TEMA 52 – TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA

NIVELL A
NIVELL A TCC 1++ NIVELL A
TCC auto-ajuda 1+
ANOREXIA
NIVELL B NERVIOSA BULIMIA NERVIOSA TR. PER ATRACÓN
NIVELL B
TCC 1-
NIVELL B TCC 1-
MANTRA 2++
SSCM 2++
NIVELL C
NIVELL C Teràpia interpersonal NIVELL C
RUTES FUNCIONALS DE L’ESTABLIMENT DELS TRASTORNS D’ALIMENTACIÓ

SALUDABLE PATOLÒGIC

Sobrepès Obesitat Tr. Atracón BN AN

AVALUACIÓ: (IMP dedicar 3-4 sessions d’avaluació per entendre amb detall com es el
problema d’alimentació que te la persona)

1. Característiques físiques de la persona (sexe, edat, altura,..)

2. Deterior físic (IMC; analítiques...)
3. Grau consciencia del trastorn i motivació pel canvi
4. Persones significatives amb les que es pugui comptar per col·laborar
5. Dieta
6. Conductes compensatòries
7. Àrea cognitiva – pensaments negatius automàtics, creences disfuncionals i autoimatge
8. Àrea emocional
9. Relacions socials i familiars
10. Origen i evolució del problema (com i quan va iniciar)

RECOMANACIONS GENERALS PEL TRACTAMENT PSICOLÒGIC PER

TCA

Objectius terapèutics comuns:

1) AUGMENTAR MOTIVACIÓ DE CANVI

La motivació pel canvi es necessari per dur a terme el tractament psicològic  s’utilitzen
estratègies formals basades en estadis motivacionals i l’entrevista motivacional, habilitats
terapèutiques per enganxar al client i altres que analitzen amb detall la resistència i
articulen estratègies concretes segons la naturalesa del problema.
2) PSICOEDUCACIÓ EN MECANISMES DE REGULACIÓ DEL PES COROPRAL I
NUTRICTIÓ
Combinar tallers psicoeducatiu i/o a traves de materials d’auto-ajuda – conèixer en detall
les bases fisiològiques dels mecanismes de regulació del pes corporal i unes nocions clares
 sobre nutrició saludable. (metabolisme basal, calories, ingesta calòrica i gest energètic,
tipus de nutrients, que es menjar be...)
+ Auto-registres de la forma de menjar i se l’instrueix a pesar-se d’una manera sistemàtica:
pes setmanal en les mateixes condicions.  fer conscient a la persona del seu patró
d’alimentació i l seva inadequació.
3) MODIFICAR LA DIETA – depèn del tipus de TCA (atracons – eliminar dieta perquè
desapareguin atracons – BN =)
- Tipo 1: saltar-se menjars
- Tipo 2: eliminar aliments (evitar-los)
- Tipo 3: Consumir un numero de calories excessivament baixa
Cas anorèxia  <16: ingrés urgent / entre 16-17,5: tractament ambulatori intensiu / >17,5
tractament ambulatori habitual  recuperar el pes perdut (+ urgent com menor sigui IMC)
4) TERÀPIA COGNITIVA
Com més complicat sigui un determinat cas – abans s’ha d’introduir teràpia cognitiva
(model psicoeducatiu no es suficient per acceptar el canvi de dieta)
Impossibilitat d’utilitzar estratègies cognitives si el IMC de la persona esta per sota de 17-
18 (es necessari per poder treballar la metacognició) – hambruna fa que el cervell funcioni
en un ritme lent.
Tècniques d’exposició i experiments conductuals – manera de percebre entorn social,
imatge corporal o concepte de bellesa a la societat occidental (model de bellesa en la
societat)
5) SUPERACIÓ DELS PROBLEMES D’IMATGE COROPORAL
Poca milloria en la imatge corporal al final del tractament correlaciona amb major
probabilitat de recaiguda.
Teràpia cognitiva i exposició amb prevenció de resposta – davant de mirall, situacions
socials, comparar-se amb altres, comprovació corporal.
6) MANTENIMENT DELS LOGROS i PREVENCIÓ DE RECAIGUDES
Incloure un reajust de la dieta una vegada aconseguit el pes meta per no perdre-ho,
reducció dels elements de vulnerabilitat i entrenament específic en prevenció de
recaigudes.

