Mesures i Suport Educatiu per a l'Alumnat amb

Necessitats Específiques
MÒDUL 1: CONCEPTUALITZACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES
ESPECÍFIQUES

1.1. Evolució històrica del concepte

ETAPA INICIAL

Durant aquesta etapa es considerava a les persones amb deformitats o discapacitats

diferents, és a dir, com animals i, per tant, no tenien cap funció en la societat. Tot allò visible
és el que marcava la diferència. A les antigues cultures primitives s’abandonaven els nens o
es deixaven morir quan neixien amb alguna deformitat o discapacitat. Als que arribaven a
l’edat adulta se’ls apartava de la comunitat.

ETAPA BENÈFICA-ASSISTENCIAL

Segle XVII: La societat dóna “entitat humana” a les persones amb alguna deformitat o
discapacitat però han d’estar tancades en institucions on rebran assistència (caràcter
benèfic). Per tant, si la persona presenta alguna dificultat notable, ja se la considera com a
persona, però diferent i se’ls considera “pobrets”. Són una amenaça per a la societat i se’ls
esterilitza. Es creen els primers centres especials, i el tracte que reben és assistencial.
ETAPA REHABILITADORA-TERAPÈUTICA

Segle XIX-Principis s.XX: S’introdueix la psicologia i la ciència gràcies a Alfred Binet amb
psicometria i psicologia diferencial. Binet i Simon creen la primera escala mètrica
d’intel·ligència, es mesuren les intel·ligències a partir d’un qüestionari i es comença a
classificar a les persones depenent de la seva escala d’intel·ligència, segons això van a un
centre no de caràcter assistencial com l’anterior sinó més terapèutic, és aquí on neix el centre
d’educació especial, les escoles com a tal, tot i que encara no té una funció educativa.

És en aquesta època on s’escolaritza tots els nens: Identificació- Separació

Durant la Segona Guerra Mundial, es produeix la creació del Programa T-4 AKTION.
Hitler defensa que s’ha de suprimir aquelles persones amb discapacitat perquè no són útils.
Va signar el “decret de l’eutanàsia” que autoritzava la mort de malalts incurables. Prop de
200.000 persones amb discapacitat van ser assassinades entre 1940 i 1945.

ETAPA EDUCATIVA

- Els objectius de l’educació han de ser els mateixos per a tots els alumnes.
- Incideix en l’actitud oberta del docent: identificació de necessitats i suport a l’alumnat.
- L’Educació Especial ha de ser un conjunt de suports i recursos (humans i materials) per
afavorir l’accés als alumnes amb necessitats educatives especials.
- La resposta educativa de les necessitats educatives especials s’ha d’oferir des del
currículum ordinari, comú a tots els alumnes.

Es crea l’Informe Warnock (1974), que es basa en tres pilars fonamentals:

- Normalització → han de tenir els mateixos drets.

- Sectorització → centre educatiu on la persona viu.
- Individualització → cada infant necessita un abordatge especialitzat. Aquest es
diferència de personalització perquè en personalització no és necessari que sigui
individual.

El 1994 s’aprova la Declaració de Salamanca, que és un marc d’acció per a les necessitats
educatives especials. En ella s’estableix el compromís amb l’educació per a tots reconeixent
la necessitat d’ensenyar a tots els infants amb necessitats educatives especials dins del
sistema ordinari. Es defensa que cada nen té característiques, interessos, capacitats i
necessitats d’aprenentatge diferents, i els sistemes educatius han de ser dissenyats amb
l’objectiu de tenir en compte les diferents característiques i necessitats. A més, les escoles
ordinàries han de tenir aquesta orientació integradora i proporcionar una educació efectiva a
la majoria d’infants.

El 1997 es crea el primer decret d’Educació Especial.

