persones de les que se sap.

2. CLASSIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ GENERAL DELS

TRASTORNS PRINCIPALS

Un trastorn de la conducta alimentaria és una malaltia causada normalment per l’ansietat i per
la constant preocupació pel pes corporal i l’aspecte físic, relacionada amb l’alteració dels
hàbits alimentaris. La vida quotidiana de les persones que pateix algun tipus d’aquests
trastorns basats en l’alimentació tenen constantment pensaments i actes d’hiperdependència, en
els que l’aliment es converteix en el focus principal de la seva vida.
Ara passarem a explicar de manera general els trastorns principals de la conducta alimentària:

● Trastorn per afartament: És un greu trastorn de l’alimentació que consisteix a

consumir quantitats extraordinàriament grans d’aliments amb una sensació d’incapacitat
per poder parar, encara que després d’aquesta sobre ingesta,
disminueix l’ansietat, millora l’estat d’ànim. Tot i això, la persona
identifica el patró de conducta alimentaria no correcte i se sent
culpable per la seva falta de control. La majoria de persones amb
trastorn per afartament pateixen de sobrepès o obesitat. Aquí
deixem alguns dels símptomes:

- Menjar inclús quan estàs ple o no ten gana.

- Sentir-se deprimit, enfadat o culpable pel consum d’aliments.
- Fer dietes amb freqüència, possiblement sense baixar de pes.
- Menjar sol o amagat amb freqüència

A diferència d'una persona amb bulímia, després d'un afartament, no sols vomitar, ni fer
exercicis físics en excés per compensar les calories addicionals que vas menjar. Pots
intentar fer una dieta o menjar els àpats habituals. No obstant això, restringir la teva
alimentació pot portar-te a més afartaments.
 ● Bulímia: La persona amb bulímia experimenta atacs
de voracitat, encara que aquests vindran seguits de dejunis
o bé, vòmits per contrarestar tota aquesta ingesta
excessiva. Encara que com amb el trastorn per afartament,
la persona també pateix un gran sentiment de depressió,
ansietat i culpabilitat per no tenir autocontrol, a més d’una
preocupació excessiva per la imatge física. Normalment la bulímia afecta individus joves
- en la seva majoria, dones - o bé, a persones que prèviament han patit anorèxia o han fet
una dieta sense control. Generalment, la gent amb aquest trastorn arriba a tenir fins a 15
afartaments per setmana.

De la bulímia sorgeixen dues variants:

- Bulímia purgativa: Després dels períodes d’ingesta excessiva, la persona

utilitza laxants o es provoca vòmit, per així equilibrar el que ha menjat.

- Bulímia no purgativa: A diferència de l’anterior, en aquest cas, per

contrarestar l’afartament d’aliment, l’individu fa exercici en excés, dietes
restrictives o bé, dejunis.

A més dels problemes generals anomenats en l’anterior trastorn, la bulímia pot causar
amenorrea, perdudes de cabell, arítmes que poden arribar a provocar infarts, perforacions
esofàgiques...

● Anorèxia: Aquest trastorn es caracteritza per una pèrdua considerable de pes

més del 15%, a causa de dietes extremadament restrictives i a les conductes purgatives
com els vòmits, l’exercici físic en excés... Com en la bulímia, existeixen
dos tipus:
 - Anorèxia nerviosa restrictiva: La persona que la pateix no menja gaire
i en molts dels casos realitza exercici en excés.

- Anorèxia nerviosa purgativa: Utilitza laxants o diürètics, o bé els

vòmits per compensar les petites quantitats d’aliment ingerit.

Les persones que, per desgràcia, pateixen aquest trastorn, a més de tenir una intensa por
per menjar en presència d'altres, fan dietes baixes en hidrats i abusar de laxants, pateixen
de signes físics com la fatiga, d’insomni, pell groga, restrenyiment, mala tolerancia al
fred, etc.

