Diferència entre raça i etnicitat: La raça te implicacions independentment de

que s’hagi construït de forma supremacista. Es una construcció, partim de la

primícia de que no existeix però continua tenint implicacions. Atribuir capacitats
diferents a partir del fenotip és racisme biològic, no existeix. Quan diem que la
raça com a constructe social es la que es crea a partir d’aquests fenotips i
continua actuant.
L’etnicitat actua més a nivell cultural. Però realment són molt difícils de separar.
Per analitzar la realitat solen vincular-se.
CATEGORIES ETNICO RACIALS
Identificació personal en un grup. Aquestes categories són contextuals i molt
difícils de identificar. Hi ha un debat sobre si s’han de tenir en compte. Què
preguntem, com, a qui...
GRUPS ÈTNICS – RACIALS
Serveixen per identificar aquelles categories.
Totes les societats son etnoestratificades però es difícil mesurar-ho.
Les categories etnico racials provoquen desigualtats SEMPRE

1 LES RELACIONS ÈTNIQUES

Debat sobre si mostrar les dades ètniques o no. Sarkozy – Octavio Uña. Es
necessario o pot comportar discriminació, “culpar a l’altre”. El problema de
reforçar les desigualtats si dividim les societats per grups ètnics.
Si volem demostrar les desigualtats al accés de recursos cal mesurar els grups
ètnico-racials

1.1 RAÇA I ÈTNIA. CONCEPTES SINÒNIMS?

- Cada societat té diferents usos d’aquests conceptes, en funció de la
seva història
- Pertinença vs. Adscripció/Identificació
RAÇA: distincions fenotípiques, idea de “poble”, herència,
consanguinitat… orígens biològics compartits.
ÈTNIA: Adhesió identitària, cultura, territorialitat…
El problema d’aquesta distinció és que els límits són difícils de dibuixar.
Tothom té una raça i una ètnia tot i que hi ha alguns grups que són dominats i
altres que són dominants. Els dominants invisibilitzen que també formen part
d’un grup ètnic, hi ha una concepció negativa de la paraula ètnia i s’atribueix
únicament a minories que són discriminades. (el grup gitano a Espanya s’ha
considerat durant molt temps la única ètnia existent a Espanya).
Al text de Malgesini:
El concepte de raça s’utiliza per tal d’identificar a un grup de persones amb
similars trets biològics, físics, fenotípics.
El concepte ètnia/etnicitat s’utilitza per tal d’identificar grups ètnics, que van
més enllà dels trets físics i que integren principalment característiques
culturals (elements d’identitat i tradició comuns)

1.2 TIPUS D’INDICADORS

- Categorització de l’entrevistador per observació  s’ha eliminat
perquè vulnera drets de les persones (una persona observava i
decidia per la persona que entrevistava ex. Encara que fossis blanc
si tens sang negra per antepassats ets negre i això ha servit per
justificar genocidis)
- Marcador objectiu (llengua materna, lloc de naixement…)  Que
escullexin coses concretes i a partir d’allí quan analitzem les dades
veurem a quina ètnia pertanyen
- Autoidentificació  Més sensata però més difícil d’aplicar. Cada
persona diu el que sent que és

