INTERVENCIÓ I TRACTAMENT PSICOLÒGICS

Prof. Àngel Serra

TEMA 1 LA PSICOLOGIA CLÍNICA

OBJECTIUS

• Contextualitzar l’assignatura Intervenció i tractament psicològic dins de l’àmbit o

especialitat de la Psicologia Clínica
• Conceptualitzar la psicologia clínica i la psicoteràpia com una professió i activitat
sanitària
• Conèixer les funcions i els perfils professionals del psicòleg clínic
• Conèixer els requisits formatius que requereix la pràctica clínica

ÍNDEX

1. Concepte i objectius de la psicologia clínica

1.1 La psicologia de la salut
1.2 La psicologia clínica
1.3 La psicologia clínica i de la salut
2. El tractament i la intervenció psicològica
3. Professionals sanitaris que treballen en l’àmbit de la salut mental
4. La psicologia clínica és una professió sanitària
5. Què fan els psicòlegs clínics i a on?
6. Models de formació en psicologia clínica
7. Mètodes de recerca en la psicologia clínica
8. Bibliografia i Webgrafia

1
Aquest primer tema de l’assignatura, vol ser una introducció conceptual a l’estudi de la
Psicologia Clínica.
Començarem per descriure el concepte i objectius d’aquesta especialitat de la psicologia.
Distingirem la psicologia clínica de la psicologia de la salut. Emmarcarem la psicologia clínica
com un àmbit de coneixement aplicat, i professionalitzador combinada amb recerca
continuada.
Per últim, abordarem la concepció de psicoteràpia, així com els models de formació en
psicologia clínica.

1. CONCEPTE I OBJECTIUS DE LA PSICOLOGIA CLÍNICA

La Salut és benestar
L'Organització Mundial de la Salut (OMS, 1964) defineix la salut com: "un estat de benestar
complet físic, mental i social i no només l'absència de malaltia o dolència". Aquesta definició
subratlla la naturalesa biopsicosocial de la salut i posa de manifest que la salut és més que
l'absència de malaltia. El benestar i la prevenció són part del nostre sistema de valors i
contínuament se'ns convida a evitar aquells hàbits que afectin negativament sobre la salut
com ho són la dieta suficient i equilibra, la falta d'exercici i el consum d'alcohol.

Llegir més: http://www.monografias.com/trabajos26/psicologia-salud/psicologia-

salud.shtml#defin#ixzz407pj2Rak

Concepte de salut

”Un estat de benestar complet físic, mental i social i no només l'absència de malaltia
o dolència“ (OMS, 1964).

Idees clau:
• Conté salut física i salut mental
• És més que l'absència de malaltia
• Es considera com un mitjà per assolir una qualitat de vida (que la vida sigui agradable,
digna i valuosa)

La salut i la malaltia és un concepte (constructe) històric i cultural

Salut i malaltia resumeixen la visió del món que individual i col·lectivament es peculiar de
cada època històrica.

La malaltia és la metàfora del desordre. Una persona malalta primer ho és en el sentit

cultural, simbòlic (George Balandier). Etimològicament, el terme Psicopatologia fa referència
a la psique que pateix o està malalta.

L’objecte d’estudi de la Psicopatologia són els trastorns o malalties mentals

2
Malaltia o trastorn?
Es considera el terme “malaltia mental” impregnat d’idees biologistes i reduccionistes, que
no recull l’ampli el ventall de variables que intervenen en la psicopatologia (psicològiques,
socials, familiars, educatives,...etc.).

L’OMS, anomena en l’actualitat les malalties mentals com a “Trastorns mentals i del
comportament”.
També l’American Psychiatric Association (APA) ha substituït el terme de “malaltia mental “
pel de “trastorn mental”.

La salut mental

• És tan important com la salut física

• Està íntimament connectada amb la salut física
• El cos escolta i acumula, la ment assimila.
• Enfocament bio-psico-social-ecològic

La felicitat és subjectiva
La felicitat és una avaluació positiva i global que realitza una persona sobre la seva qualitat
de vida (Riso, 2016, p. 230)1.

1.1 La Psicologia de la salut

El psicòleg és un professional assistencial d’ ajuda que promou el benestar

La nostra activitat professional d’ajuda sobrepassa el camp de la anormalitat i la patologia,
perquè en molts casos els psicòlegs manegen també fets normals, quotidians o
extraordinaris, que d’ alguna manera afecten a les persones en seu desenvolupament i
benestar. Per exemple treballa amb les persones per elaborar el dol, ajudar en processos de
divorci, primers auxilis psicològics en catàstrofes, per controlar la diabetis, la hipertensió, són
problemes que afecten el benestar de les persones.

Assessorament en el dol / Tractament del dol patològic

La Psicologia de la Salut es un àmbit de la psicologia que es preocupa sobretot per la salut

en general, les malalties físiques i la cura de la salut física (encara que reconeixen que la salut
física i la mental estan interrelacionades). Per exemple fomentar l’exercici físic per tal de
millorar aspectes motrius, però també per promoure el benestar psicològic, és a dir, la salut
en general.

Psicologia de la salut sorgeix com una àrea més específica que subratlla el paper primari de
la psicologia com a ciència i com a professió en el camp de la medicina comportamental i que

1
Riso, W. (2016). Maravillosamente Imperfecto, escandalosamente feliz. Barcelona: Planeta.
3
es va definir com "el conjunt de contribucions científiques, educatives i professionals que les
diferents disciplines psicològiques fan a la promoció i manteniment de la salut, a la prevenció
i tractament de l'especialitat, a la identificació dels correlats etiològics i diagnòstics de la
salut, la malaltia i les disfuncions relacionades, a la millora del sistema sanitari i a la formació
d'una política sanitària ".

