NESE

APUNTS

BLOC 1: EDUCACIÓ INCLUSIVA

TEMA 1: DEL REBUIG A LA INCLUSIÓ, PASSANT PER L’EDUCACIÓ ESPECIAL
I LA INTEGRACIÓ
S’hi distingeixen 4 fases:
1. EXCLUSIÓ: Sentiments d’ignorància i por cap aquelles persones (Dements o Endimoniats
perquè tenien molt poc coneixement sobre les diferències, sobre els trastorns…). No reconeix
el dret a l’escolarització de cap individu i recórrer a l’infanticidi i a l’internament obligat.
Aquesta exclusió va acompanyada d’una situació social de repressió. Generava una pràctica
de marginació i rebuig, pràctiques d’infanticidi i exorcistes.

2. SEGREGACIÓ: Durant la primera meitat del segle XX: característiques innates i

estables al llarg del temps (causes orgàniques originades als inicis del desenvolupament).
Identificació de tots els possibles trastorns. Naixement dels centres específics per a
l’atenció de persones amb disminució o retard, per donar una resposta assistencial i
educativa.

Es reconeix del dret a l’educació però donant una resposta diferenciada. Es van incorporar
classes socials desfavorides, diverses cultures i minories ètniques i també es va incorporar la
dona. Tot i això, tots els grups esmentats es consideraven inferiors i no hi intervenien gaire.

Hi havia un sistema dual; un tronc general amb els que ja havien anat a l’escola i un tronc
més limitat amb aquestes persones d’incorporació tardana.

Durant els anys 40-50 hi ha l’inici del qüestionament de l’origen constitucional i incurable
del trastorn (aparició de les posicions ambientalistes i conductistes). Un nen/a no creix només
pel seu codi genètic, sinó que l’entorn també l'influeix.

Es va començar a pensar en: la idea de l’entorn i contextualitzar les necessitats i habilitats de

cada nen/a i a estimular-los. - Processos d’aprenentatge. Sorgeix el concepte de “Necessitats
Educatives Especials” (anys 80), es comença a posar de manifest que més enllà del tracte
social que reben aquestes persones a nivell educatiu hem de construir una resposta educativa
que s’ajusti a les característiques d’aquestes persones.

3. INTEGRACIÓ: Canvi de direcció important en el reconeixement del dret a l’educació.

Comprensió, coeducació, educació comprensiva, i integració escolar són els noms que
reflexen les diferents opcions que serveixen per incorporar els diferents grups a l’escola
ordinària.

1
 NESE
APUNTS

És més un moviment físic que intel·lectual. Portar les persones diferents dins de l’escola
ordinària, de manera que tots els alumnes estan junts a l’escola ordinària. Les respostes
assimilacionistes: l’escola ordinària assimila els alumnes nous sense fer cap canvi.

En aquesta etapa apareix l’informe Warnock (1978) que proposava que els infants amb
necessitats educatives dins de la mateixa escola.

“Agrupar les dificultats dels infants en termes de categories fixes no és beneficiós ni per als
infants, ni per als professors/es, ni per als pares/mares” Meri Warnock (1978)

NEE:

● Afecte a un continu d’alumnes (situacions i evolucions molt diferents)

● Ës un concepte relatiu i contextual
● Fa referència als problemes d’aprenentatges dels /les alumnes dins de l’aula. (suport,
intèrpret de signes, unitat d’educació especial, vetlladores…)
● Suposa la provisió de recursos extraordinaris. (avantatges i limitacions del concepte)

Punts Negatius:

● Hem de vigilar amb les etiquetes perquè limiten. Però les necessitem per a poder
fer-nos un representació mental, tot i així aquestes etiquetes mai són universals i no
hem de confondre l’etiqueta amb la persona (l’etiqueta designa una característica
d’aquesta persona no únicament la totalitat de la persona).
● Quan una família rep un diagnòstic sobre el seu fill/a en relació a les NEE l’associen a
un procés de dol.

L’informe Warnock (1978) distingeix 3 formes d’inclusió (de menys a més):

1. Física: Les unitats d’educació especial s’han construït al mateix lloc que l’escola ordinària,
mantenint una organització independent, podent compartir espais.

2. Social: Existència de classes/unitats especials a l’escola ordinària, de manera que els seus
alumnes comparteixen algunes activitats (jocs, extraescolars…) amb la resta de companys/es.
(USEE: Unitat de Suport d’Educació Especial)

3. Funcional: Els/Les alumnes amb NEE participen a temps parcial/complet a les aules
ordinàries i s’incorporen com un membre més en la dinàmica de l’escola.

2
 NESE
APUNTS

La inclusió la podem entendre com una escola per a tots, ja que volem incloure a tots els
infants, no només els alumnes amb NEE. D’aquesta manera hi ha d’haver un procés de
reestructuració del sistema educatiu.

S’han replantejat els principis, de manera que ja no hi ha cap tipus de segregació dins
l'escolaritat, independentment de les seves característiques socials, culturals, biològiques,
intel·lectuals, afectives. Es refereix a una educació de qualitat per a tots els alumnes.

Participació, Aprenentatge, i Reducció Exclusió

Entrevista a Mel Ainscow: És una de les figures més importants de la inclusió. És el director
del Centre for Equity in Education.

