TEMA 1.

INTRODUCCIÓ A L’ANTROPOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

- com ens convertim en éssers culturals?
- 1 sola humanitat i 1 sola forma d’organitzar-nos  nous mons possibles
- disciplina (antropologia de l’educació) critica qualsevol producte humà
- és revolucionària
- els humans s’enculturen = procés pel qual els membres d’una cultura transmeten les seves
normes, valors i creences a les noves generacions. A través de la socialització i l’aprenentatge,
els infants i joves aprenen a adaptar-se i participar en la seva cultura.
- procés de transmissió i adquisició (T/A): procés a través del qual els membres d’una cultura
transmeten les seves creences, normes i valors a  noves generacions + com aquestes són
apreses i internalitzades pels membres més joves de la comunitat.
- procés produït a través socialització
- no només transmissió de coneixements i habilitats pràctiques, sinó que també és
transmissió de valors + creences que son importants per a la vida en comunitat
- socialització la persona s’incorpora en un col·lectiu, en una societat (espècie de
reclutament)
- a través: mecanismes (família, escola, institucions socials, etc.)
- s’aprèn a través de imitació + observació + experimentació + interacció social, etc
- a la vegada que els individus van aprenent a adaptar-se i a participar en la seva
cultura, també adquireixen coneixements, habilitats i actituds que són considerades
importants per a la vida en la seva comunitat específica.
- joc per aprendre a fer coses dins la societat, es juga a reproduir la cultura (enculturació) i
(socialització) dins d’unes normes específiques de cada cultura
- element de transmissió cultural, principalment durant la infància
- la cultura és dinàmica i canviant

1. CONCEPTES

- l’escola única institució política per la que passen tots els humans (universal)
- com s’ha de pensar?, que compta com a saber?
(*) que fan les societats per a tenir les mateixes característiques culturals
1. combinació de l’antropologia amb la psicologia:
- infància
- com es produeixen els subjectes culturals relacionats amb les necessitats
d’adaptació?
2. desenvolupament de l’escola
3. escola element de reproducció de la desigualtat: el rendiment depèn de la seva
intel·ligència o de l’esforç (responsabilitat individual)
4. desenvolupament posterior i actual
- estratificació cultural (currículum ocult l’escola no és responsable dels resultats, tot
el que es queda fora no val)

- George Spindler (2):

- perspectiva etnogràfica: defensa que la investigació etnogràfica era crucial per
comprendre les pràctiques educatives i les experiències dels alumnes en diversos
contextos culturals
- model de l’aula com a cultura: mostra aula =entorn social complex amb les seves
pròpies normes, valors i creences que afecten a l’aprenentatge dels alumnes
- estudis comparatius: estudis comparatius sobre l’educació en diferents cultures i
contextos, va destacar importància comprendre les diferències culturals per
dissenyar programes educatius efectius
- reflexió crítica: va promoure la reflexió crítica sobre pràctica educativa i ca destacar
la importància de qüestionar les suposicions i creences implícites en la pràctica
educativa per millorar-la
- integració de la teoria i la pràctica: va argumentar que la teoria i la pràctica eren
interdependents i que investigació educativa hauria de basar-se en la integració de la
teoria i la pràctica per desenvolupar intervencions educatives eficaces
- esquema de Whiting and Child estructura conceptual que va ser desenvolupada per la
parella d’antropòlegs John Whiting i Beatrice Whiting, per a estudiar l’educació en diferents
cultures.
Aquesta estructura conceptual es va establir a través de la seva investigació etnogràfica en
diferents cultures, i es va presentar per primer cop en el llibre “Child Training and Personality:
A Cross-Cultural Study” (1953).
Compta amb cinc categories interrelacionades, les quals influeixen en el procés educatiu:
1. Activitats i tècniques d’aprenentatge: referència a les activitats + tècniques +
pràctiques que es fan servir per ensenyar als infants. (les escolars + les quotidianes
+ el joc)
2. Objectius educatius: objectius + metes que es volen aconseguir a través de
l’educació varien d’una cultura a una altra + inclouen els objectius pràctics, com
els valors i les creences culturals
3. Estructura social: aquesta categoria fa referència a les estructures socials, com ara
la família, la comunitat i l’escola, que influeixen en el procés educatiu. Les
estructures socials també influeixen en la manera en què s’organitzen les activitats
i els objectius
4. Processos de socialització: processos pels quals els infants aprenen les normes,
valors i creences de la cultura en què viuen. Això inclou no només l’educació
formal sinó també la informal que es fa a través de les relacions socials
 5. Característiques de l’infant: característiques individuals dels infants, com ara la
seva edat, el seu sexe, la seva personalitat i les seves necessitats afecten a la
manera en què els infants aprenen + interactuen amb el seu entorn educatiu

