Psicologia de l’educació

Índex
Introducció
asignatura-75% (treballs grupals 40% i examen 35%)
Seminari- 25%

Contextos de desenvolupament
Contextos educatius
Educació formal: Institució que després de tot el procès acredita per
exemple abm un títol que s’ha assolit l’aprenentatge.
EX: una universitat
Educació informal: Es dur a terme en la vida quotidiana, no es fa en un
centre educatiu però més o menys és estructurat.
EX: mitjans de comunicació

Dimensions:
1- Teórica i explicativa: Fer teories de com s’apren millor
2- Projectiva o tecnologica: Fa procediments, estratègies i models de
planificació i intervenció adequats.
3- Pràctica: Intervé en problemes concrets que sorgeixen en un procés
educatiu.

Àmbits d’intervenció
Àmbit escolar

- IES (departament d’orientació, comissió d’atenció a la diversitat, Aules

obertes, docència, .. )
- Escoles d’Educació Especial
- Gabinets privats (centres de diagnòstic i tractament de les dificultats
d’aprenentatge. Orientació vocacional,...)
- Formació del professorat; assessorament en centres educatius
- Educació d’adults (programa pre.par, inserció sociolaboral..)
 - Docència CFGS i CFGM; Universitats
- Recerca educativa

Altres àmbits:
- Àmbit sociocultural: museus...
- Àmbit sòciocomunitari: fundacions, associacions, ONGs, promoció
educativa local, orientació, formació i inserció de col·lectius en risc de
marginació social...
- Àmbit de serveis socials: EAIAs, Espai Familiar, centres d’atenció a
menors, centres oberts, centres ocupacionals per a discapacitats,
centres d’acollida...
- Àmbit de la salut: formació en centres hospitalaris, centres de dia,
CDIAPs (centres de desenvolupament i atenció precoç)’,..
- Àmbit empresarial: formació, e-learning, gestió del coneixement,
desenvolupament de continguts formatius (plataformes virtuals i
materials multimèdia)...
- Àmbit editorial: assessorament pedagògic als autors de textos i
materials educatius...
- Àmbit del lleure: esplais, activitats extraescolars, ludoteques...
- Àmbit dels mitjans de comunicació: disseny i desenvolupament
de programes educatius i recreatius..

Tipus de serveis:

Serveis Educatius de zona:

- CRPs: Centres de Recursos Pedagògics
- EAPs: Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (per als
profes)
- ELICs: Equips de Recolzament i Assessorament en Llengua,
- Interculturalitat i Cohesió Social (per a immigrants)

Serveis Educatius específics:

 - CREDA: Centres de recursos educatius per a persones amb
discapacitat auditiva (per a sordos o semisordos)
- CREDV: Centres de recursos educatius per a persones amb
discapacitat visual. (per s ciegos o semiciegos)
- CRETDIC: Centres de recursos educatius per alumnes amb
trastorns del desenvolupament i trastorns de conducta. (per a nens
conflictius)
- UTACs: Unitats Tècniques en Comunicació Alternativa i
Augmentativa (discapacitat motora) (centre privat).

Serveis educatius de suport curricular:

- CdA: Camps d’Aprenentatge (depenen de la zona per aprendre coses

específiques)
EX: A Olot s’aprenen coses sobre volcans
- CERISE: Centre de recursos pedagògics específics de suport a la
innovació i la recerca educativa

Origens
1- La psicologia filosòfica i la teoria educativa (fins el 1890
aprox)
2- La psicologia científica i els orígens de la psicologia de
l’educació (1890-1920 aprox): ÀMBIT PSICOMÈTRIC