GOS (Great Osmond Street) – Lask i Bryan-Waugh (1993)

Criteris per nens de 7-15 anys pels TCA (nomes el 50% comeplxien criteris CIE-10 i DSM-
IV)
Únic diagnòstic que no apareix – atracon (ja que apareix més tard) – tenen en compte el 90%.

TRACTAMENT PER ANORÈXIA NERVIOSA

(recuperació – 0,5-1 kg per setmana)

Principals objectius:

1) Aconseguir o mantenir la seguretat i estabilitat biològica

2) Restauració del pes i millora de la condició física (rehabilitació nutricional instaurar
patró d’alimentació normal)
3) Abordatge de símptomes relacionats específicament amb el trastorn de l’alimentació, i
símptomes cognitius i afectius com la depressió o ansietat, auto-concepte negatiu...
4) Millora de relacions familiars i socials
5) Abordatge de trastorns comorbits identificats durant avaluació

El tractament d’AN inclou: maneig mèdic, nutricional i farmacològic, psicoeducació sobre el

trastorn, teràpia individual i de grup si es necessari. Si el pacient es menor el treball amb la
família també serà essencial  treball interdisciplinari/ multidisciplinari

S’aconsella:

- Modalitat ambulatòria
- Abordatge hospitalari quan: fracàs del tractament ambulatori, complicacions mediques
greus, IMC molt baix, signes vitals alarmants, no col·laboració amb la teràpia, depressió i
alt risc de suïcidi, comorbiditat psiquiàtrica i factors ambientals com mala relació familiar
o existència d’aïllament social extrem.
- Necessitat de professionals d’alta qualificació i experts en AN
- Incloure tecnològica psicològica o psiquiàtrica, indicacions/pautes concretes sobre
alimentació.
- Us de suplements nutricionals

Criteris a tenir en compte per si es necessari fer un ingrés hospitalari

GUIA: pèrdua de >50% pes en els últims sis mesos o >30% en els últims 3 mesos.

REHABILITACIÓ NUTRICIONAL

Objectiu: restablir pes augment Kcal gradual), normalitzar patrons alimentaris, adquirir senyals
adequades de sacietat i gana i corregir seqüeles biològiques i psicològiques de malnutrició.

Treballar preocupacions relacionades amb ganançes de pes i imatge corporal

Fase: de ganança i manteniment

Evidència: a Mesures que recuperen pes, milloren en

 Altres símptomes del trastorn alimentari

 Símptomes associats com ansietat i baix estat d’ànim

- Ritme de recuperació de pes: 0,2-1,5 kg a la setmana (0,5-1 kg)

- Via oral, nomes en cas extrems parenteral
- Us de complements nutrcionals.

INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL (TRACTAMENT PSICOLÒGIC/TCC)

Iniciar quan la ganança de pes ja ha iniciat. Combinació d’estratègies conductuals, cognitives i

interpersonals.

Objectius:

1. Entenguin i cooperin en la seva rehabilitació física i psicològica

2. Comprenguin i canviïn les conductes i actituds disfuncionals
3. Millorar funcioanemnt social i interpersoanl
4. Tractar la psicopatologia coadjunt

Evidencia: Bons afectes a curt termini. Igual d’eficaços si son mes o menys estrictes.

Implicació familiar POTENCIA resultats en població infantojuvenil.