1.3 FONTS D’ERROR

- L’omissió censal que pot afectar a determinades poblacions (rurals,
àrees difícil accés)
- la varietat de criteris d’adjudicació de la condició ètnica, no
comparables entre si.
- tendència a subdeclarar la condició ètnica
- la manca de capacitació a l`’hora de redactar les preguntes
SÓN NEUTRES LES CATEGORIES DEL CENS AMERICÀ?
• Preval l’intent de distingir entre blancs i no blancs  Tenia sentit en un
inici
• Creença en la puresa racial (no hi ha adscripcions mixtes fins l’any
2000)
• Es transformen molts grups ètnics en racials
• Es confon la raça, l’etnicitat i l’origen nacional
El problema es que no pot tocar-se, no està en revisió. Hi ha un llegat històric
importantíssim que permet registrar la població i ajuda a fer polítiques. Pot
veure’s la evolució, una lectura històrica.
És aberrant en termes analítics però és molt útil.
El cas de França:
L’any 2009 es crea un Comitè per a la mesura de la Diversitat i l’Avaluació
de les Discriminacions (COMEDD)
1) preguntes sobre els pares des del punt de vista de l’origen
 2) preguntes sobre dades lingüístiques de la persona
3) preguntes d’auto-identificació ètnica (censos EE.UU i RU)
PUNTS SENSIBLES, RISCOS ASSOCIATS A LA MESURA
1. El reconvertir científicament expressions populars de pertinença
nacional com “Français de souche”.
2. Les reminiscències colonials , amb nocions ètniques o no- nacionals per
referir-se a immigrants , fonamentalment africans  No pot fer-se un
cens sense integrar categories colonials i és difícil perquè els països no
es consideren racistes. El lloc de naixement ja no serveix. El pros de que
si les persones es senten identificades, però el con de
3. Identificar determinats grups com a “problem groups”, amb necessitat de
polítiques especials  Hi ha determinats grups que a partir de la seva
etnicitat se’ls hi reprodueixen estereotips i estigmes, es van reforçant.
4. La unió entre l’esfera política i la demografia, especialment, pel profit
polític que en trauria l’extrema dreta
5. La qüestió de la privacitat i els usos de la informació (jueus, règim de
Vichy)  perill de que s’acabi reproduint en el cens el que ja passa a la
realitat
Els grups que demanen aquests censos són els grups discriminats.
A MÈXIC
Es pregunta per la llengua per tal de reconstruir un index de persones
indígenes. També es demana la etnicitat. Hi ha una vinculació molt clara entre
mantenir llengües indigienes i pertànyer a les comunitats indígenes, això passa
a Mèxic però no a tot arreu.
L’autoidentificació a la amèrica llatina és molt demandada per tal de reconèixer
les comunitats indígenes.

2 RAÇA I ETNICITAT: UN ACLARIMENT

CONCEPTUAL

2.1 ORIENTACIÓ ESSENCIALISTA/ “OBJECTIVISTA” O PERSPECTIVA

PRIMORDIALISTA
- Ètnia entesa com a grup culturalment homogeni
- Grup humà objectivament configurat (orígens comuns, història, raça,
llengua, etc.).  Una sèrie de trets que transcendeixen l’individu fa
que formin part d aquell grup. Trets objectivament
- Els membres del grup comparteixen un sentiment de cohesió i
pertinença, una consciència d'identitat, 3 de cohesió i pertinença, una
