Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

1. CONCEPTE DE SALUT

1.1 Característiques del concepte de salut

El concepte de salut està influenciat per múltiples dimensions i factors (determinants de salut). És
indissociable del moment històric en el que s’analitza. Està relacionat i determinat pel context històric,
social, cultural, ideològic, polític, econòmic, científic, … I no es pot separar de conceptes com la pau, la
pobresa, la marginació, la preservació medi ambient, …

El concepte de salut és complex ja que és canviant, evoluciona en el temps, és dinàmic (en funció del
context) i té elements objectius (signes, diagnòstics…) i elements subjectius (percepció de salut, dolor…).
És multicausal. El concepte de salut està molt relacionat amb la percepció de la persona sobre la seva
salut (determina la seva actitud), amb la cura de la salut (amb l’assistència a la salut degut a diferents
experiències), amb la manca de salut (malaltia). La salut és, sobretot, un conjunt de relacions dinàmiques.
Per estudiar la salut hem de pensar en relacions dinàmiques, també per promocionar la salut i per
prevenir la malaltia.

La salut té diferents dimensions: dimensió personal (depèn de la persona), dimensió comunitària (depèn
de l’entorn), dimensió global i dimensió ecològica.

Percepció de salut: Es tracta de la quantificació de l’estat de salut-malaltia. Es fa una quantificació

subjectiva i una quantificació objectiva amb dades objectives (com les dades analítiques, les dades
absolutes, les dades percentuals, la tecnificació de la salut…etc).
El concepte de salut varia en funció o en relació a la por a emmalaltir, en relació a la tecnologia, en relació
a la hipocondria social…
La nostra percepció de salut depèn també de les nostres actituds socials, de les nostres creences
personals respecte a diferents aspectes com ara, la mort, l’assistència a la salut, etc.

1.2 Evolució del concepte de salut. Definicions

El concepte de salut evoluciona en estreta relació amb el context històric, social, cultural, ideològic,
polític, econòmic, científic, ... és indissociable del moment històric en el que s’analitza (la comprensió del
que significa salut està intrínsecament lligada al context temporal específic en què s'està avaluant).

En quant al concepte de salut actual, cal tenir en compte que cal implantar un nou concepte de salut, no
és només un complet benestar físic, social i psicològic, és un equilibri de riscos i de recursos, implica
considerar nous valors, una nova escala basada en els riscos de la salut, factors de risc, determinants de
salut, percepció de risc, etc. Està molt relacionat amb aspectes socials i ha d’incorporar la participació
ciutadana entre altres aspectes.

1
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

Definicions:

-És el complet benestar físic, psíquic i social i no sols l'absència de malaltia. OMS, 1946 (Stampar)

-Un benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament mesurable en diferents graus, i no sols
l'absència de malaltia. 1980 (Terris)

-“salut és, després de tot, una paraula quotidiana que s’utilitza per designar la intensitat amb què els
individus fan front als seus estats interns i a les condicions ambientals” (Ivan Illich)

-"Salut és un estat físic i mental raonablement lliure d'incomoditat i dolor, que permet a la persona en
qüestió funcionar efectivament el màxim temps possible en l’ambient on per elecció està ubicat" (René
Dubos 1956)

-“La salut és un fenomen psicobiològic, social, dinàmic, relatiu i molt variable. En l'espècie humana
correspon a un estat ecològic fisiològic, social de l'equilibri i d'adaptació́de totes les possibilitats de
l’organisme humà̀ davant la complexitat de l’ambient social” (Hernán San Martín 2000)

-“Tenir cura és una experiència universal, un element de preocupació comuna al voltant de la qual
construir aliances. Tenir cura va més enllà d’atendre persones necessitades, té implicacions socials i
polítiques en àmbits com l’urbanisme, els entorns físics i les persones involucrades en els serveis
assistencials.”

-Visió salutogènica: One health, salut global. (Salutogenesis → origen de la salud). No és un estat
d’equilibri passiu-estàtic, sinó un procés inestable, d’autoregulació activa i dinàmica. De la prevenció de
la malaltia a la promoció de la salut.

1.3 Context de salut

En el context actual de salut ens trobem amb diferents reptes (repte climàtic → desequilibri dels
ecosistemes, reptes socials, reptes polítics, reptes de salut, importants reptes demogràfics i reptes
tecnològics). A més, és important tenir en compte el paper de les infermeres per respondre aquests
reptes, les dificultats dels sistemes de salut per garantir les necessitats de salut, la manca de
professionals de la salut, la precària sostenibilitat dels sistemes de salut públics i les moltes innovacions
i avenços tecnològics.

Característiques de la demanda assistencial: 10 reptes de salut de l’OMS (Organització Mundial de la

Salut): Canvi climàtic, resistència als antibiòtics, malalties no transmissibles, pandèmies globals, entorns
fràgils i vulnerables, patologies d’alt risc (Ébola), desigualtat de l’APS (atenció primària de salut), refús
de vacunes, dengue (malaltia febril) i VIH.

2
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

Cal tenir en compte:

• persones grans amb complexitat.
• pacients crònics complexos, pluri-patològics, polimedicats i dependents.
• persones malaltes amb necessitats d’atenció social.
• més exigència del ciutadans.
• atenció domiciliaria.
• atenció o assistència no presencial.
• salut personalitzada.
• poca inversió dirigida als estils de vida i hàbits saludables.
• poca inversió dirigida a determinants de salut estructurals.
• dificultats financeres dels sistemes de salut pública.

Característiques de la població: augment de la població, envelliment de la població, augment de

l’esperança de vida, de les malalties…

Característiques socials: dificultats econòmiques, situació econòmico complicada, context social molt
complex…

Patró de morbimortalitat: un patró de morbimortalitat complex en el context actual de salut significa

una combinació complexa de factors que influeixen en la freqüència i distribució de malalties i morts en
una població. Això pot incloure l'augment de malalties cròniques, l'envelliment de la població, l'aparició
de noves malalties i desigualtats en la salut. Abordar aquesta complexitat requereix un enfocament
global que incorpori polítiques de salut pública, prevenció, intervencions clíniques i consideracions socials
per millorar el benestar general de la població.

