TEMA 1 Les desigualtats socials i el seu paper en el procés d’exclusió

social.
Conceptes clau: pobresa, vulnerabilitat, inclusió i exclusió social -
Desigualtats socials i el paper en el procés: Per decidir qui és pobre, els oradors son més
importants que el càlcul, perquè la pobresa, com la bellesa, menteixen com el ull del falcó
(observador). La pobresa es un judici de valors, no es un aspecte que es pugui verificar
o demostrar. (Orshansky, 1969, p.37).

➢ Pobresa
Com definim la pobresa?
Factor social i totes les cultures tenen el concepte de pobresa.
És definida com la falta de recursos per a poder satisfer les necessitats que es consideren
bàsiques i arribar a uns estàndards que es consideren mínims. Normalment, es
determina en base a criteris econòmics.
- Pobresa absoluta: S’estableix un mínim de recursos al que un individu, país o
regió ha de tenir accés per a que gaudeixi d’una vida de qualitat. En aquesta
mesura la pobre es definida per causes unidimensionals, per exemple, quan
s’estableix com un umbral de pobresa el consum mínim de 2300 calories al dia
per un adult.
- Pobresa relativa: Té en compte que els éssers humans són actors socials i que
s’ha de mesurar la pobresa en comparació amb aquells que comparteixen el
mateix entorn social. La pobresa relativa s’estableix en funció del nivell general
d’ingressos en la comunitat, país o regió analitzada. Depèn del context.
- Pobresa subjectiva: aquella percebuda per la persona. Apareixen nous
enfocaments per conceptualitzar la pobresa com el de capacitats.

Com mesurem la pobresa?

El coeficient de Gini mesura la desigualtat en la distribució de la renda. Per facilitar-ne
la interpretació, els valors (del 0 a l'1) es multipliquen per 100, de manera que oscil·len
entre el 0 i el 100. Un coeficient pròxim al zero indica una distribució més igualitària,
mentre que un coeficient pròxim a 100 implica una elevada concentració de la renda en
un nombre reduït d'individus i, per tant, una desigualtat més gran.
L'indicador AROPE de risc de pobresa i exclusió social recull una visió multidimensional
de la pobresa i l'exclusió social que té en compte la població que es troba, com a mínim,
en una d'aquestes tres situacions: 1) per sota del llindar de risc de pobresa; 2) amb
privació material severa; 3) amb feines de baixa o nul·la intensitat a la llar.
De mitjana, els infants que creixen en un context de pobresa es més probable
que es trobin en un futur en un desavantatge real i demostrable. →
multidimensional → conseqüències directes en el present i el futur →
vulnerabilitat → exclusió social

- Pobresa infantil
Els infants no són actors passius davant les situacions de pobresa (Ridge, 2009)
Aspectes que determinen la pobresa infantil
- Privació econòmica
- Privació material
- Privació social
- Privació de l'escola o oportunitats més
limitades
- Signes visibles de pobresa i diferència
(estigma)
- Pressions familiars
- Tensions amb els pares
- Responsabilitats addicionals
- Baixa qualitat de la llar
- Situacions sense llar
- Barris pobres
- Impacte en el futur
Efectes de la pobresa en la infància:
• Processos d'abandonament o empobriment de l'atenció dels pares cap els fills
i filles
• Dificultats a l’àmbit escolar i educatiu
• Augment de l’abandonament escolar i de les possibilitats de fracàs escolar
• Menys oportunitats al temps de lleure i oci
• Vinculació amb l'entorn social.
• Efectes sobre la salut física i mental

No obstant, es pot prevenir y combatre a partir de:

1. Els drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets dels Infants.
2. La prevenció.
3. La coresponsabilitat dels agents.
4. La perspectiva de la infància en tots els àmbits.

➢ Exclusió social
Terme més ampli que la pobresa, ja que, parla dels límits de participació en la
societat.
Es defineix com un procés multidimensional (intervenen diferents variables, per
exemple, laborals, econòmiques, socials, familiars, de salut, etc.) per el que una
persona limita o perd la seva participació en la societat així com altres drets
econòmics, socials o polítics que facilitarien la seva integració social. S’afegeix
la dimensió espai-temps.
L’exclusió social és un procés complex i multidimensional. Implica la falta o
negació de recursos, drets, béns i serveis i la incapacitat de participar en les
relacions i activitats normals, disponibles per a la majoria de les persones en una
societat, ja sigui en l’àmbit econòmic, social, cultural o polític. Afecta tant a la
qualitat de vida de les persones com a l’equitat i la cohesió de la societat en el
seu conjunt.
Tot s’avalua des del punt de vista dels adults. Hi ha 3 grans àmbits:
 1. Recursos: No només econòmics sinó tenint en compte els serveis i
recursos com el sanitari.
2. Participació: Diferents àmbits com la política, escollir un futur…
3. Qualitat de vida: Engloba conceptes com el benestar.

Com s’avalua l’exclusió a la infància? Gross Manos (2015), va extreure dades

d’Israel de nens i nenes de 12 anys, sobre com entenien ells la participació, i va
ser a partir de:
1. L’escola
1. Serveis: sobretot de recursos del seu entorn.
2. Participació en activitats socials: Si poden fer activitats fora del seu entorn
familiar i escolar.

A partir d’aquí, es va intentar ampliar la mostra d’Israel, amb nens i nenes de 12

anys de setze països del mon, es va extreure les següents dades:
1. Recursos
2. Participació
3. Qualitat de vida

→ Relació pobresa-exclusió
Aquests dos conceptes són complementaris però no són sinònims, ja que no tota
persona pobre és exclosa, ni al revés. La pobresa està molt conceptualitzada en
lo econòmic però l’exclusió també té en compte altres aspectes afegits.
TASA AROPE (at risk of poverty and exclusion): Risc de pobresa i/o exclusió
social. Aquesta taxa, es valora tenint en compte:
- El Risc de pobresa: 60% mediana dels ingressos per unitat de consum.
- Privació de material severa: Amb carència en almenys 4 conceptes d’una
llista de nou.
- Baixa intensitat laboral: Persones de 0 a 59 anys en llars amb una intensitat
laboral menor del 20%.

➢ Inclusió social (contrari a l’exclusió)

Dintre de l’exclusió social pots estar més inclòs i viceversa.
S’assegura de que totes les persones tenen les oportunitats i recursos per a
participar plenament en totes les dimensions de les seves comunitats (social,
política, econòmica, etc.) i viure con un mínim de qualitat.
Segons Subirats (2004) es fonamenta en tres pilars:
- Participació en la producció i creació de valor social dins o fora del
mercat: Es podria parlar del tema laboral, de participació en altres àmbits que
no siguin el laboral...
- Adscripció política i de ciutadania: S’entén que s’està participant a
nivell polític.
- Existència de contacte amb xarxes socials i/o familiars: Amb el context
de les persones del seu voltant.
Per tal de promoure la inclusió social, les societats han de proporcionar
mecanismes que busquin garantir els drets humans i la ciutadania activa de totes
les persones.
→ Inclusió NO ÉS EL MATEIX QUE Exclusió

Concepte integrador: persona, comportament (interacció), i medi.

Multifactorial i multidimensional:
Presencia e interrelació de diferents
factors de risc i protecció a diferents
nivells i dimensions

Processual: Consolidació acumulada

en diferents contextos de trajectòries
de vida

Interacció: Històrica, peculiar,

idiosincràtica, relativa

CONSEQÜÈNCIES PER A LA INTERVENCIÓ: Acció multidimensional i

idiosincràtica, tant en subjecte com en el medi:
- Acció multidimensional i idiosincràtica, tant amb la persona com al seu
entorn
- Accions socioeducatives que contemplin aspectes cognitius, afectius i
relacionals de la persona
 - Accions socioeducatives en els àmbits familiar, escolar, social i laboral

→ Inclusió a la infància

→ Vulnerabilitat: probabilitat d’entrar en un procés d’exclusió social.

La probabilitat es defineix a partir de debilitats o deterioraments dels entorns de
la persona (personals, familiars, socials, econòmics o polítics) que donen lloc a
la persona en risc. De vegades s'utilitza per definir la zona intermèdia entre
l'exclusió i la inclusió social.

En resum…
La pobresa normalment s’ha associa amb les privacions materials i de recursos,
tot i apareixen nous enfocaments com l’enfocament de pobresa com la privació
de capacitats (Amartya Sen) i no només d'ingressos.
El concepte d'exclusió social s'associa a la invisibilitat-hipervisibilitat de les
persones o col·lectius on l'accés i la participació es veu obstaculitzat.
Elements que el caracteritzen:
- Processual: no és un estat estàtic
- Estructural: resultat d'una determinada estructura social Relatiu: es
produeix en una societat concreta
 - Multidimensional: depèn d'un conjunt de factors i recursos personals i
socials disponibles, marges cada vegada més difusos: apareixen noves
formes d'exclusió social
- Expressat en múltiples itineraris

La taxa AROPE sorgeix de la concepció multidimensional de l'exclusió social i

de la consegüent necessitat d'establir un únic indicador que reculli situacions de
vulnerabilitat en què la pobresa, tot i que important, és només un dels aspectes
rellevants.

La inclusió social és el binomi oposat de l'exclusió basat en la participació, el

reconeixement, la creació i la vinculació social.

La vulnerabilitat acumulació de dificultats, deteriorament,... posa en risc la

persona
La socialització positiva busca promoure relacions satisfactòries, crear
oportunitats per desenvolupar capacitats i satisfer les necessitats

Anàlisi dels processos d'exclusió i inclusió social. Factors, indicadors i

bases teòriques per la seva valoració
FACTOR
➔ Factors de risc: : Situacions de variables personals, socials i/o ambientals que
incrementen la probabilitat de desenvolupar problemes que posen en risc o alt
risc al nen o la nena.
➔ Factors de protecció: Situacions de variables personals, socials i/o
ambientals que redueixen la probabilitat de desenvolupar problemes que,
encara que existeix la presència d’un risc i per tant compensa la situació de risc.

INDICADOR → és una evidència que assenyala la presència d’un fenomen. Permet

calcular la magnitud d’un fet (en el llenguatge mèdic seria un símptoma). Ens ajuda a
identificar situacions de maltractament o emergència i permet la prevenció secundaria
i terciària.
INFÀNCIA EN RISC → va més enllà de situacions de maltractament familiar.
Hi ha dos enfocaments del risc de la infància:
- Risc per a que no es cobreixin les necessitats de la infància i requerir
uns serveis específics → Importància del medi: Situacions carències de la
família i dels entorns en els que creix el nen o nena.
- Risc per desenvolupar conductes violentes: Respostes reactives que
dona el nen o nena quan es relaciona amb el medi.

On se situen o detecten les causes i els factors de risc?

Fins ara es tractava de culpabilitzar al microsistema familiar, a les circumstàncies
vitals o d’hàbits que tenen la família directa, però, com a educadors socials hem
de superar aquesta mirada i incloure altres sistemes, des d’una perspectiva
ecològica, ja que, hi ha moltes més coses que influeixen a part del microsistema
familiar.
Com s’avalua el risc?
- Perspectiva per l’anàlisi del risc i la protecció: La teoría ecològica
Elements clau:
- Context: és necessari situal el desenvolupament dins d’un context i en les
interaccions.
- Canvi: el desenvolupament no és efímer i requereix de la participació
regular.
- Temps: el desenvolupament és el resultat d’un procés d’interacció al llarg
del temps.
- Transicions ecològiques: canvis de rol o d’entorn i continuitat.

Anàlisi del procés-persona-context-temps (PPCT)

- Procés: relació dinàmica entre l’individu i el context.
- Temps: un procès que té lloc al llarg del temps.
- Persona: cognitiu, emocional, conductual
- Context o “ambient ecològic”: micro-, meso-, exo- y macro-sistemes.
Aquesta teoria ens permet entendre la influencia que té els diferents ambients
en el desenvolupament (evolució psicològica) de les persones. Parlem de
diferents ambients que envolten als individus i que influeixen a la formació
d’aquest.
Aquesta perspectiva concep l’ambient ecològic com a un conjunt d’estructures,
en diferents nivells, on cadascun d’aquests nivells influencien a l’anterior.
Bronfenbrenner argumenta que la capacitat de formació d’un sistema depèn de
l’existència de les interconnexions socials entre un sistema i la resa, és a dir, tots
els nivells del model ecològic depenen un dels altres. Per tant, es requereix una
participació conjunta dels diferents contextos i de comunicació entre ells.
Segons aquests teòric esmenta que la evolució psicològica humana esta
totalment influenciada per l’entorn es fruit de com la persona actua en els
diferents entorns ecològics. Es divideixen en :
- Microsistema: És l’entorn més proper i immediat en el que la persona es
desenvolupa, dona la possibilitat de mantenir relacions socials. Es tracta de
la primera etapa social de la família. Es refereix a les relacions més pròximes
de la persona i la família, es l’escenari que conforma aquest context immediat.
Aquest pot funcionar com un context afectiu i positiu de desenvolupament
humà o pot desenvolupar un paper destructiu. (relació amb els pares)
- Mesosistema: Compren las interrelacions de dos o més entorns en els que
les persones en desenvolupament participa activament. Aquest està format
per la resta de entorns immediats on la persona interactua. Serien exemples
el servei de salut, el municipi, els clubs esportius, l’escola, les associacions
estudiantils... (Pares tenen relació amb l’escola)
- Exosistema: És la cultura y subcultura en la que es desenvolupa la persona
i tots els individus de la seva societat. Integren contextos més amplis que no
inclouen a la persona com a subjecte actiu. Està composat per la comunitat
més pròxima després del grup familiar. Aquesta inclou les institucions
mediadores entre els nivells de la cultura i el individual: l’escola, l’església,
els mitjans de comunicació, las institucions recreatives, etc. Contribueixen al
seu desenvolupament intel·lectual, emocional i social. (nen=circulo de
amigos de sus padres/religió)
- Macrosistema: Compren l’ambient ecològic que abarca molt més allà de la
situació immediata que afecta a la persona. És el context més ampli i remet
a las formes d’organització social, els sistemes de creencies i els estils de
vida que prevaleixen en una cultura o subcultura. Aquest influencia i modela
a tots els altres. Té a veure amb la ideologia, la cultura, politiques, que
envolten a la persona. Per exemple no és el mateix anar a l’escola a
Catalunya que a l’India. Dóna forma a tot el que ens envolta. (sistema
capitalista)
- Cronosistema: dimensió del temps en relació a l’ambient (passar un divorci
al nèixer)

Consideracions educatives de la Teoria Ecològica i el model PCCT

- Relació entre política social i ciència: establir relacions
 - Creació de contextos de desenvolupament primari (amb supervisió) i
secundaris (sense supervisió): oportunitats per desenvolupar activitats
més complexes sostingudes en el temps.
- Implicació afectiva: vincles afectius sòlids amb els adults.
- Acció socioeducativa centrada en l'atenció i cura de la persona: aprendre
amb l'exercici de la cura.
- La intervenció comunitària: interacció amb més adults i suport a la família
(ej. Programa, Head Start)
- L'establiment de continuïtats entre microsistemes (mesosistema)
Aplicant la perspectiva ecològica: Dimensions per organitzar els
factors/indicadors de risc i protecció
- Context personal
- Context familiar
- Context escolar i/o laboral
- Context relacional-social
- Context comunitari i de protecció social

➔ Ecomapa: representació gràfica de la Teoria Ecològica. Proporciona una

visió de les relacions i influències entre persones, famílies o grups i el seu
entorn ecològic incloent la seva xarxa social i de suport.
L’objectiu és entendre la naturalesa de les relacions que el nen o nena
tenen amb el seu context de vida (adults significatius, companys, etc.) i
entendre la tipologia del grup de referència.
Què ens permet l’ecomapa? Ens permet recollir el tipo de connexions: 1)
força de les connexions (dèbils; incertes o fortes); 2) impacte de les
connexions (subministrament o drenatge d'energia/recursos); 3) qualitat
de la connexió (estressant o no estressant)

Desenvolupament de l’ecomapa
1. Introducció
2. Dibuix
3. Narració
S'elabora de manera col·laborativa a mesura que es va formulant
preguntes. Qui està involucrat i com?; Quant de temps ha estat
 involucrat?; Què opinen d'aquesta relació/activitat/servei/implicació?;
Què obtenen d'aquesta participació?

- Valoració del risc centrada en indicadors per operativitzar-lo.

Procediments basats en indicadors i evidències de detecció que permeten
determinar el risc:
- Descriptors de la realitat que ens ajuden a conèixer-la.
- Detecció de necessitats bàsiques no cobertes.

Analitzar una situació de risc des d'una perspectiva relacional i sistemàtica:

- El risc no ve donat per un sol indicador, sinó per un conjunt d'ells: un sol
indicador no és equivalent a una situació de risc.
- Identificar indicadors de protecció i de risc.
→ Tenir present el dany real i la vulnerabilitat.
→ Diferenciar entre factors predictors i precipitadors.

Quins referents podem prendre per avaluar les situacions de risc en la infància?
1) Perspectiva de drets: Base Convenció dels Drets dels Infants.
Indicadors orientats a l’avaluació del benestar de la població infantil i
juvenil
2) Taxonomia de les necessitats bàsiques.

- Perspectiva de drets: Base Convenció

La seva aplicació es també als nens i nenes com a éssers humans que
són.
Només hi ha tres mencions en els DDHH directament relacionats amb els
drets dels nens:
- Atenció a la família.
- Drets de caràcter cultural que el seu principal destinatari és el nen.
- Necessitat d’una especial protecció a la maternitat i a la infància.
Especial cura a la família “com a element natural i fonamental de la
societat” 16.3. drets humans.

Quina és la principal fita que suposa la Convenció Internacional dels Drets del
Nen (CDN) 1989?
Característiques més destacades de la CDN 1989
1. Reconeixement de la infantesa com a agent actiu del seu desenvolupament.
Text jurídic que reconeix al nen com agent autònom. D'execució immediata.
2. Imatge global de la infància i l'adolescència.
3. Nen i nena com a veritable subjecte de drets.
Canvis de concepció del nen, éssers i ciutadans
del present i destinataris dels seus propis drets
lligat a la provisió (no només de protecció) sinó
de qualitat de vida.
4. Es reconeix per primer cop en la història a la
infància com a titular de drets civils i polítics.
5. S'estableixen mecanismes de seguiment i
control.
6. Principis rectors de la Convenció.
7. Agrupació dels drets en les 3P: Protecció (o supervivència), Provisió,
Participació.
8. Àrees d’indicadors segons la convenció sobre els drets de la infància:
- Indicadors de context
- Mesures generals d’aplicació de la Convenció sobre els Drets de la Infància
- Drets i llibertats civils.
- Dret al benestar, a viure en un entorn familiar i rebre un tracte adequat en ell.
- Dret a la salut.
- Dret a l’educació, l’esbarjo, i a participar en activitats culturals.
- Dret a les mesures especials de protecció i reparació per grups vulnerables.

- Perspectiva de la Taxonomia de les necessitats bàsiques (1995)

→ agrupament de les àrees de desenvolupament de les necessitats bàsiques.
Parteix de tres tipologies de necessitats.
 TEMA 2 Perspectives, models i metodologies generals d'acció

sòcioeducativa.
Models i estratègies generals
Quina resposta donem front la dificultat social?
Existeix un model d’acció socioeducativa?

➔ Model d’acció social: referent teòric que orienta l'acció professional i per
tant marca com representem, comprenem, interpretem i actuem en la
realitat social. Els models inspiren per tant, els anàlisi de la realitat, els
objectius que es requereixen aconseguir, la metodologia d'acció i
l'avaluació de l'acció.

- Evolució dels models d’acció socioeducativa

 - Possibilitar
canvis…
l’acció socioeducativa des d’un model participatiu comunitari

Altres principis transversals a tenir en compte de l’acció socioeducativa són:

- Interuculturalitat
- Proximitat
- Desinternament
- Perspectiva de gènere
- Desjudicialització
- Subsidiarietat

ESTRATÈGIES
Les xarxes es defineixen per les seves interaccions internes i per les interaccions
amb altres xarxes. El treball en xarxa es defineix amb la coordinació de xarxes
formals i informals.

Actuar en situacions de risc o exclusió social, requereix un abordatge integral

que passa pel reconeixement i l’actuació coordinada de diferents agents socials,
serveis i institucions. El treball en xarxa és un treball de tipus cooperatiu que
s’estableix entre diferents actors del territori, a través del qual s’arriba a un
objectiu comú, partint d’una necessitat compartida.

El treball en xarxa implica coordinar-se, col·laborar, cooperar i compartir recursos

i informació. A més, permet optimitzar recursos.

- Nivells de construcció de xarxa

Una organització en xarxa, opera des de diferents necessitats:

- Incorporació d’actors múltiples en la decisió i execució de les seves
activitats.
- Interacció continuada entre actors que van més enllà de l’intercanvi per
establir objectius comuns.
- Reconeixement de nivells significatius d’autonomia i autoregulació.