- Quines són les fases que Ainscow identifica en el procés d’inclusió escolar? Què ha
de canviar per passar d’una a l’altre?

Ainscow defensa que hi ha 3 fases en el procés d’inclusió escolar. En primer lloc trobem la
presència que consisteix en estar presents a l’escola ordinària (Integració física). Després hi
ha la participació, on els nens només estan presents sinó que participin (Integració social).
Finalment, hi ha l’aprenentatge, on a part de participar, aprenen coses útils per elles
(Integració funcional)

El que ha de passar és aconseguir que els nens adquireixin lo necessari. El que s’ha de fer per
aconseguir- ho és canvis d’actitud, en el currículum, en les polítiques i, canvis en la formació
del professorat i el suport que es dona als mestres: això és necessari, però no suficient.

A més a més, també proposa canvis en 3 dimensions; en polítiques, pràctiques i cultures (

actituds cap a la diferència, normalitat…

L’índex per la inclusió és un document que ajuda a que es produeixin els canvis en les tres
dimensions.

3
 NESE
APUNTS

Preguntes sobre la lectura: Acerca del origen y sentido de la Educación Inclusiva. Revista
de Educación, 327, 11-29.

1. Quines són les dues conferències en les que es van establir les bases per a
l’Educació Inclusiva? Identifiqueu-les i detalleu quines són les idees principals
que se’n deriven.

4
 NESE
APUNTS

L’any 1990 té cabuda la Conferència de la UNESCO (90) a Tailandia per conscienciar sobre
el risc d’exclusió i, visualitzar l’idea d’una escola per a tots, fixant així el terme d’inclusió.
Els beneficiats són les persones NEA.
A la Conferència de Salamanca (94) un total de 88 països i 25 organitzacions internacionals
vinculades l’educació assumeixen la idea de desenvolupar o promoure sistemes educatius
amb una orientació inclusiva. És un plantejament de base del sistema educatiu. Els
beneficiats són tots els alumnes.

2. En relació a les fases que Fernández Enguita (1998) proposa en la resposta que
des de l’escola s’ha donat a la diversitat, respongueu a les següents preguntes:
● Quantes fases podem distingir?
Distingim 4 fases; l'exclusió, la segregació, integració i reestructuració.

● Identifiqueu els elements definitoris de cada una de les fases.

Exclusió: No reconeix el dret a l’escolarització de cap individu i recórrer a l’infanticidi i a
l’internament obligat. Aquesta exclusió va acompanyada d’una situació social de repressió.
Hi ha sentiment d’ignorància i por cap a aquestes persones, eren dements o endimoniats
perquè tenien molt poc coneixement sobre les diferències, sobre els trastorns, etc.

Segregació: Es reconeix del dret a l’educació però donant una resposta diferenciada. Es van
incorporar classes socials desfavorides, diverses cultures i minories ètniques i també es va
incorporar la dona. Tot i això, hi ha un sistema educatiu dual, un tronc general i tots els grups
esmentats es consideraven inferiors i formaven part d’una adaptació. Es poden distingir dues
etapes: la primera, es pensava que aquestes diferències eren innates i estables al llarg del
temps, és a dir que no es podia millorar. Es van identificar els possibles trastorns i es van
crear els centres específics. La segona etapa (anys 40-50) es va començar a qüestionar
l’origen constitucional i incurable del trastorn. Es va començar a pensar en l’entorn,
l’estimulació, els processos d’aprenentatge i sorgeix el concepte de “Necessitats Educatives
Especials”.

Integració: Canvi de direcció important en el reconeixement del dret a l’educació.

Comprensió, coeducació, educació comprensiva, i integració escolar són els noms que
reflexen les diferents opcions que serveixen per incorporar els diferents grups a l’escola

5
 NESE
APUNTS

ordinària. Assimilacionista: l’escola segueix fent el que feia, però assimila els alumnes nous
però sense canvis. L’estructura segueix sent la mateixa. Meri Warnock (1978).

Reestructuració (Inclusió): S’han replantejat els principis, de manera que ja no hi ha cap

tipus de segregació dins l'escolaritat, independentment de les seves característiques socials,
culturals, biològiques, intel·lectuals, afectives. Es refereix a una educació de qualitat per a
tots els alumnes.

3. Què vol dir que des del sistema educatiu tradicionalment s’ha entès la diversitat
des d’una perspectiva negativa? Què implicaria, des del vostre punt de vista,
entendre-la de forma positiva?
Vol dir que sempre s’ha vist com una dificultat o una barrera per l’aprenentatge global de
l’aula. Sempre s’ha volgut solucionar o evadir les diferències i no acceptar-les, per fer-hi
front a aquestes.
Acceptar que hi ha diversitat enriqueix els principis de tothom, ja que hi ha diferents punts de
vista.

TEMA 2: REPRESENTANT LA DIFERÈNCIA

DIVERSITAT FUNCIONAL
Diversitat funcional és un terme que s’està utilitzant amb l’objectiu de substituir la paraula
discapacitat associada a un sentit de menyspreu i a la negativitat. Es va començar a utilitzar
per les persones amb NEA.