Llegir més: http://www.monografias.com/trabajos26/psicologia-salud/psicologia-

salud.shtml#defin#ixzz407qiyw3H

Per exemple, hi ha constatació sòlida de que l’estrès afecta al sistema immunitari. Les
hormones adrenalina i el cortisol actuen directament sobre les cèl·lules immunitàrie
(Sheldon Cohen).

Àrees d’ aplicació de la psicologia de la salut:

Aquestes són les principals àrees d'aplicació de la psicologia de la Salut:

• Informació i educació sanitària (creences i actituds, comportament i responsabilitat

individual a la salut).
• Control de variables actitud-motivacionals i afectiu emocionals (ansietat, estrès,
depressió, hostilitat).
• Potenciació de recursos protectors i de resistència (amor, afecte, amistat, alegria,
optimisme).
• Generació d'hàbits i estils de vida sans (descans adequat i gaudir de l'oci, alimentació,
higiene, sexe, família, no consum de substàncies nocives, activitat física, sanitaris).
• Aprenentatge de competències i habilitats bàsiques (relaxació, autocontrol, solució
de problemes, comunicació, recerca de suport social).
• Participació en la salubritat ambiental (cura de l'ambient).

Llegir més: http://www.monografias.com/trabajos26/psicologia-salud/psicologia-

salud.shtml#defin#ixzz407qwesJ9

4
 Cada cop pren més força la psicologia ambiental per prevenir i atendre els efectes
conductuals i emocionals del canvi climàtic.

Idees clau

• La Psicologia de la Salut és la psicologia clínica aplicada a problemes de salut (física i

mental) en la seva prevenció i manteniment
• Ciència de la salut: concepte molt més ampli que la salut mental
• Objectius
o Les persones es mantinguin en salut
o Modificacions en l’estil de vida
o Crear una cultura o consciència de salut
o Desmedicalització

Exemples:

A. Bons hàbits del son

– Les persones que acostumen a dormir menys hores, són més propenses a patir
sobrepès, hipertensió arterial, depressió o diabetis (Acadèmia EEUU de medicina del
son, 2016)
– Es recomana un mínim de 7 hores de son per a un son reparador (Societat
d’investigació del son, EEUU, 2016).

B. La pràctica regular de l’exercici físic

– Augmenta la capacitat mental i la resistència
– Redueix les pors i depressions i compensa i enlenteix el deteriorament mental pròpia
de la senectut (Ayan, 2011)
– Ajuda a desconnectar, fomenta el benestar i redueix l’estrès
– Pedalar amb la bicicleta disminueix els símptomes del trastorn per dèficit d’atenció i
hiperactivitat, tant en infants com en adults (Von Hopffgarten, 2017)2.

2
Von Hopffgarten, A. 2017. Los beneficiós de pedalear. Mente y cerebro, nº 85. p. 68.
5
 C. Gestió de l’estrès
La valoració de la situació resulta més decisiva que la gravetat de la circumstància
(Richard Lazarus). Un esdeveniment ens posa tensos quan creiem que ens falten
competències i recursos suficients per sortir il·lesos.
– Quan disposem de capacitat per influir i exercir el control, les estratègies centrades
en el problema resulten efectives.
– Quan al contrari, aquests factors estressants són menys controlables, les estratègies
adreçades a les emocions són més adequades.

1.2 La Psicologia clínica

La Psicologia Clínica es preocupa primordialment de la avaluació, predicció i cura

específicament dels trastorns mentals (cognitius, emocionals i comportamentals).

Psicologia clínica
S'entén com el conjunt d'actuacions sobre subjectes que presenten problemes o trastorns
psicològics. La seva principal característica serà, doncs, l'establiment d'una relació entre el
psicòleg i el seu pacient amb una dimensió de suport i ajuda, a través dels coneixements i
l'actuació psicològica.

Llegir més: http://www.monografias.com/trabajos26/psicologia-salud/psicologia-

salud.shtml#defin#ixzz407qXiqN6

Taula 1. Diferències entre la psicologia clínica i la psicologia de la salut

Psicologia la salut Psicologia clínica

Benestar global, aplicació en salut Aplicació en salut mental
física
Orientat a la salut, a la seva Avaluació i tractament dels trastorns
promoció i prevenció de salut mental.
Més ampli Més específic

Per Compas i Gotlib (2003, p. 7)3 la psicologia clínica és la branca de la psicologia dedicada a
la generació de coneixement psicològic i la seva aplicació, des de la ciència psicològica, en la
comprensió i millora del funcionament i el benestar físic i mental d’un individu o d’un grup
d’individus.

Tasques i objectius de la psicologia clínica

Els objectius de la psicologia clínica són: avaluar, comprendre, tractar i prevenir els
problemes de la salut mental (psicopatologia), així com els seus efectes associats.

3
Compas, Br. & Gotlib, I. (2003). Introducción a la Psicología Clínica. México: McGraw Hill.

6
 - Per identificar i diagnosticar utilitza proves psicològiques, entrevistes, l’observació
del comportament

- Per tractar les psicopatologies utilitza diferents tractaments psicològic (cognitiu-

conductual, psicoanalític, humanista, sistèmic, interpersonal, de parella i família) per
promoure el canvi.

Característiques de la Psicologia Clínica

a. Ciència aplicada
És una psicologia aplicada perquè pretén aplicar els coneixements acadèmics
resultats de la ciència bàsica per aplicar-los a situacions de la vida real fora del
laboratori per aconseguir canvis desitjats en el comportament humà (benestar) real.
Vol dir que primer s’ha fet una recerca rigorosa en el laboratori, s’han desenvolupat
models teòrics, i després s’han aplicat a la vida real, fora del laboratori. Això significa
que no són entitats separades la psicologia bàsica i la aplicada, o el que és el mateix
la psicologia com a ciència i com a professió.

b. Científic i pràctic
Significa assumir les funcions de científic i d’aplicació pràctica d’aquest coneixement
Els psicòlegs clínics són científics-professionals i per tant, no hi hauria d’haver una
dicotomia entre ciència i pràctica. S’haurien de basar en l’evidència empírica, amb
dades el màxim d’objectivables.

