Medi social

Educació per la ciutadania

POWER POINT
A. Activitat d’exploració d’idees prèvies
1. Identifiqueu i completeu algunes accions ciutadanes que realitzeu per determinar: Quin és el meu nivell
de compromís ciutadà?

2. En quin nivell us situeu personalment? Per què?

• Nivell I Ciutadà personalment responsable
• Nivell II Ciutadà participatiu
• Nivell III Ciutadà compromès pel canvi i que actua
per millorar el seu entorn

3. En quin nivell creieu que s’han de situar els

mestres? Justifiqueu-ho ¿Qué clase de ciudadano?
La política de educar para la democracia JOEL
WESTHEIMER & JOSEPH KAHNE (pàg. 9)

B. Introducció dels continguts

1. Què s’entén per educació per a la ciutadania?

• La ciutadania és una definició construïda històrica i culturalment (Rev. Francesa 1789 promulgació dels Drets
de l´home i el ciutadà). “De súbdits a ciutadans”.
• La moderna ciutadania es va desenvolupar amb la idea d’estat-nació on nacionalisme i ciutadania s’han
vinculat
• El reconeixement de la ciutadania en l’actualitat emana de la DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS (1948).
• La ciutadania té dimensions jurídiques (llei i dret), polítiques (sistema polític), econòmiques-socials (relacions
socials i laborals) i culturals (patrimoni i història)
• Els infants i adolescents estan exclosos de la plena ciutadania, però l’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA dels
joves és clau per al futur
• Guanyar, construir i exercir la ciutadania depèn en gran mesura de com es vincula amb l’educació.

1.2 Alguns principis “El aprendizaje para el futuro

y la educación para la convivencia democrática
pueden lograrse mediante un planteamiento
correcto y apropiado de la “educación cívica”,
que se caracteriza por mirar hacia dentro (la
propia sociedad), hacia fuera (participación social
y ciudadana) y hacia delante (pensar el futuro)”.

Però quina mena de ciutadà ens proposem

educar?
1.3 Una proposta de definició
 L’expressió “Educació per a la ciutadania” (EpC) es refereix al: Conjunt de coneixements, habilitats i valors
escolars destinats a formar als joves per a què assumeixin els seus rols i responsabilitats com a ciutadans i
ciutadanes d’una societat democràtica, lliure, plural i tolerant.

2. Marc conceptual
• L’EpC es fonamenta en una diversitat de conceptes procedents de: – Ciència política – Educació cívica que convé
clarificar per a que es pugui ensenyar a les aules.
• Per a establir el marc conceptual partim de la definició que fa el marc europeu d´educació (Eurydice) al 2005:
o La finalitat de l’EpC vol garantir que els joves esdevinguin ciutadans actius i responsables, capaços de contribuir
al desenvolupament i al benestar de la societat en la que viuen.
o Els objectius i continguts d’aprenentatge se centraran en:
§ a) la cultura política (conceptes)
§ b) el pensament crític (habilitats)
§ c) la participació activa (actituds i valors)

2.1 Un marc teòric fonamentat en el concepte de “democràcia”

- El marc teòric s´ha de fonamentar en una idea de democràcia com una realitat “en construcció” que forma part
de tots els àmbits de la vida quotidiana.
- El model conceptual es construeix a partir de les aportacions de les ciències socials i la filosofia i en les finalitats
educatives d’aquests àmbits del coneixement

2.2 Conceptes clau

Però quina mena de ciutadà ens proposem educar?

C. Estructuració dels coneixements

1. PLURALITAT: Reconeix l’existència de diverses persones, llengües, idees, pensaments, creences, cultures...

FONAMENTS IDEOLOGIA, CREENCES I VALORS

a. S’explica a partir del concepte de diferencia entre les persones i entre els grups socials. La diferència es pot
entendre com a positiva (la diversitat és una riquesa) i com a negativa (la desigualtat és una injustícia
b. Si s’accepta promou la coexistència pacífica, si es defensa promou l’acció envers les minories
c. Quan no s’accepta promou la intolerància i la violència dels que es creuen superiors.
d. La pluralitat fa necessària l'existència d’unes pautes de convivència per viure en pau i respectar les
diferents maneres de pensar.

2. CIUTADANIA: Condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política. Els principis
de la ciutadania són:

FONAMENTS PROCÉS HISTÒRIC (Revolució francesa) “De súbdits a ciudans”

a. Igualtat : tots som iguals davant la llei i no discriminació per raons de sexe, ètnia, creença...
b. Llibertat: cada persona té la capacitat d’elegir a l’hora d’expressar-se, associar-se, de participar...
c. Solidaritat: la condició de ciutadà exigeix responsabilitat envers els membres de la comunitat
d. Justícia: la condició de ciutadà exigeix la defensa dels drets i exercici dels deures de tots els ciutadans
e. Identitat: Cadascú s’identifica amb els membres d’una comunitat (entesa com un factor de cohesió social)
de manera no excloent.

3. SISTEMES POLÍTICS:Formes d’organització política dels estats caracteritzats per com s’exerceix la sobirania
(poder)
4.
FONAMENTS DE LA CIÈNCIA POLÍTICA
• Els sistemes polítics es concreten en diferents sistemes de govern, segons si la sobirania emana
dels ciutadans o no (sistemes democràtics o sistemes totalitaris)
• L’estructura política dels sistemes democràtics és l'estat de dret caracteritzat per:
o La divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial)
o L’existència de l’administració pública
o L’estructura territorial: centralitzada o no
El procés polític en un estat democràtic es basa en la participació política de la ciutadania en condicions
d’igualtat a través d’unes regles que configuren: el sistema electoral i el sistema de partits.

5. CULTURA POLÍTICA:Procés de socialització i configuració de la ideologia (conjunt de creences i valors) que

configura les idees polítiques i la seva manifestació

FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ
• La socialització política configura les creences i valors de les persones a través de la família, l’escola, els
mitjans de comunicació...
• La ideologia indica la manera que té cadascú d’entendre el món, l’organització social, la convivència, la relació
amb la natura,
• L’opinió pública té una gran influència en la construcció de la cultura política: és l’opinió basada en judicis
compartits per una part considerable de la població, que respon a una complexa xarxa d’interessos que
tracten de construir-la i presentar-la com a natural.
• La cultura política en un context democràtic no es pot quedar en el camp de les idees, s’ha de traduir en acció
i participació política que va més enllà de votar cada quatre anys. Participar vol dir formar part d´un partit
polític, d´un sindicat, d’una associació de veïns, d’una ONG...
 6. CULTURA CÍVICA: és un sistema de valors i actituds que fan que les persones es comprometin de manera
activa, informada i coresponsable en la construcció del benestar col·lectiu

FONAMENTS DE L’ÈTICA
• Acceptar els drets humans com a base de les actuacions socials y comprometre’s a superar les desigualtats i
injustícies (Responsabilitat)
• Identificar els problemes socials rellevants, explicar les seves causes i conseqüències i plantejar solucions o
alternatives a la realitat social (pensament crític)
• Disposar i utilitzar habilitats socials: empatia, mediació, negociació, presa d’acords, consens, cooperació... en
la resolució de conflictes.

3. Educació per a la ciutadania en el currículum actual

1. L’“Educació per a la ciutadania i els drets humans” ha aixecat una gran polèmica en l’àmbit social i polític.
2. Els continguts polèmics se centren especialment en temes com ara el model de família, l'avortament, el
divorci, parelles homosexuals, anticoncepció...
3. Alguns sectors de l’església catòlica i de partits polítics de dretes van demanar inclús a les famílies que fessin
“objecció” i no deixar que els seus fills cursessin l’àrea. La resposta del ministeri d’educació (socialista) va ser
que els alumnes que no l’haguessin cursat no podrien superar l’etapa.
4. Actualment no existeix com a àrea curricular, existeix l’àmbit d’educació en valors que cursen els alumnes que
no opten per la religió.