TRACTAMENT FARMACOLOGIC

 ISRS (fluoxetina)  sotmesos a investigació – en estudis amb fluoxetina no s’han produït

millors resultats terapèutics i s’observa abandó en el 50%
 Antidepresius tricíclics  sotmesos a investigació – amitriptilina i ciproheptadina
 Inhibidors monoaminoxidasa
 Suplements nutricionals (ús de zinc)

CONCLUSIONS:

- El maneig de l’AN nomes amb medicació NO resulta apropiat

- Ningun tractament farmacològic ha mostrat tenir un impacte significatiu en: increment
de pes, o trets psicològics de l’AN
- El percentatge d’abandonament es elevat
- La medicació s’ha d’administrar una vegada el pes s’ha recupera, per mantenir al ganança,
comportaments alimentaris normals (antidepressius poden millorar estat d’ànim però no
s’associa la ganancia de pes)

Per tant el tractament farmacològic no s’ha d’utilitzar com tractament únic i NO hi ha cap
tractament farmacològic clarament establerts.

ISRS per persones amb AN i estat d’ànim baix o TDM: NO tricíclics, NO IMAO, NO en nens
ni adolescents.

Antipsicòtics (augmenten obesitat)  preferiblement olanzapina

No evidencia del liti I TAMPOC evidencia TEC ni estimulació magnètica transcraneal.

TERÀPIA COGNITIVO-CONDUCTUAL – TCC (GARDNER)

Sol incloure tècniques i elements conductuals i cognitius dirigits a abordar:

1) Naturalesa egosintònica dels símptomes

2) Interacció entre els elements psicològics i fisiològics
3) Creences especifiques en relació amb el menjar, pes i figura corporal
4) Dèficit en l’auto-concepte.

Format: individual – essencial per la reestructuració d’idees idiosincràtiques, per poder pauta
adequadament el ritme de pacients ambivalent i a més es compatible amb intervencions
familiars o tractaments psicoeducatius en grup.

 basat en empirisme col·laborador – terapeuta treballa amb pacient per formular les seves
creences com hipòtesis contrastables, per després analitzar les dades proporcionades per
l’afrontament de les contingències  permet extreure conclusions més ajustades)

Duració: 1-2 anys en pacient ambulatoris, i aproximadament 1 any en aquells que arriben al
TCC després d’aconseguir un pes proper a la normalitat per una hospitalització.

La TCC va des de l’abordatge dels símptomes i aspectes més específics a aspectes més generals
de la personalitat i auto-concepte que poden haver predisposat al trastorn.
Evidència: Redueix el risc de recaigudes en adults una vegada han recuperat el pes. No hi ha
dades concloents de si es mes eficaç durant l’estat agut de la pèrdua de pes, tot i que si que es la
millor acceptada pels pacients.

TERÀPIA FAMILIAR

Eficàcia de la teràpia per adolescents anorèxiques (pacients menys crònics) – resultats en adults
menys clars.

Formats:

 Teràpia de família conjunta (pares i fills conjuntament a les sessions) + teràpia de

familia per separat (sessions separades dutes a terme pel mateix terapeuta)  tenen els
mateixos objectius i un curs similar. Efectives per la recuperació del pes sense necessitat
d’ingrés
 Teràpia per separat  els símptomes específics del trastorn (baix pes i conductes
bulímiques) responen més ràpidament
 Teràpia conjunta de familiar  aborda millor els símptomes psicològics concomitants a
l’anorèxia nerviosa (depressió, baixa autoestima, sensació d’ineficàcia o desconfiança
interpersonal)
 Teràpia de Sistemes Familiars Conductual (TSFC) – pares assumeixen el control de la
renutrició, combinada amb apoyo mèdic i un regim dietètic.  superior a la teràpia
individual en l’increment de IMC i en la restauració de la menstruació. No es mostra
superior en hàbits alimentaris o millora de l’estat d’ànim.