1.3 La psicologia clínica i de la salut

La psicologia clínica i de la salut no sols està enfocada directament en el àmbit de la salut

abordant la psicopatologia, és a dir, la patologia mental, sinó també en promoure la salut i la
adaptació als fets de la vida.

Per tant la psicologia clínica i de la salut no s’aplica únicament als fenòmens o processos
anormals o psicopatològics, sinó que també estudia i s’aplica als processos i estats de salut i
benestar. El concepte de ciència de la salut és un concepte molt més ampli que la salut
mental.

Psicòleg clínic + psicòleg de la salut

El Colegio Oficial de Psicólogos (1998) va establir el perfil professional de psicòleg clínic i de
la salut al considerar-la una sola àrea d’intervenció professional.

Psicòleg clínic + psicòleg de la salut

La psicologia clínica i de la salut es delimita com una disciplina o camp d’especialització de

la psicologia que aplica els principis, les tècniques, els coneixements científics desenvolupats
7
per la psicologia per avaluar, diagnosticar, explicar, tractar, modificar i prevenir les anomalies
o els trastorns mentals o qualsevol altra comportament rellevant pels processos de salut i
malaltia en els diferents contextos que tinguin lloc (Olivares, 2012, p. 24-25).

Àmbit de la Psicologia Salut i benestar

Psicologia de la salut Físic
Psicologia clínica Mental
Psicologia clínica i de la salut Físic + Mental

Idea Clau

La psicologia clínica i de la salut s’ocupa tant de la promoció de la salut com del

tractament psicològic del trastorn mental

Diferències entre la psicologia clínica i la neuropsicologia

La Neuropsicologia
– Estudia la relació entre el funcionament del cervell i la conducta, els processos
cognitius, psicològics i emocionals
– Els neuropsicòlegs clínics fan tasques d’avaluació i rehabilitació dels pacients.

Les malalties que tracta la Neuropsicologia

– Múltiples malalties neurològiques, des de lesions cerebrals adquirides (traumatismes
cranioencefàlics, ictus, tumors cerebrals,..etc.), Malalties neurodegeneratives
(Alzheimer, Esclerosi múltiple,…) o Trastorns del neurodesenvolupament (autisme,..)

Quins instruments utilitzen

– Tests estandarditzats per avaluar capacitats cognitives (atenció, percepció, memòria)
– Comparen els resultats amb paràmetres normals per l’edat
– Electroencefalografia i la tomografia per ressonància magnètica funcional (MRf)

8
2. EL TRACTAMENT PSICOLÒGIC O PSICOTERÀPIA

El nom de psicoteràpia va sorgir en el context de la hipnosi i la suggestió, a finals del segle

XIX.

Concepte de psicoteràpia
Va associat al significat de tractament psicològic o teràpia de la ment.
Etimològicament vindria a significar:

“tractament” = teràpia
“psique” = ment

Definicions de psicoteràpia
La psicoteràpia és el tractament per mitjà d’eines psicològiques que porta a terme un
professional de la salut (psicoterapeuta) per aconseguir que un pacient pugui assolir una sèrie
de millores i canvis positius respecte al seu comportament, emocions o pensaments. Respecte
a la seva salut psíquica i física a l’adaptació a l’entorn o a la seva identitat psicològica.

La psicoteràpia és una relació interpersonal programada que es basa en coneixements

psicològics i implica un clínic i un consultant que busca ajuda per resoldre problemes o
trastorns a través del clínic que el pot ajudar o posar remei (Wampold i Imel, 2015, p. 37)4.

La psicoteràpia que superi la prova de Turing (per discernir si una màquina mostra o no un
comportament intel·ligent ) en el qual l’usuari no distingia si interactua amb un clínic o bé
amb una màquina, seria una teràpia per ordinador o informatitzada. Curiosament, els usuaris
d’una teràpia informatitzada poden arribar a implicar-se tant o més que amb un clínic
presencial (Pérez Álvarez,2021, p. 392)5.

4
Wampold, B. E. & Imel, Z. E. (2015). The great psychotherapy debate: The research evidence for what Works
in psychotherapy. Routledge.
5
Pérez Álvarez, M. (2021). Ciencia y Pseudociencia en psicologia y psiquiatria. Madrid. Alianza Editorial.
9
Efectivitat dels tractaments
Si bé abans: es donava més èmfasi en l’observació i la comprensió del funcionament humà
(avaluació psicològica i teories explicatives), en l’actualitat els esforços s’han posat en la
intervenció psicològica (psicoteràpia i modificació de conducta) és a dir, facilitar el canvi i
avaluar la seva efectivitat.

Abans En l’actualitat
Comprensió, observació Intervenció i tractament

Les teràpies són eficaces, algunes però més que d’altres. Ho són perquè tenen en comú els
factors comuns, l’origen dels problemes que són interactius i també per l’efecte placebo.

Diversitat, heterogeneïtat de psicoteràpies

La psicologia clínica la constitueix un camp heterogeni de teories i procediments o mètodes
psicoterapèutics.

Un psicòleg clínic és un científic que practica una professió

Malgrat aquesta important diversitat de models de tractament nosaltres les estudiarem,
però també abordarem, el buscar el consens de certes competències professionals
especifiques necessàries per a la pràctica i en la acceptació més extensa de explicacions
biopsicosocials per a molts dels trastorns. Aquest model considera d’igual importància els
factors biològics, psicològics i socials per a comprendre els problemes de salut mental, ja que
la ment i el cos estan implicats per un igual en la prevenció, la etiologia i el tractament de la
malaltia.

En l’actualitat existeixen diferents modalitats de tractament, però cap d’elles pers si soles es
capaç de donar resposta a totes les preguntes i solucions a tots els problemes que se li
plantegen al psicòleg.

En aquesta assignatura descriurem les tècniques o tractaments que es coneixen com de

primera, segona i tercera generació.

