09/01/2024

MODELS FAMILIARS

Concepte de família:

- Concepte no estàtic, que ha anat canviant al llarg de la història.

- Institució molt variable segons les cultures, les èpoques i els contextos socials
- La família com a grup bàsic de l’espècie humana i com agent socialitzador.

Terminologia:

LLAR: Persona individual o conjunt de persones que, resideixen en el mateix habitatge, comparteixen algunes
despeses comunies ocasionades per l’ús de l’habitatge i/o despeses d’alimentació. La tipologia de llars
utilitzada es basa en la presència de nuclis familiars (definició IDESCAT).

FAMÍLIA: Una família es defineix, segons els cens de 2001 com: ‘’el grupo de personas, que, residiendo en la
misma vivienda familiar (por tanto formando parte de un hogar), están vinculades por lazos de parentesco, ya
sean de sangre o políticos, e independientemente de su grado’’.

NUCLI FAMILIAR: Concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets. Exsiteixen
quatre tipus de nucli familiar. Matrimonis o parelles sense fills/es, matrimonis o parelles amb fills/es no
aparellats, mare amb un o més fills/es no aparellats i pare amb un o més fills/es no aparellats. Els pares o
mares que viuen sols amb els seus fills/es també es denominen families monoparentals. (definició IDESCAT).

PARENTESC: Llaços que s’estableixen entre persones mitjançant el matrimoni o per les línies genealògiques
(mares, pares, fills, filles, etc..) que vinculen els familiars consanguinis.

MATRIMONI: Unió sexual entre dues persones adultes socialment reconeguda i aprovada (Giddens). Unió
legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils o altres reconeguts per la llei del país –
El 3 de juliol de l’any 2005 entre en vigor la llei 13/2005, d’1 de juliol, que permet el matrimoni entre
persones del mateix sexe. (IDESCAT). Una altra definició de Família (Guiddens, 2007). Grup de persones
directament lligades per nexe de parentesc, llurs membres adults assumeixen la responsabilitat de la cura dels
fills/es.

Es pot diferenciar entre:

- Família nuclear: 2 persones adultes que viuen juntes a una llar amb fills/es propis o adoptats.
- Família extensa: Conviuen juntament amb la parella casada i els seus fills/es altres parents, bé en la
mateixa llar o bé en contacte continu.

Tipus de matrimoni:

- Monogàmia: Societats occidentals, tret associat a la família, és il·legal estar casat amb més d’una
persona a la vegada.
- Poligàmia: Més comú del que sembla habitual.
o Poligínia: Un home té diverses esposes.
 o Poliàndria: La unió llegítima d’una dona amb diversos homes
 La creta antiga, les ètnies tradicionals de Tibet, els inuit, la ètnia matrical dels mosuo
(habiten les províncies xineses de Yunnan i Sichuan) o entre els awás del Brasil)

El canvi familiar en les societats modernes: (APUNTS INFO)

Al llarg de la història s’ha produït un procés de ‘’desfamiliarització’’ de la societat.
Família extensa  Famílies actuals
(Transició generada pel propi procés de modernització d’Occident)

Perspectives teòriques sobre la família i els seus efectes en l’educació:

FUNCIONALISME
És un corrent teòric en les ciències socials desenvolupat per Parsons on la seva perspectiva d’anàlisi de la
societat és la família. Intenta comprendre la realitat social per establir per a què serveix la família i la funció
que té.
Parsons  Són funcions de la família la socialització primària i l’estabilització de la personalitat. La família
realitza funcions importants que contribueixen a la satisfacció de les necessitats socials bàsiques.

- Socialització primària: Procés pel qual nens i nenes aprenen les normes culturals de la societat on
han nascut.

- Estabilització de la personalitat: Assistència emocional pels membres de la família. El matrimoni és el

que permet que hi hagi ments sanes i madures.

