BLOC 1

PROCESSOS
I
CONTEXTOS EDUCATIUS
 TEMA 1: INTORUDCCIÓ AL MÓN EDUCATIU

1. El sistema educatiu

1.1. Sistema educatiu

Els sistemes educatius duen a terme funcions essencials per a la vida

dels individus i de les societats. El sistema educatiu serveix per donar
resposta als individus i a la societat.

Ex: Les parts diferenciades del sistema educatiu → són les llars, les
escoles, els instituts, etc.

La maduresa de les societats es deriva, en molt bona mesura, de la

seva capacitat per integrar, a partir de l’educació i amb el seu concurs,
les dimensions individual i comunitària.

1.2. Característiques del sistema educatiu

1. Diferenciació d’elements: El sistema educatiu està forma per

diferents centres; llars, instituts, escoles, universitats, etc.
2. Variació d’interrelacions: Totes les característiques del sistema
educatiu estan interrelacionades entre elles, Per això, fer canvis és
complicat.
3. Consecució - conservació del tot: Encara que hi hagin moltes parts
funcionen com un conjunt i tenen el mateix objectiu.
4. Evolució: El sistema educatiu ha d’evolucionar acompanyat de la
societat actual. Ex: Introducció de noves tecnologies.
5. Organització: El sistema educatiu esta organitzat per nivells (Infantil -
primària - secundaria)
6. Orientació: El sistema educatiu està orientat en el nostre entorn, per
introduir-nos en ell.
7. Regulació: El sistema educatiu està regulat per lleis, normes, títols,
etc. Educació reglada i no reglada.
8. Coherència: El sistema educatiu té un ordre perquè tingui coherència
amb els aprenentatges, es a dir, comencen a infantil, desprès vas a
primària on adquireixes uns continguts coherents per poder arribar a
secundària.
 9. Integració: El sistema educatiu està integrat dins d’una societat, per
tant ha de respondre a ella.
10. Dinamicitat: El sistema educatiu és dinàmic, perquè s’ha adapta als
canvis.

1.3. Dimensió individual de l’educació

Els objectius fonamentals de l’educació són:

• Proporcionar a les persones una formació plena que els permeti

conformar la pròpia identitat essencial. Aquesta formació ha
d’anar dirigida al desenvolupament de la seva capacitat per
exercir, de manera critica i en una societat axiològicament
plorar; la llibertat, tolerància, solidaritat, respecte, igualtat,
cooperació, empatia, responsabilitat, creativitat...

• Que tingui un coneixement de l’entorn per adaptar-se, però des

de un punt de vista moral i ètic.

Els valors propis d’una societat democràtica són:

• La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat

democràtica: lallibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat,
el respecte i la igualtat.
• El respecte a la convivència.
• El fonament de la pau i el respecte dels drets humans.
• El respecte i la preservació del medi ambient.
• El finament de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
• L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

1.4. Dimensió comunitària de l’educació

Juan Delval, en ‘’Aprender en la vida y en la escuela’’ diu que hi ha tota

una sèrie de finalitats socials de l’educació que, més enllà dels fins
merament individuals, hi son inherents, sovint en consonància i/o
oposició amb aquests.

La societat vol que l’individu funcioni amb lo que la societat necessita →

Adequació a les creixents i canviants necessitats col·lectives.
 Característiques per entrar a la societat, tenint en compte:

• La formació i instrucció que els sistemes educatius són

capaços de proporcionar. Quan ens estan formant i intruint ens
donen una sèrie de pautes, normes de funcionament.
• La transmissió de coneixements i sabers que asseguren.
Qualsevol societat necessitat que tot el que sap no es perdi, és
a dir, s’han de transmetre els coneixements d’alguna manera.
• La qualificació com a recursos humans que assoleixen.

L’educació, com a institució social, també desenvolupa importants i

múltiples funcions, a través de les quals proporciona unitat, maduresa i
cohesió, tant al grup en general com als seus membres.

El que interessa socialment es que l’escola tregui persones mes unides

i cohesionades possibles, es a dir, lo mes adaptades a la societat.

1.5. Funcions socials de l’educació

1. Assegurar la continuïtat social

La societat tracta de reproduir-se i de perpetuar la identitat al llarg

del temps per aconseguir-ho transmet a les noves generacions tot el
patrimoni cultural acumulat per les generacions anteriors.

D’aquesta forma podem dir que, la societat és conservadora, perquè

procura mantenir les tradicions, usos i costums. Amb la finalitat, de
no perdre el tipus de societat que tenim.

L’educació és un dels principals mitjans per formar ciutadans que

encaixin amb els motlles socialment preestablerts perquè quan
s’incorporin a la societat estiguin adaptats a ella.

2. Promoure el canvi social.

La societat necessita al mateix temps introduir noves variants i

perspectives, capaces de renovar estructures i assegurar-se el
progrés de la societat → per això l’escola ha de fomentar l’esperit
crític i la creativitat dels individus. Ex: plantejar coses que es poden
millorar i buscar solucions.

Tanmateix hi ha alguns crítics de l’educació que dubten que l’escola

fomentin la creativitat dels alumnes, és a dir, un caràcter innovador i
progressista de la societat.

L’escola ens ensenya que només hi ha una resposta, una solució

correcta. Per tant, ens creiem que tot té només una solució, derivant
 que tanquen la possibilitat de plantejar-nos canvis en la societat per
millorar-la.

3. Adaptar els individus al grup

La funció tradicional que ha desenvolupat l’educació es basa en

facilitar la inserció dels individus a la societat = món social, que se
sentin còmodes dins del grup social.

L’educació ens preparar per ser capaços d’adaptar-nos les

situacions existents de la vida social perquè si la societat canvia,
ningú s’ha de perdre per aquest canvi. Per tant, hem d’aprendre a
aprendre. Per exemple: coses que hem après a l’escola al cap d’uns
anys ha canviat i haurem d’aprendre a canviar i adaptar-nos.

Si no fóssim capaços d’adaptar-nos → la societat viuria una situació

de crisi, d’inseguretat i de desconcert.

4. Exercir un control social.

Des de petits, les escoles estableixen unes normes sobre el

rendiment, les quals són obligades de compliment pels seus
membres. Aquestes sèries de normes i d’idees són considerades
correctes per la societat.

A partir de l’aplicació d’aquestes normes → aconseguim la cohesió

de grup, tots ells comparteixen els mateixos valors, costums, etc.
D’aquesta manera, tot el grup va cap a una sola direcció. Facilitant
el control social si tots van en una.

5. Realitzar una selecció social

L’educació a través de procediments selectius, estableix diferencies

entre uns individus i uns altres → separar a les persones entre els
acadèmics i no acadèmics.

Alguns sociòlegs consideren que això pot ser negatiu → estàs

limitant i encasellant a la gent, segons les habilitats acadèmiques
considerades en el sistema educatiu. En lloc, d’enfocar-nos al per
què hi ha persones que consideren que no tenen aquestes
habilitats, tenen unes altres, les quals no estem donant importància.

6. Disminuir les diferencies socials.

L’escola ha d’intentar que qualsevol persona vingui d’on vingui ha

de tenir totes les possibilitats dins de l’escola → igualtat
d’oportunitats. Ex: no segregar en grups, oferir beques, INCLUSIÓ.
 7. Promoure el desenvolupament material de la societat

El sistema educatiu necessita rebre tot el material que necessita per

desenvolupar la seva tasca (material escolar, més professor,
preparar a nivell científic) → s’aconsegueix un nivell educatiu més
alt (Intervenir en educació = nivell educatiu alt = nivell econòmic alt
del país).

➢ Tres idees claus

o Qui tenia poder tenia educació. Això va ser així durant molts anys, fins
que la societat no ho va necessitar. Per tant, l’educació era un privilegi,
que poc a poc, s’ha anat democratitzant.

o A la societat li va interessar que la gent tingues una mica de cultura →

era necessari per les industries. Era necessari una mica de formació.
El progres porta a l’escolarització i l’escolarització porta el progrés.
Interessa aporta l’educació per pujar un país.

o Tothom pot anar a l’escola. L’educació és considerada un dret social.

2. Professionals i equips educatius

Model Tradicional

El professor imparteix coneixements, els alumnes estan atents i poc a

poc vanentenent que es lo que el professor explica. I al final fem
activitats.
 Model Flipped o classe invertida

Intentar fer un canvi. Fem la feina i l’assimilació a casa. El professor

posa les activitats a classe per veure realment si l’han entès. L’alumne
fa l’activitat a la classe amb la avantatja que si te un problema te el
professor que l’ajudarà, aleshores el professor passar a ser un
professor de suport.
L’aula esdevé el lloc on els alumnes treballen per equips, fan els
deures, resolen els dubtes i reben una atenció més personalitzada.

2.1. Tipus d’educació

Educació formal

L’educació formal també és coneguda com a formació reglada.

Aquesta educació va dirigida a infants i jove, encara que cada cop més
a adults.

És el procés d'educació integral correlacionat que abasta els nivells

educatius i que comporta una intenció deliberada i sistemàtica que es
concreta en un currículum oficial amb objectius, aplicat amb un
calendari i horari definits.

És l’aprenentatge ofert normalment per un centre d’ensenyament o

formació, amb caràcter estructurat i normalment amb certificació final.
Educació = Escolaritat i per això l’assistència a classe és obligatòria.

Educació no formal

L’educació no formal és l'aprenentatge que s'obté en activitats

intencionades de la vida quotidiana relacionades amb la feina, la família
i/o l'oci.

L’objectiu fonamental no és educatiu, sinó d’estímul i millora de les

capacitats de la persona. Freqüentment sorgeix a partir de grups o
organitzacions comunitàries.
 No acostuma a estar tan estructurada com l’educació formal, i
normalment no condueix a cap certificació oficial, ja que ha estat creada
expressament per satisfer determinats objectius.

Un exemple d’educació no formal són els cursos de formació

complementaris i específics que es fan en determinades empreses.

Educació informal

L’educació informal és un procés d'aprenentatge continu i espontani

que es realitza fora del marc de l'educació formal i l'educació no formal.

És la que es rep a casa, al carrer, als mitjans de comunicació, per

internet i en totes les experiències quotidianes.

És un fet social no determinat, s'aprèn de manera no intencional, és a

dir amb la interacció de l'individu amb l'ambient, amb la família, amics, i
tot el que l'envolta.

➢ Conceptes claus

Intencionalitat:

Estructuració:

2.2. Competències dels docents

El docent es tota persona que d’alguna forma té relació amb l’educació

des de: la responsabilitat-gestió, la creació o de l’execució de la
mateixa.

Les competències són totes aquelles habilitats, capacitats i

coneixements que una persona té per realitzar eficaçment una
determinada feina.

Les competències del docent segons Pérez són:

• Competències Comunicacionals (saber comunicar

correctament)

Basades en el domini dels processos de comunicació. Foment

d’activitats de dinamització → saber explicar bé els continguts
per tal de provocar motivació en els alumnes
 • Competències Organitzatives (ser competitiu)
Coneixement dels processos educatius, per tal de saber que és
el que podem fer i com podem organitzar l’aprenentatge.

• Competències de Lideratge Pedagògic

Aplicació de recursos innovadors

Treballar en equip

• Competències científiques

Domini dels continguts científics, didàctics i metodològics.

Realització de projectes innovadors, per poder-ho realitzar t’has

d’informar científicament.

• Competències d’Avaluació i Control (avaluar i controlar

l’aprenentatge)

Avaluació permanent dels processos de formació

2.2.1. Les competències del docent, segons Tejada

Competències conceptuals

Cal integrar:

• El saber relatiu (coneixement) a la seva professió:

o El context general
o La institució
o Els destinataris
o Les bases psicopedagògiques
o Les teories de l’aprenentatge
o Els continguts a transmetre

• El saber fer → S’ha de saber aplicar la informació amb bones

estratègies.
• El saber ser → S’ha de saber aplicar la informació amb uns
valors adients.
• El saber conviure → S’ha de poder treballar en equip.
 Competències psicopedagògiques i metodològiques: el com
funcionar

Consisteix en saber aplicar el coneixement i mitjançant el

procediment adequat a una situació concreta.

