1.

APRENDRE I ENSENYAR:
bases conceptuals de la
Psicologia de l’educació i la
instrucció
ASSIGNATURA: APRENENTATGE I
DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT
Màster de Secundària
Departament de Psicologia Evolutiva i de
l’Educació
octubre 2019
 AVALUACIÓ INICIAL

• Què significa per a tu ensenyar? I aprendre?

• Aprenen igual els primats no humans que els humans?

• Totes dues espècies tenim ensenyament? Per què?

• Nomeneu els tipus d’aprenentatge que coneixeu.

• Nomeneu les diferents maneres d’ensenyar que heu

experimentat.
 OBJECTIUS
1. Comprendre els aspectes psicològics de
l’aprenentatge i de l’ensenyament.

2. Explicar l’aparició de les capacitats d’aprendre a

partir dels desenvolupament evolutiu de l’espècie i
de l’individu.

3. Analitzar l’aprenentatge i l’ensenyament en termes

de representacions mentals.
CONSEQÜÈNCIES DE LA COMPLEXITAT DE LA
SOCIETAT

• L’EDUCACIÓ FORMAL I LA FORMACIÓ (“contínua”) abasten

un gran període de temps per capacitar els individus en les
competències necessàries per aplicar-les a àmbits
diversos.

• LA COMPLEXITAT DELS APRENENTATGES en l’actualitat, fan

necessària la inversió de molt de temps, moltes persones,
recursos…..

• Però L’EDUCACIÓ TÉ DIVERSOS ASPECTES: econòmics,

sociològics, interculturals, organitzatius, didàctics….
Nosaltres ens centrarem en els psicològics.
 QUÈ SIGNIFIQUEN APRENDRE I ENSENYAR DES
D’UNA DIMENSIÓ PSICOLÒGICA I EVOLUTIVA?
• APRENDRE I ENSENYAR: nucli de la dimensió psicològica de l’educació.

• SITUACIÓ EDUCATIVA: un professor-a desenvolupa uns procediments

d’ensenyament amb la intenció de que uns alumnes aprenguen
coneixements o destreses.

• COMPARAREM APRENDRE I ENSENYAR en els primats no humans i en els

humans (perspectiva fil·logenètica): quines diferències hi ha en la forma
d’aprendre d’aquestes dues espècies?, ensenyen els primats a les seues
cries?

• ANALITZAREM COM VA SORGINT LA CAPACITAT D’APRENENTATGE al llarg

del desnvolupament de l’individu (perspectiva fil·logenètica) i les
diferents formes d’ensenyament dels humans amb xiquets i adolescents.
 QUÈ SIGNIFICA L’ENSENYAMENT?

• Conjunt d’activitats dels membres d’una comunitat o grup

social adreçats a transmetre coneixements culturals a
altres membres. Es concreta en situacions que es
caracteritzen per:
1. Uns comportaments que són apresos per tots els individus
considerats “normals” pel grup.

2. Els comportaments que mostren els joves del grup després de

l’aprenentatge han de ser semblants als dels adults.

3. Com a conseqüència de l’ensenyament, les tradicions i els canvis

culturals s’han d’anar acumulant al llarg de les generacions.

• ENSENYANÇA: TRANSMISSIÓ CULTURAL

PER QUÈ SOLS ELS HUMANS TENIM
ENSENYAMENT?
• Els primats no humans no ensenyen a les seues cries
perquè no compleixen els criteris esmentats.

• No hi ha transmissió cultural de coneixements i

comportaments (ensenyament)

• En els humans, qui ensenya no sols vol que l’aprenent

faça alguna cosa sinó que l’aprenga.

• Els humans volem que els xiquets aprenguen habilitats

per ells mateixos, i quan arriben a un cert nivell, es
retiren: intenció pedagògica de mostrar com fer per
adquirir autosuficiència i competència.
 EL DESENVOLUPAMENT DE LA
CAPACITAT D’APRENDRE
• L’aprenentatge de la cultura (aprenentatge social) requereix
pràctiques pedagògiques per part dels adults i capacitats
cognitives (…socials) en els aprenents. Aquestes es
desenvolupen al llarg de la infància en tres etapes
(Tomasello,93):