2. APORTACIONS DE MARGARET MEAD

- escola de cultura i personalitat
- Adolescència i Cultura en Samoa (1928), Polinèsia
- comparació de la adolescència per sexe
- correlació entre models de persona i entorn cultural no ho va teoritzar però si
formular a nivell empíric
- que s’espera d’un quan es fa gran amb una visió de gènere
- incorpora la societat de la pròpia antropòloga en la pregunta de la investigació
NOVETAT permet fer preguntes universals sobre les cultures
- polèmica Derek Freeman 1983 escriu un llibre sobre la construcció i desconstrucció
d’un mite antropològic, llibre dedicat a Margared Mead i altres crítiques sexistes
- les dones natives que una vegada havia entrevistat Mead diuen que el que
ella va dir al seu llibre era mentida
- procés de cristianització de la dona
- Freeman desmonta a Mead com a figura antropològica no es vera
- Sexe i temperament en tres societats primitives; Male and Female (anys 60)
- bases per desmuntar la naturalització de diferències i desigualtats patriarcals
(precursora del concepte de “gènere”)
- pionera en desmuntar el concepte (que no s’utilitzava) de gener els atributs socials
i culturals de la inferiorització de les dones i la seva internació
- la personalitat es construeix amb la cultura
- diferències entre homes i dones estan construïdes culturalment
- feminització dels cossos femenins i masculinització dels cossos masculins
- Growing up in New Guinea (anys 60)
- criança a la illa de Manus – cosmovisió animista
- es centra en les pràctiques de criança
- allò que pareix natural a la infància és la base de la socialització moral
- es centra en el procés de la culturació
- Cultura i compromís (1970)
- bases teòriques del canvi social (com explica l’antropologia el canvi social) i de
l’antropologia de la joventut
- societats post-figuratives / co-figuratives / pre-figuratives
- post-figuratives: generació jove se’ls demana imitar a l’adulta (els
progenitors) recompenses quan la generació jove s’aproxima a l’adulta
- co-figuratives; procés de canvi cultural profund. Coneixements i sabers de la
generació adulta ja no donen resposta als reptes de la generació jove
aquesta ha d’aprendre entre iguals per construir una nova resposta= 1r procés
de canvi cultural
- pre-figuratives: discontinuïtat socialitzadora perdem la capacitat de
resposta del entorn que coneixem i no la substituïm, sinó que comença’m a
inventar (la pròpia generació adulta troba que el seu saber ja no és vàlid)
- aprenentatge basat el conflicte cognitiu s’ha d’entrar en conflicte amb el que
pensaves
3. APORTACIONS DE BEATRICE, JOHN WHITING I IRVING CHILD (1954)
- psicologia cultural + antropologia per saber com es conformen els individus
- projecte que compara per primera vegada 6 entorns Kenia, India, Japo, Filipines, Mèxic i
EEUU = Sic Cultures Project
- primera vegada d’entnografia en equip
- interès com es creen les personalitats culturals, quina és la intenció de la socialització en
diferents espais
- explora l’efecte dels Entorns d’Aprenentatge en els comportaments socials infantils
- 134 infants entre 3-11 anys; 2000 observacions de 5 minuts i 10000 interaccions
codificades
- es repeteixen 12 categories de comportament social a les 6 cultures, més
encoratjades o més reprimides segons contextos (i el model d’adult que es vol
aconseguir): cura, dependència, sociabilitat, dominància, agressivitat (diferents
gradacions que arriben fins a 12)
- que es doni força a determinats comportaments socials depén orientacions
individualistes vs. Col·lectivistes per context i nivell de desenvolupament i organització
tecno-econòmica