➢ L’acompanyament socioeducatiu: L’acompanyament com a relació

d’ajuda en processos de canvi educatiu que es desenvolupen d’una forma
progressiva amb la figura de l’educador/a com a referent i en base al diàleg
constant i el pacte d’objectius i estratègies.
 “Acompañar a una persona con necesidades sociales lleva consigo la
idea de recorrido, de camino, de trayectoria, de desplazamiento, desde y
hacia, de esfuerzo, de horizonte hacia el cual avanzamos” (Planella,
2008)

- Eixos de l’acompanyament
o Imatge: la imatge que construïm de la persona, és a dir, els elements
que influeixen en la construcció. S’ha de descobrir a la persona des
d’una visió:
1. Substantiva i no només adjectiva.
2. Multidimensional i ecològica.
3. Potencialitats i no només dèficits.
4. Temporal (històries que expliquen el present i la posició de futur)
5. Espacial (sentit de les accions)

o Forma: La forma d’actuar, és a dir, actuar amb vs. Actuar sobre (model
participatiu comunitari.)
UNA FORMA D’ACOMPANYAMENT: EL PARTENERIAT (AMB VS.
SOBRE)
- Rol del professional: guia vs. direcció externa/imposada
o Confluir necessitats percebudes (professionals) i sentides
(persona).
o Promoure cooperació i implicació de la persona o el grup.
- Relació de reciprocitat vs. jerarquia
- Confluir la direcció de canvi cap a l’autonomia i l’empoderament vs.
dependència.

o Aprenentatge: aprendre a acompanyar. Els eixos són:

- Aprendre a escoltar
- Aprendre a mirar
- Deixar-se transformar per el altre

- Mirada positiva
 “L’acompanyament en su vertiente práctica no es una práctica nueva, lo que
es novedoso es la carga positiva que ha ido tomando en el trabajo con
personas en situación de dificultad” (Planella, 2008)

- Eixos d’aprenentatge socioeducatiu en el treball amb famílies

Acció vs. intervenció: Els pares són subjectes actius que han de prendre
les seves pròpies decisions.
Amb vs. en: Els pares i els professionals han de plantejar conjuntament els
objectius i continguts.
Estar vs. ser: Els pares estan actuant d’una determina forma, però la situació
no constitueix un tret estàtic propi de la seva personalitat.
Potencialitats vs. carències: Els pares tenen la capacitat i habilitats que
ajudin a generar canvis en la cura i educació dels seus fills.
Relació vs. aïllament
TEORIA DE L’AFERRAMENT DE BOWLBY
Dues teories per sustentar l’acció socioeducativa i afavorir la inclusió social en
situacions de vulnerabilitat

PATRONS representatius de tres tipus d’aferrament:

- Aferrament segur: Permet que el nen o la nena aprenguin de les noves
experiències. La mare (o la figura de principal cuidador) és la base segura
per a les seves exploracions i jocs, ja que, és afectiva i respon a les seves
 necessitats. El nen o la nena se sent comprès, acceptat i valorat; se sent
confiat per poder explorar (65-70% població infantil).
- Aferrament insegur-evitatiu: El nen o nena busca la seguretat amb els seus
comportaments autocomplaents, ja que, les necessitats que demanda, els
seus sentiments han sigut ignorades de forma sistemàtica. Aquests nens i
nenes quan juguen ignoren a la seva mare (o figura de principal cuidador), no
la busquen per explorar i han aprés a silenciar les seves emocions (20%).
- Aferrament insegur-ambivalent: El nen o nena es mostra preocupat davant
l’absència de la mare (o figura principal cuidador), gairebé explora el seu
entorn i a la seva tornada vacil·la entre mostrar el seu amor i mostrar-se
enfadat amb la seva mare. Els seus cuidadors són inconscients, algunes
vegades es troben còmodes responent a les necessitats dels seus fills o filles,
altres vegades enfadades i altres no responen adequadament. Això provoca
en els nens i les nenes ansietat (10-15%)
- (Main i Solomon; 1986). Aferrament insegur-desorganitzat: El nen o nena
es mostra molt confús i les seves conductes estan molt desorganitzades, ja
que, el seu entorn també ho està. Els cuidadors principals han exercit estils
de relacions parentals altament incompetents i conflictius, producte en moltes
ocasions de problemàtiques severes (5%).
El cicle del sistema d’aferrament (Bowlby)
TEORIA DE LA RESILIÈNCIA
Orígens
ENFOCAMENT DE RISC...
- L’enfocament de risc es centra en la malaltia, en el símptoma i en aquelles
característiques que s’associen amb una elevada probabilitat de malestar
biològic, psicològic o social

... I ENFOCAMENT DE LA RESILIENCIA: DOS ENFOCAMENTS

COMPLEMENTARIS
- L’enfocament de resiliència descriu a l’individu immers en una situació de
fortes adversitats, però capaç de reaccionar davant d’elles. Es tracta d’una
persona activa davant a la presència de riscos, transformant-los en factors
de superació de les situacions difícils.

Definicions TEORIA DE LA RESILIÈNCIA

Emma Warner (1982) “Nens invulnerables”:
Un estudi longitudinal de més de 30 anys revela que malgrat el risc, el 30% dels
nens no desenvolupa patologies (n=700 Hawai) → Tots comptaven almenys amb
una figura d’aferrament significativa.

- Capacitat humana universal per fer front a les adversitats de la vida,

superar-les o inclús ser transformat positivament per elles. La resiliència
és part del procés evolutiu i ha de ser promogut des de la infantesa
(Grotberg, 1995).
o La persona reacciona davant les adversitats aprofitant les seves
potencialitats, és activa, interactuen i transforma els riscos.
- La resiliència distingeix dos components (Vanistendael, 1994):
o La resistència davant a la destrucció, això és, la capacitat de
protegir la pròpia integritat sota pressió.
o Més enllà de la resistència, la capacitat per:
▪ Construir una existència positiva malgrat circumstancies
difícils.
 ▪ Enfrontar-se adequadament les dificultats, d’una forma
socialment acceptable.
▪ Equilibri entre factors de risc, protectors i personalitat.

Principis sobre la resiliència

- La resiliència pot ser fomentada
- La resiliència es construeix per la interacció entre la persona i l’ambient.
- La resiliència és un procés; no és estable ni absoluta.
- La resiliència pot durar tota la vida.
- És una capacitat universal.

Pilars i referents de la Teoria de la resiliència

BORIS CYRULNIK (2000): interacció permanent de factors inters i externs.
“Per deixar-se de sentir-se malament, per aconseguir la felicitat, és precís
convertir-se en actor i no seguir sent un espectador”

• Introspecció • Creativitat
• Independència • Fe
• Capacitat de • Moralitat
relacionar-se • Autoestima
• Iniciativa consistent
• Humor

GROTBERG (1995): dimensions per afavorir la capacitat de recuperar-se de

l’adversitat.
JO TINC (RECOLZAMENT):
- Persones al voltant en qui confio i que m’estimen incondicionalment.
- Persones que em posen límits per a que aprenguin a evitar perills.
 - Persones que em mostren per mitjà de la seva conducta la manera
correcta de procedir.
- Persones que volen que aprengui a desenvolupar a soles.
- Persones que m’ajuden quan estic malalt o en perill o quan necessito
aprendre.
JO SOC I/O ESTIC (FORTALESA INTRAPSÍQUICA)
- Una persona a la que altres aprecien.
- Feliç quan faig alguna cosa bona per a la resta i els hi demostro el meu
afecte.
- Respectuós amb mi i amb la resta.
- Capaç d’aprendre el que els meus mestres, educadors o adults
m’ensenyen.
- Agradable i comunicatiu amb els meus familiars i veïns.
- Disposat a responsabilitzar-me dels meus actes.
- Segur de que tot sortirà bé.
- Davant la tristesa, soc capaç de reconèixer els meus sentiments i
expressar-los amb la seguretat de trobar recolzament.
- Rodejat de companys i iguals que em recolzen.
JO PUC (HABILITATS INTERPERSONALS I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES)
- Parlar sobre coses que m’espanten o m’inquieten.
- Buscar la manera de resoldre els meus problemes.
- Controlar-me quan tinc ganes de fer alguna cosa perillosa o que no està
bé.
- Trobar-se a algú que m’ajuda quan ho necessiti.
- Equivocar-me i fer trastades sense perdre a l’efecte dels meus pares.
- Sentir afecte i expressar-lo

Promoure la resiliència des de les accions educatives

- Ajudar a que els joves reflexionen sobre la seva situació-realitat reassociant
el pensament amb les emocions i les accions.
- Ajudar a que expressen de forma adequada els seus interessos, sentiments
i pors.
- Potenciar el desenvolupament de vincles significatius estables.
- Potenciar el respecte i la responsabilitat cap a un mateix i els altres.
- Contribuir a reforçar la xarxa social, valorar els recursos socials de els que es
disposen i millorar el coneixement dels recursos.
- Ajudar a connectar i establir relacions positives entre iguals.
- Potenciar el joc per a incrementar la creativitat i l’humor.
- Ofereix oportunitats per a que visquin experiències d’autoeficàcia,
autoconcepte, i autoestima positiva.
- Educar en el sentit ètic crític.
-
TEMA 3. INFÀNCIA EN RISC
LES SITUACIONS DE MALTRACTAMENTS I ABÚS EN LA INFÀNCIA
El sistema de protecció en la infància ha de garantir els DRETS DELS NENS.
Les situacions de maltractament posa en risc a la infància i vulnera els seus
drets. És obligació dels adults atendre a les seves necessitats, defendre els
seus drets i denunciar els maltractaments.

L’article 19 de la Convenció sobre els Drets de la Infància 1989:

“És obligació de l’Estat protegir als nens de tota les formes del maltractament
perpetrades pels seus pares o qualsevol altre persona de la seva cura i
d’establir mesures preventives i de seguiment respecte el cas.”

Nivells de protecció en la infància I responsabilitat

1. Pares, mares, tutors → Cura i xarxa social
2. Serveis generals i bàsics per garantir la protecció
3. Serveis específics i especialitzats: Intervenen quan el sistema anterior
ha fallat o si hi ha una violació dels drets de la infància.
Concepte del maltractament i abús: evolució
La concepció ha anat canviant, ja que, antigament s’entenia al fill com a
propietat del progenitor, mentre que ara estem en un concepte de la infància
totalment diferent, per tant, el que es considera abús o maltractament es
modifica.
Evolució dels límits del que es considera maltractament a mesura que:
- Es profunditza en les seves conseqüències.
 - S’amplia l’interès per la infància com un col·lectiu amb característiques
pròpies, necessitats i drets.

S’amplia el que es considera maltractament:

Inicis: H. Kempe (1962) → Pediatra que en la seva consulta hi havien nens
amb una associació d’aspectes físics, i va ser el primer que ho va associar amb
el maltractament: Descriu el síndrome del nen apel·lat (Battered child
Syndrome) actualment s’abraça més aspectes com els abusos, els aspectes
emocionals i socials.

Del maltractament físic a l’abús:

- L’abús va més enllà del mal físic i inclou altres aspectes.
- S’amplia la responsabilitat i s’inclou tant la responsabilitat familiar com la
social (s’inclouen les institucions).

Del maltractament i l’abús → Als maltractaments i als abusos

Model ecosistèmic de Belsky (1993). Respresetació esquemàtica del context
ecològic del maltractament cap al nen.

Perspectiva de maltractament infantil (López, 2007)

MODEL DE DEFICIÈNCIA:
 - Intervenció centrada en evitar els casos més extrems del maltractament.
- Empleat pels serveis jurídics i de protecció.
- Focalització en la conducta del maltractador i en mals causats en la
víctima (nen o nena).
- Facilitar la presa de decisions respecte al manteniment de la tutela dels
responsables del nen o nena i al manteniment de la convivència amb
ells.

MODEL DE BENESTAR: Amb el model de benestar és on actualment ens

posicionem.
- Prevenció
- Intervenció
o Perspectiva drets del nen
o Construït sobre un model de màxims que busquen garantir el
benestar per el que no es limita a situacions extremes de
maltractament.
o Ens aproxima al model del bon tracte.

Nova perspectiva del maltractament infantil

Def. De maltractament:
“Acció, omissió o tractament negligent no accidental que priva l’infant dels seus
drets i el seu benestar, amenaçant i/o interferint en el seu desenvolupament
físic, psíquic i/o social, i que els autors poden ser persones institucions i la
pròpia societat” Observatori de la infància (2006)

Vulneració de drets per la superació del que es considera límit del benestar
infantil mitjançant:
- Acció: Tot el que es fa de manera intencionada.
- Omissió: El deixar de cobrir les necessitats bàsiques de l’infant.

Fonament del Model de Benestar Infantil (López, 2007)

Què implica la consideració de les necessitats de la infància?
• Es centra en la promoció del desenvolupament positiu dels nens
• Es centra en la identificació dels factors de risc que han de ser
modificats per prevenir el maltractament.
• Es centra en la identificació i desenvolupament dels factors de protecció
• Permet una millor ajuda a les víctimes i les seves famílies, des d’una
perspectiva:
• Evitar la repetició del maltractament.
• Crear, desenvolupar i potenciar les condicions que apropen al menor al
benestar.
• Serveix de referència per a la pressa de decisions professionals:
-No es tracta només de valorar si ha hagut maltractament o no.
-També han de considerar-se:
o Les alternatives disponibles per atendre les necessitats del
menor.
o Si el context familiar, amb ajuda, pot convertir-se en un entorn de
benestar.
 o Si altres dispositius i recursos consideren realment les necessitats
del nen (prevenció del Maltractament Institucional)

Necessitats fundamentals de la infància: límit per garantitzar el benestar infantil:

➔ Necessitat fisico-biologiques i de seguretat
➔ Necessitats cognitives
➔ Necessitats emocionals
➔ Necessitats socials

Classificació dels maltractaments i abusos

Prenatal* Postnatal
Intrafamiliar Extrafamiliar
Acció Omissió

*Prenatal: És l’acte intencionat o negligent que perjudica al fetus, com la falta

de cura del propi cos durant l’embaràs o el consum de tòxics com l’alcohol o les
droques. També ho pot induir indirectament el maltractador de la dona en el
procés de gestació.
Tipologies dels maltractaments i abusos:
Principals tipologies de maltractament:
-Maltractament físic
-Negligència
-Maltractament emocional
-Abús sexual
A part de les consideracions de maltractaments que s’han pogut veure
anteriorment, es recullen altres formes específics en la infància:
- Violència masclista: Existeixen formes específiques en la infància.
- Un tipus de maltractament físic:
o Submissió a drogues o fàrmacs: Induir, facilitar i propiciar que el
nen o nena consuma qualsevol tipus de substància, sense
necessitat mèdica. També s’inclou el síndrome de Munchhausen
per poders on quasi sempre s’involucra a una mare que abusa el
seu full buscant atenció mèdica innecessària. La mare pot simular
símptomes de malaltia al seu fill/filla.
 - Altres tipus de maltractament amb un component de maltractament
emocional i/o físic:
o Corrupció: Conductes de les persones que promouen en el nen,
nena o adolescents pautes de conductes antisocial o desviada.
o Explotació laboral o inducció a la mendicitat: S’utilitza el nen,
nena o adolescent en edat no laboral per treballs on s’obté
qualsevol tipus de benefici.

Conseqüències dels maltractaments i abusos

Es tindran conseqüències a curt, mitjà i llarg termini:
- Salut: digestius, desnutrició, infeccions, talla i pes inferior, problemes en
la dentició, problemes respiratoris.
- Llenguatge: vocabulari, pronunciació, estructuració. Resultats escolars
pobres. Dificultats de lecto-escriptura.
- Cognitius: Creences negatives d'un mateix, distorsions cognitives.
- Motrius: Retard en el desenvolupament psicomotor, coordinació,
lateralitat, orientació espai-temporal.
- Emocionals: Pertorbació dels vincles p.i. Angoixa per la separació,
manifestacions agressives cap a objectes, hiperactivitat, nerviosisme,
rebuig, trastorns del somni i dificultats per agafar el son, eneuresi,
dificultats de relació i d'expressió d'afecte, regressions evolutives.

Com podem reconèixer els maltractaments?

Prevenció i promoció del bon tracte: Abans situació de malostratos:
a) Detecció.
b) Notificació – Comunicació.
c) Avaluació i presa de decisió.
d) Intervenció i seguiment.
Incidència dels maltractaments i abusos
Coneixem el que està més monitoritzat, però el maltractament no és exclusiu
d'un col·lectiu, sinó que va més enllà de les classes socials i no coneixem
totes.
No es detecten:
- Es produeixen en contextos i situacions de difícil i controvertit accés,
entre uns altres:
o Maltractaments de l'adult a l'infant en la família.
o Maltractaments de l'infant per altres iguals en contextos com
l'escola o institucions.
- Dificultats per diagnosticar-los.
- Influències de la construcció social de mal tracte
o Els valors i les opinions de la societat en un moment determinat
afecten als límits del que es considera maltractaments.
- Adjudicació de la responsabilitat a un perfil de persona determinat o grup
social.
Es detecten, però no es denuncien:
- A la denúncia o al desconeixement de les seves conseqüències en la
persona que ho pateixen.
- Experiències anteriors.

Com reconèixer els maltractaments i abusos?

És fonamental identificar els maltractaments per poder aplicar les mesures de
protecció als nens i adolescents que ho pateixen.
Es reconeix a partir d'identificar indicadors:
 - Indicadors físics en el nen o la nena.
- Indicadors de comportament en el nen o la nena.
Indicadors per avaluar i les necessitats per rangs d'edat: 0-2, 3-4, 5-9, 10-14,
15-18.
Com actuar?
Valorar les necessitats dels nens que no estan sent ateses posat que els
maltractament afecten negativament a la salut física, psíquica i comprometen el
seu adequat desenvolupament cognitiu, emocional, social.
Els efectes augmenten a mesura que la situació es fa crònica o es fa més
severa.
Variables que influeien en el maltractament (a tenir present en les
avaluacions):
- Necessitats de l’infant que no són ateses.
- Tipus de maltractament
- Freqüència
- Durada
- Edad de l’infant (etapa evolutiva)
- Relació amb l’adult maltractador/ funció del nen en l’episodi violent
- Gravetat
-

Situacions que es poden donar en el circuit

Descripció de situacions:
L’experiència acumulada pels professionals permet diferenciar dos grans grups
de situacions:
1. Situacions de sospita fonamentada d’abús sexual o de maltractament
greu, en les quals, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet
confirmar en aquesta primera valoració de la certesa de maltractament i
en les quals, sens perjudici de l’eventual intervenció penal, esdevé
necessària la protecció immediata del menor.
2. Situacions greus i amb certesa de diagnòstic. Son situacions en les
quals el professional que atén un menor comprova que hi ha indicadors
evidents que una altra persona n’ha abusat o l‘ha maltractat greument.
Aquesta situació inevitablement comportarà la intervenció del sistema
 protector i del sistema penal de de l’inici i la protecció immediata de
l’infant.

Com actuar davant dels maltractaments i els abusos?

4.Departament d’educació i universitats.
Importància que tota la població de 3 a 16 anys està escolaritzada, l’escola
esdevé una institució clau en la prevenció i la detecció de possibles situacions
de maltractament infantil. Es molt important que la institució escolar coneguin
les formes de detecció dels maltractaments, així com els canals de denuncia.
- Sospita. Qual el centre té sospites d’un possible maltractament o abús
sexual sobre un infant, la direcció ho comunicarà a la DGAIA i a la
fiscalia de menors.
- Certesa d’abús o maltractament. Quan hi hagi la certesa de l’existència
de maltractament o abús sexual sobre un infant, el centre posarà
immediatament en contacte amb l’hospital de referencia de la zona per
tal de prendre mesures que correspongui. El centre ho comunicarà
simultàniament a la DGAIA i a la Fiscalia de Menors o al jutjat de
guàrdia.
El centre eductiu informarà la família del menors de les actuacions que
s’estiguin realitzant.
Circuit de protecció d’urgències

- UDEPMI (Unitat de detecció i Prevenció del Maltractament Infantil)

- EVAMI (Equips de Valoració de Maltractaments Infantils) → solament
fan deteccion i valoració a diferència de l'EIA que sí que fa intervenció.

UDEPMI (UNITAT DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT

INFANTIL):

- Treballador Social
- Jurista
- Educador
Objectiu: donar resposta immediata a comunicacions, denúncies socials i
sol·licituds d'informació en relació amb casos de maltractaments infantils
mitjançant Telf infància respon.
➔ Infància respon 900.300.777 (24 hores-365 dies):
o neix de la unificació dels dos telèfons que fins ara hi havia
operatius: el telèfon de la Infància i el telèfon d'urgències de la
DGAIA
o permet atendre tots els casos de nens en situació de risc greu i de
crisi familiar i social, mitjançant l'atenció telefònica de qualitat,
ràpida i experta que dóna el personal especialitzat que integra la
Udepmi, en col·laboració amb personal extern especialitzat en
tasques de mediació.

Servei infància respon:

- Protecció immediata davant el maltractament i el risc social greu.
- Servei públic d'atenció permanent: 24 h / 365 dies l'any per tot
Catalunya.
 - Equip interdisciplinari: psicosocial, metge i jurídic.
- Informació, assessorament i detecció de situacions problemàtiques
infantils amb l'objectiu de prevenir conseqüències de risc per als nens i
adolescents.
- Activació dels equips de valoració del maltractament infantil
(EVAMI) i dels altres equips especialitzats (equips d'atenció a la infància
i l'adolescència (EAIA) i equips tècnics dels centres d'acolliment).
- Activació dels protocols d'actuació establerts per a situacions de
maltractaments infantils.
- Coordinació i comunicació interinstitucional immediata amb Salut,
Justícia, Educació i Mossos d'Esquadra per a una resposta ràpida i
experta davant el maltractament infantil.