El Decret 150/2017, de 17 d’octubre, es basa en l’atenció educativa a l’alumnat en el marc
d’un sistema educatiu inclusiu. Des del 1997 fins 2017 no es va actualitzar l’Educació Especial.
Es va treure un document incial (de l’escola inclusiva al sistema inclusiu), dos anys abans que
surtis el decret per tal que les escoles se n’anessin fent una idea del que presentarien. Dies
abans del 155 es publica el decret perquè pot ser després ja no podria haver sortit. No hi ha
prou pressupost i es presenta amb un pressupostos del 2008. Un sistema inclusiu i DUA sota
el paraigües del decret.

CONCEPTES CLAUS

- L’”entitat humana” fa que les persones amb discapacitat siguin acceptades a la

societat.
- L’etapa educativa neix amb la mirada d’objectius per a tot l’alumnat.
- La Declaració de Salamanca ressalta la importància que l’alumnat amb NEE han de
tenir accés a les escoles ordinàries. Una educació pensada per a tothom.
- El Decret d’inclusió 150/20217 és pioner per tenir una mirada en l’educació inclusiva,
més enllà de l’escola inclusiva. El decret també orienta en l’abordatge a la
personalització de l’aprenentatge ressaltant mesures i suports universal i el DUA com
a marc estructurat.

1/10/2021

La sessió anterior es va fer un debat on es va parlar de tot el que oferien les escoles ordinàries
i les escoles d’educació especial. Algun dels termes que van sortir són els següents:

● Vetlladors: monitors de suport

● Empreses formades en el lleure són les que contracten aquests vetlladors i els formen
● Informe de l’EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.
Infermera del centre: coneixedors dels nens amb malalties de l’escola pels alumnes
amb NEE amb malalties
● Sortides/Excursions: pensar en quin és l’objectiu específic e l’activitat, i si l’objectiu
és vàlid per tots els participants.
● CEE (programa dels matins) versus CO: L’experta del CEE
● CEEPSIR Centre educació especial proveïdor de serveis i recursos
● CO Centre ordinari.

1.2. Principis, dimensions i fonaments de l’escola inclusiva

Per aconseguir una escola inclusiva, es necessiten 3 pilars: principis, dimensions i fonaments.

PRINCIPIS (ideals que sustenten l’educació universal)

DIMENSIONS (valors que impregnen la cultura, polítiques educatives i pràctiques inclusives)

La cultura del sistema inclusiu permetrà concretar en el projecte educatiu de centre les
polítiques i les pràctiques per aconseguir una escola per a tots els alumnes i amb el compromís
de fer accessible l’aprenentatge i la participació de tot l’alumnat.

CULTURES INCLUSIVES (creences, valors i conviccions)

- Crear comunitats segures, acollidores, col·laboradores i estimulants.

- Generar valors inclusius compartits per tota la comunitat educativa.
- Definir les polítiques i les pràctiques a l’aula.

POLÍTIQUES INCLUSIVES (normatives, marcs d’actuació i planificació de recursos).

Aquestes són dissenyades a partir de les cultures i s’ha de partir del menys global

- Assegurar que la cultura impregna tot el projecte educatiu de centre.

- Generar la presa de decisions a partir de la participació i la interacció de tota
la comunitat.
- Planificar les mesures i els suports per augmentar la capacitat del centre per
atendre la diversitat de tot l’alumnat.

PRÀCTIQUES INCLUSIVES (orientacions per a la pràctica educativa)

- Assegurar que totes les pràctiques escolars reflecteixin les cultures i les
polítiques del centre.
- Generar que tota la pràctica tingui en compte la diversitat i la implicació de tot
l’alumnat.
- Mobilitzar tots els recursos de la comunitat per impulsar l’aprenentatge
(compartir-los conjuntament).

FONAMENTS (directrius i normatives)

La inclusió escolar i la cohesió social són dos dels principis generals que inspiren el sistema
educatiu de Catalunya (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació), que se sustenten en el
reconeixement internacional sobre el fet que l’educació inclusiva és un pilar fonamental per
promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la
infància fins a la vellesa.

