BASES DE L’EDUCACIÓ

Ariadna Palau i López

Estudiant Educació Primària
Processos educatius - Dolors Camarasa
Curs 2021 - 2022

1
ÍNDEX

1. L’ESCOLA EN EL CONTEXT DE LA POSTMODERNITAT …….…… 4

1.1. Context educatiu
1.2. Què entenem per educació
1.2.1. Educació, instrucció, adoctrinament

2. EDUCACIÓ I PEDAGOGIA / INNOVACIÓ ……………………………… 8

2.1. Significats
2.2. Conceptes importants

3. INFANT ………………………………………………………….……..… 10
3.1. Infantesa/Infant
3.2. Infant i alumne
3.3. Per tant… què és un infant?

4. ESCOLA …………………………………..……………..……..…...…..… 12
4.1. Què és l’escola?
4.2. Definició escola → Hannah Arendt
4.3. Identitat escolar
4.4. Escola avui dia (Com ha de ser? Com és?)

5. IDENTITAT ESCOLAR …..……………………..…….………………... 15

5.1. Competències bàsiques
5.1.1. Competències transversals
5.1.2. Competències específiques
5.2. Què vol dir ésser competent?
5.3. Conceptes importants

6. ELS DRETS DELS INFANTS ………………...…..……..……………... 18

6.1. Antecedents
6.2. Introducció sobre els drets dels infants
6.3. Punts clau

2
 7. LA RELACIÓ PEDAGÒGICA ………………..……..………..………... 20
7.1. Relació pedagògica
7.2. Vincles
7.2.1. Vincle - educació - escola
7.2.2. Els vincles de l’escola

8. PENSANT EN ELS ALTRES ………..………….…..………..………... 23

9. TONO DE LA ENSEÑANZA ………..……………....………..………... 27
10. AVENTURES D’APRENENTATGE ………..……....………..………... 31

3
L’ESCOLA EN EL CONTEXT DE LA POSTMODERNITAT
1. CONTEXT EDUCATIU

4
Etimologia → estudia el significat de les paraules
EDUCAR → ve del llatí i té 2 arrels
E-DUCERE: acompanyar, guiar, indicar.
E-DUCARE: alimentar, és a dir, que mestre dona i l’infant rep.
E → DES DE. Educar des de un lloc. Eduquem des de la circumstància de cada
infant. Ajudar-lo a créixer des d’on està ara.
Ex: Si fem un taller de cuina per fer una truita a 2n de primària. S’ha de tenir en
compte:
- Nens que mai han fet una truita
- Nens que els seus pares són cuiners d’un restaurant
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
● Avui dia el govern tria el currículum que són unes competències bàsiques
que els mestres transmeten als nens. Catalunya té competències en
educació (l’obligació d’escriure els currículums educatius de les etapes
obligatòries i post-obligatòries, és a dir, del Batxillerat o cicles).
● Països democràticament madurs no canvien les lleis d’educació. Ex:
Finlàndia fa 30 anys que no canvia les lleis, mentre que a Espanya, es fa
cada 6 anys, ja que és quan es canvia al ministre.
● A Espanya, és legal que els pares no portin els nens d’infantil a l’escola. No
és obligatori, però és gratuït (ens podem trobar nens a 1r que mai han anat a
l’escola). Tot i això, la majoria de nens i nenes sí que van a l’escola a infantil
perquè:
- És favorable per ells a nivell de desenvolupament cognitiu i social
- Treball dels pares, perquè no es poden fer càrrec
● ÍNDEX D’EDUCACIÓ D’UN PAÏS: anys d’obligatorietat en educació que té.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

2. QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ

És una relació ètica d’un adult amb un infant o grup d’infants. L’alumne ens diu
alguna cosa, respectem la seva vida com a subjecte singular, ja que tots som
diferents.

5
L’educació està inspirada en el respecte, transmissió de continguts i de maneres
de fer. Consisteix també en acollir a l’infant, és a dir, que se senti segur, que se
senti ell, que tingui el seu espai de control de la contingència.

Anteriorment l’educació que hi havia a les escoles era magistocèntrica (centrada

en els mestres), però actualment és paidocèntrica (l’educació centrada en les
necessitats i motivacions de l’infant).

2.1. EDUCACIÓ, INSTRUCCIÓ, ADOCTRINAMENT

EDUCACIÓ:
Mai vol inculcar, sinó força a obligar per tal d’aprendre, l’educació obre les portes a
diferents propostes pels nens. Aquesta ha de ser personalitzada, no individualitzada,
ja que si la fem així socialitzaran.
- Cuidar la relació pedagògica (ètica) nen-professor
- Volem formar als infants i aportar coneixements
- Tractar a l’altre amb respecte i sensibilitat. Ser prudent, el que li dic a un a
l’altre no, ser observador, oferir-li tranquil·litat
· Frase: J. J. Rousseau defineix educar com: “ensenyar a viure”

INSTRUCCIÓ:
Procés a partir del qual ensenyem continguts culturals per viure en societat
(llegir, escriure, contar, menjar bé, seure a taula…).
Cal destacar que no sempre un bon mestre és un bon educador. Hi han mestres que
instrueixen bé, però no son bons educadors. Un bon mestre per tant instrueix bé i
educa bé.

ADOCTRINAMENT:
Obligar a l’altre a que pensi com jo penso. És una estratègia de domini que vol
inculcar maneres de pensar i manipular la persona amb una finalitat. En
l’adoctrinament hi ha instrucció (ex: aprendre a fer una bomba). Ex: secta.