Cb de l’àmbit de medi social i natural

Curriculum d’Educació primària de l’àmbit de coneixement del medi, DECRET 119/2015 Dimensió ciutadania
• Competència 11. Adoptar hàbits sobre l’adquisició i ús de béns i serveis, amb coneixements científics i so-cials
per esdevenir un consumidor responsable.
• Competència 12. Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i
per afavorir un entorn més just i solidari.
• Competència 13. Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per esdevenir
futurs ciutadans crítics.
Tasca per el proper seminari Cada grup ha d’escollir dos conceptes del mar teòric d’EpC i proposar una activitat per cadascun.
S’ha de:
• Relacionar amb una competència de l’àmbit del medi.
• Explicar de quina manera es treballa el concepte.
 El paisatge
POWER POINT: ESPAI GEOGRÀFIC EL PAISATGE
Per veure només necessitem un sentit: la visió. Per mirar necessitem també dels altres, el tacte, l´oida, l´olfacte,
i la percepció esdevé més completa.

Què és el paisatge?
• “[es] la resultant d'elements físics (relleu, clima...) que configuren l'escenari per a la vida de les persones i que
es va modificant i degradant a causa de l’impacte humà. Segons això, l'acció antròpica va incidint en els elements
geomorfològics fins al punt de modificar-los, per la qual cosa es pot parlar de la destrucció del paisatge”

• “La idea de paisatge, tal i com l'hem d'interpretar avui, a més de la geografia, no pot entendre's sense integrar-
hi altres dimensions o significats: histories, socioecològics, econòmics, estètics, arquitectònics, de patrimoni que
rebem i deixem... El paisatge és, doncs, present, passat i, també, futur amb un dinamisme i evolució constant
dels subsistemes abiòtics, biòtics i creacions humanes que hi intervenen i que conformen un vast patrimoni
cultural”.

Quins elements configuren el paisatge?

Naturals i humans
“La idea de paisatge, tal i com l'hem d'interpretar avui, a més de la geografia, no pot entendre's sense integrar-
hi altres dimensions o significats: histories, socioecològics, econòmics, estètics, arquitectònics, de patrimoni que
rebem i deixem... El paisatge és, dones, present, passat i, també, futur amb un dinamisme i evolució constant
dels subsistemes abiòtics, biòtics i creacions humanes que hi intervenen i que conformen un vast patrimoni
cultural”

L’ensenyament del paisatge a partir del model didàctic crític.

A partir del que hem vist , com creieu que podríem treballar el paisatge amb alumnes de primària?

Seqüència didàctica en l’estudi del paisatge geogràfic a l’educació primària

Les propostes didàctiques s’adequaran al nivell de desenvolupament de l’alumnat però poden desplegar tots
quatre nivells de la seqüència en cadascun dels cicles.

(de baix cap amunt foto)

 1. L’OBSERVACIÓ I LA LECTURA DEL PAISATGE
L’observació del paisatge es tradueix en la lectura o descripció dels elements que el componen.

El paisatge depèn del qui el mira: la contemplació del paisatge també produeix sensacions físiques i emotives:

• Sensacions físiques: es perceben a través dels sentits: colors, llum i formes amb la vista. Olors amb l’olfacte;
sorolls amb la oïda, temperatura i aire amb el tacte.
• Sensacions emotives: són els estats d’ànim que un paisatge provoca en qui el contempla.

Quines sensacions et provoca la contemplació d’aquest paisatge?

Per què hem de treballar amb imatges per ensenyar el paisatge?

2. LA DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE

Per descriure el paisatge cal identificar els elements visuals:
1. Els colors dominants: per determinar la naturalesa d’un paisatge o l’estació de l’any. Predomina el
blau i el verd. Es tracta d’un paisatge humit de muntanya.
2. Els elements principals: cel, muntanya, llac, el bosc, les cases.
3. Les línies principals: l’horitzó, la corba d’una platja, una cruïlla de camins, el curs d’un riu, etc.
4. Els punts forts: Les línies dominants condueixen cap als punts forts què és cap on s’adreça la mirada.
S’assenyalen amb una creu.

3. LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA DEL PAISATGE: EL CROQUIS

1. Observació del paisatge Identificar tres plans: primer pla, pla de l’horitzó, pla central
2. Traçar amb una línia gruixuda les línies principals
3. Resseguir les formes dominants i els detalls principals
4. Marcar els punts forts
5. Dibuixar els elements aïllats
6. Completar altres detalls

4. LA INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

Llegir el paisatge vol dir ser capaç de
descriure els elements que el formen,
com interaccionen i explicar el
resultat d’aquestes interaccions, les
seves causes i conseqüències.
Preguntes que poden guiar la interpretació del paisatge
- Com ha evolucionat aquest paisatge fins a l’actualitat?
- Quines activitats humanes hi tenen lloc actualment?
- Quins impactes poden causar les activitats humanes?
- Quins problemes mediambientals pot patir?

Una anàlisi interdisciplinaria del paisatge

• Funció • Evolució • Conflictes i consens • Sostenibilitat • Identitat i banalització

- Com ha evolucionat aquest paisatge fins a l’actualitat?

- Quines activitats humanes hi tenen lloc actualment?
- Quins impactes poden causar les activitats humanes?
- Quins problemes mediambientals pot patir?

5. LA PRESA DE DECISIONS
Com pot evolucionar aquest paisatge?
Quines actuacions o propostes podem fer per garantir la qualitat de vida dels seus habitants i a l’hora la
seva sostenibilitat?
…
Seminari: Lectura individual: Montserrat Oller: El paisatge com a element integrador de les diferents ciències socials.
Perspectiva Escolar, 311. Pàg. 10-16
1. A partir de les idees clau de la lectura, elaboreu en grup un mapa conceptual.
2. Elaboreu una activitat per treballar el paisatge des del model didàctic crític (a cicle inicial, mitjà o superior), utilitzant
els recursos didàctics de la caixa d’eines; també podeu proposar-ne altres. (consulteu la PPt caixa eines). (Fitxa d’activitat-
Cv)
3. Quines Cb de l’àmbit de medi permet desenvolupar? Justifiqueu-ho.
4. Quins objectius d’aprenentatge us proposeu aconseguir?

ESQUEMA LECTURA MONTSERRAT

ESQUEMA LETURES
 Activitat (títol): Què sabem de la Barceloneta?
Fase del cicle d’aprenentatge: Cicle superior
Temps aproximat de duració: 2h
Cb a desenvolupar
- Competència d’aprendre-aprendre
- Competència social i ciutadana:
Dimensió món actual
Competència 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.
Competència 2. Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en què vivim.
Competència 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, per valorar les actuacions
que els afecten.
Competència 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqüències per plantejar propostes de futur.

Objectiu/s a assolir en aquesta activitat

1. Conèixer el context històric-social d’un entorn proper als infants, la Barceloneta.
2. Saber indagar a través de les TIC
3. Esdevenir crítics davant conceptes claus del medi social: el turisme.
4. Saber utilitzar adequadament la competència lingüística i escrita.

Continguts
El món que ens envolta
Anàlisi dels elements naturals i antròpics que influeixen en la configuració del paisatge.

Canvis i continuïtats en el temps (operadors temporals)

• Operadors temporals:
o Cronologia i datació (durada i ordenació temporal)
o Successió i simultaneïtat temporal
o Causalitat
o Període i etapes històriques
• Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, materials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir elements
per explicar les accions humanes.
• Valoració de la pròpia història personal i col·lectiva per a la comprensió del passat i del present i la construcció del futur
• El món contemporani. Anàlisi dels fets bàsics de la història de Catalunya, Espanya i el món al llarg dels segles XX i XXI per comprendre la societat
actual.