MOVIMENTS FEMINISTES

Tradicionalment, l’estudi sobre la família s’havia centrat en l’estructura familiar, el desenvolupament històric
dels esquemes nuclears i els vincles de parentesc. A partir de les dècades del 1970 i 1980 el feminisme
aconsegueix que es centri també la mirada en les experiències de les dones a l’esfera familiar. Es dona una
important evolució dins de la família. Anteriorment, existia un model familiar molt marcat, amb una
estructura determinada. El moviment feminista va començar a qüestionar els aspectes que es donaven dins
dels nuclis familiars per a després, donar-los visibilitat.
L’atenció dels estudis feministes s’ha centrat principalment en tres punts:

1. La divisió del treball domèstic. (Repartició desigual de les tasques domèstiques, hi ha deigualtat)

2. Relacions de poder desigual existents dins de la família (es qüestiona el paper de les dones submises)

3. Les activitat assistencials (es qüestiona el paper de la dina en les cures dels fills, avis, cuina, menjar...)
La Llei 22/1978, del 26 de maig, sobre la despenalització del adulteri i del amancebament (moviments
feministes aconsegueixen abolir la llei contra l’adulteri de les dones)

NOVES PERSPECTIVES EN L’ESTUDI DE LA FAMÍLIA

Necessitat de reconèixer els diferents models familiars que existeixen a la societat: famílies monoparentals,
famílies reconstruïdes, parelles formades per persones del mateix sexe, etc... En conseqüència a la
transformació dels tipus de família: creació i dissolució de les famílies, canvi d’expectatives pel que fa a les
relacions personals, etc... Pluralitat de formes familiars i nous models familiars.

Estructura Familiar

Societat Industrial Societat de la informació

1. Autoritat 1. Acords - Negociació

2. Normes Verticals 2. Diàleg en tot el procés normatiu (ètica procedimental)

3. Divisió sexual del treball 3. Participació

Elisabeth Beck-Gernsheim (dona d’Ulrich Beck):

- La reinvención de la familia. En busca de nuevas formas de convivencia

- El normal caos del amor. Las nuevas formas de la relación amorosa (els dos junts):

Ramón Flecha

- Aporta el llibre de “la societat dialògica” on explica que el diàleg està cada cop més a la nostra vida:

o La sociedad dialógica. La sociología que gusta y usan personas de ciencia y ciudadanía

Famílies tradicionals

Associada a la imatge de la unitat pare-mare + fill/a -s, legítimitzada oficialmente i vinculada de per vida. (La
família tradicional es caracteritzava per una estructura extensa i troncal en què convivien diverses
generacions, i sobre la qual requeien funcions com la reproductiva, protectiva, educativa, recreativa, atenció i
cura dels malalts, transmissió de creences i educació religiosa (home, dona, fills…).

Diversitat de famílies i nous models famíliars:

Superació del model de família limitada a la biologia. Actualment, existeixen i s’accepten diferents formes
de famílies tant homosexuals com heterosexuals i tant monoculturals com multiculturals (Puigvert, Beck-
Gernsheim):
- Monoparental - Reconstruïda
- Living apart toghether - Just women
Formes de convivència

1) Tornar-se a aparellar: Diversitat de combinacions.

o Families reconstruides: amb fills i filles de parelles anteriors. Diversitat de referents, pluralitat
de veus.

2) Llars monoparentals:Pare sol, mare sola (soltera, viuda, divorciada, separada). Autonomía i
coherencia.

3) Matrimonis multiculturals: Diversitat de referents, referències. Solidaritat

4) Cohabitació. Independència. Flexibilitat.

5) Parelles homosexuals. Tolerància. Pluralitat d’opcions.

6) LAT. Living Apart Together. (Vida de parella sense convivencia). Autonomía. Llibertat. Acordar com i
quan es comparteixen temps.

7) Just women.

- Comoditat per a estar per casa.

- Complicitat i solidaritat femenina.
- Temps de conversa entre dones → Evitar renunciar a altres espais i altres amistats.
- Evitar la doble jornada → Distribució del treball domèstic.
- Evitar discussions d’ordre i neteja.
- Organitzar-se i tenir més temps lliure: xarxes solidàries.
- Si hi ha nens i nenes: diversitat de referents, diversitat d’espais.

Reflexions
- Una realitat creixent que requereix canvis (exemple: del concepte AMPAs → a AFAs)
- Avenços cap a un major reconeixement legal.
- Reconeixement social.
- Llibertat d’elecció...
No significa que la família tradicional desaparegui, sinó que perd el seu predomini, ja que apareixen noves
formes de convivència.
 FAMÍLIA I EDUCACIÓ
1. Marc Legal
La relació entre família i escola és un tema abordat en totes les lleis educatives. És importantíssim que es
mantingui un vincle entre les famílies i els centres, fet que queda reflectit en les normatives d’organització
escolar.