6
 EDUCACIÓ INSTRUCCIÓ ADOCTRINAMENT

- Relació alumne-profe - Transmissió de - Estratègia de domini

continguts - Inculcar
- Respecte
- Manipular
- Sensibilitat - Procés - Anul·la consciència
d’ensenyament - Anul·la l’altre
- Ètica - Suprimeix drets i
- Interpretació - Procés d’aprenentatge llibertats

- Acollir a l’infant - Coneixements

(escola lloc lliure) - Informació Anteriorment l’educació s’ha

basat en l’adoctrinament
- Formació - Saber

- Ser

7
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA / INNOVACIÓ I RENOVACIÓ
1. SIGNIFICATS
Educació → és la pràctica del dia a dia, és a dir, el que es fa. És l’actuació d’educar,
implica praxis.
Pedagogia → és la reflexió sobre l’educació, sobre la pràctica. Discurs orientat cap
allò que cal fer en educació. (Es pot vincular a la recerca).

Innovar → és la novetat, cosa que mai s’ha vist en la història de l’educació. Ex:
tauletes a l’aula.
Renovar → són totes les teories, fets, entre altres que incorporen canvis, però que
ja s’havien donat, és a dir, que ja existien.

2. CONCEPTES IMPORTANTS
FINALITAT EDUCATIVA: Ex: educar per la llibertat
Ideal, il·lusió, utopia, cosa que ens agradaria q succeís. És impossible i mai
s'assolirà del tot.
- No es pot aplicar a l’aula, però és el que fa possible que l’aula sigui un espai
de relació entre mestre i alumnes.
- Coincideix amb els ideals del mestre que orienta el que vol pel grup. Aquests
ideals inspiren les pràctiques educatives i les guia.
- Donen sentit a l’espai i el temps educatiu.

OBJECTIU PEDAGÒGIC: Ex: divisió per dues xifres al divisor (no només saber
dividir numèricament sinó saber quan he de dividir) ⇒ racó de mercat o restaurant
per saber com ho aplica (això demostrarà si és competent).
Idea, el podem aplicar, es pot programar i avaluar (podem veure si s’ha assolit o no).
- Permet organitzar la pràctica educativa.
- No determina la relació amb l’alumne.
- Metodologia → camí per assolir objectiu pedagògic, és a dir, de quina manera
podem fer-ho.

8
 - Definim els objectius pedagògics mitjançant competències (que algunes
estan en els currículums escolars).

PROGRAMACIÓ ESCOLAR:
Els mestres programen els objectius pedagògics, prenen un conjunt de decisions en
equip per aconseguir uns objectius.
Les decisions afecten als elements que intervenen en el procés d’aprenentatge, ja
que s’ha de tenir en compte diferents aspectes de l’escola:
- Llengües que es parlen
- Barri on es troba
- Projecte educatiu del centre (població canvia)
- Índex de migració constantment)
- Marc normatiu vigent

PROJECTE POLÍTIC:
Idea sobre com organitzar-se col·lectivament. Cada estat i cada país fa els seus
currículums.
- Condiciona el sistema escolar. Hi han currículums oberts com Finlàndia,
currículums intermedis (pautes però cada escola i cada mestre tenen molt
marge de decisió) com Espanya i currículums tancats (el que s’ha de fer cada
dia a les escoles està pautat) com els règims totalitaris.
- Normalment s’exposa en els preàmbuls de les lleis d’educació de cada país
(és el que justifica la llei i normalment es posa al principi de cada una d’elles).
- Estabilitat/inestabilitat: un país que estigui constantment canviant les lleis
educatives o els currículums pot provocar estabilitat o inestabilitat en
l’educació.

9
L’INFANT

1. INFANTESA/INFANT
Infantesa → primer període de la vida humana que acaba amb l’adolescència tot i
que abans d’aquesta ha sorgit una etapa anomenada preadolescència (acostuma a
considerar-se que dura fins als 12 anys aproximadament).

Durant aquest anys, la persona va formant les bases de la seva personalitat i desenvolupa
les capacitats intel·lectuals bàsiques, per això és fonamental que l'infant compti amb un
entorn que li garanteixi afecte, cura física i una bona educació (al sistema formal aquesta és
proporcionada pel preescolar i l'educació primària).

Infant → és el concepte que se li atribueix a una persona, que encara no és adulta i

que s’està formant.
Cal destacar que es considera infant a tots els països tot i no haver-hi els mateixos
recursos, condicions... és a dir, que un infant és un infant tant a un país pobre
d’Àfrica com a un país ric d’Amèrica.
És un concepte que l’anem teixint a partir de la nostra vivència i experiència com a
infants.

2. INFANT I ALUMNE
Infant escolaritzat → per ser educat té una sèrie d’objectius establerts. És per
aquest mateix motiu que en les escoles s’han d’establir unes instruccions i una
educació que condueixi cap a aquests objectius.

Etapa institucionalitzada → l’educació primària és obligatòria. Es troben en un

context de col·lectivitat on l’infant ha de socialitzar cosa que antigament no passava,
ja que la gent contractava a persones perquè anessin a les cases a educar.

3. PER TANT… QUÈ ÉS UN INFANT?

El concepte d’infant l’entenem com a individu (no podem tractar-los com a adults,
sinó que ho hem de fer com a infants que son), que és competent, autònom (no
necessita constantment que l’adult estigui a sobre, sinó que també ha d’explorar.

10
Hem de facilitar l’autonomia, però sovint deixar-los anar) i que mostra un interès
espontani pel seu entorn. També es pot dir que és co-constructor del coneixement i
del seu procés d’aprenentatge.

Cada un de nosaltres té un concepte diferent d’infant, però quins compartim?

- L’infant té una idea pròpia, és com és i no el podrem canviar.
- Únic i diferent. Cap és igual, es podem semblar.
- Capaç de construir el seu propi aprenentatge.
- Capaç d’expressar-se amb molts llenguatges.
- Mostra interès innat per entrar en relació amb el món que l’envolt per
conèixer-lo i descobrir-lo.
- Necessita actuar, jugar i explorar a partir dels seus propis interessos i
necessitats, en entorns amables.
- Necessita un adult que respecti el seu ritme d’aprenentatge i atengui les
necessitats individuals i col·lectives.
- Garantir el seu benestar físic i emocional.