Recursos didàctics: FOTO BARCELONETA ABANS I DESPRÉS

Descripció de l’activitat o pla de treball (explicar en què consisteix i quina metodologia o estratègies didàctiques que es proposa utilitzar
el/la mestre/a).
1- Observació i descripció (30 min)
Primerament, els alumnes descriuen a nivell personal la seva primera impressió dels dos paisatges, referents a la Barceloneta. A més, cal que
els infants indiquin una descripció, el més acurada possible, de les característiques d’ambdós paisatges (què trobem a la dreta/esquerra? I a la
part inferior/superior de cada imatge?...). També els alumnes han d’anotar les sensacions i emocions que els transmeten els dos paisatges.
Després de la descripció personal, es fa una posada en comú amb tot el grup classe sobre les característiques principals dels dos paisatges.
D’aquesta manera, es realitza una descripció més profunda des de les diferents mirades dels alumnes.
2- Representació i interpretació: (45 min)
Una vegada feta la descripció conjunta, els proporcionem el següent vídeo que tracta sobre les barraques de Barcelona i s’explica a partir d’un
testimoni, la Julia:
També visualitzarien el següent video sobre l’evolució de Barcelona entre 1986 i 1992 degut als Jocs Olímpics de 1992:
Els trobem interessants, ja que l’alumnat a partir d’aquí haurà d’indagar, a partir de grups de 3-4 persones, a través de les TIC sobre el context
cultural de la ciutat (el barraquisme del litoral de Barcelona) per tal d’entendre la situació i per tant, el paisatge que es mostra en la fotografia.
A través d’aquesta recerca, els alumnes hauran de ser capaços d’identificar les seves causes i conseqüències principals de la desaparició del
barraquisme i l’augment del turisme a la Barceloneta. L’alumnat, doncs, ha d’entendre que va ser a causa dels Jocs Olímpics de Barcelona
(JJOO) van desaparèixer les barraques.
3- Presa de decisions (45 min)
Per últim, entre tots s’exposen els beneficis i els inconvenients de les masses turístiques. La metodologia per exposar els beneficis i incovenients
es realitzaria a partir d’un torn de paraula, en la qual els infants respecten les opinions dels seus companys.
A partir d’aquí, es comença un debat sobre la influència del turisme respecte el qual els infants hauran de posicionar-se a favor o en contra.
Per acabar, després que els alumnes hagin escoltat les diverses opinions sobre el turisme, es redacta individualment una llista de propostes de
millora.

Justificació de l’activitat
Entenem el paisatge com un recurs patrimonial per a les activitats humanes que s’adapta als nous reptes i necessitats de la societat, tot
requerint una gestió col·lectiva. Per aquesta raó, veiem de gran importància educar la mirada crítica per fer un anàlisi acurat dels paisatges
més quotidians i reconeguts mundialment, com és el de la Barceloneta. A través d’aquesta anàlisi, es dóna l’oportunitat a l’alumnat
d’encuriosir-se i sensibilitzar-se amb l’entorn, de conèixer la seva història i el seu perquè, de reflexionar en base a coneixements previs i nous,
a construir la seva pròpia opinió i posicionar-se, a recollir informació de diferents fonts, i per últim, a esdevenir un ciutadà actiu i responsable
aportant propostes de millora sobre el paisatge analitzat.
 POWER POINT: RECURSOS DIDÀCTICS PER A L’ESTUDI DEL PAISATGE A ED. PRIMÀRIA

• Imatges: fotografia, croquis o dibuix, il·lustració, pintura, vídeo...

• Maquetes
• Sortides i treball de camp
• Recursos TIC
• Jocs simulació o estudi de casos paisatge i els seus problemes: la presa de decisions
• Recursos artístics: pintura, música, cinema, literatura...
• Mapes i plànols

• Recursos TIC: blog, webquest, activitats diverses dissenyades pels mestres...

http://infantiliprimaria.blogspot.com/2010/03/coneixement-del-medi-els-paisatges.html
• El paisatge a 3r primàriahttp://blocs.xtec.cat/informaticabarrachina/?s=paisatge,
http://www.xtec.cat/aulanet/ud/socials/paisatge/index.htm
• Webquest:http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=5390&id_pagi
na=3
• Activitat: pintar paisatges http://www.pintar.cat/dibuixos-per-pintar-de-paisatges-naturals.html
• Els espais naturals de Catalunya en imatgeshttp://www.gencat.cat/clicat/
• El mon per un forat EDU 365http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/index.htm
• Programes de cartografia on line http://www.icc.cat/vissir3/
• Jocs de simulació on line https://minecraft.net/es-es/
• Recursos del projecte Ciutat, territori i paisatge http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php,
http://www.catpaisatge.net/fitxers/publicacions/paisatge_educacio/paisatge_i_educacio.pdf
 Medi natural
La ciència escolar i el treball experimental
POWER POINT: EL TREBALL EXPERIMENTAL
• Per què és important realitzar activitats experimentals a l’educació primària?
• Quines diríeu són les fases del treball experimental?

Raons per realitzar treballs pràctics

1. Motiven l’alumnat.
2. Coneixement vivencial dels fenòmens.
3. Relació teoria – pràctica: afavoreixen la interpretació dels fenòmens i la comprensió dels models tèorics de
ciència
4. Ajuden a la comprensió dels conceptes i dels models.
5. Experiència en el maneig d’instruments de mesura i en l’ús de tècniques de laboratori i camp.
6. Permeten apropar-se a la metodologia i als procediments propis de la investigació científica.
7. Oportunitat per al treball en equip i l’atenció a la diversitat

Revisem els procediments científics i situem aquells

més connectats amb el que entenem com a
classificació. Fer que surtin definicions sobre què
significa classificar i què comporta. (Diapositiva
següent)
Diferenciar classificació i identificació, que solen ser
termes que es confonen o es fan servir com a
sinònims.

Tipus de treballs pràctics

(En funció de l’objectiu principal que es pretén aconseguir)
1.Experiències. Obtenir una familiarització perceptiva amb els fenòmens / observacions
Ex. Observar el canvi de color en una reacció química, olorar un gas que es desprèn, etc.
2.Utilitzar tècniques/procediments. Per aprendre determinats procediments i destreses
Ex. Aprendre a fer servir la lupa binocular, filtrar, mesurar amb peu de rei, fer una
cromatografia, ...
3.Experiments (protocol). Per comprovar una relació entre variables, obtenir informació sobre un fenomen,…
Ex. Relació (qualitativa i quantitativa) empenta/estirada amb moviment,...
4.Investigacions. Per donar als estudiants l’oportunitat de treballar com fan els científics en resoldre
problemes.
àEn presentem quatre i despres anirem posant exemples... Als que els donarem més importància és a
les investigacions.

Un exemple que coneixem:

Experiència/observació
- A ull nu, amb instruments, del fenomen, de l’actuació sobre el fenomen (per saber-ne més,...)
- Vinculat amb la descripció
o Ex. Observar la mongeta seca, remullada, per dins i per fora, ....
Utilització de tècniques
- Aprenentatge manipulador i instrumental
o Ex. Enfocar la lupa binocular, mesurar amb diferents instruments (regle, peu de rei, ...),
pesar amb balança, ...
 Aquí parlem del treball experimental senzill que hem dut a terme a l’aula amb les mongetes, on hem fet
observació i utilitzat tècniques i instruments

Experiments amb protocols

} Es donen pautes concretes a l’alumnat (2)
} Inclouen materials i procediments (3)
Hauríem d’incloure:
- ensenyar a mirar el fenomen (què passa?)
- fer predir (què passarà?)
- fer vincular allò que passa amb l’explicació /model teòric (per què passa)

Una alternativa al guió “recepta”

Ho exemplifiquem?

Què tinc? Que faig?

Què creieu que passarà?
Què passa?
Per què passa?