consciència d'identitat, idea de poble com a entitat.
- La permanència del grup depèn del continuisme cultural al llarg de
les diferents generacions
 - Naturalització de l’ètnia i l’etnicitat (Stolcke)
La cultura va lligada a la pertinença
Visió essencialista: Antropologia clàssica  La condició humana s’organitza a
traves de grup ètnics

2.2 ORIENTACIÓ RELACIONAL/SUBJECTIVISTA

- Els elements objectius no són causa sinó conseqüència de la
diferenciació ètnica
- Grup humà “subjectivament” configurat,(voluntat de diferenciar-se) a
partir de l’oposició a d’altres grups, diferenciat per la simple voluntat
de distingir-se. Els elements objectius existeixen però han estat
creats culturalment i volen distingir-se no es que es distingeixen
perque hi ha estes caracteristiques. Volen distinguir-se per això no
s’han distingit a causa d’això.
- Ètnia com a construcció cognitiva de la identitat col.lectiva a partir de
l’oposició a d’altres ètnies.
- L’ètnia adjudica estatus als “ingroup” i regula les relacions
interètniques amb els “outgroup”. Si no hi ha relacions entre el grup,
no es construeixen les fornteres.
Visió relacional: Els grups ètnics no existeixen de per se, es creen culturalment.
Hi ha grups ètnics pq es creen fronteres ètniques.
FREDRIK BARTH (1969), “ELS GRUPS ÈTNICS I LES SEVES
FRONTERES”, APORTACIÓ COL·LECTIVA D'ANTROPÒLEGS SOCIALS
ESCANDINAUS
L'obra de Barth remarca que un grup ètnic no és un grup humà objectivament
configurat a partir de la possessió comuna d'una sèrie de trets culturals, sinó un
grup subjectivament oposat a un altre o altres, diferenciat per la simple voluntat
de distingir-se. Desvinculació entre “investigació ètnica” i “investigació cultural”.
Els elements culturals són seleccionats per a delimitar “fronteres ètniques”.
Interessa la “frontera ètnica”, no el contingut cultural.
IMMIGRANT com a categoria social. Les pràctiques collectives, el discurs i les
representacions socials al voltant de l’ètnia s'articulen i combinen al voltant de
la categoria d'immigració, entesa en termes de categorització grupal de base
ètnica o d'origen regional/nacional.
DIMENSIONS A CONSIDERAR
- Pertinença basada en la idea de “poble”, origen familiar, ancestral,
cognoms, llengua (raça)
- Autoadscripció “cultural” (etnicitat, grups ètnics)
- Categories socials “ètnico-racials” externes (administratives,
acadèmiques, polítiques…
- CATEGORIA ÈTNICA: Mentre els “grups ètnics” constitueixen
col.lectivitats resultat d’un procés de diferenciació interna, on els seus
 membres tenen autoconsciència de pertinença; la “categoria ètnica”,
en canvi, és externament definida, formulada d’acord amb criteris
sociològics, antropològics i/o polítics.
- Delimitació i recreació de grups ètnics “homogènis” en contextos de
diàspora , migració i de desenvolupament d’identitats minoritàries u
oprimides (black power, hispanos, moviment “chicano”, etc.)
MINORIES ETNIQUES O RACIALS
Es molt difícil establir la diferencia. No es un concpete neutre. Quan hi ha la
categoria minoria hi ha concepció de poder ex. Dones son minoria perquè son
subordinades no perquè siguin menys.