És important que el psicòleg clínic tingui una identitat teòrica, perquè no hi ha quelcom més
pràctic que tenir una bona teoria, ja que explica perquè succeeix quelcom i prescriu el que
s’ha de fer per revertir-ho.

10
Treball multidisciplinari
Cada dia més s’exigeix del psicòleg clínic, la capacitat d’interactuar amb altres professionals
en termes d’ equitat i respecte mutu, per a realitzar un abordatge multidisciplinari (en equip)
de les persones ateses. Al igual que una actitud de oberta, eclèctica i d’ autocrítica.

Preparació àmplia
La formació de psicòlegs, que en el camp de la salut ha de dirigir-se a la capacitació per
atendre, de manera primordial, als pacients d’ una gran quantitat de malalties (la obesitat,
diabetis, alcoholisme i tabaquisme, ...etc.) així com noves psicopatologies (addicions
conductuals, ecoansietat, etc.) i mantenir aquest coneixement de la realitat que ens envolta
actualitzat.

Exemple: les noves addiccions conductuals (Ciberaddicció, sexe, compres

compulsives, vídeojocs,...... )

11
Diferències entre: Intervenció i tractament psicològic

Intervenció psicològica
– Concepte més ampli que el de tractament
– Està més relacionat amb Psicologia de la Salut i als aspectes comunitaris
– Connotacions psicoeducatives, sociosanitàries, preventives,…

Tractament psicològic o psicoteràpia

– Consisteix en una relació interpersonal entre almenys dos participants, un dels quals
(terapeuta) té un entrenament (formació) i experiència especial en el maneig dels
problemes psicològics (Bernstein i Nietzel, 1980, p. 320).

L’objectiu del tractament és promoure el canvi i/o ajudar a canviar per assolir més
competència, satisfacció personal i felicitat.

Diferències entre Counselling i Psicoteràpia

El terme anglès de counselling ve a significar tècnicament "assessorar". Implica un context en
que dues persones que treballen junts per resoldre un problema. Aquesta paraula genèrica
s’utilitza per a molts tipus d’assessorament, per exemple, per a la planificació financera i
també per a l’orientació professional, assessor matrimonial i familiars, consellers de dol,
assessors de l’addicció i abús de substàncies,...etc. Qualsevol pot pretendre ser assessor si té
la funció de donar consells.

La paraula Counseling és un anglicisme que s’aplica a les persones que donen suport i
guien a altres persones en les dificultats i presa decisions de la vida quotidiana.

12
En el context de la salut mental, l’ assessorament o counseling s'utilitza generalment per
denominar un tractament relativament breu, orientat al creixement personal i
l’autorealització, que es centra principalment en la conducta i que no requereix una
intervenció massa directa i intensiva. El conseller ofereix orientació i suport, ja que es descriu
les maneres de gestionar millor la vida i ajustar-se al canvi o a l'adversitat.

Coach i psicoterapeuta
Emmarcats dins d’un discurs individualista neoliberal on els individus es gestionen com
empreses sota el lema: treu el millor de tu mateix!! La figura del coach s’associa amb el
treball pel creixement personal, el desenvolupament de potencialitats, optimització de
recursos, ...etc.
El coaching és un procés dajuda que està orientat a resoldre els conflictes, bloquejos o
dificultats internes de les persones. Però, no ho fa mitjançant el consell, l'assessoria, la
teràpia ni l'orientació, sinó mitjançant l'acompanyament.

El coach vol acompanyar per fer, descobrir i generar canvis en la vida del client.

El coach personal, no és un assessor, ni un consultor, tampoc un orientador o mentor. El

coach no és un terapeuta, no és un psicòleg, ni un psiquiatre.
Un coach no treballa amb malalties ni patologies i, per tant, no té un enfocament mèdic o
clínic de la persona. Treballa en base a un procés d'acompanyament, orientat al
desenvolupament personal i no a la cura de malalties o trastorns.

13
D'altra banda, la psicoteràpia és generalment un tractament a llarg termini que es centra
més en conèixer els problemes físics i emocionals. La seva atenció se centra en els processos
de pensament de la persona i en com aquests poden estar influenciats per esdeveniments
passats, de manera que causen problemes en el present.
La psicoteràpia tracta la causa principal i els problemes fonamentals dels problemes actuals
,de manera que es pot produir un canvi durador i un creixement personal.

14
EXERCICI DE CLASSE

Preguntes de classe
• Creieu que és imprescindible la relació interpersonal per fer una psicoteràpia?
• Es podria fer la teràpia psicològica a través d’una màquina d’Intel·ligència
Artificial?
• La Telepsicologia (la teràpia a distància), quines avantatges i quines limitacions
presenta?

Consultar i visualitzar:

• El Hormiguero robot humanoide Sofía:

https://www.youtube.com/watch?v=cmwDygh3xGY&list=TLGGoni4MtfbxzUwNzA3MjAxOQ&index=3

• Pel·lícula HER

15
3. PROFESSIONALS SANITARIS QUE TREBALLEN EN L’ÀMBIT DE LA SALUT MENTAL

Professionals sanitaris d’atenció assistencial directa:

a.- Psiquiatres
b.- Treballadors socials clínics
c.- Infermeres psiquiàtriques
d.- Fisioterapeutes
e.- Neuròlegs
f.- Terapeutes ocupacionals

a. Psiquiatres i Psicòlegs

Taula 1. Diferències en les tasques que realitzen psiquiatres i psicòlegs

Psiquiatres Psicòlegs clínics

Semblances Fan psicoteràpia Fan Psicoteràpia
Diferències Poc entrenats en Entrenats en mètodes
àmbits psicosocials d’avaluació psicològica
i recerca en ciència
conductual
Molt formats en Poc o gens formats en
psicofarmacologia i la psicofarmacologia
biomedicina
Formació mèdica Formació psicològica
(+ biologista) (més psicològica,
humanista, global)

Els psiquiatres són metges que reben una formació absolutament diferent (més biologista)
que la dels psicòlegs clínics (més humanista i global, també científica). Els metges poden
prescriure medicaments psicotròpics, els psicòlegs clínic, de moment no.

