Professional Documents
Culture Documents
ETAPES
Un viatge de milers de quilòmetres, sempre comença amb una primera passa (Lao Tse).
1.1 Un sistema
- Un sistema… educatiu, solar, nerviós…
- Teoria general de sistemes - bertalanffy
- Un sistema és una unitat complexa en el temps i en l’espai. El terme unitat remet al fet
que posseeix uns límits o fronteres que el separen/diferencien de tot el que no és ell.
- Complexitat de sistema → parts en relació mútua (organització-estructura).
- Sistemes oberts → el sistema educatiu és un sistema obert
- Sistema educatiu → suma de (sub)sistemes (des de l’infant/jove fins a l’aula) que
interactuen entre ells.
- Un sistema no només existeix en l’espai, també existeix en el temps.
- Canvi i comportament del sistema, estan vinculats.
- El canvi no depèn exclusivament de les pertorbacions del sistema.
- Els canvis d’estat d’un sistema (organisme) no estan específicats pels estímuls o
pertorbacions que pateix, sinó pel seu disseny - estructura.
- El sistema educatiu com a sistema obert presenta les següents característiques:
totalitat, equi-finalitat (totes les parts del sistema sumen, però no defineixen res) i
l'autoregulació.
Sistema educatiu: un sistema entre sistemes
- Escola i perspectiva sistèmica de Bronfenbrenner
- L’escola és un mesosistema: en le’scola influeixen diferents aspectes: política,
família..
- També hi ha un mesosistema, un macrosistema i un exosistema: creences,
metodologies…
1.2 Una “estructura”:
- El concepte d’estructura
- L’estructura condicionarà el sistema
L’estructura serveix per localitzar (classificar cada element en un lloc determinat), predir les
relacions entre rols, assignar funcions als rols del sistema, facilitar una cultura/política (o
impedir-la), acomplir uns objectius: eficàcia (complir els obj.), eficiència (mínims rr
disponibles) i efectivitat (si aquella política ha servit x complir o no).
Com opera l’estructura sobre el sistema?
Instrueix, corregeix, informa (com estan organitzades les estructures) i assigna recursos (van
assignats als rols).
Les 9 característiques de l’estructura en un sistema:
- Formalització: grau d’especialització, de detall, etc. on es duen a terme les funcions.
- Centralització: on es prenen les decisions, centralitzadament o en les diferents unitats.
- Jerarquia: organigrames d’un sistema
- Complexitat: quantitat de jerarquies internes que hi ha en un sistema
- Integració: si entre els sistemes de l’estructura es coneixen
- Locus d’iniciativa: el lloc on hi ha la iniciativa, d’on surt (de dalt a baix)
- Flexibilitat: capacitat que té un sistema x adaptarse a les novetats
- Accessibilitat: si hi ha barreres d’entrada o tothom hi pot accedir
- Oportunitat d’ascens: tothom té capacitat/oportunitat d’ascens?
1.3 El sistema educatiu com a sistema obert
Els sistemes organitzatius oberts tenen les següents característiques:
- Gran rotació de personal
- Ambient competitiu amb altres sistemes similars
- Interacció amb els elements externs
- Interdependència amb altres sistemes vinculats
- Estructures poc jeràrquiques i descentralitzades
- Tendència a la innovació i a l’ús de la tecnologia
- Acceptació del risc com a intrínsec
- Tenir en compte les opinions de la base
Els sistemes oberts-flexibles, que no tenen problemes a modificar l’estructura o objectius i
que tenen en compte l’ambient i l’exterior, tenen més possibilitats d’assolir els objectius en el
món actual.
SISTEMES EDUCATIUS DELS DIFERENTS PAÏSOS
Sistema educatiu Alemanya
L’autoestima dels alumnes millora molt
Pros:
Contres:
- la barrera dels 10 anys
Sistema educatiu Anglaterra
Per accedir a secundària, segons el centre hi ha diferents tipus de finançament
- Community school: escoles creades pel governs locals
- Foundations School: creades per governs locals però no amb tanta gestió, ja que tenen
com socis
- Academies: centres públics pero segueix el seu propi currículum
- Face school: segueixen un currículum general, per+o amb organització religiosa
- frree school: creades pels poder publics, i la regeixen organitzacions sense ànim de
lucre.
- City: alumnes 11 anys, orientada a ensenyaments tecnologs
- Internats, educació gratuita pero has de pagar la internitat
- Private school: privades
- Has de pasar una prova d'accés
Fortaleses: Destinacions educatives, més triades del món
Debilitats: qui governa el sistema educatiu?