EVAMI (Equips de Valoració de Maltractaments Infantils):

- 1 Treballador Social
- 1 Psicòleg
- 1metge
Funció: assessorar i valorar juntament amb la xarxa de centres hospitalaris les
actuacions a emprendre davant casos de maltractaments o la sospita que
s'hagin produït.
Funcions específiques:
- Al moment que l'àmbit hospitalari detecti una situació de maltractament
infantil, l'equip farà una valoració immediata del cas d'urgència.
- Quan resulti procedent, aquest equip es desplaçarà al centre hospitalari
per assessorar el personal mèdic i els treballadors socials del centre per
confirmar la valoració de les sospites de maltractament que puguin tenir
els professionals.
- Proposarà l'adopció de mesures efectives de protecció davant la situació
d'urgència, ja sigui l'assumpció immediata de la tutela del nen, l'ordre de
retenció hospitalària i l'ingrés posterior en centre d'acolliment, si s'escau.
- Haurà d'estudiar i analitzar situacions en l'entorn al menor que
possibilitin una ràpida valoració de l'apreciació d'un maltractament i del
nivell de protecció del nucli familiar.
- Haurà de notificar als pares o familiars de la resolució de
desemparament o bé l'ordre de retenció hospitalària quan hi hagi
evidències de maltractaments.
Prevenció i detecció precoç del maltractament
RUMI (Registre Unificat de Maltractaments Infantils)
Objectiu: desenvolupar un model nou per a la prevenció, la detecció precoç, la
millor coordinació, la compilació de dades estadístiques per a la prospecció, la
recerca i la millora del coneixement.
Cada vegada que algun professional d'un hospital fa una comunicació al
Registre, aquest cerca a la base de dades si aquest nen ja té alguna altra
comunicació i informa l'hospital mitjançant un nombre (el nombre
d'antecedents).
“fa falta que tots els agents socials implicats en el tracte amb nens i
adolescents puguin anotar allò que els preocupa en una mateixa llibreta a fi de
compartir aquesta informació en temps real i que puguem actuar amb la
màxima informació en cada situació” (Vilarrubias, 2010)

MSGR (Mòdul de Suport a la Gestió del Risc)

- A partir de les dades introduïdes a la base de dades del RUMI, el
sistema incorpora un mòdul de logaritmes que reporten una valoració
sobre el risc de la situación informada i assessora sobre les accions més
adequades a dur a terme.
- El sistema elabora una resposta relativa a la valoració que fa del cas:
quant a la valoració del risc, la tipologia de maltractament detectada i el
risc de produir-se nous episodis de maltractament.
- Els indicadors van deixar de ser-ho per convertir-se en observacions.
Les observacions es valoren segons la gravetat de la situació en tres nivells:
- Lleu: Situació de vulnerabilitat sense que es pugui apreciar una situació
de maltractament.
- Moderada: Situació en la qual pot estar sofrint de forma moderada o lleu
una situació de maltractament o es trobi en risc de sofrir.
- Greu: La situació en la qual pot estar sofrint de forma greu un
maltractament o es trobi en risc de sofrir-ho.
Presa de decisions: 1r Nivell

En resum...del maltractament al bon tracte

• Sensibilitzar i formar per a l'acció en maltractament
• Obligació de notificar els casos de maltractament
• Acció continuada en el temps sobre els factors de risc
• Coordinació institucions i professionals
o • Bon tracte Enfocament educatiu centrat a desenvolupar factors
protectors i actuar sobre els factors de risc
Com es pot abastar en situació de confinament?
➔ Veïns; cridar
➔ Sociabilización, és a dir, la família
A través de la sistemes telemàtics els SS podrien fer un seguiment (exemple
d'una alumna d'un Centre Obert).

Les causes per les que hauria d’haver una intervenció dels serveis de
protecció infantil, es recullen de forma esquemàtica següent:
 3.2 EL SISTEMA DE SERVEIS SOCIALS CATALÀ: L’EDUCADORA I
EDUCADOR SOCIAL ALS EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL
Antecendents i normes inspiradores de la regulació actual
Antecedents:
Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les
lleis 12/1983, de 14 de juliol; 26/1985, de 27 de desembre; i 4/1994, de 20
d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials.

Regulació actual:
- Llei 12/ 2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.

Normes internacionals i estatals on s'emmarca:

- Declaració universal dels drets humans de les Nacions Unides, 1948.
Art. 25
- Carta social europea. Art. 14 •Constitució espanyola. Art. 10.1 i 9.1.
- Estatut d’Autonomia de Catalunya. Art.161, 165, 166.

Llei 12/2007, d’11 d’octubre de Serveis Socials

Entrada en vigor 2008.
→ Busca garantir l'accés en els serveis socials per a totes les persones que
tenen necessitats socials i avança cap a la universalització dels serveis
socials.
Estat de benestar és recolza per tres grans potes:
- Sistema de SS, avui dia amb la situació que vivim és rellevant
- Sistema de salut
- Sistema educatiu
És per això quan es parla de SS es parla de forma genèrica però després es
concreta amb l'organització, on es diferencia SSB i SSE. En el circuit ordinari
es comença per SSB (esquema).
EAIA forma part del SS però és un SSE, no bàsic.

Aportacions de la llei: les persones tenen drets i deures, les persones poden
contribuir amb la prestació del servei. SSB solen ser municipals.
 - Es reconeixen drets i deures. Es reconeix el dret als serveis socials i a
les prestacions socials.
- Finançament mixt: Part important: pressupostos públics, de la
Generalitat i de les corporacions locals, usuaris, per contribuir a pagar-
les. (Centris de personis grans)
Usuaris: possibilitat de contribució.

Creació de la Cartera de serveis socials (Decret 142/2010, d'11 d'octubre, pel

qual
s'aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011)
https://bsf.gencat.cat/ccs/llista.do
- Regularitat +20.000 hab. Àrea bàsica. (CAS PRÀCTIC)

Creació de la figura del professional de referència→articular tot cas, informació;

continuïtat amb una mateixa figura.

Introducció de la participació cívica (Decret 202/2009, de 22 de desembre,

dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis
Socials)→ modificació del 2019 dirigida més a les persones.

A qui s’adreça?
- A tota la població amb residència legal als estats membres de la UE i
empadronada a Catalunya.
- Persones sense residència legal si es troben en situació de necessitat
bàsica.
- Tots els nens i adolescents menors d'edat tenen garantida l'atenció
social en virtut dels convenis internacionals de drets dels nens signats
per Espanya

PRIORITAT, els serveis socials es dirigeixen a les persones que es troben en

situacions de necessitat d'atenció especial Def. Art. 7

Situacions de necessitat dels Serveis Socials prioritàries

- Persones amb discapacitat (física, psíquica o sensorial)
 - Dolències mentals i dolències cròniques
- Situacions de necessitat social relacionades amb la manca d'habitatge
- Situacions de vulnerabilitat, de risc o de dificultat social per a la infància i
l'adolescència.
- Drogodependències i altres addiccions
- Violència i delinqüència juvenil.
- Situacions de vulnerabilitat, de risc o de dificultat social per a les
persones grans (envelliment)
- Manca d'autonomia personal o funcional.
- Violència de gènere i violència familiar.
- Situacions de vulnerabilitat, de risc, o de dificultat social per a les dones
- Exclusió social i aïllament social
- Discriminació per raó de gènere, lloc de procedència, discapacitat, de
dolència, d'ètnia, cultural, religiosa i altres Problemes de convivència i de
cohesió social
- Situacions de victimització de delictes violents i els seus familiars
- Pobresa, condicions laborals precàries i paro Persones sotmeses a
mesures d'execució penal i els seus familiars
- Urgències socials
- Emergències socials per catàstrofes→ cases enfonsades del barri del
Carmel
- Situació de petició d'asil
- Altres necessitats personals bàsiques o socials que és considerin
d'especial rellevància

Quins són els drets i deures que garanteixen? Art. 8-13

Drets
1. Accés al serveis socials
2. Dret a la informació en l'àmbit dels serveis socials→ situació pròpia no hi
ha una tornada, mai serà a les nostres mans. (ho compara amb anàlisi o
diagnostico + medico fent la tornada)
3. Protecció dels drets dels nens i dels adolescents
 4. Drets específics dels “usuaris” de serveis residencials i diürns→ fa falta
cuidar el llenguatge, l'usuari, no solament rebent el servei sinó que
hauria de fomentar la participació.

Deures
1. Facilitar dades
2. Complir acords
3. Destinar la prestació a la finalitat concedida
4. “Contribuir al finançament del cost del centre si així ho estableix la
normativa” (art.13.l)
5. ...

Els serveis d’atenció bàsica i serveis especialitzats

Quina és la seva estructura?
S'organitzen en xarxa, marca una diferència entre allò que és bàsic i
especialitzat. (compara el CAP i derivacions a l'especialitat). Repte: treballar de
manera més coordinada.
No sempre serà així (bàsic i especialitzat)→ es parla de l'universalisme
progressiu: tots els serveis siguin d'atenció sigui oberta, intensificant la
intervenció o s'especialitzi.
El sistema català de serveis socials s'estructura en xarxa diferenciant dos
nivells d'atenció:

Serveis d’atenció bàsica o serveis socials bàsics (SSB)

Actuacions genèriques de prevenció, diagnòstic i acció dirigides a un primer
nivell d'atenció de les persones.
S'organitzen a les Àrees bàsiques de serveis socials (també les veureu com a
EQUIPS BÀSICS D'ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA (EBASP)
- Són les unitats primàries d'assistència social a l'efecte de la prestació de
SSB.
- Les ABSS s'organitzen sobre una població mínima de 20.000
habitants, prenent com a base els municipis (ràtio de 3 Treballadors
Socials i 2 educadors socials per cada 15.000 habitants). (Comentari:
caldria actualitzar les ràtios posat que estan desfasades)
 - Les ABSS han d'agrupar aquells municipis de menys de 20.000
habitants i la seva gestió correspon al consells comarcals o altres ens
associatius
 Àrees bàsiques de serveis socials o Equips bàsics d'atenció social
primària (EBASP)

Els equips bàsics d'atenció social primària són d'accés proper i immediat a la
Ciutadania → accés més proper i directe, caràcter territorial. Prioritat d'atenció
individual i planteja una intervenció comunitària.
Característiques:
- Enfocament interdisciplinari
- Atenció directa
- Prioritat projectes, serveis i recursos en funció de les
- Caràcter territorial
necessitats del territori.

Competències:

- Els serveis socials bàsics, són la primera porta d'entrada al sistema

català de serveis socials. El més proper a l'usuari i als àmbits familiars i
socials. Es presten mitjançant equips multiprofesionals.
- Cal tenir present que els SSB són de competència municipal i aquest fet
implica que s'han anat desenvolupant en funció de la realitat i les
necessitats de cada municipi.
- Aquesta característica competencial a comportat diferents models de
gestió en tot el territori català

Què es consideren SSB? Com a recursos bàsics tenen la seva pròpia

metodologia i les seves pròpies funcions.
1. Serveis Bàsics d'atenció social
2. Servei d'Ajuda a domicili
3. Teleassistència/ telealarma
4. Servei de menjador
5. Centre obert o serveis no residencials per nens i adolescents→model
específic per integrar la seva acció socioeducativa en la intervenció
social.
Funcions SSB→ en ser municipal (20.000hab habitualment), hi ha
diferències

- Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en

el seu àmbit territorial.
- Oferir informació, orientació i assessorament a les persones en relació
amb els drets i els recursos socials i a les actuacions socials al fet que
poden tenir accés.
- Valorar i fer els diagnòstics social, socioeducativa i sociolaboral de les
situacions de necessitat social a petició de la persona, del seu entorn
familiar, convivència o social o altres serveis de la Xarxa de Serveis
Socials d'Atenció Pública, d'acord amb la legislació de protecció de
dades.
- Complir les actuacions preventives, el tractament social o
socioeducativa i les intervencions necessàries en situacions de
necessitat social i fer l'avaluació.
- Intervenir en els nuclis familiars o convivències en situació de risc
social, especialment si hi ha menors. (CAS PRÀCTIC)
- Prestar serveis d'ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat
familiar o de convivència, sense perjudici de les funcions dels serveis
sanitaris a domicili.
- Orientar l'accés als serveis socials especialitzats, especialment els de
atenció diürna, tecnològica i residencial.
- Promoure mesures d'inserció social, laboral i educativa.
- Aplicar protocols de prevenció i d'atenció davant maltractaments a
persones dels col·lectius més vulnerables.
- Coordinar-se amb els serveis socials especialitzats, amb els equips
professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats
del món associatiu i amb les quals actuen en l'àmbit dels serveis socials.
- Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment
els que busquen la integració i la participació socials de les persones, les
famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.
Els professionals dels serveis socials bàsics: peces claus (atenció
directa)
Treballadors o treballadores Socials i EDUCADORS I EDUCADORES
SOCIALS [f(x) depenent del territori, la funció educativa, centrats en l'àmbit
d'infància i desenvolupament comunitari].

- Psicòlegs
- Advocats
- Recepcionista (qui activa la intervenció)
- Adreça

EQUIPS interdisciplinaris → TREBALL EN EQUIP

La funció educativa: Recau sobre la figura professional de l'educador o

educadora social.

Les accions educatives van dirigides a:

- Població general (nivell comunitari/grupal/familiar/individual // prioritat
risc o vulnerabilitat).
- Població en situació de risc o vulnerabilitat
- L'educador o educadora social és la figura professional que fa l'atenció
directa i educativa.
La manera d'aplicar aquestes metodologies i accions pot ser a nivell:
- Comunitari: Treball comunitari, aquestes tenen un caràcter mes general.
- Grupal: Treball amb grups, que també poden estar dirigides a persones
en risc d'exclusió social o vulnerabilitat
- Familiar: Treball amb famílies
- Persones: Treball individual

4 Nivells d'acció dels equips bàsics

Aquesta funció té dos grans eixos
- El treball en xarxa: Si parlem de situacions de vulnerabilitat o de
referents, veurem que el treball en xarxa és fonamental.
- L'acompanyament educatiu: Aquest es pot diferenciar en 4 fases
o Fase inicial i de diagnòstic: en el qual s'inicia el vinculo
o Fase de procés: Davant d'aquesta fase podríem afegir una altra
que seria la fase de disseny, però també es pot fusionar. Aquesta
fase de procés es fa tant amb el treball individual i familiar com
amb el treball grupal i/o comunitari.
o Fase de tancament.

Concretament en casos d'infància les funcions d'EBASP són:

- Realitzar la detecció o rebre una demanda
- Analitzar la situació
- Valorar si el nivell del risc és lleu, moderat o greu
- Establir un PLA DE TREBALL tenint en compte tots els actors implicats
(mateixos usuaris, institucions…)
- Desenvolupar el PLA DE TREBALL
- Avaluar l'evolució: Si fa falta replantejar el pla de treball

Això es fa mitjançant els equips formats per Treballadors socials i educadors

socials i de manera dinàmica.
En funció de la valoració del risc s'estableix el Pla de treball:
- Risc lleu: En els casos de risc lleu, donis de SSB s'estableix un pla de
treball amb la família i els diferents agents implicats per aconseguir la
disminució del risc de l'infant.
- Risc moderat: En els casos de risc moderat, es pot donar una
intersecció i treball conjunt amb l'EAIA, perquè aquest pugui assessorar
als SSB sobre el possible enfocament del Pla de Treball i les accions a
emprendre per la disminució o desaparició del risc.
- Risc greu: Derivació de l'EIA mitjançant els protocols establerts

El treball en xarxa es dóna en funció de la realitat de cada territori, es pot donar

des de:
Comissions socials a les escoles:
- Absentisme
- Seguiment del cas
- Mesures preventives i establiment de plans de treball conjunts.

Xarxa d'infància:
- Per a la detecció de la infància en risc i les accions a seguir
- Per a l'actuació en casos d'urgència per a un risc greu del menor
Pla de Barris

SERVEIS SOCIALS Especialitzats

 - S'accedeix mitjançant la derivació:
- Realitza actuacions específiques dirigides al:
o Diagnòstic i valoració
o Tractament
o Suport
o Rehabilitació de dèficits socials de persones que pertanyen a
col·lectius o segments de la població caracteritzats per la
singularitat de les seves necessitats.
- Els serveis d'atenció especialitzada s'organitzen per àmbits. Exemples
de l'àmbit d'infància i adolescència: alguns serveis i prestacions
especialitzats:
o Servei d'atenció a la infància i a la família (sEAIA)
o Servei de Centres d'Acolliment
o Serveis Residencials d'acció educativa: CREA, CREI
o Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
o Unitat de detecció i Prevencion del Maltractament Infantil:
UDEPMI
o Servei d'equips de maltractament infantil: EVAM
Cartera de Serveis Socials
DECRET 142/2010, de l'11 d'octubre, pel qual s'aprova la Cartera de Serveis
Socials 2010-2011
És l'instrument que determina el conjunt de la xarxa pública de serveis socials.
Hi ha 3 tipus de prestació:
- De servei: Serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats.
- Econòmics: Ajudes econòmiques per atendre determinades situacions
de necessitat.
o Dret subjectiu: Exigibles quan es compleixen els requisits
establerts per una normativa.
o Dret a la concurrència: Quan hi ha un límit pressupostari, es fa
una convocatòria pública en la qual es prioritzen les situacions de
més necessitat.
o Urgència social: Quan s'atorguen per poder atendre d'una manera
puntual i urgent una necessitat bàsica de subsistència.
 - Tecnològiques: Ajudes instrumentals per atendre una necessitat social
de la persona.

Eines professionals i recursos

Recursos per a professionals: Sistema Hèrcules és un sistema que s'utilitza
per recopilar informació
Aplicatius per a professionals: Tenen dues funcions
- Recopilar informació per fer estudis sistematitzats
- Orientacions per a la pràctica → Són orientacions no poden substituir
l'experiència i certesa professional
SINIA: És el mateix que l’Hèrcules però s'utilitza concretament per a la
protecció a la infància.
RUMI
- Simulador del Modulo de suport a la gestió del risc
- Eina de cribatge de situacions de risc i desemparament
Des d'infància respon va directe a UDEPMI (servei dins de la dgaia) EFI
(equips funcionals integrals, apropen el que és la DGAIA a territori)
EBASP: treballa de manera organitzada amb l'EAIA, és posin en contacti amb
la DGAIA.
PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA: ELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I
ADOLESCÈNCIA (EAIA)

MARC INSTITUCIONAL DELS EAIA: ORÍGENS, RELACIÓ AMB EFI

Decret 338/1986 de 18 novembre (es desplega en l'Ordre de 25/10/87 -
Decret 338/86). Definició dels EAIA com a servei especialitzat.
Incorporació educadors socials: En la pràctica la figura professional de l'ÉS
s'havia integrat de manera àmplia en els EAIA sobretot des de l'any 2002, i es
descriuen les funcions pel comitè d'experts en formació de recursos humans en
l'àmbit dels serveis socials
Decret 243/2005, de 8 de novembre. Modificació de l'estructura de la DGAIA
per afavorir una gestió descentralitzada i vertebrada al territori --> es creen els
Equips Funcionals d'Infància (EFI).
Les EFI són els equips referents de l'administració que es dediquen a la gestió i
tramitació del cicle complet de l'expedient de protecció de cada nen o nena que
s'atén des del sistema de protecció.
“Els Equips funcionals d'infància (EFI) són els unitats bàsiques de
funcionament dels Serveis territorials de la DGAIA. Tenen la responsabilitat de
gestionar els expedients dels infants i adolescents, els propostes i mesures
que se’n derivin, d'elaborar els dades essencials i de coordinar-se amb els
serveis d'infància del seu territori. A Catalunya hi ha un total de quinze EFI
distribuïts entre els diferents Serveis territorials i un d'específic per als menors
d'origen estranger no acompanyats”

Definició dels EAIA i destinataris de l'acció

EAIA (Equips d'atenció a la infància i l'adolescència)
- És un servei social especialitzat en l'àmbit d'infància i l'adolescència
- Es dirigeix a l'atenció a la infància i adolescència en situació d'alt risc o
de desemparament familiar
- Està format per un equip interprofessional
Destinataris de l'acció:
• La infància (0 a 12) i adolescència (de 13 a 18 anys) que es troben en
entorns deficitaris que afecten negativament al seu desenvolupament.
• Les respectives famílies, implicant-les en el procés.

Funcions dels EAIA

La funció general de l'EAIA és la valoració de la situació personal i familiar del
menor mitjançant les tasques següents:
- Conèixer les dificultats del nucli familiar en conjunt (dinàmica familiar) i
de cadascun dels seus integrants: pare, mare, nens i adolescents.
- Conèixer les potencialitats de cadascun d'ells, i del nucli familiar en
conjunt.
- Conèixer com influeix l'entorn, la història familiar... en cada subjecte i en
el nucli familiar en conjunt.
Quant a la funció específica que correspon a l'EAIA , es tracta de:
a) valorar les capacitats parentals dels pares o guardadores,
b) valorar les capacitats d'autonomia personal dels nens i adolescents i,
c) La mesura que aquests es van apropant a la seva majoria d'edat,
valorar les seves capacitats d'emancipació.
Suport a programis comunitaris: Col·laboració en el disseny i propostes de
programes comunitaris que contribueixen a la prevenció i detecció de les
situacions de risc de maltractament en col·laboració amb el SSB i altres serveis
del Sistema en actuacions preventives en situacions de risc i de
desemparament en les quals cal donar resposta a necessitats que requereixin
una especialització tècnica.
Correspon als SSB liderar les actuacions i establir programes comunitaris per
prevenir situacions de risc. Correspon als SSE, en canvi, la prevenció en l'àmbit
del desemparament.

Col·laboració institucional: Es mantenen a la disposició dels serveis i

equipaments dedicats a la infància i l'adolescència i procuren una coordinació
permanent amb tots aquells organismes i institucions que puguin detectar
casos en situació d'alt risc social (Hospitals, CAP, escoles, centres de temps
per a l'oci, cos de seguretat, etc.). Es col·labora amb els SSB en la intervenció
directa de la família quan ho determinin tots dos equips. Es col·labora amb els
agents implicats en un mateix cas. De tal manera que es col·labora amb la
resta dels agents del sistema amb l'objectiu de millorar la coordinació de les
actuacions de tots els implicats en una mateix cas, evitant duplicitats
d'actuacions, i aconseguir una major agilitat en l'actuació, la derivació i
l'intercanvi d'informació.