Les investigacions
La gran varietat de resultats que s’obtenen al plantar les mongetes a les
diferents cases servirà per parlar, veure i pensar la germinació i el creixement
com a fenòmens complexes en els que la gran diversitat de resultats no depèn
d’una sola variable sinó de la multicausalitat, la complexitat de les relacions,
l’atzar, la incertesa.

Molts problemes científics apareixen a partir: d’una discrepància entre les expectatives i la realitat o d’un
desconeixement / dubte

Exemple 1. DISCREPÀNCIA entre EXPECTATIVA i REALITAT

Context /situació: En Marc té un vaixell de fusta i en Miquel un de metall. Han estudiat les densitats i saben
que la fusta sura i el metall no.
Expectativa: El vaixell de fusta surarà més i el de metall potser s’enfonsarà.
Realitat: Els dos suren i, de fet, el de metall sura més.
El problema resultant: Com pot ser que un vaixell de metall suri si el metall no sura?
Tal com hem dit anterioment cal partir d’una situació on es plantegi algun problema.
La dels vaixells la fem servir com exemple, la dels cargols etc serà amb la que presentem tota la indagació.

Exemple 2. DESCONEIXEMENT /DUBTE

Context /situació:Tenim diferents animals a l’aula (cuc de terra, cargol, escarabats de la farina) i no sabem quin
seria l’ambient més favorable perquè aquests animals es mantinguin amb vida al terrari de la classe.
Es planteja un dubte que ens genera una necessitat de recerca:
Quines condicions ambientals (temperatura, humitat, font d’alimentació, llum, etc) són les més adequades
per a aquests animals?
 Com explicaríeu que és un problema de recerca?
Un problema és una qüestió relacionada amb un o més fenòmens que requereix una solució.
Per resoldre un problema general convé escollir una qüestió o qüestions més concretes que es refereixin a les
relacions entre els possibles factors o fenòmens que hi intervenenà Preguntes de recerca

Com buscarem preguntes de recerca?

} Han de fer referència a la relació entre diferents variables, factors o fenòmens
} Han de ser el més concretes possible.

Exemples de preguntes à RELACIÓ ENTRE 2 FACTORS

• Com afecta la forma (volum) a la flotabilitat del vaixell? Volum – flotabilitat
• Com afecta el tipus de líquid (aigua salada, aigua dolça) a la flotabilitat del vaixell? Densitat líquid – flotabilitat
CONCRET

Tal com hem dit anterioment cap partir d’unas situació que ens plantegi algun problema. La situació inicial és
tenim diferents animals a l’aula (cuc de terra, cargol ,escarabats de la farina) i ens plantegem l’ambient adequat
perquè aquests animals es mantinguin amb vida al terrari de la classe.
Es planteja el dubte de Què prefereixen el cuc, el cargol i l’escarabat, el fred o la calor? La classe es reparteix
en grups i cada grup investiga la pregunta amb un animal diferent.

Tornem a l’exemple:
Quines condicions ambientals (temperatura, humitat, font d’alimentació, llum, etc) són les més adequades per
a aquests animals (cucs, cargols,...)?
} Quines preguntes de recerca podríem plantejar?

Fases en una investigació

1- Plantejar el problema (preguntes de recerca)
2- Hipòtesis
3. Deduccions
4. Experiment (disseny experimental). Recollir dades.
5. Resultats i discussió (interpretació)
6.Conclusions (comunicació de resultats i respondre la pregunta de recerca)

Plnatejament del problema :

La primera cosa es buscar informació. Llegir documentst,
parlar amb la botiga d’animals que venen pupes d’aquest
escarabat com esquer de pesca, per conéixer com són, com
viuen, etc...
Formulació d’hipòtesis i de deduccions:

Hipòtesi: Suposició teòrica Ex. a l’escarabat de la farina li agrada l’escalfor

Deducció: Tenint en compte la (Hipòtesi), Si (Acció), aleshores (Resultat)

Exemple: Tenint en compte que a l’escarabat de la farina li agrada la calor, (H), Si poso l’escarabat de la farina a
diferents temperatures, aleshores observaré que l’escarabat va cap al lloc més calent (D)
El pas següent és la formulació d’hipòtesis i la identificació de variables
A l’hora de formular hipòtesis és útil com ja hem
comentat abans ajudar als nens i nens a fer-ho
utilitzant una determinada estructura lingüística on
es relacioni explicitament la V.I i la V.D.
En un disseny experimental poden distingir-se tres
tipus de variables:
les denominades variables “a controlar”, que són
aquelles que no han de modificar-se al llarg de tot el
procés experimental; les variables “independents”,
aquelles que es fan variar durant l’experiència i, per
últim, les variables “dependents” que han de
mesurar-se. Mirar i parlar sobre els fenòmens
científics porta a treballar amb moltes variables
conjuntament i aprendre a interrelacionar-les amb la
finalitat que els nens i nenes no es quedin amb
explicacions simplistes en les que una sola variable pretén explicar fenòmens molt complexes.
ENS HAURÍEM DE PODER DIR, EN EL SEU EXPERIMENT DE LES MONGETES, QUINA ÉS VARIABLE DEPENDENT
(ALÇADA DE LA MONGETA, PES,..), INDEPENDENT (TEMPERATURA, HUMITAT, SOL, SUBSTRAT, ETC) I QUINES
CONTROLAVEN (DE LES PROPOSADES COM A INDEPENDENTS, TOTES LES ALTRES)

El grup dissenya l’experiment. Aquest

consisteix en una safata amb tres apartat,
en una banda es posa una bombeta , a
l’altra es posen glaçons de gel i al mig es
posa l’escarabat.

La recollida de dades és fonamental. És molt important que

els escolars tinguin un registre escrit dels passos que van
seguint, de les preguntes i els dubtes que sorgeixen, de les
dades que recullen i de les primeres conclusions a les que
arriben.
El grup acorda que anotarà el comportament de l’animal
cada minut.
Després del minut 5 el grup decideix no seguir endavant
amb l’experiment ja que temen la possibilitat de la mort de
l’animal i no estan disposats a que això succeixi: aquest
pobre escarabt està fet pols de tants experiments.
També varen constatar que el seu diseny no era adequat,
usar geljuntt amb una lampara encesa en un recipient petit,
enlloc de crear dos ambients de temperatura diferent
provocava la fusió del gel i un ambient més líquid que sòlid.
 Per altra banda, a la classe de ciències és imprescindible que
l’experimentació i els seus resultats puguin comunicar-se per
ser compartits i interpretats conjuntament. La finalitat
d’aquesta comunicació no és valorar si els resultats i les
respostes són correctes; allò important és discutir i decidir amb
els escolars si l’experiència plantejada ha estat o no adequada
i si les interpretacions que es van formulant són idònies per a la
resolució del problema inicial del qual s’h partit.
Això va portar a ls nens i nenes a conloure que no ho sabien, no
podien respondre a la pregunat inicial.
I a dissenyar un nou experiment que solucines aquest problema
i permetes comprovar al seva hipotesi amb un altre escarabat.
Proposen ara la construcció d’una safata amb 5 bombetes diferents

I ho lliguem amb el model....

