Temari cos mestres infantil

TEMA 6: INFLUÈNCIA DE LES PRINCIPALS CORRENTS PEDAGÒGIQUES I PSICOLÒGIQUES A L'EDUCACIÓ

INFANTIL. VISIÓ ACTUAL DE LES SEVES APORTACIONS. EXPERIÈNCIES INNOVADORES RELLEVANTS.
VALORACIÓ CRÍTICA.

INFLUÈNCIA DE LES PRINCIPALS CORRENTS PEDAGÒGIQUES I PSICOLÒGIQUES A

L'EDUCACIÓ INFANTIL
CORRENTS PEDAGÒGICS
Hi ha autors i pedagogs considerats els precursors de l'Escola Nova i que van tenir
impacte en l'educació com són:
- ROUSSEAU que insisteix en la necessitat de respectar la naturalesa del nen,
sota uns principis individualistes i de llibertat.
- PESTALOZZI que destaca la importància que l'escola formi persones capaces
de canviar la societat, basant-se en les lleis del desenvolupament psicològic
del nen per al procés d'ensenyament.
- FROEBEL es recolza en les teories naturalistes de Rousseau i l'experiència
pràctica de Pestalozzi per dissenyar un acabat pla de formació aplicat a
l'educació parvulista (preescolar).

A partir d'aquí, sorgeix l'escola nova que va donar un canvi radical a la concepció
tradicional de l'aprenentatge memorístic i del mestre com a expositor de continguts.
Els autors més importants d’aquest moviment són:
- DEWEY I EL SEU MODEL PROGRESSISTA: ell entenia l'educació com un
procés de vida i no pas una preparació per a la vida. Per tant, els nens
necessiten aprendre coses sobre la vida i habilitats necessàries per viure.
- MARÍA MONTESSORI I EL SEU MODEL CIENTÍFIC: el seu mètode es basa en
l'educació multisensorial com a base de l'aprenentatge per realitzar
processos d'observació, descobriment, comparació, associació... El seu
objectiu és que el nen o la nena sigui autònom en els seus aprenentatges;
paper del mestre crear interès i dirigir la seva atenció.
- LES GERMANES AGAZZI I EL SEU MODEL ITALIÀ: creuen en una educació per
a la vida, amb gran importància de les activitats quotidianes com a punt de
partida.
- DECROLY I EL SEU MODEL GLOBAL: sistematitzà el seu mètode al principi de
globalització ja que sostenia que els nens perceben les coses de manera
global. Va ser pioner en la creació de "centres d'interès" que esdevenen
guies del procés d'ensenyament-aprenentatge.
- FREINET I EL SEU MODEL SOCIAL: afirma que l'escola ha de partir sempre de
les experiències, interessos i preguntes dels nens, per la qual cosa no fa
servir cap material específic. El paper del mestre és crear un clima
democràtic que permeti l'expressió.
Temari cos mestres infantil

CORRENTS PSICOLÒGICS
- MODEL CONDUCTISTA: té una concepció mecanicista de l'aprenentatge, ja
que considera que és un procés acumulatiu, regit per les lleis de l'associació
(condicionament clàssic de PAULOV) i del reforç (condicionament operant
de SKINNER).
- MODEL COGNITIU: en oposició a l'anterior, sorgeix la perspectiva
constructivista, segons la qual els coneixements no s'agreguen els uns als
altres, sinó que l'alumne els construeix, constituint esquemes que es van
reestructurant.
- MODEL PSICOANALÍTIC: trobem com a principal autor FREUD, el qual va
afirmar que els humans som impulsatsper instints sexuals.
- MODEL SOCIOCULTURAL: subratlla el paper que juga a l'aprenentatge, la
mediació d'agents socials i d'instruments que s'han anat formant
culturalment. En aquest model destaca VIGOTSKY que opinava que els nens
i nenes aprenen participant en activitats realitzades juntament amb altres
persones que tenen un major grau de domini en aquesta activitat.
- MODEL ECOLÒGIC: El model ecològic de BRONFENBRENNER consisteix en
un enfocament ambiental sobre el desenvolupament de l'individu
mitjançant els diferents ambients en què es desenvolupa. Els diferents
ambients en què participen les persones influeixen de manera directa en el
canvi i el desenvolupament cognitiu, moral i relacional.

ACTUALMENT NEUROEDUCACIÓ I CONNECTIVISME

Actualment apareix la NEUROEDUCACIÓ que inclou àmbits de la PEDAGOGIA, la
PSICOLOGIA, la NEUROCIÈNCIA i l’EDUCACIÓ. És una nova visió de l'ensenyament que
es basa en aportar estratègies i tecnologies educatives centrades en el funcionament
del cervell. I el CONNECTIVISME que és una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital
que ha estat desenvolupada per George Siemens i per Stephen Downes per explicar
l'efecte que la tecnologia ha tingut sobre la manera com vivim actualment, ens
comuniquem i aprenem.

