CONCEPTES PER LA REVISIÓ ABANS DE L’EXAMEN

BLOC 1

Didàctica

→ DIDÀCTICA GENERAL (DG): estudia principis teòrics i tècniques aplicables a l’aula vàlides per a
qualsevol matèria o disciplina. Ciència que estudia els continguts (Què) i els mètodes d’ensenyament
(Com).

→ DIDÀCTICA ESPECÍFICA (DE): estudia aspectes concrets tant pel que fa al nivell d’instrucció com
pel que fa a les diferents disciplines.

→ DIDÀCTICA DE LA LLENGUA (DLL): com a punt de partida, té en compte el coneixement previ de

l’infant i l’experiència prèvia com a base sobre la qual es construeix un aprenentatge. Se centra en el
procés d’ensenyament / aprenentatge de la llengua (i la literatura). És la clau per aconseguir
l’aprenentatge significatiu i crear coneixement.

Llengua

Llengua o idioma és un conjunt de signes lingüístics que, convenientment combinats, serveixen a un

grup de persones per comunicar-se entre elles. La majoria de llengües també es poden expressar
mitjançant codis escrits. La llengua és un codi que ens permet organitzar el nostre entorn, el món en
el que vivim per fer possible la comunicació. Els éssers humans estem rebent continuament un
il·limitat nombre de percepcions, les quals necessiten ser reduïdes per fer possible la comunicació. La
llengua efectua aquesta reducció mitjançant una classificació de les percepcions i assignant un sèrie
d'objectes i fenòmens a aquestes fent així possible la comunicació entre els éssers humans.

Llenguatge

El llenguatge és la capacitat de comunicar els pensaments o els sentiments mitjançant signes. Així es
pot parlar del llenguatge dels gestos, de les flors, dels programes informàtics,... El llenguatge és el
mitjà d'expressió i comunicació per excel·lència, amb el que podem reduir i ordenar les percepcions
del nostre entorn. Segurament , el llenguatge és responsable de que siguem capaços de pensar, ja
que és un element bàsic a la constitució del pensament. El llenguatge és el suport bàsic de la
memòria tot i que no és l'únic. És aquesta facultat quasi innata que ens diferència de totes les
espècies, fins i tot de les més semblants com els primats més desenvolupats.

Freinet

Montessori
Vygotsky:

MEDIACIÓ

ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER

Vygotsky diferenciava entre el nivell de desenvolupament efectiu o real (el que l’infant és capaç de
fer ell sol, sense cap ajuda) i el nivell de desenvolupament potencial o possible (el que pot arribar a
fer amb ajuda dels altres).

→ La Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) és la distància entre el nivell de desenvolupament

efectiu, allò que l’alumne pot fer de manera independent i el nivell de desenvolupament pròxim o
potencial, allò que pot fer amb ajuda d’algú altre amb major capacitat.

- La ZDP es crea en la interacció entre els esquemes de coneixement de l’aprenent i les ajudes i
suport del més expert.

- Afavoreix els processos d’interiorització i apropiació per part de l’alumne.

- A mida que els alumnes o aprenents són més autònoms, gràcies a la interiorització s’incrementa el
nivell de desenvolupament real.

Bruner- bastides

Metàfora per explicar el traspàs de control i responsabilitat en l’activitat conjunta. Es tracta d’una
forma de resolució compartida que possibilita la progressiva autonomia de l’aprenent en futures
resolucions de les tasques. Aquest procès té tres moments:

1. Permetre que l’aprenent assumeixi algun tipus de responsabilitat en el seu procès, tot i que
aquesta sigui reduida i el nivell de competència sigui molt baix. El o la mestra ha de tenir en compte
el punt en que es troben els alumnes, els ha de conèixer.