Per què passa?: per què els escarabats prefereixen unes certes temperatures per viure?
◦ Els animals reben estímuls (com la temperatura) i generen una resposta (acostar-se o allunyar-se)
◦ Els animals necessiten viure en un entorn adient per al qual estan adaptats.
◦ .....
Problema/ Procediments Conclusions
Experiments vs.dissenys experimentals Nivel
pregunta
} A l’aula es poden treballar diferents nivells d’indagació 0Donat pel Donat pel professor/a.
Donat pel
professor/a. professor/a.
1Donat pel Donat pel professor/a.
Les elabora
professor/a. l’alumne/a
2Donat pel Els proposa l’alumne/a
Les elabora
professor/a. l’alumne/a
3Planteja l’alumne/a
Els proposa l’alumne/a
Les elabora
l’alumne/a

Factors que es podrien explorar:

- Del numero de voltes que donem a la corda (energia inicial, força que li fem, ...), de la massa del cotxe, del tipus de roda o del tipus de
terra (fregament).
Possibles preguntes:
- Com afecta la variació del numero de voltes al temps que es mou el cotxe? Idem amb el recorregut del cotxe?
- Com afecta ... (cada factor)
Hipòtesi: l’espai recorregut /temps de moviment depèn de la corda que donem del cotxe (energia inicial)

Deducció: Tenint en compte que l’espai recorregut /temps de moviment depèn de la corda que donem del cotxe (energia inicial),
Si dono un numero de voltes cada cop mes gran al cotxe,
aleshores aquest recorrerà cada cop més espai o durant més temps.
Variable dependent: l’espai recorregut /temps de moviment
Variable independent: numero de voltes
Variables a controlar: massa, fricció, .... (es poden fer diferents)
Ho apliquem en una altra situació?
Activitat: Fer, pensar, parlar. El cas de la mongeta
Problema: com seria el procés de germinació i creixement de mongetes en un medi àcid? Ho podem relacionar
amb l’impacte de la pluja àcida en la vegetació
} Quin és el problema plantejat
} Quines són les preguntes de recerca
} Quina és la hipòtesi i deducció
} Quines variables dependents, independents i a controlar hem seleccionat
} Quines dades hem recollit i com
} Quins resultats hem obtingut
} Quines conclusions podem extreure
} Com ho relacionen amb el model

No totes les preguntes són iguals

• Científiques
Obtenir un nou coneixement que no existia abans. Es pot fer mitjançant:
Comparació: comparar dades, fonts, textos,...que ja existien abans de la nostra recerca.
Experimentació: dissenyar experiments per a generar dades noves que ens serveixin per a investigar.

Iniciadors de preguntes:
Perquè passa….? Com passa…?
Es pot afirmar/descartar que…?
Quines categories podem definir entre…?
Quina relació hi ha entre…?
Quina diferència fa….? Què passa si….?

Etapes del treball:

1. Introducció
2. Formulació de pregunta i hipòtesi.
3. Materials i metodologies
4. Resultats
5. Conclusions

Exemples: Es pot considerar Rosalia un exemple de lírica romàntica? Quins espais de l’institut contenen més bacteris? Perquè? Quina
evolució ha tingut la població del barri de Canovelles? Quina evolució tindrà en un futur?

• Tecnològiques
Millorar o resoldre un problema
Generar una solució nova o millor a un problema nou o que ja existia abans. Es pot fer mitjançant:
Modelització: usar eines virtuals o prototips per mostrar teòricament com podria ser resolt el problema.
Disseny i fabricació: elaborar un exemple de producte o solució.

Iniciadors de preguntes:
Quina nova solució es pot proposar a….?
Com podem millorar/atenuar/incrementar/disminuir…?
Fases/etapes del treball
1. Identificar problema i/o necessitat.
2. Proposta de solucions o brainstorming
3. Seleccionar la millor solució.
4. Disseny
5. Construcció o elaboració
6. Testatge, comprovació i cost.

Exemples:
Quin solució es pot proposar al fet que els bolígrafs escriguin malament quan fa fred? Com resoldre els biaixos de gènere en els patis? Com
resoldre mitjançant una App les necessitats de persones grans?

Formular preguntes: ajudar a reformular

• Preguntes No Investigables
o Com…? Perquè…?:
“Com s’alimenten les plantes?”

(diferència de variables)

• Preguntes investigables
o Fa alguna diferència si…? Hi ha alguna relació entre…?:
“Quin efecte té la quantitat de llum sobre la massa de la planta?”

Ajudar a reformular preguntes

Formular una pregunta i dissenyar un experiment

1. Conflicte: quina és la situació estranya sobre la que ens preguntem?
2. Pregunta No Investigable. Perquè? Com?
3. Hipòtesi: Potser el que passa és que...
4. Anàlisi i selecció de variables: pot ser efecte/influència de...
5. Preguntes no investigables: Què passa si....? Quina diferència fa...?
6. Predicció: Si la meva hipòtesi es certa, el que hauria de passar és...
7. Disseny d’experiments (1):
a. Variable depenent (el que canviem)
b. Variable independent (el que observem o mesurem)
c. Variables controlades (que mantenim igual en tots els casos)
8. Disseny d’experiments (1): Tractaments i rèpliques
9. Recollida de dades: Observem que...A és més gran/intens que B...
10. Conclusió: Per tant, la nostra hipòtesi es confirma/descarta, pensem que probablement el que passa és
que...(dibuix).
 POWER POINT: CIÈNCIA ESCOLAR

• Per què és important ensenyar ciències? Prendre consciència de la necessitat de contribuir a la formació d'una
cultura científica de la ciutadania des de l'inici de l'escolaritat, en un món complex i en transformació
• Què ha d’ensenyar la ciència escolar? Aproximar-se a la ciència escolar com a activitat que ensenya / ajuda a:
pensar, fer, comunicar,sentir

La ciència és del tot present en les nostres vides (bebè, abella, medicina, tecnologia, fabriques…)

Reflexió: Ciència i publicitat

A les classes de ciències es poden utilitzar anuncis i fer una lectura crítica tot
analitzant en base a:

-Què afirma l'anunci

- Qui ho ha fet, per què diu el què diu
- Quines idees o creences hi ha darrere del que es diu
-Quines evidències s'aporten; quins arguments
- Es podria fer un experiment per comprovar-ho?
- Quines conclusions podem extreure de la reflexió

Existe en la publicidad numerosos ejemplos de una visión de la ciencia estereotipada que

se corresponde a una “ciencia verdad”, demostrada por la experimentación y estudios norteamericanos, enunciada por un
hombre –pocas veces por una mujer, y no está influenciado por nada que no sea avalado por la ciencia. Esta visión coincide
bastante con la idea más extendida de las características del conocimiento científico.
La característica de la ciencia que más podemos encontrar es su caràcter “objetivo”, igual que en la mayoría de libros de
texto donde predomina la concepción de la ciencia como una persecución rectilínea de la verdad

- Què ens vol comunicar l'anunci?

§ Quina és la idea central
§ Quines evidències s'aporten; quins arguments
§ Creus que la ciutadania, en general, pren una decisió informada en
relació a comprar un cotxe i emissió de C02?
§ Quines conclusions podem extreure de la reflexió
§ …

Implicaciones en cuanto a la formación científica de la ciudadanía y a la

cultura científica en general.
Ideas de Nadeau y Désautels (1984) acerca del mito del cientismo como
concepción ideológica dominante de la ciencia, el cual se definiría como una fe ciega en la actividad científica que, una vez
interiorizada por el alumno le permitiría acoger y dotar de sentido a sus aprendizajes científicos. El cientismo concibe la ciencia
como una actividad privilegiada, principalmente a causa de su método: a cubierto de posibles cuestionamientos, inmunizada
contra la crítica, que siguiendo una reglas metodológicas rigurosas posibilitará llegar a la verdad. Esta sobrevaloración de la
actividad científica acaba convirtiendo la ciencia, según estos autores, en dogmas procedentes de revelaciones que han tenido
los más inteligentes entre nosotros y que los demás deberemos cree. Esta noción de cientismo nos puede parecer exagerada,
pero es bueno darnos cuenta que la visión socialmente dominante de la ciencia se parece bastante, ya que sólo hay que ver el
sentido y la utilización de expresiones como “detergente científicamente estudiado”, “encuesta científica”, o “crema
descubierta por nuestros laboratorios”.
A todo ello podemos sumar una falta de “cultura científica” en nuestro país y el poco interés que hay a diferentes niveles de la
vida social y política en invertir esfuerzos y recursos para cambiar esta situación.
Como profesores nos debe preocupar ofrecer una formación sobre qué es y qué no es ciencia, clarificar su valor social y su papel
en una educación para la sostenibilidad, desarrollar un interés por relacionar la ciencia y hechos cotidianos, o fenómenos que
tienen lugar en el mundo, ayudar a interpretar y mirar el mundo desde una cultura científica.