Per això cal:

• La planificació de la formació
• Ús d’estratègies d'ensenyament i aprenentatge,
• Ús de diferents mitjans i recursos didàctics, les TIC,
• Mètodes de tutoria: orientació acadèmica, personal i
professional,
• Metodologies d’individualització i/o cooperació en
l'aprenentatge,etc.
• La verificació (valoració) dels aprenentatges

Competències socials

Les competències socials és basen en saber relacionar-se i

col·laborar amb altres persones de forma comunicativa i constructiva,
integrant actituds, valorsi normes.

Per això cal:

• Organització, administració i gestió,

• Comunicació i dinamització,
• Processos de grup, treball en equip,
• Mediació, relació interpersonal,
• Lideratge,
• Anàlisi estratègica interna i externa, etc.

El lideratge és molt important, ja que si no es desenvolupar el paper de

lideratge, sempre sota la responsabilitat, no es podran elaborar bé les
classes, ni la transmissió de continguts.

➢ El futur

Les possibilitats formatives de les TAC permeten alliberar al docent de les

tasques repetitives, estrictament informacionals.
L'orientació, el guiatge, la motivació, la programació, l'avaluació cobren un
nou protagonisme. La dinàmica relacional va en aquesta direcció i no en la
transmissió.
El paper es modifica, però no desapareix; A més sortiran nous rols: tutor-
orientador, enginyer pedagògic, expert tecnològic, administrador,
documentalista, avaluador, grafista, editor de documents.

2.3. El mestre

El departament d’educació distingeix dos especialitats del grau del

mestre:

• Mestre d’educació infantil

• Mestre d’educació primària.

Una altra cosa diferent és que hi hagi mestres que desenvolupen altres
funcions en diferents llocs de treball.

• Mestres a secundaria
• Direccions
• Serveis educatius
• Inspecció

2.3.1. Què hauria de fer un mestre d’infantil competent?

1. Fomentar els aprenentatges, des d’una perspectiva globalitzadora i

integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional,
psicomotriu i volitiva.
2. Idear activitats d’aprenentatge en contextos de diversitat que atenguin
les diferents necessitats educatives dels alumnes.
3. Conèixer i participar en l’organització de les escoles d’educació
infantil.
4. Promoure la convivència a l’aula i fora d’ella i afrontar la resolució
pacífica de conflictes.
5. Observar sistemàticament els contextos d’aprenentatge i convivència i
reflexionar-hi
6. Conèixer l’evolució del llenguatge a la primera infància, identificar
possibles alteracions i tenir cura de la seva correcta evolució.
7. Conèixer les implicacions educatives de les TAC en la primera
infància.
8. Saber fonaments de dietètica i higiene infantils.
9. Conèixer les bases que permeten comprendre els processos
psicològics, d’aprenentatge i de construcció de la personalitat en la
primera infància.
10. Orientar pares i mares en qüestions d’educació familiar.
11. Dominar habilitats socials en el tracte i la relació amb la família .
12. Promoure en els alumnes hàbits i destreses per l’aprenentatge
autònom i cooperatiu.
13. Facilitar la formació d’hàbits, l’acceptació de normes i l’educació de
les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
14. Reflexionar sobre les seves pràctiques a l’aula per a millorar la
tasca docent.
15. Creure en l’actualització i formació contínua com a eina bàsica per a
donar resposta al mon canviant.
16. Exercir lideratge, generar bon clima de treball i de respecte.

2.3.2. Quines tasques sol fer un mestre competent?

• Decidir el que, com (estratègies i metodologies) i quan (explicar

lescoses en el moment en que ells estiguin interessats)
• Avaluar, ja que sense una valuació no es sap com van els
alumnes.
• Atenció a les famílies per explicar com van els fills
• Formar-se per millorar, és a dir, la formació continua.
• Innovació a base d’investigació
• Participar en el centre
• Gestionar l’aula

2.3.3. La gestió de l’aula

Gestionar un aula va molt més enllà del fet d’ensenyar.Les seves
tres funcions principals son:

1. Orientador i gestor de la convivència d’un grup

d’alumnes.
a. Manifestar el lideratge de la convivència.
b. Potenciar el funcionament dels grups
i. Potenciar relacions d’afecte per cohesionar
els grups.
ii. Potenciar una comunicació de qualitat.
c. Ser estratega en la resolució pacifica de
conflictes.
 2. Facilitador de l’aprenentatge

a. Potenciar l’autonomia de l’alumnat.

b. Mediador entre alumnat i aprenentatge

c. Dominar en les metodologies, és a dir, no podem fer

sempre elmateix sinó que em de variar.

d. Avaluar diversificadament els processos i resultats

del’aprenentatge. (es pot fer un examen però també
un autoavaluació, o una presentació, etc..)

3. Membre d’una organització

a. Treballar en equip, ha d’haver una bona cohesió
entre els professors i anar tos a una.
b. Conèixer la documentació institucional (fer
bolletins, complir un informe, etc..) i pedagògica del
centre
c. Relacionar-se amb els agents socials (entorn), és a
dir, parlar amb les famílies.

2.4. Les funcions dels mestres segons la LEC

Les funcions dels mestres segons la LEC són:

• Programar i impartir les matèries segons el currículum.

• Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.
• Exercir la tutoria, és a dir, establir el vincle amb l’alumne i
ajudar-lo a créixer com a persona.
• Ajudar al desenvolupament personal, es a dir, a nivell
intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.
• Informar periòdicament les famílies sobre el procés
d’aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.
• Coordinar en aquelles activitats que ens manin.
• Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que
els siguin encomanades.
• Hem de fer un millorament continu dels processos
d’ensenyament.
 • Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi,
dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i
són incloses en llur jornada laboral.
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que
han de conèixer i dominar com a eina metodològica.
• Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de
conductes irregulars.

2.4.1. Principis de la funció docent, segons la LEC

La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de:

• Llibertat acadèmica, és a dir, tu a les classes mentre no
vagis encontra de les lleis pots fer el que vulguis.
• Hem de ser coherents amb el projecte educatiu del centre.
• Respecte al caràcter propi del centre.

Ha d’incorporar els valors de:

• Col·laboració i coordinació entre els docents i els
professionalsd’atenció educativa
• I del treball en equip.

2.4.2. Els mestres del segle XXI

Els mestres del segle XXI han de:

• Conèixer com funcionar el nostre cervell a l’hora d’aprendre
(Neurociència).
• Dominar els continguts acadèmics.
• Saber com van les emocions i aprendre a dominar-les i que
ho domininels nostres alumnes.
• Ser líders.
• Potenciar l’aprendre a aprendre.
• Ser competent a nivell comunicatiu.
• Tenir la capacitat de treballar en equip.
• Ser innovador/a.
3. Els mestres especialistes

Els mestres especialistes són tots aquells que s’han especialitzat en algun
apartat dels diferents continguts que t’ensenyen a les escoles.

Les àrees de música, educació física, llengua estrangera i l’educació

especial, s’han d’assignar preferentment als mestres que disposin de
l’especialitat o menció.

La presència de mestres especialistes a l’escola permet, a la resta de

mestres, disposar d’hores lectives per:

• Potenciar l’atenció a la diversitat.

• L’acció tutorial.
• Aprofundir el treball en aquells aspectes que el centre hagiprioritzat a
partir de l’anàlisi dels resultats educatius i dels resultats de les proves
diagnòstiques de sisè.

Les funcions dels mestres especialistes són:

• Poden intervenir en el segon cicle d’educació infantil.

• Donar suport tècnic als altres mestres del claustre → Assessorant en
les programacions que elaborin els quepis de mestres de cicle.

Mestres especialistes itinerants en zones escolars rurals

Els mestres itinerants són aquells mestres que estan especialitzats en

algun dels diferents continguts que t’ensenyen a les escoles. Aquests
van a les escoles rurals, ja que si les ordinàries també disposen de
mestres especialitzats, la rural també ha de tenir-ho. A diferència de
l’ordinària, aquestes mestres s’aniran movent per les escoles de la ZER,
segons les necessitats. Tot i que, s’intenta que es queden cada dia en
una sola escola.

Els mestres itinerants un cop cobertes les necessitats docents de la

seva condició de mestre especialista, si disposen d’hores lectives, les
dedicaran a les activitats de docència pròpies de coordinació de mestre.
Ex: si l’escola rural només necessita dos hores al mestre especialista
per fer angles, però en total té 5 hores lectives, les restants les haurà de
dedicar a mestre generalista. (propi de les condicions de mestre,
matemàtiques)

ZER → Zona Escolar Rural, es van crear perquè les escoles per separat havien
molts pocs professors, davant d’això van decidir ajuntar les escoles i crear
zones d’escolarització rural.
 Segons el número de grups d’escolarització de la ZER → s’oferiran els
continguts especialitzats amb els corresponents especialistes de la matèria.

Número Grups d’escolarització Dotacions de la ZER

ZER fins a 6 grups o unitats
ZER de 7 a 13 grups o unitats
ZER de 14 o més grups o unitats
3 → anglès, educació física i música.
4 → anglès, educació física, música i
educació especial.
5 → anglès, educació física, música,
educació especial i la ZER podrà
escollir una especialitat segons les
necessitats

➢ Què fan els mestres especialistes en atenció a la diversitat?

Els mestres especialistes en el suport a la inclusió són:

Mestre o mestra d’educació especial

La seva principal feina, es que els alumnes que son considerats NESE
(Necessitats Especifiques de Suport Educatiu), son la preocupació
d’aquests equips d’atenció a l’educació especial.

Aquests professionals han de donar suport a la resta de professors en

la planificació i el desenvolupament de les activitats del grup classe per
afavorir la participació de tots els alumnes en les activitats a l'aula
ordinària i per assegurar que tots progressin en els aprenentatges.

L'atenció d'alumnes per part dels mestres especialistes en educació

especial ha facilitar-los oportunitats perquè participin en els entorns i
activitats amb la resta dels companys.

Quan sigui necessari s'ha de treballar amb grups reduïts d'alumnes en

situacions d'atenció individual o en altres formes d'agrupament.

Les funcions dels mestres especialistes en educació especial són:

• Identificar, amb la col·laboració de l'EAP, les necessitats de

suport específic dels alumnes i col·laborar en la concreció del
pla d'intervenció.
• Prepara tota una sèrie d’activitats complementaries que li
permetin seguir les classes i la participació en les activitats del
grup classe.
• Intentar que els alumnes participin dins del grup classe ordinari
(Inclusió).
• Impartir activitats i programes específics.
• Col·laborar en el seguiment i l'avaluació d'aquests alumnes.
Mestre o mestra d’audició i llenguatge (MALL)

La principal preocupació dels mestres especialistes en audició i

llenguatge es atendre als alumnes que presenten dificultats de
comunicació, parla o llenguatge relacionades amb retards del
desenvolupament o amb dificultats cognitives.

Per a la presa de decisions sobre les actuacions necessàries per cada

alumne, l'escola pot disposar de l'assessorament del CREDA (Centres
de Recursos Específics de Deficiència Auditius.)

Mestre o mestra de suport intensiu a l’escola inclusiva (SIEI)

Si les escoles presenten un grup elevat d’alumnes NESE i casos greus

→ es pot derivar a la creació d’un SIEI a l’escola.

Gràcies a la creació del SIEI el govern ofereix dos mestres i mig

especialistes d’educació especial → 1 jornada completa i l’altra mitja
jornada → mestres de suport intensiu a l’escola inclusiva.

Cal tenir en compte, que la pròpia escola també disposa de mestres

especialistes en educació especial. Els professionals assignats a
aquestes unitats han de centrar prioritàriament la seva intervenció: en
desenvolupar actuacions que facilitin l'aprenentatge i la participació
dels alumnes en les activitats de l'aula ordinària i del centre.