4. GEORGE ILOUISE SPINDLER

- George pare de l’Antropologia de l’educació
- impulsen que els joves analitzessin l’escola com el principal mecanisme de adquisició cultural
 entorns, agents i mecanismes
- escola es presenta com = entorn superior d’aprenentatge i socialització  principal
mecanisme de estratificació
- la transmissió de la cultura: reclutament, manteniment i pressió cultural (1967)
- reclutar  convertir en la nova generació en membres
- mantenir  aprendre tot allò lo necessari per a reproduir la cultura (enculturació)
- pressió cultural segons els diferents entorns
- Thematic Apperception Test i diversitat cultural apliquen aquest test a diferents cultures
per veure les reaccions a diferents escenes ambigües
- volia veure micro variacions
- primera col·lecció d’estudis sobre enculturació i socialització
- Why are there no drop-outs among the Arunta and the Hutterites? (1989)
- no de l’escola si no de lo cultural
- no existeix l’imaginari que l’infant no arribi a ser un adult funcional (col·lectivista i
integradora)
- Michael Cole: the New Mathematics and the Old Culture
- Harry Wolcott: the Man at the Principal’s Office
- John Obgu: the Next Generation: An ethnographic education in an urban
neighborhood

5. ROBERT LEVINE / BARBARA ROGOFF / DAVID LANCEY

-Levine: compara el objectius de supervivència amb els de desenvolupament (en les societats
que no hi ha un risc físic, estratègies més individualistes)
- objectius socialització parental : supervivència vs desenvolupament
- societats amb/sense riscs material pels infants
- projecció d’expectatives parentals - estratègies de socialització
- les diferències culturals poden influir en l’educació, tant en els objectes de l’educació com en
les formes d’ensenyar i aprendre
- l’educació no es pot separar de la cultura en la qual es desenvolupa i que l’educació no ha de
ser vista com a un procés cultural que es transmet de generació en generació (les pràctiques
educatives varien d’una cultura a una altra)
- Barbara: participació guiada (no s’ha d’excloure als infants) – aprenentatge cultural
- formes de manipular infants i relacionar-se amb nadons i criatures es fa un
aprenentatge d’un tipus o d’un altre
- els infants han de ser  descobrir / moldejar / estimular
- “cultura de l’aprenentatge” pràctiques i creences compartides per un grup sobre
com s’ha d’aprendre i ensenyar. La cultura de l’aprenentatge d’una comunitat pot
influir en com s’ensenya i s’aprèn en aquella comunitat
- Lancey: el culte a l’infant i la discontinuïtat socialitzadora
- objectificació, satisfacció / mercaderia, tràfic
- infantesa i adolescència retallades infants i joves son nínxols de consum: son
estimulats a consumir i també son objectes de consum
- criança vs escolarització, cura vs aprenentatge, sociocentrisme vs egocentrisme,
societat vs individu, cooperació vs competició
- l’educació en societats tradicionals és més integrada amb la vida quotidiana i com els
infants aprenen a través de l’observació i la participació en activitats pràctiques

5. APORTACIONS DELS AUTORS PRINCIPALS

- Lev Vygotsky: teoria del desenvolupament cognitiu
- destaca importància del context social i de la cultura en la construcció del
coneixement. Sobretot, la importància dels “zona de desenvolupament proper” en el
procés de l’aprenentatge = espai entre el que un infant ja sap i el que pot aprendre
amb la guia d’un adult o d’un company més expert.
- Jean Lave i Etienne Wenger: teoria de la Comunitat de pràctica
- ressalta importància de l’aprenentatge a través de la participació en comunitats
socials que comparteixen interessos, pràctiques i valors relacionats amb un tema o
activitat concreta.
- Margaret Mead:
- analitza diferents formes de socialització en diferents cultures + destaca
importància de la cultura en el desenvolupament de la identitat i del comportament
- Clifford Geertz: teoria de la interpretació cultural
- ressalta importància de la comprensió del significat cultural en la interpretació del
comportament humà i en l’aprenentatge
- Bronislaw Malinowski: teoria funcionalista de la cultura
- destaca importància de la cultura en la satisfacció de les necessitats bàsiques de les
persones, a més de en la regulació del comportament social
- Jean Piaget: teoria de desenvolupament cognitiu
- s’enfoca importància de la construcció activa del coneixement pels nens, a través
de la interacció amb l’entorn
- Paulo Freire:
- analitza educació com a eina de transformació social + crea pedagogia crítica:
cerca fomentar la consciència crítica i la participació en la societat
TEMA 2. SCHOOLING THE WORLD. VISIONAT, ANÀLISI I DEBAT
- Coneixement escolar com a emancipació (igualar el coneixement) + escola com a
reproductora de les desigualtats i d’un ordre social estratificat
- pedagoglització del cicle vital, de la noció d’infant/adolescent/jove, noció d’adult competent,
etc  pedagogia per a transformar la cultura humana
- mercantilització convertir el dret d’educació captius pel mercat
- escola imposa un ordre semblant al que s’imposa a la classe treballadora
- competitivitat per mitjà de l’escolarització
- Emancipació
- pedagoglització
- mercantilització  anar a l’escola per després ser gran i tenir molt de doblers

