TEMA 6: INFLUÈNCIA DELS PRINCIPALS CORRENTS PEDAGÓGICS I PSICOLÒGICS A

L’EDUCACIÓ INFANTIL. VERSIÓ ACTUAL DE LES SEVES APORTACIONS. EXPERIÈNCIES

RENOVADORES RELLEVANTS. VALORACIÓ CRÍTICA.

1. INTRODUCCIÓ:
El següent tema gira al voltant de l’evolució de les aportacions de diferents corrents
psicopedagògiques al llarg de la historia, i la manera com aquestes han influenciat en la nostra
pràctica educativa actual.

Tot això és important en la nostra pràctica perquè ens dóna diferents visions, i perquè puguem
entendre d’on prové la nostra pràctica actual.
Les orientacions didàctiques actuals tal i com estableixen la LOE, LEC i els decret 181, per
poder interpretar aquestes orientacions hem de saber d’on provenen, i per tot això és
imprescindible saber informació de les corrents antigues.
Aquests principis que ens orienten en el marc legal ens situen en el paradigma constructivista
ja que el nen és el que va construint el seu propi desenvolupament .

A continuació parlaré una mica de la visió i idees de diferents autors i alguna valoració crítica
per veure cap on han esdevingut les seves teories.
Hem de tenir en compte que la pràctica educativa segueix creixent dia rere dia, i constantment
estem buscant la millor manera per respondre a les necessitats educatives dels nostres
alumnes.

2. CONCEPTUALITZACIÓ:
L’escola nova té com a principal preocupació reformar l’escola tradicional, posant en el seu
centre l’alumne on es realitza una atenció més individualitzada on s’adaptin les continguts a
les necessitats de cada individu, els seus interessos, les seves característiques i el seu
desenvolupament.
L’infant ha d’aprendre a través del contacte directe amb l’entorn i a través del joc.
L’escola ha de ser funcional per tal de preparar a l’alumne per la vida.
És importantíssima la relació entre el mestre i l’alumne, una relació basada en la confiança i
ajuda, i donant un paper fonamental a l’autoeducació de l’alumne.

El nen és el que construeix el seu propi desenvolupament (paradigma constructivista), ja que

aquest és el centre del seu aprenentatge, l’alumne ha d’aprendre a través de l’ interacció
social, és a dir, realitzar treball cooperatiu, en grup ja que impulsen els alumnes de totes les
capacitats. L’aprenentatge ha de ser una barreja de l’emoció, la motivació i la cognició.
L’aprenentatge ha de tenir sempre en compte les diferències individuals i sobretot estimular
l’alumne perquè superi el seu nivell i capacitat. Els alumnes es poden ajudar entre si. Hem de
realitzar sempre una avaluació continuada ja que és imprescindible que els alumnes sàpiguen
què fan i per què ho fan. L’avaluació formativa ha de ser substancial, regular i proporcionar
sempre un feedback.
I finalment tenir clar que els aprenentatges han d’anar-se lligant els uns amb els altres, no
substituir-ne uns per uns altres. Sempre han d’estar connectats horitzontalment.
Per aconseguir aquest aprenentatge hem de promoure situacions on aquest sigui significatiu,
estigui basat en el joc, experimentatiu, nosaltres hem de provocar situacions on el nen faci tot
això. Per tot això nosaltres treballem des d’una perspectiva globalitzadora, és a dir que englobi
aprenentatges des d’un enfocament interdisciplinari de totes les àrees, també que sigui
funcional ja que és important que els alumnes puguin aplicar els aprenentatges en diferents
situacions i contextos reals, concrets i propers, i finalment que sigui autònom per tal de fer
protagonista a l’alumne, tal i com ens diu el marc legal que hem de treballar.

A continuació parlaré dels principals autors i les seves teories.

Principals autors de les corrents pedagògiques i psicològiques:

1. Rousseau:
 Observació de la natura: Deixar actuar el nen per ell sol en relació a la natura.
 No hi ha infants iguals, cada nena té les seves característiques.
 Importància de l’entorn

2. Pestalozzi:
 Importància de la manipulació en l’aprenentatge : les persones aprenem amb contacte
directe amb les coses.
 Diferents agrupament: cooperació, treball en grup, ajuda,...