Les relacions entre Societat i Ciència

Divulgació científica.
Alfabetització científica.
Què fan els ciutadants competents científicament?
Comprendre
Decidir (com a consumidor i com a comunitat)
Actuar
Cada marc les seves habilitats i les seves oportunitats didàctiques

Quina és la proposta actual de quina ciència cal ensenyar?

Una ciència que ajudi als alumnes a:
• desenvolupar una comprensió més coherent, sistemàtica, flexible i
principalment crítica del món
• prendre decisions fonamentades en relació als fenòmens naturals
i als canvis introduits a través de l’activitat humana.

Currículum ed primària
Els continguts del medi natural procedeixen de diverses disciplines científiques, com són la biologia, la física, la
geologia i la química, així com la tecnologia.
Aquests coneixements han de permetre a l’alumnat d’educació primària:
fer-se preguntes sobre fets i fenòmens del món natural i els efectes de l’activitat humana sobre el medi,
elaborar explicacions racionals que tinguin en compte les observacions i orientin la seva actuació.

Els continguts del medi natural procedeixen de diverses disciplines científiques, com són la biologia, la física, la geologia i la
química, així com la tecnologia. Aquests coneixements han de permetre a l’alumnat d’educació primària fer-se preguntes
sobre fenòmens del món natural i els efectes de l’activitat humana sobre el medi, i elaborar explicacions racionals que
tinguin en compte les observacions i orientin la seva actuació.

Coneixements sobre…
els materials, com són i com canvien, per poder prendre decisions en relació amb el seu ús
l’energia, les seves fonts i com es transfereix, per valorar la necessitat d’utilitzar-la racionalment
els éssers vius: què els caracteritza i com s’interrelacionen entre ells i amb el medi, per comprendre la necessitat
de conservar la seva diversitat i els diferents hàbitats i que les persones adoptin formes de viure que possibilitin
el manteniment de la salut pròpia i col·lectiva
la Terra, la seva situació a l’univers, la seva estructura i els seus canvis, per posar en dubte mites i aprendre a
buscar explicacions racionals als fenòmens observats
la tecnologia, les parts, l’estructura i el funcionament dels objectes tecnològics, per ser capaç d’analitzar,
dissenyar o fabricar objectes tècnics orientats a donar resposta a alguna necessitat de les persones.

Habilitats i estratègies per...

buscar respostes o solucions a problemes de tipus científic o tecnològic, a partir del plantejament de preguntes
i hipòtesis investigables,
dissenyar, en equip, processos per donar-hi resposta, recollir dades i organitzar-les, identificar regularitats i
elaborar conclusions a partir de les evidències obtingudes,
construir models i prototipus,
descriure i justificar –oralment, gràficament i per
escrit– el procés dut a terme i els resultats obtinguts.
 Què hauríem de saber per poder opinar sobre el tema?

Què vol dir espècie invasora?

Què necessita una cotorra per viure?
Què menja i qui se la pot menjar?
On viuen?
Quin impacte tenen en la ciutat ?

Info de la cotorra argentina

- Espècie d’au de la família dels lloros (Psittacidae) que es distribueix de forma natural a Sud-Amèrica, i que ha
estat introduïda en molts països.
- És apreciada com a mascota.
- Són aus sorolloses
- Són gregàries (viuen en colònies igual que els insectes)
- A diferència dels lloros construeixen nius que poden arribar a pesar 150 Kg, que destrueixen la vegetació.
- S’alimenten de llavors, però en captiveri accepten pa, galetes, carn i altres aliments…

Com decidir? Comprar o no determinades mascotes?

Un altre exemple. Per què ens hem de rentar les dents?

• Quina info necessitem? Com és una dent?, Per què cal cuidar-la?, Quin pH té la saliva?, Com és l’estructura de
les dents?, Com actuen els sucres?, Què és la càries?
Informacions que necessitem:
• La saliva té un pH lleugerament superior a 7
• Càries dental:
és una malaltia provocada per bacteris que, utilitzant el sucre dels aliments, produeixen un àcid
que desmineralitza l’estructura de la dent.

Cultura científica. La ciència és un fenomen social i cultural de indubtable importància i rellevància en el món, i
constitueix un aspecte més del bagatge cultural que caracteritza les societats. L’alumnat hi té dret a accedir

La cultura científica permet comprendre, posicionar-se i actuar davant de molts aspectes, sovint contradictoris,
del complex món actual

Para el lenguaje cotidiano, ciencia y cultura pertenecen a dos mundos distintos, cuando sería deseable que los conocimientos
científicos se considerasen parte de la cultura general y que tomando la cultura en la forma en que ha sido definida por la
antropología moderna, la ciencia es, además de otras cosas, una forma de cultura (Jiménez Aleixandre, 2003).
Siguiendo a Brown, Collins y Duguid (1983) (citados en Jiménez, 2003) el aprendizaje de un dominio debe insertarse en la
cultura de ese dominio, considerando cultura como el conjunto de símbolos significativos que usa la gente para hacer
inteligibles sus vidas (Geertz, 1987). En nuestro caso, el aprendizaje de las ciencias está vinculado a la inmersión en la cultura
científica.
La educación científica debe formar parte de la educación general de la ciudadanía, siempre conectada a las opiniones que
caracterizan la realidad social, económica y política del momento. Las formas de concebir el mundo, de entender las
relaciones entre los seres humanos y de articular su relación con la Naturaleza son particulares y distintas según la época
histórica (Pujol,2003)
La cultura científica proporciona instrumentos para comprender y posicionarse frente a muchos aspectos contradictorios
del complejo mundo actual y facilita determinadas habilidades cognitivas, procedimentales y actitudinales para
desarrollarse en la vida cotidiana y relacionarse, con los otros y con el entorno, de manera respetuosa, solidaria y autónoma.
Así mismo, la cultura científica puede aportar a los escolares elementos para hacer frente al desafío de imaginar y construir
colectivamente un mundo más equitativo y sostenible.

El famós forat de la capa d’ozó…

La manca de cultura científica es fa palesa quan detectem inexactituds científiques que sovint s’expliciten en la media i que
la majoria de persones no qüestionen, perquè no hi ha unes idees clares a nivell científic, ni la curiositat o capacitat de
preguntar-se com es que diuen el que diuen.
Alguns exemples es mostren en aquestes diapositives, les quals permeten reconèixer si hi ha dèficits en el grup-classe en
aquest sentit i oferir moments de reflexió sobre aquest aspecte de la cultura científica.

La selva amazònica, pulmó del planeta Terra...

Per causes climatològiques s’ha suspès el partit de futbol ...
DOVE, el sabó amb un pH neutre com el de la teva pell...

El cas del DOVE, COM DECIDIR?

Preguntes que ens hauríem de fer
• Què és el pH?
• Quin és el pH de la pell i per què té importància?
• El pH de la pell és sempre el mateix?
• Què diu la legislació sobre cosmètics?
• Quins altres factors he de tenir en compte?....
Info que necessitem
• El PH de la pell oscil•la entre 7 (denominat pH neutre) al néixer i entre 5.5 i 6 a l’edat adulta
• Els cosmètics han de tenir per llei un pH no inferior a 4, ja que per sota d'aquesta xifra són nocius
per la pell.
• És aconsellable sabons de pH similar al de la pell: els indicats per als nadons solen tenir un pH
neutre, i els que utilitzem els adults solen ser lleugerament àcids.

Quina ciència he d’ensenyar a l’etapa de Primària?

Quin és el concepte de ciència?
Com es construeix el coneixement científic?