La publicació del Decret 150/2017 desplega la Llei d’Educació 12/2009 i té per objecte garantir
que tots els centres educatius siguin inclusius.

Directrius
L'Agència Europea per a les necessitats especials i l'educació́ inclusiva (2011) ha actualitzat
les seves recomanacions als governs dels països membres assenyalant els principis bàsics que
han de presidir la política educativa en l'àmbit de l'educació́ inclusiva. Informe de la UNESCO
2015 es revisen les directrius internacionals adaptant-les als nous repte del segle XXI.

L’agenda mundial de l’educació (Educació 2030) forma part dels 17 Objectius de

Desenvolupament Sostenible (ODS) de las Nacions Unides. En l’àmbit de l’educació es recullen
en l’Objectiu de Desenvolupament sostenible 4 (ODS4), que pretén “garantir una educació
inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de

la vida per a tothom”

CONCEPTES CLAUS

- Tres són els pilars que guien el camí cap a una escola inclusiva: Principis, dimensions i
fonaments.
- Els valors que permeten generar societats més justes i equitatives els trobem a les
cultures, polítiques i pràctiques inclusives.
 4/10/2021

Avaluació figuroanalògica → per veure que ha sentit en funció de veure la imatge.

Diana d’avaluació: per crear consciència del nostre procés d’aprenentatge i avançar per
encaminar-nos a aprenents decidits i estratègics.

He expressat la meva preferència en l’elecció del

principi

He participat aportant idees

He escoltat amb empatia

El resultat de l’activitat mereix una valoració molt

positiva.

Quines conclusions extrec?

Quins reptes em proposo a curt termini?

Quins reptes em proposo a mig termini?

Individualitat→ centrar-se en un individu.

Diversitat→ característiques que presenten els individus en funció dels gens, la raça, el
gènere…

Variabilitat→ és el concepte que relaciona la diversitat amb els aprenentatges. Se centra en

la diversitat d’aprenentatges.
1.3. Normatives a l’estat Espanyol i a Catalunya en referència a les necessitats
educatives específiques

LOE 2006

- Tot allò que aportava ha quedat recollit en la LOMCE i a la LOMLOE, per tant, no és una
llei tant equivocada.
- És la primera llei que reconeix les dificultats específiques d'aprenentatge (Transtorn de
l’aprenentatge) com a objecte de detecció, identificació i intervenció immediata.
- Es regeix pels principis de normalització i inclusió
- És una de les lleis que comença parlant de la vulnerabilitat socioeducativa de l’alumnat
i requereixen que l’administració posi mitjans.
- És l’avantprojecte de les NESE (Necessitats educatives de suport educatiu).
- És la llei que ens parla de la necessitat de participació de l’alumnat.
- És la única llei que manté actualment alguns principis de la protecció de dades.
- Ens aporta i ens diu que preval sempre la nostra funció pedagògica per sobre de
l’autorització de la família.

LOMLOE Comentado [1]: Falta completar

- Impulsa la igualtat de gènere

- Millora de l’aprenentatge
- Paper de la competència digital
- Es dissenya sota els principis dels ODS
- Recupera el tema de l’abandonament
escolar i el fracàs.
- Recupera l’equitat
- Un currículum competencial.
- La barrera
El canvis introduïts per la nova normativa
afecten, entre d'altres, als àmbits següents:

- Formació professional
- Ordenació de la funció pública docent
i funcions dels cossos docents
- Composició de les comissions de
selecció de les direccions
- Organització i funcionament de
l'etapa obligatòria i el batxillerat

La LOMLOE ens influeix a Catalunya:

- Els currículums tornen a tenir aquesta

mirada competencial
- Ciutadania democràtica i crítica
- Domini lingüístic. Aposta a nivell europeu per propostes d’Erasmus, segones i terceres
llengües
- Perspectiva de gènere a nivell emocional
- Treball del benestar emocional
- Disseny universal per a l’aprenentatge

Sitema educatiu a Catalunya amb jerarquia de lleis

LLEI ⇒DECRET LLEI ⇒DECRET ⇒ ORDRE ⇒ RESOLUCIÓ ⇒ ACORD

LEC (llei)

La llei defineix que són els centres educatiu qui han de facilitar l’atenció a l’alumnat.