TRACTAMENTS CONDUCTUALS (VALLEJO)

Tècniques operants de maneig de contingències:

- Utilització en hospitalització
- Objectiu: augment de pes i de la ingesta
- Privar al pacient de certs privilegis o avantatges, que podrà obtenir si aconsegueix les
ganançes de pes establertes (economia de fitxes)
- Millor si es proporciona feedback sobre l’augment de pes i les calories ingerides

Relaxació corporal: dessensibilització de les sensacions de plenitud i malestar en el ventre.

DS: ansietat produïda per la sacietat

Realitat virtual: per treballar imatge corporal

Prevenció de resposta: conducta de mirar-se contínuament al mirall

FACTORS PREDICTORS D’ÈXIT I FRACÀS

EVIDÈNCIA DEL TRACTAMENT PSICOLÒGIC PER AN

 Tractament psicològic per sobre del farmacològic

 Primera elecció d’adults TCC (en format individual)
 Enfocs novedosos basats en TCC:
o MANTRA (Maudsley Anorexia Nervosa Tratment for adults. Schmidt, Startup i
Treasure, 2019)
o SSCM (Specialist Supportive Clinical Management. Mclntosh, 2015)
 Infantojuvenil: Teràpia familiar al estil Maudsley (FBT)
 Teràpia interpersonal o psicodinàmica nomes com alternativa, quan els tractaments
anteriors estiguin contraindicats
 Tractament psicològica més eficaç quan IMC esta al voltant de 18. Imprescindible
combinar el tractament psicològic amb el nutricional.

TERÀPIA BASADA EN LA FAMILIA (FBT)

INFANTOJUVENIL

TRACTAMENT PER BULIMIA NERVIOSA

- Intervenció de caràcter interdisciplinar  comptar amb l’ajuda d’un nutricionista per

educació nutricional i prescripció de dietes + comptar amb metges que monitoritzin l’estat
físic del pacient i maneig de medicació (com AN)
- Objectius del tractament:
 Adquirir noves actituds en relació amb el menjar, alimentació, pes i forma corporal
 Reduir preocupació pel menja
 Persuadir al pacient per alimentació normal (almenys 3 menjars al dia)
 Entendre beneficis d’alimentació regular
 Evitar mètodes inapropiats de perdua de pes
 Ser conscient dels estats emocionals i els seus canvis, aprendre a afrontar i regular dits
estats emocionals
 Reconeixer precipitants als atracons
 Incrementar auto-estima
 - Ingrés hospitalari indicat si:
 Atracons grans i repetitius
 Vomits immediats i molt frequents
 Complicacions mediques greus
 Existeix depressió amb risc de suïcidi
 Descontrol d’impulsos/conductes autolesives
 Primer trimestre de gestacó
 Si els tractaments ambulatoris han fracassat

Primera línia de tractament:

TCC individual o en
format auto-ajuda
NICE  TCC auto-ajuda
com a primera línia
(materials TCC + breus
sessions d’apoyo 20’)
Afegir teràpia familiar en
pacients joves
Teràpia interpersonal nivell
C mes concloent refereix al ús de fluoxetina.
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
 Antidepressius: reducció de la freqüència dels
episodis d’ingesta compulsiva (episodis d’atracó i
conductes purgatives). Alvia símptomes associats
com: ansietat, depressió, obsessions o pobre control
d’impulsos.
Eficàcia diferencial entre els diferents tipus de
depressius no ha pogut ser demostrada  evidencia

 Nomes aconsegueixen remissió total un percentatge molt limitat  altes tasses de

recaiguda al retirar la medicació

 Els efectes antibulímics son independents dels efectes sobre l’estat d’ànim (estar
depressiu no vol dir que es benefici més d’un tractament amb antidepressius)

 TCC + fàrmacs  es superior la psicoteràpia als fàrmacs, a més no incrementa

l’eficàcia de TCC

 Podran beneficiar-se dels antidepressius  nomes aquells que la resposta a la TCC es

insuficient o que han presentat recaigudes,

La teràpia farmacològica no te un gran suport experimental. S’utilitzen ISRS (fluoxetina) però

NO IMAO NI hi ha evidencia de l’ús dels anticonvulsatius

Evidència molt escassa de l’eficàcia del liti.