Famílies i organització escolar:

L’organització escolar compren unes certes estructures i agrupacions que faciliten la participació de les
famílies als centres. Aquestes són:
- AFA
- Consell Escolar
- Altres formes de participació de les famílies als centres educatius.
Les dues estructures mínimes que han d’existir en tots els centres, acordades per llei, són l’AFA i el Consell
Escolar (òrgan de govern). L’equip directiu ha de facilitar la seva creació (sobretot, la de l’AFA).

Lleis educatives (estableixen normes que fan possible la participació):

LOMLOE, 2020 (Preàmbul): Les famílies hauran de col·laborar estretament amb el centre i s'han de
comprometre amb el treball quotidià dels seus fills i amb la vida dels centres docents. Les administracions
educatives han de facilitar a tots els components de la comunitat escolar el compliment de les seves
funcions, proporcionant-los els recursos que necessiten i reclamant al mateix temps el seu compromís i
esforç.

LEC, 2009 (Preàmbul): Reconeixement del paper fonamental de les famílies i de la seva participació en la vida
escolar. Aposta per la formació de les famílies i per la seva vinculació amb els centres per mitjà de la carta de
compromís educatiu.

2. Nivell educatiu de les famílies i desigualtats

El nivell d’estudis dels pares/mares és el factor associat que més correlacions amb els resultats dels alumnes
en PISA en les tres principals competències a Espanya, països de l’OCDE i UE.
A Espanya el rendiment mitjà dels alumnes amb pares/mares amb nivell educatiu baix és de 443 punts en
ciències, 67 menys que els de nivell educatiu alt. La realitat és que la família no té perquè marcar l’èxit o
fracàs educatiu dels seus fills.
- Existeix una correlació però no una causalitat ni és determinant.
- Alguns factors que influeixen més que el niell educatiu que el nivell de les famílies: actuacions d’èxit
aplicades a l’escola i processos de la informació de les famílies.
JOYCE L. EPSTEIN:
La implicació de les famílies té més incidència en l’èxit educatiu dels nens i nenes que altres factors com
l’estructura familiar, el nivell socioeconòmic o el background educatiu i cultural.
Per tant, si la participació de la família és important per a l'èxit de l'estudiant, tal com indiquen múltiples
estudis, hem d'abordar una pregunta molt complexa: com poden més famílies, de fet, totes les famílies,
involucrar-se en l'educació dels seus fills i filles de manera que contribueixin a l'èxit de l'estudiant? Epstein
estableix estratègies de com aconseguir que això passi.
3. Barreres en la participació de la comunitat als centres educatius
Què diu la literatura científica?
- La participació de les famílies i la comunitat genera un impacte positiu tant en els processos
d’ensenyament-aprenentatge com en termes de convivència als centres educatius (Epstein i altres).
- Existeixen barreres estructurals i personals que dificulten la participació de la comunitat i els
beneficis se’n deriven. Aquestes barreres afecten sobretot als col·lectius vulnerables (si les volem
eliminar, les hem d’analitzar).

Barreres que dificulten la participació  Del centre i del professorat

- Barreres organitzatives/estructurals (temps, feina..).
- Prejudicis: racisme, classisme…
- Baixes expectatives, deficit thinking.
- Limitada formació del professorat sobre bases científiques (per saber quina eina és efectiva i quina
no).
- Temors i resistències al canvi.

L’autora afirma que…

Si volem eliminar les barreres (tant personals com del centre), haurem de
prestar especial atenció a aquells alumnes vulnerables. No són fàcils de
suprimir, per això, s’ha de treballar molt i d’una forma efectiva. A continuació,
hi ha estratègies per aconseguir incorporar i integrar les famílies als centres:
- Participació en tasques simples o supèrflues.
- Com més central és la participació, més beneficis s’obtenen.
- Quan les persones participants col·laboren amb les persones expertes
incrementa el seu coneixement i comprensió sobre l’escola.

Barreres que dificulten la participació  De les famílies

- Manca de codis acadèmics (“jo no tinc estudis”, “no entenc l’escola”).
- Internalització de teories del dèficit (prejudicis a certs col·lectius i baixes expectatives).
- Dificultats horàries.
 - Diferències culturals i lingüístiques.
- Baixa cultura de participació (se li dona poc valor).
- Desconfiança, por i desconeixença respecte a l’entorn escolar.