3- La psicologia de l’educació: disciplina nuclear de la teoria

educativa (1920-1955 aprox): ÀMBIT EVOLUTIU

4- La psicologia de l’educació i l’aproximació

multidisciplinària a l’estudi dels fenòmens educatius (des
de 1955 aprox): ÀMBIT APRENENTATGE
Mòdels teòrics
- Model psicoanalític o psicodinàmic: Freud, Anna Freud, Melannie
Klein, Erich Fromm,..
- Model conductista: Watson, Thorndike, Paulov, Skinner, Eysenk,
Bandura,...
- Model humanístic: Carl Rogers, Maslow, ...
- Model cognitiu: Processament de la informació (Norman, Mayer);
Genetista - cognitivista (Piaget, Case ),...
- Model constructivista: Constructivistes cognitius i constructivistes
socioculturals: Ausubel, Vigotski, Brunner, Gagné, Feuerstein, Rivas,
Genovard, Beltrán, Coll,...
- Model sistèmic: 1 – Escola estructural i estratègica.; 2 – Escola de
Milà; .3 – Mental Reaserch Institute. Paul Watzlawick,...
- Model naturalista o ecològic: M. José del Rio, Manuel Sánchez, M.
Gràcia, R. M. Vilaseca, ... Urie Bronfenbrenner, Johann Heinrich
Pestalozzi, ...
Com ens construïm
Variable psicologica:
Variable biologica: Genetica
Variable social: Entorn social

Constructivisme i educació
El context determina molt el que som

Teories de l’aprenentatge: orígens, Teoria conductista.

Teoria Conductista
1-Condicionament clàssic
2- Condicionament Operant
3- Aprenentatge per observació / imitació

Conductisme Constructivisme
-La conducta s’explica per -La conducta s’explica per estats i
l’existència de determinats estímuls. processos mentals i per la interacció
Negació dels estats i dels processos social
mentals
-El subjecte és reproductiu i estàtic. -El subjecte és productiu i dinàmic.
L’home és una tabula rasa: es
desprecien les diferències individual
-L’objecte d’estudi és el canvi de L’objecte d’estudi és el procés de
conducta (allò observable construcció de significats
Aprenentatge per associació: E-R. El -Aprenentatge per reestructuració a
reforçament és un requisit de partir de la interacció sociocultural
l’aprenentatge (negociació de significats)
-Equipotencialitat: les lleis de - Atenció a la diversitat
l’aprenentatge són igualment
aplicables a tots els ambients,
espècies i individus
Ambientalisme: l’aprenentatge -Les característiques dels individus,
sempre és iniciat i controlat per dels contextos on aprenen i del que
l’ambient. Caràcter passiu del han d’aprendre (el “contingut”)
organisme modulen el procés d’aprenentatge i el
producte
Les teories del processament de la informació
- Rumelhart i Norman
- Les teories del processament humà de la informació són una de
les moltes teories cognitivistes.
- Intenten explicar el procés d’aprenentatge en termes d’estats
mentals i representacions mentals.
- Diferència en relació a les teories conductuals: el centre d’interès
són les representacions mentals i no les conductes observables

Idees principals
1- El procés d’aprenentatge és un procés mitjançant el qual es modifiquen els
coneixements del subjecte.
2- El procés d’aprenentatge no consisteix en sumar o acumular dades o
conceptes, sinó en organitzar-los adequadament.
3- Els coneixements que el subjecte ja té són una base imprescindible per a
poder interpretar i adquirir nous coneixements.

Les teories venen dels esquemes de coneixement

Esquemes de coneixement
Definició:
Són Unitats que serveixen per a què el subjecte
pugui filtrar, seleccionar i interpretar la informació
que li arriba i, d’aquesta manera, l’ajuden a
organitzar millor els seus coneixements globals.

Són les peces bàsiques de la construcció cognitiva-unitat

organitzativa del coneixement

Característiques:

- Els esquemes de coneixement estan formats per

“subesquemes”.
- La relació entre esquemes i subesquemes és jeràrquica,
per nivells de concreció
- Això vol dir que quan es presenta un coneixement nou a
un subjecte, es relacionarà amb el seu ordre jeràrquic.

Forma de modificarlos

1. Creixement
- Es tracta d’ampliar les informacions que es tenen.
- S’amplien les bases de dades d’un esquema preexistent.
- No es modifiquen els esquemes existents

2. Ajust
- Es tracta de modificar l’esquema sense arribar a
modificar tota l’estructura.
- Un esquema s’amplia, es generalitza o s’especifica, però
no es modifica tota l’estructura

3. Reestructuració

- Canvien totalment les estructures.