El gran problema de fondo no es la especialización del profesorado de primaria en la cultura científica, sino el modelo de
ciencia que éste posee; un modelo que va a seguir reproduciendo en sus clases si no se introducen cambios. Un gran sector
del profesorado cree que enseñar ciencias es más transmitir un conocimiento elaborado que impulsar la evolución y
construcción de las ideas del propio alumnado. Esta idea se corresponde con el modelo vivido y aprendido por el profesor o
profesora durante su propia escolarización y suele responder a la creencia de que la ciencia es un conjunto de verdades
reproducidas en los libros que deben ser explicadas y memorizadas. Otros sectores del profesorado poseen un modelo
inductivo de ciencia y entienden que el conocimiento científico proviene, únicamente, de la observación y la
experimentación; consecuentemente, para ellos, en las clases de ciencias lo importante es plantear “actividades o
experiencias” e introducir nuevo vocabulario, pensando, erróneamente, que de este modo el alumnado irá descubriendo los
conceptos importantes de la ciencia.
Pensar la ciencia que debe enseñarse en la etapa de primaria es algo muy unido al concepto de ciencia y al de cómo se
construye el conocimiento científico. Las ideas implícitas que tiene el profesorado sobre ello son muy distintas e implican
actuaciones muy divergentes en la práctica docente, que se concretan en diferentes prioridades respecto al objeto de estudio
y en la forma de plantear la enseñanza.

diversitat de visions de ciencia però la comunitat científica accepta

la capacitat humana de plantejar-se preguntes com el motor del
coneixement científic.

Les preguntes accionenà

Si bien existen dificultades para una definición única y consensuada de ciencia, toda la comunidad científica acepta la
capacidad humana de plantearse preguntas como el motor del conocimiento científico. Estas preguntas accionan el
pensamiento, la actividad y la comunicación, con el objetivo de buscar respuestas que permitan establecer leyes y teorías
generales con las que explicar mejor el mundo físico y natural. Es necesario, pues, para afrontar el desafío de la educación
científica crear una dinámica que active simultáneamente el “pensar”, el “hacer” y el “hablar” de los escolares sobre los
hechos y fenómenos del mundo natural y físico.
Una concepción de ciencia, que entiende que ésta explica cómo es el mundo, conlleva un planteamiento educativo
totalmente distinto al de la concepción de la ciencia como interpretación social de la realidad o al de ciencia entendida tan
sólo como método.
En el primer caso, el concepto de ciencia responde a un modelo acumulativo de conocimientos que, progresivamente, va
sumando “verdades” y es lógico que el esfuerzo educativo se centre en el aprendizaje de todo el saber científico acumulado
a lo largo de la historia.
En el segundo, la ciencia se entiende como el fruto de sucesivas rectificaciones asociadas a distintos marcos interpretativos
y a la superación de múltiples obstáculos; desde ella, adquiere énfasis el aprendizaje de aquellos saberes que posibilitan
estructurar y ampliar el conocimiento, relativizándose la necesidad de enseñar el conjunto de toda la producción científica.
Así mismo, una concepción de ciencia, entendida exclusivamente en base a la experimentación para descubrir nuevas
teorías, conlleva que se dé prioridad a la actividad experimental en el proceso de educación científica.
Les preguntes accionen el pensament, l’activitat i la comunicació, per tal de buscar respostes que permetin establir lleis i
teories generals que ens ajudin a entendre i explicar millor el món físic i natural.

QUINA CIÈNCIA ENSENYAR?

L'objectiu no es formar"petits científics",
L'objectiu es formar ciutadans i ciutadanes responsables, crítics, capaços d'analitzar i actuar posant en joc una forma de
veure el món: la ciència

Comporta:
- Aprendre a investigar el món que ens envolta
- Aprendre a donar-hi sentit utilitzant les idees científiques

Continguts per continuar estudis de ciències

Continguts per entretenir, per tenir els alumnes motivats i “fent coses”
Continguts relacionats amb les grans idees de la ciència que possibilitin explicar els fenòmens
Continguts per entendre com es genera la ciència
Continguts per prendre consciència, per decidir i per actuar en relació als problemes del món actual

Hem d’ajudar a pensar en models que els alumnes puguin transferir

Com es construeix el coneixement científic?

La comunitat científica quan construeix coneixement :
PENSA: A través de representacions o models.
FA: Aplica el mètode científic i busca dades, proves que validin les
seves hipòtesis.
COMUNICA: Explica, contrasta, argumenta.
En aquest procés el pensament orienta l’activitat i l’explicació dels
seus resultats, i aquests tornen a reorganitzar el pensament per
reorientar l’experiència i l’explicació.
mirem en funció d’un model

Identifiquem regularitats (lleis): Les ombres que observem al pati…

• Són negres.
• Estan enganxades als peus de la persona (o a l’objecte) que fa ombra.
• Tenen la mateixa silueta.
• Poden ser més grans, més petites, o iguals.
• La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la font de llum) i l’ombra.

I quines prediccions podem fer?

En aquest cas:
• Orientar-nos a l’espai
• Tenir una idea aproximada de l’hora que és
• A quin lloc d’una casa situar-nos si volem estar calents a l’hivern i frescos a l’estiu
• …

EL REPTE DE LES PSEUDOCIÈNCIES

Escala de certeses
• Demà farà sol
• D’aquí a 15 dies el Coronavirus aturarà la seva expansió
• Si jugo, guanyaré a la loteria
• Es pot curar amb l’energia de les mans
• La Terra gira al voltant del Sol, i no a la inversa.
• Si tiro una moneda, sortirà cara
• El ferrocarrils catalans que porta a la UAB complirà l’horari avui
Garanties:
• Dades
• Hàbits
• Autoritat
• Models
• Identitat
 SÍNTESI

Per què ensenyar i aprendre ciències. Aprendre ciències és un dret democràtic i pot suposar un plaer
intel·lectual.

• Aprendre ciències pot possibilitar un millor exercici de l'autonomia

Els escolars donen explicacions als fets i situacions quotidianes. Solen ser antropomòrfiques, simples,
subjectives.
Conèixer què diu la ciència permet aplicar explicacions generals a casos concrets i això implica un grau superior
de llibertat.

• Aprendre ciències permet adquirir un estil de pensament

Les ciències són disciplines que ajuden a construir estructures mentals i a desenvolupar el pensament.

• L'aprenentatge de les ciències pot afavorir el desenvolupament de valors i actituds

Comprendre el món des de les ciències permet prendre opcions partint de la informació i del coneixement per
tal de millorar-lo i actuar-hi responsablement.

Quina ciencia ensenyar?

Una ciència que ens dóna interpretacions dels fets
Una ciència que no és neutra
Una ciència que és present a la societat i afecta la seva dinàmica
Una ciència que afecta als individus
Una ciència que no és tan sols mètode experimental

L'objectiu no es formar"petits científics",

L'objectiu es formar ciutadans i ciutadanes responsables, crítics, capaços d'analitzar i actuar posant en joc una forma
de veure el món: la ciència

Comporta:
- Aprendre a investigar el món que ens envolta
- Aprendre a donar-hi sentit utilitzant les idees científiques

L’activitat científica escolar: pensar-comunicar-fer

à una educación científica que ajudi a regular i a cooperar

Adquirir autonomía, entre otras cosas significa aprender a tomar conciencia de cuales son los aprendizajes que se van a
realizar, de la finalidad que persiguen y de cual es su importancia; supone, así mismo, identificar los propios obstáculos y
superarlos corrigiendo los propios errores.
Desde la educación científica potenciar la autonomía del alumnado supone poner los medios necesarios para que aprenda
a regular su propio proceso de aprendizaje. En este proceso es totalmente necesario pensar en lo que se está haciendo y lo
que se está aprendiendo, en lo que uno sabía y lo que ahora sabe. Es en función de este pensar sobre el pensar y el hacer
que uno practica, cuando se activa el mecanismo que posibilita evaluar y regular tanto los objetivos como las acciones que
se realizan.
Para conseguir que los escolares construyan su propio sistema de aprendizaje y lo mejoren progresivamente, deben
aprender a regular la representación que construyen sobre los objetivos de trabajo, la representación que elaboran entorno
a la anticipación y planificación de la acción que van a realizar, así como la representación que se hacen sobre los criterios
de evaluación. En las clases de ciencias no siempre las actividades que se plantean tienen como finalidad que los escolares
aprendan a pensar y regular su propio aprendizaje científico. Para ello es necesario introducir en el diseño didáctico
actividades con finalidades específicas para ello.