Principi fonamental del sistema educatiu català: “la cohesió social i l’educació inclusiva com
a base d’una escola per a tothom”. La llei defineix els criteris d’organització pedagògica que
han de facilitar l’atenció educativa de tot l’alumnat i es concreten els criteris d’organització
pedagògica dels centres per a l’atenció de l’alumnat.
Decret d’autonomia dels centres educatius 102/2010

Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les
característiques socials i culturals del context escolar i de l'entorn productiu, i preveure les
necessitats educatives de l'alumnat.

A l'hora de la concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que han

d'orientar l'atenció a la diversitat i els que han d'orientar les mesures organitzatives, diu
que sempre han d'estar d'acord amb els principis de l'educació inclusiva i de la coeducació

DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment

d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya.

1. La finalitat de programació de l'oferta educativa és determinar de forma periòdica i

territorialitzada els llocs escolars necessaris en els centres del Servei d'Educació de
Catalunya per atendre les necessitats d'escolarització en els ensenyaments de segon cicle
d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat,
garantint a tot l'alumnat un lloc escolar gratuït i de qualitat en aquests centres, a partir
de l'oferta existent de centres públics i l'autorizada en els privats concertats,
harmonitzant-ho amb els drets individuals dels alumnes i de les mares, pares o els tutors

2. El procediment d'admissió garanteix a tot l'alumnat l'accés en condicions d'igualtat a

un lloc escolar per cursar amb èxit els ensenyaments objecte d'aquest Decret, com a
garantia del seu dret a l'educació, així com la llibertat d'elecció de centre en el marc de
l'oferta de llocs escolars.

Regula com és l’accés dels alumnats als centres educatius

Evolució del sistema inclusiu

Decret 117/1984, de 17 d'abril, sobre ordenació de l'Educació Especial per a la seva integració
en el sistema educatiu ordinari.

Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats

educatives especials.

Decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Si haguéssim de demanar nosaltres als nostres alumnes que fessin una comparativa, com els
hi plantejaríem?
És important que quan dissenyem una tasca despleguem diferents actuacions i anem
escurçant.

● Ens centrem en el capítol 1

● Dono indicacions de com fer el treball
○ Llegeixo
○ Torno a llegir
○ Plantejo preguntes

La LOE 2006 planteja l’atenció per a l’alumnat amb situació de vulnerabilitat socioeducativa i
es regeix pels principis

MÒDUL 2: MESURES SUPORTS EDUCATIUS A LES NECESSITATS

EDUCATIVES ESPECÍFIQUES
2.1 Mesures i suports universals

MESURES
Accions i actuacions destinades a reduir les barreres de l’entorn educatiu, a prevenir les
dificultats d’aprenentatge i a assegurar un millor ajustament entre les capacitats dels alumnes
i el context.

SUPORTS
Recursos personals, materials i tecnològics i els ajuts contextuals i comunitaris que els
centres utilitzen per aconseguir que les mesures planificades siguin efectives i funcionals.

Mesures i suports planificats en diferents grau d’intensitat:

- INTENSIU Haurien de ser com a molt un 5%
- ADDICIONALS
- UNIVERSALS
Com que no apliquem mesures universals, fem que les intensives augmentin.

Les mesures i suports universals s'adrecen a tots els alumnes. Són accions i pràctiques de
caràcter educatiu preventiu i proactiu que:

● Permeten flexibilitzar el context d’aprenentatge. P

● roporcionen estratègies per minimitzar les barreres d’accés.
● Garanteixen l’aprenentatge significatiu.
● Garanteixen la convivència, el benestar i el compromís de tota la comunitat educativa

Aquestes mesures i suports han d’estar al projecte educatiu de centre i al NOFC.