2.1. El foro de vida independiente

- Comunitat virtual creada a Espanya al 2001 per impulsar el Moviment de Vida Independent
(Universitat de Berkeley, EEUU, 1962).
- DIVERTAD (aconseguir la llibertat i la dignitat per a les persones discriminades per la seva
diversitat funcional).
- Reflexió filosòfica i de lluita pels drets de les persones amb diversitat funcional.
- Participació directa i en igualtat de condicions.

Mujeres y hombres con diversidad funcional

6
 NESE
APUNTS

“Mujeres y hombres que no pueden realizar las mismas funciones de igual manera que la
mayoría de hombres y mujeres de la sociedad.”

*Article diversitat funcional

El llenguatge produeix, modifica i orienta el pensament de certs organismes relacionats amb
el mon de la diversitat funcional han intentat crear nous termes, en busca d’una nova visió
social d’aquest col·lectiu.

Entre el 14 i 22 de maig de 2001, la OMS va dur a terme la Classificació Internacional del

Funcionament de la Discapacitat i de la Salut (CIF) on va incloure termes com:
- Dèficit: per substituir el terme de diferència.
- Limitació per substituir el terme de discapacitat
- Restricció per substituir el terme minusvalia
- Barrera són tots els factors ambientals de l’entorn d’una persona que condicionen el
funcionament i creen una discapacitat.
- Discapacitat: S’utilitza per referir-se als dèficits, limitacions i restriccions en la
preparació.

Cap a un nou model més enllà del model mèdic i model social
Els intents de traslladar tot o part del problema a la societat, proposant termes com
“restriccions de participació” no han tingut èxit perquè gran part de la població segueix
pensant i creient que gran part del problema està en el subjecte amb diversitat funcional.
Moltes persones volen que se’ls designi com a sords, cecs… perquè són paraules que
descriuen una realitat de la seva propia vida i molts d’ells, no li donen un valor negatiu.
Per aquest motiu, el terme de diversitat funcional, s’ajusta a una realitat en la que una persona
funciona de manera diferent o diversa a la majoria de la societat.
El model social planteja que es la societat qui exclou les persones amb diversitat funcional,
mentre que el model mèdic defensa que ens hem d’incloure tots dins del terme de diversitat
funcional.

Qüestió de majories que discriminen

La manera en què construïm el nostre entorn depèn del que ens han ensenyat que és “normal”
en sentit estadístic, i aquesta “normalitat” va canviant amb el temps. No podem oblidar que el
“normal” és una ficció estadística de caràcter merament instrumental.

7
 NESE
APUNTS

Per la discriminació que encara avui en dia pateix molts col·lectiu, obliga a un col·lectiu
diferent, com es el de les dones i els homes amb diversitat funcional, a agruparse i identificar-
se com un grup humà que ha de lluitar per aconseguir una ciutadania plena i una igualtat de
drets i oportunitats efectives dins la societat, per aconseguir ser un conjunt de persones en què
la diversitat s’aprecii com un valor i trobi el seu lloc en aquest món.

Anàlisis del terme

El terme dones i homes amb diversitat funcional és nou i es va proposar per primera vegades
al Fòrum de Vida Independent al gener del 2005.
Es pretén anar més enllà i obviar l’estratègia social del “desviacionisme”, la que obté com a
resultat l’”ells” i “nosaltres” per plantejar que la diversitat funcional és un fet inherent a
l’ésser humà i, en moltes ocasions, pot ser de caràcter transitori o circumstancial, pel que neix
el seu caràcter de conflicte social que de forma directe o indirecte, transitoria o definitiva, a
tots ens atrapa.

L’ús de paraules “dones i homes amb…” reforça el concepte que tenim i volem reforçar la
dignitat inherent a la nostra essència com éssers humans que naixem i volem viure amb els
mateixos drets i dignitat que tota la resta, tal com marca la ONU.

Quan utilitzem el terme “persona amb diversitat funcional” estem expressant que la persona
es troba en una diferència que s’aplica a les funcions biològiques o físiques. En canvi, si
parlem de (dones i homes amb funcionalitat diversa estem posant l’accent en que la persona
és el funcionament i l’adjectiu és el que és divers.
Quan acceptem les raons, disentim

8
 NESE
APUNTS

La diversitat en la diversitat
Des del Foro de Vida Independiente s'entén que el que uneix aquest col·lectiu no és la seva
diversitat interna, sinó la discriminació social que pateixen tots els dies els homes i les dones
amb diversitat funcional, incloent a totes aquelles persones que, circumstancial o
transitoriament, es veuen de cop immerses en un entorn hostil que els nega la seva ciutadania.

Tot i això, entenem que les solucions per eliminar aquesta discriminació tenen que atendre a
la diversitat específica de grups d’individus que podem agrupar i denominar com a persones
amb: diversitat funcional física, d. f. visual, d.f. auditiva, d.f. mental, d.f. intelectual, d.f.
orgánica, circunstancial o transitòria…

Conclusió de l’article:
Hem pogut identificar 3 elements que defineixen com a diferents als membres d’un col·lectiu
que lluita pels seus drets:
- Cossos que tenen òrgans, parts del cos o la totalitat que funcionen d’una altre manera
perquè son internament diferents.
- Dones i homes que per motius de la diferencia de funcionament del seu cos realitzen
tasques habituals (desplaçar-se, llegir, agafar, vestirse, anar al lavabo, comunicarse…)
de manera diferent. (Podríem dir dones i homes que funcionen d’una altre manera)
- Col·lectiu discriminat per qualsevol de les dues raons exposades anteriorment.