El patró de morbimortalitat complex aborda la combinació de diversos factors que influeixen en la

freqüència i distribució de malalties i morts. Exemples inclouen malalties prevenibles, com les
relacionades amb el tabaquisme i l'obesitat, el VIH, el càncer, l'hipertensió, addiccions (60.000.000 de
morts als EEUU 2017) i suïcidis (800.000 morts a l’any al món). Intervencions preventives, canvis en
l'estil de vida i tractaments adequats poden contribuir a reduir la morbimortalitat associada a aquests
factors.

1.4 Resposta a les necessitats de salut (a les necessitats assistencials)

Solucions centrades en les característiques de la població: implica adaptar estratègies de salut per
atendre les necessitats específiques d'un grup particular, com l'edat, el sexe, les condicions de salut
prevalents o les característiques culturals.

3
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

Solucions centrades en les condicions socials: implica adaptar les estratègies de salut per abordar
factors com desigualtats socioeconòmiques, accessibilitat als serveis de salut i suport comunitari, amb
l'objectiu de millorar la salut en un context social més ampli.

Solucions per respondre a la demanda assistencial:

-Resposta assistencial relacionada amb la Promoció de la Salut (programes educatius sobre estil de
vida saludable, campanyes de sensibilització per hàbits saludables…).
-Resposta assistencial relacionada amb la Prevenció de la Malaltia (vacunació i detecció precoç de
malalties, polítiques de salut laboral…).
-Resposta assistencial a les Necessitats de Manca de Salut → atendre la malaltia (millora de l'accés
als serveis primaris, programes de suport comunitari, serveis de salut mental accessibles…).

La resposta assistencial aborda diferents aspectes de la salut, incloent-hi malalties per excés (per hàbits
de vida i estils de vida inadequats), malalties vinculades a la manca de recursos econòmics i problemes
de dependència associats a la precarietat social. Això destaca la necessitat d'enfocar les intervencions en
factors que van des dels comportaments individuals fins a les condicions econòmiques i socials per
proporcionar un suport complet i efectiu.

2. SALUT PÚBLICA

2.1 Definició de Salut Pública

La salut pública és

l'organització dels esforços
col·lectius destinats a
protegir, promoure i restaurar
la salut de les persones
habitants de la comunitat. És
responsabilitat dels governs
que són responsables de
l'organització de les activitats
comunitàries. La salut pública
és transversal i
multidisciplinar. La seva
activitat és eminentment
social, i té per objectiu la salut
de la comunitat.

4
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

La salut pública no es concentra

exclusivament en la prevenció o
tractament de malalties específiques,
sinó que considera una perspectiva més
àmplia i integral (atenció primària de
salut, salut mediambiental, serveis de
salut pública i comunitària, serveis de
medicina preventiva, salut laboral,
serveis de registre i anàlisi de dades,
administració sanitària, salut
escolar…etc).

2.2 Llei de Salut Pública de Catalunya

Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública → La Llei estableix l'estructura dels serveis de salut
pública a Catalunya, amb un focus en la prevenció i promoció de la salut, la seguretat alimentària i la
salut laboral. Es crea l'Agència de Salut Pública de Catalunya per coordinar aquestes àrees i garantir la
protecció de la salut. La llei destaca la participació comunitària, l'ús de mesures administratives per
mantenir la salut pública i estableix un sistema sancionador per a les infraccions. També fomenta la
transparència, col·laboració entre administracions i reforç de les activitats locals de salut pública.

2.3 Organització i governança de la Salut Pública:

L'organització i governança de la salut pública es refereixen a com les institucions i els sistemes estan
estructurats i gestionats per abordar les qüestions de salut de la població.

-Organismes, entitats, i instruments executors en Salut Pública (internacional):

● Unió Europea: Parlament Europeu, Consell Europeu, Consell de la EU, Comissió Europea
-La Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària (DG SANTE): protegir la salut dels
ciutadans i supervisar la seguretat dels aliments consumits.
-Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC)
-L'Agència Europea del Medicament (EMA)
-Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA). Creació
pel COVID

● ONU: OMS: polítiques de prevenció, promoció i intervenció a nivell mundial en la

salut,

5
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

-Organismes, entitats, i instruments executors en Salut Pública (Espanya):

● Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS): és l'òrgan

permanent de coordinació, cooperació, comunicació i informació en matèria de salut
entre l'Administració General de l'Estat i les CC.AA.

● Comissió de Salut Pública, una de les Comissions Tècniques del CISNS, assegura la
cohesió estatal i qualitat en matèria de salut pública.

● La Declaració d'Actuacions Coordinades (DAC)

-Organismes, entitats, i instruments executors en Salut Pública (Catalunya):

● Llei Salut Pública Catalunya

● Departament de Salut
● Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)
● Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
● Ajuntaments

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT): té com a objectiu millorar la salut individual i
col·lectiva mitjançant polítiques de promoció i prevenció de malalties, així com la protecció, vigilància i
seguretat en àmbits com la salut alimentària i laboral. Amb una perspectiva transversal, busca coordinar i
integrar les seves activitats, centrades en àrees com la promoció de la salut, la prevenció de malalties, la
vigilància de la salut pública i altres aspectes clau. Participa activament en el Pla Interdepartamental de
Salut Pública (PINSAP) i impulsa docència, formació i recerca per contribuir al coneixement en salut
pública.

2.4 Problema de Salut Pública:

El problema de salut pública és una preocupació que impacta col·lectivament, influint en totes les
dimensions individuals i en els aspectes relacionats amb el cuidar i el benestar de les persones. Afecta
tant al sistema de salut en la seva totalitat com a altres àmbits, i té repercussions a nivell planetari,
contribuint a la salut global del planeta (salut planetaria).