TRACTAMENT COGNITIVO-CONDUCTUAL (TCC) – FAIRBURN, MARCUS I

WILSON

Abordatge dels símptomes específics de la bulímia i cognicions subjacents.

Objectiu: no se centra nomes en la ingesta compulsiva i l’eliminació de conductes purgatives,

sinó abordar aspectes relatius a la dieta (eliminar la restricció extrema, trencar el cercle
atraco-purga), la sobrevaloració de la digura corporal i el control del pes.

S’estructura en programes de 15-20 sessions, que la frequencia pot ser o setmanal o més, i es
pot administrar en format gruapl o individual.

Es divideix en 3 fases:
 1) PRIMERA FASE (1-8) – model de manteniment.  CANVI ALIMENTARI
Tècniques conductuals (atracons  patrons estables d’alimentació)
Objectius:
a) Motivar al pacient per la permanencia del tractament
b) Treball educacional sobre el trastor, corregir idees errònies i desajustades sobre les
dietes i el control del pes (ús manual auto-ajuda)
c) Reestablir el control sobre l’alimincació  iniciar pautes d’alimentació regular que
minimitzin probabilitat d’atracons.
OBJECTIU: establir un patró (falta diapo 20)

2) SEGONA FASE (9-16) – hàbits saludables: èmfasis en supressió de seguiment de dietes

Procediments cognitius
Objectius:
a) Mantenir una alimentació regular (dieta en general)
b) Inici intervenció sobre idees de sobrevaloració de la figura corporal i l’expressió
conducutal (ex. evitació corporal...)
Poden interferir elements externs que s’han d’abordar. (falta diapo 21)

3) TERCERA FASE (17-20) – manteniment de canvis i prevenció de recaigudes.

Sessió 20: valorar resultats, sessions de seguiment.

Objectius:

a) Planificar el manteniment de les ganançes terapèutiques (important expectatives

realistes)
b) Pla d’afrontament de les recaigudes. (falta diapo 22)

EFICÀCIA TCC

- Tasses de recaiguda sobre 15-20%. Tassa de recaiguda amb teràpia antidepressiva 20%
- Reducció de la ingesta compulsiva i les conductes purgatives en el 80% dels casos.
S’arriben a eliminar aquestes conductes en el 40-50% dels casos
- La anança terapèutica se sol mantenir durant el primer any de seguiment
- Te un impacte sobre la major part dels simptomes de la BN – reducció d’atracons (ingesta
compulsiva) ,prugas, restricció alimentaria, i actituds negatives sobre el pes i figura
(sobrevaloració de forma i pes)
- Predictors més potents de la TCC son:
o Freqüència d’episodis d’ingesta compulsiva i purga a l’inici del tractament (+/-
pitjor pronòstic)
o Reducció aconseguida durant les primeres setmanes d’intervenció
- Elements de tipus cognitius son essencials pel manteniment del progres (versions mes
conducutals presenten més risc de recaigudes)
- TCC + antidpresius – pot sr una mica més efectiva que TCC aïllada a l’hora de reduir
símptomes d’ansietat i depressió associats a la BN
 - Les versions reduïdes i de menor contracte amb la TCC dissenyades per l’atenció primària,
han mostrat resultats prometedors.

TERÀPIA INTERPERSONAL

Forma breu de tractament dirigit a ajudar a les persones a identificar i abordar problemes
interpersonals.  Ha rebut apoyo empíric i es compatible amb la TCC

Esta dissenyada per l’administració en regim ambulatori, i en general implica 12-20 sessions de
teràpia individual al llarg de 3-5 mesos, existint formes més breus.