La psicologia i la psiquiatria convergeixen o es troben en la psicoteràpia.

Taula 2. La gran divisió i debat en psiquiatria i psicologia

Formisme-Mecanicisme
Ciència natural (positivisme)
Model mèdic de psicoteràpia
Centrat en tècniques
Model científic-pràctic (tecnològic)
Pràctica basada en la evidència
Mètode hipotètic-deductiu, quantitatiu
(estadístic, metaanàlisi)
Teoria de la veritat com a correspondència
teoria-realitat
La replicació i la predicció com a criteris de
cientificitat
Organicisme-Contextualisme
Ciència Humana (holista contextual)
Model contextual de psicoteràpia
Centrat en relacions
Model dialògic co-construït (hermenèutic)
Pràctica basada en les relacions
Mètode abductiu o inductiu, qualitatiu (temàtic,
narratiu, basat en casos)
Teoria de la veritat com a coherència i rellevància
pràctica
Descripció, explicació, identificació de fenòmens.

Font: Pérez Álvarez, M. (2021). Ciència y Pseudociència en psicologia y psiquiatria.

Madrid. Alianza Editorial, p. 69.
16
 Alguns psiquiatres es mostren crítics amb el seu enfocament actual:

La psiquiatria en els EE. UU. ha reduït les seves perspectives i ha seguit cada vegada més
els models neurocientífics i biològics, i s'ha distanciat dels models més psicològics i socials.
S'ha convertit en un sistema molt involucrat en la prescripció de fàrmacs i molt menys
implicat en la psicoteràpia i en modelar un ambient social sa.
(Allen Frances, psiquiatre 2016)

En el passat, la pràctica clínica dirigida per psiquiatres, relegava al psicòleg al paper

d’avaluadors (realització de tests psicomètrics).
En algunes institucions sanitàries, la tasca del psicòleg clínic encara es considera una activitat
subsidiària a la del psiquiatre. També es dona activitat assistencial diferenciada s’associa amb
els trastorns psicòtics al psiquiatra i als trastorns d’ansietat i adaptatius al psicòleg.

En l’actualitat, alguns metges opinen que la infrautilització dels serveis psicològics en àmbits
mèdics no està en funció de la percepció dels metges sinó del propi valor dels serveis
psicològics.

A diferència dels psiquiatres, els psicòlegs clínics estan entrenats en mètodes

d’avaluació psicològica i en la recerca de la ciència conductual.

Els psicòlegs cada vegada reben més formació mèdica i psicofarmacològica.

¿??

b. Treballador social clínic

El treballador social clínic dona importància al treball en comunitat més enllà de la psicoteràpia
(individual).

c. Infermeres psiquiàtriques
Les infermeres psiquiàtriques reben la seva preparació bàsica en assistència clínica i es preparen
específicament per tractar persones que pateixen trastorns psiquiàtrics Sovint treballen en el
tractament dels problemes per mitjà la medicació psicoactiva.

17
4. LA PSICOLOGIA CLÍNICA ÉS UNA PROFESSIÓ SANITÀRIA

Preguntes per a la reflexió:

- La psicologia pot ajudar, tractar i prevenir problemes de salut?

- La Psicologia i la Medicina són ciències que pertanyen al mateix camp de
coneixement?
- Qualsevol psicòleg està capacitat per diagnosticar problemes mentals?
- El psicòleg clínic hauria de formar part dels equips professionals en els
hospitals?

Existeix una opinió favorable dels professors de psicologia i de medicina sobre la psicologia
clínica com una disciplina sanitària.

Carpintero (2004)6 senyala diverses raons per les que la psicologia s’ha d’emmarcar dins de
les professions sanitàries (ciències de la salut):

1) la psicologia promou el benestar i la qualitat de vida, la salut

2) es segueix una metodologia rigorosa científica
3) s’ha demostrat la eficàcia de les intervencions psicològiques

Eficàcia
La avaluació de l’eficàcia de les intervencions reflexa l’avançament de la psicologia clínica.
S’han centrat en el desenvolupament de tractaments i intervencions psicològiques que han
rebut suport empíric.

Eficàcia és la capacitat de fer un efecte desitjat o esperat.

Eficiència és la capacitat d'assolir aquest efecte amb el mínim de recursos possibles o en el
mínim temps possible.

Les intervencions de la psicologia de la salut han demostrat que milloren els símptomes i la
qualitat de vida de les persones (Keefe i Blumenthal, 2004).

El NICE (National Institute for Health and Clinical Excellence) organització independent que
assessora al sistema públic de salut d’Anglaterra, recomana l’ús del tractament psicològic per
a les persones, en un ampli ventall de problemes físics que van des de la diabetis fins a la
esclerosi múltiple, les malalties cardíaques. Conclou la NICE que el tractament psicològic
també es mostra eficaç per millorar la qualitat de vida i incrementar la autonomia dels
pacients reduint així la sobrecàrrega familiar.

Fins i tot hi ha dades publicades en revistes de psiquiatria nord-americanes que demostren

que la assistència psicològica en Atenció Primària és el mitjà a mig i llarg termini més eficaç
en termes econòmics que el purament farmacològic (Infocop, 2009).

6
Carpintero, H. (2004). Historia de la psicología en España. Madrid: Pirámide
18
Algunes malalties en les que resulta rellevant la intervenció psicològica
– Diabetis Mellitus
– Hipertensió
– Malalties cardiovasculars
– Asma
– Situacions de dolor agut i crònic
– Insomni
– Obesitat
– Trastorns gastrointestinals
– Càncer
– Sida

Psicologia i Atenció Primària

• L’ assistència psicològica en Atenció Primària és el mitjà a mig i llarg termini més

eficaç en termes econòmics que el purament farmacològic (Infocop, 2009).