3. Fröebel: Va ser el que va iniciar el concepte de llar d’infants.

 Importància de joc: donava molta importància al llenguatge no verbal i a
l’expressivitat i creativitat.

4. Maria Montessori:
 Llibertat de moviment: educació sensorial, parteix de l’activitat manipulativa i
d’experimentació.
 Activitats lliures i a l’aire lliure : sense un educador que intervingui sinó que sàpiga
observar.
 Activitats individuals i col·lectives:
 Racons: El nen no és estàtic, hi ha activitat.

5. Decroly:
 Mètode global: sempre respondre els interessos dels infants.
 Principi de globalització: activitats que permetin el nen el coneixement de l’entorn.
 Importància de la motivació:
 Individualització: cada nen ha de seguir el seu ritme d’aprenentatge.
 Importància del joc: Incloure molts jocs per l’aprenentatge.

6. Freinet: No va fer un mètode sinó que va dissenyar unes tècniques que cada mestre podia
aplicar segons la seva conveniència.
 Treball lliure i dirigit: Va substituir les copies i dictats per dibuixos i textos lliures.
 Introducció impremta a l’escola:
 L’assemblea: Arribar a acords, solucionar conflictes,...
  Diari mural: Amb crítiques, felicitacions, propostes,...
 Plans de treball: Els alumnes es comprometen al treball personal setmanal i l’avaluen.
 Els tallers: cuina, càlcul, escriptura,...

7. Piaget:
 Aprenentatge subordinat al desenvolupament : la nova informació entra en conflicte
amb els aprenentatges anteriors. Es va construint nous esquemes.
 Aprenentatge com a descobriment:
 Interaccions: contacte del nen amb l’ambient observant, manipulant, experimentant,...
 El nen com a protagonista del seu aprenentatge .

8. Brunner:
 Aprenentatge per descobriment:

9. Ausubel:
 Aprenentatge com a procés:
 Aprenentatge significatiu: tot el que anem aprenent ho connectem amb els
coneixements previs. És oposat a l’aprenentatge memoristic.
 Aprenentatge com a descobriment:

10. Vigotsky:
 Zona de desenvolupament pròxim: és la distància que existeix entre el
desenvolupament efectiu (el que fa per ell mateix) i el potencial (amb l’ajuda dels
altres). En aquesta zona es situen les activitats, per això és molt important que el
docent sàpiga quina és la zona de desenvolupament efectiu de l’alumne per tal de no
fer molt complicades o massa fàcils les activitats.
 Aprenentatge significatiu:

11.Gadner:
 Importància de la transversalitat en l’aprenentatge :
 Aprenentatge entre iguals:
 Int. Múltiples com a capacitats:

Cada un d’aquests mètodes que ens presenten els diferents autors fan referència a algun dels
principis metodològics de l’educació.

 Principi d’individualització: Tal i com deia Decroly cada mestre havia de conèixer el nivell
de capacitat de cada alumne, segons Montessori cada nen/a té el seu ritme de
desenvolupament, la corrent cognitiu ens diu que el coneixement s’adquireix per un procés de
construcció personal, i els soviètics ens ensenyen la importància de descobrir la ZDP de l’infant
per poder realitzar propostes d’aprenentatge.

 Principi d’activitat: Rousseau planteja la necessitat de deixar actuar a l’infant amb la

naturalesa, Fröebel va posar en pràctica el mètode Kindergarten a través del joc al jardí i
activitat amb objectes, el mètode Montessori es basa en l’activitat espontània del nen, en la
seva relació amb l’ambient i Decroly amb l’aprenentatge a través del joc.

 Principi d’aprenentatge significatiu: Montessori ens planteja els aprenentatges com a

motivació principal a l’hora d’aprendre, Freinet diu que les coses que s’aprenen han de tenir
sentit i significat pels alumnes. L’aportació més important en aquest principi ha estat dels
psicòlegs cognitius que diu que l’aprenentatge ha de ser amb significat i no memoristic.