4. Actuacions d’èxit en la participación de familiars i la comunitat

La participació de la comunitat és vista com una pràctica per a la superació del fracàs escolar i com un
foment de la inclusió social.
Aportacions d’INCLUD-ED:
1) Hi ha evidències de què els resultats de l’alumnat depenen del context cultural de tots els agents
educatius.
2) El rendiment de l’alumnat millora quan el nivell educatiu i la participació de tots els agents educatius
augmenta.
3) Hi ha una contradicció entre l’estat de la qüestió i les actuacions implementades: mentre que s’ha
atès a la formació del professorat, no s’ha fet el mateix amb la formació d’altres agents educatius
(famílies, membres de la comunitat, etc.).
4) En les escoles on s’implementa tant formació de professorat com formació de familiars, els resultats
de l’alumnat milloren.

Estat de la qüestió.  Tipus de participació de la comunitat

IMFORMATIVA
CONSULTIVA
DECISIVA (+ impacte)
AVALUATIVA (+ impacte)
EDUCATIVA (+ impacte)
Included diu que es la que Intervenen en les activitats d’aprenentatge de l’alumnat (activitats escolars i
ens huariem d’enfocar
Les famílies són informades sobre les activitats, el funcionament i les decisions.
No prenen part de les decisions.
Assisteixen a reunions.
Participen en els processos de presa de decisions de l’escola (tenen en compte
l’opinió de les famílies).
Té un impacte limitat i una participació bàsicament consultiva.
Participen organismes legals.
Participen en els processos de presa de decisions a través de la representació en
els òrgans de presa de decisions.
Contribueixen a fer el seguiment de l’escola (rendir comptes).
Participen en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola.
Ajuden en l’avaluació de l’alumnat.
Participen en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola (l’acció educativa).
extraescolars).

Connexió dintre de l’escola – fora de l’escola

Els anomenats ‘’Decisiva, Avaluativa i Educativa’’ són un tipus de participació de la comunitat més efectius i
eficaços (amb una incidència més alta), per això, des de l’escola, hem de promoure aquestes. S’hem de basar
sempre en el que diu la recerca i en les estratègies que tinguin un rerefons científic i comprovable. Hi ha una
connexió dins de l’escola i fora de l’escola (les estratègies d’èxit educatiu es poden traslladar a casa),
exemple: programa d’aprenentatge lector (hi ha una millora en la lectura a l’escola si es treballa a casa).

Tipus d’actuacions d’èxit (INCLUD-ED):

INCLUD-ED defineix i identifica tipus d’intervencions que promouen la participació familiar i que estan
relacionades amb la participació decisiva, avaluativa i educativa, amb l’objectiu d’aconseguir la millora
educativa. Aquestes són:
A. Formació de familiars
B. Participació de la comunitat en els processos i presa de decisió
C. Participació en el desenvolupament/concreció del currículum i l’avaluació
D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge

A) FORMACIÓ DE FAMILIARS
1. Identificar quines són les característiqyes de la formació de familiars orientada a grups vulnerables que
està aportant resultats positius
2. Esbrinar quin és l’impacte que aquest tipus de formació de familiars està aportant la relació a la
millora educativa de l’alumnat.

Resultats: Característiques de la fomació de familiars amb impacte positiu (EDUFAM)

1. Participació de les famílies en la presa de decisions
2. Formació de qualitat, basada en evidències científiques
3. Estratègies de la superació de barreres lingüístiques i/o culturals
4. Estratègies per a la conciliació familiar (relacionada amb la formació)
5. Altes expectatives cap a les persones participants.
6. Èxit educatiu dels fills/es com a objectiu explícit de la formació
7. Clima positiu d’aprenentatge.

Ens endinsem a les actuacions d’èxit:

L’èxit educatiu no només implica la formació del professorat, sinó també la formació de les famílies (i que
aquesta sigui de qualitat).
El tipus de formació que reben les famílies són:
- Xerrades sobre temes específics basades en les demandes de les famílies.
- Coneixements sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
 - Classes de la llengua d’acollida.
- Orientació i formació professional.
- Tertúlies Literàries Dialògiques (TLD).
- Tertúlies Pedagògiques Dialògiques (TPD).