2. Oferir un conjunt d’ajudes contingents a nivell de competència de l’alumne. Com menor nivell de
competència de l’aprenent, més ajuda oferirà el professor o professora i anem avançant
progressivament i necessitant menys ajuda a mida que incrementa la seva competència. L’ensenyant
realitza una avaluació constant per conèixer el nivell de competència de l’aprenent i així poder
ajustar les ajudes que li ofereix.
3. Retirar les ajudes de forma progressiva, a mida que l’aprenent assoleix un major grau d’autonomia
i control, fins que aquestes desapareguin per complet i possibilitin l’actuació independent de
l’aprenent al final del procès.

Decroly

El mètode Decroly (Ovide Decroly)→ la base és el descobriment dels interessos i necessitats dels
infants, per tant, els infants seran els protagonistes del seu propi aprenentatge i, a més, estaran
motivats des del principi, ja que tindran l’oportunitat de construir el seu aprenentatge amb
coneixements/conceptes que els semblen atractius.

A partir d’aquesta motivació, els nens i nenes estaran més atents a les aules i, en conseqüència, seran
els infants els que tindran la capacitat de buscar coneixements, potenciant d'ausa
maneral'aprenentage.

Educació per a Ovide Decroly → mitjà per a què els infants aprenguin a viure en comunitat/societat i
que ells mateixos poguessin construir seu futur.

Per fer això possible, els infants han de ser capaçós de valorar l’esforç i la satisfacció pel treball ben
fet. Això afavorirà l’adaptació de l’infant en el seu entorn i, a més, que sigui capaç d’identificar les
seves necessitats amb l’objectiu de satisfer-les i poder-se integrar en la societat.

Decroly defensa → per aconseguir bons resultats acadèmics i avançar en l’educació és

imprescindible treballar amb noves pedagogies + els infants han de ser els protagonistes de
l'aprenentatge i no han de perdre la motivació.

Imprescindibles

● No és un aprenentatge per matèries.

● Cada tema que s’estudia, es duu a terme de forma diferent (forma d'estudi diferent).
● Observar als infants → per saber com orientaran la metodología que han implementat els
mestres.
● Es dona importancia a la implementació.
● Mètode que es pot adaptar a totes les edats escolars.
● Infants protagonistes de l’aprenenatge.
● El més important → la motivació que senten els infants per aprendre.

Agrupació dels infants

● no només es fixa en l’edat dels infants, també en el nivell de desenvoluament, capacitat

cognitiva i ritme d'aprenentatge.
● es considera que cada infant té un ritme d'aprenentatge diferent i ha de ser respectat per a
què: es sentin motivats i capaços d’aprendre les coses que els interessen.
● No grups homogènis.
● Sí grups heterogenis amb pocs infants → tenir l’oportunitat d'entendre’ls a cada un amb la
finalitat que no perdin la motivació ni el ritme d’aprenenatge.
 ● Prioritat: necessitats i interessos dels infants → protagonistes + mouen el plantejament
d'ensenyament. A partir d’aquí es tindran en compte els centres d'interès o projectes que s
duran a terme a l’aula.

Piaget- llenguatge egocèntric

TEORIA COGNISTIVISTA

El llenguatge emergeix de la representació mental ja que és un sistema de símbols arbitrari. La

representació mental o construcció de significat és prèvia a l’adquisició del significant (paraula)
que permet la seva evocació.

● Llenguatge → producte del desenvolupament cognoscitiu.

● Nosaltres mateixos (l’infant sol) → construïm la llengua.
● Les estructures lingüístiques sorgeixen → quan es donen altres condicions intel·lectuals i
psicològiques.
● Llenguatge → una de les diverses manifestacions de la funció simbòlica.
● Llenguatge i pensament: el significants s’obtenen per la imitació diferida (Imitació que es fa
en absència de l'acció del model que és imitada, és a dir, imita una acció del passat).

Aspectes de crítica:

● Nen/a construeix de forma autónoma, sense tenir en compte la interacció social.

● Construeix significats a partir de la seva experiència en el món dels objectes.

Chomsky, Krashen- Innatisme.

