1.-Que ens hem trobat?

Març-juny 2020. sobre el que ens passa en temps de pandèmia i “nova normalitat”

Data: 27 de maig de 2020

Revisió del text: Fina

1.1. Context global de crisis per pandemia vírica, afectació  a tots els continents i de
forma global  i generalitzada a l’economia, ampliant les vulnerabilitats del sector
financer, les empreses i els govers i, particularment  els sistemes públics d’atenció a les
persones : El coronavirus avui afecta 213 països i territoris de tot el món i 2 transports
internacionals. A Catalunya la incidència a data d’avui:  65.303 casos  i 11.877 morts.

Estat Espanyol decreta estat d’alarma el 13 de març de 2020, amb confinament total i
fases de desescalada per territoris, amb un  increment de  les morts en solitud ,
incidència de contagis i taxa de mortalitat  major en contexts sanitaris i en en la
població de gent gran, en condicions de desigualtat  i ignominia …), i la  desigualtat
econòmica fora de control en un context de pèrdua de drets i llibertats. 

No hem sortit d’una i ja estem en una altra. Aquest context s’afegeix a una situació
d’intent de superació de la crisis econòmica i social del 2008  de la qual encara no ens
hem recuperat, amb efectes directes sobre el poder adquisitiu, l’augment de les taxes i
la cronificació de pobresa, els serveis  de benestar: retallades en sistemes públics de
salut, ensenyament i serveis socials (privatitzacions de serveis bàsics…) d’atenció a les
persones i per tant amb repercusió negativa en a qualitat de vida , de la que encara no
ens hem recuperat i, que ha deixat els serveis públics de benestar social potser no 
enfonsats, però sí molt tocats.

1.2.CANVIS EN LES FORMES DE RELACIONAR-NOS .

Las formas en que estem atenent a los/as ciudadanos/as, así como las formas de
relacionarnos entre nosotros, ens ha obligat a discriminar quan podem o no atendre
presencialment, en estat d’emergència hem hagut oferir suport a espais impensables
com per exemple els hotels amb convalescents aïllats afectats pel nou coronavirus. 

Per una banda hem hagut de reduir al mínim l’atenció personal i familiar, inclòs les
atencions als domicilis

La DISTANCIA SOCIAL i el CONFINAMENT ha obligat a allunyar-nos de persones ja

habitualment en risc d’exclusió. Risc de deixar persones i col·lectius enrere.

1
La gent necessita ser escoltada, vinculada, acollida en les seves demandes, més en
temps d’incertesa com és aquesta pandèmia., angoixa, pèrdues i trauma col·lectiu.

1.2. Les formes per la gestió de tràmits, que s’han hagut d’ajustar mitjançant les noves
tecnologies.  brecha digital. Volem creure que això posarà en qüestió la
BUROCRATITZACIÓ i serem capaces de repensar l’accés molt més ràpid als tràmits i
gestions necessàries per la cobertura de necessitats bàsiques.  Actualment per
exemple, ens trobem en un moment de transició i incertesa sobre accessibilitat,
condicionalitat i encaix entre les rendes mínimes existents i/o altres ajuts
d’emergència o el grau de cobertura de la població migrant...és a dir el com, a qui,  i
quan s’implementarà l’ingrés mínim vital, decretat en aquest estat d’alarma i pla de
transició cap a la “nova normalitat”.

1.3. L’increment en el volum de demanda i demanda potencial post-covid. Una

demanda a la que no es podrà donar resposta amb “busca feina”...

1.4. Resposta tardana de l’administració pública, i deixar caure el pes de l’exclusió en el

Tercer Sector Social, pitjors dotada i que sovint financia l’acció de competència de
l’administració pública. I darrerament delegant la funció de protecció social bàsica en
les xarxes de suport veinal.