Sistema educatiu Australia
Fortaleses: objectius educatius nacionals molt potents, hi ha una única línea de política a tot
l’estat. Força reconeixement internacional. Retroalimentació dels docents molt baixa. No hi
ha tanta matriculació en educació infantil
Sistema educatiu Estats units
- Molt heterogeni i molt descentralitzat
- Per a treure la ESO, hi ha diferents vies (en concret 4)
- La universitat és privada, i per accedir-hi has de fer un examen per saber el ranking on
hi hauràs d’anar.
Pros i contres: sistema molt inclusiu i molt comprensiu. És molt fàcil d’aprovar, ja que hi ha
nombroses oportunitats per aprovar.
Debilitats: no hi ha molta innovació educativa, i poca implicació familiar.
Sistema educatiu Finlandia
- Educació finançada amb fons públic. Estudis obligatoris 7-16 anys
Fortaleses: per accedir a la docencia, han de tenir mínim 2 graus.
Pros: l’atenció individualitzada és molt potent. Molta autonomía en la definició de
currículum.
Debilitats: estigmatització dels alumnes amb necessitats. La felicitat dels alumnes és molt
baixa
Sistema educatiu de França
Fortaleses: educació infantil al ministeri
Alta centralització
Debilitats: població immigrant té dificultat d’accés
Sistema educatiu d’Itàlia
Debilitats: fracàs escolar, l’educació terciària és molt feble, diferències entre nord i sud
(diferències territorials)
Sistema educatiu de Suècia
Fortaleses: administracions locals gran influència en el sistema educatiu, 100% de les escoles
finances amb diners públics.
Debilitats: alta segregació social a les escoles, docents molt cremats.
Conceptes suec de l’amor.
Sistema educatiu d'Espanya
Fortaleses: autonomia dels centres, gran percentatge de persones adultes amb grau
universitari.
Debilitats: marc normatiu canviant, fracàs escolar elevat, accés de treball fora de l’escola
(accés de càrrega). Només es pot repetir al final del cicle.
Descripció de Catalunya
- Població: 7,441 milions d’habitants
- Superfície 32.108 km2
- Llengua pròpia: Català
- Altres llengües oficials – Castellà – Occità
- Capital: Barcelona. 1,609 milions d’habitants.
- Organització política
– Primer autogovern: Comtats catalans (segle X)
– Darrer autogovern
- Estatut d’autonomia, 1981 i 2006
- Comunitat autònoma dins el Reino de España
- Democràcia parlamentària
- 131r president de la Generalitat: Joaquim Torra i Pla
Aquest sistema de finançament posa les escoles privades concertades en una situació difícil:
- D’una banda, han assumit l’obligació d’impartir els ensenyaments concertats en condicions
de gratuïtat;
- De l’altra, la seva continuïtat depèn totalment del suport econòmic de les famílies que les
han escollit per a l’educació dels seus fills.
- Actualment el síndic de greuges junt amb el Departament d’Educació han acceptat que
existeix infra-finançament i s’està cercant una solució dialogada
Avaluació de centres educatius per part del Departament: AVAC
- En el marc de l’Ofensiva de país a favor de l’èxit educatiu: impuls de la cultura avaluativa i
el retiment de comptes com a eines bàsiques per a la millora.
- Objectiu del Pla director de la Inspecció : avançar en la cultura d’autoavaluació dels centres,
aplicar el sistema d’indicadors de centre (SIC), assessorar els centres en l’ús d’aquestes dades
per tal d’elaborar propostes d’actuació que permetin la millora de l'organització i gestió del
centre, així com dels resultats educatius dels alumnes.
- L’avaluació de centres, vinculada a l’exercici de l’autonomia, ha de tenir en compte els
indicadors de progrés del propi centre, els resultats o rendiments educatius de l’alumnat, les
condicions d’equitat, la pràctica inclusiva i dades relatives a l’abandonament escolar.
Així mateix, l’avaluació d’un centre és un referent a tenir en compte en l’avaluació de
l’exercici de la funció directiva i l’avaluació de l’exercici de la funció docent.
- La Inspecció d’Educació té atribuïda normativament la funció de supervisar i avaluar els
centres educatius i controlar l’assoliment dels objectius definits en els projectes educatius i en
els plans d’actuació.