- És l’autèntic aprenentatge, doncs suposa que el
subjecte pot interpretar la realitat d’una forma nova

Teoria cognitiva-genètica de Piaget

Teoria Evolutiva
- Piaget estudia l’origen del coneixement lògic i el
desenvolupament intel·lectual dels nens des del naixement
fins l’adolescència (la classificació, la seriació, la
conservació, el nombre, la causalitat, etc)
- El desenvolupament és previ a l’aprenentatge
- Estadi Sensòrio-Motriu (0-2); Operacions Pre-Operatives (2- 7);
Operacions Concretes (7-12); Operacions Formals (12- 16…)

Idees principals
El protagonisme de l’aprenentatge és del subjecte
- El paper principal en el procés d’adquirir coneixements el té el subjecte:
- les accions del subjecte.
- No és una idea comunament acceptada en el moment en que es va
- plantejar.
Conèixer és actuar:
- Els individus coneixent actuant sobre la realitat que els envolta i
- observant les conseqüències de les seves accions.
Exemples:
- • El bebè que fa sonar un sonall
- • El nen que col·loca objectes
- • El jove que comprova la flexibilitat d’una vareta
- Actuar no implica moviment extern: actuar mentalment

Els esquemes d’acció són progressivament complexos en

funció del nivell maduratiu del subjecte.
• 1rs esquemes: esquemes reflexos.
• Progressivament es fan més elaborats i deixen de ser
accions i passen a ser representacions i altres activitats
mentals.
Si conèixer és actuar, ha d’existir una unitat que organitzi les
accions i organitzi els coneixements

“Esquemes d’acció”

Són l’estructura d’una acció. El que tota

acció té de generalitzable a d’altres accions. Permeten al subjecte
donar respostes similars davant d’estímuls similars.
Són unitats que fan de “mediadors” entre la diversitat caòtica de la
realitat i el món intern del subjecte.
EX:
- Un infant agrupa peces d’un joc per colors.
- Una nena col·loca peces geomètriques segons si són quadrats,
rectangles, triangles, etc.
- Una jove aplica la lògica proposicional per a reunir dues classes
complementàries

Modificació esquemes d’acció

1. Assimilació:
Davant d’un fet nou, un nou coneixement, el subjecte aplica un esquema
que ja té. Intenta assimilar la realitat aplicant un esquema que ja té.
(exemple: reunió)
- Diàleg entre objectes i subjecte.

2. Acomodació:
Després d’atribuir significats (esquemes) els esquemes s’adapten, es
modifiquen i canvia l’estructura cognitiva del subjecte

Teoria genetica

El coneixement s’organitza en:

1-Esquemes d’acció: actuació que va dirigida a un fi
(p.ex.succionar per trobar aliment)
3- Esquemes conceptuals: és més tardà i mitjançant
ell, el nen es representa mentalment l’acció
Assimilació i Acomodació (Equilibri = Adaptació)

Aprenentatge
El desenvolupament és fruit de:
- La interacció entre persones i objectes (quantitat i qualitat)
- El nivell cognitiu del subjecte
- El conflicte i les dificultats per superar-lo. En la mesura que
l’objecte genera un conflicte el nen aprèn del objecte. L’error crea
conflicte i per tant, és positiu per aprendre.

Paper del mestre: “dissenyador” d’entorns; estimulador

de conflictes.

Conclusions

1. Els coneixements es construeixen per la interacció constant

del subjecte amb la realitat.

2. No es tracta d’assimilar coses sinó d’anar construint formes

noves d’interpretar la realitat.

3. Per aquest motiu, el protagonisme és del subjecte. Tot està

en funció de l’estat del subjecte i del seu nivell de
desenvolupament.

Crítiques

- En els seus experiments el nen està sol i per tant, no

actua cap adult motivant o accelerant el procés:
aprenentatge solipsista
- Es poden “avançar” les etapes?
- Són aquestes etapes “universals”?

Teoría
constructivista
sociocultural:
Vigotski

Va estudiar la gènesi del

coneixement cultural i la
co-construcció
del coneixement

Funcions
psicològiques:
a) inferiors: les que compartim amb els
animals (p.ex.percepció)
b) superiors: exclusives dels éssers humans
(p.ex. consciència; el pensament, llenguatge,..)
- Els signes o sistemes de signes que regulen els processos psicològics
superiors s’han elaborat al llarg de la història, tenen un origen social.
- Els processos psicològics superiors estan mediatitzats per sistemes de
signes socialment compartits
- Llei de la doble funció: les funcions psicològiques com ara la memòria,
el pensament, etc, apareixen dues vegades en el desenvolupament.