1.5. Mesures per abordar el trauma col·lectiu (morts en solitud, en condicions de

desigualtat i ignominia, empitjorament en les condicions d’infants i famílies …), i la 
desigualtat econòmica fora de control en un context de pèrdua de drets i llibertats, i
de major afectació de col·lectius més vulnerables i vulnerabilitzats concrets (infants,
migrants, gent gran…)
 
“El canvi de paradigma vindrà donat quan la societat passi de pensar en la persona
gran com un simple espectador i li doni el paper protagonista de la seva vida
pròpia”...que puguin ocupar un lloc i rang social de privilegi per tot el saber acumulat,
com passa a altres cultures

1.7. Adonar-se que els missatges oficials no arriben, costa d’entendre les orientacions:
problemes de llengua i també de llenguatge.

1.8. En el veïnat allò que té valor, allò que salva és el veí/na, està al costat, pot donar-
te un cop de mà. S’estreny la reciprocitat.Solidaritat veïnal.

1.9. L’activisme i el voluntariat es fonen. Molta gent es posa a disposició de les xarxes
de voluntaris, de suport mutu, algunes espontànies, altres promogudes per les xarxes
pre-existents, en alguns llocs amb lideratge de l’administració, altres òrfenes
d’aquesta. 

1.10. Les Entitats han buscat mil maneres per a continuar donant suport, fer la feina
amb diferents mètodes. Desenvolupar la capacitat d’entendre sense veure-hi
físicament. El valor de la paraula nua.Reinvenció dels programes comunitaris, fent-se

2
presents a través de les TIC i les xarxes socials i acompanyant i omplint de contingut el
dia a dia de les persones que es troben soles, o bé, com el cas dels infants, donant
suport al seguiment del ritme escolar.

1.11. Alguns territoris extremadament vulnerables continuen igual, en pitjor. On no hi

ha xarxes, no hi ha inversió comunitària, no hi ha entitats arrelades, només es tenen a
si mateixos. Desesperança? Inequidad.

1.12. Algunes Entitats i xarxes informals de suport veïnal comencen a distribuir

aliments, quan mai havien fet aquest plantejament ni el volen seguir fent

Mantenimiento de mínimos desde la administración. Teletrabajo, seguimiento

telefónico….

Tots a Una! Sempre hem parlat del treball multidisciplinar i de la coordinació entre
professionals de diferents àmbits com un repte. Tots els documents que tenim accés
parlen d’això com un fet, com una realitat. Es això cert? realment ens reconeixem
entre nosaltres?? o continuem dient “aquest cas es meu i aquest teu, això es
completament mèdic t’encarregues tu, si el problema es escolar vosaltres ja mirareu
que feu”. Considerem que aquesta pandèmia ens ha deixat molt clar, la importància de
reconeixe’ns tots ( treballadores socials,educadores, mestres, metgesses,
inferrmeres…) ja que a tots ens afecta el virus i tots hem de treballar conjuntament per
millorar la qualitat de vida de les nostres comunitats. Aconseguirem ara per fi un
treball multidisciplinar i entre diferents àmbits de qualitat??

La defensa en que els drets i llibertats essencials de les persones més vulnerabilitzades
a la nostra societat no siguin vulnerats en la  “transició cap a una nova normalitat” i en
la que els Serveis Socials i les seves treballadores es consideren essencials des de la
fase 0 de desconfinament.

DEBILITATS      - 

FORTALESES

2.-QUE ÉS ALLÒ ESSENCIAL?

3
Davant el context actual, hi ha línies d´actuació que es fan necessàries i
imprescindibles alhora de construir respostes/ o reformular polítiques socials.. D
´aquesta manera, cal posar valor...:

2.1.El SISTEMA PÚBLIC de salut, educació, serveis socials. Caldrà dotar-los de

finançament i alhora repensar un model público-social. Aquest hauria d’allunyar-se del
lucre i negoci i estar centrar en buscar el be comú.
També es fa necessari fer aliançes estratègiques amb els diferents pilars de benestar
social que permeti un treball coordinar, col.laboratiu i comunitari.