AVAC. Definició
- L’avaluació anual de centre (AVAC) comporta una valoració anual dels centres sobre el
nivell d’assoliment dels seus objectius i de la millora dels seus resultats, tenint en compte
l’anàlisi del Sistema d’Indicadors de Centre (SIC). També ha de prendre en consideració
aspectes relacionats amb la supervisió de les memòries i de les programacions generals
anuals de centres.
- L’AVAC implica avaluar l’eficiència del centre tenint en compte tres dimensions:
• Rendiment acadèmic de l’alumnat del centre segons les avaluacions internes i
externes.
• Objectius del centre: assoliment i planificació. Valorant el nivell d'eficàcia del centre
i la planificació basada en objectius, indicadors i actuacions.
• Condicions d’equitat. Valorant el plantejament, actuacions i resultats del centre pel
que fa a l’abandonament/absentisme, convivència i inclusió.
- Correspon a cada inspector efectuar una valoració anual i global del centre sobre el nivell
d’assoliment dels objectius que el propi centre s’hagués establert i de la millora dels seus
resultats.
- De l’aplicació de l’AVAC, se’n deriva un informe d’inspecció que es tramet al centre, amb
indicació de valoracions i propostes de millora.
- En l’informe final s’inclou una valoració tot reconeixent a cadascun dels centres un nivell
d’eficiència, en una escala de l’1 al 4, segons el seu grau d’assoliment dels objectius i
l’evolució en la millora dels resultats del centre, en relació amb la mitjana d’altres centres de
la mateixa tipologia:
• Nivell 1: Grau baix d’assoliment dels objectius i resultats del centresensiblement
inferiors a la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
• Nivell 2: Grau mitjà-baix d’assoliment dels objectius i resultats del centre
lleugerament inferiors a la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
• Nivell 3: Grau mitjà-alt d’assoliment dels objectius i resultats del centre superiors a
la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
• Nivell 4: Grau alt d’assoliment dels objectius i resultats del centre significativament
superiors a la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
Procediment d’intervenció dels seguidors:
- Anàlisi documental. Revisió de la memòria del curs anterior i de la programació general
anual del curs, informes de processament del SIC (anual i evolutiu). Revisió de les diferents
actuacions de supervisió i/o avaluació realitzades per la IE i programes en què participa el
centre, així com altres actuacions d’avaluació que s’hagin realitzat. Consideració de l’informe
AVAC emès el curs anterior.
- Entrevistes direcció i membres de l’equip directiu.
- Visites d’aula, si escau.
- Valoració global del centre educatiu, a partir de l’anàlisi de 3 dimensions: rendiments
educatius, assoliment d’objectius i condicions d’equitat.
- Elaboració d’un document de retorn al centre amb la valoració final del nivell d’eficiència
del centre (escala 1 a 4) i les valoracions i propostes per a la millora.
- Reunió amb l’equip directiu per comentar i analitzar conjuntament les propostes de millora.
- Els inspectors en cap faran tramesa als directors dels centres dels documents de retorn de
l’actuació realitzada.
Criteris comuns de valoració:
Per a la valoració global del centre educatiu (nivell 1 a 4), es tenen en compte tres
dimensions:
I. Rendiment acadèmic del centre, a partir dels resultats dels alumnes obtinguts en
avaluacions externes de final d’etapa i dels resultats de les avaluacions acadèmiques del
centre. Les dades obtingudes a través del SIC situen cada centre en un dels nivells (1 a 4), en
funció dels rendiments acadèmics obtinguts per altres centres de la mateixa titularitat
(pública/privada), tipologia (complexitat centres A/B/C) i on s’imparteixin elsmateixos
ensenyaments (primària/secundària).
II. Valoració sobre els objectius de centre: assoliment i planificació Es té en compte el grau
d’assoliment dels objectius propis de centre, mitjançant la comprovació d’evidències del seu
assoliment, així com el nivell de concreció i planificació d’objectius i actuacions, posant
èmfasi en aquells que tinguin relació amb la millora dels resultats del centre en l’aprenentatge
dels alumnes.
III. Valoració de les condicions d’equitat del centre. La valoració d’aquesta dimensió es
determina en funció de tres paràmetres: abandonament /absentisme, convivència i inclusió.
Objectius de la LOMLOE:
- Renovar l’ordenament del sistema educatiu - Millorar els resultats
- Millorar l’equitat i la inclusió - Proporcionar una educació de qualitat per a tothom
Principis de la llei:
- l’Educació bàsica té com a finalitat el desenvolupament dels coneixements i competències
bàsics.