Alguns d’aquests problemes són:

-malalties transmissibles (respiratòries, ITS, toxiinfeccions alimentàries...)
-malalties no transmissibles (neoplàsies, neurodegeneratives, obesitat, salut mental..)
-situacions amb efectes a la salut de les persones (accidents de trànsit, accidents laborals, ..).
-altres problemes que afecten al benestar de les persones

6
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

2.5 Evolució de la Salut Pública

L'evolució de la salut pública respon constantment a les necessitats de salut de la comunitat, s'estableix
en context històric i social, evoluciona en concordança amb les concepcions de la salut pública, i s'adapta
al context de morbiditat i mortalitat. A més, es ajusta a les necessitats de salut i socials específiques,
demostrant una constant adaptació a les demandes de la comunitat.

Evolució històrica → antecedents: L’organització d’activitats col·lectives de protecció de la salut en el

marc de la comunitat, s’ha fet des de l’antiguitat. La salut pública i comunitària com a ciència i com a
responsabilitat dels governs s’inicia a finals del segle 18.

Alma Ata: la Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d'Alma-Ata, celebrada a
Kazajistán del 6 al 12 de setembre de 1978, va ser un esdeveniment clau que va establir fonaments
essencials per a la salut pública. Entre els principals punts destaquen:

● Definició ample de salut: Ésser complet físic, mental i social, no només absència de
malalties.
● Equitat: Abordar desigualtats per assegurar accés just als serveis.
● Salut com socioeconòmic: Interconnexió amb factors socials i econòmics.
● Dret a la salut: Principi de dret a màxim nivell de salut i responsabilitat governamental.
● Atenció Primària de Salut: Integral, accessible, amb participació comunitària i col·laboració
intersectorial.

Aquesta conferència ha marcat polítiques globals, defensant enfocaments integrals i centrats en la

comunitat en la promoció de la salut pública.

Antecedents recents a Catalunya:

-Reforma de l’Atenció Primària de Salut (RAP)(1985):Es va centrar en transformar i reforçar els serveis
d'atenció primària per millorar la salut de la població. Es va iniciar l’any 1985 i va finalitzà la seva
implantació l’any 2003. Va significar un punt d’inflexió fonamental en el desenvolupament del sistema
públic de salut de Catalunya. Va suposar la diversificació de la provisió dels serveis i la transformació del
model d’atenció primària en un sistema més integrador. Considera la salut com un dret bàsic de la
ciutadania.

-Pla d’Innovació D'atenció Primària de Comunitària (PIAPiSC)(2007-2010): Va buscar noves

estratègies i enfocaments per potenciar l'atenció primària amb un caire més comunitari.

7
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

-Atenció primària i salut comunitària: una nova orientació per a l’atenció primària de salut (2016):
Aquesta iniciativa va promoure una nova perspectiva orientada a la comunitat per millorar la qualitat dels
serveis d'atenció primària.

-Estratègia Nacional de l’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC)(2018): Aquesta estratègia

nacional va establir un marc per reforçar l'atenció primària i potenciar la salut comunitària, integrant els
serveis de salut a nivell local. Adopta una perspectiva transversal reconeixent l'atenció primària com a eix
vertebrador del sistema de salut. Considerada peça clau, busca millorar l'estat de salut de la població,
augmentar l'equitat i optimitzar l'eficiència del sistema, adaptant-se als canvis demogràfics,
epidemiològics i culturals. Amb un enfocament comunitari, prioriza la participació ciutadana i destaca la
importància de reforçar la recerca en l'atenció primària per abordar els reptes i oportunitats d'aquest
àmbit fonamental de la salut pública.

COMSALUT: és una estratègia que aborda el procés de salut des d'una perspectiva comunitària,
reconeixent que la salut està influïda no només per factors individuals com la biologia o el
comportament, sinó també per determinants socials. En els últims anys, s'ha pres consciència que
respondre a aquests determinants requereix una aproximació comunitària en contrast amb respostes
individuals. Aquest enfocament implica col·laboració amb entitats socials, fomenta la participació activa
de la població i destaca el paper fonamental de l'Agència de Salut Pública en la seva implementació.

2.6 Infermera d’atenció familiar i salut comunitària

Una infermera d'atenció familiar i salut comunitària és una professional de la salut especialitzada en
proporcionar cures i suport a les persones en l'àmbit de la família i la comunitat. Aquesta infermera no
només es centra en la prestació d'atenció mèdica individual, sinó que també té una perspectiva més
àmplia que inclou la salut de tota la família i la comunitat. Aquesta especialitat implica abordar no només
les necessitats mèdiques immediates, sinó també factors socials, emocionals i ambientals que poden
afectar la salut dels pacients. L'infermera d'atenció familiar i salut comunitària pot estar involucrada en la
prevenció de malalties, la promoció de la salut i l'educació comunitària per millorar el benestar general
de les persones.

8
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

3. DETERMINANTS DE SALUT

3.1 Definició de determinants de salut

OMS: es refereixen al conjunt de factors personals, socials, polítics i ambientals que influeixen en l'estat
de salut tant a nivell individual com comunitari. Aquests factors poden afectar o influenciar la salut de les
persones, i alguns poden ser modificables mentre que d'altres no. És rellevant destacar que no tots els
determinants de salut tenen el mateix impacte, ja que alguns poden tenir una influència més significativa
que d'altres. La salut d'una persona es veu afectada per una combinació complexa de diversos factors, i
aquestes relacions no són ni lineals ni mecàniques, sinó més aviat complexos, dinàmics i subjectes a
canvis.