ARTICLE: NEUS SANMARTÍ

 idees vídeo

CEIP Roure Gros és una escola pública que es basa a partir de metodologies
experimentals amb la intenció que els alumnes aprenguin a observar, reflexionar
després de l’observació, discutir i extreure’n conclusions de les investigacions. Com
hem observat en la sessió d’avui, experimentar en primera persona a través
d’investigacions científiques, l’aprenentatge és fa més significatiu perquè és el
mateix alumne qui busca entendre els fenòmens, impulsat per la seva motivació per
aprendre segons els seus interessos. Per tant, considerem que aquesta metodologia
provoca que l’infant sigui conscient del valor d’aprendre per ell mateix tot construint
els seus sabers de manera satisfactòria.
A més, cal destacar que l’escola agrupa a l’alumnat de forma natural, basant-se en
cicles de dos anys i es busca l’autonomia des d’un inici. A més, implementen el
treball per grups cooperatius perquè aprenguin mútuament i se n’adonin de la
importància de la diversitat de pensament i aprendre a aprendre.

A diferència de les nostres experiències com a alumnes de primària, feiem ús dels

llibres de text molt sovint. Ens adonem com aquests ens enfoca l’aprenentatge cap
un més memorístic i no ens potencien l’aprenentatge per descoberta el qual, com
hem dit anteriorment, és més significatiu. És per aquest motiu que l’escola Roure
Gros, evita l’ús dels llibres i treballen amb caixes temàtiques, perquè aquests
aprenguin a través dels seus interessos, tot partint d’un treball per competències.
També ens fixem com moltes vegades el docent ens proporcionava les solucions de
l’activitat, fet que en aquest centre el mestre/a es limita al paper de guia i
d’orientador en el procés d’aprenentatge dels infants. Finalment, observem que no
utilitzen, generalment, els exàmens com a mitjans avaluadors, a diferència de la
nostra experiència, ja que els interessa més observar el procés d’aprenentatge.
Pensem que les proves avaluatives suposen una pressió per a l’alumnat perquè se
centren només en els resultats numèrics, i no pas en el seguiment diari de
l’aprenentatge dels infants.
 Controvèrsies sòcio-científiques

POWER POINT: CONTROVÈRSIES Controvèrsies Sòcio-Científiques: Ciutadania, Competència Científica i Context.

Parlarem de…
Competència Ciutadana i Scitizenship.
Controvèrsies sòcio-científiques.
Seqüenciació de controvèrsies i exemples.
Altres exemples d’activitats cap a la Scitizenship.

Què fan els ciutadans competents científicament?

• Comprendre
• Decidir
• Actuar
• Cada marc les seves habilitats i les seves oportunitats didàctiques

• COMPRENDRE (CONTEXT)
} Interpretar dades en diferents formats.
} Anàlisi crítica de la informació.
} Identificar models científics en contexts reals.
} Diferenciar coneixement científic de no científic.
} Twitter blogs
} Premsa
} Pseudociències
} Publicitat

• DECIDIR (CONFLICTE) Cadenes de causes i conseqüències

} Valoració de riscos. primàries i secundàries
} Predicció a partir d’un model. • Mitigació
} Associar valors i prioritats personals i eleccions. • Moratòria
} Aplicar perspectives ètiques. • Patent
} Compaginar perspectives personals i socials. • Impost
} CSC • Subvenció
} Educació
} del consumidor

• ACTUAR (ROL)
} Conèixer els agents d’actuació científica i política.
} Conèixer drets i deures.
} Saber organitzar, gestionar accions.
} ABP, APS
} Ciència ciutadana i RRI
} ONG, participació ciutadana, atenció consumidor
l’ #ABP i el propòsit
Purposeful Acts
} Producte
} Experiència estètica
} Problema o pregunta
} Habilitat o coneixement específic

Volem aprendre a... (PROJECTES D’APRENENTATGE)

Àmbits temàtics (els egipcis) No Objectiu Extern
Habilitats (instrument) Aprendre a Aprendre
Indagació i Modelització Currículum és objectiu explícit

Volem fer... (APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES)

Productes Objectiu Extern
Servei o Esdeveniment (APS) Aprenentatge Instrumental
Problemes (Estudis de Cas, Controvèrsies, etc.) Currículum és instrument
Una proposta de context conflictiu: Les controvèrsies sòcio-científiques
} Qüestions socialment controvertides i rellevants
} Ubicades en un context concret
} Descrites en textos diversos
} Vincles conceptuals amb la ciència
} Complexes i obertes
} Mancades d’una resposta definitiva
} Intervenció dels valors personals

Fer significatiu el lèxic

En la mesura del possible, cal que el lèxic estigui connectat de manera
directa o indirecta al conflicte, i aquest al model científic que el regeix.
Alguns termes hi estan compromesos completament, d’altres ho estan
a través de termes “pont”. E
l treball del lèxic, a més d’un marc de conflicte en el model científic,
implica tècniques de lectura treballades en altres sessions:
recurrència, bastides, detecció del lèxic imprecís o mal utilitzat (del
qual en podem dir “antilèxic”).

Canvi Climàtic
Pregunta no rellevant: Hauríem de consumir menys combustibles fòssils?Hem d’aturar el canvi climàtic?
Model científic: Cicle del carboni
Preguntes rellevants
- Qui hauria d’assumir les conseqüències de la desaparició de les illes Vanuatu?
- Els països nòrdics haurien de poder promoure activament el Canvi Climàtic per a aconseguir un clima
més temperat?
Lèxic: Albedo, Clima, circulació termo-halina, fusió dels pols, combustibles fòssils, Clima, Cicle del Carboni, Efecte
hivernacle, Acidificació, IPCC,Protocol de Kyoto, temperatura mitjana, Diòxid de Carboni, ..
Anti-lèxic: la llum que rebota, fa més calor, canvi del temps, puja el mar, es desfan els gels,...

Vacunes
Pregunta no conflictiva: És necessari vacunar-se? Ha de ser obligatori?
Model científic: Procés d’immunització.
Preguntes conflictives: Es planteja al consell escolar la possibilitat que els alumnes no vacunats de malalties greus
contagioses (com la pòlio...) no siguin acceptats a l’escola.
Lèxic: vacuna, sistema immunitari, immunització, infecció, contagi, reacció al·lèrgica, profilaxi, epidèmia, símptoma,
immunoglobulines, leucòcits, anticossos.
Antilèxic: punxar, encomanar, estar protegit, passar la malaltia a algú, que tothom s’encomani, protecció de la sang,
cèl·lules de defensa.

Una concreció: Word Generation

1 conflicte
5 termes de lèxic
} Modelització i enfocament metalingüístic
3 tipus de sessions
} Lectura de fonts diverses
} Plantejament i debat oral sobre el conflicte
} Escriptura d’un assaig
CSCFrame: Una adaptació de WG

Lèxic emergent

Exemples de controvèrsies: Engaging Science

Partim de notícies per proposar controvèrsies

Òrbita CSC

Controvèrsies i context
} Rellevància: Social / Personal
} Significativitat: Medi Natural /
Medi Social

ODS