VISIÓ ACTUAL DE LES SEVES APORTACIONS

NIVELL DE DESENVOLUPAMENT DELS ALUMNES cal conèixer la competència cognitiva
dels alumnes, essent imprescindible per tant tenir uns coneixements dels períodes
evolutius, les seves característiques i capacitats. I partir sempre dels seus interessos i
motivacions, aspecte fonamental a l'aprenentatge tal com argumentava Freinet.
CONSTRUCCIÓ D'APRENENTATGES SIGNIFICATIUS com afirmava Ausubel. És
important que els nous aprenentatges es relacionin amb allò que l'alumne ja sap, amb
les seves experiències prèvies perquè així puguin aplicar-los a la vida real.
ACTIVITAT FÍSICA I INTEL·LECTUAL utilitzant el joc com a activitat a través de la qual
els nens i les nenes poden realitzar múltiples experiències i descobriments
d'aprenentatge.
Temari cos mestres infantil

APRENENTATGE SOCIAL És molt important fomentar que els infants interaccionin amb
altres persones per poder desenvolupar la competència social i cívica.
ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA de cada alumne a través d'activitats de suport, reforç o
ampliació segons les diferents característiques com la socialització perquè s'integrin al
grup.
ENFOCAMENT GLOBALITZADOR tractant continguts de diferent tipus enfocats des de
diverses àrees, cosa que possibilitarà establir múltiples connexions lògiques i
facilitadores d'experiències.
AMBIENT RELAXAT en què el nen i la nena se sentin acceptats i segurs. Per això es pot
fer ús del reforç positiu, de la valoració del treball de cada nen, procurant la
col·laboració i no la competitivitat.
APRENDRE A APRENDRE realitzant aprenentatges per si sols que augmentin la seva
autonomia. En una societat on els coneixements es troben en permanent
transformació, el millor llegat que podem donar als alumnes és el de dotar-lo de
mecanismes necessaris que els permetin integrar-se eficaçment i constructivament en
la societat.

EXPERIÈNCIES INNOVADORES RELLEVANTS

MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
- MODEL CATALÀ DE ROSA SENSAT: formació permanent del professorat,
posant èmfasi en metodologies personalitzades, adaptades a les
peculiaritats de cada nen o nena. També ressalta com a factor essencial
viure a la natura, creant les “escoles del bosc”.
- COMUNITATS D'APRENENTATGE: on qualsevol lloc pot servir
d'aprenentatge, no només l'escola. A més, qualsevol persona pot ser
educadora. Les aules s'obren perquè entrin familiars o persones a participar
al procés d'aprenentatge juntament amb els mestres.
- PEDAGOGIA WALDORF: el nen/nena és l'objectiu principal de
l'aprenentatge i ha de poder desenvolupar la pròpia individualitat. Disposen
d'una gran llibertat perquè es puguin desenvolupar per ells mateixos. No
fan exàmens, no tenen llibres de text i no fan servir les tecnologies en edats
primerenques.
- MRP (MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA) ESCOLA OBERTA:
proposen la renovació permanent de la pràctica educativa dotant-la de
transcendència social. Defensen un model d'escola pública científica, laica,
gratuïta, democràtica i solidària.
- MÈTODE VESS: VESS vol dir «Vida Equilibrada amb Sentit i Saviesa». Una
filosofia i model educatiu que qüestiona quines són les competències que
s'han de treballar amb els infants des de la primera infància, perquè puguin
viure en equilibri físic, espiritual i mental, amb els pares, les famílies i en el
conjunt de la seva comunitat.
Temari cos mestres infantil

- GAMIFICACIÓ: És una tècnica d'aprenentatge que trasllada la mecànica dels

jocs a l'àmbit educatiu-professional per tal d'aconseguir millors resultats, ja
sigui per absorbir millor alguns coneixements, millorar alguna habilitat o bé
recompensar accions concretes, entre molts altres objectius.
- FLIPPED CLASSRROM: proposa capgirar el que es feia fins ara, posant en
dubte el sistema educatiu clàssic. És un sistema trencador perquè proposa
que els alumnes estudiïn i preparin les lliçons fora de classe.

A LES NOSTRES AULES

- PROJECTES
- ELS RACONS O ZONES
- TALLERS
- AMBIENTS D'APRENENTATGE
- ÚS DE ROBOTS
- REALITAT AUGMENTADA
- CODI QR
- PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA
- EDUCACIÓ EMOCIONAL
- TAULA DE LLUM

VALORACIÓ CRÍTICA

Al llarg del tema hem vist les aportacions de diversos investigadors del món de la
infància i de l'educació fins a la concepció del sistema educatiu actual. Hem parlat de
nombrosos autors amb diversos enfocaments, amb els seus pros i contres, però les
aportacions dels quals constitueixen la font psicopedagògica del nostre actual model
curricular. Aquest model no s'identifica amb cap de concret però s'emmarca en una
CONCEPCIÓ SOCIOCONSTRUCTIVISTA DE L'APRENENTATGE.
Tot i els valors de cada experiència, hem de fer una VALORACIÓ CRÍTICA abans
d'intentar ABANS D'APLICAR QUALSEVOL MODEL CONCRET. Per això hem d'analitzar
les diferents teories per escollir la que més ens convingui, segons les característiques
dels nostres alumnes i el centre on ens trobem, ANALITZANT EL CONTEXT I LES
CIRCUMSTÀNCIES DE LA NOSTRA AULA.
A més, no podem descartar INTEGRAR DIVERSES TEORIES PER COMPLEMENTAR-LES
considerant que la seva eficàcia pot variar segons la persona que l'aplica, cosa que farà
que deixem de ser mestres consumidors passius de teoria, per ser protagonistes crítics
i compromesos amb la millora i el canvi de l'educació .
Per tant, hem d'INNOVAR I PROVAR A L'AULA NOUS MÈTODES, integrant les noves
aportacions a l'àmbit educatiu per poder donar resposta a un sistema cada cop més
canviant. Però no només n'hi ha prou amb integrar aquestes teories. EL MÉS
IMPORTANT A L'AULA ÉS EL NOSTRE PAPER. La nostra manera de ser, els nostres
valors, la nostra actitud, la nostra manera d'actuar... tot això és el que realment veuen
els alumnes cada dia.