● Vigorèxia: Trastorn caracteritzat per una obsessiva

preocupació pel físic amb una distorsió de l’esquema
corporal, que pot presentar dues manifestacions: l’extrema
activitat d’exercici física, o bé la ingesta compulsiva
d’aliments per la preocupació d'estar massa prim. Per tant,
les persones que pateixen vigorèxia solen fer activitat física
(sobretot musculació) en excés, per tal de portar a un altre extrem la seva musculació, per
no sentir-se febles. A més d’una dieta poc equilibrada on les proteïnes i carbohidrats a
consumir són excessius. Aquest estil de vida pot arribar a convertir-se en una obsessió,
que implica un distanciament de les labors quotidianes o inclús en alguns casos, la
consumició de drogues per tal d’estimular el desenvolupament muscular. És molt més
freqüent en homes d’entre 18 a 35 anys.

● Fatorexia: Aquest trastorn el solen patir persones obeses que no s’adonen que ho
estan i per això mateix, no fan dieta i s’afarten de calories buides. Ells es perceben sans.
A més que aquest tipus de persones consideren l’excés de pes com un símbol de força i
vitalitat.
 Les persones amb fatorexia porten mals hàbits alimentaris com que solen menjar fast food
molt sovint, no es miren al mirall de cos sencer, porten roba folgada i molts accessoris, no
es pesen, a més de pensar que el seu entorn exagera quan avisen de què té un pes no
adequat.

● Permarexia: Afecta les persones que en estar obsessionades amb el sobrepès o la

por a engreixar-se se sotmeten a dietes de baix contingut
calòric, per tant aquestes, podrien acabar en trastorns com
l’anorèxia o la bulímia. Les persones amb permalexia no
només es preocupen per alimentar-se de productes
saludables, sinó que la seva atenció se centra en el valor
energètic dels aliments. Encara que en aquest cas no
s’arriba als extrems com en deixar de menjar o recórrer als vòmits.
Les persones amb permarexia solen tenir baixa autoestima, relacions sociables inestables,
problemes emocionals, obsessió constant per les calories… A més de ser molt
autoexigents. Aquest trastorn provoca un mal funcionament de la glándula de tiroides,
accelerant-la i desembocant en hipertiroïdisme.

● Ingesta evitativa: Qui pateix aquest trastorn, elimina gran

quantitat d’aliments de la seva dieta, posant en risc la seva salut
física i psicosocial. Aquest trastorn afecta el 3,2% dels adolescents
de 8 a 13 anys. A diferència de l’anorèxia o la bulímia, qui ho
pateix, no té problemes amb el seu cos i fins i tot, són conscients
que no és correcte menjar tan poc.

3.FISIOPATOLOGIA

Com sorgeixen els TCA? Quins factors els causen? Són qüestions importants de resoldre
per tal d’entendre les persones que els pateixen amb més profunditat i empatia.
Els trastorns alimentaris són el resultat d’una sèrie de conductes un període de temps
mitjanament llarg que afecten tant en l’àmbit biològic com en l’emocional, psicològic,
interpersonal i social. Tot i que els trastorns alimentaris poden començar per una
preocupació i control elevats sobre el pes i l’alimentació, no és tot el que influeix en la
condició de les persones afectades. Generalment, qui pateix un TCA s’aïlla en el control
de la seva alimentació i del físic per tal d’evitar altres emocions i sentiments que senten
que no poden suportar. Alguns d’aquests individus afartar-se amb el menjar, les
purgacions i dietes són equivalents a una manera de sentir-se bé entorn d'emocions
doloroses, ja que d’aquesta manera senten que tenen control en si mateixos, cosa que
acaba sent perjudicial per a la seva salut física i emocional i l’autoestima. Els possibles
factors causants dels TCA són psicològics, interpersonals, socials i biològics:

a)Factors psicològics:

- Autoestima baixa.
- Sentiment d’insuficiència i falta del control sobre la
mateixa vida.
- Depressió, ansietat i soledat.

b) Factors interpersonals:

- Relacions socials (familiars o personals)

problemàtiques.
- Dificultat a l’hora d'expressar els sentiments i
emocions.
- Patiment de ridiculització i abús psicològic
sobre el físic.
- Abusos físics o sexuals.
- Pressions familiars.
- Comparació amb persones de l’entorn.

c)Factors socials:
 - Pressions socials que imposen la primor
com a cànon ideal.
- Idea de bellesa molt restringida i no
visibilitat de les diversitats físiques.
- Mesurar els valors de les persones pel
físic i no per les seves qualitats i virtuts
internes.

d) Factors biològics:

- Tot i que els científics encara no han trobat factors biològics del tot segurs,
algunes de les persones que pateixen un trastorn tenen una alteració en les
substàncies químiques que regulen la fam des del cervell.
- Aquests també poden ser causats per motius genètics.