2.2. Els ORIGENS de la nostra professió, aproparse a la comunitat per construir xarxes
de solidaritat i suport mutu, tornar de forma sistèmica al treball sobre els vincles
positius i les relacions. Aquest tipus de vincle que enforteix i potencia processos pels
quals persones grups o comunitats decideixen la seva vida, en la mesura del possible, i
avancen en el seu projecte vital.
Des del treball social, es cerca treballar amb les persones des del vincle,
l'acompanyament emocional, l'escolta a la vegada que denunciem els  abusos de
poder,  privilegis, manca de recursos i exigim anar més enllà de cobrir les necessitats
bàsiques i encetar processos de transformació i de permanència de recursos després
de la Covid 19.
S´haurà de buscar maneres per continuar sent accessibles, generant espais de reflexió,
diàleg, comunicatia on hi hagi sensibilitat, empatia i reciprocitat comunitària.

2.3.-Les CURES a les persones que passin a ser al centre. I la valoració de la seva
necessitat de cobertura , sistematitzada i universal.Reconèixer que hi ha una
persistència en la cura malgrat les dificultats existents.Eliminar actituds controladores i
fiscalitzadores, ser jutges de la vulnerabilitat. Compte amb l'assumpció de la cultura
patriarcal i eurocèntrica per part dels serveis públics de cura

2.4.LA DEFENSA DE DRETS. Reconduir els ajuts d’emergència, parcialitzats, farragosos

per a garantir uns ingressos bàsics -RENDA BÀSICA- de subsistència universal o les
pèrdues sòcioeconòmiques i en materia de salut pública actals i  posteriors poden ser
devastadores. Respostes sostenibles en el temps, els ajuts no poden ser només
d’emergència, reactius, burocratitzats o inaccessibles. Els professionals de l´àmbit
social tenen un compromís deontològic amb la defensa dels drets (energètics,
econòmics, de salut… en definitiva, humans, bàsics).Aquesta defensa dels drets, entres
d´altres accions, podria passa per participar amb plataformes on aquests drets es
reivindiquin i es reclamin.

4
2.5.-RECONEIXEMENT DE LES XARXES de suport amb voluntariat, veïnal, informal i a la
fi,  comunitari que s’han creat, acostar-nos a elles des de la humilitat.La imprescindible
col·laboració dels diferents sistemes d’atenció a les persones i a la ciutadania des d’una
perspectiva interseccional (la pobresa és cosa de totes) el risc és que la propera
pandèmia sigui d’aporofòbia.

2.6 ACCIONS DE TRANSFORMACIÓ, línies d´acció que vagin més enllà de respondre
davant una necessitat concreta, més enllà de la prevenció o promoció. Accions
relacionades a actuar en aspectes estructurals que permeten una respercussions a
llarg termini. Mirar bones pràctiques que s´han fet a altres països davant la mateixa
situació.

Desenvolupar processos de conscienciació de la realitat, desculpabilitazar i enfortir la

mobilització. La conscienciació com pràctica reflexiva i precursora del canvi. A tra´ves d
´aquest procés de conciaciació,les persones podran identificar les estrutures que
operen en el mantenime de l´opressió, comprenent que no és un vivència individual
sinó col.lectiva.

2.7.-UN MÍNIM DE RESPOSTES ÈTIQUES I UNA MIRADA COMUNITÀRIA. Deslegitimar

la preeminencia de la dimensión técnica de la intervención social sobre la ética; acabar
con la creencia de que existe una técnica libre de carga valorativa y exigir formación
ética como requisito para distinguir si lo técnicamente correcto es éticamente
deseable.