Assessorament, orientació i suport a professionals: Prioritàriament els i les

professionals del SSB en aquells aspectes de la seva actuació relacionats amb
la problemàtica social de la infància i adolescència (infància en risc) i les
situacions de desemparament, activitats de formació i informació dirigides als i
les professionals que treballen en aquest àmbit, etc. El procediment més
habitual que hagi existit un assessorament inicial abans que l'EAIA rebi una
derivació per intervenir, aquesta fase no es preceptiva quan es detecten la
presència d'indicadors evidents de situació o risc de desemparament.

Atendre les situacions d'alt risc i de desemparament.

- Estudi-diagnòstic: conjunt d'actuacions de recerca i valoració dels casos que
són derivats dels SSB, DGAIA o altres agents de la xarxa especialitzada d'una
forma interdisciplinària.
“El diagnòstic és una construcció analítica que defineix la naturalesa dels
situacionsproblema que afectin els infants i la seva família, els seves
capacitats, el seu pronòstic de recuperabilitat i els característiques dels
relacions entre els seus membres. Contextualitza els dades i els indicadors
observats. En el procés diagnòstic arribem a conèixer l’estat psicosocial del
context familiar mitjançant l'observació dels diferents indicadors socials.”
DGAIA (2010: 15)
- Interdisciplinari
- EAIA ha de fer una valoració del context personal, familiar i social del
nen i/o adolescent: on s'indiquin els factors de protecció i/o desprotecció
de l'entorn familiar, així com el pronòstic de recuperabilidad de les
capacitats parentals. A partir d'aquesta valoració establirà el Pla de
Treball amb la família i el menor per aconseguir la millora de la seva
situació personal i familiar.
- Realitzar propostes tècniques i administratives, ja siguin d'atenció en el
seu nucli d'origen o bé un recurs alternatiu familiar o institucional.
- Seguiment: Implica vetllar per les diferents actuacions que requereixi el cas
(suport, orientació assessorament, altres intervencions) i l'avaluació continuada
de l'evolució. Dins de la funció del seguiment de troba la del tractament
(intervenció).

Els objectius de la funció de seguiment són:

- Donar suport a l’infant per tal que aconsegueixi l’autonomia personal
necessària a efectes d’una possible emancipació.
- Fer proposta d’un recurs alternatiu a la família quan no és produeix un
canvi en el seu nucli de procedència.
- Aconseguir el retorn de l’infant al seu nucli familiar d’origen quan sigui
possible.” DGAIA (2010: 16)

“El tractament s'entén com: Conjunt d’intervencions que tenen com a finalitat la
modificació de la dinàmica familiar i/o capacitats parentals per a instaurar o
restaurar els vinculacions afectives entre els diversos membres de la família
per tal de pal·embolicar o disminuir els greus disfuncions que han derivat en
una situació de desemparament.” DGAIA (2010: 16)

Els programes de tractament poden ser tant de caire individual com grupal,
entre uns altres, els següents: mediació familiar, resolució de conflictes, teràpia
familiar, teràpia individual,...
- Intervenció preferent: quan un nen o nena (menor de 18 anys) quan es doni
una situació immediata i greu que posi en perill de manera objectiva la integritat
del nen o nena i requereixi d'una resposta i/o protecció ràpida.
cal valorar i donar una resposta ràpida i, si s'escau, proposar mesura de
protecció immediata pel nen/adolescent. Sigui aquesta situació detectada des
del mateix territori o derivada per la DGAIA, independentment de si l'EAIA té
expedient tècnic obert.
Aquesta situació present, objectivament i greu de perill, ho ha de ser :
• Per la vida o la integritat física de la persona menor (lesions, violència,
maltractaments, abandó efectiu i absolut).
 • Per la integritat psíquica de la persona menor d'edat (violacions,
abusos sexuals, prostitució, utilització per pornografia).
➔ DGAIA intervé en cas de la necessitat immediata del nen/a
➔ EAIA és l'equip més adequat per valorar la situació i proposar les
mesures de protecció adequades en una situació que requereix molta
celeritat, eficàcia i encert en la mesura.
➔ SEAIA pot tenir una distribució interna de funcions diferents i, per
tant, cada Ens local que té delegada la gestió de l'EAIA en matèria
d'infància organitzarà els seus equips i els seus professionals de la
manera que valori més idònia per aconseguir els seus objectius i
donar resposta a tots els casos, tant els preferencials com els
ordinaris.

Els professionals dels EAIA en atenció directa

EAIA té la composició d'equip interdisciplinari de:

• Pedagogia • Psicologia • Treball social • Educació social

El coordinador/a organitza i aglutina les diferents tasques dels tècnics. La
responsabilitat del coordinador és rotatòria entre els membres de l'equip.
Durant el procés estableixen figures de referents (persona visible i
interlocutora davant el menor, família i serveis) i co-referents (aporta reflexió al
llarg del procés amb família i/o serveis) del cas.
Els professionals de l'educació social
L'EDUCADOR/A SOCIAL atén les necessitats educatives del nen/a-adolescent
i dels seus pares o cuidadors d'acord als objectius proposats per l'EAIA.
Normalment en els casos de compromís educatiu (COSE) es pot incorporar en
la fase d'estudi per definir els plans d'actuació, i participa en el disseny i
desenvolupament del pla de millora/acordo CUS, ho porta a terme i ho avalua.
La seva acció està LIMITADA EN EL TEMPS pel pla de millora del cas
(normalment 1 any).
Acció directa amb la FAMÍLIA I el NEN/A
Potenciar les capacitats educatives i l'autonomia personal buscant que es
produeixin canvis positius en el nucli familiar. Es tracta d'oferir experiències
alternatives. Treballa les competències parentals que garanteixin el
desenvolupament integral del nen/a. Funcions de seguiment, intervenció en el
mitjà afectiu relacional (domicili del nen/a i l'entorn) en amb totes les famílies
que puguin beneficiar-se d'aquesta figura. Intervé només si la família accepta la
seva presència al domicili.
És un agent informador clau (detecta les necessitats en el treball directe)
realitza COSE i informes

Exemples d'eines, estratègies i tècniques educatives dels educadors socials

La intervenció parteix de l'acompanyament i la vinculació
- Treball amb pactes. - Posar nom als sentiments
- Tècniques de reforç personal en el - Treballar amb tècniques de
nucli familiar. resolució de conflicte
- Tècniques per treballar i potenciar - Intervenir en situacions de conflicte
les habilitats socials - Oferir alternatives al càstig
- Potenciar l'escolta activa - Estratègies per potenciar
- Potenciar el treball des de l'autonomia del nen o nena
l'assertivitat
Els EAIA en el circuit de protecció a la infància
Perquè es pugui iniciar la fase d'estudi en l'EAIA és necessari que el cas
sigui derivat (passar el cas total o parcialment d'uns
professionals a uns altres) d'altres serveis.
- Circuit ordinari normalment prové de Serveis
Socials d'Atenció Bàsica (EBASP) o de la DGAIA.

Circuit de protecció a la infància

LA DERIVACIÓ DEL CAS DES DE SSB
Quan es deriva de SSB a EAIA?
• Quan el pla de treball amb la família des de SSB no aconsegueix els objectius
mínims establerts i no aconsegueix disminuir o controlar la situació de risc.
• Quan el cas és valorat d'alt risc:
– Es considera necessari un recurs alternatiu al nucli familiar.
– Negació de la família a col·laborar amb el SSB i augmenta el risc dels nens o
nenes.
– Sempre que es donin situacions de maltractament accentuat o continuat.
– La complexitat o gravetat de la situació familiar supera a les possibles
intervencions des del SSB.

Com es rep la derivació de SSB a EAIA?

• Quan es donen les anteriors
situacions s'ha d'elevar un informe
des de SSB a Serveis Socials
Especialitzats SSE (EAIA) –
Informe (identificació del nen/a,
situació de risc detectat, actuacions
realitzades, professionals implicats,
resultats de l'actuació, col·laboració i
actitud de la família, motius
derivació)
Imatge amb link pàgina 31.
• En aquesta situació, s'ha
d'informar a la família de la
valoració i de la possibilitat de
derivació als equips de serveis
especialitzats

• Abans d'acceptar el cas l'EAIA, es dóna la fase 1 i 2 i es realitza una reunió

conjunta SSB i EAIA.
• En la fase d'estudi – fase 3 que duu a terme l'EAIA es manté la coord. SSB–
EAIA. SSB es queda en segon pla però no es retira del treball amb el nucli
familiar.
El procés d'intervenció tècnica

Fases de la intervenció (7 fases)

FASE 1: Recepció de la derivació del cas i obertura formi expedient
- Si és derivat per SSB, EAIA obre expedient, si és derivat per DGAIA
l'expedient ja ve obert
- Es verifica la recepció de la documentació i es convoca una va reunir si
es considera necessari
FASE 2: Entrada i anàlisi de la informació. Enquadrament de la família
- Revisió documentació derivada diferents serveis (especialment SSB).
- Reunions multiprofesionales amb els diferents serveis que intervenen
amb la família i amb els nens/as per completar la informació (entrevistes,
reunions, coordinacions, etc.) psicològica, pedagògica i metgessa del
nen/a
- Primera entrevista amb la família – enquadri de la família donis de l'EAIA
- Primera ANÀLISI TÈCNICA per prioritzar o no el cas: – Existeixen una
sèrie de criteris per iniciar amb caràcter preferent els estudis:
 o Especialment es prioritza la petita infància 0-3 i gradualment per
edat; indicis de desemparament en nens de 0 a 6 anys; rebuig
explícit per part dels pares o maltractament psíquic amb perjudici
emocional per al nen/a; abandó emocional; maltractaments
reiterats; indicis d'abusos sexuals, de prostitució; indicis de
desatenció en nens amb malalties greus; víctimes de violència
masclista, sense reconeixement ni col·laboració per part dels
adults referents; adults referents amb trastorns de salut mental
sense tractament o seguiment; petició reiterada de l'adolescent
d'abandonar la llar; adolescents embarassades amb conductes de
risc i sense suport familiar; mandats judicials obligat compliment, i
guardes de fet amb família aliena
FASE 3: Estudi de la situació del nen/a – Exploració Diagnòstica
- Exploració diagnòstica: Es tracta de la valoració tècnica en profunditat
que inclou una anàlisi exhaustiva del cas amb la finalitat de fer una
valoració global del mateix i sustentar la pren decisions sobre aquest
tema.
- Inclou: entrevistes amb la família, amb el nen/a, visites a domicili,
coordinació amb professionals
- Es valoren: les necessitats de la infància, les competències parentals,
els factors de risc i de protecció i els indicadors de maltractament per a
la presa de decisions
o Es plantegen: les hipòtesis del cas, la proposta tècnica i
administrativa i, quan es requereixi, s'inicia l'elaboració del
compromís socioeducativa (COSE)
FASE 4: Devolutiva – tornada a la família de l'estudi, pronòstic i implicacions
- L'EAIA realitza una tornada dels resultats de l'exploració diagnòstica
(ENTREVISTA DEVOLUTIVA TÈCNICA) als pares.
- S'informa dels resultats de l'exploració diagnòstica, de les propostes
tècniques i administratives, de les implicacions i dels pactes del pla de
millora que s'establiran.
- Es treballa l'acceptació de la mesura per part de la família, la hi
acompanya en cas que es requereixi un desemparament i es fa la
proposta del pla de millora.
 - Es realitza un pronòstic del cas.
- En els casos de derivació, es realitza també una reunió devolutiva als
professionals.
- En els casos de risc greu, però que no implica una situació de
desemparament, se signa el compromís socioeducativo (COSE) – Es
recullen la situacions de risc en les quals es troben els nens o nenes i
els compromisos que adquireix la família per revertir i modificar la
situació
- Estructura del COSE
Manifest
- Primer: Situació de risc a la qual està exposada el nen o nena a la qual
s'ha arribat després de l'avaluació del cas i l'escolta del nen o nena
- Segon: Exposició dels motius que justifiquen la situació de risc
- Tercer: Elements favorables del nucli familiar
- Quart: Constatació de la informació rebuda i de les implicacions de la
intervenció
- Cinquè: Constatació de la implicació dels nens i les nenes quan són
majors de 12 anys
Acords i compromisos
- Primer: Dels progenitors/tutors o guardadores
- Segon: Compromisos de l'EAIA corresponent
- Tercer: Possibilitat d'ampliació o modificació dels acords.
- Quart: Professional de referència i telèfon
- Cinquè: Vigència del compromís educatiu
- Sisè: Suposats en els quals finalitza el compromís socioeducativa
- Signatures: professional de referència, pares, tutors o guardadores

Fase 5: Proposta tècnica i administrativa En els casos en els quals la proposta

és un desemparament es procedeix a l'elaboració de la SÍNTESI EVALUATIVA
on s'inclou la proposta tècnica, la proposta administrativa i el pla de millora.

• La fase 3 d'estudi i 4 pronòstic del cas condueix a la PROPOSTA TÈCNICA

(on s'inclou el pla de treball) i a la PROPOSTA ADMINISTRATIVA (on s'inclou
la proposta de desemparament i mesura protectora si són necessàries).
Mesures protectores:
- Sense desemparament: Compromís educatiu (CUS). S'obre expedient
administratiu però no es procedeix al desemparament.
- Amb desemparament: S'aplica mesura protectora que implica
desemparament: Acolliment familiar (família extensa o família aliena),
acolliment residencial, guarda pre-adoptiva.

Sense mesura: No és necessari mesura protectora per al nen/a. Tancament del

cas i si cap, es deriva a SSB.
- L'EAIA pot proposar el seguiment del cas i intervenció directa per SSB
- A més, les anteriors fases permeten l'elaboració del pla de millora que
també es recollirà en la síntesi avaluativa. FINS A AQUÍ ESTUDI
(F3,F4,F5)

CONCEPTES CLAU
L'estudi pot comportar que l'Estat assumeixi la tutela o guarda administrativa en
funció de si existeix o no una situació de desemparament. Per això, és
necessari conèixer què implica cadascun d'aquests conceptes (DGAIA, 2011):
NEN o NENA en situació de DESEMPARAMENT: Absència de les persones
que han d'exercir la guarda (l'atenció directa a les necessitats del nen o nena);
s'aprecia qualsevol incompliment o l'exercici inadequat dels deures de protecció
o el nen o nena presenten signes de maltractament físic o psíquic, abusos
sexuals, d'explotació, etc.

• TUTELA ADMINISTRATIVA: La declaració de desemparament comporta

l'assumpció automàtica de les funcions tutelars. Suspensió de la
responsabilitat parental del pare i de la mare o de la tutela (poder decisió
dels progenitors) ordinària mentre duri la mesura protectora. La tutela queda
dipositada provisionalment en l'Administració (Generalitat, en la DGAIA, que és
qui s'encarrega de la protecció de la infància desemparada de Catalunya), que
al mateix temps delega la guarda en el responsable d'un centre
residencial d'acolliment o família d'acolliment. Els pares biològics solen
tenir dret a visites i poden recuperar els drets de la responsabilitat parental com
a pares en funció de la seva resposta al pla de millora.

GUARDA del nen o nena: És l'atenció directa a les necessitats dels nens i les
nenes. Vetllar pel nen o nena, tenir-ho en la seva companyia, alimentar-ho,
educar-ho i procurar-li una formació integral.
GUARDA ADMINISTRATIVA – GUARDA PROTECTORA: Si el
desemparament es deu a força major de caràcter transitori, l'entitat pública
exerceix només la Guarda. Separació voluntària, els pares deleguen, a través
d'un document legal i uns acords, amb una temporalitat definida, l'atenció del
seu fill o filla a una institució o família (mesures protectores: acolliment simple
en família extensa, acolliment simple en aliena o acolliment simple en centre
residencial).
Fase 5: Proposta tècnica i administrativa. Esquema de mesures

Fase 5: Proposta tècnica, administrativa i pla de millora

L'elaboració de la SÍNTESI EVALUATIVA o informe de proposta argumenta i
sustenta, si cap, la proposta de mesura de protecció del nen i la nena.
En la síntesi evaluativa es recull tota la informació de l'estudi i el procés
d'intervenció seguit per l'EAIA.
La síntesi evaluativa integra, justifica i motiva les mesures protectores.
En la síntesi evaluativa es recull la “Proposta tècnica” (pla d'actuació, treball o
intervenció), la “Proposta administrativa” (desemparament o no, proposta
administrativa més adequada) i ”Pla de millora”. Existeix un document amb
directrius generals per a l'elaboració de la síntesi evaluativa.
Pla de Treball: conjunt d’actuacions referents a aspectes o àrees en els que
calç intervenir en l’infant i la seva família donis de la xarxa, dispositius i
professionals, amb la finalitat de modificar els situacions-problema i els factors
associats als mateixes. És fonamental comptar amb la participació de totes els
parts en la seva elaboració.

Pla de Millora: concreció d’aquells aspectes o àrees que calç modificar –

millorar – en l’infant, i la seva família, en situació de desemparament. Calç
temporalitzar i consensuar amb la família el Pla de Millora acotant la seva
durada en funció dels característiques i els factors de vulnerabilitat de l’infant.”

Model de síntesi evaluativa

PLA DE MILLORA És fonamental per veure canvis i una de les parts més
importants de la síntesi evaluativa. És un pla per a un any i ha de recollir:
•Els canvis que s'esperen •Sortides
•La temporalitat per aconseguir els
canvis i objectius
•Els objectius
•Visites
Propostes per a:
A. La família

La finalitat de l'acció és aconseguir que la família disposi:

- de recursos i habilitats que possibilitin un funcionament saludable
- d'una xarxa de suport que li ajudi a superar futures crisis
- que sigui autònoma respecte a les institucions que intervenen.
Els objectius del treball es dirigeixen:
- ajudar a la família al fet que descobreixi recursos propis i fortaleses, els
pugui activar i consolidar-los
- reforçar la capacitat de la família, les seves competències parentals, per
fer front a les diferents fases del cicle vital (potenciar una parentalitat
positiva, afrontat tasques pròpies del cicle vital, etc.).
- millorar les relacions intra-familiars i l'enfrontament dels conflictes.
- millorar les relacions familiars amb el seu entorn i reforçar els sistemes
de suport social.
- minimitzar els efectes de l'estrès que poden influir negativament en la
família i reforçar la capacitat de fer front de manera eficaç als problemes.

B. Nen o nena

Quan el nen o nena arriba al recurs de protecció es requereix una reunió

envers els professionals de la ICIF (institució col·laboradora d'integració familiar
que s'encarrega dels acolliments familiars) o amb els educadors o educadores
socials dels centres residencials per establir les línies d'intervenció

Posteriorment es concreta el pla de millora:

- Es tenen en compte les necessitats dels nens i les nenes en diferents
àrees per concretar objectius
- Es temporalitzen: objectius i reunions de seguiment
- Es concreta l'avaluació del pla de millora (6 mesos)
- S'acorda que després de les avaluacions es pugui realitzar
modificacions del pla (si és necessari)
- Es planifica una reunió abans de finalitzar l'any.
El pla de millora requereix de la coordinació de l'EAIA amb altres Serveis
(CSMIJ –Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil-, SSB, CAS – Centre
d'Atenció i Seguiment a Drogodependientes-, etc.)

Les estratègies d'acció socioeducativa s'han d'adequar a la realitat de la

família i es caracteritzen perquè són:
- Voluntàries - Negociades - Concretes

El pla de millora ha de ser avaluable d'una forma objectiva.

EN ELS ÚNICS CASOS EN què NO ES REALITZA EL PLA DE MILLORA ÉS
EN ELS CASOS de Guarda de convivència PRE-ADOPTIVA I EN els quals LA
FAMÍLIA NO VOL COL·LABORAR.

Fase 6: Després de la proposta tècnica i administrativa el desenvolupament del

pla de millora
Des de la DGAIA es valorarà la viabilitat jurídic-administrativa de la proposta i
es realitzarà la resolució administrativa. Es tenen en compte i s'escolten als
nens i les nenes. En conseqüència, si és necessari, es declara al nen nena en
situació de desemparament i s'assumeix la tutela per part de l'Entitat Pública.
En aquest moment s'engega el pla de millora que s'ha dissenyat.