La manera en la que des del Foro de Vida Independiente proposen denominar aquest
col·lectiu, al que pertanyen, les dones i homes amb diversitat funcional, ja que entenem
que és la primera denominació des de la història en la que no es dóna un caràcter negatiu ni
mèdic a la visió d’una realitat humana, i es posa èmfasis a la seva diferència o diversitat,
valors que enriqueixen al món on vivim.

La perspectiva constructivista de la DF
Necessitem una aproximació més radical que trenqui la falsa divisió entre allò “normal” i la
“discapacitat” i que ataqui el concepte de normalitat física.

- La DF ha de ser entesa més que com un nou

terme.

9
 NESE
APUNTS

- Ha de ser entesa com una nova manera de pensar que elimini…

- La perspectiva CDF crea una sola caixa…

En aquesta caixa estem tots els éssers humans. Dins

d’aquesta caixa podem definir diferents maneres de
funcionar (modes) i diferents resultats de les nostres
funcions (outcomes).

*Necessitem un nou llenguatge sobre la Diversitat Funcional*

Elements centrals de la DF:
1. Modes (maneres en com funcionem)
2. Outcomes (per què funcionem)
3. Value (estat desitjat o nivell d’importància concedida a la funció)
4. Capacity (estat actual o nivell d’habilitat en la funció)

10
 NESE
APUNTS

Valor (o estat desitjat) i Capacitat (o estat actual):

Són conceptes dinàmics i canviants de la perspectiva CDF.

11
 NESE
APUNTS

Aspectes a revisar…
- La teoria des de la que es formula aquesta activitat és la Perspectiva Constructivista
de la Diversitat Funcional (Patston, 2007).
- No és un perfil docent sinó un perfil funcional.
- Espai funcional: àrea que queda entre la capacitat i el valor en cada un dels modes.
- Oportunitat: quan hi ha espai (en termes de distància) entre el valor (estat desitjat) i la
capacitat (estat actual) en algun o varis modes i aquest es conceptualitza com una
situació de repte i no com un problema.
Idees encertades…

12
 NESE
APUNTS

★ Valor: element dinàmic i canviant del perfil funcional tan en un mateix/a com a nivell
social o històric.
★ Capacitat: element més estables i difícil de canviar del perfil funcional.

Interrogants…
L’objectiu a assolir ha de ser sempre la major coincidència possible entre el valor i la
capacitat en cada un dels modes?

ARTICLE: Romañach, J., i Lobato, M. (2005). Diversidad Funcional, nuevo término

para la lucha por la dignidad de la diversidad del ser humano. Foro de Vida
Independiente.

- El col·lectiu amb diversitat funcional ha estat discriminat de manera molt diferent a la

resta de col·lectius discriminats.
- Si volem canviar idees i valors hem de canviar les paraules que ho suporten.
- El llenguatge i les paraules que fem servir modifica i orienta el pensament dels
organismes relacionats amb el món de la diversitat.
- Dèficit substitueix a deficiència; limitació substitueix a discapacitat; restricció
substitueix a minusvàlida. (molts autors pensen que aquests termes no són neutres ni
positius).
- La societat ha establert un model de persona “perfecte”.
- Les persones amb diversitat funcional són diferents i simplement han de fer les coses
diferents que la resta de la població. (una persona sorda es comunica amb signes però
la funció de comunicar la fa igualment).
- A la societat es discrimina tot aquell que és diferent adoptant mesures d’explotació,
arraconament, negació dels drets, assignació de papers passius, d’esclavització...
- Moviment de Vida Independentà conjunt de persones que la seva diversitat s’apreciï
com un valor.
- Carlos Egea diu que esta d’acord amb el terme diversitat funcional que vol dir que
funcionen diferent, però el problema és que si el diccionari diu que diversitat vol dir
diferent i funcional amb les funcions biològiques, sembla que ens estiguem
contradient. Proposa Homes i dones amb funcionalitat diversa.
- Romañach i Lobato diuen que si que volen ressaltar la diferència però fer-ho amb
orgull. Diuen que és més difícil de pronunciar i serà més difícil d’assimilar.

13
 NESE
APUNTS

CONCLUSIONS

3 elements que defineixen com a diferents als membres d’un col·lectiu:

- Cossos que no tenen òrgans, parts dels cos…

- Homes i dones que fan tasques habituals de manera diferent.
- Es tracta d’un col·lectiu discriminat.

ARTICLE: Patston, P. (2007). Constructive Functional Diversity: A new paradigm beyond

disability and impairment.

- Disfunciofòbia.
- Abilisme: planteja la creença que les persones sense disfuncions funcionals siguin
millors que les que si ho pateixen.
- Necessitem una aproximació més radical que trenqui la falsa divisió entre allò
“normal” i la “discapacitat” i que ataqui el concepte de normalitat física.
- La DF no ha der ser només un nou terme sinó que ha de ser una nova manera de viure
i de pensar.
- Patson diu que hi ha una única caixa que engloba les diferents maneres de funcionar
de cada ésser humà.