• 1. APRENENTATGE-PER-IMITACIÓ (no és l’emulació dels 2-3

mesos): suposa no sols la reproducció de la conducta sinó la
comprensió i representació de la intenció del model.
Apareix cap als 9-12 mesos. Es consolida als 2 anys en
accions adreçades a objectes i en l’ús de símbols
comunicatius.
 EL DESENVOLUPAMENT DE LA
CAPACITAT D’APRENDRE

• Aprenentatge per imitació (cont)

• Surt en un context de comunicació adult-nadó. Ex: parlar,
jugar, caminar, comunicar afectes, conéixer objectes…
• Els adults manifesten intencions comunicatives cridant-li
l’atenció sobre objectes, persones… i incitant al xiquet a
repetir el que ells fan.
• A la vegada, el xiquet descobreix que l’adult té intencions
comunicatives. S’esforça per entendre-les: augmenta el seu
desig de comunicar-se i entendre la perspectiva de l’adult.
• Ex.: l’atenció coordinada a objectes: intenció declarativa: el
xiquet mira l’objecte i després a l’adult i altra vegada l’objecte
i l’adult com dient: “mira quina cosa més interessant!”
(protodeclaratius).
 EL DESENVOLUPAMENT DE LA
CAPACITAT D’APRENDRE
• Aprenentatge per imitació (cont)
• Es dóna l’aprenentatge intersubjectiu: ja capten la
perspectiva de l’adult, base de la comunicació posterior.
• El xiquet no sols imita sino que entén que l’adult té una
intenció (que pot ser errònia) al fer una acció o parlar i ja
pot captar aquesta intenció.
• Per això, durant el 2n i 3r any es produeix una explosió
d’aprenentatges en tots els camps: motor, verbal, etc.
• Això fa que els adults es comuniquen més amb els xiquets:
augmenta el desenvolupament psicològic d’aquests.

ÉS FONAMENTAL EL PAPER DE LA
INTERSUBJECTIVITAT PER A L’APRENENTATGE
CULTURAL PER IMITACIÓ. (Tomasello, 93)
 EL DESENVOLUPAMENT DE LA
CAPACITAT D’APRENDRE
• 2. APRENENTATGE-PER-INSTRUCCIÓ:
aprenentatge cultural més elevat, posible
per l’avanç socio-cognitui als 4 anys.
• El xiquet se n’adona que l’adult té una comprensió de la
tasca i és capaç de comparar-la amb la que ell té: ha de
comprendre els pensament i creences de l’adult.
• Aquesta posibilitat de comparació de perspectives o la
comprensió de la tasca fa possible l’aprenentatge
mitjançant instruccions explícites.
• Després els xiquets podran comparar les regles apreses amb
el seu comportament i actuar en conseqüència:
AUTOREGULACIÓ I AUTOINSTRUCCIONS
 EL DESENVOLUPAMENT DE LA
CAPACITAT D’APRENDRE
• 3. APRENENTATGE PER COL·LABORACIÓ: És l’aprenentatge
cultural més elevat:
• la intersubjectivitat és simètrica: no hi ha expert
ni novell, sinó una contrucció conjunta de coneixement: cap
dels dos coneix la solució anticipadament, sinó que és nova.
• Hi ha discusió de perspectives o dels coneixements dels
participants. Surt als 7-8 anys (els xiquets d’Infantil no
col·laboren)
• Resultat: una nova representació mental, diferent a les que
tenien individualment al començament de la tasca, la qual
les integra.
• El xiquet ha d’entendre al col·laborador en funció de les
seues pròpies creences i pensaments.
 TIPUS D’ENSENYAMENT

• Totes les cultures tenen una educació formal però es

diferencien en el que pensen els adults sobre còm es
produeix l’aprenentatge dels xiquets o sobre el grau en que
és necessària una instrucció específica. Kruge i Tomassello
(96) diferencien tres tipus d’ensenyament:

• 1.Ensenyament mínim: els adults creuen que els infants

poden dominar habilitats per si mateixos, segon avança el
seu desenvolupament. Però si no s’adquireixen, actuen
intencionalment: caminar, jugar, relacionar-se amb altres,
etc.
 TIPUS D’ENSENYAMENT
• 2. Ensenyament guiat: els adults pensen que els infants
necessiten guies per aprendre tasques complexes o
valuoses. S’ha d’ajudar els xiquests a dominar certes
habilitats més ràpidament o més eficientment.
• Es tracta d’habilitats professionals: treballar el cuir, cosir, les
tasques agrícoles, etc.
• El procés consisteix a observar els procediments, assenyalar
certs esdeveniments especials o guiar verbalment.
• L’adult és l’expert i el xiquet li presta atenció.
• Aprenen per pràctica i observació, no reinventen les tasques
• Exemples: cuinar, netejar, jocs, escriure, agafar el llapis,
operacions de càlcul senzilles…
 TIPUS D’ENSENYAMENT