1. Els seus membres experimenten una situació de desavantatge o

desigualtat com a resultat de l'acció de l'altre grup.
2. Els seus membres comparteixen unt tret visible o característic que
els distingeix dels altres (tret cultural, físic o ambdós). Això ens
permet distingir entre minories ètniques (per exemple, irlandesos
o jueus)i racials (afroamericans)
3. El grup minoritari té autoconsciència d'unitat social, de la seva
situació de subordinació i desavantatge amb relació al grup
majoritari.
4. La pertinença o adscripció al grup és usualment adscriptiva,
determinada des del naixement
5. Els seus membres tendeixen a casar-se amb membres del mateix
grup. (tenia sentit als anys 50, ara ja no tant).

3 ORIGEN DE LES CATEGORIES RACIALS: LA

“COLONIALITAT DEL PODER”
El racisme biològic és la determinació d’accions, actituds i polítiques basades
en creences sobre les característiques racials . El racisme sol anar acompanyat
per teories racistes que expliquen, justifiquen i legitimen la desigualtat racial.
• existència de races com a “tipus purs” (sang, ADN…) d’aquesta forma es
jerarquitza. Com volem discriminar un grup ens inventem el concepte de
raça i així ho justifiquem.
• existència de races superiors i inferiors;
• tesi determinista biològica que fa que les capacitats biològiques de les
diferents races determinen intel·lectuals, comportaments….; a partir
d’aquí l’eugenèsia amb la justificació de que vol reproduir-se la especie
humana evolucionada per tant cal erradicar aquells que no són
evolucionats.
 • exigència que les races inferiors no es barregin amb les superiors i se
subordinin a aquestes
Aquesta es la base del racisme actual, tot i que ja es completament
deslegitimat ha deixat precedents i alguns grups radicals encara el defensen.
RACIALISME. Racisme biològic. Tesi del determinisme biològic (o genètic) de
l'organització jeràrquica i desigual de les races (Banton, Herrnstein i Murray).
RAÇA entesa com a grup socialment definit en un lloc i un moment històric
concret, a partir d’atributs físics (Torres, Wieviorka). Assumim que hi ha atributs
físics vinculats directament amb les categories racials que en aquell moment es
creen i afecten a les relacions socials.
RACIALITZACIÓ. Procés de categorització que estructura relacions de
dominació i subordinació en base a característiques biològiques (Miles) a partir
de categories biològiques que si són externes funcionen perfectament.
El racisme és la causa desencadenant que impulsa a teoritzar o, senzillament a
concebre la raça (Aime 2016). Primer ve el racisme i després la raça.
GÈNETICA I SOCIETAT
La genètica desqualifica el concepte deraça. Els científics afirmen que els trets
físics externs corresponen a només el 0,01% dels gens (genoma ADN). Sembla
un fet contrastat que totes les persones hem evolucionat a partir dels darrers
100.000 anys a partir del mateix grup reduït de tribus que van emigrar des
d’Àfrica".
CITA TEXT 3
La raça no té cap existència prèvia o al marge de les relacions en què
s’incorpora (legals, imatges periodístiques, relacions de classe, coneix.
científic…).
QUIJANO  Introdueix el concepte de colonialitat del poder
GROSFOGUEL  Deixeble de Quijano, per una sociologia descolonial.
Expandeix el concepte de Quijano.
Parlar de races com a categoria social és pertinent.
ACHILLE MBEMBE
1. Comerç d’esclaus en l’Atlàntic
a. Expoliació, extractivisme
b. Explotació i desqualificació moral.
2. Revoltes socials i processos de descolonització (+XVIII)  Va abolir-se
el esclavisme però van instaurar-se noves formes d’actuació.
3. XXI. Neoliberalisme  Les forces d’aprofitament de l’un a l’altre ja no
passen només per aquells treballs esclavistes si no que ara aquesta
 gent africana sobra “població excedent”, és expulsada, no importa si viu
o mor.
a. El futur “black” del món Aquestes dinàmiques de població
excedent pot arribar a altres grups.
b. Humanitat supèrflua, expulsada dels sistemes polítics i econòmics
NECROPOLÍTICA  Comen el moment actual la política migratòria s’està
controlant des d’una postura molt concreta de la política, la bio-política. La
política acaba decidint qui viu i qui no, la política està permetent que la gent
que està migrant acabi morint.
EXEMPLES DE RACIALITZACIÓ
• La construcció de la categoria “moro”: des de la “demonització”
dels nord-africans (rifenys) durant la guerra civil espanyola
• Redades policials contra estrangers en base a categories etno- racials
(Centres Internament Estrangers –CIEs-)
• Discriminació cap al col.lectiu gitano
Les formes de racisme cada cop són més complexes. No només existeix
laòbvia supremacia blanca.
Islamofobia com a concepte globalitzat. S’ha anat criminalitzant pels atacs
terroristes. És recent.
Prèviament a la islamofobia existia el sistema de racialització (el concepte
moro)  la “reconquesta”. Demonització de la població del nord del Marroc,
que van col·laborar amb Franco per obligació i per la dreta per la invasió.
Jerarquia racial de l’àrab sobre la població negra. Aquesta superioritat és
històrica.
RACISME EPISTEMIC: UN ASPECTE SUBESTIMAT DEL RACISME
Permet explicar el discurs de la inferioritat dels musulmans “no occidentals”
respecte d’Occident
Considera que el coneixement “no occidental” és inferior al coneixement
occidental.
Contribueix a la representació de les persones musulmanes com racialment
inferiors, com éssers violents i, d’aquí, la fàcil associació amb el “terrorisme”.
Existeix una voluntat de globalització del coneixement occidental que acaba
creant una perspectiva colonial en tots els estudis
4 RACISMES EN PLURAL EN UN MÓN
GLOBALITZAT.