- Necessitem un nou llenguatge sobre la Diversitat Funcional. Actualment el llenguatge que

utilitzem té connotacions negatives, parla del que no poden fer o del que els manca i això ja
ens predisposa a pensar en negatiu. Per això proposa altres maneres d’utilitzar vocabulari.
(p.e. discapacitat→funció única). Que sigui útil i que sigui constructiva i que ens porti a voler
superar el repte.

14
 NESE
APUNTS

BLOC II: RESPOSTA EDUCATIVA DAVANT LES NEA

TEMA 3: L’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

1. Per què és important l’avaluació psicopedagògica?

És un dels components més important de la intervenció educativa perquè fomenta les

decisions sobre la prevenció o solució de dificultat. Moltes vegades, es fa una prova que
mostra un resultat per donar una etiqueta. L'avaluació no determina la capacitat d’un nen,
sinó que aquesta ha de ser continua. Aquesta avaluació es fa des de dos models:

1. Model tradicional (clínic): Passar els test i etiquetar-lo. És el que està l’ideari social

Aquest està centrat amb l’alumne perquè es considera l’ individualisme i, per tant, porta a
proves descontextualitzades. Aquest tipus d’avaluacions treu l’alumne de l’aula i, per tant, no
ens dóna informació de com el nen interactua dins la classe.

El desenvolupament és innat, però s’utilitza el QI com a criteri del nivell de desenvolupament

fins que s’estableix el tipus de dèficit com a indicador de les ajudes necessàries. Aquest
coneixement és expert, superior i difícilment compatible. Per totes aquestes característiques
no és un disseny que dona la resposta educativa.

2. Model Interactiu (educatiu): Té un origen social al desenvolupament i l’aprenentatge i

identifica els recolzaments necessaris. Es basa en Vigotsky.

- Característiques

- Desenvolupament resultat de la interacció → individu (equip biològic) – adults/es –

companys/es significatius

- El desenvolupament té lloc a través d’oportunitats i experìecies que adults i companys

proporcionen a l’infant

- L’objectiu de l’avaluació és conèixer les possibilitats

- Les NEA són relatives i més o menys permanents

- Model centrat en la col·laboració

15
 NESE
APUNTS

2. Quins aspectes hauríem d’avaluar en un procés d’avaluació

- Pràctiques educatives a l’aula

- Interacció professor/alumnes – continguts

- Interacció alumne i companys

- Contextos de desenvolupament (familiars o comunitaris)

2.1. Indicadors suggerits per Giné,2007

- La UD s’ha planificat convenientment?

- La unitat didàctica s’ha planificat convenientment?

- Es porten a terme activitats d’inici de la sessió de treball?

- Com explica el professor/a els continguts?

- Quina metodologia utilitza el professor/a?

16
 NESE
APUNTS

- Es fan activitats de comprovació de la comprensió dels continguts explicats? Si és necessari

s’adopten mesures d’ajustament?
- Quina és la naturalesa dels ajustaments que el professor/a proporciona als/les alumnes?
- Quin tipus de participació es demana als/les alumnes?
- El professor/a utilitza estratègies d’aprenentatge?
- Quines activitats d’avaluació utilitza el professor/a i com utilitza aquesta informació de cara
als/les alumnes?
- Quin tipus de relació afectiva es dóna entre el professor/a i els/les alumnes?

2.3. Com podem definir l’avaluació psicopedagògica?

És un procés compartit de recollida i anàlisi d’informació rellevant, relativa als diferents

elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge per identificar les
necessitats educatives de determinats alumnes que presenten dificultats en el seu
desenvolupament personal o desajustament en relació al currículum escolar per diferents
causes i fonamentar decisions respecte a la proposta curricular i el tipus d’ajudes que
necessiten per a progressar en el desenvolupament de les diferents capacitats.

És cert que s’haurien d’evitar les etiquetes que comporten els diagnòstics, però en els centres
els diagnòstics són necessaris. Encara que un infant no tingui un diagnòstic, els professionals
de l’educació poden intervenir per ajudar-lo.Així doncs, en comptes de centrar la mirada en el
dèficit, hauríem de centrar-la en l’entorn.

TEMA 4: L'ÍNDEX PER LA INCLUSIÓ

Aquest neix a partir de l’experiència en algunes escoles angleses i entèn l’educació inclusiva
(educació per a tots) com a fita irrenunciable, però que requereix un procés de
canvi/aprenentatge (actituds, valors, polítiques, pràctiques…)

És una guia pràctic aque ofereix una seqüenciació dels passos del canvi, així com diversos
materials per avaluar el punt de partida de cada centre i suggerir elements de millora.

L'índex com a recurs de suport als centres per avançar cap a la inclusió. No només es refereix
als alumnes amb NEE i no hi ha una manera correcta d’utilitzar l’índex (tot ús és legítim si
promou la reflexió sobre la inclusió i condueix a una major participació dels/les alumnes).

17
 NESE
APUNTS

- A Catalunya s’ha mostrat com una eina útil per a promoure la reflexió i el procés de canvi
cap a l’escola inclusiva.