COMENTARI DEL DOCUMENTAL

- exportació del model occidental d’escola i els processos de transmissió i assimilació (T/A)
cultural:
- com es resol la paradoxa del dret a l’educació obligatòria amb respecte cap a la
diversitat cultural?
- no exportar primer de tot el model educacional, que sorgeixi des de la comunitat
- educació contextual
- reequilibrar els continguts del currículum (fer realment una història del món)
- poden coexistir diverses formes d’emancipació culturalment específiques? Quin paper
hi juga l’escola?
- han d’existir formes específiques d’emancipació
- més diàleg entre famílies i professorat  ens agradaria que jugués
- escola estableix unes jerarquies i unes ruptura (pensament crític) entre fills/es-
progenitors
- models occidentals vs models tradicionals de T/A cultural
- quines haurien de ser els criteris per a la selecció i organització de continguts?
- diverses formes de coneixement però accessibles a tothom
- on queda el “first do not harm”?
- com reconciliar l’etnografia amb l’activisme social? Quins son els problemes que
planteja Schooling the World per a l’Antropologia de l’Educació?
- Quan s’ha d’intervenir? Com s’ha d’evitar l’etnocentrisme? Qui està legitimitat per
representar a qui?
* “first do not harm” jurament hipocràtic
- primer apartat del codi ètic de l’antropologia

RESUM DEL DOCUMENTAL

- examina impacte de l’educació occidental en cultures indígenes de tot el món
- a través d’entrevistes amb educadors, antropòlegs i membres de comunitats indígenes, el
documental explora com l’educació occidental ha duit a la pèrdua del coneixement i de les
pràctiques culturals úniques de les comunitats indígenes + com això ha afectat al seu benestar
i a la seva capacitat per mantenir la seva forma de vida
- argumenta que: educació occidental, amb el seu enfocament en la ciència, la tecnologia i
l’individualisme, ha duit homogeneïtzació de l’educació global i ha deixat de banda les
necessitats i valors de les cultures locals
- assenyala educació occidental ha duit a la creació d’una classe educaca + privilegiada en les
societats on la majoria de persones segueixen vivint en la pobresa i desigualtat (relacions de
poder)
- entrevistes amb persones de comunitats indígenes a l’Índia, Ladakh i altres llocs, se’ns mostra
com l’educació occidental a duit a la pèrdua de coneixements i pràctiques tradicionals, i com
els joves que han estat educats en escoles occidentals sovint perden l’interès en la seva pròpia
cultura i tradicions (els deshumanitza i aliena en certa manera)
- destaca exemples de projectes d’educació alternativa que cerquen integrar els coneixements
i les pràctiques culturals locals en l’educació formal i com aquests projectes poden ajudar a
preservar la diversitat cultural + promoure la sostenibilitat

PAULO FREIRE: EDUCACIÓ ALLIBERADORA

- els sers humans aprenguin a llegir no solament “la paraula”, sinó també a llegir al seu “món”
 desenvolupament del coneixement crític, potenciar el pensament i auspici la reflexió del
individu
- crítica l’educació tradicionals (educació bancària), una pedagogia centrada en el mestre i no
en l’alumne, una pedagogia que no té en compte l’experiència i el coneixement dels estudiants
- acció comunitària no individualista
- tot acte educatiu es eminentment un fet polític i que, conseqüentment, els mestres no fan un
treball objectiu, sinó que cada una de les seves accions estan eminentment lligades a un
projecte ideològic, qualsevol que sigui aquest.
- necessitat d’entendre conceptualment que significa la cripticitat, la capacitat de mirar el món
des d’una posició humanista, crítica i solidària
- anàlisi el paper fonamental del canvi en l’Escola Nova, u moviment que va pertànyer a Freire i
es fa una anàlisi de les diferències entre aquella i la pedagogia de Freire
- educació tradicional= memorització + repetició estudiants passius i que no qüestionen la
seva realitat
- educació alliberadora= enfocament crític + reflexiu en el qual els estudiants aprenen a través
de la reflexió sobre la seva pròpia experiència i la comprensió de la realitat social en la que
viuen
- ha de ser un procés dialògic, on l’educador com l’educat aprenguin mútuament
- els educadors no han d’imposar el seu coneixement als estudiants, sinó fer feina amb
ells per a crear coneixement junts + fomentar la creativitat + pensament crític