4. PREVENCIÓ

Les operacions específiques realitzades per prevenir aquests tipus de trastorns, que en
la gran majoria dels casos són d’adolescents, s’han de complir les següents condicions
per a garantir uns bons resultats:

a) Prevenció inespecífica:

Va sorgir de la conclusió que parlar

específicament de com funcionen aquests
trastorns aporta molta informació a les
persones que estan en procés d’inici d’un
TCA i això les porta a continuar amb ell.
La prevenció inespecífica doncs, té com a objectiu segons l’ACAB (Associació
Contra la Bulímia i l’Anorèxia): “afavorir el desenvolupament d’habilitats i recursos
que permetin el creixement integral dels infants i els adolescents”. L’estratègia que es
segueix per aconseguir-ho és fomentar coses com l’autoestima saludable, les habilitats
socials, tenir un punt de vista sobre la pressió social i els seus canons, tenir un estil de
vida saludable…

b) Expertesa dels professionals que dinamitzen l’activitat:

Els qui s’encarreguen de la gestió i el desenvolupament d’activitats de prevenció dels

TCA són psicòlegs i psiquiatres especialitzats en aquests tipus de trastorns.

● Intervencions en educació de la crítica en l’àmbit dels mitjans de

comunicació: són actuacions amb l’objectiu de fer veure als adolescents els
missatges que ens dona la societat i els mitjans de comunicació. D'aquesta
manera podran “descodificar-los” i crear un pensament crític entorn de la
figura, el pes i les dietes i trobar l’autoconeixement i l’autoacceptació.

● Intervencions que se centren a eliminar els factors de

risc: l’objectiu d’aquestes activitats o intervencions és
aconseguir una reducció d’aquelles coses que posen en
risc l'estabilitat de les persones entorn els TCA, com pot
ser interioritzar el cànon ideal de bellesa imposat per la
societat, preocupar-se en excés pel pes, fer dietes
restrictives, no treballar en el creixement de
l’autoestima. Per contra, aquestes activitats marquen
l’objectiu en el treball en habilitats socials, aprendre a
ser resolutiu/va i saber qüestionar i tenir un criteri propi
sobre el qual la mateixa societat ens imposa.
5. AJUDA A PERSONES AMB TCA DES D’UN PUNT DE
VISTA NO PROFESSIONAL

Hi ha diverses formes d’ajudar a la persona que pateix aquests trastorns. A

continuació explicarem el que es pot fer i el que no en cas de detecció d’un TCA en
algú proper:

● Què s’ha de fer?

1r pas: Per començar, s’ha d'entendre que és un factor greu en la vida de la persona
afectada i que no és una cosa que pugui controlar de cap manera fàcil.

2n pas: El segon pas és parlar amb la persona que

pateix un TCA d’una manera serena i fent entendre que
l’únic que es vol oferir és ajuda. En aquest segon pas
també s’ha de comptar amb l’opinió d’un especialista i
comunicar-ho a la família.
3r pas: El tercer pas en aquests casos és contactar amb el metge de capçalera o una
psiquiatra, ja que aquests casos necessiten ser atesos per persones de caràcter
professional. Si la persona no vol anar al psiquiatre, el metge de capçalera pot ajudar
en l’orientació de la família en què fer.

4t pas: Tenir una actitud neutral (en la mesura del possible) i respectuosa, sense jutjar
ni caure en la sobreprotecció.

5è pas: Tenir paciència i constància, ja que el tractament és llarg i la persona soldrà

tenir recaigudes quan sembli que millor està.
 ● Què no s’ha de fer?

1. No reganyar-los. Generalment les persones que pateixen aquests trastorns, ja són

conscients de que no ho estan bé, però no ho poden canviar del dia a la nit.