ZONES D’ACTUACIÓ DE LES MESURES UNIVERSALS

- Personalització de
l'aprenentatge
- Organització flexible del
centre
- Avaluació formativa i
formadora
- Acció tutorial i formació

18/10/2021

CAPSES D’APRENENTATGE
 ● Son propostes de treball guiat i globalitzat que afavoreixen el desenvolupament de les
competències transversals.
● Les propostes han de ser obertes i no tenir una única solució.
● Es poden dissenyar per a fer-les en grup o individual.
● Molt pautades i acompanyades

1. Objectiu a aconseguir (cicle, etapa)

a. Abarca a tothom?
2. Materials que posarem a dins la capsa (reptes i propostes)
a. Co-docència a l’aula

EDUCACIÓ EMOCIONAL Comentado [2]: Ho afegim?

2.2 Mesures i suports addicionals.

Les mesures i els suports addicionals permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible,
preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés
d’aprenentatge i desenvolupament personal que poden comprometre l’avenç personal i
escolar. Aquestes mesures han de vincular-se a les mesures i els suports universals previstos
al centre i cercar la màxima participació en les situacions educatives del centre i de l’aula.

Associem la mesura amb un suport i acabem fent de la mesura un suport. S’han de vincular
sempre amb una mesura o un suport. Pensades per alumnes amb algun tipu de vulnerabilitat
o amb risc d’abandonament escolar (ara mateix està en un 17%).

Les apliquen els docents designats per la direcció del centre i són orientades pels mestres
d’educació especial, els mestres d’audició i llenguatge, els professionals d’orientació
educativa i els tutors de l’aula d’acollida, en coordinació amb tot l’equip docent i amb la
col·laboració dels serveis educatius

Les apliquen les persones que la direcció del centre consideren que les han d’aplicar. Són
designades per l’equip directiu.

Aquestes mesures són:

- Les mesures d’acció tutorial específiques

- El suport del mestre d’educació especial
 - El suport del professor d’orientació educativa
- El suport escolar personalitzat (SEP)
- Els programes intensius de millora (PIM) Mesura aplicada a secundaria, el mateix que
el sep però per la ESO
- El suport lingüístic i social
- Les aules d’acollida
- Els programes de diversificació curricular, (les aules obertes i els projectes singulars)
Pensat per 3r i 4rt de primària.
- Els projectes específics de suport a l’audició i el llenguatge. Abans eren els centres
d’agrupament de sords. Són addicionals, són temporals. El centre deixa de tenir
aquest projecte quan els alumnes marxen del centre
- El projecte de promoció al poble gitano de Catalunya. Molt absentisme, cauen del
sistema abans. Pretén aconseguir que el poble gitano continuï els seus estudis.
- Altres actuacions establertes pels mateixos centres que poden contribuir a l’educació
inclusiva dels alumnes.

Per a aquells alumnes que temporalment necessiten un recurs que doni resposta a
determinades condicions de salut, al compliment de mesures judicials d’internament, o a
l’adopció de mesures de protecció de caràcter residencial, les mesures es concreten en:

- Unitats en centres de Justícia Juvenil. Aquests joves fan classes tots els mesos de l’any,
sobretot per secundària.
- Unitats en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
L’entrada a aquests centres és a partir dels 12 anys, però trobarem més alumnes a
partir dels 14.
- Aules hospitalàries
- Atenció educativa domiciliaria
- Hospitals de dia per a adolescents.

Hi ha un seguit de llocs singulars (atenció educativa domiciliaria) que podem optar al lloc. Hi
ha formacions específiques per aquests llocs de treball. Una cosa és una substitució i l’altre
són aquests llocs.