4.1 RACISME BASAT EN DIFERÈNCIES CULTURALS

Les races en termes biològics són una il·lusió però en termes socials continuen
existint, per tant, és important parlar-ne.
Tota la qüestió cultural i ètnica es separa dels fenotípics biològics però a la
pràctica estan units i es difícil separar-lo. Moltes vegades les atribucions
culturals es fan a partir de fenotípics biològics. Tan el racisme cultural com el
racisme biològic afecta sobre els mateixos grups. Existeix un debat sobre si
s’han de separar.
• Concepte desenvolupat en els 80s i 90s per acadèmics europeus com
Martin Barker, Étienne Balibar i Pierre-André Taguieff
• Defensa de les identitats nacionals i s’evita la referència i menció
explícita a la raça (en termes biològics) i se substitueix per la defensa de
les identitats culturals, concebides en termes rígids i essencialistes
(incommensurabilitat de les diferències culturals)
S’adonen que el racisme a Europa passa a ser tabú per la ww2. Comença una
reformulació del concepte. Necessitat de defensar la identitat cultural fa que les
altres identitats siguin un problema o una amenaça. El discurs planteja les
altres cultures no com a inferiors però si que incompatibles.
Això apareix amb la migració dels 80 90. Els que s’incoproren al territori
representen una amenaça per a la identitat cultural per tan les polítiques
migratòries restrictives són legitimades.
P. A. TAGUIEFF (1991:190-193)
“El culturalisme substitueix les categories biològiques, típiques del racisme
tradicional, per categories culturals, tot i que manté els mateixos principis de
naturalització, determinisme, desindividualització y jerarquització que operen en
el bio-racisme”.
• Desplaçament de la biologia a la cultura (religió, autoctonia, tradició,
valors ...).
• De la “puresa racial" a la “homogeneïtat cultural ".  Si hem de
preservar la identitat cultural com més homogenis millor
• "Cultura" com la nova frontera per definir l’“altre".
• Focus en la preservació de la autenticitat de les diferents cultures. 
Partits xenòfobs islamistes discurs de que no hi ha contaminació si es
queden al seu país a reivindicar-la
• Hibridesa com procés social perillós: “contaminació”
 • Protecció de la “identitat national” per tal de recuperar el progrés
nacional. El “gran reemplaçament”  França I EUA EUA diu que la
població hispana està menjant-se la cultura americana ja que no
conserven ni la llengua anglesa. L’anglès s’ha considerat sempre un tret
molt característic de nord america perquè només es parlava angles i ara
hi ha també el castellà. A Espanya és més complicat perquè hi ha molta
més diversitat de cultures, ja han sorgit partits que utilitzen aquest
discurs.
Vinculació de identitat nacional amb progrés.
És un debat molt europeu.

4.2 LA PERSISTÈNCIA DEL RACISME ESTRUCTURAL

• Sistema en el que les polítiques públiques, les pràctiques institucionals,
les representacions culturals i altres normes reforcen mecanismes que
perpetuen la iniquitat entre grups racials.
• Carmichael, S.; Hamilton, Ch. 2001[1967]. “Black Power: The Politics of
Liberation in America”. A: E. Cashmore y J. Jennings (ed.). Racism.
Essential Readings. London: Sage Publications  Posen l’exemple de
les escoles. Teoricament no hi ha escoles especials per a negres i per a
blancs, però hi ha escoles només de negres i només de blancs. L’escola
pública es finança amb impostos locals, en un barri ric les escoles tenen
més finançament. EUA es una ciutat segregada per renta, que acaba
segregant per raça, acaba fent que les escoles siguin vistes com “gettos”
se’ls hi atribueix una mala educació. Les persones que surten
d’aquestes escoles se’ls veu com si haguessin estat mal educats i se’ls
rebutja.
• Activisme afroamericà anys 60 als USA. Llei de Drets Civils 1964
El racisme estructural a l’extrem és fàcil trobar-lo, però normalment es troba
més ocult. No hi ha normes explícitament discriminin per raça, però hi ha
pràctiques que les porten implícites. Que tots tinguem els mateixos drets no vol
dir que no hi hagi racisme estructural, les institucions no canvien de nit al dia. El
racisme policial per exemple, és estructural. Que hi hagi més gent afro-
descendent a la presó.
Ha EUA esta molt assumit el concepte. A Espanya hi ha moviments que ho
demanen. Exemple Espanya: demanar documentació al metro. Passa el mateix
amb el gènere.
Hi ha països que tenen molta dificultat en acceptar que existeix, per exemple
França.
Moviment Black Lives Matter reivindica que el racisme estructural existeix a
causa de sistemes recents que continuen deixant marca. A França és més
difícil veure-ho perquè té una història diferent. Tot i això ha anat creixent la
reivindicació a França.
4.3 EL RACISME SENSE RACES
Racisme cec al color racisme color-blind. Perills del color blind al EUA el
mandat d’Obama, s’utilitza el fet de que un afroamericà sigues president
significa que hem superat el racisme a un país en orígens molt racistes. Ell
(Bonilla – Silva) alerta d’aquell perill acomodar-se a que no hem de patir per
tenir un president negre.
El colorblind diu que tot i que hi hagi números i fets que diuen que la societat és
racista es viu en una societat que es pensa que no hi ha racistes.
Perills que destaca amb el colorblind
• Desaparició de les “races" com categories polítiques (colorblind racism).
 No com a categoria social si no com a categories polítiques. La raça
com a categories polítiques ens permet aplicar polítiques i tindre en
compte aquestes persones com a grups.
• Les desigualtats racials persisteixen però no són oficialment
reconegudes.
• La supremacia blanca es fa menys perceptible (We are all americans).
 Es reforcen els privilegis de la categoria blanca ja que no s’ha de
canviar res perquè es pensa que ja està superat
• Les polítiques d’acció positiva són qüestionades.  Es pregunten si
calen perquè realment ja s’han superat.
• Es comença a parlar de discriminació o racisme invers  Si instaures la
idea de que no hi ha racisme, hi ha polítiques per superar racisme per
tant les persones blanques senten que les estan perjudicant.
Keeanga – Yamahtta Taylor – Black Liberation
La ideologia color-blind
• El color de la pell no afecta les oportunitats de les persones
• Vivim en una societat “post-racial”
• El nostre passat racista ha estat superat
Percepció de que hi ha una societat no racista però que realment sigui el
contrari. La gent viu en una ficció i això ajuda a els privilegis blancs. A EUA
era més difícil que passes perquè tenien uns orígens clarament racistes,
però està passant. Brasil és un cas més clar.