En altres paraules, els determinants de salut són models utilitzats per explicar el procés de
salut-malaltia i identificar els factors que hi influeixen. La seva rellevància rau en el fet que juguen un
paper clau en la determinació de la salut de les persones, i per això és fonamental tenir-los presents en
el desenvolupament de l'activitat assistencial. Aquesta perspectiva implica un enfocament comunitari en
l'assistència, destacant els avenços realitzats en la conceptualització dels determinants de salut.

3.2 Evolució dels determinants de salut

Els diversos models explicatius que analitzen la relació entre la salut i els determinants de salut han
evolucionat al llarg del temps.
El marc conceptual dels determinants de salut ha canviat a l’hora que ha evolucionat el sistema de salut i
el context social.
En els últims anys s’han elaborat diversos models per comprendre com els determinants socials de la
salut influeixen en la salut i com contribueixen a generar desigualtats de salut entre comunitats.

3.3 Models conceptuals dels determinants de salut

El marc conceptual dels determinants de salut ha canviat amb l’evolució del sistema de salut i la societat.
Hi ha diversos models explicatius que analitzen la relació entre salut i els factors que la influeixen:

-Model de Laframbroise (Lalonde): El model de determinants de la salut de Lalonde, desenvolupat per

Marc Lalonde el 1974 quan era ministre de sanitat canadenc, és considerat un model holístic de
Laframboise i va ser un punt de partida clau per altres models posteriors. El seu document "Noves
perspectives de la salut dels canadencs" va investigar els determinants de salut, va facilitar el
desenvolupament de nous models i va contribuir a l'elaboració de polítiques sanitàries per millorar la
salut. Aquest model descriu i agrupa els factors i condicions que influeixen en el procés de salut,
considerant tant la influència individual com la comunitària. Ofereix una anàlisi dels determinants i la
seva contribució a la reducció de la morbimortalitat.

9
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

Segons el Model Lalonde, els determinants de

la salut inclouen el medi ambient
(contaminació física, contaminació química,
contaminació biològica…), els hàbits i estils de
vida (alimentació, exercici físic, consum de
substàncies tòxiques…), la biologia humana
(càrrega genètica, desenvolupament,
envelliment…) i el sistema de salut (llistes
d’espera…).

-Model de Dahlgren i Whitehead: les

desigualtats socials al voltant de la salut són
el resultat de les interaccions entre diferents
nivells de condicions causals. Els determinants
es presenten distribuïts en capes d’influència,
cada capa influeix en les altres. Objectius:
analitzar quines capes tenen influència clara i
directa sobre la salut de les persones i
analitzar quines capes són modificables.

centre: característiques individuals (edat, el sexe, factors hereditaris, ...).

primera capa: estils de vida (consum de tabac, activitat física, comportament sexual, ...).
segona capa: xarxes socials i comunitàries (familiars, amics, veïns, ...).
tercera capa: condicions de vida i condicions laborals.
quarta capa: condicions socioeconòmiques (estructura social, polítiques, estructurals, ambientals).

10
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

-Model Determinants Socials de la Salut de l’OMS.

Determinants estructurals de la salut: són els que generen estratificació social. Defineixen la posició
socioeconòmica individual.
Configuren la salut d’un grup social en funció de la seva ubicació dins de les jerarquies de poder, prestigi
i accés als recursos (el context socioeconòmic i polític, la posició social, la posició socioeconòmica, el
gènere, l’ètnia).

Determinants intermedis de la salut: l’estructura social determina desigualtats en els factors intermedis.
Els factors intermedis determinen desigualtats en matèria de salut (les circumstàncies materials, les
circumstàncies psicosocials, la cohesió social, els nivells de participació, els factors conductuals i
biològics, el sistema de salut).
Concrets (el model energètic, model de mobilitat (infraestructures de mobilitat), model agrícola, model
productiu (model econòmic), model de gestió de la brossa, model urbanístic i model social).

11
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

-Model Ministeri de Sanitat Espanyol.

El Ministeri de Sanitat Espanyol, a través de la Comissió Espanyola sobre Determinants Socials de la

Salut, ha presentat el document "Avançant cap a l’equitat". Aquest document ofereix propostes de
polítiques i intervencions amb l'objectiu de reduir les desigualtats socials en salut a Espanya, i es basa en
una adaptació del model de Determinants Socials de la Salut de l'OMS.

Defineix dos grans blocs:

-els factors estructurals
- factors intermedis de les desigualtats en salut.
Incorpora els eixos de desigualtat: classe social, gènere, edat, ètnia, territori.

-Model actual: el model actual de determinants de salut destaca la influència interconnectada de factors
socials, econòmics, ambientals i de salut en l'estat de salut. Incideix en desigualtats com classe social,
gènere, educació i entorn, buscant abordar-les amb polítiques que millorin les condicions de vida i
promoguin la igualtat en diversos àmbits. Requereix la col·laboració de múltiples sectors i la participació
comunitària per abordar les causes fonamentals de les desigualtats en salut.

12
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

3.4 Implicacions en la cura de la salut

Les implicacions en la cura de la salut destaquen la

distinció entre determinants modificables i no
modificables. Dels determinants de la salut, els
factors socioeconòmics tenen una influència major
(40%), seguits per actituds i hàbits de salut (30%),
sistema de salut (20%) i medi ambient (10%).
Aquesta comprensió orienta les estratègies de salut
cap a intervencions que abordin les condicions
socials i econòmiques, així com els comportaments i
actituds individuals.

4. MODEL DE SALUT

4.1 Definició de model de salut

Un model de salut és un conjunt de criteris d’ordre ideològic, social i polític que decideixen i determinen
l’oferta de serveis a la població per part de l’administració que pretén satisfer el dret a la salut individual i
col·lectiva. “La democràcia millora la salut”. Aquesta organització política fa que augmenti l’esperança de
vida. L’efecte es concentra en les causes de mort que es poden prevenir. Aquestes causes de mort són les
que requereixen un sistema de salut públic sòlid.