Circumstàncies que defineixen el treball i que tenen a veure amb els famílies:

1. Famílies que reben intervencions de múltiples serveis

2. Caos relacionals
- Famílies - Confluència de situacions problemàtiques en
deslligades els seus membres
- Sense límits - Sense demanda d’ajuda
 3. Intervenció donis de l’equip que te encàrrec legal de protecció a la
infància
o Capacitat de convocatòria a la família
o Context de control: control-ajuda
o Permet una construcció precisa i conjunta del problema que
afecta a la família
o Els reglis de l’espai és podin negociar, els límits no
Premisses de la intervenció:

1. L’articulació de la XARXA
a. Coordinació entre serveis.
b. Complementarietat.
c. Co-responsabilitat.
d. Fer viables la participació de la família i dels infants.
2. El canvi donis de la derivació forçosa
3. Necessitats d’intervenir amb els famílies que és desemparen els fills i
filles
a. L’objecte de protecció és l’infant, atenció amb el perill de voler
progetir només una part del sistema.
b. Necessitat d’ajudar als parells a restaurar els seves competències
parentals i relacionals

FINS A AQUÍ (F6) FASE DE SEGUIMENT

Fase 7: Tancament del cas TANQUI L'EAIA finalitza la intervenció i tanca el
cas en alguns supòsits: majoria d'edat, adopció, trasllado expedient,
reunificació, defunció
F7 FASE DE TANCAMENT
Expedients
Segons la nova llei 14/2010 els expedients han de ser únics per a cada nen/a
independentment del nº d'actuacions o procediments realitzats o institucions
que hagin intervingut (SSB, EAIA o DGAIA).
L'expedient depèn de la DGAIA.
Tots els serveis han d'informar a la DGAIA dels procediments o actuacions
mitjançant el Sini@.
“Per expedient entenem el conjunt de documents relatius a un nen/a
relacionades amb les actuacions realitzades amb la seva protecció tramitades
per l'administració pública” (Mayoral, 2011:30).
“Per procediment (de risc, desemparament,...) entenem el conjunt d'actes o
tràmits (inici, tràmits de vista, ...) mitjançant els quals es produeix un acte
administratiu (compromís educatiu, resolució de desemparament, adopció de
mesura de protecció, guarda protectora,...) que expressa la voluntat de
l'administració per al compliment de la protecció del nen/a” (Mayoral, 2011:30).
Cada decisió sobre la protecció del nen/a requereix la tramitació d'un
procediment administratiu
Com pot estar un expedient en l'EAIA?
• Pendent d'estudi: són aquells casos en què l'EAIA encara no ha pogut
estudiar el cas (intervenció directa) mitjançant entrevistes, exploracions, etc.
• Estudi: És la fase on l'EAIA tracta de conèixer la situació del menor i proposar
propostes per a la protecció del nen o nena.
• Compromís educatiu: són aquells casos en què una vegada realitzat l'estudi,
l'EAIA no valora el cas com un cas de desemparament que requereix una
separació del nucli familiar.
• Seguiment: implica la mesura administrativa i la posada en pràctica del pla
d'intervenció dissenyat per l'equip. El seguiment es realitza respecte a la família
biològica i al nen/a afectada per la mesura (compromís educatiu i en altres
mesures de protecció)
• Tancat: l'EAIA finalitza la intervenció i tanca el cas (alguns supòsits: majoria
d'edat, adopció, trasllado expedient, etc.) → la intervenció de l'EAIA
(desaparició de causes que causaven desamparamiento, és major d'edat);
adopció; trasllat d'expedient…
- Centre Obert, no és un Centre de protecció; atenció a la infància en risc
bàsica.
- EAIA no pot fer-se càrrec a +18 continua sent atès donis de la DGAIA
als menors extutelados.
 TEMA 4. MESURES DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA.
4.1 El circuit de protecció de la infància i adolescència de Catalunya

Mesures institucionals de protecció a la infància→ evolució de les institucions

residencials de protecció:
➔ Paradigma de la caritat
➔ Paradigma de la especialització. Passar del paradigma de la
especialització a la normalització.
Coincideix amb grans canvis durant els anys 80 i una transformación dels
serveis socials (la protección a la infancia pasa a ser competencia de les
CCAA). Hi ha una reforma física i estructural de les institucions i una
professionalització i normalització de les institucions residencials de
proteccio pels infants.
 Es pasa del paradigma de la normalització al paradigma des drets dels
infants. Es crea un gran emfasi en el drets dels ifnants i l’aparició de noves
alternatives de protección com l’acolliment familiar i intervención familiar.

MODEL ACTUAL 5P
En l’actualitat s’està treballant per a un nou model de serveis d’intervenció
socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en risc i les seves
famílies.

- Promoció - Participació
- Prevenció - Provisió
- Protecció

Passar del paradigma de la normalització al paradigma dels drets del infants

- Èmfasi en els drets de la infància
- Aparició de noves alternatives de protecció: acolliment familiar i
intervenció família.

Mesures institucionals de protecció a la infància

Què ofereix un centre residencial de protecció a un infant?
- Una alternativa temporal mentre la família biològica no pot fer-se càrrec.
- Un marc físic i una dinàmica estructurada.
- Una ocasió per a reflexionar sobre un mateix i prendre consciència de la
seva situació.
- Una experiència per aprendre a relacionar-se amb els demés.
- Un projecte educatiu individualitzat que inclou el seu entorn família,
social, etc.
- Una preparació per al seu retorn al nucli d’origen i per a que pugui
afrontar el seu desenvolupament personal i social.
Tipus Centres residencials de protecció
Centres d’acollida (CA)
Què són? Són serveis residencials d'estada limitada, que tenen per objecte
realitzar l'observació i el diagnòstic de la situació dels menors atesos i llurs
famílies, per tal d'elaborar la proposta de mesura corresponent, quan és
necessària l'atenció immediata i transitòria de l'infant o adolescent que ha de
ser separat del seu nucli familiar i, per tant, impossible de realitzar des de
l'EAIA.
Els CA comptaran amb un projecte educatiu validat per l'organisme competent.

Quins són els Objectius? Observació, diagnòstic, guarda i educació en

l'atenció immediata i transitòria en les situacions d'urgència dels menors en alt
risc social.

Quines són les seves funcions?

- Guarda i educació - Atenció psicològica, social i educativa.

- Acolliment i convivència - Observació, avaluació i elaboració de la
- Descans i lleure proposta de mesura
- Higiene

A qui s’adrecen? Infants i adolescents en alt risc social que ingressen

d’urgències

Quin són els professionals? Han de disposar d'un responsable sanitari, d'un
equip multiprofessional amb titulació idònia en els àmbits psicològic, pedagògic
i social i de personal d'atenció directa format per educadors socials
Centres residencials d’acció educativa (CRAE)
Què són? Són serveis residencials d'acolliment, per a la guarda i educació dels
infants i adolescents, mentre no poden retornar amb la seva família o se'ls
troba una família acollidora. Tots els centres residencials d'acció educativa
comptaran amb un projecte educatiu validat per l'organisme competent.
Quins són els seus objectius? Guarda i educació
Quines són les seves funcions?
- Acolliment i convivència.
- Allotjament i menjador.
- Descans i lleure.
- Higiene.
 - Atenció psicològica, social i educativa.
A qui s’adrecen? Infants i adolescents en règim de guarda o tutela de la
Direcció General d'Atenció a la Infància. S’aplica quan no ha estat possible o
aconsellable l’acolliment en una família.
- Diferències entre centres petits i grans (places i infrastructura)
- Diferències entre centres propis de l'administració i els que tenen la
gestió delegada o col·laboradors
- Diferències segons l'edat de les persones ateses
TIPOLOGIES DE CENTRES SEGONS L’EDAT DELS INFANTS
- Centres per a nadons i primera infància: per a menors de 0 a 3 anys.
- Centres per a infants i preadolescents: són centres per a menors de 4 a
12 anys.
- Centres per a adolescents: són centres per a menors de 13 a 16 anys.
- Centres per a joves: són centres per a menors de 16 a 18 anys.
- Centres verticals: són aquells centres que acullen menors de franges
d'edats molt diverses, en atenció a la problemàtica que presenten els
acolliments institucionals de grups de germans.
Qui són els professionals? Director/a responsable (professional amb titulació
universitària en l'àmbit de les ciències socials), educadors/ores socials,
preferentment amb experiència en l'àmbit de la infància i l'adolescència en risc.

PROCESSOS
COMPARACIÓ CRAE I CA
Centres residencials d’educació intensiva (CREI)
Model d’atenció residencial. Com s’organitza un centre? Hi han eines
tècniques que estructuren l’acció socioeducativa que es du a terme en els
centres residencials:
Vida quotidiana
“Vida quotidiana: espai de temps viscut pels infants i adolescents al centre del
sistema de protecció, tenint en compte els significats atribuïts pels mateixos
infants, i utilitzat intencionalment pels professionals amb un caire eminentment
educatiu”
“Un dels indicadors que la vida dels infants i adolescents en centres
residencials d’acció educativa és normalitzada és el fet que tinguin les activitats
educatives i lúdiques en serveis normalitzats, i que utilitzin la xarxa pública de
salut i de salut mental... Que no se’n faci un grup diferent; que el fet d’estar a
càrrec de l’Administració no passi per davant del fet que són infants i
adolescents » (p.27)
A la vida quotidiana s’inclou tant les dinàmiques del centre, com l’escola o
d’altres recursos externs.
Les funcions del director o directora respecte a…
És preferentment un llicenciat en ciències humanes i socials (pedagog o
pedagoga, educador social, etc.)

L'organització del centre:

- Organitza i elabora (conjuntament amb d’altres membres de l’equip) els
instruments educatius del centre PEC, programacions generals, RRI,
memòries anuals.
- Planifica i es responsabilitza de la gestió econòmica i administrativa del
centre, ja sigui delegada o no.
- Representa al centre en les relacions amb les institucions (ajuntament,
jutjats, sanitat, etc.) i amb les famílies.
- Avalua periòdicament el grau d’assoliment dels objectius inicials i de la
programació anual.

El personal:
- Es responsabilitza de l'organització, coordinació, integració de nous
professionals, personal suplent o en pràctiques (quan s’escau) i
supervisió de tot el personal (aspectes laborals i educatius), així com de
les activitats del centre de forma periòdica.
 - Globalització i vist i plau, amb l'equip educatiu, del PEI, i seguiment i
control del treball tutorial
- Fer conèixer i complir per part de tot el personal del centre el RRI.
- Selecció del personal (centres amb gestió delegada o col·laboradors).
Centres propis de l'administració, selecció del personal que realitza
substitucions.
- Suport i seguiment pel que fa a la formació continuada i el reciclatge per
a tot el personal del centre (tant professionals de l'equip educatiu com el
personal de serveis).

Als infants i adolescents:

Funcions generals de les persones responsables dels CRAE i dels CAU
- Assumir la guarda dels infants.
- Responsabilitzar-se de l'acollida infant i adolescent i del seu expedient
administratiu i educatiu.
- Coordinar-se amb els EAIA en els casos d'especial dificultat. En la resta
de casos, vetllar per la coordinació entre el tutor i l'EAIA.
- Legitimar, en coordinació amb l'equip educatiu, del PEI i
responsabilització que es faci el seguiment.
- Establiment de canals formals de tramesa d'informació.
- Facilitar de la coordinació entre els diferents serveis i equips que
intervenen sobre el/la menor i facilitar que les indicacions tècniques es
duguin a terme.
- Valorar i potenciar, en la mesura del possible, de la participació de la
família en el PEI.
- Responsabilitzar-se de la resolució dels incidents.
- Denunciar, si escau, dels possibles comportaments improcedents de
l’infant (agressions, destrosses de material, fugues, etc.).
- Garantir la confidencialitat i la fiabilitat de la informació entorn els infants
i les seves famílies.

Funcions específiques de les persones responsables dels CAU

- Organitzar l'acollida i el primer anàlisi d'informació sobre l’infant.
 - Organitzar la primera intervenció de l'equip educatiu sobre el nou ingrés i
coordinació amb l'equip tècnic.
- Enquadrar institucionalment a la família i a l’infant, i encarregar-se que
les indicacions tècniques es duguin a terme, informant-los del
funcionament del centre en relació amb les visites, trucades, etc.
- Convocatòria, assistència i coordinació de les reunions diagnostiques als
15 dies d'arribada per tal de realitzar el diagnòstic interprofessional del
cas del/de la menor.
- Responsabilitzar-se de l'establiment dels canals de tramesa d'informació
entre l'equip educatiu i l'equip de suport tècnic

Com es construeix un PEI

Documentació que es fa arribar a un centre

Objectius generals de les àrees de desenvolupament personal de l’infant
(PEI)
Desenvolupament cognitiu – intel·lectual:
- Desenvolupar habilitats psicomotores
- Desenvolupar habilitats intel·lectuals bàsiques
- Desenvolupar habilitats lingüístiques
- Desenvolupar habilitats d’aprenentatge

Desenvolupament afectiu - emocional:

- Desenvolupar l’autoestima i l’autoconfiança
- Afavorir l’expressió adequada dels sentiments
- Desenvolupar l’adquisició de valors adequats
- Desenvolupar l’adquisició de la motivació i de l’interès per activitats de
desenvolupament personal
- Recolzar el desenvolupament de vinculacions afectives segures

Desenvolupament d’habilitats instrumentals:

 - Desenvolupar habilitats d’autonomia personal
- Desenvolupar habilitats socials

Desenvolupament físic i de salut:

- Garantir el dret a l’atenció sanitària dins del sistema de la sanitat pública
- Fomentar l’adquisició d’una educació per la salut.
- Fomentar l’educació sexual

Processos claus de la tasca educativa

- L’acollida quan arriben al centre
- De l’estudi diagnòstica a la planificació i avaluació de l’atenció
socioeducativa individualitzada
- La tutoria
- Vida quotidiana: Organització, normativa i resolució de conflictes
 - La preparació per la sortida (retorn, família acollida, família pre-adoptiva,
o emancipació)
Documentació que es prepara en el centre per un desinternament..

Programes de protecció a la infància

➔ Compromís socioeducatiu
➔ Programes de separació provisional de la família biològica:
-Mesures familiars: Acolliment familiar
▪ Família Extensa
▪ Família Aliena
➔ Mesures institucionals: Acolliment residencial
▪ CA Centre d’Acolliment
▪ CRAE Centre residencial d’acció educativa
▪ CREI Centre residencial d’educació intensiva
➔ Programes de separació definitiva de la família biològica:
▪ Adopció
 4.2 ACOLLIMENT FAMILIAR
L’acolliment simple en família comporta confiar de manera temporal la guarda
d’un menor a una família o persona, sense que existeixi, en el moment de la
seva constitució finalitat adoptiva>>
Decret 2/1997, de 7 de gener, i Decret 127/1997, de 27 de maig

<< El acogimiento familiar es una alternativa social que ofrece un ambiente

familiar para los niños y jóvenes que no pueden ser atendidos adecuadamente
en sus hogares y simultáneamente prevé una intervención con su familia para
ayudarla a resolver las situaciones o dificultades que han ocasionado la
separación.>> (Amorós & Fuertes (2000:141)

TIPOLOGIES
Segons la finalitat i la duració:
- Famílies col·laboradores
- Urgències – diagnòstic
- Simple (definit 14/2010) o amb previsió de retorn
- Permanent (definit 14/2010)
- Guarda preadoptiva
Segons la relació de l’infant amb la família:
- Família aliena
- Família extensa
Segons les característiques dels infants:
- Especial
Segons forma de constitució:
- Administratiu
- Judicial
Segons les característiques de la família d’acollida:
- Professional (Unitat Convencional d’Acció Educativa)

Exemples d’algunes combinacions:

Acolliment familiar simple: Consisteix a confiar de manera temporal la guarda
d'un infant a una família o persona que faci possible el desenvolupament
integral de la seva personalitat. Pot ser:
 - AF simple en família extensa: Persona o membres que tenen una relació
de parentiu per consanguinitat o per afinitat amb l’infant.
- AF simple en família aliena: Persones o famílies que no tenen cap
relació de parentiu amb l’infant
Canvi:
Guarda de convivència pre-adoptiva: Mesura de protecció prèvia a l'adopció.
S'aplica quan es descarta la possibilitat del retorn del infant amb els pares -
mares biològics

Principis que orienten l’acció socioeducativa en AF

- Seguretat i benestar - Dret a saber

- Normalització i individualització - Recolzament
- Complementació vs. substitució - Proximitat

EL PROCÉS D’ACOLLIMENT FAMILIAR

Institucions
Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció → Institucions Col·laboradores de
Integració Familiar (ICIF) Decret 337/1995, de 28 de desembre
Què fan els equips de les ICIF?
Acompanyen tot el procés de l’acolliment familiar:
- Promoció de l’acolliment
- Formació de les famílies acollidores candidates
- Estudi, valoració i preparació de famílies que han sol·licitat l’acolliment
familiar d’un infant
- Recerca de famílies acollidores per a l’infant proposat
- Acoblament (ajustament) de l’infant en la família acollidora mitjançant
l’equip especialitzat
- Seguiment posterior de l’infant d’acord amb les directrius de l’organisme
competent
- Col·laboració en la gestió del finançament del servei prestat per les
famílies acollidores en la forma com s’estableixi mitjançant conveni
Elements Claus dels ICIF
- Degut a les diferents modalitats d’acolliment es necessita una amplia
gamma de persones i famílies → TREBALLAR PER AMPLIAR LES
FAMÍLIES DISPONIBLES
- El que és molt important és conèixer que pot donar una família a un
infant determinat, i per quan de temps → CONÈIXER LA FAMÍLIA I LES
SEVES POSSIBILITATS
- Quan es fan conjugar les necessitats d’un infant amb les
característiques, disponibilitat i possibilitats d’una família l’experiència de
l’acolliment resulta molt positiva per tothom → FER PROPOSTES EN
FUNCIÓ DE LES NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS INFANTS
- Oferir suport i el recolzament durant el desenvolupament i al finalitzar
ajuda positivament → ATENDRE A LES NECESSITATS FRUÏTS DE
L’ACOLLIMENT
Que han de fer les famílies d’acollida?
- Tenir cura i educar als infants en una etapa de la seva vida. Models de
comportament, relació i afecte.
- Comprendre les reaccions que poden manifestar davant de la separació.
- Assumir la situació temporal de l’acolliment amb la consegüent vivència
del comiat.
- Respectar la historia i els valors de la família biològica.
 - Preveure el possible contacte amb les famílies biològiques. Possibilitats
de retorn.
- Realitzar un treball en equip.
- Mantenir el respecte i la confidencialitat a l’hora de compartir la
informació
El procés d’intervenció en l’acolliment familiar
Estem en el punt de partida, on els infants necessiten protecció
1- Captació de futures famílies acollidores. Hi ha una campanya de
sensibilització i promoció.
Es presenta la sol·lcitud de la familia.
2- Hi ha un procés de valoració i formació dels sol·licitants. FASE INCIAL-
FORMACIÓ-FASE FINAL (favorable/desfavorable)
Assignació.
3- Procés d’ajustament (acoblament) atenció per part dels professionals a
la família triada (família biològica-infants-familia acollidora).
4- Seguiment i recolzament (feina d’equip)
5- Finalització de l’acolliment. La preparació pel comiat i la preparació per
la nova proposta.

La sensibilització i la promoció de l’acolliment familiar

L’Acolliment familiar és un recurs que es sustenta en un recolzament solidari.
No és prou conegut entre la societat tot i que hem avançat El procés de recerca
de famílies s’ha d’adaptar a les característiques de cada territori
Tres nivells:
- Campanyes àmplies al mass media: sensibilització
- Campanyes que a més de sensibilització donen informació
- Recepció de les trucades
El procés d’intervenció en l’acolliment familiar:
La valoració – formació
FASE INICIAL→
Es dona la primera informació geneal. Es concerta una entrevista o reunió
grupal. Importància de generar un clima de confiança.
Es fa una exploració per buscar informació sobre diferents arees: dades
personals, situació econòmica i cultural, habitatge, aspectes de salut i
educatius, motivació i expectatives, etc.
FASE INTERMÈDIA→
La formació. Aquetsa podrà variar segons la CCAA.
En aquesta formació es treballen les actituds i emocions, les habilitats i els
aspectes cognitius de la família adoptant.
FASE FINAL→
Es fa un recull de la informació que manqui i es concertaran entrevistes que es
podran realitzar en el domicili.
Es farà una valoració per part de l’equip tècnic en funció dels criteris de
selecció.
Aquesta selecció te un criteris i requeriments per acollir.
Criteris personals:
- no patir malalties físiques o psíquiques que impossibilitin l’atenció de
l’infant.
- Capacitta d’adaptació davant de noves situacions
- Estabilitat emocional
- Possibilitat de dedicació.
Criteris socio-economics:
- Mitjans de vida suficients
- Habitatge en condicions adequades
Altres cirumstàncies:
- Capacitat educativa i entorn directe que pugui donar suport a la tasca
educativa
- Motivació adequada a la finalitat d’acolliment
- Voluntat d’acollir compartida per tot nucli que conviu
- Acceptació de les relacions amb la família biològica (si s’escau), la seva
historia i respecte la seva cultura i identitat.
- Voluntat de col·laborar i acceptar el seguiment i assessorament tècnic.