Totes aquestes mesures i suports es concreten en les programacions d’aula, consten en les
actes d’avaluació i en el pla de suport individualitzat dels alumnes que en tinguin.

Les mesures i suports addicionals es determinen a partir de la DETECCIÓ de les necessitats

dels alumnes per part del tutor, la família i l’equip docent.

AULA D’ACOLLIDA/SUPORT LINGÜÍSTIC I SOCIAL

Alumnes que no dominen la llengua dels aprenentatges

 Alumnes nouvinguts: Alumnes que s’han incorporat als centres després de l’inici de
l’escolaritat en els últims 24 mesos o, excepcionalment, en els últims 36 mesos. AULA
D’ACOLLIDA

Seria ideal que a l’aula d’acollida no estiguessin més de 3 anys.

Alumnes d’origen estranger: SUPORT LINGÜÍSTIC I SOCIAL

● De CI no castellanoparlants que no han tingut contacte amb la llengua

d’escolarització
● De CM i CS que han deixat d’assistir a l’aula d’acollida i s’han incorporat plenaent a
l’aula ordinària.
● De primaria que, tot i haver estat escolaritzats a Catalunya, han tingut una
interrupció d’aquesta escolarització.

SUPORT LINGÜÍSTIC I SOCIAL: No és un suport físic

SEP (suport escolar personalitzat)

Nens que estan a punt de repetir i el nivell de lectura i lectoescriptura és molt molt baix, se'ls
hi dona una empenta i no hagin de repetir.

2.3 Mesures i suports intensius

Són actuacions educatives extraordinàries adaptades a la singularitat dels alumnes amb

necessitats educatives especials que permeten ajustar la resposta educativa de freqüència
regular i normalment sense límit temporal, fins que ja no es necessita.

S’adrecen als alumnes amb necessitats educatives especials. Es determinen a partir de

l’informe de reconeixement de NESE elaborat per l’Equip d’assessorament psicopedagògic
(EAP) i es concreten en el Pla de suport individualitzat de l’alumne.

Aquestes mesures les aplica L’EAP a la primaria i els Orientadors a la secundaria.

A la primària, l’EAP fa un informe de reconeixement de necessitats específiques de suport

educatiu comprèn tot un conjunt de documents que s’han de formalitzar depenent de:

● les característiques personals

● les característiques de l’entorn educatiu
● la necessitat de suport i
● els aspectes de la resposta educativa que cal orientar

Les mesures i suports intensius han de cercar la màxima participació en les situacions
educatives del centre i de l’aula, han de facilitar, al docent, estratègies d’atenció als alumnes,
i han de sumar-se a les mesures universals i addicionals de què disposa el centre.
SIEI: S’adreça a alumnes amb necessitats educatives especials derivades de limitacions molt
significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals
requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se,
participar.

AIS: S'adreça a alumnes amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals
greus que necessiten suport integral i intensiu de forma temporal per poder assolir l'equilibri
i el benestar personal suficient pel retorn als contextos escolars ordinaris, trastorns mentals
greus que bloquegen l’aprenentatge. L’alumnat rep atenció educativa i terapèutica (Dep.
Educació – Dep. Salut (CSMIJ). Aules de 4 a 6 alumnes , no tots amb la mateixa edat.

SIAL: Els suports intensius a l’audició i llenguatge són suports professionals que contribueixen
a l’escolarització dels alumnes amb discapacitat auditiva severa i pregona que requereixen un
equipament singular i una especialització professional en centres ordinaris. A diferència del
CREDA que és un centre concret i és més específic a l’audició.

UEC: Unitat d’escolarització compartida. Pensades per a alumnes a partir de tercer curs
d’educació secundària obligatòria amb risc d’abandonament escolar prematur.

Programes de noves oportunitats

Reducció de la durada d’alguna etapa educativa per als alumnes amb altes capacitats.