4.4 COM PODEM DEFINIR L’ANTI-RACISME?

• Ser “NO RACISTA” no es només negar el bio-racisme o considerar el
racisme com a fenomen marginal, un mer problema moral  Creença de
que hi ha gent racista però que el mon no ho és, són individus “solts”
 • La persistència del racisme com a dimensió estructural de la modernitat,
resultat d’un sistema de privilegis d’origen colonial que persisteixen
RACISME SISTÈMIC
• La ideologIa “color-blind” es perillosa, ja que contribueix a perpetuar els
privilegis racials (p.e. a França, a través del requeriment republicà de
negar el racisme)

4.5 QUÈ CAL EVITAR DES DE L’ANTI-RACISME

• L’“estratègia unidimensional”
• Plantejaments estrictament jurídics  No és suficient amb
sancions legals.
• Pedagogia davant del prejudici  No són ideologies que es tenen
o no es tenen, són formes de socialització que s’han interioritzat,
no són cognitius només, tenen un component sentimental i no és
fàcil desfer-se. Està molt bé fer pedagogia a l’escola però en
persones adultes costa més, no ens podem quedar aquí.
• L’antiintel.lectualisme i antiacademicisme  Hi ha molta negació
de l’intelectualisme i antiacademicisme. L’academicisme no vol dir
parlar de experiències viscudes si no que parlem de esquemes
per interpretar-ho. Desde l’academisisme hi ha conceptes
interessants que no s’han de negar encara que no incloguin les
experiències.
• l’estètica intercultural o l’interculturalisme funcional (suposa invisibilitzar
les jerarquies de poder  Portar l’interculturalisme només a la superfície
però no canvia les estructures de poder. Discurs a la apologia de la
interacció. Equivalent al colorblind: No hi ha problemes perquè ens
relacionem
• El salvacionisme paternalista i victimista  La persona racialitzada és
una vítima sense agència ni intel·ligència, el blanc com a salvador sense
tindre en compte les experiències personals de la persona racialitzada.
• Entendre que el racisme no és només una doctrina, sinó un discurs
cultural i emocional, una concepció del món  És una concepció del
món no una doctrina, no és fàcil de canviar.
• E. BONILLA-SILVA proposa substituir el paradigma del marc
individualista del prejudici racial (que redueix el racisme a las creences
irracionals d’algunes persones) al paradigma de la ideologia racial 
canviar el sistema polític no només moral.
• D’ un “anti-racisme moral” a un “anti-racisme polític”
TIPUS DE DISCRIMINACIÓ
En base a que fem polítiques si no tenim calculades dades precises sobre la
discriminació. Per exemple la homologació de títols. No tot és discriminació
ètnic-racial.
Un cens en dona informació i dades però no ens dona les causes. Les taules
ens donen una visió de la desigualtat però no la interpretació. Tot i això tenim
elements teòrics que ens ajuden a interpretar-la.
Discriminació estadística: Edmund Phelps (1972) i Dennis A igner i Glen C
ain (1977), sosté que els empresaris, a l'hora de reclutar, prenen com a punt
de referència les característiques promig dels diferents grups i no les
característiques individuals.  Quan hi ha processos de selecció. Tots d’alguna
forma participem en aquests processos, no hi ha una voluntat explícita si no
que es discrimina per “anar ràpid”. S’apliquen filtres que, podrien ser
inconscientment, però que estan basats en unes categories compartides. Si els
filtres fossin aleatoris no hi hauria discriminació, però el fet de que estiguin
construïts socialment fa que grups concrets es quedin discriminats. És la
discriminació més difícil d’actuar. Es diu que aquesta discriminació és la que fa
que els homes negres estiguin a l’atur, ja no només pel tema racial si no per
qüestions de ghetto i educació. També pot actuar “positivament” les dones
immigrants per a treballs precaris com recollir maduixes (delicades, s’adapten
bé perquè es repetitiu, menys conflictives...). Cada context té les
característiques molt marcades.
La “discriminació institucional” o “racisme institucional” (Carmichael i
Hamilton, 1967; Cachón 2005) : escola i habitatge  Les mateixes institucions
discriminen mitjançant pràctiques o qüestions que es fan per inèrcia.
LA MESURA DE LA DISCRIMINACIÓ
1. Estadístiques sobre la desigualtat, que ens proporciona evidència
indirecta de la discriminació: indicadors indirectes  Un no sap com
s’ha produït la dada necessitem la teoria per aplicar les causes de la
desigualtat.
2. Queixes o denúncies de discriminació  A nivell qualitatiu és molt
interessant. Cada any es pública un informe respecte com ha anat el
procés. És la punta del iceberg, ens dona informació sobre com opera el
mecanisme tot i que no podem veure la incidència.
3. Evidència a partir de la recerca  Controlar la discriminació quan passa,
aproximar-nos al mecanisme
a. Enquestes a les “víctimes”  preguntar si l’han discriminat
b. Enquestes a la població “majoritària”  discrimines als processos
de selecció
c. “Discrimination testing”  Experiments que controlen totes les
variables excepte aquesta. Ex. Restaurants de Manhattan.
Exemples sobre enquestes:
EU-MIDIS “European Union Minorities and Discrimination
Survey. Main Results Report. 2008” European Union Agency
for Fundamental Rights
The survey interviewed 23,500 people with an ethnic minority or immigrant
background across the EU’s 27 Member States, and is the largest EU-wide
survey of its kind on minorities’experiences of discrimination, racist
victimisation, and policing