2. No prendre decisions precipitades. El problema no se solucionarà en dos dies,

és una situació difícil i es necessita serenitat.

3. No “castigar” a la persona. Com per exemple; obligar a menjar segons quins

aliments, no deixar anar al lavabo sol/a, etc.

4. No caure en els enganys ni la manipulació de la persona afectada.

5. No fa falta que el pacient accepti els termes anorèxia o bulímia, per exemple, el
més important és que reconegui que hi ha una cosa que no està bé, que el fa sofrir
i que cal canviar.

6. PREGUNTES I RESPOSTES
En aquest apartat hem decidit representar les preguntes més comuns sobre els trastorns de
la conducta alimentària, per tal de respondre-les i fer així una mena de resum de
l’esmentat anteriorment.

- Les persones amb TCA només valoren el físic d’una persona?

No, les persones que pateixen un trastorn de la conducta alimentaria

habitualment són persones amb baixa autoestima fins a arribar creure que
interiorment no valen res. Per això, realment solen valorar en els altres tots
aquells valors que no veuen en el seu interior.

- Es preocupa pel menjar i la imatge perquè no tenen problemes més

importants?

Tot el contrari, les persones amb trastorn de la conducta alimentaria sent

habitualment que tota la seva vida sense resoldre. El problema és que
normalment creu que es troba en una situació sense recursos -o amb pocs- per
fer-se càrrec de la seva vida i prendre decisions. Aquesta situació ve
desencadenada pel perfeccionisme, donat que és impossible prendre decisions
sense acceptar la possibilitat de cometre un error.

- Els trastorns de la conducta alimentaria són una crida d’atenció?

No en el sentit popularment entès. Òbviament, la persona no ho fa

intencionadament perquè la mirin més i ser el centre d’atenció. Però el que si
diem és que l’aparell psíquic de la persona ha provocat una “trucada d’atenció”,
és a dir, que a través dels símptomes que experimenta és mana un “no puc més!
Mirar les meves emocions!”.

- L’anorèxia es soluciona obligant a menjar?

Òbviament no, no és la solució. Les actituds autoritàries solen generar rebuig

als aliments, ja que la persona se sent poc compresa, violentada i no respectada.
 L’objectiu no és que mengi per obligació o que augmenti de pes a qualsevol
preu, sinó connectar amb la seva necessitat humana d’alimentar-se.

- Els afartaments són un signe de gula davant els quals s'ha d'ocultar el
menjar?

No és “gula”. És un símptoma, un problema emocional, no un vici o pecat.

L’objectiu, igual que amb altres problemes alimentaris, no és que la persona
deixi d’ingerir aliments de manera compulsiva per control extern, sinó que ella
mateixa sigui capaç de regular-se. Per això, l’amagament d’aliments, els
candaus en les despenses i neveres, etc. no funcionen.

- Un trastorn alimentari és un problema de força de voluntat?

No, ni és voluntari ni és una qüestió de tenir o no ganes. En realitat, si la

persona amb TCA no surt del problema no és perquè no vulgui sinó, perquè
“no pot” emocionalment o no creu que pugui.

7. ENQUESTA

Hem realitzat una enquesta a familiars, coneguts i amics per tal de ser conscients de la
informació que es té sobre els TCA. A continuació, els resultats de les 73 respostes:
8. WEBGRAFIA
- https://www.nationaleatingdisorders.org/que-causa-un-trastorno-alimenticio
- https://www.acab.org/prevencio/es-poden-prevenir-els-tca/
- Verdades y mentiras sobre los TCA - Associació Contra l’Anorèxia i la
Bulímia
- ARFID: Desorden alimenticio confundido con la maña - Clínica Las Condes
- Vigorexia: Síntomas, Tratamientos y Definición
- Anorexia: qué es, síntomas, causas, prevención y tratamiento | Top Doctors
- Trastornos de la conducta alimentaria - Wikipedia, la enciclopedia libre
- Trastornos alimentarios: cada vez más, una cosa de chicos - BBC News Mundo
- Trastornos de la conducta alimentaria (para Adolecentes) - Nemours
KidsHealth
- Trastornos de la alimentación - Síntomas y causas - Mayo Clinic