Les funcions dels professionals de la SIEI (abans es deia USEE) son:

• Elaborar el pla individualitzat de l'alumne i ha d’estar acceptat

pels pares.
• Elaborar materials específics que facilitin la participació dels
alumnes en el grup ordinari.
• Acompanyar els alumnes en les activitats de l'aula ordinària.
• Impartir les activitats específiques, individuals i en grup reduït,
que els alumnes de la unitat requereixin.
• La tutoria individual dels alumnes que atén.

Mestre o mestra de suport intensiu a l’audició i el llenguatge

(SIAL)

El SIAL afavoreix la millora educativa dels alumnes amb discapacitat

auditiva severa i pregona que requereixin un equipament singular i una
especialització professional.

El SIAL estarà format per mestres especialistes en audició i llenguatge.

Pocs centres ho tenen, i els que ho tenen són els centres que tenen
molts alumnes amb deficiència greu auditiva.
 Les funcions dels professionals dels SIAL són:

• Atenció directa a l'alumnat amb discapacitat auditiva que

requereixi, com a mesura intensiva, un suport específic per a
l'accés al currículum, l'aprenentatge i la participació a l'aula i la
vida escolar.
• Treball en xarxa amb els tutors, especialistes, el professorat en
general, i els professionals de l'EAP i el CREDA.
• Col·laboració amb el professorat per a l'avaluació de les
necessitats específiques de cada alumne i la planificació
individualitzada en relació a estratègies, mesures i suports
universals, addicionals i intensius, i la seva organització
articulada i flexible.
• Promoció de mesures i suports universals i addicionals per
atendre els alumnes amb necessitats educatives especials
derivades de discapacitat auditiva i trastorn de llenguatge, en
col·laboració amb el professorat i el centre.

➢ Mestres que no estan a les escoles

Mestres en centres de formació d’adults

La seva feina es basa a atendre a totes les persones que volen

reincorporar-se al sistema educatiu. Els mestres i professors de
secundaria son els que trobem en els centres de formació d’adults.

Els docents mestres tenen competència per impartir:

1. Ensenyaments inicials i bàsics (ens ensenyaran a llegir i a

escriure, son per a les persones que no han estat mai
escolaritzades)
2. Els tres nivells del cicle de formació instrumental
(coneixement del medi, matemàtiques, etc)
3. Els mòduls corresponents al primer nivell el pot donar un
mestre de i poden donar també una part del segon nivell. Si
han aprovat primer i segon passen al segon curs i si tenen
primer o tercer suspès han de comença des de primer, és a
dir, han de fer el primer i segon.
4. També poden donar classes per a la preparació de les proves
d'accés.
5. Les activitats formatives per a l'adquisició de competències per
a la societat de la informació, si tenen formació específica.
6. Els mestres especialistes de primària-anglès i primària-
francès atendran, prioritàriament, les tasques docents pròpies
de la seva especialitat, i després la docència general pròpia
dels mestres.
3.1. El/la pedagog/a

El principal objectiu d’un pedagog esta centrat en l’educació. El

pedagog és considerat el mestre dels mestres.

Les seves funcions son:

• Assessorar al professorat
• Formar en tècniques d’estudi
• Programar metodologies
• Servei d’orientació

El pedagog no pot donar classes a primària, però a secundaria si,

realitzant els màsters. És expert en educació formal i no formal.

El pedagog organitza programes i sistemes educatius amb l’objectiu

d’afavorir al màxim el desenvolupament de les persones i les societats
en tots els seus àmbits; escolar, familiar, social i laboral.

3.1.1. Les línies de treball del pedagog

La formació→ El pedagog dona eines i recursos didàctics que els

educadors poden utilitzar segons la seva realitat educativa. És
educador d'educadors.

La intervenció educativa→ Se centra a detectar possibles barreres

per a l'aprenentatge i la comunicació i fer-les desaparèixer o,
aconseguir que siguin el més lleus possibles.

L'orientació→ El pedagog ha de ser capaç d’ajudar als alumnes a

trobar el camí educatiu (personal, escolar i professional).

L’elaboració de material didàctic→ Qualsevol material ha de ser

avaluat abans per una persona que decideixi si aquest material
compleix les condicions d'ús.

La creació de sistemes pedagògics→ Metodologies, tècniques

d’aprenentatge, nous models d’organització de l’estructura escolar,
creació de noves teories educatives.
3.2. L’educador/a social

L’educació social s’encarrega del procés de socialització de les

persones vulnerables o en risc d’exclusió, a través del contacte amb
ells, les seves famílies i les relacions amb la comunitat de l’usuari.

L’educador social és el generador de contextos educatius, xarxes

socials, accions mediadores, anàlisi i investigacions. Amb l’objectiu de
possibilitar a les persones amb risc d’exclusió:

• La incorporació a xarxes socials reals.

• Desenvolupament de la sociabilitat.
• Circulació i participació social.
• La promoció cultural.
• Adquisició de béns culturals.
• Ampliar les perspectives educatives, laborals i d’oci.

3.2.1. Funcions i competències de l’educador/a social

 Transmissió, desenvolupament i promoció de la cultura

Les funcions son accions i activitats relacionades amb l’àmbit

de la cultura en general.

Persegueixen finalitats relacionades amb:

• Els aprenentatges bàsics.
• La formació permanent dels individus, així com la seva
promoció en i des dels grups, col·lectius i comunitats.

Les competències són:

• Reconèixer els béns culturals de valor social.

• Dominar les metodologies educatives i de formació.
• Dominar l’assessorament i l’orientació
• Saber adaptar les formes de transmissió cultural a la
singularitat dels subjectes.
• Domini de metodologies de dinamització social i cultura.
• Capacitat per a la difusió i la gestió participativa de la
cultura.
 Generació de xarxes socials, i contextos i recursos
educatius

La funció és creació de situacions afavoridores de processos

individuals i grupals relacionats amb les possibilitats d’una
millora personal i/o social en diferents contextos socials.

Portar a terme accions i activitats intencionades que afavoreixen

l’aparició i la consolidació d’espai temps educatius.

Les competències són:

• Habilitats per identificar els diversos llocs que generen i

possibiliten un desenvolupament de la sociabilitat i la
promoció social.
• Coneixement i destresa per crear i promoure xarxes
entre individus, col·lectius i institucions.
• Saber construir eines i instruments per enriquir i millorar
els processos educatius.

 Mediació social, cultural i educativa

Les funcions són facilitar les relacions interpersonals,

minimitzar les situacions de conflicte i potenciar nous itineraris
per al desenvolupament personal, social i cultural.

Les competències són:

• Coneixements teòrics i metodològics sobre mediació.

• Capacitat per potenciar les relacions interpersonals.
• Destresa per reconèixer els individus o grups que cal
posar en relació.
• Saber posar en relació els individus, col·lectius i
institucions.

 Coneixement, anàlisi i investigació dels contextos socials i

educatius

La funció és investigar i conèixer les dinàmiques institucionals i

els contextos socials en les seves diferents dimensions
relacionats amb el desenvolupament d’un subjecte.
 Les competències són:

• Capacitat d’anàlisi de la realitat.

• Domini d’estratègies i tècniques d’anàlisi de contextos
socioeducatius.
• Capacitat per detectar les necessitats educatives.
• Domini dels plans de desenvolupament de la comunitat.
• Perícia per discriminar les possibles respostes
educatives a necessitats, diferenciant-les d’altres tipus de
resposta.
• Coneixement i aplicació dels diversos marcs legislatius.
• Coneixement de les diferents polítiques socials.

3.2.2. Principis orientadors de l’acció socioeducativa de l’educador/a social

1. Principis de respecte pels drets humans

L’educador social actuarà sempre en el marc dels drets

enunciats en la Declaració Universal dels Drets Humans.

2. Principis de respecte pels subjectes de l’acció

socioeducativa

L’educador o educadora social actuarà en interès de les

persones amb què treballa i respectarà la seva autonomia i
llibertat. Aquest principi es fonamenta en el respecta per la
dignitat

3. Principi de justícia social

L’actuació de l’educador social es basarà en el dret l'ús i gaudi

dels serveis socials, educatius i culturals en un marc de l’estat
social democràtic de dret i no en raons de beneficència o caritat.

Això implica que des del procés de l’acció socioeducativa s’actuï

sempre amb l’objectiu del desenvolupament i el benestar plens i
integrals de les persones, els grups i la comunitat, intervenint no
només en les situacions crítiques, sinó en la globalitat de la vida
quotidiana.
4. Principi de la professionalitat

L’autoritat professional de l’educador social es fonamenta en:

• La seva competència per les accions que desenvolupa

• La seva capacitat d’autocontrol
• La capacitat de reflexió sobre la praxi professional.

L’educador social està professionalment per

• La utilització rigorosa de mètodes, estratègies i eines en

la seva pràctica professional.
• Identificar els moments crítics en què la seva presència
pugui limitar l’acció socioeducativa.

5. Principi de l’acció socioeducativa

L’educador social és un professional de l’educació que té com a

funció bàsica la creació d’una relació educativa que faciliti a la
persona ser protagonista de la seva pròpia vida.

A més, en totes les seves accions socioeducatives, partirà del

convenciment i responsabilitat que la seva tasca professional és
acompanyar la persona, el grup i la comunitat perquè millori la
seva qualitat de vida, de manera que en la relació
socioeducativa no li correspon el paper de protagonista,
suplantant les persones, els grups o les comunitats afectades.

6. Principi de la responsabilitat professional

L'educador social ha de tenir en compte la funció social que

desenvolupa la professió al donar una resposta socioeducativa a
certes necessitats socials segons uns principis deontològics
generals i bàsics, que tindrà com a contrapartida l'assumpció de
les responsabilitats que es derivin dels seus actes professionals.

7. Principi de la coherència institucional

L'educador social coneixerà i respectarà el projecte educatiu i el

reglament de la institució on treballa.

8. Principi de la informació responsable i de la confidencialitat

L’educador o educadora social mantindrà el secret professional

en relació amb aquelles informacions obtingudes de les
persones a les quals atén. En aquells casos en què s’hagi de
traslladar informació entre professionals o institucions, s’haurà
de fer sempre en benefici de la persona, grup o comunitat, i
 basant-se en principis ètics i/o normes legals amb el
coneixement dels interessats.

9. Principi de la solidaritat professional

L’educador o educadora social mantindrà una postura activa,

constructiva i solidària en relació a la resta de professionals que
intervenen en l’acció socioeducativa.

10. Principi de la participació comunitària

L’educador o educadora social promourà la participació de la

comunitat en la tasca educativa, intentant aconseguir que sigui
la mateixa comunitat amb què intervé la que cerqui i generi els
recursos i capacitats per transformar i millorar la qualitat de vida
de les persones.

11. Principis de complementarietat de funcions

Quan l’educador o educadora social treballi en equips i/o en

xarxes, ho farà de forma coordinada. Serà conscient què la seva
actuació pot influir en la feina de la resta de membres, del propi
equip. Es plantejarà una actuació interdisciplinària tenint en
compte els criteris, coneixements i competències dels altres
membres. Qualsevol actuació d’un professional de l’educació
social estarà definida per una actitud constant i sistemàtica de
coordinació amb la finalitat que el resultat de les diferents
accions socioeducatives amb la persona o el col·lectiu sigui
coherent i constructiu.

3.2.3. Sortides professionals de l’educador/a

Atenció a la infància i l’adolescència en risc social

• Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE)

• Centres d’acollida
• Centres oberts

EBASP (Equips Bàsics d’Atenció Social Primària)

• Educador/a en centres de justícia i presons o en mesures

alternatives
o Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI)
o Centres penitenciaris
o Programes de medi obert per a infractors de la llei.
 • Atenció a col·lectius de població amb dificultats especials
d’inserció social i laboral
o Programes específics per a immigrant.
o Centres per a discapacitats físics o psíquics.
o Unitats de drogodendències.

Formació d’adults

Suport als processos de formació de persones adultes i de formació per

a la inserció laboral

• Escoles d’adults
• Serveis d’inserció laboral de les administracions públiques, etc

Animació sociocultural

• Animació en residencies i equipaments per a la gent gran

o Residencies per a la gent gran

o Centres sociosanitaris

• Educació en el lleure i animació sociocultural

o Centres cívics
o Casals

Altres

• Gestió d'equipaments socials i culturals.