Son enquestes molt intrusives però el fet de que siguen 23500 persones fa que
l’enquesta tingui validació.

MESURES PER COMBATRE LA DISCRIMINACIÓ

1. Formació dels immigrants/minories
2. Combatre les actituds/conductes negatives per part de la població
majoritària  Es necessari treballar-ho a l’escola ja que en adults les
identitats i valors ja estan instaurades.
3. Introduir polítiques específiques per combatre la discriminació:
accions positives, discriminació positiva
4. Adoptar polítiques de gestió de la diversitat dins de les empreses: la
diversitat com a valor

TIPUS DE POLÍTIQUES
• Acció Positiva (affirmativeAction)
Tota mesura d’impuls i promoció que té per objectiu establir la igualtat
mitjançant l’eliminació de les desigualtats de fet. Les mesures s’encaminena
eliminar els obstacles que dificulten que les persones d’un determinat grup o
minoria puguin gaudir dels drets de ciutadania en condicions d’igualtat (p.e.
igualar les condicions d’accés mitjançant cursos, orientació, subvencions a la
contractació de discapacitats, joves, etc.)
No només en l’àmbit racial, si no tots els grups discriminats que necessiten
mesures, eliminen obstacles que aquestes persones afronten per aconseguir
drets humans. Subvencions a empreses que contractin persones d’aquest
col·lectiu, invertir en educació de certs barris... L’acció positiva intervé en les
dificultats. L’Estat del Benestar ha de reudir el risc d’aquestes persones a no
obtenir drets.
• Discriminació Positiva ( "reverse discrimination").
Atorga privilegis als membres d’un grup que és objecte de discriminació, amb
la finalitat d’aconseguir un resultat. S’incideix directament en el“punt
d’arribada” (“quotes” per tal d’eliminar la infrarrepresentació).
La discriminació positiva, en lloc de reduir el gap, actuen directament sobre el
resultat. Assumeix que l’acció positva pot tardar temps en actuar i per tant
s’acuta sobre el resultat. Enlloc d’educar, s’apliquen quotes.
Les mesures d’ acció positiva són un deure constitucional dels poders
públics, mentre que els sistemes de quotes són simplement una tècnica que
pot fer servir qui legisla. L’acció positiva no afecta als altres
Es considera que només es poden fer servir “sistemes de quotes” adreçades
a un grup social determinat i per a un temps transitori, sempre i quan sigui
impossible aconseguir la igualtat mitjançant d’altres mesures d’acció positiva.
Els sistemes de quotes sí que afecten a altre persones.
La discriminació positiva ha d’establir-se mitjançant llei, ja que afecta els
drets fonamentals de les persones