El procés d’ajustament (“acoblament”)… Preparació

- Preparació del primer contacte
- Arribada de l’infant a la família
 - Projecte educatiu individualitzat (PEI)
o Síntesi aspectes més significatius de l’avaluació inicial
o Objectius
o Temporalització objectius
o Modalitats i criteris avaluació
El seguiment i recolzament
Les circumstàncies de vida de l’infant anteriors a l’acolliment:
- Experiències de pèrdues i de ruptures.
- Carències físiques i d’estimulació
- Maltractaments i abusos
- Manca de vincles exclusius
Aquestes circumstàncies poden afectar:
a) Al procés d’adaptació i integració familiar
b) Al procés d’adaptació escolar i als resultats acadèmics
Seguiment de la ICIF:
- Acompanyament i orientació en els aspectes educatius, psicològics i
jurídics
- Seguiment de l’evolució de l’infant/s i dels objectius plantejats al PEI
- Detecció de necessitats i derivació a d’altres serveis especialitzats
- Possible supervisió dels contactes amb la família biològica
Formes de seguiment - suport:
- Seguiment individual
- Suport grupal:
o Grups de suport entre famílies acollidores
o Grups de suport adreçats a adolescents acollits
- Suport econòmic
Orientacions educatives adreçades a la integració familiar
- Comprendre els comportaments i els sentiments de l’infant lligats al
procés d’acolliment
- Donar temps al canvi
- Proporcionar afecte i acceptació permanentment i personalitzada
- Oferir un marc de límits possibilitador del desenvolupament
- Reconèixer i reforçar els aspectes positius i potencialitats de l’infant
- Ajudar a que l’infant expressi els seus sentiments
 - Ajudar a que l’infant activi els seus recursos
- Oferir-li possibilitats de relació fora de la família acollidora

Orientacions educatives adreçades a la integració escolar

- Selecció de l’escola en funció de les necessitats dels infants i de les
possibilitats que ofereix (per exemple, proximitat al domicili de la FA i
integració al barri)
- Coordinació amb l’escola
- Acompanyament del procés de integració escolar
- Atenció als resultats acadèmics i al reforç que requereixen
- Reconeixement dels progressos
- Col·laboració i treball en xarxa amb els professionals implicats en el cas

La finalització de l’acolliment
Motius de finalització:
- Finalització de l’estudi (Acolliments Urgències-Diagnòstic)
- Reintegració a Família d’Origen (han desaparegut les causes que han
motivat el desemparament)
- Assoliment del temps previst, i si correspon, de la pròrroga tenint present
que les pròrrogues es plantejaran segons l’interès superior de l’infant
- Resolució judicial
- Dissolució (quan la família no pot donar resposta o l’infant major de 12
anys manifesta la seva voluntat)
- Majoria d’edat de l’infant
- Decés
La recerca ens indica que caldria millorar…
Adreçades a la família biològica:
- Detecció precoç
- Valoració sistematitzada: modalitat i temporalitat
- Intervenció més complerta i intensa
- Ajudes complementàries
Adreçades a les famílies acollidores:
- Campanyes de sensibilització i captació
- Processos de formació especialitzats
 - Acompanyament adequat: especialment en les visites, la comunicació i
els comiats
- Potenciar programes de preservació i reunificació familiar
- Promoure els acolliments familiars davant els residencials
- Fer servir els acolliments familiars d’urgències com a un espai per poder
fer l’estudi
- Potenciar i fer servir els acolliments en família extensa atenent
especialment a la valoració, la formació i el recolzament
- Desenvolupar models de intervenció que facilitin la implicació de totes
les parts
- Potenciar noves modalitats i ampliar la gamma de famílies disponibles
per l’acolliment
- Augmentar el nombre de recursos personals
- Oferir formació especialitzada als professionals
- Reconeixement social i fiscal de les famílies acollidores

TEMA 5

1. Presentació del marc legal: Llei 5/2000

2. Institucions que intervenen en la justícia juvenil
3. Fases del procediment
4. Equip tècnic
5. Dades sociodemogràfiques
6. Catàleg de mesures
6.1. Mesures no privatives de llibertat
6.2. Mesures privatives de llibertat
7. SAVRY
 TEMA 5- JUSTICIA JUVENIL
PRESENTACIÓ DEL MARC LEGAL LLEI 5/2000
Tractats internacionals ratificats per l’estat espanyol en la matèria:
→ Regles de Beijing 1985 (ONU)
→ Convenció dels drets del nen de 1989 (ONU)
→ Regles per a la protecció dels menors privats de llibertat 1990
→ Regles de Tokio 1990
http://www.oijj.org/faqs.php Observatori internacional de justícia juvenil
La responsabilitat penal del menor
- LLEI ORGÀNICA 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la
responsabilitat penal dels menors (en vigor el 13.1.01).
Naturalesa penal i de mesures preventives especials.
→Llei 27/2001 de Justícia Juvenil.
→Llei Orgànica 8/2006, de 4 de desembre, modificadora de la llei orgànica
5/2000 (en vigor 5.2.07)
EXPOSICIÓ DE MOTIUS de la llei 5/2000 (principis orientadors de l’acció
socioeducativa)
→La naturalesa formalment penal però materialment sancionadora
educativa del procediment i de les mesures aplicables.
→Mesures en justícia juvenil: preventivo-especials.
→Principi de resocialització: Afavorir els vincles socials, familiars i el
procés d’integració social. Promoure la competència social.
 PRINCIPIS LORPM
La llei concedeix una gran importància a l’equip tècnic:
→Principi de l’interés superior del menor per aquest motiu, a diferència del
dret penal d'adults, sotmès a l'estricta legalitat, la Llei Orgànica 5/2000 va
introduir diverses fórmules que obeeixen al principi d'oportunitat reglat, per
evitar que el procés hagi de finalitzar necessàriament amb una mesura si l'interès
del menor no ho aconsella.
• Possibilitat del Ministeri fiscal de no incoar l’expedient o desisteixi la
continuació del expedient (art 18).
• La possibilitat que té el Jutge de Menors a instàncies del Ministeri Fiscal
o del advocat i escoltat l’equip tècnic de deixar sense efecte la mesura.
• Desistir de la tramitació/instrucció del expedient si el menor o jove ha
participat positivament del programa de mediació i reparació a la víctima.
→Reconeixement de totes les garanties processals al menor: Dels drets
constitucionals i de les especials exigències de l’interès del menor.
→Flexibilitat en l’adopció de mesures: Estableix trams d’edat. Aplicació
d’unes o altres mesures en funció de les circumstàncies de cada cas.
→Principi de legalitat: El procés penal dels menors segueix tota una sèrie de
procediments basats en la Llei de Responsabilitat Penal dels Menors i per els
diferents reglaments que desenvolupen l’esmentada llei.
→Control judicial: Jutjat de Menors controla l’execució de la mesura.
→Competència de les comunitats autònomes per a l’execució de les mesures
AMBIT D’APLICACIÓ DE LA JUSTICIA JUVENIL
➔ Responsabilitat de les persones majors de 14 anys i menors de
18 per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes.
➔ No s’aplica a menors de 14 anys. Per als menors de 0 a 13 anys
el Ministeri Fiscal pot trametre expedient a l’entitat pública de
protecció de menors.
➔ Les edats s’entenen sempre referides al moment de la comissió
dels fets.
➔ Es diferencien dos trams en l’àmbit d’aplicació de la llei i la
graduació de la sanció: de 14 a 16 anys i de 16 a 17 anys

Institucions que intervenen en la justícia juvenil (7)

1- JUTJATS DE MENORS
Funcions:
→ Pronunciar-se sobre la responsabilitat penal derivada dels fets comesos per
majors de 14 anys i menors de 18.
→Pronunciar-se sobre la responsabilitat civil pels danys i perjudicis que pot
ocasionar el menor pel compliment del delicte o falta
→Vetllat per el compliment i l’execució de les sentències que dictin.
COMPETENCIES
1. Correspon al jutge de menors del lloc on s’hagi comés el fet
presumptament delictiu.
2. Control de la investigació criminal
3. Obertura del expedient a tràmit d’audiència
4. Celebrar les audiències
5. Dictar les sentències
6. Controlar l’execució de les mesures

2- FISCALIA DE MENORS
Funcions:
→ Li correspon la defensa dels drets dels menors, la vigilància de les actuacions
que s’hagin de realitzar en interès del menor i el compliment de les garanties del
procediment.
→Dirigeix personalment la investigació dels fets i impulsa el procediment.
→Vetlla en tot moment per la protecció dels drets de les víctimes i dels
perjudicats per les infraccions comeses per els menors.
→Rep les denuncies dels fets comesos.
→Impulsar el procediment de la instrucció dels fets, dirigint el procés .
→Requereix a l’equip tècnic un informe sobre el menor.
3- LLETRAT de l’acusat menor
→ Participa en cada una de les fases del procés i en tot moment pot conèixer el
contingut del expedient . Correspon la defensa del seu client.
4- EQUIP TÈCNIC
Funcions:
→ Assistir tècnicament en les matèries pròpies de les seves disciplines
professionals als jutges de menors i al ministeri fiscal.
→ Elaboració d’informes, efectuar propostes, prestar assistència professional
al menor.
→Fer funcions de mediació entre menor i víctima o perjudicat.
→Els equips tècnics estan dirigits, organitzats i gestionats per l’Administració de
la Generalitat, que ha de garantir que realitzi les seves funcions, però
funcionalment dependran dels Jutges de Menors i els Fiscals.
5- ACUSACIÓ PARTICULAR: El perjudicat
→ Es poden personar en el procediment com a acusadors particulars les
persones directament ofeses pel delicte.
6- POLICIA JUDICIAL
→ Investigació dels fets comesos per menors que puguin ser constitutius de
delictes o faltes, sota la direcció del ministeri fiscal.
→ Detenció, amb un llenguatge clar i comprensible dels fets que se l’imputen.
En termini màxim de 24 hores ha de ser posat en llibertat o a disposició del
ministeri fiscal.
7- ENTITAT PÚBLICA
→ L’execució de les mesures adoptades pels jutges de menors és
competència de les comunitats autònomes, que portaran a terme, d’acord
amb les seves pròpies normes la creació, direcció, organització i gestió
de serveis, les institucions i els programes adequats per garantir l’exercici
correcte de les mesures que preveu la LORPM.
 → Les CCAA poden establir convenis o acords de col·laboració
necessaris amb altres entitats per l’execució de les mesures de la seva
competència, amb la seva supervisió directa, sense que això suposi en
cap cas la cessió de titularitat i responsabilitat derivada de l’execució.

LA RESPONSABILITAT PENAL DEL MENOR: Llei 27/2001 de justícia juvenil

La finalitat bàsica d’aquesta Llei és promoure i regular les eines per a aconseguir
la integració i la reinserció social dels menors i els joves als quals s’aplica,
mitjançant l’articulació de programes i d’actuacions que han de tenir un caràcter
fonamentalment educatiu i han de respectar plenament llurs drets.
PRINCIPIS RECTORS:
▪ Informar als menors i joves dels drets i de l’assistència per exercir-los.
▪ Adequació de les actuacions a l’edat, la psicologia i les circumstàncies
personals i socials del menor.
▪ Aplicació de programes fonamentalment educatius, que fomentin el sentit
de la responsabilitat, el respecte dels drets i la llibertat dels altres des
d’una perspectiva constructiva envers la societat.
▪ Prioritat de les intervencions en el propi medi del menor.
▪ El foment de la col·laboració i la responsabilització dels pares.
▪ La confidencialitat i la reserva oportuna i absència d’ingerències
innecessàries en la vida dels menors.
▪ La coordinació i col·laboració amb altres institucions de la mateixa o
d’altre administració.
La promoció de la solidaritat i la sensibilitat social vers els menors amb
problemàtiques de delinqüència.
Es competència de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat
Justícia Juvenil (DGEPCJJ):
- Dirigir, organitzar i gestionar els equips tècnics que han d’atendre les
funcions d'assessorament tècnic i de mediació que els atribueix la llei
5/2000.
- Dirigir, organitzar i gestionar els serveis i els programes que calguin per
executar correctament les mesures dictades per els jutjats de menors.
- Elaborar i aplicar programes destinats a donar suport als processos
individuals de reinserció.
- Assumir les funcions de supervisió i coordinació general de totes les
institucions públiques o privades.
- Investigar sobre la delinqüència i la inadaptació social i divulgar-ne els
estudis.
ORGANIGRAMA DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE JUSTICIA JUVENIL

Procediment judicial en la jurisdicció de menor

Fases del procediment
La Llei de Responsabilitat Penal del Menor regula un procediment amb els
següents garanties:
• Rapidesa i celeritat en el procediment penal.
• Cooperació entre les parts en virtut de l’interès superior del menor es
fa necessària la cooperació de totes les parts.
• Flexibilitat en relació al principi d’oportunitat s’articulen un conjunt de
característiques per finalitzar el procediment quan les circumstàncies del
menor ho indiquin.
• Reeducació i reinserció com a finalitat educativa
[entendre les fases per la complexitat sense aprendre-les
 FASES DEL PROCEDIMENT
(II) FASE D’INSTRUCCIÓ DE L’EXPEDIENT

MINISTERI Notificació al menor de

FISCAL la incoació de
l’expedient
Notificació al perjudicat

Notificació al Jutge de
Menors

Designació Obrir la peça de

d’advocat responsabilitat
Investigació i
actuacions del Fiscal en Petició informecivil
a EQUIP
relació al presumpte fet i TÈCNIC
autoria
 EQUIP TÈCNIC: Dues alternatives

Elaboració d’un Notificar al fiscal el compromís inicial

informe del menor de participar en una
d'assessorament mediació amb la víctima
tècnic
Fiscal: autoritza el
programa de mediació

Equip tècnic du a terme el programa

MINISTERI FISCAL

Petició de Jutge
Conclusió de la sobreseïment de la Menors:
instrucció de l’expedient i causa sobreseïment
Escrit d'al·legacions causa
remissió al JM
amb proposta mesura
 FASES DEL PROCEDIMENT
(III) PERIODE ENTREMIG

JUTGE DE Notifica a l’advocat del menor

MENORS l’escrit d'al·legacions del fiscal i li
tramet còpia de l’expedient.

Escrit de defensa de l’advocat del

menor

JUTGE DE MENORS cita al menor, representants legal, advocat

i equip tècnic a una compareixença judicial

No conformitat, del Conformitat del menor i advocat amb

menor i advocat. la mesura sol·licitada per el MF en
l’escrit d'al·legacions.
Obertura acte
audiència Sentència amb la mesura conformada
 FASES DEL PROCEDIMENT
(IV) FASE D’AUDIÈNCIA

Desenvolupament de l’acte d’audiència

SENTENCIA

Condemnatòria Absolutòria

Possible recurs d'apel·lació davant l’audiència

provincial

Fermesa de la sentència condemnatòria EXECUCIÓ de la mesura

COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT EN JUSTÍCIA JUVENIL
• Competències en justícia juvenil assumides l’any 1981
• Competències en 4 àmbits
o Assessorament tècnic a jutges i fiscals de menors
o Intervenció en processos de mediació
o Execució de les mesures en medi obert
o Execució de les mesures d’internament
• Marc legal general de l’exercici de les competències
o Estatut d’Autonomia. Art. 166.3
o Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors
o Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei orgànica
5/2000
o Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil
La Llei atorga la competència per a l’execució de les mesures a les Comunitats Autònomes
• La competència per a l’execució de les mesures és de la Comunitat Autònoma de residència
del menor o jove.
• A la Comunitat Autònoma li correspon crear, organitzar, gestiona i dirigir els recursos humans i
materials, institucions i programes per a l’execució de les mesures. (Dotació econòmica i de
personal dels centres i equips).
• Les Comunitats Autònomes poden establir convenis i acords de col·laboració amb altres
entitats públiques (estatals, de la comunitat o municipals) o privades sense ànim de lucre, per
a l’execució de les mesures.
La Llei només s’aplica a una franja limitada de menors
EDAT RESPONSABILITAT CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES
PENALS PELS APLICABLES PEL FET COMÈS
FETS DELICTIUS
0-13 anys NO HI HA · Responsabilitat civil. Els perjudicats
pel fet delictiu poden reclamar els danys
i perjudicis patits als pares del menor,
davant la jurisdicció civil
· Possible aplicació de mesures de
protecció, si l’administració de protecció
de menors considera que hi ha una
situació de desemparament o de risc que
ho justifiqui. Mai pel fet delictiu
14-17 anys SÍ HI HA · Responsabilitat penal: El menor respon
penalment conforme preveu la Llei
orgànica 5/2000, de responsabilitat
penal dels menors
· Responsabilitat civil: Els perjudicats pel
fet delictiu poden reclamar al menor i als
pares del menor els danys i perjudicis
que han patit, davant el jutjat de menors

JUTJATS I FISCALIES DE MENORS A CATALUNYA

El sistema de justícia juvenil està sotmès al PRINCIPI DE LEGALITAT PENAL
• La Llei orgànica 5/2000 és una llei integral que regula tots els aspectes del sistema de justícia
juvenil: els substantius, els processals i l’execució de les mesures. El sistema està sotmès al
principi de legalitat penal.
• Principi de tipicitat dels fets: La llei només permet intervenir per la comissió de fets delictius
tipificats en el Codi penal, no per altres conductes “irregulars” del menor.
• Principi de tipicitat de les mesures: Només es poden imposar al menor les mesures tipificades
en la Llei orgànica 5/2000, no altres.
• Garantia procedimental: Només es poden imposar les mesures respectant el procediment
establert en la pròpia Llei orgànica 5/2000.
• Garantia d’execució: Només es poden executar les mesures conforme estableix la Llei
orgànica 5/2000 i el Reglament que la desenvolupa.
Es reconeixen al menor totes les garanties del procés penal
• Instrucció del Procediment: A càrrec del Ministeri Fiscal.
• Acusació pública: L’exerceix sempre el Ministeri Fiscal. També pot exercir-la l’acusació
particular, la víctima o el perjudicat.
• Defensa: És preceptiu nomenar advocat defensor al menor des de que el Fiscal obri l’expedient
o des de que el menor és detingut per la policia.
• Enjudiciament en primera instància: És competència del jutge de menors de la província on
es comet el fet, llevat de delictes de terrorisme, que és competència del Jutge Central de Menors
de l’Audiència Nacional amb seu a Madrid.
A España hi ha 78 jutjats de menors y 1 Jutjat Central de Menors.
• Recurs d’apel·lació o segona instància: El menor pot recórrer en apel·lació davant l’Audiència
Provincial (o davant l’Audiència Nacional si ha intervingut el Jutjat Central de Menors).
• Recurs de cassació per a unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem. Només és
possible davant determinades sentències d’apel·lació dictades per les Audiències provincials,
en casos de delictes molt greus.
Es garanteixen els drets de la víctima o perjudicat i la seva participació en el procés
• La víctima o perjudicat pot participar en el procediment de tres formes:
o Pot personar-se com a acusador particular i exercir l’acció particular en el procés (acció
penal).
o Pot, si ho desitja i l’autoritza el Ministeri Fiscal, participar en un procés de mediació amb
el menor infractor conduït per un mediador, amb l’objectiu d’arribar a un acord de
conciliació o reparació i posar fi al procediment penal.
o Pot reclamar civilment davant el jutge de menors la indemnització pels danys i perjudicis
patits (acció civil).

La Llei obliga a l’especialització de jutges, fiscals, advocats i policia de menors

• Els jutges de menors són magistrats de carrera que han de tenir l’especialització de menors que
atorga el Consejo General del Poder Judicial després d’un curs de formació.
• Els fiscals han de ser fiscals especialistes en la matèria de menors.
• Els advocats que intervenen en el torn d’ofici de menors han de superar el curs d’especialització
del seu col·legi d’advocats per poder-se inscriure’s en el torn d’ofici de menors.
• La policia judicial que intervé amb menors ha de ser especialitzada.

[↓important↓]
EQUIPS TÈCNICS
Durant la instrucció del procediment és preceptiu l’assessorament de l’EQUIP TÈCNIC

• La llei obliga al Ministeri Fiscal a sol·licitar, durant la instrucció del procediment, un informe
tècnic sobre la situació psicològica, educativa, familiar, entorn social i altres circumstàncies del
menor o jove.
• L’informe és preceptiu llevat que el cas sigui derivat pel Ministeri Fiscal a un procés de mediació.
• Els informes tècnics i els processos de mediació els porten a terme equips tècnics que estan
formats per psicòlegs, treballadors socials, educadors i mediadors. Cada fiscalia de menors ha
de tenir a la seva disposició, com a mínim, un equip tècnic.
• A Catalunya aquests equips són competència de l’Administració autonòmica catalana.

FUNCIONS
➔ Elaboració d’informes d’assessorament tècnic al Ministeri Fiscal durant la fase
d’instrucció.
 ➔ Assessorament al torn de guàrdia de la Fiscalia de Menors sobre conveniència d’adoptar
mesures cautelars a menors detinguts.
➔ Intervenció en processos de mediació entre el menor i víctima o perjudicat.

PROFESSIONALS Psicòlegs, treballadors socials, educadors i mediadors integrats en equips tècnics

distribuïts territorialment.

La Llei estableix una durada màxima de les mesures

MESURES CAUTELARS: L’Internament, fins a 9 mesos com a màxim. La resta de mesures, fins a
la fermesa de la sentència.

MESURES FERMES: Regla general: Les mesures no podran excedir dels 2 anys, 100 hores de PBC
o 8 caps de setmana.

Tres excepcions (excepcions que es tornen normes):

• Per delictes greus; delictes menys greus comesos amb violència o intimidació, o delictes
comesos al servei d’una banda o grup, les mesures poden arribar a:
o Si el menor té entre 14-15 anys, fins a 3 anys, 150 hores de PBC o 12 caps de setmana
o Si el menor té entre 16-17 anys, fins a 6 anys, 200 hores de PBC o 16 caps de setmana
• Per delictes greus; delictes menys greus comesos amb violència o intimidació, o delictes
comesos al servei d’una banda o grup, si el fet és d’extrema gravetat o hi ha reincidència:
o Si el menor té entre 16-17 anys, el jutge ha d’imposar necessàriament l’Internament en
règim tancat d’1 a 6 anys, més una mesura de llibertat vigilada de fins 5 anys
• Per delictes contra la vida, violació, terrorisme o delictes sancionats amb 15 anys o més
de presó en el Codi penal:
o Si el menor té entre 14-15 anys, el jutge ha d’imposar necessàriament l’Internament en
règim tancat d’1 a 5 anys, més una mesura de llibertat vigilada de fins 3 anys.
o Si el menor té entre 16-17 anys, el jutge ha d’imposar necessàriament l’Internament en
règim tancat d’1 a 8 anys, més una mesura de llibertat vigilada de fins 5 anys.
o Si el menor ha comès més d’un delicte i algú és dels anteriors, la mesura d’internament
en règim tancat pot arribar fins els 6 anys (menors de 14 o 15 anys) o fins els 10 anys
(menors de 16 o 17 anys).

El control de l’execució de les mesures li correspon al jutge de menors

 • El control de l’execució de la mesura li correspon al mateix jutge de menors que ha dictat
la sentència, llevat que el menor tingui altres sentències en execució dictades per un altre jutge
de menors anteriorment, en aquest cas, li correspon el control de totes les mesures a l’esmentat
jutge.
• Per a que el jutge pugui exercir el control durant l’execució de la mesura l’Administració
responsable ha de remetre informes periòdics al jutge sobre l’evolució del menor. El jutge pot
sol·licitar informes sempre que ho consideri oportú.
• El jutge pot fer visites als centres o entrevistes amb els menors i els professionals que els
atenen, sempre que ho consideri oportú.