• Programes de mediació i resolució de conflictes.
• Centres educatius.
 TEMA 2: LES INSTITUCIONS EDUCATIVES

1. Escola Rural

L’escola rural es defineix com l’escola de les tres ‘’P’’:

• Petita
• De Poble
• Pública

És una escola arrelada al territori, que dona vida al municipi, de fet sol ser la
dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera i que aglutina activitats
i persones. Això ajuda a cohesionar al poble + intentar que la gent no vulgui
marxar del poble que vegi les coses positives d’estar al poble.

1.1. Característiques de l’escola rural

L’escola rural té unes especificitats que fan difícil l’encaix normatiu,

organitzatiu i pedagògic:

• Quantitat d’alumnes
• Nombre de grups
• Distància entre elles (ZER) i les facilitats de comunicació, etc.
• L’entorn on estan ubicades (muntanya, plana, costa, etc.)
• La realitat socioeconòmica del seu entorn.

1.2. El currículum de l’escola rural

L’escola rural ha de tenir un currículum flexible perquè hem d’intentar

que tot el que estem explicant tingui relació amb coses del poble.
La intenció de la flexibilitat del currículum es que els alumnes se’n
adonin que el poble es una font d’aprenentatge i que allà al voltant seu
poden treballar les mates, llengües, etc, i que sempre el punt de
connexió serà el poble.

1.3. La multigraduació

La multigraduació és una de les característiques de les aules d’escola

rural implica que dins d’una aula trobem alumnes en diferents nivells.
Per exemple nens/es del cicle inicial, mitjà i superior.
 Les classes internivells es creen degut a que són pocs alumnes, no es
pot posar un educador per grup, sinó que s’ajunten.

El treball en aules multinivell aporta als alumnes un valor pedagògic de

gran importància per l’aprenentatge significatiu:

• Tots poden aprendre de tots, (sense ignorar el moment evolutiu

en el que es troba cadascun).
• Aprofitar i fomentar que circulin els sabers i els coneixements
que hi ha dins dels diversos nivells educatius que conviuen
(Ajuda mútua)
• El desenvolupament d’habilitats bàsiques per aprendre a
aprendre (Autonomia)

Això suposa per part dels mestres, dominar una sèrie d’estratègies
didàctiques i recursos de treball que hauran de fer servir de manera
constant al llarg del seu treball. Algunes d’aquestes són:

• Plans de treball → Aquesta feina normalment es del professor,

aquest distribueix la feina(pla de treball) en quinzena, mes,
setmana i ho penja a la classe i tothom sap el que ha de fer.
• Projectes
• Treball cooperatiu
• Investigació, experimentació + aprenentatges basats en
problemes → veure quina problemàtica tenim al poble com
solucionar-la.
• Treball individualitzat, en parelles, en petit grup o col·lectiu
• Treball per racons
• Assembles
• Utilització de les TAC → Aquestes ajuden molt a que es puguin
comunicar amb altres nens d’altres escoles, que siguin mes
autònoms.

1.4. La ZER

La ZER són agrupacions d’escoles rurals que comparteixen el mateix

projecte educatiu, les mateixes normes d’organització i funcionament
de centre (NOF) i la mateixa programació general anual (PGA).

El projecte ha de ser comú de ZER i prou ampli perquè cada escola

pugui mantenir la seva manera de fer, la pugui adaptar en tota llibertat
al poble i la realitat de l’entorn. Això permetrà fer totes les activitats que
li fan ser diferents com a poble.
 1.4.1. La formació (mira resum xerrada apunts anna)

La gran heterogeneïtat que es dona a les aules rurals, amb la

diversitat d’edats que hi conviuen, fa que els mestres que hi
treballen, necessitin unes competències especials:

• Programació en aules multigrau.

• Coneixement i aplicació de metodologies diverses
• Coneixements sobre relacions interpersonals.
• El paper del mestre en relació a la comunitat en la que està
immersa l’escola

2. Llar d’infants

Les llar d’infants són els centres educatius que imparteixen el primer cicle
d’Educació infantil que es pot anomenar primera infància o cicle llar d’infants.
Acull infants dels 4 mesos als 3 anys i és voluntària i no gratuïta.

La denominació d’aquests centres que imparteixen el primer cicle d’educació

infantil s’anomenen llar d’infants o escolar bressol, seguit s’especificarà si es
pública o privada.

Hi ha dos tipus de llar d’infants:

• Públiques
• Privades

2.1. Diferencia entre llar d’infants i ludoteca o guarderia

Les guarderies i les ludoteques tenen la funció de “guardar”, oferint un

servei de “cuidadors/es” per hores.

En canvi, únicament es pot utilitzar la denominació de Llar d’infants o

Escola Bressol aquelles que tinguin autorització oficial del Departament
d’Educació de Generalitat de Catalunya. Aquesta autorització ha de
complir uns requisits a nivell:

• Arquitectònic evitar riscos i perills per als nens/es.

• Normatives de sanitat
• Personal qualificat titulat en TEI o Mestre d’educació infantil
• Projecte educatiu i una metodologia eductiva.
2.2. Organització

Professionals

Pots accedir sent Mestre d’Educació Infantil o Tècnic superior

d’educació infantil. Per cada tres grups almenys una de les
professionals ha de ser mestra/e.

El nombre mínim de professionals ha de ser igual al nombre de grups

MÉS 1 persona. Per cada 3 grups s’ha d’afegir una altra persona mes
per cada grup.
Ex: 2 grups → 3 educadores
+ 2 grups, 3 grups → 6 educadores

Als professionals que hi treballen, independentment de la seva titulació

se’ls anomena: EDUCADORS

Alumnat

El nombre màxim d’alumnes per classe segons l’edat:

Cada grup te un tutor

Horari

L’Escola Bressol estableix els seus horaris i organització en funció de

les necessitats dels infants, intentant conciliar la vida laboral dels pares.

L’horari és de dilluns a divendres de 9 a 17 hores. A més, cada centre

pot establir un horari flexible segons les necessitats dels infants i de les
seves famílies.

Organitzen l'horari en funció de les necessitats d'alimentació, de

descans, dels infants, del nombre d'alumnes a l'aula i dels espais i els
recursos de què disposen.
 Organització interna

• L’equip educatiu està format per:

o Director/a
o Equip de professionals

• Personal de serveis: de neteja, cuina que col·laboren amb l'equip

d’educadors i participen en la vida dels grups d'infants.
• L’òrgan col·legiat que controla com funciona el centre s’anomena
consell de participació.

Admissió de l’alumnat

L'oferta de places al primer cicle de l'educació infantil s'ha d'efectuar de

manera diferenciada per a cadascun dels tres trams d'edat.

• Pública

Es regeixen pels barems establerts en la normativa d’admissió

de l’alumnat.
Si l’Ajuntament assumeix les competències pot establir els seus
propis barems.

• Privada

Estableixen criteris propis

2.3. Principis generals

Per tal d’afavorir el desenvolupament harmònic dels infants els centres

han de cooperar amb els pares, mares o tutors intercanviar regularment
informació.

L’organització i la programació general del centre present les

necessitats afectives i la relació familiar dels infants i la conciliació de la
vida familiar i l’activitat laboral dels pares, mares o tutors.

2.4. Principis bàsics decret

Educació inclusiva i coeducadora

• Especial atenció a:
o La diversitat dels infants
o La detecció precoç de les NESE
o Intervenció en les dificultats del desenvolupament
o Cooperació amb les famílies
 El procés d’adaptació de l’infant a la llar ha d’estar molt organitzat i ser
un procés gradual i no brusc. Llengua catalana és la llengua que
s’utilitzarà.

Integració de les diverses experiències, promoure el desenvolupament

integral i adaptar-se al ritme evolutiu.

Sempre que sigui possible s’ha d’establir una coordinació amb el segon
cicle d’educació infantil.

2.5. Finalitats

• Afavorir el desenvolupament de les capacitats físiques,

afectives, intel·lectuals i socials.
• Ajudar-los a aconseguir una imatge positiva.
• Relacionar-se amb altres infants i adults.
• Afavorir el seu desenvolupament, amb una educació que tingui
en compte la multiculturalitat i el plurilingüisme del nostre país.
• Atendre altres necessitats bàsiques: biològiques, psicològiques,
emocionals i lúdiques.

2.6. Àrees del currículum

En el primer cicle, tots els continguts i activitats s'agrupen en tres grans

àrees:
• Descoberta d'un mateix i dels altres
• Descoberta de l'entorn
• Comunicació i llenguatge

Cada àrea té uns objectius i uns continguts propis que tenen en compte
el desenvolupament de les capacitats. Les capacitats són les aptituds i
les característiques que han de permetre als nens de desenvolupar-se
com a persones i aconseguir els aprenentatges establerts.

2.7. Seguiment i tutoria

El seguiment del desenvolupament dels alumnes es fa observant-ne de

manera constant i sistemàtica els progressos. L'equip de mestres
elabora instruments de recollida de dades i estableix els mecanismes i
mitjans per informar del seu desenvolupament.

El tutor o tutora serà la persona responsable de l'atenció i el

seguiment, tant individual com del grup. El tutor o tutora ha de coordinar
l'acció de totes les persones que intervenen en l'educació dels infants.
És també el responsable d'informar de qualsevol aspecte i de coordinar-
se amb altres serveis que puguin intervenir (logopedes, psicòlegs, etc.).
 2.8. Altres serveis externs

Els EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica)

actuen a petició del centre quan els alumnes tenen alguna dificultat en
el desenvolupament. Fa una avaluació psicopedagògica per orientar els
futurs mestres de P3 i poder donar una millor atenció.

Els CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç),

centres dependents del Departament de Treball, creats per
atendre les necessitats dels infants amb trastorn del desenvolupament o
amb risc de patir-ne. Ofereixen el servei d'atenció precoç, entre 0 i 6
anys, que inclou actuacions de prevenció, detecció, diagnòstic i atenció
terapèutica.

NESE més general. Ex: alumnat amb altes capacitats, situacions

socioculturals desfavorides, rics d’abonament escolar.

NEE més específic dels trastorns, Necessitats educatives especials. Ex:

Trastorn mental, discapacitat físics, TEA...

2.9. Relació centre i família

El centre ha de potenciar:
• Cooperació per garantir la coherència educativa
• Mecanismes per a la participació i col·laboració

Informació i seguiment de l’alumnat → El calendari de reunions i

entrevistes:
• Entrevista individual a l'inici de l'escolaritat
• Entrevista individual al llarg del curs
• Reunió col·lectiva a l'inici de cadascun dels cursos
• Altres mecanismes de comunicació periòdica: informal i formal
(agenda, fulls informatius, diari...)

3. L’escola Pública

3.1. L’escola pública segon cicle d’educació infantil

L’Escola Pública és una institució pública que avarca dels 3 fins als 12
anys (educació infantil i primària).

El segon cicle d’educació infantil no és obligatori però sí gratuït. En

canvi, l’educació primària és obligatòria i gratuïta (finançada per fons
públics i és gestionada per la comunitat educativa).
 3.1.1. Característiques

• De 3 a 6 anys.
• De caràcter gratuït s’organitza d’acord amb els principis
d’educació inclusiva i coeducadora.
• Una atenció especial a:

o La diversitat dels infants

o La detecció precoç de les necessitats educatives
especifiques.
o La intervenció en les dificultats de desenvolupament.
o La cooperació entre els centres i les famílies.

Les àrees de coneixement son: descoberta d’un mateix i dels altres,

descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatge

3.1.2. Canvi d’etapa

En acabar l’etapa s’elabora un informe; del procés escolar de

l’alumne, del nivell d’adquisició dels aprenentatges i de les
capacitats, etc. Aquest document es lliurat als tutors de l’etapa
següent, és a dir, educació primària.

Aquest document també pot aportar mesures de suport per a facilitar

als alumnes els futurs aprenentatges en la nova etapa.