 Principi de globalització: Les aportacions més importants les va realitzar Pestalozzi amb el
mètode de la intuïció, i Decroly perfecciona aquest mètode amb els centres d’interès. Freinet
aborda la globalització treballant a través dels tallers i projectes.
L’enfocament globalitzador suposo un aprenentatge que ajuda als alumnes a establir múltiples
connexions i posar en joc continguts de diferents tipus i àrees. Tot això significa que intervenim
des de diferents àrees per tractar diferents temes d’interès pels alumnes, i l’aprenentatge es
realitza a partir de les experiències i coneixements previs que aquests tenen. Partim d’allò que
li resulta motivador per reestructurar, renovar i afegir coneixement sempre connectant-los
entre si.

 Principi de clima de seguretat i confiança: El recolza Pestalozzi quan diu que l’educació
dels més petits s’assembla al que una mare feia als seus fills atenent les seves necessitats i
preguntes. La psicoanalítica dóna gran importància als aspectes afectius i relacionals dels
mestres, d’altra banda l’escola soviètica assenyada la importància de les relacions entre els
iguals en l’ensenyament/aprenentatge.

 Principi d’organització d’espais, materials i temps: Va desenvolupar la idea Maria

Montessori dissenyant un ambient idoni perquè els infants actuessin de forma autònoma. Les
aportacions psicològiques van creure en la preparació d’un ambient d’aprenentatge i els
cognitius van demostrar científicament la riquesa de l’experimentació amb objectes i materials
de l’entorn.

 Principi de coordinació escola-família: Freiret defensava una escola inserida en l’entorn, en

la comunitat, amb la porta oberta a les famílies. Els psicoanalistes donen importància a les
relacions família/escola. I el conductisme diu que és important programar conjuntament amb
la família els aprenentatges d’hàbits.

També com a principi actual és tenir en compte l’atenció a la diversitat, en un sistema inclusiu
com és l’actual on participem i aprenem tot, és a dir aconseguir adquirir les capacitats.
Per afavorir tot això haurem d’aplicar mesures i suports que ajudin a personalitzar
l’aprenentatge i a aconseguir la qualitat i l’equitat.

Per portar a terme tots aquests principis actualment utilitzen unes activitats
d’ensenyament/aprenentatge com poden ser els racons, tallers, espais, projectes de treball
que permeten organitzar activitats partint dels interessos dels alumnes, ambients, centres
d’interès, aprenentatge servei, treball cooperatiu, aprenentatge basat en problemes.
Algunes d’aquestes pràctiques impliquen no organització de l’espai.
En tots aquestes pràctiques el paper de l’alumne és actiu i el paper del mestre és observar,
dirigir,... el mestre té més feina inicialment en la planificació i organització que no pas en el
moment de desenvolupament de l’activitat. Totes aquestes pràctiques ajuden a entendre la
diversitat, tothom pot participar, tothom pot estar a l’aula, són pràctiques inclusives.

Paper de les famílies ha de ser acompanyar el mestre en tot moment en l’ensenyament dels
infants.

Avaluació ensenyament/aprenentatge
Totes aquestes pràctiques són vàlides perquè responen als principis que fomenten la nostra
pràctica educativa i el que determinarà que es treballi d’una manera o altra és el projecte
educatiu (PE) de l’escola.

3. CONCLUSIONS
Com hem pogut comprovar al llarg del tema tant la pedagogia com la psicologia són essencials
en la intervenció dels infants.
Els mestres hem de ser conscients de les dificultats que suposen pels alumnes l’ introducció de
cada aprenentatge per tal és importantíssim que es vagin iniciant les noves pràctiques de
forma progressiva, mai introduir dues formes de treball a la vegada.
Hem de tenir molt clar que volem aconseguir cada vegada que introduïm una nova pràctica
d’ensenyament, la nostra finalitat sempre ha de ser la millora i l’evolució dels infants.
Sempre que introduïm un canvi ha d’estar molt reflexionat i basat en uns objectius inicials i
finals.