Primer externament (a nivell social, intermental o interpsicològic) i

després internament (a nivell intramental, o intrapsicològic).

Teoria sociocultural

Les funcions psicològiques superiors apareixen mitjançant signes

(p.ex. el llenguatge) o mediadors

El llenguatge s’identifica amb pensament i precisament l’adquisició

del llenguatge permet desenvolupar el pensament, que en gran
mesura, és verbal.

El llenguatge permet:
1r) descriure el que es fa
2n) planificar el que s’ha de fer
3r) interpretar el que es fa
4t) regular i controlar el comportament

Zona de Desenvolupament Proper.

És la diferència entre el nivell del que la persona pot fer autònomament i el del
que la persona podrà fer amb l’ajuda dels altres.

Nivells de desenvolupament:

a) Nivell de desenvolupament real:

El que correspon a les capacitats que el subjecte ja ha adquirit. És el
desenvolupament ja fet.

b) Nivell de desenvolupament potencial:

El que correspon a les capacitats a les que la persona podrà accedir amb
l’ajuda, la guia i la col·laboració dels altres.
El desenvolupament potencial marca la direcció futura del desenvolupament.
La relació entre els dos nivells: és una relació dinàmica, dialèctica i complexa.
El paper del professor no és de “dissenyador” d’entorns si no de guia dels
processos d’aprenentatge en la ZDP.

- El “bon aprenentatge” precedeix el desenvolupament perquè

l’accelera
- L’ensenyament consisteix en anar creant zones de desenvolupament
proper.
- L’ensenyament no es pot quedar en el nivell de desenvolupament real
sinó que s’ha d’anticipar i anar més enllà del que és el
desenvolupament real

Teoria constructivista-aprenentatge significatiu: Ausubel

Característiques generals

1-L’aprenentatge és un procés mitjançant el qual es

modifiquen els coneixements que tenia el subjecte
(diferència en relació als conductuals).

2. Els individus disposen d’una organització cognitiva

determinada.

3. L’organització cognitiva és tant o més rica, no en funció del

nombre d’elements que la composen sinó del nombre de
relacions que s’estableixen entre aquests elements

4- Si els coneixements es relacionen entre sí, es pot concebre l’estructura

cognitiva com una sèrie de xarxes de conceptes.

5- Les xarxes de conceptes s’organitzarien de forma jeràrquica segons la

seva dificultat.

6. L’aprenentatge seria la incorporació d’un o més d’un concepte a una

xarxa de coneixements de la que ja disposa l’individu.

7. La incorporació d’un nou concepte no és una suma, sinó que és una

assimilació, doncs es modifica tota la xarxa existent

Tipus d’aprenentatge

1- Forma d’organitzar l’aprenentatge

2- Procesos que intervenen en l'aprenentatge

La diferència s’estableix en el grau de relació entre el

concepte que es presenta i la xarxa de coneixements que ja
tenia el subjecte
Condicions per a que es doni un aprenentatge
significatiu

1. Significativitat Lògica:
El material que es presenta ha de ser coherent en si mateix.
2. Significativitat Psicològica:
L’alumne ha de tenir una estructura capaç d’assimilar allò que se li
presenta.
3. Disposició favorable:
L’alumne ha de tenir una predisposició, ha de tenir una actitud
favorable a incorporar nous aprenentatges. Ha de percebre que
els podrà utilitzar autònomament i li permetran resoldre
situacions. (funcionalitat)

Avantatges de l’aprenentatge
significatiu
- L’aprenentatge significatiu es reté i es recorda
durant més de temps.
- L’aprenentatge significatiu augmenta la capacitat
d’aprendre altres materials o continguts atès que
enriqueix les estructures existents.
- Un cop oblidat, facilita l’aprenentatge subsegüent,
el reaprenentatge d’una informació original o d’una
altra de semblant.