• 3. Ensenyament dissenyat: Es creen situacions específiques

per tal que les habilitats s’aprenguen amb certs estandars.
• Els xiquets sols mai dominarien certes habilitats valuoses,
abstractes o complexes.
• Cal una instrucció ben dissenyada: ambients, activitats,
materials i formes sistemàtiques de comunicar la informació.
• L’ensenyament és clarament formal.
• Diferència amb els anteriors: en aquells no hi ha disseny
específic i els xiquets s’incorporen a les activitats, mentre els
adults guien l’aprenentatge.
• De vegades es dóna una combinació de les tres formes
d’ensenyament (ex., formació professional)
 Tres metàfores de l’aprenentatge

• Intensificar una connexió, afegir conductes a

un repertori

• Afegir fitxes a un arxiu (dades, habilitats noves

a la base de coneiximents)

• Construir un model, comprendre com encaixar

fragments d’informació
 Aprenentatge com a intensificació de la
resposta (R)
• Pautes de reforçament • L’aprenentatge és un procés
mecànic on les respostes
• Modelatge (shaping) exitoses s’intensifiquen i les
que no s’afebleixen
• Encadenament • Es reforça l’asociació E-R
• L’aprenent és un receptor
• Principi de Premack
passiu de la
• Economia de fitxes retroalimentació
• Professor com dispensador
• Tecnologia instruccional de premis i càstigs
 Aprenentatge com a adquisició de
coneiximents
• La informació s’hi transfereix de qui sap més a
qui sap menys
• Ensenyar és vessar informació en la memòria
de l’estudiant
• L’aprenent és un processador d’informació
• El professor és un dispensador d’informació
• La instrucció pretén incrementar la quantitat
de coneiximents en la memòia de l’alumne
Aprenentatge com a construcció de
coneiximents
• Els aprenents construeixen les pròpies
representacions mentals per a donar sentit a
l’experiència
• Les persones seleccionen la informació
rellevant, l’organitzen en una estructura
coherent i la interpretan en funció d’allò que
ja saben
• El professor orienta la comprensió de les
tasques acadèmiques
 APRENDRE I ENSENYAR: CONSTRUIR I COMUNICAR
REPRESENTACIONS MENTALS

• REPRESENTACIÓ MENTAL: idees, dades, conceptes,

habilitats .. (coneixements) que tenim a la ment i que ens
permeten recordar, comprendre o actuar….

• APRENEDRE és formar-nos representacions mentals que

permeten a l’aprenent actuar al medi ambient d’una
forma nova.

• ENSENYAR implica ser conscient de les representacions

mentals del aprenent, de les que volem comunicar i
realitzar accions perquè l’aprenent elabore les noves
representacions que volem

S’APRENEN I S’ENSENYEN RRMM IMPORTANTS EN UNA CULTURA!

 QUÈ SÓN I PER QUÈ SERVEIXEN LES
REPRESENTACIONS MENTALS?
• Formem les RRMM sempre amb la interacció amb l’entorn que
coneguem. COM?
• Percebent, comprenent i solucionant problemes…
• Operem amb elles virtualment: sense intervindre directa-ment
amb el món al qual les representacions es refereixen.
• Quan més abstractes, flexibles i independents de l’entorn, més
potents i podrem operar en més entorns.
• L’entorn no sempre ens dóna tota la informació per formar
RRMM: cal activar alguna representació anterior: Ex: interpretar
per què l’alumne, que acostuma a comportar-se bé, hui es du
molt malament.
• Les RRMM són el producte de combinar informació actual i
l’emmagatzemada prèviament. Podem revisar-les i modificar-les.
 TIPUS DE REPRESENTACIONS MENTALS (Kintch 88)

• 1.- RRMM PROCEDIMENTALS I PERCEPTIVES DIRECTES:

• Ens permeten reconéixer certs patrons perceptius (cares,
sons..) o realitzar accions sensorials i motrius.
• Depenen en gran mesura de l’entorn i de sistemes innats, i
s’aprenen per imitació i reforçament.
• Les compartim amb la resta d’animals.
• Ex: podem reconéixer objectes, persones i podem realitzar
accions sensorio-motrius eficaces.
 TIPUS DE REPRESENTACIONS MENTALS (Kintch 88)

• 2.- RRMM EPISÒDIQUES: (Memòria episòdica)

• Són RRMM d’esdeveniments experimentats que guien accions
futures i anticipen canvis a l’entorn. Ex: el gos que recorda on
amagà un os.
• S’aprenen per experiència, però no intencionalment.