La clau és la participació de les famílies en les decisions sobre els continguts i l’organització de les formacions
(llibertat perquè ells decideixin com volen formar-se).
Exemples de la formació de familiar:
- Classes de diferents matèries per a pares i altres adults de la comunitat (informàtica, llengües, alfabetització…,
Albacete).
- En les TLD, es treballen autors famosos com García Lorca, James Joyce, Virginia Wolf, Cervantes, Safo de
Lesbos…Dones de nivell socioeconòmic baix, procedents de diferents cultures (algunes mai havien llegit un
llibre), gaudeixen amb la lectura d’un clàssic de la literatura universal.
- Xerrades sobre diferents temes d'interès de les famílies (Lithuania: grups multiculturals).
- Classes en la llengua del país d’acollida (UK, Terrassa).
- “After-School clubs” (Malta, espais informals de convivència entre familiars i fills/es, des de fer deures a
l’escriptura).
- Oferta d’orientació professional per a persones adultes (UK).

Millores d’aquesta actuació:

- Hi ha un increment del nivell educatiu de les famílies.
- Hi ha un increment de la participació de la comunitat en altres àrees de l’escola a més a més dels espais
educatius.
- Transforma les relacions dins de la família (millora el clima familiar).
- Les activitats de l’escola són més valorades (relació escola-llar).
- Es promou la cohesió social entre famílies immigrants i autòctones.
- L’escola vista com a servei de la comunitat.

B) PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EN ELS PROCESSOS DE PRESA DE DECISIÓ

Exemples:
a. Assemblees Familiars (Albacete, Terrassa) i Comissions Mixtes.
b. L’escola contrasta les seves iniciatives de pràctiques professionals amb els criteris de la comunitat (Malta:
Writing Programme, els professionals exposen la seva visió i estratègies, la comunitat ho ha d’aprovar).
c. Formes informals de consulta a les famílies (Finlàndia: Filosofia de portes obertes, cada familiar pot consultar,
preguntar, etc., responsabilitat compartida).
Millores d’aquesta actuació:
- Millora del comportament de l’alumnat a les aules
- Enriquiment de l’oferta educativa
- Promou la transformació de l’ambient escolar
 C) PARTICIPACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT/CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM I AVALUACIÓ.
Exemples de la participació de la comunitat en el currículum:
- El professorat comparteix les iniciatives curriculars amb les famílies i els explica per què fan certes activitats i
l’enfocament que li donen a l’ensenyament (Finlàndia: decisió a dos nivells: escola i districte).
- Les famílies poden contribuir en activitats extracurriculars, que són oportunitats per a l’aprenentatge (Malta:
Decisió conjunta entre professorat i familiars sobre l’oferta educativa). Exemple: Centro Finde (aprofitar els
espais de l’escola durant els caps de setmana mitjançant la preparació d’activitats).
- Les famílies poden contribuir en l’organització de l’aula (Albacete: assemblees diàries).
- Hi ha una implicació de les famílies i la comunitat en l’avaluació escolar anual (Albacete i Malta: avaluació
dialògica).
- Elaboració de plans individuals per a l’alumnat de preescolar, en col·laboració amb les famílies (Finlàndia).
*Centro finde: (Extensión del tiempo d’aprendizaje, refuerzo educativo para el alumnado, educación no formal,
participación de la comunidad…)
Millores d’aquesta actuació:
- Corresponsabilitat entre escola i família en els processos i resultats de l'aprenentatge.
- Coordinació dels serveis i de l'oferta educativa al barri o poble.

D) PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EN LES AULES I ESPAIS D’APRENENTATGE

Exemples de la participació de la comunitat en les aules/espais:
- Diversos membres de la Comunitat educativa diversos entren i participen dins l’aula (Terrassa, Albacete: Grups
Interactius, Finlàndia: Homework Clubs).
- Voluntariat dins de l’escola.
- Utilització dels recursos humans.
- Biblioteca tutoritzada (fora de l’horari lectiu).
Millores d’aquesta actuació.
- Millora el comportament de l’alumnat.
- Suposa un suport (amb recursos addicionals) per l’alumnat amb més dificultats dintre de grups heterogenis.
- Incrementa l’atenció que es dona a tot l’alumnat.
- Incrementa la motivació i l’atenció a l’activitat.
- La diversitat que hi ha entre el voluntariat enriqueix les interaccions.
- Corresponsabilitat.