- Personalització de l’aprenentatge inclusió educativa i atenció a la diversitat.
- Foment de l’aprenentatge al llarg de la vida.
- Desenvolupament de les capacitats d’aprendre, aprendre a ser, aprendre a fer i aprendre a
conviure.
Eixos transversals:
Aprenentatge competencial i personalitzat - educació digital - perspectiva de gènere i
coeducació - educació en valors cívics, promoció de la seva ciutadania activa - educació per
al desenvolupament sostenible (agenda 2030).
La LOMLOE d’un cop d’ull
Educació infantil:
Dos cicles: 0-3 anys i 3-6 anys, tots dos amb caràcter educatiu
Tres àrees: coneixement en harmonia, descobriment i exploració de l’entorn, comunicació i
representació de la realitat.
Educació primària:
Tres cicles: 1r-2n, 3r-4t i 5è-6è
Àrees: català, castellà, anglès, mates, medi (natural i social i cultural), educació fisica,
educació en valors cívics i ètics (5è o 6è), educació artística (música o plàstica) i religió. Les
administracions podran afegir una segon allengua estrangera.
Les àrees instrumentals hauran de tenir una consideració especial.
Principis pedagògics:
Es potenciarà l’aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu en totes les àrees.
Es posarà un èmfasi especial en l’atenció a la diversitat i el seguiment individualitzat. Plans
de reforç i enrriquiment curricular.
Amb l’objectiu de fomentar la integració de les competències, es dedicarà un temps de
l’horari lectiu per al treball de projectes significatius per l’alumnat i a la resolució
col·laborativa de problemes per reforçar l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la
responsabilitat.
Es treballarà en totes es àrees: comprensió lectora, expressió oral i escrita, creació artística,
comunicació audiovisual, competència digital, foment de la creativitat i l’esperit científic,
educació per al consum responsable i el desenvolupament sostenible, educació per a la salut i
educació emocional i en valors.
Avaluació del diagnòstic en acabar el 4t curs, avaluació competencial a càrrec de les
administracions educatives i caràcter censal. Tot això com a objectiu per orientar i informar
als centres.
A la ESO( Educació Secundària Obligatòria):
Principis pedagògics: Es potenciarà l’aprenentatge competencial, autònom, significatiu i
reflexiu en totes les àrees.
Es posarà èmfasi en l’atenció a la diversitat i el seguiment individualitzat. Plans de reforç i
enrriquiment curricular.
A Catalunya, d’acord amb l’enfocament competencial, desapareixen els continguts clau i les
dimensions del curriculum anterior.
En totes les matèries es treballarà la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual, la competència digital, l’emprenedoria, el foment de l’esperit
científic, l’educació per a la salut, també la sexual, educació emocional i en valors, formació
estètica i creativitat.
1r, 2n i 3r d’ESO:
En tots els cursos s’impartiràn les matèries de: català, castellà, anglès, mates, geo i història,
bio i geologia, fíq, ef.
Almenys una en cada curs: plàstica i música
Almenys una en un curs: tecno
En un curs: educació en valors cívics i ètics
Optatives d’oferta obligatòria en tots els cursos: segona llengua estrangera.
Optatives d’oferta obligatòria en almenys un curs: cultura clàssica
Optatives d’oferta no obligatòria: treball monogràfic, projecte interdisciplinari i/o servei a la
comunitat.
En altres casos es pot fer religió
Avaluació de diagnòstic: en acabar el segon curs, avaluació competencial, a càrrec de les
administracions educatives, caràcter censal.
Objectiu orientar i informar als centres.
4t d’ESO:
Obligatòries: català, castellà, mates, anglès. geo i història, ef i educació en valors cívics i ètics
si no s’ha inclòs en algun curs anterior.
L’alumnat ha de triarne 3: bio i geo, fiq, digitalització, tecno, eco i emprenedoria, expressió
artística, formació i orientació personal i professional, llatí, música i segona llengua
estrangera.
Optatives: les definiran les comunitats autònomes, tindràn en compte la continuïtat amb 1r i
3r, alguna pot agafar la fomra de treball monogràfic, projecte interdisciplinari i/o servei a la
comunitat.