11
 L’ESCOLA

1. QUÈ ÉS L’ESCOLA?
Escola → institució formal que està formada per un seguit d’elements de formalitat
com és el cas de les titulacions (horaris), els certificats (normes) i el currículum
prescriptiu (informació sobre allò què ha d’aprendre l’infant).

ESCOLES A L’ANTIGUITAT:
- Han existit escoles des de èpoques molt llunyanes.
- Es normalitzava que el mestre pegués a l’infant (violència per part de
l’educador).
- Els llibres per terra.
- Càstig: nen ridiculitzat amb orelles de burro davant de tothom per no saber
una lliçó.
- Professors amb autoritarisme.
ESCOLES ALS ANYS 80 I ALGUNES DE L’ACTUALITAT:
- Taules inamovibles.
- Tots callats i atents i el mestre té l’autoritat.
- Retallen el pensament dels alumnes perquè sigui com el dels Mestres.

2. DEFINICIÓ ESCOLA → HANNAH ARENDT

“Normalmente, es en la escuela donde el niño hace su primera entrada al mundo.
Ahora bien, la escuela no es de ningún modo en el mundo, ni debe fingir serlo; es
más bien la institución que intercalamos entre el mundo y el dominio privado del
hogar, con el fin de hacer posible la transición de la familia al mundo. No es la
familia quien exige la asistencia, sino el Estado, es decir, el mundo político, y así con
respecto al niño, la escuela en un sentido representa al mundo, aunque de hecho no
sea todavía el mundo. En esta fase de la educación, los adultos, sin duda, asumen
una vez más la responsabilidad para con el muchacho; mas ahora la
responsabilidad no es tanto para con el bienestar vital de quien está creciendo,
cuanto para con lo que generalmente se llama el libre desarrollo de peculiaridades y
talentos. Desde un punto de vista general y esencial, en esto consiste la

12
singularidad que distingue a cada ser humano de todos los demás, la cualidad en
virtud de la cual no es sólo un extraño en el mundo, sino algo que nunca se dio
antes.”

Idees importants:
- Pel nen l’escola és el món (li dóna l’obertura).
- Primer espai de socialització.
- No només dóna benestar.
- Escola no es una guarderia
L’escola d’avui: espais d’aprenentatge que s’organitzen per desenvolupar les
capacitats.

3. IDENTITAT ESCOLAR
INFANT - SABER - ESCOLA → escola constructiva la qual no és determinista, és
a dir, ve amb tradicions, maneres de fer... A més a més el nen que formen un cop
acaba l’etapa escolar acostuma a saber compartir, reestructurar les idees,
reinterpretar, etc. Els nens aprenen de qualsevol lloc relació de l’infant amb el
saber.

MESTRE - SABER - ESCOLA → escola transmissora la qual és determinista, és a

dir, creu que l’infant no sap res. El mestre li omple el cap de coses que “no sap” i el
nen té relació amb el saber només a través del mestre.

INTEL·LIGÈNCIA → és la capacitat que constantment es mou. És el potencial a tots

nivells.

4. L’ESCOLA AVUI DIA (Com ha de ser? Com és?)

- Democràtica, ja que són molts elements a tenir en compte com ara l’opinió
dels altres, decisions compartides amb mestres, famílies, infants (AMPA,
AFA, delegats).

13
- Respectuosa amb la diversitat, mínim per poder ser escola inclusiva. És a
dir, respectuosos amb diferents llengües, religions, cultures, estètiques,
maneres de fer…
- Inclusiva: inclusió no és respectar encara que no m’agradi, és que tothom té
els mateixos drets i potenciar a tothom per igual amb aquesta diferència.
- Integradora: respectar i integrar les llengües de tots els nens, com a casa
seva (integrats).
- Plurilingüe / immersió: a Catalunya tenim model immersiu on nen entra a
l’escola i per immersió parla català. El català és la llengua vehicular de
l’escola (tot català menys anglès i castellà). Així es contribueix a mantenir el
català i la cultura catalana.
- Multicultural: no depèn tant de si és una escola pública o privada, sinó del
barri.
- Competencial: treball per realitats, no continguts. Ex: racó del bar
- Paidocèntrica: centrat en l’infant.
- Constructiva: ajuda al nen a construir coneixements des del que té.
- Oberta: al barri i a la ciutat. Ex: si tenim una escola al costat del palau de la
música, d’una llar d’avis, del servei de salut organitzem alguna cosa
relacionat.
- Mestre investigador / paper recerca
- Intel·ligència modificable
- Emocions - aprenentatge: van lligats, ja que aprenem millor si alguna cosa
emocional ens vincula a l’aprenentatge.
- Aprenentatge significatiu: No memorístic, li atribuïm significat. Sovint molts
cops ens en recordem de les coses que ens expliquen per un moment
determinat.
- Avaluativa
- Equip educatiu multidisciplinari: psicòlegs, infermers, logopedes,
pedagogs... treball conjunt.
- Naturalesa social de l’aprenentatge: aprenem amb els altres, contrastem
idees, defensar arguments, incorporar pensaments nous…
- Connexions horitzontals: no només aprenen del professor, també entre ells.

14
IDENTITAT ESCOLAR L’ESCOLA D’AVUI
Actualment el partit polític de la consellaria d’educació està dominada per l’Esquerra
Republicana. Les lleis educatives acostumen a variar, ja que els partits polítics no es
posen d’acord i com a conseqüència d’aquest fet fa que no hi hagi una estabilitat.

Hi ha diferents xarxes de propostes que ajuden a renovar i innovar en el sistema

educatiu d’avui en dia. El departament ha vist que hi ha unes necessitats en les
escoltes hi ha decidit promoure un seguit de programes educatius.

1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències bàsiques en didàctica → capacitats que es consideren
fonamentals perquè una persona adulta pugui organitzar la seva vida personal i
professional de manera autònoma. A l'Estat Espanyol estan legalment establertes
per la Llei Orgànica d'Educació (LOE).