19
EXERCICI DE CLASSE

Salut (Generalitat de Catalunya 8-10-2021) posa en marxa un programa per a l'abordatge

comunitari del benestar emocional a través dels equips d'atenció primària.
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/414333/salut-posa-marxa-programa-
labordatge-comunitari-del-benestar-emocional-traves-dels-equips-datencio-primaria

http://www.consorci.org/media/upload/arxius/Butllet%C3%AD/MaterialButlleti/Programa
%20de%20benestar%20emocional%20i%20salut%20comunit%C3%A0ria%20a%20l'APiC.pdf

Preguntes:

En què consisteix aquest programa? Quines característiques i objectius té? Quin són elñs
perfils professionals? Els professionals sanitaris fan psicologia clínica?

20
5. QUÈ FAN ELS PSICÒLEGS CLÍNICS I A ON?

• Psicòlegs dedicats a la Psicologia Clínica

La major part dels professionals de la psicologia treballen en l’àmbit de la psicologia clínica i

de la salut. Els psicòlegs amb especialitat sanitària col·legiats és de 25.857 (2017).

Les dades de l'INE evidencien l'escassetat de psicòlegs clínics a Espanya

L'actual estadística de professionals sanitaris al 2019, mostra una vegada més, la

variació en el nombre de professionals sanitaris col·legiats per cada 1.000 habitants
en funció del col·lectiu. Mentre que les taxes més elevades són les d'infermers i
metges, amb 6,68 i 5,66 per cada 1.000 habitants respectivament, veiem com les de
psicòlegs són de 0,70 per cada 1.000 habitants (Infocop 5-6-2020)7.

Catalunya i l’Estat espanyol se situen a la cua de la Unió Europea en la taxa de

psicòlegs i de psiquiatres per habitant de la sanitat pública.

Segons recull el Defensor del Poble, la mitjana europea és de divuit psicòlegs de la

sanitat pública per cada 100.000 habitants al 2022. Mentre que a Espanya és de sis
psicòlegs per 100.000 habitants. (La salut mental només pels rics?)

2022 L'OCU demana que es tripliqui el nombre de psicòlegs clínics a Espanya

https://www.infosalus.com/actualidad/noticia-ocu-pide-triplique-numero-
psicologos-clinicos-espana-20220224114742.html

7
https://www.infocop.es/view_article.asp?id=8832
21
 • Orientació teòrica dels psicòlegs clínics
La dedicació preferent dels psicòlegs és la psicologia clínica i la seva orientació teòrica
predominant és la TCC (Teràpia Cognitiu Conductual) la qual ha demostrat un major poder
terapèutic sobretot en els trastorns d’ansietat i en els trastorns depressius.

• Públic/Privat
Majoritàriament és una activitat privada malgrat que en el sector públic va creixent.
En activitats relacionades amb la psicologia clínica a Espanya de les quals 4.663 ho fa en
l’àmbit públic (36,89%) i 7.978 en el privat (63,11%).

• Funcions dels psicòlegs clínics

Les funcions principals dels psicòlegs clínics són: avaluar, diagnòstic, tractament i formació.
També fan: recerca, docència i gestió.

Lloc Activitat principal Responsabilitat

Universitat Docent Ensenyament

Gestió
Recerca

Centre de Salut mental Psicòleg clínic Avaluació

Diagnòstic
Tractament (psicoteràpia)

Hospital General Psicòleg clínic Avaluació

Diagnòstic
Tractament (psicoteràpia)

Hospital Psiquiàtric Psicòleg clínic Avaluació

Diagnòstic
Tractament (psicoteràpia)

Pràctica privada Psicòleg clínic Avaluació

Diagnòstic
Tractament (psicoteràpia)

22
 • Llocs de treball
– Clíniques de salut mental
– Hospitals psiquiàtrics
– Hospitals generals
– Consulta privada
– Atenció Primària

Trastorns atesos amb més freqüència

Trastorn Percentatge

Depressius 93,7

Ansietat 90,54
Generalitzada

Crisis 88,83
d’ansietat/agorafòbia

TOC 81,09

Adaptatius 80,23

Font: Labrador, F.J. & Berdullas, M. (2017). Actualidad de la psicoterapia en España.

Infocop, nº 79, Oct-Des. pp. 6-10

Falten psicòlegs
• De les 10 causes principals de discapacitat en el món, hi trobem quatre malalties
mentals en aquest ordre de freqüència: la depressió, el abús de substàncies, la
esquizofrènia i les demències (OMS, 2011).
• S’ estima que la depressió arribarà a ser la segona causa de discapacitat a nivell
mundial al 2020 (Murray i López, 1996).
Consultar: http://www.who.int/topics/depression/en/
• Malgrat aquest fet, el pressupost per a la salut mental de la majora dels països es
inferior a 1% de les despeses totals en salut.
• El pressupost del Ministeri de Defensa experimentarà l'any 2023 un increment del
26,3%, per la qual cosa estarà al capdavant dels departaments que més creixen (de
10.152 milions de pressupost inicial en aquest exercici als 12.825 milions del 2023) (El
País, 8-10-2022)8. En total, Defensa disposarà l'any que ve de més de 15.000 milions
d'euros, per la qual cosa rondarà l'1,2% del PIB, al camí de creixement per complir el
compromís assumit davant l'OTAN i la UE d 'arribar al 2% el 2029 .

8
https://elpais.com/economia/2022-10-06/el-presupuesto-de-defensa-para-el-proximo-ano-se-dispara-un-
263.html
23
6. MODELS DE FORMACIÓ EN PSICOLOGIA CLÍNICA

Models de formació en psicologia clínica (EEUU), Europa i Espanya

En aquests moments, a Espanya hi ha de forma paral·lela tres formacions:

1. La especialitat en psicologia clínica via sistema de psicòleg intern resident (PIR)

(4 anys de durada) Aquesta formació es realitza i habilita per exercir dins del
Sistema nacional de Salut (públic)

2. Màster Oficial en Psicologia General Sanitària (2 anys de durada) habilita per

l’exercici privat i dins d’institucions públiques no pertanyents al SNS (atenció
precoç, ajuntaments

3. Acreditacions de psicoteràpia atorgades per entitats sense ànim de lucre

(Federació espanyola de psicoterapeutes.)