3.1. Conceptes clau

- Inclusió: És una idea complexa, implica canvi, procés sense fi per millorar l'aprenentatge i
la participació de tot l’alumnat. És tot un ideal, es dona en el moment que un centre educatiu
inicial el procés per a millorar la participació…
Implica... reestructurar cultures, polítiques i pràctiques, disminuir barreres a l’aprenentatge i
la participació, veure la diferència com un recurs a l’aprenentatge, promoure relacions de
suport mutu,...

- Barreres a l’aprenentatge i la participació: Alternativa al concepte de NEE que dirigeix

l’atenció al que realment cal fer per millorar l’educació de qualsevol estudiant. Hi poden
haver barreres en tots els aspectes del centre educatiu, a nivell comunitari, en les polítiques
municipals i nacionals, com a resultat de les interaccions entre l’alumnat i aquests, entre
l’alumnat i el que s’ensenya i com,...

- Recursos per a donar suport a l’aprenentatge i la participació: Cal mobilitzar els

recursos de dins el centre i de la comunitat ja que sempre hi ha més recursos dels que
actualment s’utilitzen (diners, alumnat, famílies, comunitat, professorat, canvis en la cultura,
les polítiques, les pràctiques,...).

- Suport a la diversitat: Són totes aquelles activitats que augmenten la capacitat d’un centre
educatiu per atendre la diversitat de l’alumnat (el suport individual representa només una part
d’aquest suport). Quan les activitats d’aprenentatge es dissenyen amb el propòsit d’afavorir la
participació de tot l’alumnat, la necessitat de suport individual disminueix.

- Model social per a l’abordatge de les dificultats educatives i de les discapacitats. El

concepte de “barreres a l’aprenentatge i la participació” deriva d’un model social de les
dificultats de l’aprenentatge i de les discapacitats (en oposició al model mèdic). Des del
model social, les barreres es poden trobar en la mateixa naturalesa de la situació o poden
sorgir de la interacció entre els estudiants i els seus contextos.

- Discriminació institucional: És una forma de discriminació molt arrelada en les cultures

que influeix en la manera de percebre a les persones i tractar-les. Té a veure amb com els
centres educatius poden ajudar a les persones per raó de sexe, discapacitat, classe, ètnia o

18
 NESE
APUNTS

orientació sexual (intolerància cap a la diferència i abús de poder per crear i perpetuar
desigualtats.

3.2. Dimensions de l’índex

1. Assegurar que la inclusió impregna tots els plans del centre educatiu.
2. Crear una comunitat segura, acollidora, col·laboradora i estimulant en la que tothom se
senti valorat i que constitueixi el fonament per aconseguir els nivells més alts d’èxit per a
totes els estudiants.
3. Com fer que les pràctiques escolars reflecteixin les cultures i les polítiques inclusives del
centre educatiu.
3.2.1. Dimensions i seccions

- Dimensió A. Crear cultures inclusives

- A1. Construir comunitat
- A2. Establir valors inclusius
- Dimensió B. Generar polítiques inclusives
- B1. Promoure una escola per a tothom
- B2. Organitzar el suport d’atenció a la diversitat
- Dimensió C. Desenvolupar pràctiques inclusives
- C1. Orquestrar l’aprenentatge
- C2. Mobilitzar els recursos

3.3. El procés de l’Índex: Una autorevisió col·aborativa

19
 NESE
APUNTS

TEMA 5: EL DECRET D’INCLUSIÓ

Normativa vigent en educació, orientacions dels organismes internacionals (convecció de les
Nacions Unides)
- Objectiu: Que l’educació sigui per tothom en un marc d’un sistema educatiu inclusiu.
- Objecte: Garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de
l’ensenyament.
- Subjecte: tots els alumnes (no només que tenen necessitats especials d’aprenentatge)
- Atenció educativa: conjunt de mesures i suports destinats a tots els alumnes, amb la
finalitat d’afavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avancin en l’assoliment
de les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d’un
sistema educatiu inclusiu.
- Alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu són aquells que a més a més
de necessitar les mesures i suports universals, poden necessitar els addicionals o també els
intensius
- Discapacitat física, intel·lectual o sensorial, TEA, Tr. de Conducta, Tr. Mentals,
malalties degeneratives greus i minoritàries.
- Origen estranger amb NE derivades d’una incorporació tardana al sistema educatiu,
de falta de domini de la llengua vehicular o d’escolarització prèvia deficitària
- NE derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides
- Tr. d’Aprenentatge o Comunicació
- Altes Capacitats
- Risc d’abandonament escolar prematur

20
 NESE
APUNTS

- Mesures per a l’atenció educativa: accions i actuacions organitzades pels centres

destinades a facilitar l’accés a l’aprenentatge i la participació a fi de permetre el progrés de
tots els alumnes, prevenir les dificultats d’aprenentatge i assegurar un millor ajustament entre
les capacitats dels alumnes i el context educatiu.
- Suports per a l’atenció educativa: recursos personals, metodològics i materials (inclosos
els tecnològics) i els ajuts contextuals i comunitaris que els centres utilitzen per aconseguir
que les mesures planificades siguin efectives i funcionals, i contribueixin a assolir l’èxit
educatiu de tots els alumnes.

El decret distingeix les necessitats en 3 nivells:

1. Universals: Tots els alumnes en tots els entorns, accions preventives i proactives
2. Addicionals: Atenció específica als aprenentatges, accions flexibles i temporals i
preventives.
3. Intensius: Singularitats individuals, accions d’alta intensitat i llarga durada.

ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA completeu la taula amb la informació que calgui

sobre les mesures i suports universals, addicionals i intensius:

DEFINICIÓ DESTINAT EXECUTOR ON ES EXEMPLES

ARIS S RECULLEN

A tots els Tots els Atendre a la

Mesures i Les mesures i alumnes docents PEC diversitat de
suports els suports implicats en el l’aula
universals que fan procés
referència a d’aprenentatg
aspectes e de l’alumne. NOFC
generals de
l’atenció a la
diversitat que
incideixen
sobre la
totalitat dels
alumnes o en
l’organització
general dels
recursos del
centre.

21
 NESE
APUNTS

Als alumnes Tots els Aula

Mesures i Actuacions que tenen docents del PI d’acollida,
suports educatives circumstàncie centre SEP…
addicionals que permeten s personals
ajustar la singulars o de
resposta vulnerabilitat
educativa de
forma flexible
i temporal

Als alumnes Docents USEE, UAL,

Mesures i Actuacions amb especialistes i PI UEC, CEE..
suports educatives necessitats el personal
intensius extraordinàrie educatives d’atenció
s adaptades a especials educativa en
la singularitat coordinació
dels alumnes amb l’equip
amb NEE docent,
serveis
educatius i
altres agents
de l’entron.

TEMA 6: EDUCACIÓ PER COMPETÈNCIES

1. RECURSOS PER L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. MESURES I SUPORTS

UNIVERSALS

Aquests suports son per a tots els alumnes, en tots

els entorns, accions preventives i proactives.

● Personalització dels aprenentatges

● Organització flexible de les aules
● El disseny universal de l’aprenentatge
● L’aprenentatge col·laboratiu
● L’avaluació formativa
● La resolució participativa de situacions

1. EDUCACIÓ PER COMPETÈNCIES

1.1. Dificultats/resistències:
- Sistema educatiu basat en el SXIX. No respon a les necessitats actuals.
-Concepcions molt diverses del que és una competència.
- Requereix temps, col·laboració i recursos. Millora de les condicions de treball dels docents

22
 NESE
APUNTS

1.2. Competència vs contingut

- Falsa dicotomia.
- Per l’adquisició de competències és necessària l’adquisició de coneixements i continguts.
- Parlem de competències perquè posem el focus en la mobilització, articulació i ús d’aquests
coneixements per conèixer la realitat, actuar sobre ella, apropiar-nos-la, treure’n profit i
fer-ho d’una manera ètica

2. EL CONCEPTE DE COMPETÈNCIA

“La capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant
coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament
que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria.

El concepte de competència té 4 eixos principals.

1. Posa l’accent en la utilització dels aprenentatges realitzats: ser competent en una activitat
o situació significa ser capaç d’activar i utilitzar els coneixements rellevants per afrontar-la de
forma satisfactòria.

2. Implica la integració de diferents tipus de coneixements i sabers

3. Les competències no es poden deslligar dels contextos d’activitats i pràctica (hem

d’utilitzar diferents contextos en l’adquisició i avaluació de les competències).

4. Tenen un nivell d’exigència, s’ha d’indicar el grau de domini que es vol avaluar. Sempre es
poden millorar, mai s’acaben d’adquirir completament.

DOBLE DIMENSIÓ

- Dimensió global: competències bàsiques

- Dimensió local: centrades en els reptes particulars del context.

SELECCIÓ DE COMPETÈNCIES EN L’EDUCACIÓ COMPETENCIAL:

- S’han de vincular les competències amb els reptes del s.XXI

- Quan dissenyem activitats d’aprenentatge hem de partir del context en el que ens trobem i
en el qual desenvoluparem les competències.

23
 NESE
APUNTS

TEMA 7: PERSONALITZACIÓ DE L’APRENENTATGE

La individualització al final creava més diferències entre els alumnes. La personalització

també té en compte la individualització, però intenta fer-ho sense crear diferències. Sorgeix
perquè la nostra societat ha canviat, ja no és la mateixa de quan es va crear el sistema
educatiu.

En la societat de la informació es crea la Nova Ecologia de l’Aprenentatge: ha canviat on,

quan, com, amb qui i de qui, què i, sobretot, perquè aprenem. La idea és que no aprenem
només en contextos educatius sino que aprenem de la vida, de múltiples contextos. (Coll,
2013)

Està havent un desajust entre el disseny tradicional dels centres educatius i les maneres
d’aprendre fora d'aquesta això està creant una pèrdua del sentit de l’educació formal i això
està provocant que nens molt petits ja no veuen el sentit d’anar a l’escola i es rendeixen.

DEFINICIÓ: “Un conjunt de propostes, estratègies, recursos i actuacions encaminades a

connectar els aprenentatges amb els interessos, decisions, projectes i experiències de
l’aprenent pugui donar sentit i valor personal a allò que aprèn”

24
 NESE
APUNTS

EIXOS DE PERSONALITZACIÓ DE L’APRENENTATGE

Hi ha molts pares que se senten insegurs perquè volen el millor pel futur dels seus fills i no
saben com fer-ho. Els mestres estan frustrats perquè tenen nens a l’aula que no tenen ganes
d’aprendre, que no hi troben sentit a l’escola. Els nens, estan desmotivats.

