INTERACCIONISME I CONSTRUCCIONISME

Recordem:
COGNITIVISME SOCIAL: la manera en que la gent adquireix, processa, organitza i usa el coneixement i la
informació del seu entorn social (els altres, esdeveniments i ell mateix).

PROCESSOS COGNITIUS: Memòria, percepció, atenció, presa decisions…

La informació dels altres, esdeveniments o nosaltres mateixos l’emmagatzem en ESQUEMES

(coneixements i creences).

Diferents tipus d’esquemes:

- Nosaltres
- Persones
- Grups i categories socials (CATEGORIES)
- Esdeveniments (scripts)

Al mateix temps els esquemes condicionen les nostres relacions personals, percepcions, tractament de
la informació nova, presa de decisions, emocions, conducta…

INTERACCIONISME SIMBÒLIC

Premissa bàsica: La naturalesa humana i l’ordre social són producte de la comunicació

simbòlica entre la gent. Els individus creen i sustenten les institucions definint l’acció i
significats a través dels gestos simbòlics.

- IMPORTÀNCIA DELS SIGNIFICATS

- IMPORTÀNCIA DE LA INTERACCIÓ SOCIAL
- EL CARÀCTER ACTIU DE LA PERSONA

La societat (cultures, institucions i nosaltres) està produït i reproduït a través de les nostres
interaccions amb els altres a través del significats del llenguatge i la nostra interpretació
d’aquest llenguatge.

Blumer (1969):

1. Actuem cap als altres en funció dels seus significats

2. Els significats no són inherents, sinó negociats en la interacció amb els altres
3. Els significats poden ser modificats i canviats a través de la interacció.

La comunicació és satisfactòria quan compartim significats similars dels objectes: No només

depèn de les propietats dels objectes, sinó també del que pot fer la persona amb aquest
objecte: El significat ve condicionat o està en relació als nostres plans d’acció (assignem
significats a partir de com nosaltres o els altres planifiquem usar aquests objectes).

Aprenem el significat de les coses a través de la INTERACCIÓ amb els altres. Aquests significats
poden canviar a través del temps en funció de la interacció social. ELS SIGNIFICATS ES
NEGOCIEN: L’I.S. percep a les persones com a proactives i buscadores de finalitats. La gent
formula plans d’acció per aconseguir els seus fins. Molts plans d’acció només s’assoleixen
cooperant amb els altres: definint de manera consensuada la situació.
 INTERACCIONISME I CONSTRUCCIONISME

Les interaccions socials sempre tenen algun grau de impredictibilitat i indeterminació: Arribem
a consensos, interactuem amb els altres negociant contínuament nous significats o reafirmant
els vells.

CONSTRUCCIONISME SOCIAL

Premissa bàsica: Expliquem, descrivim i comprenem el món a través d’artefactes socials que
resulten de l’intercanvi sempre històricament situat entre les persones. Els termes a través
dels quals comprenem el món i a nosaltres mateixos són PRODUCTES, ARTEFACTES SOCIALS,
RESULTATS DE L’INTERCANVI ENTRE LA GENT EN MOMENTS HISTÒRICS CONCRETS.

Focus d’interès: Aquells processos socials dels quals sorgeixen suposicions comunes
sobre la naturalesa d’allò real, racional i bo. El significat del llenguatge en la construcció d’allò
que és real i racional. A TRAVÉS DELS PROCESSOS SOCIALS (INTERACCIONS)

La memòria, les emocions, la ment, la intel·ligència, la felicitat, la infància, la masculinitat, la

moralitat, el “jo”… són artefactes culturals. Usem etiquetes lingüístiques per definir la realitat
externa i interna (existents en el propi llenguatge) que no són miralls d’aquesta realitat, sinó
convencions lingüístiques. El llenguatge té la capacitat per reificar conceptes convertint-los en
objectes quasi-reals.

Per exemple, els estudis sobre la malaltia mental: Explora el caràcter construït dels conceptes
psiquiàtrics en relació a la malaltia: interessos polítics i ideològics dels diagnòstics. S’interessa
per les condicions històriques, culturals i polítiques que generen diverses classificacions de la
malaltia.

Els continguts dels nostres discursos són productes vinculats a realitats històrico-culturals i
susceptibles a modificació i canvi. Estan subjectes a factors socials, històrics, polítics i culturals
(socialment situats) i socialment compartits. Aquests constructes “discurren” entre les
persones (realitat socialment construïda). Exemple: ARTICLE de Kimmel sobre constructe social
masculinitat.

ARTEFACTES: Suposicions sobre allò que és real, bo, correcte, cert.

Les persones compartim i creem la realitat social a través del llenguatge i discursos, és una
realitat històrica i cultural. Compartim percepcions, idees, actituds, records, pensaments… La
socialització permet al nen en desenvolupament participar en les tradicions d’una cultura o
subcultura.

Com construïm la realitat? A través dels discursos i narracions compartits o construïts

conjuntament en els processos socials. Finalitat: donar sentit i coherència als esdeveniments al
llarg del temps. Per tant, les relacions són prèvies al funcionament individual: Els principals
ingredients del funcionament humà s’engendra dins del procés social. Les actituds i el
raonament són accions discursives, la psicologia s’ha de retirar del cap i es col·loca dins de
l’esfera relacional.

Els artefactes/construccions socials es construeixen a través de les accions (amb significat)

conjunta de les comunitats: A partir del context relacional es creen els mons i la realitat. Tot
existeix a partir de les relacions, dins dels límits que estableix el nostre llenguatge.
INTERACCIONISME I CONSTRUCCIONISME