Necessitat de l’especialització
(Màsters d’especialització: neuropsicologia, psiconcologia, psicologia clínica infanto-
juvenil...). S’ha acabat el “psicòleg que pot fer de tot”.

En l’actualitat hi ha un cert conflicte d’interessos:

La Associació de PIRs reclamen que el màster sigui un pas intermedi entre el grau i el PIR.

Grau > Màster > PIR

Mentre que la Conferència de Degans de facultats de psicologia, defensen que siguin dues
formacions independents i complementàries

MPGS més generalista, no pot tenir especialitat. Restringeix l’accés al

sistema públic de salut.

PEPC- PIR més especialitzat en el tractament dels trastorns mentals

•
A. Model de formació als EEUU (PhD)

Model Boulder9: es forma als estudiants tant en recerca com en la pràctica psicològica.
Volen que siguin professionals aplicats i també científics. Recerca psicològica i també
pràctica aplicada. 4 anys de grau i un any de pràctiques (40h./setmana).

B. Model d’entrenament en el doctorat EEUU

9
Al 1949, es va celebrar a Boulder, la capital de l’Estat de Colorado (EEUU) una conferència per tractar la
formació del psicòleg de la qual en va sorgir el model Boulder, orientant cap a les pautes del mètode científic i
unes intervencions que no siguin perjudicials.
24
 Aquí rep més atenció les habilitats d’avaluació i intervenció psicològica.
Es defensa aquest model perquè es diu que no es pot adquirir les bases en habilitats
clíniques i de recerca en 4 o 5 anys.

C. Model de formació de la psicologia clínica a Europa i Espanya

• Psicologia General Sanitària

Es crea una nova especialitat, la psicologia general sanitària, que juntament amb la
psicologia clínica, seran les dues titulacions necessàries per exercir el vessant clínic de la
psicologia (COPC, 2011, nº 230, p. 35).

El 22-9-2011 el ple del Congrés dels Diputats amb el suport de tots els grups polítics va
aprovar la Regulació de la psicologia en l’àmbit sanitari, per la qual cosa es creava la professió
sanitària generalista de psicòleg, anomenada Psicòleg General Sanitari.
Regulava així les vies d’accés a la professió per mitjà del títol oficial de Màster en Psicologia
General Sanitària, al qual s’hi accedirà un cop adquirit el títol de grau en Psicologia.
S’estableix legalment l’obligatorietat de ser Psicòleg General Sanitari per poder presentar-se
a l’examen de Psicòleg Intern Resident (PIR). (Revista del COPC nº 232, p. 4)

• El Certificat EuroPsy Especialista en Psicoteràpia (Segell de qualitat)

Certificat que pretén ser un reconeixement comú en l’àmbit europeu per facilitar la lliure
circulació de professionals a Europa. És una reconeixement públic de la seva capacitació i
especialització com a Psicòleg especialista en psicoteràpia.

L’objectiu és la lliure circulació dels psicòlegs professionals per Europa

Objectiu: elaborar un títol europeu de psicologia: projecte Europsycht (Psychology Training

in Europe) pàgina web: www.europsych.org

25
7. MÈTODES DE RECERCA EN LA PSICOLOGIA CLÍNICA

L’actitud científica hauria de ser:

– Ens preocupem per la evidència empírica

– Estem disposats a canviar les nostres teories i intervencions psicològiques a la llum de
la nova evidència

El coneixement científic: les ciències naturals i les ciències humanes

La ciència natural positivista, la qual adopta un model mecanicista predictiu, s’ha considerat
com la més científica. Per aquest motiu, i la psicologia i la psiquiatria s’han obert pas com a
ciències naturals. Aquest tipus de ciència segueix el model biomèdic, amb una concepció
dualista dels trastorns mentals, interpretant-los com a resultat de desequilibris neuroquímics.
La pràctica basada en la evidencia es centra més en la malaltia que en el malat.

Però es fa difícil acceptar la reducció de les funcions psicològiques a dades matemàtiques, ja

que no recullen prou bé la seva naturalesa psicosocial. Realitats psíquiques no es possible
reduïdes a dades objectives quantitatives.

Pérez Álvarez, (2021, p. 15)10 considera que aquest posicionament de la psicologia des de les
ciències naturals és un error, perquè els problemes més grans de la psicologia i la psiquiatria
són en realitat filosòfics i no pas empírics. Perquè la naturalesa dels fenòmens humans és
oberta i contingent (motius històrics, socials, psicològics,...) depenent de condicions
imprevisibles o desconegudes en un moment donat.

En canvi, des d’una comprensió de la psicologia a partir de les ciències humanes, la ment
deixa de ser entesa com quelcom interior i es concep com el producte de relacions
contextuals.

La psicoteràpia té una afinitat amb la ciència humana més que amb la ciència natural.

Des d’un posicionament més psicologista i menys biomèdic, es considera que els trastorns
mentals són respostes a les situacions i els problemes de la vida. Significa que les dificultats
de les persones estan ubicats en un context biogràfic i històrica-cultural (Brinkann, 2019, p.
123).

10
Pérez Álvarez, M. (2021). Ciencia y Pseudociencia en psicología y psiquiatría. Madrid. Alianza Editorial.
26
Conseqüències en l’avaluació i el diagnòstic
Per tant, com a conseqüència, la avaluació conductual individual s’hauria de fer sobre la
comprensió d’una persona amb la base d’un cos amb historia i en relació amb els altres en un
context històric-social (Pérez Álvarez, 2020) .