Hem de:

1. Ajustar-se a les característiques, ritmes i necessitats dels i les aprenents.

2. Tenir en compte els interessos, objectius i opcions d’aprenentatge.
3. Reconèixer la capacitat de decisió i control de l’aprenent sobre el seu propi procés
d’aprenentatge.
4. Aprenentatges culturalment sensibles i vinculats a les activitats quotidianes.
5. Facilitar la connexió de les experiències d’aprenentatge en diferents moments i
contextos d’activitat.
6. Afavorir i promoure la reflexió dels i de les aprenents sobre els seus processar
d’aprenentatge.

*Quantes més característiques tingui la nostra proposta, més personalitzada estarà

ESTRATÈGIES DE PERSONALITZACIÓ

- Estratègies de personalització des de la contextualització educativa i curricular.

- Estratègies de personalització des de l’organització dels temps, espais i agents educatius.

Ho hem de fer a nivell micro (aula) però també a nivell meso (entre els diferents centres
educatius) i a nivell macro (sistema educatiu en general).

EXEMPLES DE PERSONALITZACIÓ

MAPA D’INTERESSOS: Cada alumne al principi de curs han de fer un mapa sobre quins
interessos o què volen aprendre de cada assignatura durant aquell any. Llavors els docents
van adaptant els continguts curriculars amb el que els nens han escrit en els mapes. A meitat
de curs tornen a fer un mapa d’interessos i es poden veure els canvis. Això porta a l’alumnat
a haver de fer una reflexió sobre els seus interessos i sobre els canvis que hi ha hagut. Això

25
 NESE
APUNTS

permet als docents vincular la pràctica educativa amb tot allò que realment els interessa als
infants.

CREACIÓ D’ARTEFACTES IDENTITARIS AMB ESTUDIANTS UNIVERSITARIS:

El primer dia de l’assignatura, el mestre demanava que portessin o creessin un objecte,
dibuix...o alguna cosa que els identifiqués. Llavors els mateixos estudiants havien de
relacionar algun dels continguts de l’assignatura que estigués relacionat amb el seu artefacte.

Trajectòries d’aprenentatge: hi ha molts nens que fora de l’escola han estat més de 6.000
exposats a informació. Per tant, a l’escola es reflecteixen aquestes diferències i s’han de tenir
en compte.

TEMA 8: APRENENTATGE COOPERATIU

Cal organització per part del docent perquè l’alumne resolgui la tasca de manera pautada.
Breu revisió històrica:
● Aprenentatge Competitiu: supervivència del més apte.
● Aprenentatge individual (anys 60): Aprendre al seu propi ritme.
● Aprenentatge cooperatiu (finals dels 80): rol de la interacció per l’aprenentatge.
Formes d’organització de l’aprenentatge entre iguals (Damon i Phelps, 1989):
- Col·laboració entre iguals: Dues persones que tenen capacitats semblants
- Aprenentatge cooperatiu: No hi ha les mateixes habilitats. Grups heterogenis.
- Tutoria entre iguals: Hi ha dues persones amb habilitats diferents, un és el tutor i
l’altre el tutoritzat; és a dir, un aprèn de l’altre.

1. Què és l’aprenentatge cooperatiu?

Adquisició de coneixement i habilitats a través de l’ajuda i el recolzament actiu entre els
alumnes d’iguals estatus o companys equiparables. (Topping, 2005) Té en compte diferents
aspectes com:
- Forma d’organització social
- Objectius compartits
- Responsabilitat mútua

1.1. Condicions per l’aprenentatge cooperatiu:

- Interdependència positiva: Sense aquesta no hi ha aprenentatge cooperatiu. El meu èxit
depèn del meus companys i viceversa.

26
 NESE
APUNTS

- Interaccions cara a cara: Interaccions que siguin positives, que hi hagi ajudes, debat…És
important fomentar aquest tipus d’interaccions.
- Responsabilitat individual: Es posa per evitar la difusió de la responsabilitat. Tothom ha
de ser responsable de fer la seva part. A part de la nota del grup, hi hauria d’haver una nota de
seguiment individual per valorar el procés de cada infant.
- Habilitats socials: Hem de tenir habilitats que ens permetin comunicar-nos i treballar
assertivament amb els nostres companys. Hem de tenir en compte les habilitats dels nostres
companys i potenciar-les.
- Autoreflexió de grup: Encarada a com el grup ha treballat, la situació en què es troba el
grup i com de cares a un futur han de millorar.

Duran i Monereo, 2002 defineixen → Els mètodes d’aprenentatge cooperatiu com una
metodologia que converteix l’heterogeneitat, vista com les diferències existents entre els
alumnes, en un element positiu que facilita l’aprenentatge. Salut psicològica que facilita el
seu benestar.

2. Tècniques d’aprenentatge cooperatiu

Exemple: la tècnica de l’1,2,4
Format senzill, en situacions breus i no es fa un ús sistemàtic.

3. Mètode d’aprenentatge cooperatiu

Compten amb un disseny complex, en situacions dilatades en el temps. Per aquest motiu, hi
ha més exigència en els resultat dels aprenentatges.
Un exemple de mètode podria ser el treball per experts.

27