1.1 COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Impregnen tot el currículum. Tot i que per exemple, llegir i escriure correctament la
llengua vehicular pot ensenyar-se en classes específiques, aquesta competència
intervé i s'ensenya en tot el currículum.

Competències comunicatives que permeten comprendre i expressar la realitat

1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

15
 2. Competència artística i cultural.

Competències metodològiques que permeten activar l'aprenentatge

3. Tractament de la informació i competència digital.

4. Competència matemàtica.
5. Competència d'aprendre a aprendre.

Competències personals que es relacionen amb el desenvolupament personal

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal.

1.2 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Es relacionen amb la cultura i la visió del món que tenen com a objectiu afavorir que
les persones siguin més reflexives, crítiques i adequades.

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

8. Competència social i ciutadana.

2. QUE VOL DIR ÉSSER COMPETENT?

Ser capaç d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en
contextos i situacions quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements
vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals.

Implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir
sobre la millor acció a fer d'acord amb la dimensió social de cada situació.

Així doncs, el terme competència inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com
les habilitats (coneixements pràctics o aplicacions) i les actituds (compromisos
personals).

3. CONCEPTES IMPORTANTS

Llar d’infants: infantil (0 - 3 anys) / públiques o privades.

Escola: infantil (3 - 6 anys), infantil i primària (3 - 12 anys) i infantil, primària i

16
secundària (3 - 16 anys).

Institut: secundària (12 - 16 anys) i batxillerat (12 - 18 anys).

Parvulari: infantil (3 - 6 anys).

Escola bressol: infantil (0 - 3 anys).

Col·legi: infantil (3 - 6 anys), infantil i primària (3 - 12 anys), infantil, primària i

secundària (3 - 16 anys) i etapes postobligatòries.

Institut escola: infantil (3 - 6 anys), infantil i primària (3 - 12 anys), infantil, primària i

secundària (3 - 16 anys).

Centre educatiu: TOT (qualsevol nivell educatiu)

Zona escolar rural: infantil (3 - 6 anys), infantil i primària (3 - 12 anys).

- Ha de complir les 3 P; petita, pública i de poble
- És unitària, és a dir, tots els cursos estan barrejats, independentment de la
edat de cada un dels infants.
- Els mestres són itinerants (comparteixen especialitats) i van d’escola a
escola.

Centre d’educació especial: no va per cursos escolars, sinó per les necessitats de
cada un dels infants.

17
ELS DRETS DELS INFANTS
Els drets de l’home són un conjunts de drets tant individuals com col·lectius que es
coneixen com a drets dels humans. Aquests que no tenen res a veure amb els drets
dels infants.

Hi ha una població dins de la humanitat que té unes característiques específiques i

uns drets, ja que se’ls ha de protegir perquè són més vulnerables.

A mitjans dels segle XIX, la infància comença a prendre certa importància, ja que
dècades abans hi havia moviments socials i intel·lectuals que reivindicaven que la
infància havia de tenir uns drets.

1. ANTECEDENTS
La idea de promoure els drets del nen van circular en alguns mitjans intel·lectuals
durant el segle XIX: Jules Vallès en la seva obra L’enfant (1879). La reflexió sobre
els drets dels nens que va realitzar Kate D. Wiggin en Children’s Rights (1892).

En aquest ambient receptiu, en les dues primeres dècades del segle XX van circular
diverses declaracions dels drets del nen, de vegades en forma literària o bé com
resolucions d’organitzacions científiques i pedagògiques.

La primera declaració de drets del nen de caràcter sistemàtica fou la Declaració de

Ginebra de 1924, redactada per Eglantyne Jebb fundadora de l'organització
internacional.

26 de desembre del 1924 → ens situem després de la 1r guerra mundial, la qual va

provocar morts molt massives i a més a més per primera vegada s’ataca a la
societat civils, fins i tot als infants i a les famílies que no tenien relació amb aquesta.
Les conseqüències són devastadores per la societat i per la infància, ja que causen
fam, malalties i pobreses. A partir d’aquí apareixen institucions per acollir a aquests
infants sense famílies, però l’adopció no era gaire freqüent en aquella època, atès
que l’estat no donava diners per aquestes institucions sinó que ho feien les famílies
riques o institucions religioses.

18
 2. INTRODUCCIÓ SOBRE ELS DRETS DELS INFANTS
Drets de la infància/Drets del nen → són drets que posseeixen els nens, nenes i
adolescents per la simple raó de néixer. Estan recollits a la Convenció sobre els
drets de l’infant. Traduïts a tots els idiomes
Per poder disposar d’aquests drets, els adults els hi han de donar mentre que els
infants, a canvi, tenen l'obligació de comportar-se d’una manera determinada: d’això
se’n diu deure. Si volem que els drets de les persones del nostre voltant es
respectin, tenim el deure de no vulnerar aquests drets

4 I X I (Les 4 I per a la infància) → Inalienables (ningú te’ls pot treure),

irrenunciables (no els poden renunciar, els tens si o si), Innats (els tens des de que
neixen fins als 18) i Imprescindibles (necessaris de protegir).

3. PUNTS CLAU
- La Convenció de les Nacions Unides del 1989 sobre els Drets de l’infant
recull els drets de tots els menors de 18.
- La Convenció estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adult abans
d’hora, a no haver de preocupar-se per l’alimentació, la salut o l’habitatge.
- Estableix que l’infant ha de ser estimat, protegit, que ha de poder dir el que
pensa i el que sent, i què se l’ha d’escoltar i prendre seriosament.
- Tots els drets son igual d’importants i hem de treballar perquè es compleixin
arreu del món

19
LA RELACIÓ PEDAGÒGICA
1. RELACIÓ PEDAGÒGICA
Relació pedagògica → vincle (connexió, unió, contacte) entre dos o més persones
relacionades en un tema en concret que en aquest cas l’educació. La relació
pedagògica sempre va relacionada amb els afectes, els quals es poden donar entre
persones de diferents edats (nadons, infants, adults, avis) o de la mateixa edat.