Altres mesures i suports educatius:

● l’oferta educativa dels centres d’educació especial (CEE) i dels centres d’educació
especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR).
● l’atenció directa dels professionals de suport del Centre de Recursos Educatius per a
Deficients Visuals (CREDV), i dels centres de recursos educatius per a deficients
auditius (CREDA)
● El suport del personal d’atenció educativa
2.4 Mapa de recursos

El mapa de recursos es la representació de suports que les administracions posen a disposició

per atendre les necessitats educatives.

El mapa territorial de recursos ajuda a la planificació i distribució de recursos dels territoris.

És important perquè:

● Possibilita el disseny d’itineraris sostenibles, personalitzats i adients a les necessitats

de l’alumnat
● Afavoreix el treball en xarxa entre els centres, els serveis educatius i les diferents
administracions
● Facilita a les famílies conèixer els recursos disponibles

Vivi

Visualització dels recursos

segons la seva ubicació.
 12/11/21

MÒDUL 4: MESURES PER L’ALUMNAT AMB NECESSITATS

ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU
4.1. Mesures i suports educatius per a la discapacitat intel·lectual

COM SÓN ELS I ELS ALUMNES AMB DI?

L’alumnat amb DI presenta discrepàncies entre la seva competència individual i les demandes
de l’entorn.

L’actual concepte de discapacitat intel·lectual es basa en un model multidimensional del

funcionament

Ens han de permetre desenvolupar:

- Habilitats intel·lectuals:
- Conducta adaptativa
- Salut
- Participació
- Context

Habilitats intel·lectuals (cognitives):

- Habilitats conceptuals: llenguatge, lectura i escriptura, conceptes relacionats amb els

diners, el temps i els nombres.
- Habilitats socials: habilitats interpersonals, responsabilitat social, autoestima,
seguiment de les regles i les normes, resolució de problemes, etc.
- Habilitats pràctiques: activitats de la vida diària (cura personal), habilitats
ocupacionals, maneig dels diners, seguretat, tenir cura de la salut, mobilitat
(desplaçaments i viatges), etc.

QUINA ÉS LA RESPOSTA EDUCATIVA A LA DI?

En la planificació educativa, caldrà prioritzar les habilitats que permeten l’accés i la

participació en aprenentatges
Per tal d’aplicar un suport o mesures, sempre hem de fer un PI, un pla de suport
individualitzat. El PI ha de contemplar

- Aspectes que afavoreixin la interacció amb les persones i la informació.

- Sistemes augmentatius

Treballen amb temes de icones depenent la capacitat del nen es treballa d’una manera
o d’altra. Nens amb bona comunicació treballen el procés gramatical i se’ls estructura
el llenguatge amb funció gramatical. Quan hi ha DI se’ls ensenya l’estructuració del
llenguatge.

- Suports visuals
- L’accés als aprenentatges amb activitats significatives i entorns rellevants: activitats
que facilitin la interdependència, la relació, la participació i el benestar.
- Estratègies d’aprenentatge autodirigit (autodeterminació). estratègies que permeten
planificar, realitzar i controlar tasques així com regular i modificar la pròpia conducta.

Si no fan eleccions no saben prendre decisions. No hi ha un treball d’autoregulació,

autogestió, autodefensa…

___________________________________________________________________________

ACTIVITAT

Les mesures universals haurien de ser per tots els alumnes, tot i que han d’estar molt
treballades per aquells alumnes amb DI.

En les mesures addicionals, els projectes específics de suport a l’audició i el llenguatge no

tindria un efecte significatiu per aquest alumne. Utilitzariem el mestre d’educació especial,
altres actuacions establertes pels mateixos centres.

En les mesures intensives, podriem utilitzar SIEI, CEEPSIR, suport del personal d’atenció
educativa.

Tiquet de sortida:

qUINES MESURES SÓN NECESSÀRIES PER ABORDAR LES NECESSITATS D’UN INFANT AMB DI:

___________________________________________________________________________

4.2. Mesures i suport educatiu per a l’autisme