Batxillerat:
Organització de les àrees o matèries per àmbits Les àrees i matèries es poden agrupar en àmbits
com a unitats predeterminades a criteri del centre
Criteris d’avaluació de les àrees i matèries per Criteris d’avaluació vinculats a les
cicles (EP) o cursos (ESO) competències específiques per cicles (EP) i per
cicles o agrupament de cursos (ESO)
Continguts Sabers
Principals novetats a l’educació bàsica
Només 1 matèria més que a l’últim cicle EP → reducció del nombre de matèries a 1r i 2n
d’ESO.
Increment de l’autonomia de centre → possibilitat de creació d’àmbits, fracció horària de
gestió autònoma i aprenentatge basat en situacions
Què es consolida a l’educació bàsica?
- Aprenentatge basat en competències: criteris d’avaluació - competències específiques i
situacions, reptes i problemes
- Funció formativa de l’avaluació: autoregulació dels aprenents, diversitat d’instruments i
estratègies, informes trimestrals amb valoracions qualitatives, qualificació final expressada en
graus d’assoliment en competències i escoltar la veu dels alumnes.
- Inclusió i personalització dels aprenentatges: mesures i suports per a tot l’alumnat,
personalització, pla de suport individualitzat, orientació educativa i acció tutorial i matèries
optatives i projectes.
- Autonomia de centre: reforç de l’autonomia per organitzar ensenyaments, creació d’àmbits
d’àrees i matèries i increment d’hores per projectes propis.
- Reforçament de les competències que tenen un component transversal: els elements
curriculars de les àrees i matèries també les incorporen.
- Concepció globalitzada dels aprenentatges: ODS i ciutadania global i local.
El decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica és un instrument per…
1. Reorganitzar el projecte de centre perquè sigui més personalitzat, globalitzat i
competencial.
2. Repensar per part de l’equip docent els processos d’aprenentatge basant-se en els sis
vectors.
3. Avançar cap a una avaluació que faciliti la millora dels aprenentatges.
EDUCACIÓ INFANTIL (1r C i 2n C)
Una mestra és la brúixola que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en
els infants (E.Garrisson).
Introducció
El sistema educatiu comprèn 4 etapes: educació infantil, primària, secundària i
post-obligatòria. La infantil abarca dos sector: el primer cicle dels 0 als 2 anys i el segon cicle
dels 3 als 5 i NO són obligatoris.
Projecte educatiu d’escoles d’educació infantil:
- El projecte educatiu és el document marc que ha de regir la intervenció educativa del
centre.
- Components
Programació de curs i unitat didàctica què és i quins components té
La programació d’aula:
- Elements cabdals
- La necessitat de consens i treball en equip
- La revisió posterior
La participació de la família i la carta de compromís educatiu:
- Participació de les AMPAs
- El rol de la direcció
- I què passa en la realitat?
La participació de la família i la carta de compromís educatiu:
- La participació de les AMPAs
- El rol de la direcció
- I què passa en la realitat?
Educació infantil model antic
- Educació infantil de 1r cicle: normativa aplicable:
llei 12/2009 → LEC
Decret 282/2006 → requisits del centre del 1r cicle ed.inf.
Decret 101/2010 → ordenació dels ensenyaments del 1r cicle (regula com han de ser
els ensenyaments, curriculum)
Decret 102/2010 → decret d’autonomia de centres
LOMLOE →
Nou decret →
*el decret de currículum és un decret llei*
Curriculum. Objectius (I):
– Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent
al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i
sentiments.
– Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn
immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en
el grup.
– Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i
higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals
quotidianes i en els espais que li són habituals
– Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del
moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
Curriculum. Objectius (II):
– Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant
l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià
– Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies
vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
– Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través
d’un incipient joc simbòlic
– Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic
Curriculum. Àrees:
- Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres: és un procés maduratiu
- Àrea de descoberta de l’entorn: exploració dels elements naturals, adonar-se de que hi
ha un entorn on hi pot gaudir
- Àrea de comunicació i llenguatges: la part oral és fonamental però cada cop s’està
perdent més degut a l’ús de la tecnologia… i a conseqüència, la menor estimulació de
la parla fora de l’aula
Avaluació del 1r cicle:
- La importància de l'observació: per seguidament poder elaborar informes qualitatius.
- La por a posar per escrit: por a equivocar-se
- Documents prescriptius:
Educació infantil de 2n cicle:
Curriculum: àrees compartides amb 1r cicle (descoberta d’un mateix i els altres, de l’entorn,
comunicació i llenguatge), la tutora d’educació infantil i les capacitats a assolir pels infants,
l’àrea de comunicació… eina clau, línia de centre i per últim la descoberta d’un mateix i les
emocions.