- Relació interpersonal → relació entre persones

- Relació asimètrica → l’infant té els mateixos drets que un adult, però no
estem al mateix nivell, ja que l’infant és fràgil.

Qui és el centre en la relació pedagògica?

El responsable de la relació és el mestre/a. L’infant és persona com nosaltres, però
és més vulnerable per tant la relació és asimètrica. El mestre/a té el poder de la
relació i acompanya a l’infant (que és el centre en la relació pedagògica) en el camí.

Quin objectiu té la relació pedagògica?

L’objectiu de la relació pedagògica és l’infant i el fet d’acompanyar-lo en el seu
desenvolupament.

Actituds fonamentals del mestre/a en la relació pedagògica:

- Sensibilitat, sol·licitud i tacte: si el centre és l’infant el mestre/a l’ha
d’acompanyar en el seu moviment (quins interessos té, dificultats, etc), és a
dir, ha de poder conèixer el que l’infant necessita i demana.
- Reflexió: reflexionar vol dir tornar a l’acció. El mestre/a ha de reflexionar si el
que està fent va bé per l’infant i si és el que necessita. Hi ha moltes maneres
de reflexionar, per exemple la documentació és un mètode de reflexió, també
ens trobem amb la reflexió en els claustres, els treballs en grup, etc

20
 2. VINCLE
Vincle → prové del llatí que vol dir lligam. Es defineix com la relació afectiva que
s’estableix entre dues o més persones.
- En l’educació hi haurà un vincle amb les famílies, amb els infants, altres
mestres, especialistes del centre educatiu, entorn proper…
- Aquest vincle té un procés que s’ha de construir i mantenint, és a dir, no és
innat.
- Entre els 0 i els 6 mesos → relació simbiòtica, és a dir que no diferenciaran
a les persones
- Entre els 6 i els 3 anys → relació de separació o relació individualitzada
on ja diferenciaran a les persones i sabran qui és cadascú.

2.2 VINCLE - EDUCACIÓ - ESCOLA

No es pot parlar d’educació sense parlar de vincles. L’escola és un espai on es

donen i es comparteixen vincles diversos, moguts per emocions que calen conèixer i
treballar.

El mestre és el que viu i el que explica, però no n’hi ha prou amb això, sinó també
s’ha de ser. L’educació comporta la construcció d’una persona amb un seguit
d’idees i valors.

2.3 ELS VINCLES A L’ESCOLA

Afecte, emoció i aprenentatge són uns conceptes inseparables, i la firma de cuidar

el vincle emocional amb els alumnes és fent que se sentin estimats i compresos.
- To
- Tacte
- Sol·licitud
- Sensibilitat

L’objectiu és crear un vincle segur i estable entre l’infant i la/el mestra/e, on pugui
expressar-se amb plena confiança i saber que totes les seves necessitats seran
cobertes amb amor i tendresa, oferint-li un camí amable en la creació de la seva

21
personalitat, motivant la seva autoestima donant-li lloc i valor a totes les emocions
que vagin sentint.

Per tal de construir els vincles en les escoles cal:

- Activitat: moviment per l’aula, pel centre,..
- Llibertat que dona el mestra moviment, pensament, manifestació de les
emocions.
- Autonomia: mesura en la que permets que un infant sigui més o menys
autònom (si creus que l’infant ho pot fer, ho ha de fer ell, tu únicament l’has
de guiar).
- Respecte envers l’altre no és menys per tenir menys anys, té els mateixos
drets a ser respectat
- Cordialitat fraterna, és a dir, dir les coses amb respecte, amabilitat, estima.

22
PENSANT EN ELS ALTRES
INTRODUCCIÓ
Tot bon mestre hauria de prendre consciència i fer prendre’n a la resta que el més
important és ser feliç. Per què es va a l’escola? se’l hauria d’ensenyar als nens que
no s’hi va a patir, sinó que s’hi va a ser feliços. Aquest, és un dels valors que
s’ensenya en el documental “Pensant en els altres”.

En aquest documental es mostra a l’espectador la convivència (i tot el que aquesta

comporta: conflictes, resolucions, exteriorització dels problemes, …) i les històries
que els nens van vivint a l’escola en el seu dia a dia. El cas d’aquest, és el d’una
classe situada en una petita escola d’un Poblet del Japó; on el seu mestre fa tot el
possible perquè els alumnes aprenguin valors molt importants de tenir presents a la
seva vida, tals com l’amor, l’empatia o la cooperació.

EL ROL DEL MESTRE CAP A EDUCADOR

L’escola no només és una institució on s’imparteixen classes, sinó que també és un
centre educatiu on el nen no només aprèn coneixements, també aprèn diversos
valors que el fan ser home i aprendre a viure. Però la persona que ajuda a l’infant a
créixer en tots els aspectes, a fer-lo sentir a gust i a acollir-lo, és el mestre,
l’educador.

En el documental “Pensant en els altres”, un dels aspectes més importants que es

pot analitzar, és el rol del mestre com a educador.

Un bon mestre és la persona que acompanya al nen en el seu camí

d’aprenentatge. Aquest, necessita confiança en ell mateix, per tal que la seva feina
sigui útil per als nens. Ha de ser autocrític, per saber aprendre dels seus errors i
sobretot, tenir confiança en les capacitats i possibilitats d’aprendre que tenen els
altres, no deixant a ningú per perdut.

23
Un mestre ha de tenir vocació, un sentiment d’implicació, una manera de viure el
que fa i d’aquesta manera transmetre-ho als alumnes, ja que aquests, aprendran i
creixeran segons el que els hi ensenyin i els hi mostrin del món.

Tots els nens són diferents, però se’ls ha de tractar a tots per igual. El mestre ha de
parlar amb ells amb molt tacte pedagògic, i apropar-se sempre amb sol·licitud i
sensibilitat. Un mestre ha de saber posar-se en la pell del nens i saber que senten,
que volen o com es troben. Ha de saber escoltar, orientar a l’infant, ser observador,
bon improvisador i pacient, sent conscient del que ensenya i del perquè ho fa.