La Llei tipifica un ampli catàleg de mesures

• La Llei tipifica 15 mesures diferents:
o 5 privatives de llibertat
o 10 no privatives de llibertat
• La llei defineix el contingut i les obligacions de cada mesura.
• Les mesures, sens perjudici de la seva naturalesa sancionadora d’una conducta penal, tenen
una FINALITAT EDUCATIVA i estan orientades a la reinserció del menor→ reflexionar sobre
el concepte de reinserció.
PROGRAMA EDUCATIU INDIVIDUALITZAT DEL MENOR (PEI)

• Quan ingressa el menor a un centre se li assigna a la Unitat de Convivència més adequada i se

li assigna a un educador del centre per a que faci les funcions de Tutor de referència.
• L’Equip Multidisciplinar del centre (educador-tutor, psicòleg, treballador social, jurista i
(mediador)) elaboren el Programa Educatiu Individualitzat (PEI) a cada menor, que es sotmet
a l’aprovació del jutge. L’elaboració té dues fases:
o Observació, detecció i avaluació inicial dels factors de risc i de protecció que presenta el
menor, a través de l’instrument d’avaluació SAVRY
o Concreció dels objectius de treball i de les actuacions a realitzar amb el menor durant la
seva estada al centre i proposta dels programes en què participarà el menor
• Execució efectiva del PEI: L’equip realitza l’inici de l’execució dels objectius de treball,
l’avaluació de treball, l’avaluació trimestral del compliment dels objectius amb l’instrument
SAVRY, i la informació al jutge, cada tres mesos, sobre l’evolució del menor a través d’informes
escrits.
• Existeix un sistema motivacional per incentivar que el menor compleixi amb els objectius fixats
en el seu PEI i adaptació dels objectius a l’evolució del menor.
Dades sociodemogràfiques

2019, CAT: 2.078 joves, 160 ha entrat en mesures de mediació. Això significa que prèviament hi hagut
una sentència on ambdues parts han decidit pal·liar la denuncia a partir de la mediació.

Medi Obert:1.362
Internament: 295
Més del 80% de la població de Catalunya és masculí
1807 nois→ socialització relacionada amb delictes
271 noies
1310 són joves nacionals i 777 estrangeres.
La població estrangera que sobrerepresenta els joves d’origen estranger, es pot entendre com Can
Llupià és el contrari.

Tipus de delicte:
49,9% contra el patrimoni
27,5% agresiones
Atentats contra la llibertat

La mesura que es té en aquest capitalisme sistemàtic es sintetitza. Estat social emergeixen les
assistències socials.

Indicadors principals vinculats a justícia juvenil

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Indicadors a últim dia de l'any
Població de justícia juvenil * 2.293 2.085 1.942 1.842 1.866 1.767 1.855 1.920 1.961 2.078
Població en assessorament tècnic 226 181 187 173 145 168 141 136 150 160
Població en mediació 410 381 340 268 232 249 275 272 310 344
Població en medi obert 1.448 1.306 1.221 1.233 1.307 1.195 1.304 1.344 1.308 1.362
Població en internament en centre educatiu 285 295 264 245 252 221 207 230 252 295
Indicadors acumulats al llarg de l'any
Població de justícia juvenil * 7.094 6.888 6.422 6.013 5.611 5.564 5.481 5.731 5.843 5.926
Població en assessorament tècnic 3.327 3.105 2.974 3.024 2.651 2.535 2.717 2.684 2.649 2.778
Població en mediació 2.185 2.187 1.995 1.777 1.541 1.581 1.563 1.551 1.651 1.691
Població en medi obert 3.072 2.931 2.750 2.672 2.791 2.709 2.536 2.782 2.854 2.860
Població en internament en centre educatiu 614 586 582 533 542 518 474 472 536 600
Població amb mesures fermes notificades 2.071 1.926 1.765 1.731 1.899 1.607 1.630 1.872 1.712 1.851
% Població de just. juvenil amb expedients incoats anteriorment 21,4% 19,7% 20,3% 20,4% 19,9% 18,7% 19,7% 18,9% 18,2% 19,8%

* L'anàlisi de la població segons intervenció no coincideix amb els totals de població de les fulles 3 i 4, donat que existeixen persones donades d'alta en més d'una intervenció.

Població de justícia juvenil últim dia de l'any

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Població de justícia juvenil 2.293 2.085 1.942 1.842 1.866 1.767 1.855 1.920 1.961 2.078
Segons gènere
Homes 1.990 1.819 1.705 1.573 1.572 1.511 1.568 1.622 1.639 1.807
Dones 303 266 237 269 294 256 287 298 322 271
Segons nacionalitat
Espanyols 1.332 1.204 1.114 1.093 1.114 1.054 1.164 1.302 1.284 1.311
Estrangers 961 881 828 749 752 713 691 618 677 767

Població de justícia juvenil diferent acumulada al llarg de l'any

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Població de justícia juvenil 7.094 6.888 6.422 6.013 5.611 5.564 5.481 5.731 5.843 5.926
Segons gènere
Homes 5.882 5.641 5.294 4.930 4.502 4.498 4.416 4.609 4.707 4.871
Dones 1.212 1.247 1.128 1.083 1.109 1.066 1.065 1.122 1.136 1.055
Segons edat
Població de 14-17 anys 3.691 3.626 3.488 3.407 3.137 3.200 3.143 3.156 3.208 3.224
Població de 18-21 anys 3.403 3.262 2.934 2.606 2.474 2.364 2.338 2.575 2.635 2.702
Segons nacionalitat
Espanyols 4.422 4.264 3.833 3.724 3.556 3.613 3.635 4.016 4.029 3.981
Estrangers 2.672 2.624 2.589 2.289 2.055 1.951 1.846 1.715 1.814 1.945
Segons reincidència
Població anual amb expedients incoats * 4.805 4.388 4.333 4.056 3.776 3.756 3.897 3.998 3.855 4.101
Població amb expedients oberts 1 vegada 3.286 3.032 3.028 2.828 2.661 2.714 2.818 2.914 2.792 2.927
Població amb expedients anteriors 1.519 1.356 1.305 1.228 1.115 1.042 1.079 1.084 1.063 1.174
Població sense expedients incoats 2.289 2.500 2.089 1.957 1.835 1.808 1.584 1.733 1.988 1.825

* Nombre de persones anuals de les quals la FM fa una o diverses peticions d'assessorament tècnic o valoració de la mediació/reparació
Distribució de les intervencions i de la població dels serveis de justicia juvenil

Intervencions anuals sobre la població per tipus de programa aplicat

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Assessorament tècnic 5.892 5.406 5.210 5.232 4.467 4.631 5.011 4.756 4.842 5.621
Mediació 2.373 2.359 2.135 1.896 1.631 1.657 1.652 1.642 1.759 1.794
Medi Obert 4.008 3.872 3.601 3.437 3.642 3.527 3.257 3.613 3.687 3.602
Internament en Centre Educatiu 947 950 874 832 823 779 693 733 771 972
Mesures fermes notificades 3.970 3.848 3.478 3.403 3.754 3.063 3.401 3.952 3.231 3.575
Internament 863 916 840 807 866 701 787 929 694 798
Medi Obert 3.107 2.932 2.638 2.596 2.888 2.362 2.614 3.023 2.537 2.777

Població de justícia juvenil segons intervenció (*)

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Població anual
Assessorament tècnic 3.327 3.105 2.974 3.024 2.651 2.535 2.717 2.684 2.649 2.778
Mediació 2.185 2.187 1.995 1.777 1.541 1.581 1.563 1.551 1.651 1.691
Medi obert 3.072 2.931 2.750 2.672 2.791 2.709 2.536 2.782 2.854 2.860
Internament en centre educatiu 614 586 582 533 542 518 474 472 536 600
Mesures fermes notificades 2.071 1.926 1.765 1.731 1.899 1.607 1.630 1.872 1.712 1.851
Població l'últim dia de l'any
Assessorament tècnic 226 181 187 173 145 168 141 136 150 160
Mediació 410 381 340 268 232 249 275 272 310 344
Medi obert 1.448 1.306 1.221 1.233 1.307 1.195 1.304 1.344 1.308 1.362
Internament en centre educatiu 285 295 264 245 252 221 207 230 252 295

(*) L'anàlisi de la població segons intervenció no coincideix amb els totals de població de les fulles 3 i 4, donat que existeixen persones

LA INTERVENCIÓ EN MEDI OBERT

Catàleg de mesures
Les mesures judicials en medi obert són les mesures previstes a la Llei orgànica 5/2000, de 5 de
juny, de responsabilitat penal del menor que no impliquen la privació de llibertat del jove o menor.
S’executen en l’entorn social i familiar dels menors i joves, cosa que permet fer un seguiment del seu
procés de socialització, continuar i/o millorar els vincles de les relacions existents i treballar per
assolir els objectius següents:
- La integració del menor o jove i la participació de la comunitat en la resolució del conflicte.
- Garantir l’atenció al menor o jove en els àmbits de salut, educació, lleure i inserció laboral.
- El suport al procés d’inserció social.
- La implicació de la comunitat, mitjançant acords i convenis de col·laboració amb altres
departaments, ajuntaments, consells comarcals i entitats del sector associatiu.
La llei tipifica 10 mesures diferents, no privatives de llibertat. Aquesta llei defineix el contingut
obligatori de cada mesura i les mesures han de tenir una finalitat educativa, sens perjudici de la seva
naturalesa sancionadora. Aquestes 10 mesures són:
- Tractament ambulatori.
- Assitència al ccentre de dia.
- Llibertat vigilada → Pot imposar diverses regles de conducta:
o Obligació d’assistir amb regularitat al centre docent corresponent si està en edat de
l’ensenyament bàsic obligatori i acredita al jutge l’assistència o justificar les
absències…
o Obligació de seguir programes formatius, culturals, educatius, professionals…
 - Prohibició d’acudir a determinats llocs…
- Prohibició d’abstentar-se a la víctima.
- Convivència amb persona, familia o grup educatiu.
- Prestacions en benefici de la comunitat.
- Realització de tasques socioeductives.
- Amonestació.
- Privació de permís de conduir o llicència de caça, armes…
- Inhabilitació absoluta.

1.LA MISSIÓ DEL MEDI OBERT

Té a veure amb que el menor es responsabilitzi d’allò que ha fet:

- Expressar la reprovació dels fets que motiven la mesura en medi obert.

- Promoure la responsabilització del menor o jove i del seu context de referencia.

- Desenvolupar processos de captació per contenir, neutralitzar o superar aquells conflictes que

incideixen en la conducta infractora.

Intervenció en el medi obert

La territorialitat→ Un dels eixos principals de la intervenció en medi obert és la territorialitat, entesa

com l’atenció del menor o jove en el seu entorn comunitari més proper. S’entén que el pas per la

justícia té la temporalitat de la mesura imposada pel jutge.

A Catalunya hi ha 8 equips de Medi Obert, aquestes varien segons la densitat de població del territori:

- 5 a Barcelona

- 1 a Girona

- 1 a Tarragona

- 1 Lleida

Estan formats per 10 tècnics, coordinador i administrativa. Un dels tècnics té funcions de psicòleg, que

és el que fa el tractament a joves derivats pels Tècnics de Medi Obert.

Hi ha seus judicials, però cada tècnic disposa d’espais cedits pels ajuntaments per tal d’apropar-se al

jove, la família i la comunitat.

Programes i coordinació:

Programes: Totes les mesures judicials de medi obert que recull la Llei orgànica de responsabilitat

penal dels menors, tenen un programa tècnic, aprovat per la Direcció General de Justícia juvenil, que

desenvolupa i emmarca l’actuació del tècnic de medi obert en cada mesura.

En els programes, que per suposat recullen els objectius i els elements que defineix la llei, es

desenvolupen les actuacions bàsiques que tot tècnic de medi obert ha de fer per executar qualsevol

de les mesures.

Els programes estan estructurats en fases d’intervenció (fase inicial, fase de seguiment i fase final), en

cadascuna d’elles s’especifica quines actuacions mínimes ha de fer el professional responsable de la

mesura judicial.

Les funcions del tècnic de medi obert

En relació al menor:

- És el Professional de referència del menor o jove sotmès a mesura judicial.

- Estableix, amb la implicació del menor, els objectius de la intervenció i les actuacions i activitats

que donen contingut a la mesura judicial.

- Concreta la periodicitat de les entrevistes de seguiment i control amb el menor, de les activitats

acordades en el programa d’intervenció.

En relació amb la família:

- La família és un dels pilars en la intervenció, malgrat no hem d’oblidar que l’objectiu de l’acció

educativa és el propi menor o jove, fonamentant-nos doncs en el principi del interès superior del

menor i de la responsabilització d’aquestes envers les seves accions.

- En el treball TMO o DAM recaurà en intentar fer a la família partícip dels processos educatius

que persegueix la mesura envers el menor, entenent la família que qualsevol canvi en la

conducta del fill o filla està directament relacionat amb les seves actuacions.

En relació amb la instància judicial:

- Elaborar el programa d’execució de la mesura, amb l’exploració de la situació actualitzant

 l’informe d’assesorament, i la concreció dels objectius educatius a treballar amb el menor, això

com de les pautes socioeducatives.

- Realització de les actuacions necessàries per la consecució dels objectius.

- Elaboració dels informes de seguiment sobre l’execució de la mesura, incidències i evolució

personal.

- Presentació al jutjat de les propostes quan consideri necessari una revisió de la mesura judicial.

- Assistència a les audiències que sigui convocat.

- Elaboració de l’informe final de valoració del procés d’execució i la situació actual del menor o

jove.

En relació amb la comunitat:

- És coneixedor de tots els recursos de la comunitat i realitza una funció de pont entre els recursos

comunitaris i el menor o jove sotmès a mesura judicial.

- Actuacions coordinades amb els professionals, entitats o recursos que participen en l’execució

de la mesura, o que intervenen amb el menor o membres de la seva família.

Les mesures judicials de medi obert (no privatives de llibertat)

- Separació o allunyament temporal del menor del propi nucli familiar.

- Immersió en un medi no institucional i en un context de relacions de tipus familiar.

- Aquesta mesura ha de comptar tant amb la voluntarietat o consentiment del menor, com amb

la família o nucli acollidor.

- Aquesta mesura no implica ni la suspensió de la pàtria potestat ni de la guarda legal, però sí,

de la guarda de fet.

Tractament ambulatori
Mesura destinada als menors que presenten les condicions adequades per beneficiar-se d’un
programa terapèutic de caràcter ambulatori que els ajudi a superar processos additius o disfuncions
significatives del seu psiquisme. També està prevista per als menors amb una dependència de
l’alcohol o les drogues de la qual puguin ser tractats en recursos comunitaris. Pot aplicar-se sola o
com complement d’una altra mesura. El tractament ha de tenir una finalitat terapèutica i potenciar la
seva integració progressiva a la comunitat.
Segons el tipus de trastorn que presenta el menor o jove, la Llei específica el següent:
“En el cas del tractament per anomalia o alteració psíquica, si aquest ha de ser obligatori, no és
necessària la voluntarietat ni demanda per part del menor o jove. En l’àmbit de drogues és necessari
la voluntarietat del menor/jove”
Al menor o jove se’l deriva a un recurs especialitzat de la comunitat. El tècnic que porta a terme
l’execució estableix les coordinacions necessàries amb el recurs i, de manera conjunta, elaboren un
pla de treball que el menor o jove ha de complir i que ha de ser posat en coneixement de la instància
judicial que ha imposat la mesura.

Internament terapèutic
Tot i que no és una mesura no privativa de llibertat, quan el jutge de menors la imposa a un menor o
jove i per executar-la es designa un recurs o una comunitat terapèutica que no depèn de la Direcció
General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, el coordinador de l’equip de medi obert
de la zona assigna un tècnic de medi obert perquè en faci el seguiment i controli l’execució.
Assistència a un centre de dia
Els menors o joves que hi estan sotmesos resideixen en el seu domicili habitual i acudeixen a un
centre, plenament integrat en la comunitat, dins d’un programa d’atenció integral durant el temps que
determina la sentència per dur a terme activitats de suport, educatives, formatives, laborals i d’oci.
El Programa es dirigeix a menors i joves amb un dèficit important d’estructuració del seu temps, amb
dèficits socioeducatius i amb un possible problemàtica familiar.
Els objectius d’aquest són:
- Augmentar els factors de protecció del menor/jove que afavoreixi una bona integració en el
seu entorn.
- Minimitzar els factors de risc que puguin cronificar la conducta conflictiva del menor o jove
buscant eliminar les conductes delictives.
- Millorar les competències psicosocials del menor o jove (habilitats de comunicació, relacions
interpersonals, utilització del temps lliure...)
- Facilitar l’adquisició dels aprenentatges i aptituds de treball necessaris per a la inserció en el
món laboral.
Permanència de cap de setmana
Les persones resten en el seu domicili o en un centre fins a un màxim de 36 hores entre la tarda o nit
del divendres i la nit del diumenge, llevat del temps que hagin de dedicar, si és el cas, a les tasques
socioeducatives acordades pel jutge que s’hagin de dur a terme fora del lloc de permanència.
S'aplica els caps de setmana a menors que cometen actes de vandalisme o agressions lleus i també
per incompliments de les prestacions en benefici de la comunitat. Els objectius d’aquesta mesura
són:
- Expressar al menor o jove la reprovació de la seva conducta i restringir puntualment les seves
activitats de cap de setmana.
- Facilitar la reflexió sobre el fet delictiu que ha motivat la mesura judicial i promoure la
responsabilització del menor o jove.
- Donar una resposta puntual i adaptada a la situació del menor o jove relacionada amb la
infracció comesa.
Llibertat vigilada
Consisteix a fer un seguiment de l’activitat del menor o jove: de la seva assistència a l’escola, al
centre de formació professional o al lloc de treball, segons els casos, procurant ajudar-lo a superar
els factors que van determinar la infracció comesa. Així mateix, aquesta mesura obliga, en el seu
cas, a seguir les pautes socioeducatives que assenyali l’entitat pública o el professional encarregat
del seguiment, d’acord amb el programa d’intervenció elaborat a l’efecte i aprovat pel jutge. La
persona sotmesa a la mesura també està obligada a mantenir amb aquest professional les
entrevistes establertes en el programa i a complir les regles de conducta imposades pel jutge, que
poden ser alguna o algunes de les següents:
• Obligació d’assistir amb regularitat al centre docent corresponent, si el menor està en edat
d’escolarització obligatori, i acreditar davant el jutge aquesta assistència regular o justificar
en el seu cas les absències, les vegades que sigui requerit.
• Obligació de sotmetre’s a programes de tipus formatiu, cultural, educatiu, professional,
laboral, d’educació sexual, d’educació viària o d’altres similars.
• Prohibició d’acudir a determinats llocs, establiments o espectacles.
• Prohibició d’absentar-se del lloc de residència sense autorització judicial prèvia.
• Obligació de residir en un lloc determinat.
• Obligació de comparèixer personalment davant el jutjat de menors o professional que es
designi, per informar de les activitats fetes i justificar-les.
• Totes les obligacions que el jutge d’ofici, o a instància del Ministeri Fiscal, estimi
convenients per a la reinserció social del sentenciat, sempre que no atemptin contra la
seva dignitat com a persona.
Si alguna d’aquestes obligacions impliqués la impossibilitat del menor de continuar convivint amb els
seus pares, tutors o guardadors, el Ministeri Fiscal ha de remetre testimoni dels particulars a l’entitat
pública de protecció del menor, i aquesta entitat ha de promoure les mesures de protecció
adequades a les circumstàncies, d'acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener,
de protecció jurídica del menor.
Els objectius del programa són:
- Fomentar la responsabilització del menor o jove, la família i la societat, a partir de l’adquisició
d’habilitats, capacitats i actituds que permeten una millora dels respectius nivells de
competència social.
- Facilitar la reflexió sobre el fet delictiu que ha motivat la mesura judicial.
- Facilitar al menor o jove, la família i la societat que s’impliquin de forma voluntària i
responsable en la resolució dels conflictes que s’han plantejat per motiu de la infracció
comesa i les circumstàncies que l’han envoltat.
- Ajudar el major o jove, la família i la societat en el maneig i la superació satisfactòria dels
conflictes i les situacions de transició pròpies de l’adolescència/joventut.
Convivència amb una altre persona, família o grup educatiu
Intenta proporcionar al menor un ambient de socialització positiu, mitjançant la convivència, durant
un període determinat pel jutge, amb una persona, o una família diferent de la seva o integrant-lo en
un grup educatiu que s’ofereixi a complir la funció de la família pel que fa al desenvolupament de
pautes socioafectives prosocials. Es caracteritza per:
- La separació o allunyament temporal del menor del propi nucli familiar
- La immersió en un medi no institucional i en un context de relacions de tipus familiar.
- Aquesta mesura ha de comptar tant amb la voluntarietat o consentiment de menor, com amb
la família o nucli acollidor.
- Aquesta mesura no implica ni la suspensió de la pàtria potestat ni de la guarda legal, però sí,
de la guarda de fet.
El programa s’estructura la recerca del recurs acollidor i el seguiment per part d’un tècnic de medi
obert del procés d’adaptació del menor o jove al nou nucli, per aconseguir els objectius pretesos amb
la mesura.
Per a l’execució d’aquest Programa és necessari disposar de recursos especialitzats.