Organització: ambients (crear contextos on l'alumne tria lliurement on vol anar), racons
(espais d’interacció dins l’aula), tallers, treballs per projectes, centres d’interès…
Avaluació:
- Caràcter regulador: ha de tenir incidència en el procés educatiu
- Continua: integrada en tots els moments del procés d’ensenyament aprenentatge
- Positiva: valora els progressos individuals
- Integrada i diversa: forma part de la dinàmica de l’escola i té en compte diferents
fonts d’informació
- Qualitativa: explica l’evolució dels infants sense qualificar-los ni etiquetar-los
- Participativa i participada: implica tota la comunitat educativa
Documents d’avaluació:
● Documents oficials d’avaluació:
- Fitxa de dades bàsiques:
- Dades identificatives de l’infant
- Centres on l’alumne ha estat escolaritzat
- Dades mèdiques o psicopedagògiques rellevants
- Model elaborat pel Departament d’Ensenyament
- Resum d’escolarització. Segon cicle d’educació infantil
- Anys d’escolarització i centres on l’infant ha estat escolaritzat
- Model elaborat pel Departament d’Ensenyament
- Informe global individualitzat
- Ha de reflectir el procés educatiu seguit per l’infant i el nivell
d’adquisició dels aprenentatges bàsics
- Format a determinar per cada centre
● Documents de registre i avaluació:
- Registre anual
- Dades obtingudes en el procés d’avaluació i observació continua
- Dades més rellevants del desenvolupament de l’infant
- Mesures de suport si s’escau
- Format a determinar per cada centre
- Documents de registre
- Documents utilitzats en el registre de dades
- Format a determinar per cada centre
Criteris d’avaluació
Capacitat (infinitiu) + contingut (substantiu) + context/característiques desitjables (“a través
de”, “a partir de”...)
- Ha de referir-se a la capacitat que es formula a la competència a través d’allò que ha de fer
l’alumne.
- Ha d’expressar el contingut o objecte de l’acció.
- Ha d’evidenciar de quina manera s’acredita l’aprenentatge formulat a la competència.
- Una competència pot tenir diversos criteris d'avaluació.
Quin és l’aprenentatge que vol aconseguir?
Formulat a la competència específica → capacitat + contingut (condicions) + finalitat →
aprenentatge
Com demostrarà l’alumne que ha aconseguit l’aprenentatge?
formulat als criteris d’avaluació → Capacitat (infinitiu) + contingut (substantiu) +
context/característiques desitjables (“a través de”, “a partir de”...)
Quin és el grau d’aprenentatge aconseguit?
Expressats en els diversos indicadors (al decret no formulen indicadors). → cada centre els
estableix.
Gestió pedagògica
- Àmbits
□ Els centres poden establir àmbits, amb una durada anual.
□ Són organitzacions didàctiques que impliquen desenvolupar de forma integrada les
competències específiques de diferents àrees i matèries.
□ Les competències específiques i els sabers associats a elles es mobilitzaran de forma
interdisciplinària o transdisciplinària.
□ Preferentment, un àmbit ha de ser impartit per un únic docent o un equip de docents.
□ Cada centre decideix si la qualificació és la mateixa per a cada matèria de l’àmbit o no.
- Exemples d’àmbits
□ Totes les matèries en àmbits ▪ científic-tecnològic ▪ comunicatiu ▪ social i artístic
□ Matèries instrumentals independents (català, castellà, anglès, matemàtiques, educació
física). Resta de matèries, en àmbits o projectes globalitzats en una franja o dues.
- Treball per projectes
□ De caràcter interdisciplinari: eix temàtic comú a diferents matèries (l’Univers, la
comunicació...)
□ De caràcter transdisciplinari: treball a partir de projectes transversals
- Hores de gestió autònoma
□ Projecte globalitzador de caràcter transversal → Oportunitats educatives de l’entorn
(artístiques, científiques, ambientals, socials…). Opcionalitat (nombre de projectes segons
nombre de línies). Avaluació com una matèria independent.
□ Reforç d’un projecte que el centre ja desenvolupa o de nova creació (orientació i tutories,
sostenibilitat, convivència, projecte lingüístic …).
□ Reforç de les matèries i/o àmbits. 4 hores a l’ESO.
- Cicles formatius de grau bàsic
□ Obtenen simultàniament el títol de tècnic bàsic i el títol de graduat en educació secundària
obligatòria.