TEORIA INNATISTA

La capacitat de parlar està determinada genèticament i els “universals lingüísitcs” estan inscrits en
el codi genètic i són comuns a totes les llengües

● Infant neix amb una capacitat innata per aprendre el llenguatge natural (el llenguatge humà).
● Existeix: mecanisme intern per processar la parla.
● Infant queda exposat al lenguatge: alguns principis estructurals lingüístics (GU) comencen a
operar de forma automàtica.
 ● Els nens/es tenen competència lingüística → interpreten el que senten i construeixen
oracions.

Aspectes de crítica:

● No té en compte dos aspectes fonamentals:

○ Semàntica (ús correcte de la paraula): “he respirat dos aires”
○ Comunicació no verbal: un nadó és comunica.

Socioconstructivisme → L’infant construeix el seu propi coneixement mitjançant la interacció amb

els altres i el seu entorn. Aquesta teoria proposa que el ser humà es competent, amb potencial i
capaç de donar forma a la seva experiència d'aprenentatge, de construir coneixement.

L’infant és el centre del procés d'aprenentatge, protagonista per la seva capacitat per construir una
perspectiva pròpia de món i el seu funcionament.

Els individus naixem amb la capacitat per fer-nos preguntes i construir teoríes, buscar informació,
evidencies, interpretarles i construir significats pròpies com resultats de la interpretació)

Per tant aprendre és → un procés dinàmic i original.

Vinculat a la zona de desenvolupament proper (ZDP), ja que en aquest “espai” l’infant pot realitzar
accions amb ajuda d’un més competent, per tant es troba entre la ZDA i el que podrà fer sol en un
futur.

ZDA → zona de desenvolupament actual.

ZDP → zona de desenvolupament proper.

Paper del mestre/a → no és un aprenentatge passiu, en el que els alumnes només escolten al docent
i després fa una prova individual per avaluar-lo, sinó que és co-construeix el coneixement, és a dir,
amb l’ajuda dels altres, tots junts.

És té en compte els coneixemnts previs del nens i nenes a l’hora de construir coneixement.

BLOC 2

Competència discursiva → Es refereix a la manera en què es combinen formes gramaticals i

significats per obtenir un text parlat o escrit unificat. La unitat del text s'aconsegueix per mitjà de la
cohesió en la forma i la coherència en el significat.

Definició de Canale, 1983 → Combinació de les formes gramaticals i els significats per aconseguir un
text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. És un component de la competència comunicativa.
S’ocupa de:

–Cohesió de la forma.

–Coherència en el significat.

Es refereix a la manera en què es combinen formes gramaticals i significats per obtenir un text parlat
o escrit unificat. La unitat del text s'aconsegueix per mitjà de la cohesió en la forma i la coherència en
el significat.

Competència pragmàtica → Els coneixements que relacionen tant els contextos com els usos
comunicatius del llenguatge i es refereix a la intenció comunicativa. És una dimensió de la
competència lingüística.

Té un ús literati i científic.

Literati Científic

Volverán las oscuras golondrinas. La golondrina común es un ave de campo

abierto que normalmente utiliza estructuras
Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón construidas por el ser humano para
sus nidos a colgar, y otra vez con el ala a sus reproducirse y que, en consecuencia, se ha
cristales, jugando llamarán. diseminado con la expansión humana.
Construye nidos en forma de taza, con bolitas
de barro en graneros y construcciones similares
y se alimenta de insectos que atrapa en vuelo.

Competència lingüística- Chomsky

TEORIA DE LA GRAMÀTICA UNIVERSAL

Des de l’innatisme reflexiona de: Gramàtica Universal (principis i paràmetres).

Innatisme: Planteja la hipòtesi que els infants tenen un coneixement innat de l'estructura gramatical
bàsica comuna a totes les llengües humanes.

Gramàtica universal → conjunt de propietats gramaticals que pot desenvolupar un cervell humà en
condicions de normalitat.