El mestre del documental, el podem definir com un bon mestre, un mestre que en
comptes d’ensenyar matèria, es dedica a ensenyar als seus alumnes a ser feliç i a
donar una gran importància a la vida. Escolta als alumnes, els explica què és
l’amistat, el gran valor que té i lo sorprenent que pot arribar a ser.

En tot moment els fa reflexionar i expressar-se sobre els seus sentiments, els seus
problemes i les inquietuds que tenen; tot això ho fan els nens mitjançant cartes.
Un dels temes que tracten és la mort. El professor fa que els alumnes expressin el
que pensen sobre ella, i aconsegueix que no es sentin incòmodes sinó que es
recolzin els uns als altres.

Per tant, podem dir que relacionant aquest documental amb el llibre “El tono en la
enseñanza” de Max van Manen, el professor té en tot moment un tracte amb els
alumnes totalment pedagògic. Parla amb ells amb molt de tacte i s’apropa sempre
amb sol·licitud i sensibilitat, responent i adaptant-se a ells de la millor manera.

L'EDUCACIÓ EMOCIONAL
Un altre aspecte a comentar és com el mestre treballa les emocions i els
sentiments. Aquest fa servir l’educació emocional, que consisteix en l’aprenentatge
a través dels sentiments i les pròpies emocions.
El mestre treballa aquestes emocions a través de les “cartes de llibreta”, on els
alumnes miren d’escriure els seus pensaments i sentiments per, després, poder-los
exterioritzar mitjançant la lectura d’aquestes cartes en veu alta; sempre de manera

24
voluntària. Amb això el que pretén el mestre és crear un vincle d’empatia entre tots,
és a dir, que puguin ser capaços de posar-se a la pell dels altres i saber com ho
està passant. No solament això, si no que reforça la confiança i fa que els nens es
puguin sentir còmodes explicant les seves històries davant de tots.

En el documental podem veure que el mestre que estima la seva professió sap
explicar els continguts fent servir l’educació emocional. Podem veure com en
Kamamori relaciona aquesta capacitat amb l’activitat de l’escriptura japonesa;
explica com s’escriu el caràcter japonès ‘’abraçar’’ on relaciona la seva forma amb
la figura de la protecció de la mare que alimenta al fill dins del seu ventre. Si ho
mirem bé, veiem que el mestre relaciona la figura de la mare amb tendresa i
protecció per allò que porta dins.

El mestre Kamamori té la ideologia de que s’ha de ser feliç des del fons del cor.
S’ha de riure, plorar, aprendre, on els lligams què es creen pensant en els altres,
són la clau de la mateixa felicitat. Això mateix és el que intenta fer cada dia en el
moment que arriba a l’escola fins que marxa.

Un exemple és el d’una alumna que ha de marxar a viure fora per la feina del seu
pare. Entre tota la classe decideixen fer-li una cançó de comiat, on els seus
companys comencen a recordar i a escriure tot el que senten per la seva estimada
companya, per fer-li una carta… una carta plena de sentiments. Durant tot aquest
procediment (la carta, la cançó, …) el solament feia de guia i supervisava el que
feien els nens.

Un altre exemple on l’educació emocional té molt pes, és en el moment en què una

nena explica que als tres anys se li va morir el pare. En el moment en que la nena
exterioritzar aquest trauma, es nota com ho ha estat passant molt malament. Tots
els companys fan ‘’pinya’’ per què ella es senti a gust i pugui confiar en els seus
amics i saber que no esta sola. Alhora un dia del curs, a un noi, en Tsubasa, se li
mor el seu pare. En aquest moment, tots decideixen fer-li cartes per fer que es
senti millor. Quan decideix tornar a l’escola, tots els seus companys decideixen de
fer una una carta de grans dimensions al pati perquè arribi al cel, de tal manera

25
que els pares d’aquests dos alumnes de l’escola, puguin llegir-la. Amb tot això, els
nens estan treballant les emocions i com aquestes repercuteixen en ells.

26
TONO DE LA ENSEÑANZA
Capítol 1: La solicitud y el tacto pedagógicos
En aquest capítol es poden observar quatre exemples des de tres punts de vista
(educador, psicòleg i pares) diferents per saber si el tacte pedagògic millora en les
relacions amb els infants. En les situacions exposades podem veure com els adults
tenen idees diferents de com entrar en el món dels nens. Entre els exemples
exposats hi ha situacions en la que la mare obliga el seu fill a tocar el violí i pel
contrari com un pare invita al seu fill a tocar el violoncel amb ell. Són exemples que
et fan pensar quina de les accions és la correcta i si has triat l’adequada o no.

Capítol 2: Comprender el mundo de posibilidades del niño

Es fa referència que els educadors són els que han d’estar presents pels nens no
només de forma física. Al llarg del capítol s’observa com els educadors actuen com
a exemple dels nens, ja que imiten gestos, actituds, reaccions... i això és un motiu
que fa que tinguin un paper fonamental en el món dels nens. Tot i això no poden
imposar-li els seus criteris, ja que han d’experimentar i actuar per ells mateixos i
anar-se formant de mica en mica. S’ha de dir que molts cops són els mestres que
aprenen dels infants.

Capítol 3: La experiencia de la curiosidad y el asombro del niño

Una de les coses que més els hi crida l’atenció és la curiositat. Són curiosos per
naturalesa i és per això que pregunten moltes coses als adults. Aquests els hi
responen amb precisió per poder començar a formar la seva pròpia idea del món
que els rodeja.

Capítol 4: Ver al niño desde una perspectiva pedagógica

La relació de l’educador amb l’alumne influeix en la manera de veure’ls. Els mestres
viuen unes experiències determinades amb els seus alumnes que són molt diferents
de les viscudes entre els pares i els fills. Aquest fet fa que els educadors puguin
distingir amb més facilitat si els nens posseeixen alguna mena de dificultat en el seu
desenvolupament, no només a l’aula sinó també en la relació amb els seus
companys. Quan es detecta un possible problema, l’educador proposa i busca
estratègies per ajudar als alumnes i acompanyar-los en el procés.