• 3.- RRMM NO VERBALS, ICÒNIQUES I QUE UTILITZEN L’ACCIÓ:

• Caràcter sensorio-motor, però utilitzades intencionalment, amb
finalitat comunicativa.
• Tenen relació analògica amb la realitat. Ex: tancar la mà i
extrendre el polze cap a dalt. Són simbòliques.
• Són específicament humanes i sorgeixen a la infància en el joc
simbòlic (4-5 anys)
TIPUS DE REPRESENTACIONS MENTALS (Kintch 88)

• 4.- RRMM ORAL-NARRATIVES:

• Són verbals, però no abstractes.
• Ex: el relat que ens fem del que ens passa a la vida, les
histories dels pares als fills, etc.
• Tenen estructura linial: començament, desenvolupament
i desenllaç.
• El pensament és anlític i es regeix per regles. Ex: podem
diferenciar entre històries correctament o malament
narrades, coherents o incoherents…
• Totes les cultures tenen les seues narracions i mites:
donen coherència al que ocorre al voltant i a nosaltres i
sentit de pertinença.
TIPUS DE REPRESENTACIONS MENTALS (Kintch 88)
• RRMM ABSTRACTES:

• Es refereixen a categories abstractes, pensament lògic,

deduccions, quantificacions,… etc.
• Els simbols d’aquestes RRMM són producte de creacions
humanes: llenguatge escrit, mapes, matemàtiques,
gràfiques, explicacions científiques, etc.
• Gran avanç: no depenem de la transmissió persona –
persona: emmagatzemen coneixement de forma simbòlica
o escrita: matemàtiques, física, filosofia…
• Es tracta de raonar, classificar, deduir, definir, quantificar:
requerixen pensament causal.
• Les institucions educatives transmeten el seu ús i faciliten
l’aprenentatge d’aquest sistemes simbòlics externs i altra
forma de pensament.
TIPUS DE REPRESENTACIONS MENTALS (Kintch 88)

• RRMM abstractes (cont)

• Són RRMM col·lectives: sorgeixen les difcultats
d’aprenentatge: cal reforç específic.
• Per comprendre RRMM abstractes necessitem esforç i
temps: no depén del reforç, sinó de procesos de
categorització, quantificació i raonament.
• Són l’àmbit específic de l’educació formal.
• Les tres últimes RRMM ens diferencien dels animals.
• Ens permeten expressar simbòlicament objectes i
aconteixements de l’entorn.
• Els humans poden re-descriure RR d’un nivell inferior a
altre superior.
REDESCRIPCIONS REPRESENTACIONALS
Els humans poden re-descriure RR d’un nivell inferior a altre
superior.
Ex: R. procedimental redescrita en forma oral/
narrativa: el professor que sap cóm escriure una
paraula (RP) i comunica a l’alumne cóm fer-ho (RON)
Ex: R Oral-narrativa redescrita en R. Abstracta: un professor
analitza una narració (RON) utilitzant unes categories d’anàlisi
de text (RA)
Els professors i l’alumnat usen RR de diferents nivell.
Sols alguns elements de les RRMM es redescriuen: els que el
professor-a vol resaltar.
Les 4 primeres RRMM són naturals en els humans, les RRAA,
objecte de l’ensenyament, són difícils i costoses d’aprendre.
 Principis de l’aprenentatge (OCDE, 2012)
1. L’alumnat és el centre de l’aprenentatge
2. L’aprenentatge es realitza en un entorn social
3. Les emocions són part essencial de
l’aprenentatge
4. L’ensenyament ha de tenir en compte les
diferències individuals
5. L’aprenentatge requereix activitat i esforç
6. L’avaluació contínua afavoreix l’aprenentatge
7. L’aprenentatge implica aplicar els coneiximents a
noves situacions