De manera excepcional, l’alumne pot repetir el cicle d’educació

infantil si els mestres així ho consideren. La proposta ha d’anar
acompanyada de l’informe elaborat per un psicopedagog del centre,
però ha de tenir l’acord dels pares i l’aprovació del director/a del
centre.

3.2. L’educació primària

L'educació primària és l’etapa educativa de caràcter obligatori i gratuït

que comprèn sis cursos acadèmics i s'organitza en tres cicles de dos
cursos: cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior.

Amb caràcter general, s'inicia quan es compleixen 6 anys i es cursa fins

als 12 anys.

Els principis fonamentals de l’educació primària son:

• El reconeixement de les diferències individuals.

• La cohesió, és a dir, una escola on tots aprenem junts.
• L’alumne com a protagonista actiu del seu aprenentatge.
 • Aprenentatge competencial, aprenentatge per a la vida, és a dir,
que els alumnes entenguin que allò els serveix per alguna cosa.
• Les emocions base de l’aprenentatge.
• L’avaluació al servei de l’aprenentatge.

Les finalitats de l’educació primària són:

• La societat es canviant, per tant, preparar als alumnes perquè

puguin donar respostes innovadores. Davant d’una societat
canviant aprendre a acostumar-nos als canvis i trobar respostes.

• Aprendre a pensar i que les matèries no estan aïllades, és a

dir, totes les matèries estan interrelacionades entre els
aprenentatges. (si faig mates no vol dir que pugui fer faltes
perquè sigui mates i no llengua).

• Cada vegada tenen mes en compte tota la part de valors i

hàbits, per resoldre problemes i situacions de qualsevol de les
àrees curriculars.

• La finalitat del govern és crear alumnes amb incitativa,

creativitat, esperit crític i el gust per aprendre, capacitat de
l’esforç i cultura del treball.

Fonaments i principis: Els coneixements els podem

aplicar en un mon canviant
Trets principals: Fomentar la iniciativa, l’esperit crític, la
creativitat i el gust per aprendre.
Organització: Aconseguir assolir les competències
bàsiques.
Metodologia: L’alumne protagonista de l’aprenentatge, és
a dir, l’alumne ja no es el transmissor sinó que l’alumne
s’ha d’espavilar pel seu compte per obtenir informació.
Avaluació: No ha de ser simplement posar una nota, sinó
que l’alumne aprengui a reflexionar sobre el que està
aprenent.
Equips docents: Aprenentatge entre companys
(professorat), veure com fan les classes per si podem
agafar alguna idea, etc.
3.2.1. Àrees de coneixement

Quan parlem d’àmbit es ares que tenen en comú

• Àmbit lingüístic

o Àrea de llengua catalana i literatura

o Àrea de llengua castellana i literatura
o Àrea de l’aranès (a l’Aran)
o Àrea de primera llengua estrangera.

• Àmbit matemàtic

o Àrea de matemàtiques

• Àmbit de coneixement del medi

o Àrea de coneixement del medi natural

o Àrea de coneixement del medi social i cultural

• Àmbit artístic

o Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música

i dansa

• Àmbit d’educació física

o Àrea d’educació física

• Àmbit d’educació en valors

o Àrea d’educació en valors socials i cívics o àrea

de religió

• Àmbit digital

o Requereix, per a la seva adquisició, la

participació i confluència de diferents àrees
(caràcter transversal). Àmbit transversal es que
es treballen des de totes les àrees.

3.2.2. Estructura del currículum d’educació primària

Els objectius d’etapa es el que haurien d’aconseguir tots els

alumnes quan acabin l’etapa.

Les competències bàsiques vol dir que han de ser competents

en aquets àmbits.
 Els àmbits és una agrupació de matèries. Aquest àmbits
s’agrupen per:

• Àmbit lingüístic: llengües

• Àmbit matemàtic: números
• Àmbit d’educació física: esport
• Àmbit artístic: Plàstica, música i dansa
• Àmbit d’educació en valors: religió
• Àmbit de coneixement del medi: Natural i Social

Les àrees poden ser:

• Dimensions son agrupaments de competències, es a

dir, aquestes competències que tenen relació son una
dimensió.
• Continguts d’aquestes dimensions quins continguts son
mes importants
• Continguts per cada àrea i per cada cicle que he
d’explicar en cada àrea i cicle
• Criteris d’avaluació, es a dir, que hauran de fer els
alumnes per demostrar que han après el contingut

Les orientacions metodològiques és com ho hauríem de fer

Les orientacions d’avaluació és com hauríem d’avaluar

3.2.3. Documents

1. Projecte educatiu

• Projecte lingüístic
• Normes d’organització i funcionament de centre
•
2. Programació general anual (PGA)
Cada anys l’escola ha de fer una programació del que farà
per nivells, és a dir, quines metodologies farà servir, quin
sistema d’inclusió farà funcionar, com atendrà la diversitat,
etc..

3. Memòria anual
Quan s’acaba el curs mirem com ha anat la programació.

4. Altres documents

• Pla de convivència
• Pla d’acció tutorial (orientació)
• Projectes d’innovació
• Altres projectes
 El projecte educatiu el realitza la direcció. Tindrà en compte:

• Es basa en l’entorn social, cultural i sociolingüístic del centre.

• El respecte al principi de no discriminació i d'inclusió
educativa.
• Els principis d'atenció a la diversitat de l'alumnat i l'acció
tutorial.

Cada centre elaborarà el seu projecte educatiu, en el qual

especificarà:

• Objectius.
• Prioritats d’actuació.
• Principis bàsics per al desenvolupament curricular.
• Tractament transversal en les àrees de l’educació en valors.

3.2.4. Òrgans de govern

Hi ha dos òrgans:

• Òrgans unipersonals: Una persona. Cadascun d’ells te

les seves tasques:
o Director
o Cap d’estudis
o Secretari

• Òrgans col·legiats: un grup persones

o Consell escolar: es on esta representada tota la
comunitat educativa
o Claustre de professors: que es el conjunt de
professorat

3.2.5. Recursos humans

• Personal docent
o Mestres d’Infantil i Primària: que poden ser
tutors/es
o Especialistes: ed. Física, especial, música,
llengua estrangera, que també poden tenir
assignada una tutoria
o Mestre de religió: només poden impartir la seva
àrea, i fer reforços.
 • Personal docent singularitats
o Mestre d’Educació Especial: SIEI
o Mestre d’Aula d’Acollida que son per a les
persones nouvingudes, que els ho fan un reforç
del català.

• Personal No docent
o Tècnic d’Educació infantil
o Personal d’Atenció Educativa (PAE)
▪ Educador/a ( a la SIEI)
▪ Monitor/a acompanyant als alumnes en
necessitats educatives.

o Administrativa
o Conserge
o Personal de neteja

• Personal extern
o Assessor/a LIC (Personal assessor de llengua i
interculturalitat i cohesió social)
o EAP (Equips d’assessorament psicopedagògic)
o CREDA (Centre de Recursos per atendre
Deficients Auditius)
o CREDV (Centre de Recursos per atendre
Deficients Visuals)
o Altes professionals segons les necessitats del
centre
3.2.6. Serveis

• Menjador
o Gratuït per qui s’ha de desplaçar a un altre
municipi per poder- se escolaritzar.
o Existència de beques

• Transport públic
o Gratuït per qui s’ha de desplaçar a un altre
municipi per poder- se escolaritzar.

• Activitats extraescolars (No complementàries)

o Realitzades en col·laboració amb altres
institucions: ajuntament, AMPA.
3.2.7. Organitzacions (equips docents)

L’escola s’organitza amb equips docents que son agrupacions

de professors que donen classe a un grup d’alumnes.

Les funcions són:

• Desenvolupar el currículum i concreten les activitats que

faran als alumnes.
• S’encarreguen dels seguiment del alumnes, es a dir,
parlen de cada alumne com va, quins ajuts necessita,
etc..
• Fan col·legiadament l’avaluació, es a dir, tots podem
opina de tot
• Avaluar la practica docent
• Intentar previndré les problemàtiques dels alumnes.

3.2.8. Organització: Tutor

Cada grup disposarà d’un tutor/a

Les funcions són:

• Intentar que l’alumne aconsegueixi les 8 competències.

• Que el grup estigui cohesionat i per tant, que hi hagi una
bona convivència.
• Coordina a tots els professors que atenen al mateix
alumne.
• Elabora les adaptacions del currículum (PI).

3.2.9. Relació amb les famílies

Aquesta feina la porta el tutor/a. El tutor ha de procura que tant

el centre com la família vagin tots a una, que no donin missatges
contradictoris, que segueixin la línia de l’escola.
4. L’institut

L’institut és un centre educatiu per a joves a partir de 12 anys. En l’institut

s’imparteixen diferents estudis:

• Ensenyament Secundari Obligatori (ESO)

• Batxillerat
• Cicle formatiu de grau basic son per alumnes de 3r d’ESO que no
arriben a adquirir les competències de 3r.
• Cicles formatius de grau mitjà
• Cicles formatius de grau superior
• Programes de formació i inserció (PFI) es per alumnes que en
teoria han acabat 4t de la ESO i no s’han tret la titulació.
• Itineraris formatius específics (IFE) son com PFI però adaptats
per alumnes amb necessitats educatives.
• Curs específic per a l'accés als cicles (CAM, CAS) son cursos
per accedir al cicle mitja o superior.

4.1. L’estructura de gestió

• Òrgans de govern
o Unipersonal
o Col·legiats

• Òrgans de coordinació
o Col·legiats
o Unipersonals

4.2. Els òrgans unipersonals de govern

• En els instituts els òrgans unipersonals de direcció són:

o El director
o El cap d’estudis
o El secretari
o El coordinador pedagògic com a òrgan unipersonal
de direcció addicional.

Si el centre és molt gran poden tenir càrrecs addicionals, és a dir,

s’incorpora al equip directiu del centre un cap d’estudis d’FP com a
òrgan unipersonal de direcció addicional.
4.3. Els òrgans de govern

• El Consell Escolar que és l’òrgan de participació de la

comunitat escolar en els instituts i fa el seguiment i
l’avaluació general de les activitats. Està format per:

o El director
o Cap d’estudis
o Representant de l’Ajuntament
o Un nombre de professors.
o Un nombre de pares, mares i d’alumnes (a
primària no hi ha representació d’alumnes)
o Un representant del personal d’administració i
serveis i PAE.
o El secretari del centre.

• El claustre del professorat és l’òrgan de participació del

professorat en el control i la gestió de les activitats
educatives i del conjunt dels aspectes educatius i
(pedagògics) del centre. El precedeix la direcció i estan tots
els professors del centre. Es parla del funcionament del
centre.

4.4. Organs de coordinació

Col·legiats

• Departaments didàctics son els òrgans encarregats

d’organitzar i desenvolupar les ensenyances pròpies de les
àrees o matèries dins dels àmbits de les seves
competències. Concreten en el currículum la metodologia,
és a dir, intenten que tot el departament faci el mateix.

Si hi ha departaments que son molt grans, és a dir, format

per un nombre de professors elevats, pot haver un cap de
seminari.

• Equips docents son els professors que donen classe al

mateix grup. La seva funció és actuar coordinadament en
l’establiment de criteris per garantir la convivència del grup
d’alumnes, la resolució de conflictes. El tutor coordina l’equip
docent del seu grup.
 Unipersonals

• Caps de departament.
• Coordinació d’informàtica.
• Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Coordinació d’activitats i serveis escolars.
• Coordinació de prevenció de riscos laborals.
• Coordinador de qualitat son los que intenten que tot tingui un
sentit, que les coses estiguin ben fetes

4.5. Organització de l’ESO

L’educació secundaria obligatòria és gratuïta. Esta composta per 4

cursos acadèmics. L’ESO s’inicia quan l’any que és compleixen 12
anys i s’acaba als 16, tot i que l’alumnat té dret a estar mes temps
en el centre fins als 18 anys.

4.5.1. Matèries especifiques

• Treball de síntesi

Son un conjunt d’activitats i d’aprenentatge que s’han de

fer en equip. És treballa per competències bàsiques i ha
d’integrar continguts de diverses matèries.