TEMA 3. L’ESCOLA
1. DE LA T/A CULTURAL AL FOCUS MULTINIVELL (SPINDLERS I DEIXEBLES)
- The Next Generation, 1967. Dos tipus de minories, etnografia multinivell el que pasa en les
institucions socials (escola) reflecteix el que passa escola, però no podem entendre tot el que
passa defora mirant l’aula
- s’ha d’analitzar cada nivell en un context més ampli
- relacions entre conflicte macro amb els conflicte micro dins de les aules
- desigualtat paper important dins antropo combinada
- a Kwakiutl village and school, 1964. El maestro como enemigo, la escuela i el pueblo
- escola entra en competència amb el temps per aprendre a pescar
- divisió individualitzada de les tasques escolars
- allà l’aprenentatge es cooperatiu
- que passa amb la diversitat cultural i l’escola nacional a la metròpoli antropologia at home,
problemes derivats a la diversitat cultural
- perquè les desigualtats educatives es concentren i persisteixen entre certs grups de classe i
origen? I per sexe?
- pregunta que també interessava al govern americà i a l’antropo de l’educació
- com funcionen les institucions escolars?
- comparar societats i entorns per a entendre els èxits i el fracàs del T/A
- desenvolupament de l’etnografia escolar
- la intervenció educativa sempre es centre en l’alumnat (imputant-lo els dèclicits de
l’escola) i no en l’educació en si

2. ETNOGRAFIA DE LA REPORODUCCIÓ, PRODUCCIÓ, RESISTÈNCIA I CONTRANARRATIVA

- anàlisi de l’escola a la cultura capitalista (de la societat origen dels antropòlegs)
- s’allunya la mirada
- escola genera cultures de resistència funcionals a la reproducció
- importància dels espais informals dins les escoles (passillos, patis, etc.)
- obra important: Learning to labour, Learning deep in the capitalista heart of Texas culture
- el que s’aprèn es una subjectivitat capitalista (escola individualista, competitiva, etc.) +
currículum ocult
- igualtat d’oportunitats sense equitat educativa
-etnografies escolars dins les escoles

3. ETNOGRAFIES DE LES POLITIQUES EDUCATIVES A LA PRÀCTIVA, LOCALS O

INTERNACIONALS
- Errors de les polítiques educatives desigualtat d’oportunitats
- qui informa sobre les necessitats reals ? quines ideologies estan en lloc?
- importància d’etnografia de les ideologies polítiques educatives
- la caixa negre: Coleman, 66-67
- “caixa negra” noció que el procés educatiu amaga els mecanismes que determinen
l’èxit o el fracàs educatiu. Són tots els factors que influeixen en el rendiment acadèmic
i en l’èxit educatiu dels estudiants, que no són directament observables o mesurables,
com ara les actituds dels estudiants, les expectatives dels pares, els efectes de la
segregació escolar, etc
- Coleman la fa servir per argumentar factors fora de l’escola, com la situació
socioeconòmica i cultural de la família i el barri, tenen un paper més important en el
rendiment acadèmic dels estudiants que els factors interns a l’escola, com ara els
programes educatius + recursos materials
- èmfasis importància de considerar les condicions socials i econòmiques més amplis
en les quals els estudiants viuen i aprenen, en lloc de centrar-se només en les
pràctiques escoles + polítiques educatives
- macro enquesta quantitativista  informe Coleman
-caixa negre =escola  etnografia escolar multinivell (ha de tenir en compte el inpout
tant en micro con en macro)
- input missatges rebuts de la família, expectatives, professors, etc
- output on s’acaba

TREBALL D’AUTOANÀLISI
- 1ª fase: equació personal perquè vàrem posar el que vàrem posar i perquè no vàrem posar
una altra cosa. Ho hem d’analitzar com si no fóssim noltros
- anàlisi del discurs (autoanàlisi): eina fonamental de les ciències socials per a interpretar un
relat
- quins elements hi ha?
- quins elements no hi són?
- quins elements institucionals ha remarcat?
- quins vincles socials hi apareixen?
- 2ª fase: anàlisi sistemàtic a partir de dos autors