Prestacions en benefici de la Comunitat (PBC)

El menor o jove sotmès a aquesta mesura, que no pot imposar-se sense el seu consentiment i ho ha
de manifestar expressament davant el jutge de menors, implica la realització de les activitats no
retribuïdes que se li indiquin, d’interès social o en benefici de persones en situació de precarietat.
Preferentment, es tracta que l’activitat tingui relació amb la dels béns jurídics afectats pels fets que
ha comès, és a dir, mitjançant la realització de les activitats es pretén afavorir la responsabilització
del menor o jove, promovent una conducta responsable amb la comunitat i amb ell mateix. La
mesura segueix els principis del model de justícia restaurativa.
L’objectiu és que el menor comprengui, durant la seva execució, que la col·lectivitat o determinades
persones han sofert de manera injustificada unes conseqüències negatives derivades de la seva
conducta. Es pretén que comprengui que va actuar de manera incorrecta, que mereix el retret formal
de la societat i que la prestació de les tasques que se li exigeixen és un acte de reparació
just. Esquemàticament són:
Respecte del menor o jove:
- Responsabilitzar al menor o jove de les seves accions.
- Possibilitar que faci una acció útil i positiva per a la comunitat.
- Reparar a la societat el dany que ha ocasionat.
- Descobrir el sentit i la utilitat dels serveis que tinguin una dimensió social per a la comunitat.
Respecte de la comunitat:
- Aconseguir la implicació de la comunitat en la resolució de conflictes.
- Fer participar activament les institucions públiques i les entitats d’iniciativa social en la
reinserció dels menors o joves infractors.
Tasques socioeducatives
La persona sotmesa a aquest mesura ha de dur a terme, sense internament ni llibertat vigilada,
activitats específiques de contingut educatiu encaminades a facilitar-li el desenvolupament de la
competència social.
L’adopció d’aquesta mesura és adequada per a joves i menors, en els quals es detecten dèficits
concrets susceptibles de millora amb una intervenció intensiva i molt focalitzada. Els objectius són:
- Donar una resposta puntual i adaptada a la situació del menor o jove.
- Afavorir l’adquisició d’aprenentatge, d’habilitats, coneixements i capacitats concretes.
- Atendre aquelles necessitats específiques dels menors o joves que interfereixen en el seu
correcte desenvolupament integral.
Equips de Medi Obert
Correspon als equips de medi obert l’execució de les mesures no privatives de llibertat, cautelars o
definitives, adoptades pels jutges de menors, que, d’acord amb les normes legals i reglamentàries
vigents, siguin competència de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També els pot ser
atribuïda la participació en l’execució d’altres funcions de l’àmbit de la justícia juvenil que determini la
Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil, com són, l’assessorament tècnic,
mediació i el suport als processos de reinserció.
Els equips de medi obert poden utilitzar recursos personals, equipaments i programes propis del
Departament de Justícia, o recursos aliens, dependents d’altres persones o entitats públiques o
privades, amb la finalitat d’impulsar i assolir l’execució material del contingut de determinades
mesures, afavorir els processos de reinserció dels menors i joves i ajudar-los, si cal, a superar els
problemes detectats en el seu entorn familiar i que incideixen en la seva conducta.
Convenis de col·laboració
Entenem com recursos aquells instruments utilitzats per a la consecució d’uns objectius
socioeducatius preestablerts. Els equipaments, els serveis i les activitats educatives són recursos
d’intervenció en medi obert quan s'utilitzen per assolir els objectius del projecte educatiu del menor o
jove. És a dir, ofereixen uns continguts concrets quant a aprenentatges, adquisició d’hàbits i formes
d’organització i participació, els quals facilitin la consecució dels objectius establerts pel tècnic de
medi obert en el programa individualitzat d’execució o el model individualitzat d’intervenció de la
mesura judicial imposada al menor o jove.

De caràcter eminentment pràctic, cal que siguin comprensible per a tothom i utilitzables de forma
immediata i han de potenciar les capacitats i les possibilitats de la població que s’atén.

El procés de derivació d’un menor o jove cap a un recurs requereix prèviament conèixer-ne les
possibilitats, aplicacions i funcions abans de proposar-lo a un menor o jove, i és fonamental que el
menor hi estigui present en el moment de fer la derivació. Així mateix, cal comptar també amb la
implicació de la família o dels representants legals.

Els tècnics de medi obert designats en l’execució de les mesures en medi obert participen en la
relació entre l’autoritat judicial i el medi social. En el treball socioeducatiu han d'usar, de manera
preferent, tots els serveis de què disposa la comunitat en què s’insereix el menor. Aquests
professionals tenen assignada una zona geogràfica determinada en la qual treballen coordinadament
amb la resta de serveis comunitaris.

En el cas que els serveis i els recursos comunitaris disponibles no responguin a les necessitats
d’intervenció per executar les mesures en una zona determinada, l’Administració de la Generalitat,
per mitjà dels departaments competents, ha de potenciar els que siguin necessaris o establir
convenis o acords de col·laboració amb altres entitats públiques o privades amb aquesta finalitat,
amb la deguda contraprestació.

Malgrat que en l’execució de les mesures en medi obert intervinguin professionals o es faci ús de
recursos que no depenguin de l’òrgan administratiu que tingui atribuïda la competència, és
responsabilitat d’aquest òrgan fer-ne la supervisió, el control i el seguiment, i relacionar-se
directament amb el jutjat de menors corresponent.

Forma d’execució de les mesures de medi obert

Les mesures poden ser modificades pel jutge d’ofici o a instància del Ministeri Fsical o del Lletrat del
menor, prèvia audiència i l’informe del tècnic podrà:
- Deixar-se sense efecte la mesura
- Reduir el temps de durada
- Substituir-la per un altre.
Per a poder executar moltes d’aquestes mesures judicials es necessita de la col·laboració i intervenció
de les diferents entitats i tècnics del territori (que no són de justícia juvenil).
Model d’intervenció en medi obert

L’entrevista en el context de la llibertat vigilada: Com a una de les principals eines d’exploració, de
diagnòstic i de seguiment educatiu:
1.Valoració inicial: Enquadrament de la intervenció. Exploració a partir de la identificació dels
indicadors de risc i protecció a nivell familiar i personal, social del menor.
2.Descriptors: Què és el que està passant? Valoració globlal.
1. Objectius: Què pretenem aconseguir?
2. Actuacions: Què i com? (continguts, estratègies i accions professionals
3. Elaboració del informe inicial (Projecte individualitzat d’execució de la mesura).
4. Entrevistes de seguiment programa de llibertat vigilada → Que comprenen part de la
intervenció socioeducativa respecte el menor utilitzant el tècnic les següents estratègies
educatives:
a. Relació d’ajuda a través del vincle educatiu.
b. Persuasió com influència per al canvi personal.
 c. Integració del menor en recursos normalitzats del entorn.
d. omentar aprenentatges (capacitats i competències)
5. Elaboració dels informes de seguiment a la instància judicial. Informant de l’evolució i del
compliment dels objectius proposat. Peticions de revisió de mesura en casos
d’INCOMPLIMENT de la mesura.
6. Valoració final del Projecte individualitzat d’execució de la mesura, amb la consecució i
assoliment dels objectius proposats. Finalització de la intervenció.

MESURES PRIVATIVES DE LLIBERTAT

L’internament és una mesura privativa de llibertat que obliga el menor o jove a quedar-se en un
centre educatiu o terapèutic, o bé en el mateix domicili, durant el temps imposat en la sentència.
TIPUS DE MESURES PRIVATIVES DE LLIBERTAT
Aquestes mesures es poden donar en:
- Règim tancat: el menor o jove fa totes les activitats del programa educatiu dins d’un centre
educatiu.
- Règim semiobert: el menor o jove fa algunes de les activitats del programa educatiu fora del
centre.
- Règim obert: el menor o jove fa totes les activitats del programa educatiu fora del centre.
Normalment hi acudeixen menors o joves que ja han estat en un règim tancat però que per
bona conducta se’ls passa a un centre obert. Hi ha només 8 places a Catalunya.→ Va al
centre només per esmorzar i/o menjar
- Internament terapèutic: el menor o jove rep un tractament específic per a la seva alteració
psíquica o dependència a substàncies tòxiques.
- Permanència de cap de setmana (en un centre educatiu o en el domicili): el menor o jove ha
d’estar fins a un màxim de 36 hores en un centre o a casa seva, entre la tarda de divendres i
la nit de diumenge.
Programes d’intervenció
Cada menor o jove internat té un programa individualitzat que inclou les activitats educatives i/o
de tractament que ha de dur a terme. Els programes d'intervenció poden ser generals, destinats a
tota la població internada, o d’actuació especialitzada (quan els menors tenen determinades
problemàtiques), només per a aquells menors i joves que tenen determinades problemàtiques.
Programes generals
- Competència psicosocial: Promocionar la competència psicosocial i la resiliència dels
menors i joves internats als centres educatius de justícia juvenil, per proporcionar un model
d’adaptació prosocial.

- Hàbits bàsics i habilitats domèstiques: Que els menors o joves assoleixin el màxim grau
d’autonomia en aspectes relacionats amb els hàbits bàsics i les habilitats domèstiques
(higiene, alimentación, reciclaje, gestión del domicilio).
- Educació per a la salut:
o Promoure la salut com a valor fonamental i recurs bàsic per al desenvolupament
personal i social.
o Potenciar l’adquisició d’actituds i hàbits de conductes saludables
o Eliminar o reduir els comportaments que suposin un risc per a la salut
o Promoure la presa de consciència de la influència que tenen els factors ambientals i
socials sobre la salut.
- Tutoria: Implicar els menors i joves en el seu PTI, motivar-los i orientar-los vers un procés
de canvi favorable a la reinserció social, tot reforçant la intervenció general i especialitzada
del centre.
- Reforç en l’entorn familiar: Reforçar l’entorn familiar dels menors i joves amb mesures
d’internament a través d’una intervenció planificada
- Cultura, lleure i oci: Afavorir l’educació en el lleure dels menors i joves mitjançant la seva
participació en activitats d’oci, cultura i lleure.
- Educació física i esport: Millorar les condicions psicofísiques dels menors i joves.
- Educació per a la diversitat: Promoure l’atenció i la intervenció de caire personal i educatiu
als menors i joves, per tal de facilitar les interaccions entre col·lectius i la integració d’aquests
en l’entorn social (valors, competencies, participación social…).
Programes d’actuació especialitzada
- Drogodependències i altres addicions
- Problemàtiques de salut mental
- Delictes sexuals
 - Delictes violents
El sistema que regeix la justícia juvenil és un sistema anomenat no privacional, és un model que abreva
en la psicologia cognitiva-conductal i funciona a partir de càstig i recompensa, és a dir quan el menor
es comporta com ho desitja es dóna una recompensa o quan té una conducta disruptiva té un càstig.
Existeix el CIP, que és una mesura que atén de manera provisional, són cel·les de 3m amb un catre
metàl·lic on els interns poden estar fins a 72 hores sense veure la llum del dia (només una hora o dos
al dia) i on sel’s priva del contacte més enllà del personal de la estància.
FUNCIONS DE L’EDUCADOR SOCIAL
És important assenyalar algunes funcions que té l’educador en els centres d’internament:
- Atendre els menors i joves de la unitat de convivència que tinguin assignada, conèixer i
detectar les seves necessitats i canalitzar-les en el marc de les diferents intervencions
educatives del centre.
- Fer les funcions de tutoria dels menors i joves assignats i vetllar, d’una manera especial,
pel seu seguiment i evolució educativa.
- Participar, en coordinació amb la resta de professionals de l’equip multidisciplinari, en
l’elaboració i posterior aplicació dels programes de tractament individualitzat i dels models
individualitzats d’intervenció dels menors i joves de la unitat de convivencia
- Participar en l’elaboració i l’aplicació dels programes d’actuació especialitzada dels menors
i joves de la unitat de convivència.
- Dur a terme activitats grupals amb menors i joves de la seva unitat de convivència o
d’altres unitats, en el marc de l’execució d’un programa d’intervenció.
- Redactar els informes i notes informatives previstos en aquesta normativa.
- Complir la resta de funcions que li atribueixi la normativa vigent necessàries per a la
correcta prestació dels serveis encomanats.
 SAVRY

És un software informàtic que ve acompanyat d’un manual que l’orienta. Aquest consta d’unes
preguntes que determinen si el jove està en un risc baix, moderat o alt de reincidència d’un acte delictiu.
És una eina d’avaluació del risc que serveix per classificar al delinqüent en un grup per la seva
reincidència, també tracta d’elaborar un programa individual de seguiment de tractament, per tant, és
molt important perquè orienta decisió del fiscal, permet planificar la sortida de llibertat i avaluar la
intervenció amb el jutge. Es va crear com una ajuda per als encarregats de les decisions i valoració
del judici dels joves. És una base para la inclusió de cada ítem que es fonamenta en dades científiques.

S’utilitza tant a Medi Obert com Medi Tancat.

Els temes que es treballaran en aquest mòdul són:
- La valoració estructurada del risc de reincidència.
- La gestió del risc (la intervenció).
Els instruments d’avaluació del risc serveixen per classificar els delinqüents en grups segons la seva
probabilitat de repetició del comportament delictiu.

La valoració estructurada del risc de reincidència

La llista dels factors de risc ajuda el professional (normalment educadors), quan valora un cas, a tenir
en compte la informació més rellevant. Les fonts que s’usen són:
➢ Entrevistes semiestructurades amb el jove i, si cal, amb els seus pares.
➢ Expedient judicial.
➢ Expedient de Justícia Juvenil a la seva base de dades.
➢ Informació general i observacions que es té del jove.
➢ Informació de tercers, com serveis socials, altres professionals, etc.
D’aquesta forma, la decisió sobre el risc de reincidència està ben documentada i, a més, incorpora els
resultats de la investigació empírica.
El programa suggereix la bateria de preguntes i el professional ha de qualificar en: alt, mig, baix. En la
última instància com a risc de reincidència com a alt, mitjà o baix nivell.
La gestió del risc
La gestió del risc de reincidència representa un pas més enllà de la valoració de risc.
La gestió del risc implica no només detectar els factors i el nivell de risc, sinó també construir un
programa individualitzat de tractament (PTI/PEI).
El programa individualitzat de tractament permet incidir de manera sistemàtica sobre aquests factors
amb la intenció de reduir el risc de reincidència i promoure indirectament la (re)inserció del jove.
La gestió del risc pot utilitzar-se per:
ORIENTAR LA DESICIÓ JUDICIAL
DISSENYAR EL PLA D’INTERVENCIÓ A MEDI OBERT I EN CENTRE
EDUCATIUS
DETERMINAR LES CONDICIONS I LA PRIORITZACIÓ DE LA SUPERVISIÓ
A MEDI OBERT
FER LA PLANIFICACIÓ DE LA SORTIDA EN LLIBERTAT O DELS
PERMISOS DE SORTIFA EN UN CENTRE D’INTERNAMENT
AVALUAR LA INTERVENCIÓ AMB EL JOVE I, SI CAL AJUSTAR ELS
OBJECTIUS ESTABLERTS ANTERIOMENT EN EL PLAN D’INTERVENCIÓ

Factors de risc i de protecció

Factors històrics
Comportaments i experiències passades. Per exemple violència prèvia.

S’inclouen aquests factors perquè la literatura empírica ha demostrat que estan associats al risc de
reincidència violenta en joves; no obstant això, poden ser menys útils que la resta de factors a l’hora
de fer valoracions i planificar intervencions.
Cal tenir en compte que estadísticament aquests factors històrics tendeixen a presentar fortes
associacions amb violència futura i poden ser útils per afermar nivells de risc relatius.
Els factors històrics que s’inclouen al SAVRY són:
S1 Violència prèvia
S2 Història d’actes delictius no violents
S3 Inici primerenc de la violència
S4 Seguiment en el passat / fracàs d’intervencions anteriors
S5 Intents d’autolesió o de suïcidi anteriors
S6 Exposició a violència a la llar
S7 Història de maltractament infantil
S8 Delinqüència dels pares o cuidadors
 S9 Separació primerenca dels pares o cuidadors
S10 Baix rendiment a l’escola

S8 Delinqüència dels pares o cuidadors, EXEMPLE:

Factors contextuals/socials
La influència de les relacions interpersonals (grup d’iguals i família) i el contacte amb
institucions socials i l’entorn.
Els factors que s’inclouen al SAVRY són:
S11 Delinqüència en el grup d’iguals
S12 Rebuig del grup d’iguals
S13 Estrès experimentat i incapacitat per enfrontar
dificultats
S14 Escassa habilitat dels pares per educar
S15 Falta de suport personal/social d’altres adults
S16 Entorn marginal

S12 Rebuig del grup d’iguals, EXEMPLE:

Factors individuals
Les actituds del jove i en aspectes crucials del seu funcionament psicològic i comportamental.
Els factors individuals que s’inclouen al SAVRY són:
S17 Actituds negatives
S18 Assumpció de riscos/impulsivitat
S19 Problemes de consum de substàncies
S20 Problemes amb el maneig de l’enuig
S21 Baix nivell d’empatia/remordiments
S22 Problemes de concentració/hiperactivitat
S23 Baixa col·laboració en les intervencions
S24 Baix interès/compromís escolar o laboral

S19 Problemes de consum de substàncies, EXEMPLE:

Factors de protecció
Minorar l’aparició del risc o, en alguns casos, formar part del tractament o de les intervencions que es
programin a fi de potenciar o facilitar els intents de reduir el nivell de risc.
Els factors de protecció que s’inclouen al SAVRY són:
P1 Implicació prosocial1
P2 Suport social fort
P3 Forts vincles i llaços amb almenys un adult
prosocial
P4 Actitud positiva cap a les intervencions i l’autoritat
P5 Fort compromís amb l’escola o la feina
P6 Perseverança com a tret de personalitat

P3 Forts vincles amb almenys un adult prosocial, EXEMPLE:

(P: present; A: Absent)

La vinculació ha de demostrar-se amb fets que evidenciïn que el jove de debò està disposat a invertir
esforços o a deixar coses per aquest adult.

A part de valorar els factors de risc, les valoracions professionals del risc haurien d’incloure una
valoració detallada dels factors de protecció o de mitigació. En l’estructura del SAVRY, els factors de
protecció estan conceptualitzats com a variables que reflecteixen el compromís i la implicació amb les
regles socials convencionals i que actuen de control davant les activitats no normatives, és a dir,
reflecteixen el compromís amb activitats incompatibles amb la transgressió de la normativa.

Factors de risc addicionals

El SAVRY no vol ser un instrument exhaustiu que identifiqui tots els factors de risc potencials en un
cas determinat.

1Les activitats prosocials inclourien activitats socialment acceptables, a part de les acadèmiques, com els esports organitzats,
els clubs, els grups, etc.
Els iguals prosocials fan referència a altres joves que no tenen cap relació amb la delinqüència o la criminalitat i que estan
implicats de forma activa en activitats i conductes prosocials.
En el procés de valoració del risc en la història individual d’episodis passats poden aparèixer factors
complementaris o variables situacionals importants per a la comprensió del potencial de reincidència
d’un individu.

Aquests factors també s’han de tenir en compte en el moment d’obtenir les conclusions finals. En
aquest tipus de situacions és important documentar aquests factors addicionals.
 - Factors crítics
Persistencia de baix nivell de empatia o remordiment
Es pot valorar que un jove presenta una minoria de factors de risc i encara així definir-lo com de risc
alt, basant-se en la presència o el pes d’uns quants factors importants.
Per exemple, tenir una història persistent de violència i un baix nivell d’empatia/remordiment. En
assenyalar els ítems crítics, l’avaluador designa aquells factors que poden influir decisivament en el
risc per a un cas concret.
Els ítems crítics es refereixen a factors que l’avaluador considera que tenen un gran poder d’influència
en el nivell de risc d’un jove determinat.

RESUM DEL RISC I PLA D’INTERVENCIÓ

PASSOS:
1. Assenyalar en cada factor de risc, si està present, i en quin gran (baix, mig o alt)*.
2. Assenyalar en cada factor de protecció, si està present (P) o absent (A)*.
3. Assenyalar, tant en factors de risc o de protecció, aquells factors que siguin crítics. Recorda que
els ítems crítics es refereixen a factors de risc i protecció que l’avaluador considera que tenen
un gran poder d’influència en el nivell de risc o protecció del jove.
* Per a fer-ho es farà servir la plantilla “SAVRY Hoja de apuntes”.

Explicació teòrica de com elaborar els resums de risc

El resum de risc és l'última estimació que s'ha de fer com una valoració professional basada en els
resultats de la valoració en el seu conjunt.
Per arribar a una decisió documentada sobre el risc d'un individu es pren en consideració tota la
informació dels factors de risc i de protecció del SAVRY en aquest cas concret.
Aquesta valoració final també es codifica en una escala de tres valors: alt, moderat o baix. A la vegada,
és molt important formular perquè s’ha arribat a aquesta estimació del risc de reincidència.

Com elaborar un pla d'Intervenció

Un cop valorats tots els factors del SAVRY i el resum del risc, s'ha de començar amb el pla
d'intervenció. Per construir el pla d'intervenció s'usa la mateixa informació que per valorar els factors
de risc. Per construir el pla d'intervenció, però, els factors de risc, sobretot els dinàmics, es converteixen
en necessitats del/de la jove.
En realitat, el pla d'intervenció no és res més que un pla sistematitzat per abordar les necessitats
del/de la jove.

Els apartats més importants del pla d’intervenció són:

• Els objectius de la intervenció.
• Les actuacions del trimestre per assolir els objectius.

Els objectius de la intervenció

En aquest apartat s'han d'enumerar i descriure els objectius que es volen treballar durant la mesura.
Els objectius han de tenir les característiques següents:
• Han d'anar dirigits a l'abordatge de factors de risc dinàmics del/de la jove, avaluats com alts o crítics,
i a l'abordatge dels factors de protecció que es troben absents, amb la finalitat, en ambdós casos, de
reduir el risc de reincidència.
• Han de referir-se a canvis que s'han de produir en el/la jove, no a actuacions que ha de fer el tècnic.
• Han de ser específics, clars i concrets.
• Han de ser realistes i assolibles durant l'execució de la mesura.
• Han de ser comprensibles pel/per la menor o jove.
• Han de ser avaluables en el temps.

Amb els objectius d'intervenció s'identifica què s'ha de realitzar durant la mesura per reduir el risc. Les
actuacions són l'abordament d'aquests objectius per tal d'aconseguir aquest canvis.

Actuacions del trimestre per assolir els objectius

S'han d'especificar i concretar les actuacions que es duran a terme durant els propers tres mesos
per assolir els objectius. Cada objectiu ha de tenir les seves pròpies actuacions. No obstant això, unes
mateixes actuacions poden fer referència a més d'un objectiu. Per a fer-ho es farà servir la plantilla del
PIE (Programa Individualitzat d’Execució).