27
Capítol 5: Todo niño necesita que le vean
Pels nens, que els mestres els hi prestin atenció només amb el simple fet de
preguntar com els hi ha anat el cap de setmana o de saludar-los al matí amb un bon
dia fa que se sentin únics, ja que el mestre està dedicant part del seu temps en ells.

Capítol 6: La importancia del reconocimiento

Un elogi, és a dir, una expressió o discurs, és una de les coses que més esperen els
nens en una aula. El que passa, però és que aquests no s’han de fer cada dia, ja
que si no perdrien el seu significat. El mestre és el que ha de saber escollir el
moment adequat per elogiar els seus alumnes.

Capítol 7: La dimensión pedagógica de la enseñanza

Sovint, en les aules, molts professors es troben amb alumnes provocadors i, és molt
important que el mestre sàpiga tractar-los. És per això que el que s’hauria de fer és
respondre davant de les seves provocacions d’una manera diferent de la que ells
s’esperen, ja que així d’una manera o altra podràs entrar en el seu territori i reforçar
la relació de professor-alumne.

Capítol 8: La importancia pedagógica de la disciplina

La disciplina en una escola és fonamental pel seu bon funcionament i, són els
professors els encarregats de donar aquesta disciplina. Per aquest mateix motiu els
mateixos mestres han de tenir la mateixa disciplina, ja que en actuar com a guia
dels seus alumnes aquests tendeixen a imitar-los.

Capítol 9: ¿Cómo experimentan los niños nuestra presencia?

És molt rellevant que els professors siguin sincers amb els alumnes i que no hagin
de fingir un entusiasme quan realment no n’hi ha. Un professor ha d’estar segur de
si mateix i aparentar confiança. Això ho demostra amb la seva presència física, ja
que això els alumnes ho noten amb els seus gestos, mirades, etc.

Capítol 10: El poder de la atmósfera

Cada escola és un món i poden existir diferents atmosferes. Amb el simple fet
d’observar la classe es pot identificar el mètode que s’està utilitzant. Es pot saber
mitjançant la decoració, l’estat d’ànim tant dels alumnes com dels professors,...

28
Capítol 11: Los niños dan ejemplo de esperanza y actitud abierta
Els adults mostren als nens una actitud equivocada sobre la societat, el present i el
futur del món. Sempre se’ls hi ha de dir la veritat i mostra la vida tal com és, ja que a
la llarga tindran una percepció de la vida que serà l’equivocada.

Capítol 12: Los niños indulgentes por naturaleza

Tots els mestres algun cop s’han sentit culpables per alguna actuació, gest o paraula
cap a un alumne. Un cop fet no es pot fer res, simplement seguir el millor que es
pugui. Els nens saben perdonar, són comprensius amb els adults, ja que necessiten
una relació mínima amb ells. El professor es preocupa per la relació amb els seus
alumnes i amb el que ensenya. Mitjançant la comprensió, la relació
professor-alumne es restableix.
—-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sol·licitud: afectuositat amb la qual es preveu tractar a algú. Un professor necessita
tenir aquesta virtut i aquest valor, ja que és molt important en el moment que un nen
és una mica més tímid que els altres se sent desplaçat i en aquestes situacions és
on el mestre ha de tenir la sol·licitud suficient per a ajudar a aquest nen a
socialitzar-se i a tenir una millor relació amb els seus amics i familiars.

Tacte: habilitat per tractar diferents aspectes amb persones sensibles. Els nens són
éssers molt sensibles i influenciables que no se’ls pot imposar que facin alguna
cosa, ja que com més insisteixi l’adult menys cas farà. És per això que és molt
important que es tingui certa certesa en el moment que els nens facin el que els
adults vulguin.

Sensibilitat: capacitat dels éssers vius de preveure sensacions. El mestre també és

l’encarregat de preveure si els nens els hi passa alguna cosa i saber què és el millor
per cada nen. El mestre, mitjançant l’observació, ha de veure com estan els seus
alumnes, intuir si tenen algun problema o preocupació i intentar fer el possible
perquè estiguin bé.

Tacte pedagògic d’un mestre/a: es manifesta en la seva forma de ser i d’actuar

amb els infants inclou, a més, una sensibilitat de saber quan deixar passar alguna

29
cosa que succeeix al centre o a l’aula, evitant parlar o intervenir, és a dir, de
vegades s’ha d’actuar com si no ens adonéssim conta del que realment passa. Com
bé diu l’autor, de vegades la millor forma d’actuar és, simplement, no fent-ho.

30
AVENTURES D’APRENENTATGE
UN LLIBRE ÚNIC
El llibre “Aventures d’aprenentatge” de Mar Esteve tracta la seva experiència de
treballar per projectes des d’una perspectiva educativa, real i concreta.
Per què aventures d’aprenentatge?
- Paral·lelisme entre l’aventura i entre el que és ensenyar i aprendre.
- Les aventures majoritàriament són imprevistes.
- Té forma de narració.

1. ELS QUATRE PILARS DE L’ESCOLA

Respectar a l’infant
- Cada infant aporta una novetat molt diferent al món on vivim.
- Té dret a ser ell mateix i ha ser apreciat per allò que és.
- Procés de personalització → respectar la identitat de cada infant possibilitant
tot un seguit de condicions (acolliment, referent, ambient) i situacions
(experiències, testimonis, relacions).
- Respectar a l’infant per allò que arriba a ser, desitja i tempteja → lloc de
distància entre mestre-infant per deixar ser.
- El respecte està present gràcies a la mirada atenta del mestre.