□ Amb caràcter general, tenen una durada de dos cursos.
□ Alumnat especialment motivat pels aprenentatges professionals i que presenti més
possibilitats d'aprenentatge i d'assoliment de les competències. Cal el consell orientador amb
aquesta indicació per part de l’equip docent en aquest sentit.
□ Haver cursat tercer de l’educació secundària obligatòria. Excepcionalment, s'hi pot accedir
després de cursar segon.
□ Àmbits comuns curriculars: comunicació i ciències socials + ciències aplicades + àmbit
professionalitzador + Educació Física.
Horaris
- Educació bàsica
□ Horari setmanal de gestió autònoma: 4 hores a educació secundària obligatòria.
□ Projectes significatius per a l’alumnat, amb un enfocament transversal i globalitzador.
□ Temps específic destinat a la lectura, de forma transversal en totes les matèries.
□ Assignació horària per cicles a secundària de 1r a 3r, i 4t.
- Batxillerat
Consultar web. Tria educativa
Gestió pedagògica
- Equips docents
1. Reunions de coordinació → Col·laboració per prevenir i atendre les necessitats educatives
de tot l’alumnat.
2. Responsables del procés d'avaluació i de l'adopció de les decisions i mesures per avançar
en l'assoliment de les competències i el desenvolupament personal i social.
3. Cada docent ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en les
àrees, matèries o àmbits en els quals intervé i dels projectes en què participa.
4. Nombre de docents que intervé en un mateix grup, el més reduït possible.
5. Treball en equip dels docents, potenciació de la pràctica reflexiva i la recerca educativa en
el context de l’acció docent.
Situacions d’aprenentatge
Què són? Escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden
utilitzar per desenvolupar aprenentatges.
En què consisteixen? Plantegen un context concret, una realitat actual, passada o previsible
en el futur, en forma de pregunta o problema que cal comprendre, a la que cal donar resposta
o sobre la que s’ha d’intervenir.
Permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit, a partir d’una
seqüència de contextos, reptes o circumstàncies del món real.
Per què un aprenentatge basat en situacions? Perquè promou l’estudi dels processos i dels
fenòmens com a entitats completes, en la seva globalitat i en el seu context real, i es
prioritzen aquelles inquietuds derivades de l’experiència.
Rol de l’alumnat. Situa a l’alumnat en una posició activa respecte del seu propi aprenentatge.
Les finalitats d’aquest aprenentatge són que l’alumnat…
- desenvolupi les competències de l’etapa.
- construeixi coneixement amb sentit.
- respongui amb eficàcia als reptes del segle XXI.
- dugui a terme simultàniament accions de diversa exigència cognitiva i habilitats de
relació, motrius i emocionals. Aquesta ens conlleva a la següent:
- Raonar, imaginar, planificar, explorar, investigar, gestionar informació i recursos,
autoregular-se, col·laborar, comunicar…
Què cal tenir en compte?
1. Els sabers de matèries per interpretar la situació plantejada
2. La incorporació de nova informació afavoreix la comprensió de la situació
3. L’acompanyament dels docents en afrontar problemes complexos
Alguns exemples…
- Tema d’interès plantejat per l’alumnat
- Problemàtica que afecta la societat o l’entorn de l’alumna
- Pregunta sobre un element de la realitat
- Manifestació creativa o artística
- Informació rellevant que cridi l'atenció de la ciutadania
- Recerca a partir d’un problema investigable
- Necessitat plantejada per un agent extern
- Dilema que cal comprendre
- Observació d’un fenomen
- Polèmica o controvèrsia entorn d’un fet
Situacions d’aprenentatge → Procés d’aprenentatge integrat: El fet més important és avaluar
els aprenentatges que es desenvolupin durant el procés → L’aprenentatge basat en situacions
pot comportar l’elaboració d’un producte: Producte cultural, servei comunitari o campanya
solidària, Disseny i execució d’accions, Lapbooks, pòsters, blogs, SITE…
Idees clau sobre l’avaluació
1. La funció reguladora de l’avaluació i el seu vincle amb el procés d’aprenentatge.
2. Els informes trimestrals tenen sobretot un caràcter qualitatiu, per detectar necessitats i
prendre decisions.
3. Les qualificacions de final de curs es continuen expressant per nivells d’assoliment
(educació bàsica).
4. L’avaluació de les competències es consolida: els criteris d’avaluació i les competències
estan estretament vinculats.