• Servei comunitari

És una acció orientada a desenvolupar la competència

social i ciutadà amb la finalitat de millorar el seu entorn.
El seu objectiu es que els estudiants experimentin i
protagonitzin accions de compromís cívic.

• Projecte de recerca

A 4t de la ESO és realitza un projecte de recerca en

grup. Consisteix en un conjunt d’activitats de descoberta
i recerca sobre un tema que han triat els alumnes.
4.6. Organització de batxillerat

El batxillerat és l’etapa que es cursa entre els 16 i els 18 anys, tot i

que és oberta a persones de qualsevol edat, pot ser de forma
presencial o a distància. És un cicle format per dos cursos de trenta
hores lectives setmanals que també es pot fer en tres anys.

Es pot escollir entre tres modalitats:

• Arts
• Ciències i tecnologia
• Humanitats i ciències socials

També hi ha l’opció de l’ensenyament nocturn, però cada vegada

menys, per poder cursar l’ensenyament nocturn has de tenir
almenys entre 16 i 18 anys i acreditar per motius laborals que
justifiquin la impossibilitat de seguir estudis en règim diürn.

4.7. Organització de la FP

La FP capacita per l’exercici qualificat de les professions i

proporciona la formació necessària per adquirir la competència
professional i el coneixement de cada sector.
S’organitza en cicles formatius de grau mitjà o de grau superior.
La formació es fa en el centre educatiu i una part pràctica en
centres de treball. Si superes el cicle formatiu de grau mitjà s’obté el
títol de tècnic i amb la superació del grau superior, el de tècnic
superior.

Hi ha una formació professional que s’anomena dual, es una

formació que es fa entre instituts i empreses, hi ha una acord entre
aquests. Son competents, és a dir, es fa un any al institut i les altres
hores que queden les fas a una empresa, on et formes i tens la
possibilitat de quedar-te, a més a més cobres.
5. Serveis educatius formals

Els serveis educatius son equips multiprofessionals que donen suport i

assessorament als centres educatius públics i privats concertats d’infantil,
primària i secundària obligatòria i post-obligatòria)

5.1. Quina funció realitzen?

La funció dels serveis educatius formals son:

• Donar suport als centres, al professorat, a l’alumnat i a les

famílies.
• Facilitar l’accés dels centres i del professorat als recursos
educatius.
• Facilitar el treball en xarxa, la innovació i la transformació
educativa per aconseguir l’èxit educatiu seguint les
instruccions del Departament d’Educació.

5.2. Tipus de serveis educatius

Hi ha tres tipus de serveis educatius:

Els serveis educatius de zona

Son els serveis educatius que intervenen en els centres d’una zona
educativa específica.
• Els centres de recursos pedagògics (CRP).
• Els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica
(EAP).
• Els equips d’assessorament en llengua i cohesió social
(ELIC)

Els serveis educatius específics

Aquets serveis atenen directament als alumnes amb necessitats

educatives específiques. Aquest serveis l’utilitzen:

• Els centres de recursos educatius per a alumnes amb

discapacitat auditiva i alumnes amb trastorns greus del
llenguatge i/o la comunicació (CREDA) Centre de recursos
per a deficients auditius.
• El centre de recursos educatius per a alumnes amb ceguesa
i discapacitat visual greu (CREDV) Centre de recursos per a
deficients visuals.
 • El centre de recursos per a l’atenció educativa a l’alumnat
amb trastorns greus del desenvolupament i de la conducta
(CRETDIC).

Els serveis educatius de suport curricular

Els serveis educatius de suport curricular donen suport didàctic

curricular, eines i recursos als mestres i professors per a la millora
metodològica. • Els camps d’aprenentatge (CdA) • El Centre de
Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la
Recerca Educativa (CESIRE)

6. ELS EAP

Els Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica donen atenció a:

Atenció a l’alumnat i les seves famílies

Realitzen:

• Identificació i avaluació psicopedagògica i social de les NEE.

• Elaboració de dictàmens i informes per a orientar
l’escolarització.
• Assessorament al professorat per a la planificació de la
resposta educativa (adaptacions d’aula, de materials..)
• Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre
aspectes d’orientació personal, educativa, professional i
social.
• Detecció, valoració i derivació d’alumnat als SE específics
(CREDA, CREDV, CREDTDIC), als serveis socials, de salut
o de justícia (CSMIJ, CDIAP, EAIA, DGAIA).

Atenció als centres educatius

Realitzen:
• Coordinació amb l’equip directiu i amb el professorat que
dona suport a la diversitat de l’alumnat.
• Participació a les comissions d’atenció a la diversitat i a les
comissions socials.
• Col·laborar en processos d’inclusió, en la prevenció i
resolució de conflictes i en la detecció i prevenció de
conductes de risc.
• Assessorament en processos de tutoria i orientació de
l’alumnat.
 Atenció i intervenció a la zona
Realitzen:

• Participació en els processos d’escolarització i transició entre

etapes educatives.
• Treball en xarxa amb les institucions i altres serveis de la zona en la
detecció de necessitats, l’establiment de criteris comuns d’actuació,
el coneixement i la difusió de recursos.
• Participació en els plans educatius d’entorn i en altres plans o
programes que afavoreixen la integració escolar i social de
l’alumnat .
• Coordinació i dinamització d’activitats de Formació en col·laboració
amb el centres de recursos pedagògics (CRP).

7. Serveis educatius NO FORMALS

7.1. Característiques

Els serveis educatius NO FORMALS és caracteritzen a diferencia

de la formal per:

• És una educació no reglada.

• Els espais no es troben tant definits i institucionalitzats.
• La metodologia d’ensenyament – aprenentatge és més
oberta i interactiva.
• Té tècniques i estratègies pròpies.
• El paper d’educador – educant no queda tant definit en
algunes.

7.2. Tipus de serveis i recursos NO FORMALS

Serveis de l’àmbit SANITARI

 CDIAP: (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció

Precoç)

Aquest servei es:

• Per infants que en condicions normals NO arriben a
un desenvolupament adequat a la seva edat i
necessiten una atenció per aconseguir-ho.
• Per infants que presenten malformacions, defectes
congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i
altres anomalies.
 • Per infants que en condicions normals SI arribarien a
un desenvolupament adequat, però el medi familiar i
social en què viuen poden fer necessària aquesta
atenció.

Les funcions del CDIAP són:

• Avaluació global de la problemàtica de l'infant i la

seva família (diagnòstic).
• Informació, orientació, suport i assessorament a la
família.
• Atenció terapèutica a l'infant de forma
individualitzada.
• Orientació i suport a les escoles d'educació infantil.
• Seguiment de l'evolució de l'infant.
• Col·laboració dels programes de prevenció i detecció.
• Tasques de recerca, docència i formació.

Els professionals que actuen en el CDIAP són:

Els equips son interdiciplinar, és a dir, una barreja de molts

professionals experts en desenvolupament infantil i en els
diversos àmbits d’intervenció. Aquesta diversitat permet
atendre qualsevol tipus de trastorn i aconseguir una
intervenció global. Els professionals són:

• Fisioteràpies
• Logopedes
• Treballadors socials
• Psicòlegs
• Neuropediatres

 CSMIJ: (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil)

Aquest servei es per pacients fins als 18 anys amb un

trastorn mental.

Els trastorns més comuns són:

• Trastorns del comportament i de les emocions en

infància i adolescència.
• Trastorns afectius
• Trastorns neuròtics (ansietat, fòbies...)
• Trastorns de conducta alimentaria
• Trastorns relacionats amb el consum de tòxics
• Trastorns de personalitat; etc...
 Els professionals del CSMIJ són els equips
multidisciplinaris que estan formats per: psiquiatres,
psicòlegs, treballadors socials, personal d’infermeria, entre
altres.

Les funcions del CSMIJ són:

• Diagnostica, tractament i seguiment

• Atenció i orientació a les famílies
• Programes de detecció
• Coordinació amb serveis socials i sanitaris
• Aplicació de diferents programes
• Formació

 HDA: (Hospital de Dia per Adolescents)

Aquest serveis van dirigits per adolescents entre 12 i 18

anys amb trastorns mentals (patologia mental greu) i amb
dificultats per a dur a terme activitats i relacions adequades
al seu moment evolutiu.

Els objectius de l’atenció educativa són:

• Conservar, estimular i desenvolupar els hàbits i

capacitats per tal que l’alumnat pugui retornar al
circuit formatiu o incorporar-se al laboral.
• Garantir la continuïtat dels processos d’ensenyament
– aprenentatge i evitar la desvinculació del sistema
educatiu.
• Crear un clima de confiança i seguretat que permeti
l’establiment d’un vincle educatiu i afavoridor del
desenvolupament de les capacitats cognitives.

Els equips professionals és un recurs on la intervenció de

cada professional s’integra dins d’un equip que coordina les
diverses actuacions d’aquest servei. Estan formats per:

• Psiquiatria
• Psicologia clínica
• Educació social
• Infermeria
• Treball social
• Docència (mestres)
 Aula Hospitalària

Aquest servei estan destinats per alumnes amb una malaltia

greu o crònica, que els impedeix assistir al centre escolar i
que fan reingressos successius. Aquest alumne manté la
seva escolarització en el centre ordinari on està matriculat.
Totes les aules es troben ubicades dins del recinte
hospitalari i la docència és exercida per mestres.

Els professionals son els mestres. Per tal de garantir

aquest procés d’aprenentatge és important la coordinació
del professorat de l’aula hospitalària amb el professorat del
centre on està matriculat l’alumne. Concreten la proposta
curricular per al període d’hospitalització.

Els objectius són:

• Rescatar-lo de l á mbient de sobreprotecció en el que

es troba.
• Sentir-se autònom.
• Millorar la seva autoestima.
• Redescobrir el plaer de l á prenentatge.
• Fomentar els hàbits de socialització.
• Experimentar que la tasca que realitza l h́ a de
preparar per al seu retorn a la vida ordinària.
• Estructurar el temps en el llarg dia hospitalari.
• Donar un caràcter positiu i contingut formatiu als
temps lliures durant l’estada dels hospitals.

 Atenció domiciliària

Aquest servei esta destinat en alumnes en edat d’escolaritat

obligatòria, que per malalties prolongades no poden assistir
al centre durant un període superior a 30 dies. Un professor
es desplaçar al seu domicili.

Els professionals són:

• L’equip docent del centre on esta matriculat l’alumne.

• El docent que realitza l’atenció domiciliaria ha de
coordinar-se amb el professor designat pel centre i el
professorat del centre hospitalari, amb la finalitat de
fer el seguiment del procés d’aprenentatge de
l’alumne/a.
 Els objectius són:

• Evitar els possibles retards escolars i la sensació de

fracàs que apareix en els nens.
• Facilitar la seva posterior integració al grup-classe, en
el seu centre d ́ origen.
• Millorar la seva qualitat de vida.

 Ciberaules

Les ciberaules són un espai obert on els infants

hospitalitzats es relacionen amb altres infants i les seves
famílies en un entorn d ó ci i comunicació.

Social i Assistencial

 SSAP (Serveis Socials d’Atenció Primària

Els serveis socials d’atenció primària és presten mitjançant

equips multidisciplinaris. Dins de l’equip treballen diferents
tipus de professionals anomenats Equips bàsics d’Atenció
Social Primària (EBASP), formats per; treballador social i
educador social

Les funcions del EBASP són:

• Detectar i prevenir situacions de risc social o

d’exclusió.
• Recepció i anàlisi de les demandes relatives a les
necessitats socials de l’àrea territorial corresponent.
• Informació, valoració, orientació i assessorament.
• Aplicació d’accions o intervencions de suport i
seguiment de persones i/o famílies.
• Gestió i coordinació dels serveis corresponents al
primer nivell.
• Tramitació i seguiment de programes i prestacions
que requereixen la seva intervenció.
• Treball comunitari acció solidària per mantenir una
bona comunitat. Vetllar.
 EAIA: Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència

Els EAIA són els equips professionals de l’àmbit psicològic,

pedagògic i social distribuïts territorialment.

