Mòdul 3: diari reflexiu unitat formativa 1

Realitat social: El dia a dia d'una auxiliar d'infermeria treballant a un centre sociosanitari.

En tots aquests anys treballats he viscut diverses situacions, les quals puc vincular amb els
conceptes treballats en aquesta primera unitat formativa.

Per posar-nos en context, som conscients que en un centre sociosanitari hi ha diversos

professionals, en concret en el meu lloc de treball hi ha: portalliteres, infermers/es, auxiliars,
doctores, psicòleg, educadora social, personal de neteja... faig esment d'això per
relacionar-ho amb la desigualtat que marca la diferència i crea la diversitat, és a dir, la
desigualtat pel que fa a professionals és realment notable, ja que es veuen estructures de
poder i tractes minoritaris pel rang professional que ocupem, en aquest cas les auxiliars.
Són actes verbals i no verbals que marquen la diferència i crea diversitat en l'entorn laboral.

A més, des que estudiava el cicle de grau mitjà d'atenció a persones en situació de
dependència, se m'associava una connotació negativa darrere d'aquesta professió tan
bonica i dura. Així doncs, és un estereotip o un prejudici associar aquesta professió amb la
connotació negativa de "neteja culs"? És una realitat que avui en dia encara em segueix
quan dic al que em dedico. No hi ha dubte que fem molt més que això.

És cert que la tasca que realitzem les auxiliars és la mateixa per totes nosaltres, però
cadascú la realitza de diverses maneres. Ho relaciono amb el concepte d'alteritat, ja que és
l'eix central de les relacions humanes i quan es percep a un altre es pot identificar un jo. Per
tant, no hi ha alteritat sense identitat, ni identitat sense alteritat.

Diari reflexiu unitat formativa 2:

En aquest diari reflexiu em centraré en el racisme, l’antiracisme i identitat cultural.

El racisme és una ideologia, actitud o pràctica que estableix una jerarquía de valor entre
diferents grups humans basant-se en característiques ètniques, culturals o racials. Aquesta
creença en la superioritat o inferioritat d’una determinada aça o ètnia pot conduir a
prejudicis, discriminació o tracte desigual envers aquells considerats membres d’aquests
grups. Per combatre el racisme trobem l’antiracisme, aquest moviment promou la igualtat, la
justicia i la inclusió per a totes les persones independentment de la seva raça o origen ètnic.
És una acció social fonamental per a la construcció d’una societat més inclusiva i
respectuosa dels drets humans.

Així doncs, la identitat cultural és el conjunt de valors, creences, pràctiques, costums,

tradicions i expressions artístiques compartides per una determinada comunitat o grup ètnic.
La identitat cultural no és estàtica sinó que pot anar evolucionant amb el temps a mesura
que la comunitat interacciona amb altres cultures i experimenta canvis socials i polítics.

Per posar-nos en context, un dia arriba un nou ingrés d’origen marroquí, amb molt poques
nocions d’espanyol i té l’anglès com a segona llengua. Una companya, amb poques nocions
d’anglès, mentre intenta interactuar amb ell, el nota incòmode i distant i sospita que pot ser
a causa de les diferències culturals i per la barrera lingüística. Això pot suposar un petit
prejudici en la percepció que la seva cultura o llengua són menys vàlides i d’aquesta
manera constituir una forma de racisme, encara que sigui inconscient i no intencionat.
Amb una perspectiva antiracista, l'auxiliar decideix actuar per superar aquesta barrera i
promoure la inclusió cultural a la residència, com per exemple, busca recursos per aprendre
algunes frases bàsiques en anglès ja que li suposa més fàcil que el marroquí tot i que no
descarta aprendre per poder comunicar-se amb el seu idioma natiu sempre que sigui
possible. A més va fer consciència a tot l’equip amb l’objectiu de promoure la comprensió i
el respecte per les diferents identitats culturals dels residents.
Per suposat tot l’equip reconeixem que la identitat cultural forma part de qui és i mereix ser
respectada i valorada. Així doncs treballem dia a dia per garantir que la residència sigui un
lloc acollidor i inclusiu per a tots els residents, independentment de la seva raça, origen ètnic
o cultura.