5. L’avaluació també és formativa per al professorat.
6. Les estratègies i instruments d’avaluació han de ser variats, adequats i ajustats a la
variabilitat de l’alumnat.
7. A les sessions d’avaluació s’haurà d’escoltar la veu dels aprenents.
L’avaluació vista des de la seva funció reguladora
- Què comporta desenvolupar en l’alumnat la capacitat d'autoregular-se?
- La clau de tot plegat: una bona retroalimentació.
Funcions de l’avaluació
Educació bàsica
- L’avaluació, part de l’aprenentatge
- Global Contínua Formativa
- Avenços, dificultats i mesures i suports
- Col·laboració amb docents d’EE i d’orientació educativa
- Atenció a la variabilitat de l’alumnat
- Funció formativa també per a persones docents
Batxillerat
- L’avaluació, part de l’aprenentatge
- Global Contínua Formativa
- Avenços, dificultats i mesures i suports
- Atenció educativa a l’alumnat
- Avaluació pròpia pràctica docent
- Col·laboració amb docents d’orientació educativa
Què implica desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoregular-se? Idees clau
La recerca en el camp de l’avaluació ha demostrat que els aprenentatges són més efectius
quan els aprenents:
1. Entenen clarament allò que s’espera que aprenguin.
2. Reben un feedback en relació a la qualitat i com millorar-lo.
3. Prenen decisions, sent conscients d’encerts i d’allò que els manca i autoregulant-se.
Això implica:
1. Compartir objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació.
2. Creació espais de metacognició (bones preguntes + reflexió).
3. Feedback efectiu entre docents-alumnat i alumnat-alumnat.
L’avaluació formativa forma part de la personalització dels aprenentatges
- La valoració dels alumnes està basada en avenços personals i en l’evidència que
mostren els resultats de les activitats desenvolupades.
- Les estratègies i instruments d’avaluació han de ser variats, adequats i ajustats a les
situacions.
L’avaluació vista com a activitat per comprovar què s’ha après
□ Quina relació hi ha entre les competències i els criteris d’avaluació?
□ Quines tasques i activitats són útils per a l’avaluació dels aprenentatges competencials?
□ Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències?
Quina relació hi ha entre les competències i els criteris d’avaluació?
Criteris d’avaluació ←→ Competències específiques
Indiquen el grau de consecució de la competència específica, el que s’espera que adquireixi
l’alumnat.
Són referent de l’avaluació i un element clau per (re)elaborar les programacions didàctiques.
Quines tasques i activitats són útils per a l’avaluació dels aprenentatges competencials?
Productives, vinculades a contextos reals (situacions), aporten evidències, en diferents
moments, activitats diverses, estratègies i instruments d’avaluació diversos.
Característiques dels aprenentatges competencials
- Transferibles: es poden utilitzar en contextos diferents. Tractament globalitzat dels
sabers.
- Significatius i permanents: perduren i no s’obliden de seguida. Sabers connectats.
- Productius: permeten realitzar activitats que no són exclusivament reproductives o
repetitives. Aplicats a la resolució de problemes.
- Funcionals: permeten resoldre problemes de la vida quotidiana. Vinculats a contextos
reals.
Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències?
(educació bàsica)
- Al final d’un procés d’aprenentatge (en aquest cas, un curs), i després de proporcionar
les ajudes necessàries a l’aprenent, s’ha d’obtenir una qualificació del grau
d’assoliment de les competències.
- La qualificació serà per a cada àrea, àmbit i projecte globalitzador de caràcter
transversal.
- Els resultats d’aquesta qualificació s’expressen en termes d’assoliment de les
competències.
- En el cas de l’ESO, se suprimeix l’avaluació extraordinària.
S’utilitzen els termes vigents que fan referència als nivells d’assoliment de les competències.
AE → Assoliment Excel·lent
AN → Assoliment Notable
AS → Assoliment Satisfactori
NA → No Assoliment
Avaluació de les competències transversals
Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències al
batxillerat?
□ Al final d’un procés d’aprenentatge (en aquest cas, un curs), i després de proporcionar les
ajudes necessàries a l’aprenent, s’ha d’obtenir una qualificació del grau d’assoliment de les
competències.
□ La qualificació serà per a cada matèria.
□ Els resultats d’aquesta avaluació final s’expressen en qualificacions numèriques (de l’1 al
10).
Cap a un model de sistema educatiu inclusiu