La seva funció es valorar, actuar i atendre als infants en risc

de desemparament, i també es dediquen al seguiment i el
tractament de les seves famílies.

L’objectiu d’aquest equip es donar resposta a situacions i

necessitats de les persones menors d’edat que requereixen
una especialització tècnica. Els EAIA depenen dels consells
comarcals o dels ajuntaments.

CENTRES

 Centre Obert.

El centre obert és un servei que es caracteritza per ser:

• Ser diürn preventiu i fora de l’horari escolar.

• Donar suport i potencia el desenvolupament de la
personalitat, la socialització, l’adquisició
d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo → compensant les
deficiències socioeducatives, mitjançant el treball
individualitzat, grupal, el treball en xarxa i amb la
comunitat.

Les seves funcions son:

• Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no

residencial per a infants (servei diürn, no residència).
Per a infants i adolescents.
• Derivació i integració a recursos normalitzats de la
comunitat.
• La coordinació amb els serveis bàsics d’atenció
social pel treball familiar.
 Centre Acollida de Menors

Els centres d’acolliment d’Infants i Adolescents són uns

serveis residencials d’estada limitada i transitòria.

Els seus objectius són:

• Exercir l’atenció immediata i transitòria dels menors

desemparats → detecció del problema, el traiem del
seu context i despres veurem que fem.
• Analitzar la seva problemàtica
• Proposar el tipus de mesures aplicables quan és
impossible realitzar l’estudi en el territori.

Les seves funcions son:

• Fer el diagnòstic en centre i les valoracions

especialitzades que no es poden abordar des del
territori del menor, tenint en compte els
corresponents informes de derivació. (Decidir el tipus
de centre que li anirà bé als infants mitjançant el
diagnòstic i valoració de cada cas actuacions més
correctes).
• Exercir la guarda i educació dels infants i adolescents
atesos tenen la seva tutela.
• Les altres funcions establertes per l'ordenament
jurídic.

 CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa

Els centres residencials d’acció educativa són institucions

per a la guarda i educació dels menors als quals s’aplica la
mesura d’acolliment simple en institució.

L’objectiu d’aquests centres residencials d’acció educativa

són:

• Donar resposta a situacions i necessitats educatives i

assistencials que requereixen una especialització
tècnica en la seva guarda i educació alternativa a la
seva família d’origen.
• Promoure, establir i aplicar mesures tècniques
educatives i d’inserció laboral, socials i familiar.
• Coordinar-se amb els serveis socials, entitats
associatives, serveis especialitzats i sistemes de
benestar social.
• Proporcionar a infants i adolescents atesos la guarda
i l’educació.
  CREI: Centre Residencials d’educació Intensiva

Els centres residencials d’educació intensiva son serveis

d’acolliment d’estada limitada que disposa de mesures de
protecció.

El seu objectiu es donar resposta educativa i assistencial a

adolescents i joves que presenten alteracions conductuals,
que requereixen d’uns sistemes d’educació intensiva.

Aquest servei es pot complementar amb unitats específiques

per als menors que presenten un rebuig manifest a les
mesures de protecció.

Cívic, d’oci i lleure

 Esplais

Un centre d’esplai és una entitat educativa, on infants,

adolescents i joves comparteixen el temps lliure amb altres
companys i gaudeixen d’una educació fonamentada en
valors com la convivència, el fet de compartir, el
companyerisme, la superació, la cooperació, etc.

L’objectiu dels centres esplais es formar infants i

adolescents per aconseguir que creixin com a persones des
d’una perspectiva integral que té en compte el compromís
socials amb l’entorn que els rodeja.

Les activitats
• Activitats jocs, cançons importància de les normes.
• Excursions respectar la natura.
• Activitats d’estiu campaments.
• Festes, tradicions, cultura popular crear un element
del seguici festiu valors de pertinença. Coneixement
de la cultura popular i les tradicions.

Els objectius del centre esplai són:

• Treballar les relacions entre iguals.

• Treballar valors com el respecte, la tolerància i la
responsabilitat.
• Afavorí l’educació integral.
• Treballar l’autonomia personal.
• Participar en un àmbit lúdic i diferent de trobada.
• Descobrir una alternativa davant el consumisme i l’oci
buit que proposa l’oferta mercantil.
• Conèixer les tradicions i la cultura popular.
  Casals
 Colònies
 Campaments
 Tallers

8. L’institut – Escola

Els instituts – escola son un model integrat d’escolarització (3 – 16 anys).

L’objectiu dels instituts – escola era allargar l’educació, ja que l’educació

obligatòria s’acabava als 12 anys. Per tal de facilitar aquest augment,
volien que fos tot en el mateix centre = més facilitat. Això va suposar una
nova concepció de l’ensenyament a l’etapa secundària.

Els eixos principals dels instituts – escola són:

• Continuïtat formativa
• Enfocament evolutiu del seguiment dels alumnes
• Convivència d’infants i adolescents
• Metodologies d’aprenentatge globalitzat
• Polivalència i globalització de la didàctica docent
• Lideratge pedagògic

8.1. Estructura organitzativa

Les característiques del model d’institut escola són les següents:

• Projecte educatiu únic i coherent que aprofiti les oportunitats

del model en termes de continuïtat i convivència.
• Oferta educativa: 3-16 anys.
• Dues línies completes i consolidades a primària i ESO.
• Edifici conjunt o edificis separats dins d'un mateix recinte.
• Espais adequats a totes les edats escolaritzades.
• Oferta de servei de cuina i menjador per a tots els alumnes.

8.2. Tipologies

Els centres sorgeixen:

• Per l’ampliació d’escoles i la implantació de la secundària.

• Per fusió de centres existents: Escola d’infantil i Primària
més Institut.
• Creació de centres nous que no existien.
 8.3. El per què del model

El model dona resposta a un dels punts més rellevants del sistema

educatiu la necessitat de continuïtat i coherència a l’educació, entre
infantil, primària i secundària.
Amb la finalitat d’assolir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i combatre la
segregació escolar.

Circumstàncies que aconsellaven la seva creació:

• La necessitat de dissenyar un projecte pedagògic per la

zona i que suposi una millora dels resultats educatius o
convivència.
• La necessitat d’ampliar l’oferta de l’ESO en zones on els
instituts tenen una escolarització molt alta.
• El fet de donar solució a zones allunyades que obliguen a
llargs desplaçaments.

9. Escola concertada, escola privada

9.1. Creació dels centres

L’escola concertada son centres privats sostinguts amb fons

públics. Estant sotmesos al principi d’autorització administrativa, és
a dir, el centre ha de complir amb els requisits relacionats amb la
titulació del professorat, ràtio, instal·lacions...però tenen el dret
d’establir el caràcter propi del centre dins la llei.

9.2. Projectes Educatius

Després d’escoltar al consell escolar s’aprova el projecte educatiu.

El claustre ha de participar en l’elaboració d’aquest.

Aquest projecte ha d’estar a disposició de l’Administració educativa.

Segons l’autonomia de la gestió la responsabilitat és del titular.

9.3. Escoles privades, tipologies

Hi ha dos tipus d’escoles privades que son:

• Laiques (Cooperatives, empreses...)

• Religioses (Ordres cristianes..)

Però tant l’una com l’altra la religió catòlica és d’obligada oferta però
de lliure elecció
9.3.1. Objectiu dels centres

Religioses → Les escoles cristianes fan una proposta educativa

pròpia al servei del creixement integral de l’alumne, des d’una
concepció cristiana de l’home, del món i amb una actitud de
compromís actiu en la transformació de la societat des dels
valors de l’Evangeli.

Laiques→ Potenciar al màxim el desenvolupament integral dels

alumnes, respectant la diversitat. Educar nois i noies que
estiguin preparats per als reptes del seu futur, adequant la seva
formació a les necessitats de la societat. Formar alumnes crítics,
autònoms i amb argumentacions sòlides, perquè utilitzin els
coneixements i les habilitats que han adquirit dins el món
acadèmic i/o professional.

9.3.2. Professorat

Concertat→ Contractat per l’escola però pagat pel Departament

d’Educació. L’equip directiu ha d’estar format per professorat
concertat.

No concertat (Privat) → contractat per l’escola.

9.3.3. Estructura organitzativa

Titularitat: es el que mana, no exerceix de professor.

Director: dirigeix l’institut, però no decideix si canviem les

cadires o fem un canvi a l’escola.
Estan organitzades per etapes, és a dir, separats per edificis;
infantil, primària i secundaria.
10. Unitat d’escolarització externa/compartida

La UEC és una Unitat d’Escolarització Compartida.

La seva funció és donar resposta a les necessitats d’un tipus d’alumnat

que presenten problemes de:

• Comportament
• Conductes agressives
• Absentisme i rebuig escolar
• Trets d’inadaptació social
• Risc de marginació

10.1. Objectius

Els seus objectius son que tinguin assolits les competències

bàsiques i que per tant, al final obtinguin el títol de graduat, per a
que es puguin reincorpora al sistema educatiu normalitzat.

10.2. Metodologia

• Que motivi els alumnes.

• Que els retorni la confiança en les possibilitats d’èxit
personal.
• Que reforci els aprenentatges bàsics.
• Que eviti l’abandonament

10.2.1. Metodologies especifiques

Ofereixen la possibilitat de seguir l’etapa d’ESO en un grup

reduït d’acord amb els corresponents plans individuals. (PI)
realitzen un pla individual general per tots els alumnes.

Tindran en compte la promoció d’habilitats que:

• Faciliten la inserció laboral i social.

• Promoure la readaptació al medi escolar ordinari.

10.3. Característiques de la UEC

Les UEC tenen un caràcter excepcional i l’escolarització es produirà

només quan el centre hagi exhaurit totes les possibilitats
d’adaptació i d’atenció personalitzada (PI) amb l’alumne.

Els alumnes hauran de tenir cursat, preferiblement, el primer curs

de l’ESO o tenir com a mínim 14 anys (2N D’ESO) i en cap cas més
de 16 anys.
 L’escolarització en aquesta unitat serà sempre de caràcter temporal
i caldrà revisar-la al llarg del curs escolar cada trimestres es
repassa.

Sempre que sigui possible, es procurarà que l’escolaritat sigui

compartida amb el centre docent al qual pertany sempre segueixen
ser alumnes dels alumnes de procedència, tot i que, estiguin en una
unitat externa, segueixen considerant-se alumnes de l’institut.

10.4. Àrees de formació

S’agrupen en tres àmbits:

• Àmbit lingüístic i social

Amb continguts de Llengua i literatura catalana i castellana,

Llengua anglesa, Ciències socials, Geografia i Història,
educació per la ciutadania i drets humans.

• Àmbit científic i tecnològic

Amb continguts de Matemàtiques, Ciències de la Naturalesa,

Educació visual i plàstica i informàtica.

• Àmbit pràctic

Educació Física, Tallers (Hort i Jardineria, Fotografia,

Cuina...) i Formació i Orientació Laboral que es porta a
terme mitjançant les tutories tant individuals com de grup.

10.5. Seguiment acadèmic (PI)

S'ha de constituir un equip per tal de fer el seguiment de l'alumne

que està format:

• Pel tutor de l'alumne del centre educatiu,

• La persona responsable de l'alumne (tutor) a la UEC
• Un professional de l'EAP i/o el l’orientador del centre

El PI ha d’incloure:

• Competències que es prioritzen

• Matèries (dins dels àmbits) del currículum a treballar.
• Criteris d'avaluació
• Horari de l'alumne
 Els responsables de les UEC han de concretar el PI de cada alumne
a partir de la programació general de la UEC.

10.6. Seguiment dels alumnes (avaluació)

El tutor del centre educatiu és responsable d’acordar els criteris

d’avaluació amb els professors de les diferents matèries del curs on
l’alumne està matriculat.

10.7. Derivació d’alumnes

Per derivar els alumnes al UEC, es segueix aquests passos:

1. Proposta escrita del tutor/a de l’alumne a la comissió d’atenció a

la diversitat del centre explicant els motiu pels quals la realitza.