Consta de 3 fases:

1) Identificar possibles desencadenants interpersonals d’atracons: dol, transició de rol,

conflictes de rol o creences interpersonals
2) Ajudar al pacient a reflexionar sobre àrees interpersonals identificades com
problemàtiques  buscar estratègia de solució o afrontament per aquestes àrees
(tècniques – anàlisis comunicacional, entrenament informal en solució de problemes i
role-playing
3) Planificació de futur, identificació de dificultats i treball pendent planificar estratègies
que minimitzin probabilitat de recaiguda (prevenció recaigudes)

Els pacients que NO es beneficien de la TCC tampoc ho faran de la TIP

EPR

LLIBRES D’AUTO-AJUDA I PROGRAMES GRUPALS BREUS

FACTORS PREDICOTRS D’ÈXIT I FRACÀS

ALTERNATIVA TRANSDIAGNÒSTICA PER TCA – TANT PER BN

COM PER AN

TERÀPIA COGNITIVO-CONDUCTUAL EXTESA (FAIRBURN)

Objectiu: abordatge dels processos psicopatològic externs al trastorn del comportament

alimentari.

- Relació terapèutica de col·laboració – pacients tenen necessitat de control superior, per

tant es necessari assegurar-se de que entenen que passarà durant el tractament i que siguin
part activa d’aquest canvi, participant de totes les decisions que prenen.
Un sol terapeuta canalitza tota la informació de diferents especialistes.
- No tractar de fer referencia al concepte de trastorn de la personalitat i no tractar de fer
diagnòstic.
 - Parteix de la formulació d’una seria d’hipòtesis sobre el procés o processos que mantenen
la simptomatologia  objectiu: identificar elements rellevants al cas que necessiten ser
abordats durant el tractament.
Formulació individualitzada del cas - Tractament flexible que s’adapti a l’evolució dels
trets clínics.
+ estructura estandarditzada:
a) 20 sessions durant 20 setmanes. – IMC determina l’extensió  en pacients que IMC
<17,5  necessiten més sessions d’intervenció (40)
b) Variants
a. Focalitzada – dirigida a la psicopatologia relacionada específicament amb el
trastorn d’alimentació (dissenyada per no ser utilitzada junt amb altres
intervencions psicològiques)
b. Ampliada – també es centre en certs problemes addionals que interaccionen amb
simptomatologia més especifica del trastorn. (social, de context...)
c. Per menors d’edat
d. En grup
e. Intensiva per pacients en regim d’ingres o en regim ambulatori
c) 4 fases:

1a FASE 2a FASE 3a FASE 4a FASE

Intensiva (dos sessions Fase de transició – Cos principal del tractament Part final.
setmanals). pacient i terapeuta
revisen progres, Objectiu: abordar - Assegurar manteniment
Objectius: identifiquen possibles mecanismes pertinent en del canvi al llarg de les
barreres o dificultats pel cada cas. 20 setmanes posteriors al
- Motivació, confiança i canvi, modifiquen si es tractament
implicació necessari la formulació 8 sessions amb freqüència
del problema i setmanal que tracten: - Minimitzar risc de
- Desenvolupar formulació planifiquen la següent recaiguda a llarg termini
individualitzada del cas fase.  Sobrevaloració per la
figura corporal Programació quinzenal
- Informació sobre trastorn, Si pacients tenen pes
menjar, alimentació normal, normatiu  freqüència  Restricció en la dieta
formes saludables de control setmanal.
de pes, riscs i ineficiència  Impacte de l’estat d’ànim
d’algunes estratègies... i les situacions diàries
sobre la alimentació –
- Introduir 2 procediments aprendre estratègies de
terapèutics potents: regulació emocional i
o Pesar-se nomes en resolució de problemes
teràpia efectives sense utilitzar
o Patró menjar regular l’alimentació com
afrontament
(planificar el que
menjarà – condició: no
S’aborden regles alimentaries
vomitar)
(aliments prohibits)

Tècniques: auto-observació, compliment de tasques per casa

- NO = registres cognitius convencionals, sinó sistemes de registre més simples

 - NO estratègies de debat racional o qüestionament socràtic per aconseguir la reestructuració
cognitiva.