Els models de salut es defineixen per diverses característiques essencials, incloent l'assegurament per
protegir financera els individus, una àmplia cobertura i cartera de serveis que garanteixin intervencions
essencials, models sostenibles de finançament per assegurar recursos necessaris, i una prioritat
destacada en l'atenció familiar i la salut comunitària. Aquestes components, quan estan integrades,
formen un sistema de salut equitatiu i eficaç que aborda les necessitats variades de la població.

La transició d'un model de salut al sistema de salut implica un procés que va des de la definició del
model fins al desplegament, desenvolupament i organització del sistema de salut. Aquest sistema, basat
en el model de valors, organitza l'assistència i l'atenció a la salut de les persones. Aquesta organització
està influïda per factors com el context socioeconòmic, polític, la ideologia dominant, l'opinió de la
població, l'evolució del concepte de salut, les característiques dels serveis de salut, l'evolució
científico-tècnica, el patró de morbimortalitat i el marc normatiu. La interrelació d'aquests elements
configura el sistema de salut i determina la seva efectivitat en la prestació de serveis i l'atenció a la salut
de la comunitat.

13
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

4.2 Evolució dels models de salut

L'evolució social avança ràpidament,

amb canvis notables, mentre els patrons
de morbimortalitat es tornen més
complexos. Malgrat això, l'evolució en
l'assistència sanitària és més lenta.
Aquesta disparitat planteja reptes en la
gestió del sistema de salut per
mantenir-se al dia amb les dinàmiques
canviant ràpidament de la societat.

Aspectes que determinen l’evolució dels models de salut: el context sòcio-econòmic, el context polític,
les ideologies, l’opinió de la població, l’evolució del concepte de salut, les característiques dels serveis de
salut, l’evolució científica i tècnica, el patró de morbi-mortalitat.

4.3 Tipus de models de salut

Els models de salut varien globalment: el model Sistema Nacional de Salut (SNS) amb responsabilitat
central, el model Seguretat Social (SS) amb cobertura vinculada als drets ciutadans, i el model Liberal
(EEUU) amb participació destacada del sector privat. Hi ha models híbrids adaptats a necessitats locals.
Aquesta diversitat destaca la complexitat dels sistemes de salut.

-Model Beveridge → Model Sistema Nacional de Salut: El model Beveridge del Sistema Nacional de
Salut, implementat al Regne Unit el 1948 i adoptat posteriorment a Suècia (1930), Espanya (1986), i
Catalunya, es caracteritza per finançament mitjançant pressupostos generals de l'Estat. Amb llibertat
d'accés per a totes les persones i control governamental, destaca per assegurament universal, àmplia
cobertura i prioritat en la promoció de la salut i prevenció de malalties.

Els serveis es proporcionen segons criteris de necessitat de salut, sense considerar el nivell de renda o
la disponibilitat dels serveis. Aquest model aborda els aspectes socials de l'atenció amb cohesió social,
protecció psicològica i redistribució de la renda, essent un sector econòmic rellevant.

Tot i això, presenta inconvenients com llistes d'espera, augment de despesa sanitària, expectatives
creixents, atenció inadequada i cures excessives, ressaltant la importància de la planificació, finançament
i opinió ciutadana. La responsabilitat recau en els proveïdors públics de salut, amb estímuls per millorar
la qualitat de l'atenció.

14
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

-Model Bismarck 1883 → Model Seguretat Social: El model Bismarck de Seguretat Social, instaurat el
1883, es basa en principis de seguretat social i es finança mitjançant quotes obligatòries. Les
aportacions financen un fons extern al govern, que, com a entitat no governamental, contracta
hospitals i professionals de la salut. Tot i això, la característica distintiva d'aquest model és la cobertura
parcial, ja que només inclou els serveis de salut que estan coberts per les quotes obligatòries, quedant
alguns serveis fora d'aquesta protecció.

-Model liberal: El model Liberal en l'atenció sanitària es caracteritza per basar-se en el lliure mercat, on
els ciutadans assumeixen el cost de la seva atenció. Aquest pagament pot ser directe o realitzat a través
d'assegurances privades, ja que es considera la salut com un bé de consum. En aquest model, l'Estat no
assumeix responsabilitat ni per l'assegurament ni per la cobertura, fomentant la competitivitat entre els
proveïdors de salut. No obstant això, el principal inconvenient és que no garanteix una assistència
universal per a tota la població. La prestació de serveis sanitaris està vinculada a un sistema
d'assegurances privades, la qual cosa implica que el nivell assistencial disponible depèn directament del
pagament individual.

4.4 Conceptes

-Patró de Morbimortalitat: les tendències i distribució de malalties i morts en una població durant un
temps determinat.

-Sostenibilitat: capacitat de mantenir l'eficàcia i l'accessibilitat del sistema de salut a llarg termini, amb
un ús eficient dels recursos.

-Transversalitat: integració i coordinació de diferents àmbits o disciplines per abordar de manera

conjunta les problemàtiques de salut.

-Continuïtat Assistencial: coordinació i seguiment dels serveis de salut a llarg termini, assegurant una
atenció coherent i sense interrupcions.

-Integració: aproximació holística i coordinada en la provisió de serveis de salut, amb la col·laboració de

diferents actors i nivells d'assistència.

-Procés de Salut-Malaltia: comprendre la salut i la malaltia com un continu en evolució, destacant la

prevenció i la promoció de la salut.

-Assegurament: garantia de protecció financera per als individus davant despeses de salut inesperades.

-Cobertura: extensió i àmbit dels serveis de salut disponibles per a la població.

-Finançament: obtenció i gestió de recursos econòmics per a la provisió de serveis de salut.

-Cartera de Serveis: conjunt específic de serveis de salut que un sistema ofereix a la seva població.

15
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

-Proveïdor: entitat o professional que ofereix serveis de salut.