3.-CAP A ON PODRIEM ANAR? REPTES I DESAFIAMENTS

COM NO ENS AGRADARIA…

- No haver après res de l’anterior crisi: rescat de bancs, paradisos fiscals, corrupció.
- Pensar que el treball social està allunyat de la política. Tota acció social és política.
- Mantenir un sistema de base assistencialista i de “beneficència” i no de drets socials.
Continuar
sent els únics/ques certificadors de pobresa. Que l’informe social sigui una eina més de
la
5
burocràcia “tramitadora” de recursos.
- No col.aborar amb el territori, plantejant “possibles solucions” sense sentir la veu de l
´altre
( ciutadania i entitats).
- Esdevenir parallamps de la indignació i la protesta, o pitjor encara el mur de protecció
del
sistema.
- Mantenir-nos al marge del creiximent de l’aporafòbia, el racisme, la xenofòbia.
- Seguir sense fer avaluació de les intervencions socials i del seu impacte.
- Que no es potencïi més el treball social comunitari.
- Que no s’oblidi la cultura i el seu poder transformador.
3. QUÈ FEM NENES?
3.1 Refer Equips desde una perspectiva teórica
- Pensar i definir les polítiques socials amb mirada llarga. Prioritzar en base a adequar
les mesures
a la prevenció, rehabilitació i minimització de riscos futurs.
- Planificar i anticipar-nos a les crisis sistèmiques.
- Crear coneiximent sobre quin treball de qualitat volem i com treballem per
aconseguir-ho.
- Vigilar que els drets i llibertats essencials de les persones més vulnerabilitzades a la
nostra
societat no siguin vulnerats en la “transició cap a una nova normalitat”
3.2 Refer Equips desde una perspectiva técnica
- Treballar per objectius i projectes (no per demanda-resposta) Iniciativa i proactivitat.
- Simplificar els tràmits amb el creuament de la informació automàtica. Aprofitar la
tecnologia per
simplificar, i no per dificultar l’accés a qui no en sap.
- Definir indicadors d’avaluació que ens permetin treballar els processos d’intervenció i
tenir les
eines per fer-ho.
- Desenvolupar formes de relació no estigmatitzadores ni des del privilegi d’una taula
de despatx,

6
amb la mirada posada no només en les necessitats sinó en les fortaleses i els actius de
la població
que atenem.
- Construir llaços i treball compartit amb els serveis amb qui compartim cures i treball
pel benestar
en cada territori (S. Socials, Entitats, Salut, educació, ocupació) i establir aliances amb
els
moviments socials arrelats territorialment o que incideixen en els drets que nosaltres
també
defensem.
- Obrir espais de “Treball social amb art” on s’experimentin formes de fer treball social
amb art
per tal d’afavorir processos d’apoderament individual, obrir espais de diàleg i
convivència,
aprendre com les opressions ens paralitzen i com reforçar els vincles, millorar la
mobilització
col.lectiva pot ajudar a construir una societat més inclusiva i justa.
3.1 Refer equips des d’una perspectiva ética
- Reconeixer que la intervenció que desenvolupem “es fonamenta en un coneixement
(científic),
adopta una forma d'estratègia (el tècnic) i respon inevitablement a un per què
ideològic i polític
(l'ètic), és a dir, té una estructura moral que implica el compromís amb unes idees i uns
valors” (Vilar, 2013, p. 28)
- Acceptar que, com treballadores socials, “les qüestions ètiques i valoratives no són
aquí
acompanyants més o menys secundàries i prescindibles, sinó ingredients essencials o
inevitables
de la tasca a realitzar i del paper a assumir” (Sánchez, 2016, p. 81).
- Explicitar quines concepcions ètiques travessen les nostres propostes d’actuació, ja
que les
aquestas poden ser beneficioses, però també perjudicials, així com justes i injustes.
- Reclamar una formació estructurada sobre les qüestions ètiques, perquè les
professionals puguin

7
dentificar-les i tractar-les de manera adequada.
- Assegurar-nos que les organitzacions, públiques i privades on desenvolupem el nostre
treball,
comptin amb espais per a la reflexió ètica, on prenguin part les persones afectades per
les
decisions

Sánchez, A. (2016). Ética psicosocial. Enfoque comunitario. Actores, Valores, Opciones

y
Consecuencias. Madrid: Ediciones Pirámide.
Vilar, J. (2013). Cuestiones éticas en la educación social. Del compromiso político a la
responsabilidad en la práctica profesional. Barcelona: Editorial UOC.