• Igualtat en sentit formal, té una dimensió individual

• La igualtat substantiva té una dimensió “col.lectiva”, en tant que
contempla factors que depenen de la “situació” de les persones
(identitat sexual, posició social, identitat cultural, pertinença a minories
étniques, lingüístiques). En quina mesura el fet de que les persones
estiguen en una situació igual ve influït per sistemes socials. La igualtat
substantiva legitima actuacions desigualsque, tenint directament en
compte tots els factors de diferenciació o desavantatge, tracten a les
persones de forma diferent. Es contempla un tracte preferencial per tal
que finalment se les tracti de forma igual. (igualtat substantiva)
Avui en dia hi ha un debat sobre les quotes racials a EUA ja que les
persones blanques es senten víctimes d’aquestes quotes.

5 L’ARTICULACIÓ ENTRE L’EIX ÈTNIC/RACIAL I LA

CLASSE SOCIAL
L’aporofobia  “Por” a les persones pobres. Concepte filosfòfic. No es rebutja
l’estranger si no al pobre.
El prejudici racista no actua sol, actua també amb classe social. Compte amb
simplificar.
Pienso entonces en lo mucho que se habla de discriminación racial contra los
afros y los indígenas y en la cantidad de personas y de organizaciones que
luchan para erradicar este tipo de prácticas. No dudo de la importancia que
tienen estas luchas y de la necesidad de seguir adelante con ellas; pero me
pregunto si son suficientes y si no deberíamos tener en cuenta una
discriminación racial más profunda y más extendida: la que se ejerce contra
los pobres y a la cual podríamos denominar “racismo de clase”.
WILSON
Fa un análisis depurat però perillos perque l’aplica als EUA. Ell el que veu es
que el conflicto racial ja no és un ordre racial claro n el que els origens marquen
el teu lloc social si no que creu que el racismo a EUA com una expressió de
clase socials
• Conflicte racial com a manifestació especial del conflicte de classes
• La raça com a “tigre de paper”. La discriminació en base a la classe
precedeix al prejudici (ideologia que el legitima)  És la superfície de
paper, el que hi ha al darrera es precisament un prejudici de classe que
s’expressa en prejudici racial.
• Les relacions racials a USA han passat de l’opressió racial (esclavitud)
a noves barreres basades en la subordinació de classe però
s’expressen en prejudici racial
• classe mitjana afroamericana (gràcies a programes acció
positiva) ell considera que el prejudici que explica els conflictes
racistes és en realitat la infra classe negra dels guetos
• infraclasse negra dels guetos (discriminació de classe)
(Waldinger i Lichter 2002)
• Les estructures de privilegi racial i de la inequitat racial han canviat als
Estats Units. La raça segueix sent rellevant però amb un altre sentit.
EUA no ha de combatre discriminació directa si no que intentar que
aquestes persones de ghetto entrin en educació ...
• Ja no és tan necessari combatre la discriminació racial directa, sinó
incidir en l’ estructura de l’ocupació, les xarxes personals i el lloc de
residència, que conduexien a l’aïllament social i a la manca d’accés a
un lloc de treball
• Wilson conclou: “I felt therefore that the focus should shift to both race-
specific an race-neutral (including class-based) programs »
El perill es que anima a desactivar les quotes estrictament racials. Diu
que calen més quotes de classe que racials. Demana fer més
dispositius d’acció positiva en claus de classe i ghetto més que raça. És
perillós també perquè les quotes són un dret històric de EUA i que ha
costat aconseguir i que ha canviat molt-