-Model i Sistema: un model és un marc conceptual o teòric, mentre que un sistema és la seva
implementació pràctica en la prestació de serveis de salut.

-Sistema de Salut Públic: estructura i xarxa organitzada per proporcionar serveis de salut a la població,
amb un enfocament preventiu i comunitari.

-Entitats de Salut Privades: organitzacions fora del sector públic que ofereixen serveis de salut, com
hospitals o clíniques privades.

-Objectius de Salut: metes específiques per millorar o mantenir el benestar de la població.

-Limitacions: restriccions o obstacles que poden afectar l'eficàcia del sistema de salut.

-Priorització: establir ordre d'importància en les intervencions de salut, donant preferència a les més
rellevants o urgents.

-Planificació Político-Estratègica: desenvolupament de plans i estratègies a nivell polític per millorar la

salut de la població.

5. SISTEMA DE SALUT

5.1 Definició Sistema de Salut

Un sistema de salut és un conjunt d’estructures organitzatives, centres i serveis per els que s’oferten els
mitjans i programes de política sanitària preestablerta pel model de salut per garantir i aconseguir la
salut de la comunitat. “La salut de la població és la finalitat de tots els governs i l’objectiu principal dels
sistemes de salut”. Les funcions i activitats tenen com a objectiu, i principal repte la salut, la qualitat de
vida i l’autonomia de les persones.

Objectius: la salut, la qualitat de vida i l’autonomia de les persones, promocionar la salut de la població i
millorar l’estat de salut de la població. També prestar serveis assistencials (assistencial promoció de la
salut, assistencial curatiu i tenció i assistència social) i donar protecció financera en front de la malaltia.

Per tant, el sistema de salut és una de les eines clau per administrar i gestionar la salut i el benestar de
les persones, però no opera de manera aïllada; incorpora la transversalitat i multisectorialitat amb la
contribució de diverses àrees i disciplines. Aquest sistema estableix objectius i prioritats, amb un
enfocament destacat en la salut pública. A més de preocupar-se per la salut individual, aborda la salut

16
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

comunitària i altres qüestions com l'atenció a la cronicitat, amb l'objectiu de proporcionar una assistència
completa i equitativa a la població.

5.2 Sistema de Salut Estatal Espanyol

El Sistema de Salut espanyol es basa en el marc legal establert per la Constitució Espanyola de 1978 i
la Llei General de Sanitat de 1986, configurant-se com un Sistema Nacional de Salut (SNS). Aquests
principis, emmarcats en la Llei General de Sanitat del 1986, destaquen l'atenció universal, prioritzant la
prevenció i la promoció de la salut. El sistema assegura l'accés en condicions d'igualtat i equitat, amb
l'objectiu de superar les desigualtats socials i territorials. La participació comunitària és un element clau, i
el finançament es realitza a través dels pressupostos generals de l'Estat, consolidant així els fonaments
legals que defineixen el sistema de salut espanyol.

Consell Interterritorial de Salut: El Consell Interterritorial de Salut no pertany al Ministeri de Sanitat,

sinó que es presenta com el màxim òrgan de govern de la salut a nivell estatal. Funciona com un òrgan
de coordinació autonòmica per a les qüestions sanitàries, amb l'objectiu principal de fomentar la cohesió
del Sistema Nacional de Salut i garantir els drets dels ciutadans de manera efectiva i equitativa a tot el
territori de l'Estat espanyol. Les seves funcions principals inclouen la configuració del Sistema Nacional
de Salut, així com l'assessorament, la planificació i l'avaluació d'aquest sistema. A més, facilita la
cooperació entre l'Estat i les comunitats autònomes per garantir una gestió eficient i coordinada en
qüestions de salut.

5.3 Sistema de Salut Català

El sistema de salut català destaca per les següents característiques distintives: assegurament universal,
assegurant que tots tinguin accés als serveis de salut. Amb una ampla cobertura de serveis, el
finançament és de natura pública, amb una prioritat clara en l'atenció familiar i la salut comunitària.

La provisió dels serveis es realitza a través de xarxes d'utilització pública reconeguda i acreditada,
amb una organització assistencial pública. L'asseguradora pública, coneguda com CatSalut, coordina
amb proveïdors de salut, que són entitats que ofereixen els serveis assistencials.

El SISCAT, o sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, juga un paper fonamental en la
resposta a les necessitats de salut i assistencials, consolidant el compromís amb la cobertura universal i
l'atenció de qualitat.

A Catalunya, l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) exerceix un paper crucial en la

vigilància i promoció de la salut pública a nivell regional. Aquesta agència desenvolupa estratègies per a
la prevenció de malalties, la promoció de la salut i la resposta a emergències sanitàries. Mitjançant la

17
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

recopilació i anàlisi de dades epidemiològiques, l'ASPCAT contribueix a la presa de decisions basada en

evidències i col·labora amb altres entitats per garantir la salut i el benestar de la població catalana.

L'Atenció Primària de Salut (APS) al sistema de salut català destaca per garantir l'assegurament
universal amb una àmplia cobertura de serveis a través dels Centres d'Atenció Primària (CAP). Amb
equips multidisciplinaris, es posa èmfasi en la prevenció i promoció de la salut, coordinant-se eficaçment
amb altres nivells assistencials. La utilització del registre de salut electrònic millora la gestió de la
informació mèdica, i la participació comunitària és fonamental per a una atenció més personalitzada.

6. NIVELLS ASSISTENCIALS. ORGANITZACIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT

Atenció presencial: assistència clàssica, centres i serveis.

Atenció no presencial: telefònica, web, remota…

Centres o dispositius assistencials: atenció al pacient crònic complex, atenció a les persones amb
dependència, programes screening, atenció a la salut sexual i reproductiva, atenció
extrahospitalària,unitats d’alta resolució, codi infart o ictus, salut mental - psiquiàtrica,
drogodependències, serveis de diagnòstic..