Teoria de l’assimilació: Ausubel (anys 60)

L’aprenentatge constructiu-significatiu

Distingeix entre:
- L’aprenentatge memorístic-associatiu: no permet
establir relacions substantives entre la nova informació i la informació ja
apresa
- L’aprenentatge significatiu: suposa establir
relacions entre la informació i les pròpies representacions, coneixements
previs.
Exigències cognitives de l’aprenentatge significatiu-
constructiu (Ausubel, Novak i Hanesian, 1978)

Relatives a les tasques d’aprenentatge (Pozo 1996)

1. Basar-se més en la solució de problemes o tasques obertes que en la

realització d’exercicis.
2. Que indueixin a l’aprenent a concebre l’aprenentatge com un procés de
fer-se preguntes més
que de trobar respostes.
3. Fomentant l’activació i la presa de consciència progressiva dels seus
coneixements i la
regulació dels propis processos cognitius d’aprenentatge.
4. Centrant l’aprenentatge en el propi aprenent, de forma que el percebin
com una tasca
5. autònoma de la que han de fer-se responsables, que ha de tenir com a
meta aprendre i
profunditzar en el propi coneixement.
6. Avaluant l’aprenentatge de forma divergent, fomentant la diversitat de
resultats.
7. Dissenyant l’aprenentatge com una tasca de cooperació social.

Principis de l’ensenyament constructivista

8. Partir dels coneixements previs dels alumnes
9. Partir dels interessos dels alumnes
10.Promoure les interaccions socials de qualitat:
- els diàlegs a l’aula (ajudar a formular preguntes, ajudar a oferir
arguments,
- ensenyar a pensar, donar temps per respondre preguntes...)
 - l’aprenentatge col·laboratiu entre iguals (entendre l’aula com una
comunitat d’aprenentatge)
11. Promoure l’aprenentatge actiu i participatiu de tots els alumnes
(experimentació,
treball per projectes, racons, treball cooperatiu...)
12. El rol del docent és de guia: cal oferir ajudes ajustades a la Zona de
Desenvolupament
13. Proper de cada alumne.
14. Atendre la diversitat dels alumnes: ajustar l’ensenyament a la Zona de
Desenvolupament Proper (ZDP) de cada alumne.
15. Potenciar un enfocament global i interdisciplinari: per afavorir la
comprensió dels continguts i poder-los transferir a altres situacions.
16. Afavorir l’autonomia i la regulació dels aprenentatges (avaluació
continuada, feedback del professor i dels companys, autoavaluació
individual i/o d’equip...)
17. Afavorir un aprenentatge funcional a partir de tasques “autèntiques” on
(tasques reals i pròximes a la realitat dels estudiants) per connectar
l’escola amb la societat.
18.Afavorir l’equilibri en l’ensenyament dels diferents tipologies de
continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals): tenir en compte
la importància d’ensenyar estratègies d’aprenentatge (competència
d’aprendre a aprendre) i les habilitats socials (competència social).
Què és la Intel·ligència?
Diferències entre humans i animals?

I la Intel·ligència artificial?

- què és la inteligencia: capacitat d'adaptació, poder raonar,

resolució de problemes.
- Nosaltres tenim consciència del procés que hem fet servir per
aprendre→els animals no i la IA no
- IA utilitza algoritmes i crea textos propis i es una mica intel·ligent,
i com no té consciència no pot tenir un constant aprenentatge.
La intel·ligència canvia/augmenta al llarg de la vida?
No, la intel.ligèncai no s’hereda , només s’hereda les capcitats (visuals,
auditives…)
Es pot aprendre a ser intel·ligent?

El QI serveix per a predir el rendiment d’un

estudiant a l’escola, mentre que la
intel·ligència emocional o social serveix per
a predir el seu èxit en la vida personal?
No avaluen el rendiment acadèmic ni la projecció del futur profesional de la
persona
Hi ha més d’un tipus d'intel·ligència o la
intel·ligència és una funció general?

es torna a estructurar
les idees que ja tenim
L’intel.ligència no està dintre del cap sinó que esta
distribuida

Moltes vegades no
coincideixen
EXAMEN
Una capacitat s'hereta (s'estimulen en la primera etapa infantil)
Una habilitat s'aprèn (a partir d’una capacitat)

Tècnica, a partir d’una habilitat->Va lligada a un procediment

Estrategia, de manera conscient es posa en marxa per respondre a un
aprenentatge
Competencia: La suma de totes