1. JEAN ANYON: sociologia, marxista que publica a s. XX

- mostrava a l’escola com eina de les classes obreres per enfrontar-se al poder: processos
d’emancipació, en contra posició a l’escola com a eina reproductiva de les formes de poder i
estatus
- el seu llibre “Classe social i coneixement escolar”: etnografia comparativa
- perquè hem passat de l’escola reivindicativa a l’escola obligatòria?
- perquè es generen grups d’exclusió?
- culpabilització dels estudiants
- sosté: correlació entre classe social dels estudiants - forma en que s’ensenya a
l’escola (=l’educació no és igual per tots i les escoles poden perpetuar les desigualtats
socials)
- escoles d’àrees més pobres enfocament de l’ensenyança més mecànica / escoles
d’àrees més riques creativitat + pensament crític
- enfocament mecànic de les escoles d’àrees pobres reflexa paper que s’espera dels
estudiants de baixos ingressos: treballadors manuals i d’oficina no qualificats
- ensenyança perpetua les desigualtats socials no permet als estudiants de baixos
ingressos desenvolupar habilitats crítiques i creatives necessàries per a competir en un
mercat laboral més avançat
- discuteix la importància del context social i econòmic en l’educació, senyalant que les
desigualtats econòmiques i socials poden afectar negativament a la qualitat de
l’educació
- les classes socials= fenomen universal, altres són contextuals etnografia ha de ser
comparativa i holística
- missatges que rebien els estudiants:
- c. Obrera: portar-se be i executar instruccions (ACOMPLIMENT)
- c. Mitjana: si t’esforces hi arribaràs (MÈRIT I COMPETÈNCIA)
- c. Alta: tots podem i si no, et donam alternatives (CAPACITAT)
- naturalització i interiorització de les desigualtats educatives
- qui produeix el coneixement?
- c. Obrera: el coneixement ve de fora
- c. Mitjana: de tot arreu, coneixement ambulat, memorístic i enciclopèdic
- c. Alta: del teu cap, d’internet, de conèixer, no és un procés vertical
- els estudiants poden crear coneixement?
- c. Obrera: no
- c. Mitjana: si i no (tenint l’excel·lència al currículum)
- c. alta: si, investigant i explorant

2. BOUIRDIEU: sociòleg i antropòleg

- quines són les estratègies per aconseguir capital econòmic? A partir del capital cultural:
relacions que determinen l’estatus i del capital social (habitus de classe, sexe...)
- habitus= formes en que les experiències i les pràctiques quotidianes influeixen en la forma en
que els individus perceben, pensen i actuen en el món social
- conjunt de disposicions duradores i generalitzades que s’adquireixen a través de la
socialització i que influeixen en la forma en que els individus experimenten,
comprenen i actuen en el món social
- anàlisi de la família, classe, sexe... més enllà de l’experiència escolar
- capital cultural INCORPORAT:
- ubicació en el món: habitus
- com et comportes a l’escola corporalment, manera de xerrar, postura,
seguretat...
- capital cultural OBJECTIVAT:
- cultural material del nostre entorn
- quins objectes domines i reconeixes, quina roba duus, quins objectes te són
familiars
- capital cultural INSTITUCIONALITZAT:
- els títols institucionals que validen el coneixement: credencials
- això ens defineix, elements de jerarquització, els professors perjutgen i classifiquen en funció
d’aquetes capitals. Ens apropa o ens allunya de l’èxit escolar? On t’ubica el teu capital cultural
des de la base?
- també influeix el llenguatge

3. PAUL WILLIS: “LEARNING TO LABOUR” (1977)

- anàlisi de les relacions entre l’educació + la classe social a Anglaterra durant els anys 60 i 70 i
els efectes que tenen les pràctiques educatives en la formació de la identitat i la cultura juvenil
- aportacions principals:
- desafiament al paradigma funcionalista de l’educació: qüestiona la noció de que
l’educació serveixqui com a mecanisme per mobilitat + seva funció sigui simplement
la transmissió de coneixements i habilitats. Argumenta que l’educació també és un lloc
on es transmeten valors, normes i identitats socials i, que la seva funció real és la
reproducció de les estructures de classe
- anàlisi de la cultura juvenil
- efectes de la socialització: l’educació no només transmet coneixements, sinó que
també socialitza els estudiants en les normes + expectatives de la societat dominant
els estudiants aprenen les habilitats + actituds necessàries per ocupar els rols que els hi
corresponen dins de l’estructura social
- crítica de les pràctiques educatives: Willis qüestiona les pràctiques educatives
dominants, com ara l’ensenyament magistral l’avaluació i la disciplina, argumentant
que aquestes pràctiques alienen als estudiants i els aparten dels processos
d’aprenentatge autèntic. Així, el seu estudi planteja la necessitat d’un canvi en les
pràctiques educatives per fomentar l’aprenentatge autèntic i significatiu