Té dos categories:
 ● Principis de la gramàtica a les llengües són innats i fixes + són regles abstractes o
gramàtiques.
○ Totes les llengües han de tenir un subjecte (omès o present).
○ 3 principis: Principi de la negació, Principi de dependència estructural, Substantius i
verbs.
● Paràmetres: marcadors o indicadors. Defineixen l’estructura del llenguatge entre les
diferents llengües del món. Les llengües poden es poden classificar en termes d'adequació
de paràmetres en el cervell que són sovint semblants a interruptors.

○ El català o el castellà són llengües que permeten ometre el subjecte: ‘He arribat tard
a la reunió’. En anglès, però, això no seria correcte”

Competència estratègica:

És l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbals i no verbals per millorar l'efectivitat de la

comunicació o compensar les interrupcions que hi poden sorgir, a causa de diferents variants
d'actuació o insuficiències en una o diverses competències.

Competència comunicativa - Canale i Swain:

Competència comunicativa és entesa com els sistemes subjacents de coneixement i habilitat

requerits per a la comunicació (per exemple, coneixement del vocabulari i habilitat de fer servir les
convencions sociolingüístiques d'una llengua donada).

És important tornar a subratllar (vegeu Canale i Swain, 1980: 34) que la competència comunicativa es
refereix tant al coneixement (fa referència aquí al que hom sap (conscient o inconscientment) sobre
el llenguatge i sobre altres aspectes de l'ús comunicatiu del llenguatge ;), com a l'habilitat (l'habilitat
fa referència al bé o malament que s'utilitza aquest coneixement en la comunicació real.) per utilitzar
aquest coneixement quan es participa en una comunicació real.

Bilinguisme: El concepte de bilingüisme fa referència a la capacitat d'un subjecte per comunicar-se

de manera independent i alterna en dues llengües. També fa referència a la coexistència de dues
llengües en un mateix territori. El fenomen, per tant, posseeix un vessant individual i un altre social.

Plurilinguisme:

Multilinguisme: El multilingüisme social és el fet que en una comunitat humana es faci servir més
d'una llengua; en particular, es parla de bilingüisme social quan el nombre de llengües és dues. És un
tema central a la sociologia del llenguatge

Projecte lingüístic de centre:

Model lingüístic de catalunya:

 BLOC 3

Rutines (estructures profundes i superficials) →

Formats de joc→ El format més estudiat per Bruner és el joc. Amb el joc, el nen aprèn les habilitats
primàries abans de desenvolupar el llenguatge. El format descriu les interaccions triangulars que es
donen entre el nen, l’adult i els objectes:

• Format d’acció conjunta: situacions en què el nen i l’adult actuen sobre un objecte de forma
conjunta (jocs de donar i prendre; posar i treure; construir i tirar). Les accions i manipulacions que
poden fer-se amb un objecte serveixen per definir-lo i representar-lo.

• Format d’atenció conjunta: situacions en què l’adult i el nen atenen conjuntament un objeto
(lectura de llibres o d’imatges). La representació icònica perllonga les dades sensorials sense l’ajut de
l’acció.

• Format mixt: atenció i acció conjuntes (joc de fer tat!).

En els tres formats, adult i nen se impliquen per a elaborar procediments que asseguren la interacció.
És a dir, han d’estar d’acord sobre procediments com: quan iniciar el joc, quan acabar-lo, on volen
començar, les conductes… Per a Bruner, l’interès d’aquests jocs radica en les relacions socials, que
estaran en consonància amb els usos del llenguatge en el discurs. Així, el domini de les relacions
socials comprota el domini d’alguns dels aspectes clau del diàleg.

Endevinalles literals→ Tenen per solució una lletra. Ex: Què hi ha al mig de Barcelona?

Calembur→ La solució està en el mateix text. Es basen en la manera com són pronunciats els mots.
Ex: Per diumenge et convido; et dic el que menjaràs i no ho endevinaràs

Palíndrom→ Formades per mots que es poden llegir de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Ex:
Llegit pel dret sóc un animalet , llegit del revés sóc un animalàs.

Competència Subjacent- Cummins Intersubjectivitat→