Sentit de comunitat
- Els éssers humans som relacionals → relacions interpersonals i experiència
comunitària viscuda tant a l’escola com amb la família, amics, barri, etc.
- Escola → primer espai de convivència social i comunitària.
- No existeix la comunitat perfecte → “la perfecció no és d’aquest món”.
- Viure en comunitat → no deixar a ningú pel camí, tots plegats. A més a més
es comparteixen dificultats, contingències, problemes, desacords, il·lusions,
trobades, coincidències, etc.

- “Conviure no és viure els uns al costat dels altres, sinó donar-se vida els uns
als altres” → Esquirol.

31
Habitar la natura i la cultura
- Important en una escola → el cos i el moviment
- Infant → creador i participant de la cultura la qual no s’ha d’ensenyar, sinó
viure-la (parlant, construint, investigant, pensant, llegint, cantant, dibuixant).

Tenir cura del desig d’entendre, d’aprendre, de conèixer

- Tenir cura d’aprendre → actitud intencional i apassionada pels mestres.
- Si volem que un infant aprengui li hem de donar l’atenció, l’acció i l'interès
necessari.
- La curiositat és una actitud diferent de l’interès (termes oposats) → curiositat:
atracció i desig per allò nou // interès: es manté al llarg del temps i se satisfà
en l’acció.
- Hem d'acompanyar la curiositat perquè esdevingui interès.

2. TREBALLAR PER PROJECTES

Quina cultura i quin currículum?
- Currículum marc → conjunt de capacitats en què cal acompanyar els nens i
nenes perquè les puguin desplegar.
- Currículum proper → sorgeix de la interacció de l’infant amb el món i la
cultura, el que es concreta des de l’interès i va creixent i vinculat amb les
subjectivitats i les comunitats.

Madurar capacitats
- Ser capaços d’entendre → fent preguntes
- Capacitat → quelcom que és dins de la persona (aptitud, qualitat,
coneixement).
- Competència → qualitat que ens permet rivalitzar amb els altres.
- En la educació és millor parlar de capacitats → el llenguatge de l’escola no ha
de ser el de la competitivitat, sinó ha de ser el de les capacitat per a la vida,
que són el camí de construcció del subjecte.
Informació, coneixement i saber
- Saber → és allò que m’alimenta i em fa adquirir coneixements

32
 - Molts autor de l’educació diuen que en les escoles s’hauria d’ensenyar molt,
però poc a fons.

Patir de la vida
- Patir de la vida → aprendre en connexió de tot allò que ens envolta

Una pedagogia de la pregunta o aprendre a pensar

- Formulació d’una pregunta → iniciació del treball
- Sòcrates → la pregunta és una de les seves armes més potents del
pensament.

El treball amb propòsit i, per tant, amb sentit

- Treball per projectes → obliga a transitar de la inquietud al propòsit → per al
de generar un procés de treball.
- Primària → propòsit establert
- Infantil → no hi ha propòsit, sinó que es tracta el centre d’interès per un tema

Desplegar-se personalment en la matriu de cultura

- Treball per projectes → ha permès acompanyar el desenvolupament de les
capacitats personals en diàleg amb les pràctiques culturals.

Dialogar amb la tradició

- Els mestres han de tenir presents certs llibres que, a l’hora de llegir-lo hi
hagin elements on els infants es puguin fer preguntes. És una bona manera
perquè vagin interioritzant conceptes i els puguin utilitzar.

Com pensem, com aprenem, com parlem?

- Aprendre implica → ser conscient de què i de com he après → moment de
reflexivitat
- Treball per projectes → com dialoguem?, qui escriu?, com fem el treball?
- Desenvolupament social i personal de la dimensió de la lingüística.

33
Ensenyar i aprendre en comunitat
- Vida en comunitat (treballs en grup) → diàleg, cooperació, autonomia i
responsabilitat

L’aula heterogènia i diversificada orientada a un propòsit en comú

- És fonamental la inclusió en les aules → cada un és com és i se l’ha d’ajudar

El diàleg i la conversa al cor de l’ensenyament i l’aprenentatge

- Durant molts anys els models de l’escola es basaven en el monòleg →
memoritzar i repetir.
- Treball per projectes → s’aconsegueix amb la conversa i el diàleg
(fonamental).

3. FER DE MESTRES
Sensibilitat o mirada atenta
- Fer de mestre → és dir, proposar, manar, organitzar, programar, explicar
- El/la mestre/a no només diu i fa sinó també calla i mira.
- El/la mestre/a no només proposa i empeny sinó també espera i dona temps.
- Tota acció → precedida anteriorment per la sensibilitat, la mirada de l’altre i
per la percepció.
- Sensibilitat pedagògica → virtut o capacitat de mirar atentament als infants i
les situacions pedagògiques.

Reflexió
- A través de la reflexió el/la mestre/a →creix amb l’experiència, madura amb la
saviesa.
- Treball d’acció-reflexió → feina del mestre té més profunditat i esdevé més
apassionant.

Imaginació
- Imaginació → capacitat imprescindible en qualsevol activitat artística-creativa.
- Gran motor del canvi.

34
Alegria, vitalitat
- No pot haver educació dels infants si no hi ha alegria.

Afecte
- Afecte → és el sentiment d’estimació i de lligam cap els altres.
- Nucli de l’educació → relació pedagògica

4. EL COMPROMÍS PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

Innovació o renovació?
- Innovar → incorporar quelcom nou//canviar o alterar les coses introduint-hi
novetats.
- En l’educació té més a veure en implantar novetats
- Renovar → es renova la natura, la vida amb els naixements, les opcions, les
respostes, etc.
- En l’educació té més a veure en per algo des de 0.

Allò que canvia i allò que persisteix

- En l’educació cal canviar → formes de treball i producció, globalització i
tecnologies.
- En l’educació persisteix → acolliment, compromís humà, respecte per l’infant

La innovació tecnològica
- Escoles → innovació relacionada amb les tecnologies
- Tecnologies → gran oportunitat per aprendre

El camí de la renovació pedagògica

- Llibertat
- Imaginació
- Reflexió compartida
- Conservació
- Sensibilitat o mirada atenta

35