Diari reflexiu unitat formativa 3:

En aquest diari reflexiu em centraré en la globalització i les migracions.

La globalització és l’intercanvi de fluxos de comerç, finances, cultura, idees, persones…

mitjançant connexions que sobrepassen els països, gràcies a sistemes d’informació i
tecnologia i a la propagació mundial del capitalisme neoliberal. Lligant la globalització amb
l’acció social escollida, trobo que pot facilitar l’accés a tecnologies i recursos mèdics
avançats que poden millorar la qualitat de vida de les persones usuaries. També implica que
hi hagi diversitat cultural, ja que treballar amb usuaris/es de diferents països implica
entendre i respectar les seves tradicions, costums i creences religioses.

Les migracions son un fenomen universal i existeixen una gran variabilitat de pràctiques de
mobilitat, així com d’actors i motius pels quals les persones ens movem. Poden ser internes
o externes, temporals o permanents, voluntàries o involuntàries i per l’economia, familiar,
ecològiques o polítiques. Lligant-ho amb l’acció social escollida, trobem que aquest procés
aporta diversitat cultural i lingüística, així doncs, és important tenir les eines i els recursos
adequats per poder oferir suport lingüístic i serveis culturalment adaptats a les seves
necessitats, així doncs, és important el fet d’adaptar-nos a noves cultures i proporcionar
suport emocional i social per proporcionar i ajudar en la seva comoditat. Amb això, s’ha de
reconèixer i valorar les aportacions dels residents migrants a la comunitat de la residència,
ja que és important per crear un entorn inclusiu i respectuós.
Diari reflexiu unitat formativa 4:

En aquest diari reflexiu em centraré en la vellesa i la marginalitat.

Definim la vellesa com una etapa de la vida caracteritzada per l'envelliment biològic,
psicològic i social. Tot i que no hi ha una edat exacta que defineixi quan comença la vellesa,
sovint s'associa amb la retirada de la vida laboral i a una certa edat avançada.

Així doncs, en molts contextos, les persones grans poden experimentar diverses formes de
marginalització, com ara la pobresa, l'aïllament social, la discriminació laboral o la manca
d'accés a serveis i recursos adequats per al seu benestar. Aquesta problemàtica és rellevant
en societats on la cultura del jove i l'èmfasi en la productivitat deixen de banda les
necessitats i les contribucions dels membres més grans de la comunitat.

Aquests conceptes adaptats a la realitat social escollida i parlant des de l’experiència, és

cert que hi ha situacions que contribueixen a la marginalitat de la vellesa i que en moltes
ocasions, no depèn de nosaltres. Per exemple, la manca de recursos com les restriccions
de pressupost i la manca de personal, pot desencadenar una atenció inadequada i un
entorn menys segur per als usuaris i això pot contribuir al sentiment de marginació i
desatenció. En moltes ocasions, els usuaris experimenten situacions d’aïllament social a
causa de la desatenció per part de la família i això fa que augmentin els sentiments negatius
com per exemple, “ja no serveixo per res”, “m’han deixat aquí i han marxat”, “només
molesto”… i el sentiment de marginació i exclusió.

Per tant, la vellesa i la marginalitat són qüestions importants que requereixen una atenció
especial per part de la societat, incloent-hi polítiques i programes destinats a promoure la
inclusió, el respecte i la qualitat de vida de les persones grans.
D’altra banda, a més dels canvis biològics, la vellesa també pot comportar reptes socials,
com ara l’aïllament social, la discriminació i l’exclusió. No obstant això, és important
destacar que la vellesa també pot ser una etapa de gran riquesa i creixement personal, i
moltes persones continuen sent actives, productives i compromeses.