Des d’aquesta teràpia la forma més potent per produir el canvi cognitiu es ajudar al pacient a
canviar la forma en com es comporta, i analitzar els efectes i implicacions d’aquests canvis
comportamentals.

- Procediments identificació sobrevaloració i les seves conseqüències = distingir aquelles

àrees que considera importants nomes perquè el context ho fa. S’estableix el grau
d’importància de cada dimensió i es fa un gràfic per veure en claredat com la seva
valoració persona depèn d’aspectes relacionats amb pes, alimentació.... – s’ho emporta a
casa per revisar-ho i reflexiona si realment representa la realitat que viu. (inici plantejament
de les implicacions d’aquest esquema d’auto-avaluació que te sobre el comportament)
- Procediments chequeo i evitació corporal = proporcionar informació del que es i explorar
les raones del comportament i les conseqüències mitjançant preguntes que promouen
l’auto-descobriment guiat. Una vega identificades les conductes, motius i conseqüències, es
divideixen en dos grups: les que es necessari parar i les que serà necessari reajustar.
Per l’evitació corporal  exposició. Necessiten acostumar-se a veure’s i sentir el seu cos.
Ex: fer activitats que impliquin l’exposició corporal (natació) – important senyalar que pot
ser que a l’inici la seva preocupació per la forma corporal augmenti però que seguidament hi
haurà una marcada reducció d’aquests pensaments i preocupacions.

- Procediments per abordar la sensació d’estar gorda = ajudar al pacient a identificar

realment el que sent i per que. Identificar al sensació i posar en marxa estratègies
d’afrontamenta.

Objectiu general: descentrar al pacient del seu trastorn, que conegui be el trastorn però que
també desenvolupi un projecte de vida i de que explori i desenvolupi curiositat per les
conseqüències de les diferents opcions de comportament.

L’experimentació amb noves situacions i opcions de comportament proveiran noves

contingències que facilitaran la reestructuració de l’auto-concepte i al valia personal.

PERSPECTIVES FUTURES DE TRACTAMENT

 Intervencions a internet son una bona opció  les recomanen com apoyo a tractaments
presencials o de seguiment (degut a que tenen molts avantatges: fàcils, accessibles i
privades però també conten amb molts inconvenients)
 Teràpia metacognitiva aplicada a TCA: com els individus pensen i com es relacionen amb
el continguts i processos mentals. Resultats prometedors en adults, no havent-se
desenvolupant encara en els mes joves.

TRASTORN PER ATRACÓN

Objectiu: disminuir freqüència d’atracons i disminuir quantitat d’aliments ingerits

- Tractament d’elecció: TCC (primera línia); TCC auto-ajuda

- Algunes guies recomanen la teràpia interpersonal (menor base empírica)
- Una guia  teràpia familiar per adolescents
- No elecció  tractament farmacològic (recomanen antidepressiu ISRS)
TCC + ESTRATÈGIES CONDUCUTALS
Reducció d’atracons i pèrdua de pes a conductes purgatives
TCC – no es manté a llarg termini la reducció del pes dels pacients.
Procediments d’auto-ajuda cognitivo-conducutal (sense contacte terapèutic o poc contacte)
Reducció dels atracons i psicopatologia associada. NO pèrdua de pes. Baix cost econòmic
Teràpia interpersonal i teràpia farmacològica
TIP: necessaris més estudis. S’utilitza quan TCC no funciona. Disminueix atracons i
psicopatologia associada

Fàrmacs: tricíclics  redueixen atracons, però sense canvis en pes ni símptomes depressius.
Altes tasses d’abandonament.