El racisme és una actitud o comportament que discrimina o menysprea a les

persones per la seva pertinença a una raça, ètnia, cultura o religió diferent.

Espanya no és un país especialment racista si el comparem amb altres del nostre

entorn. No obstant això, moltes persones que viuen a Espanya i que tenen un
origen, una pell o un aspecte diferent al majoritari pateixen situacions de
discriminació, estigmatització i prejudici en el seu dia a dia.

Per tant, es podria dir que Espanya no és racista com a país, però que té un
problema amb el racisme com a fenomen social.

L’educació és un bon antídot contra el racisme perquè ens ajuda a comprendre i

respectar la diversitat humana, a desenvolupar una actitud crítica i reflexiva davant
dels prejudicis i els estereotips, a fomentar la convivència i la participació ciutadana,
i a promoure els drets humans i la democràcia. A continuació, s’exposen alguns
arguments que donen suport a aquesta afirmació.

Quan es diu que el racisme és producte més de la desigualtat econòmica i la

pobresa que no pas de la raça, es vol expressar que el racisme no té una base
biològica o natural, sinó que és una construcció social i cultural que sorgeix com a
forma de dominació i explotació de certs grups sobre altres.

Jo crec que que si hi haguessin més persones racialitzades en llocs de poder, això
contribuiria a visibilitzar la diversitat, a combatre els estereotips, a representar millor
les necessitats i les demandes dels col·lectius racialitzats, i a impulsar polítiques
antiracistes més efectives.

Ser antiracista és necessari per a construir un món millor, on totes les persones
siguin respectades i valorades per la seva humanitat, i no pel seu color de pell, la
seva cultura o la seva procedència.