L’alternativa no és la no-ciència, sinó la ciència humana centrada en la persona i les seves

circumstàncies amb un enfocament contextual amb els mètodes científics que utilitzarien el
mètode clínic, l’entrevista semiestructurada, metodologia qualitativa i quantitativa, mixt).

Els dissenys aleatoritzats de doble cec amb placebo

La medicina necessita dissenys aleatoritzats per discriminar els efectes deguts als suposats
ingredients actius, d’aquells altres degut a la ment, com l’esperança, les expectatives i la
relació amb qui administra la substància o procediment.
És un disseny d’estudi amb placebo controlat, aleatoritzats i a doble cec que és el que es fa
servir per aprovar medicaments.

L’objectiu de la medicina moderna és el d’establir que els beneficis de qualsevol tractament

mèdic es deu a les propietats fisicoquímiques dels medicaments, i no pas a les expectatives,
esperances o altres processos psicològics del pacient.

Aquesta metodologia s’ha convertit en la metodologia amb més prestigi en el camp científic
per establir la efectivitat de la psicoteràpia i els medicaments.

EXERCICI DE CLASSE

> Amb tot això, quin és teu posicionament metodològic: quantitatiu, qualitatiu o mixt per
estudiar la naturalesa del benestar i malestar emocional?

Mètodes de recerca en la psicologia clínica

S’utilitzen una diversitat de mètodes en aquets camp des dels dissenys de cas únic, que
estudien només una persona a estudis a gran escala i escenaris múltiples. Des de laboratoris
controlats fins a ambients naturals (hospitals, escoles,…). Utilitzen diferents mètodes d’anàlisi
de dades que van des de complexes estadístiques multivariades.

• Dissenys de cas únic (estudia casos individuals de forma controlada)

• Dissenys descriptius (informa de la prevalença o incidència d’una característica

humana o problema de la població)

• Dissenys correlacionals (s’utilitza per determinar el grau en que existeix una

associació entre dues o més variables)
27
 • Dissenys experimentals (implica el control d’una o més variables (independents) per
determinar els seus efectes en una segona variable o conjunt de variables
(depenents).

Com a tècnica, la entrevista semiestructurada es considera l’instrument clínic per

excel·lència.

En psiquiatria i psicologia, els dissenys Randomized Controlled Trial (RCT) es consideren el

mètode d’or de la investigació de tractaments mèdics i psicològics, i són la pedra angular de
la pràctica basada en la evidència, conjuntament amb el metanàlisi.

Crítica
Cada vegada menys psiquiatres acadèmics avaluen i tracten als pacients. La major part de la
recerca publicada no té rellevància per a la pràctica (Pérez Álvarez, 2021, p. 248).
La alternativa no és la no-ciència, sinó una ciència més d’acord amb la naturalesa dels
aspectes que tracta. És una crisi intel·lectual, no empírica....... Sobren dades.

28
8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

• Compas, Br. & Gotlib, I. (2003). Introducción a la psicología clínica. Mèxic: McGraw-Hill
• Cortese, E. I altres (2004). Psicología médica Salud Mental. Buenos Aires: Nobuko
• De la Fuente, R. (2008). Psicologia médica. Madrid: Fondo de cultura econòmica
• Florenzano, R. & Zegers, B. (2003). Psicología Médica. Mediterraneo
• Olivares, J. i altres (2012). El ejercicio de la psicologia aplicada. Madrid: Pirámide.
• Olivares, J. I altres (2013). Intervención psicológica. Madrid: Piràmide.
• Sánchez Escobedo, P. (2008). Psicología clínica. México. Manual Moderno
• Balsategui, A.R. (2013). Salud mental y Atención Primaria: entender el malestar.
Madrid: Grupo 5.

LECTURA OBLIGADA

• Funcions i perfil del psicòleg clínic

www.cop.es/perfiles/contenido/clinica.htm

LECTURES RECOMANADES

• Mitjavila i Garcia, M. (2011). Recerca i pràctica aplicada: poden prescindir l’una de l’altra?. Revista
COPC. nº 232, p. 26-28.
• Revista: Papeles del psicólogo. (2005). C.O.P.E. Nº 91, vol 26.
• Revista: Papeles del psicólogo. Monogràfic “La asistencia psicològica en el sistema nacional de
salud”(2008). C.O.P.E. Nº 3, Vol 29.
• Revista: Papeles del psicólogo nº 69, (1998). Article de Jesús Rodríguez-Marín. Psicología de la salud y
psicología clínica.

REVISTES professionals i de recerca relacionades amb la psicologia clínica

• The Journal of Consulting and Clinical Psychology (APA) és una revista destacada d’investigació de la
psicologia clínica.
• Journal of Abnormal Psychology
• Psychological Assessment
• Clinical Psychology: Science and Practice
• Professio: Research and Practice
• Behavior Therapy
• International Journal of Clinical and Health Psychology
• Clínica y salud
• Revista de psicopatologia y Psicología Clínica
• Análisis y Modificcaión de Psicól
• Psicothema
• Psicología conductual

Base de dades relacionades amb la Psicologia Clínica

• PsychLit
• PsychInfo
• Medline
• PubPsych (http://pubpsych.eu/)

Entitats i Associacions

Colegio Oficial de Psicólogos de España

29
http://www.cop.es/

Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

http://www.copc.org

Ministerio de Sanidad
www.guiasalud.es/egpc/

NICE
www.nice.org.uk

Webgrafia

Funcions i perfil del psicòleg clínic

www.cop.es/perfiles/contenido/clinica.htm

Formació de la especialitat de psicologia clínica

http://www.msc.es/profesionales/formacion/docs/Psicologia C.pdf

Informació actualitzada sobre el títol de Màster en Psicologia General Sanitària (COP)

http://www.copc.cat/Paginas/Ficha.aspx?IdMenu=c03eb598-f208-402b-ab2b-debc7c9792cf

30