Característiques organitzatives: tradicionalment s’ha organitzat en funció d’aspectes i consideracions

professionals o del propi sistema de salut. Actualment hi ha una gestió integral de la relació usuari -
sistema de salut, l’objectiu és aconseguir una organització amb:
-Atenció integral conjunt d’accions coordinades amb el fi de satisfer les necessitats essencials per
preservar la vida.
-Centrada en la persona.
- Individualitzada per cada persona.
-Amb enfoc comunitari influeixen recursos del sistema de salut (infermeres, metges, auxiliars...) i també
del món social (treballador social o de l’ajuntament, regidor de salut...).

Les característiques organitzatives del sistema de salut depenen de:

-Model organitzatiu de planificació de l’assistència.
-Sistema organitzatiu de l’atenció a la salut de les persones.
-Relació entre les persones i el sistema de salut.
-L’atenció / assistència a la salut que compren protecció i promoció de la salut, curació de la malaltia,
seguiment, rehabilitació…
-Organització del sistema de salut.
-Organització APS atenció familiar i salut comunitària.

18
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

Aspectes organitzatius: depèn del model de salut i característiques del territori (morbi-mortalitat,
demogràfiques, disponibilitat de recursos i professionals, sistema de comunicacions isòcrones,
freqüentació dels serveis de salut...).

Pla de Salut de Catalunya:

-Document estratègic que actua com a eix organitzatiu del sistema de salut.
-Estableix els objectius de salut.
-El defineixen els professionals de la salut, els agents socials interdepartamentals.
-És una eina de treball per superar problemes de salut.
-Es detecten prioritats de salut poblacional (comunitària) i del sistema de salut.
-Hi ha 4 estratègies de desenvolupament de diversos eixos d’actuació, centrats en:
● La igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida.
● Els entorns saludables.
● La integració de l’atenció a la salut.
● Les palanques de canvi transversals i transformadores.

Llei de Salut Pública de Catalunya: Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública. S’encarrega
l’agència de salut pública de coordinar, desenvolupar i vigilar. Té l’objectiu de normalitzar, regular i, si no
es compleix, castigar. Regula:
Monitoratge i anàlisi de la situació.
● Protecció i promoció.
● Prevenció de la malaltia.
● Recerca científica en salut pública.
● Formació i capacitació dels professionals.
● Garantir l’accés als serveis bàsics de salut.
● Control sanitari de publicitat

6.1 Accés al Sistema de Salut

L’accés al sistema de salut ha de ser en condicions d’equitat.

-Continuïtat assistencial: es podria definir com la manera en què un pacient experimenta les accions i es
connecten els resultats com a conseqüència d’un adequat flux d’informació que reflecteixi les habilitats i
la coordinació de cures. Es produeix quan elements de l’atenció al pacient separats es connecten. Consta
de 3 dimensions:

● Continuïtat de la informació: fa referència a la informació rellevant del pacient per al procés

actual, antecedents clínics del pacient.

19
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

● Continuïtat de relació: reconeix la importància del coneixement del pacient coma una
persona, posant en marxa la relació pacient - professional i connectant amb esdeveniments
discontinus.
● Continuïtat de gestió: es vol que les actuacions sanitàries de diferents proveïdors estiguin
connectades.

-Integració de la informació: Integració de la informació per facilitar l’atenció integral. Integració de

serveis per oferir assistència integral, percepció de la persona de la qualitat de l’atenció assistencial.
Resolució, eficiència clínica. Continuïtat i procés assistencial. Les TIC són eines bàsiques d’integració de la
informació per facilitar la integració assistencial. Integració relació entre els diferents dispositius, centres i
serveis assistencials, estructures de salut i recursos assistencials (serveis socials).

-Procés d’atenció: paper dels diferents nivells assistencials. Els problemes de salut són processos, no
són trossos d’atenció o d’assistència a diferents centres de salut.

6.2 Organització de l’Atenció Primària de Salut (APS)

S’organitza tenint en compte el marc normatiu. Les referències normatives són:

-El model de salut, Llei General Sanitat.
-La llei de Salut Pública de Catalunya.
-Pla de Salut de Catalunya.
-Altres normes, decrets, programes…
-Recurs organitzatiu: Agència de Salut Pública de Catalunya.

Atenció primària de salut: integració de la informació. Procés d’atenció longitudinal (seguiment).

Hi ha 3 elements de valor en l’APS:
● És el primer nivell d'atenció assistencial.
● Infermera i metge de referència per a cada ciutadà.
● Amplíssima distribució territorial.

Valors afegits: tots els professionals treballen conjuntament pel pacient (neuròleg, cardiòleg...).Actúa a
com a articulador / coordinador assistencial (sistema de salut). Seguiment longitudinal, des del
naixement fins la defunció. Porta d’entrada al sistema de salut. Capacitat de resolució, sistema orientat a
la resolució.

Organització:
-Regió sanitària.
-Sector sanitari.
-Governs territorials de salut.
-Àrea de Gestió Assistencial (AGA).

20
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

-Àrees bàsiques de Salut (ABS) → unitat mínima d’organització comunitària.

-Centres d’Atenció Primària (CAP).
-Equips d’Atenció Primària (EAP).

Regió sanitària: es doten d’un Consell de Salut, que és un recurs organitzatiu.

Sector sanitari: semblant a una Comarca excepte Barcelona. Unitat territorial, treball funcional, base de
gestió. Assignació (capitació), poblacional. Territoris grans (200.000 habitants). Funció representativa
territorial i de participació. Ajuntaments, consells comarcals, associacions de pacients, proveïdors. 10
sectors són a Barcelona, 1 sector a Lleida.

Àrea de gestió assistencial (AGA): Delimitació administrativa. Solen coincidir amb demarcacions
administratives (comarques). Relacions CatSalut i fluxos APS i Hospital. Àrea gestió assistencial. És una
manera nova d’agrupar els ABS (és una suma d’aquests).

