Professional Documents
Culture Documents
A partir d'aquí, sorgeix l'escola nova que va donar un canvi radical a la concepció
tradicional de l'aprenentatge memorístic i del mestre com a expositor de continguts.
Els autors més importants d’aquest moviment són:
- DEWEY I EL SEU MODEL PROGRESSISTA: ell entenia l'educació com un
procés de vida i no pas una preparació per a la vida. Per tant, els nens
necessiten aprendre coses sobre la vida i habilitats necessàries per viure.
- MARÍA MONTESSORI I EL SEU MODEL CIENTÍFIC: el seu mètode es basa en
l'educació multisensorial com a base de l'aprenentatge per realitzar
processos d'observació, descobriment, comparació, associació... El seu
objectiu és que el nen o la nena sigui autònom en els seus aprenentatges;
paper del mestre crear interès i dirigir la seva atenció.
- LES GERMANES AGAZZI I EL SEU MODEL ITALIÀ: creuen en una educació per
a la vida, amb gran importància de les activitats quotidianes com a punt de
partida.
- DECROLY I EL SEU MODEL GLOBAL: sistematitzà el seu mètode al principi de
globalització ja que sostenia que els nens perceben les coses de manera
global. Va ser pioner en la creació de "centres d'interès" que esdevenen
guies del procés d'ensenyament-aprenentatge.
- FREINET I EL SEU MODEL SOCIAL: afirma que l'escola ha de partir sempre de
les experiències, interessos i preguntes dels nens, per la qual cosa no fa
servir cap material específic. El paper del mestre és crear un clima
democràtic que permeti l'expressió.
Temari cos mestres infantil
CORRENTS PSICOLÒGICS
- MODEL CONDUCTISTA: té una concepció mecanicista de l'aprenentatge, ja
que considera que és un procés acumulatiu, regit per les lleis de l'associació
(condicionament clàssic de PAULOV) i del reforç (condicionament operant
de SKINNER).
- MODEL COGNITIU: en oposició a l'anterior, sorgeix la perspectiva
constructivista, segons la qual els coneixements no s'agreguen els uns als
altres, sinó que l'alumne els construeix, constituint esquemes que es van
reestructurant.
- MODEL PSICOANALÍTIC: trobem com a principal autor FREUD, el qual va
afirmar que els humans som impulsatsper instints sexuals.
- MODEL SOCIOCULTURAL: subratlla el paper que juga a l'aprenentatge, la
mediació d'agents socials i d'instruments que s'han anat formant
culturalment. En aquest model destaca VIGOTSKY que opinava que els nens
i nenes aprenen participant en activitats realitzades juntament amb altres
persones que tenen un major grau de domini en aquesta activitat.
- MODEL ECOLÒGIC: El model ecològic de BRONFENBRENNER consisteix en
un enfocament ambiental sobre el desenvolupament de l'individu
mitjançant els diferents ambients en què es desenvolupa. Els diferents
ambients en què participen les persones influeixen de manera directa en el
canvi i el desenvolupament cognitiu, moral i relacional.
APRENENTATGE SOCIAL És molt important fomentar que els infants interaccionin amb
altres persones per poder desenvolupar la competència social i cívica.
ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA de cada alumne a través d'activitats de suport, reforç o
ampliació segons les diferents característiques com la socialització perquè s'integrin al
grup.
ENFOCAMENT GLOBALITZADOR tractant continguts de diferent tipus enfocats des de
diverses àrees, cosa que possibilitarà establir múltiples connexions lògiques i
facilitadores d'experiències.
AMBIENT RELAXAT en què el nen i la nena se sentin acceptats i segurs. Per això es pot
fer ús del reforç positiu, de la valoració del treball de cada nen, procurant la
col·laboració i no la competitivitat.
APRENDRE A APRENDRE realitzant aprenentatges per si sols que augmentin la seva
autonomia. En una societat on els coneixements es troben en permanent
transformació, el millor llegat que podem donar als alumnes és el de dotar-lo de
mecanismes necessaris que els permetin integrar-se eficaçment i constructivament en
la societat.
VALORACIÓ CRÍTICA
Al llarg del tema hem vist les aportacions de diversos investigadors del món de la
infància i de l'educació fins a la concepció del sistema educatiu actual. Hem parlat de
nombrosos autors amb diversos enfocaments, amb els seus pros i contres, però les
aportacions dels quals constitueixen la font psicopedagògica del nostre actual model
curricular. Aquest model no s'identifica amb cap de concret però s'emmarca en una
CONCEPCIÓ SOCIOCONSTRUCTIVISTA DE L'APRENENTATGE.
Tot i els valors de cada experiència, hem de fer una VALORACIÓ CRÍTICA abans
d'intentar ABANS D'APLICAR QUALSEVOL MODEL CONCRET. Per això hem d'analitzar
les diferents teories per escollir la que més ens convingui, segons les característiques
dels nostres alumnes i el centre on ens trobem, ANALITZANT EL CONTEXT I LES
CIRCUMSTÀNCIES DE LA NOSTRA AULA.
A més, no podem descartar INTEGRAR DIVERSES TEORIES PER COMPLEMENTAR-LES
considerant que la seva eficàcia pot variar segons la persona que l'aplica, cosa que farà
que deixem de ser mestres consumidors passius de teoria, per ser protagonistes crítics
i compromesos amb la millora i el canvi de l'educació .
Per tant, hem d'INNOVAR I PROVAR A L'AULA NOUS MÈTODES, integrant les noves
aportacions a l'àmbit educatiu per poder donar resposta a un sistema cada cop més
canviant. Però no només n'hi ha prou amb integrar aquestes teories. EL MÉS
IMPORTANT A L'AULA ÉS EL NOSTRE PAPER. La nostra manera de ser, els nostres
valors, la nostra actitud, la nostra manera d'actuar... tot això és el que realment veuen
els alumnes cada dia.