2. Anàlisi de la proposta per part de la CAD comissió d’atenció a la

diversitat. (cap d’estudis, EAP, orientadors...)

3. Si la proposta és acceptada, el director del centre l’eleva a la

Inspecció i l’acord escrit dels pares o tutors legals de l’alumne.

4. La Inspecció valora positivament o negativament la proposta

juntament amb un informe de l’EAP i ho eleva al director/a dels
serveis territorials corresponents.

5. El director/a dels serveis territorials resol i tramet còpies

compulsades d’aquesta resolució al director del centre d’ESO on
està escolaritzat l’alumne i al responsable de la UEC.

10.8. Professionals

El perfil dels educadors que hi intervenen, es el següent:

✓ 48% Psicòlegs i/o Pedagogs.
✓ 30% altre professorat (Educadors socials, mestres...)
✓ 22% professorat d’atenció a la diversitat.

• Externs:
o Monitors de tallers.
o Educadors socials que de vegades també
col·laboren en tallers.
 • Altres:
o Tècnics i altres treballadors dels ajuntaments
(tasques d’organització).
o Assistents socials dels ajuntaments (ajut i
seguiment a la tutoria).

11. El Centre d’Educació Especial

Els Centres d’Educació Especial han de:

• Estructurar-se com organitzacions flexibles promovent practiques i

experiències educatives dirigides a tot l’alumnat.
• Donar resposta a les necessitats de tots els alumnes.
• Garantir la provisió d’ajudes als alumnes amb discapacitat i de
suport a lainclusió escolar.
• Impulsar noves formes d’intervenció adreçades a tot l’alumnat
(Teràpia Assistida per Gossos, Equinoteràpia, la natació, la música i
el teatre...)

Els objectius del Centre d’Educació Especial son:

• Intenten que els alumnes siguin lo mes autònoms possibles.

• Que puguin comunicar les seves problemàtiques.
• Adquirir els hàbits, destreses i coneixements bàsics que li
serveixen per a la vida diària.

11.1. A qui atenen aquest centres?

Aquest centres atenen a:

• Tots els alumnes escolaritzats en centres ordinaris segons el

que estableix el Decret 150/2017.

• Els alumnes amb discapacitats greus o severes que

necessitin una elevada intensitat de suport educatiu i
mesures curriculars, metodològiques, organitzatives o
psicopedagògiques altament individualitzades poden ser
escolaritzats en CEE, però cal seguir uns passos:

o El reconeixement de NEE en l'informe de l'EAP.

o L'acceptació dels pares, mares o tutors.
o Sinó hi ha l'acceptació dels pares, mares o tutors, i
els d’EAP consideren que es imprescindible que el
nen/a vagi a una escola d’educació especial, la
 Inspecció d’Educació pot fer un informe i el pot posar
a un centre d’educació especial.
o L’últim pas es que el director dels serveis territorials
fa la resolució.

11.2. Edats i ensenyaments corresponents

Els Centres d’Educació Especial (CEE) van dirigits a alumnes amb

edats des del 3 fins els 21 anys.

Els ensenyaments que es duen a terme en aquest centre son:

• Educació Infantil adaptada

• Educació Primària adaptada.
• Educació Secundària adaptada.
• Itineraris formatius específics (IFE)
• Programes de Transició a la Vida Adulta (PTVA)

Els grups s’organitzen d’acord amb l’edat de l’alumnat i el seu

procés educatiu i evolutiu. Tot i així, cada centre prioritza en
funció de les necessitats dels alumnes i dels recursos.

11.3. Tipus d’escolaritat

Alhora de posar-los a un centre d’educació especial, el dictamen de

l’EAP te tres possibilitats, però sempre que canvien d’etapa, és a
dir, quan entren a infantil primària i secundaria l’EAP ha de fer un
informe de tots aquests alumnes que estan diagnosticats amb
necessitats educatives especials (NEE).

Aquestes tres possibilitats son:

• L’escola Ordinària

Adaptada a infantil, primària i secundària. Els alumnes estan

a temps total al Centre d’Educació Especial (CEE) .

• L’escolaritat Compartida

Per infantil, primària i secundària. Durant la setmana, els

alumnes assisteixen uns dies a l’escola ordinària i la resta a
l’escola especial. Estarà matriculat al centre on passarà més
hores. En aquest cas, el dictamen es revisable, és a dir, si
els pares veuen que esta millor a l’escola especial o escola
ordinària és pot canviar.
 • El servei d’aprofitament de recursos específics

Hi assisteixen alumnes matriculats en centres ordinaris que

acudeixen al Centres d’Educació Especial (CEE) pels
serveis de logopèdia, psicologia o fisioteràpia.

11.4. Els professionals i els serveis corresponents

PROFESSIONALS SERVEIS
Mestre/a d’EE • Tutor de l’aula

Educador/a • Suport del mestre/a a l’aula

Psicòleg • Donen resposta en diferents àmbits:

psicològic, salut mental, intervenció
familiar i intervenció interdisciplinari.

Logopeda • Valora i diagnostica els trastorns de

llenguatge, parla i deglució

Fisioterapeuta • Salut, benestar i millora funcional de

les capacitats neuromotrius dels
alumnes.
Infermer/a • Assistència sanitària
Psicomotricista • Pràctica preventiva, educativa, d’ajuda
o terapèutica que, per mitjà de les
sensacions, percepcions, moviments i
jocs i la seva posterior representació,
actua sobre la globalitat del nen/a per
tal que estableixi una relació positiva
amb tot allò que l’envolta.

Treballador/a social • Vincle entre les famílies, les escoles i

les administracions.

Terapeutes diversos • Musicoteràpia

• Teràpia assistida amb animals
• Equinoteràpia
• Hidroteràpia
Equip d’atenció psicopedagògica • Col·laborar en el procés de transició
de l’alumnat d’escolarització ordinària
i/o especial a escolarització
compartida.
• Col·laborar amb els professionals
especialistes i personal de suport del
centre.

11.5. CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de

Serveis i Recursos

Els centres d'educació especial del sistema educatiu poden ser

proveïdors de serveis i recursos per als docents d'escoles i centres
d'educació secundària de dues formes:

• En l'atenció directa als alumnes en coordinació amb el

tutor, l'equip docent i el personal d'atenció educativa amb la
finalitat d'orientar i concretar les actuacions més ajustades a
les necessitats educatives de l'alumnat.
• Desenvolupant programes específics de suport a
l'escolarització dels alumnes: estimulació de la comunicació i
el llenguatge, de les habilitats adaptatives, l'autoregulació
emocional, i programes de suport a la motricitat i mobilitat i a
l'adaptació de l'entorn físic, o altres.

11.5.1. Els itineraris específics (IFE)

Aquests itineraris van adreçats a alumnes amb NEE amb una

discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb una durada
màxima de 4 anys i per accedir-hi no cal disposar del títol
d’ESO.

L’objectiu d’aquest itinerari és oferir atenció educativa a l’etapa

postobligatòria, segons les necessitats individuals i les
capacitats i habilitats pròpies.

Es prioritzen les unitats de competència que més afavoreixen

l’autonomia personal, la relació social i la inserció laboral.
 11.5.2. Programa de Transició a la Vida Laboral Adulta (PTVA)

Aquest programa s'adapta a les particularitats dels alumnes

majors de 16 anys que tindrien dificultats greus per realitzar
pràctiques a l'empresa, condició per acabar un Programa de
Formació Professional Inicial (PFI).

Els Programes de Transició a la Vida Adulta (PTVA) ofereixen

una formació laboral amb una metodologia i uns continguts
orientats a promoure l’autonomia i desenvolupar les
competències bàsiques requerides per a una inserció al món del
treball.

11.5.3. Activitats complementaries

• HIDROTERÀPIA.
• EQUINOTERÀPIA.
• ESTIMULACIÓ MULTISENSORIAL.
• MUSICOTERÀPIA.
• TERÀPIA ASSISTIDA AMB ANIMALS.
• HORT

12. Els Centres de Formació de Persones Adultes (CFPA)

L’educació d’adults permet que les persones adultes desenvolupin les

capacitats, enriqueixin els coneixements i millorin les competències
tècniques i professionals.
Això fa que hi participin persones amb objectius diferents, com poden ser
obtenir una titulació, posar-se al dia o ampliar els coneixements.

Aquets centres tenen com a finalitat respondre a les necessitats i

demandes formatives de l’entorn.

12.1. A qui van adreçats?

Aquests centres van adreçats a:

• Majors de 18 anys i excepcionalment.

• Majors de 16 anys que vulguin preparar-se per a la prova
d’accés a cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i que
compleixin 17 anys al llarg de l’any natural.
• Majors de 16 anys que al·leguin raons laborals o altres
motius específics (cal realitzar sol·licitud)
12.2. Què es pot estudiar?

1. Ensenyaments inicials:

• Iniciació llengua catalana.

• Iniciació llengua castellana.
• Iniciació llengua estrangera.
• Iniciació a la informàtica.

o Els ensenyaments d’informàtica tenen com

objectius facilitar l’adquisició de la
competència digital, entesa com la
combinació de coneixements, habilitats i
actituds en l’àmbit de les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC) per
desenvolupar-se en la societat actual.
o S’imparteixen en quatre nivells:
COMPETIC, Inicial, 1, 2 i 3.

2. Formació bàsica

• Cicle formació instrumental

o L'objectiu és que les persones adultes
aprenguin a llegir, escriure i fer càlculs
elementals.
o La superació d'aquests estudis permet
l'obtenció del certificatde formació
instrumental.

• Cicle d’educació secundaria

o Organitzat amb 3 àmbits i 34 mòduls; dos
cursos.
o Pot fer-se de forma presencial, semipresencial o
a distància (IOC).
o Mòdul C del PFI (PQPI)

3. Preparació per a les proves d’accés

a. CFGM

• Per presentar-se a les proves d'accés als cicles

de grau mitjàde formació professional.
• Durada mínima 330 hores.
 b. CFGS

• Aquests estudis preparen per presentar-se a les

provesd'accés als cicles de grau superior.
• L'alumnat pot preparar la
part comuna de la prova, la
partespecífica, o totes dues.
• La durada mínima és de 300
hores per a la part comuna i de
99 hores per a les dues
matèries de la part específica.

4. Preparació per a les proves d’accés

a) Accés Universitat + 25 anys

Preparen les persones més

grans de 25 anys per a les
provesd'accés a la universitat.

5. Curs específic per a l’accés als cicles

a. Accés als cicles Grau mitjà (CAM)

• Permeten a les persones que
el superen l'accés directe als
cicles de grau mitjà de
formació professional inicial.
• Les matèries del curs s'estructuren en tres
àmbits:
1. àmbit de la comunicació (COM),
2. àmbit social (SOC)
3. àmbit cientificotecnològic (CTE).

• La durada mínima d'aquest curs és de 600

hores.
12.3. Finalitats del CFA

Les finalitats dels Centres de Formació de Persones Adultes

(CFPA) son:

• Generar persones competents per a manejar-se dins la

societat.
• Permet que les persones adultes:
o Desenvolupin les seves capacitats.
o Enriqueixen els coneixements.
o Millorin les competències tècniques i
professionals.
• A mesura que els individus vagin superant els requisits
fonamentals, obtindran la titulació corresponent (d’acord
amb els estudis que s’imparteixen ) i/o possibilitats de
continuar estudiant dins del sistema reglat.

12.4. Professionals i canvi de paradigma

• Mestres de primària.
• Professors de secundària

Aquestes dos piràmides representen com han canviat els centres

des de la seva creació fins actualment.

La primera piràmide era quan es van crear les escoles d’adults i

els seus objectius eren:

• L’alfabetització. Primeres oportunitats.

• Ensenyaments no reglats. Educació no formal. No donaven
titulacions.
• Enfocament més assistencial i compensatori.
La segona piràmide es com son les escoles d’adults actualment i
els seus objectius son:

• Incorporació de les noves tecnologies TIC.

• Segones oportunitats, accés al S.E.
• Ensenyaments reglats. Educació formal. Donen titulacions.
• Enfocament més competencial.