Àrees bàsiques de salut (ABS): unitat territorial elemental en què s’estructura el sistema de salut públic
a Catalunya. Els equips assistencials del CAP ofereixen serveis de prevenció de la malaltia, promoció de
la salut, seguiment de malalties, atenció continuada… Hi ha una demanda aguda del servei. Visites de
demanda espontània, visites urgents, atenció domiciliària…

Centre d’atenció primària (CAP): estructura física i funcional que permet el desenvolupament adequat
en l’atenció primària de salut per part de l’equip de professionals sanitaris i no sanitaris que hi presten els
seus serveis. Porta d’entrada al sistema de salut quan hi ha un problema de salut. El més proper al
domicili, tenint en compte la distribució territorial del ABS. On desenvolupa les seves activitats
assistencials els EAP.

Equip d’atenció primària (EAP): conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que actuen en una àrea
bàsica de salut on desenvolupen activitats relatives a la salut pública i promoció, prevenció, curació i
rehabilitació de la salut individual i col·lectiva de la població que els correspon. Professionals que formen
part: metge de família, infermera familiar i de salut comunitària, pediatra, odontologia, treballador
social, tocoginecologia…

Serveis de promoció: serveis dissenyats per a millorar les condicions de salut de manera que es retarda
l’aparició de malalties.

Serveis de prevenció: serveis assistencials amb l’objectiu de prevenir que es produeixin les malalties i
tractar els factors de risc.

Serveis d’atenció primària: serveis assistencials d’atenció a les persones en funció del nivell resolutiu
corresponent a l’Atenció Primària.

21
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

Atenció continuada: atenció a les demandes de la població que es facin fora de l’horari normal d’activitat
de l’equip d’atenció primària (EAP), tant en un centre com en un domicili.

7. HISTÒRIA NATURAL DE LA MALALTIA

7.1 Conceptes epidemiològics

-Mort: cessació permanent de les funcions vitals d'un organisme.

-Incidència: nombre de nous casos d'una malaltia en un període de temps determinat en una població
específica.
-Prevalença: nombre total de casos d'una malaltia en un moment concret en una població determinada.
-Curació: retorn a l'estat normal de salut després de patir una malaltia.
-Cronificació: procés pel qual una malaltia es converteix en crònica, mantenint-se durant un llarg període
o de manera permanent.

7.2 Definició de historia natural de la malaltia

La Història Natural de la Malaltia es refereix al procés que connecta la salut amb la malaltia. En lloc de
ser etapes separades, és un flux continu sense divisions rígides. Aquest concepte no només és útil per a
l'aprenentatge, sinó també com a guia per entendre com intervenir.

Així doncs, podem realitzar activitats per promoure la salut o prevenir malalties en qualsevol moment del
procés salut-malaltia. Totes dues són dinàmiques i poden canviar. Les malalties, en particular, segueixen
una evolució característica. És important comprendre aquesta evolució per planificar i implementar
intervencions de manera efectiva en cada fase, contribuint a una gestió completa de la salut i la malaltia.

22
Infermeria de Salut Pública i Comunitària Introducció a la Salut Pública

7.3 Nivells de prevenció

La prevenció és qualsevol mesura que permeti reduir la probabilitat d’aparició de la malaltia, interrompre
l’aparició de la malaltia i alentir la progressió de la malaltia.

L’objectiu principal és modificar el curs de la malaltia per mitjà de la promoció de la salut, la prevenció de
la malaltia (incideix sobre l’individu) i la protecció de la salut (incideix sobre el medi ambient).

Nivells de prevenció:

1. Prevenció primària: actua en el període pre patogènic i abans de que es produeixi l’estímul. Els
objectius són disminuir la probabilitat d’aparició, prevenir l’aparició reduir la incidència (factors de risc o
conductes). Les activitats que es duen a terme són enfocades en la protecció de la salut (medi ambient,
entorn laboral) i la promoció i la prevenció de la malaltia (per mitjà d’immunitzacions i educació per la
salut).

Les vacunes han estat crucials per millorar la salut pública, juntament amb el sanejament i la higiene. La
vacunació simultània contra la COVID-19 i la grip destaca la importància de reforçar el sistema de salut i
centrar l'atenció en l'usuari per una protecció més àmplia. És essencial abordar l'estratègia del dubte
associada amb l'antivacunació. Les opcions són continuar amb la vacunació o considerar una pausa
radical, però la clau pot ser una tercera opció: el diàleg educatiu, fomentant una col·laboració constructiva
per al benestar col·lectiu.

2. Prevenció secundària: actua en el periode patogènic (sense signes i símptomes) i a l’inici biològic de
la malaltia. Els objectius són la detecció precoç, alentir la progressió de la malaltia i reduir la prevalença.
Les activitats que es duen a terme són el diagnòstic precoç, el tractament precoç i la promoció de la salut
i prevenció de la malaltia (per mitjà del cribratge i screening quimioprofilaxi).

3. Prevenció terciària: actua en el període de resultats, en l'evolució de la malaltia i cronicitat i quan el

procés és irreversible (seqüeles). Els objectius són atenuar les complicacions i evitar la progressió o
empitjorament. Es duen a terme activitats com l’educació terapèutica (al malalt i a la familia), rehabilitació
(millorar les limitacions), reinserció social (buscar la màxima autonomia) i acompanyament en el procés
de dol.

4. Prevenció quaternària: actua en el període pre patogènic, patogènic i de resultats. Els objectius són
evitar proves diagnòstiques innecessàries, evitar intervencions molt invasives i medicalització no
adequada i identificar pacients de risc de patir d'intervencions innecessàries poc ètiques. Es duen a terme
activitats com la educació sanitària a població sana i de risc i educació terapèutica.

23