L’ESTRUCTURA DINS DEL SISTEMA EDUCATIU.

ETAPES
Un viatge de milers de quilòmetres, sempre comença amb una primera passa (Lao Tse).
1.1 Un sistema
- Un sistema… educatiu, solar, nerviós…
- Teoria general de sistemes - bertalanffy
- Un sistema és una unitat complexa en el temps i en l’espai. El terme unitat remet al fet
que posseeix uns límits o fronteres que el separen/diferencien de tot el que no és ell.
- Complexitat de sistema → parts en relació mútua (organització-estructura).
- Sistemes oberts → el sistema educatiu és un sistema obert
- Sistema educatiu → suma de (sub)sistemes (des de l’infant/jove fins a l’aula) que
interactuen entre ells.
- Un sistema no només existeix en l’espai, també existeix en el temps.
- Canvi i comportament del sistema, estan vinculats.
- El canvi no depèn exclusivament de les pertorbacions del sistema.
- Els canvis d’estat d’un sistema (organisme) no estan específicats pels estímuls o
pertorbacions que pateix, sinó pel seu disseny - estructura.
- El sistema educatiu com a sistema obert presenta les següents característiques:
totalitat, equi-finalitat (totes les parts del sistema sumen, però no defineixen res) i
l'autoregulació.
Sistema educatiu: un sistema entre sistemes
- Escola i perspectiva sistèmica de Bronfenbrenner
- L’escola és un mesosistema: en le’scola influeixen diferents aspectes: política,
família..
- També hi ha un mesosistema, un macrosistema i un exosistema: creences,
metodologies…
1.2 Una “estructura”:
- El concepte d’estructura
- L’estructura condicionarà el sistema
L’estructura serveix per localitzar (classificar cada element en un lloc determinat), predir les
relacions entre rols, assignar funcions als rols del sistema, facilitar una cultura/política (o
impedir-la), acomplir uns objectius: eficàcia (complir els obj.), eficiència (mínims rr
disponibles) i efectivitat (si aquella política ha servit x complir o no).
Com opera l’estructura sobre el sistema?
Instrueix, corregeix, informa (com estan organitzades les estructures) i assigna recursos (van
assignats als rols).
Les 9 característiques de l’estructura en un sistema:
- Formalització: grau d’especialització, de detall, etc. on es duen a terme les funcions.
- Centralització: on es prenen les decisions, centralitzadament o en les diferents unitats.
- Jerarquia: organigrames d’un sistema
- Complexitat: quantitat de jerarquies internes que hi ha en un sistema
- Integració: si entre els sistemes de l’estructura es coneixen
- Locus d’iniciativa: el lloc on hi ha la iniciativa, d’on surt (de dalt a baix)
- Flexibilitat: capacitat que té un sistema x adaptarse a les novetats
- Accessibilitat: si hi ha barreres d’entrada o tothom hi pot accedir
- Oportunitat d’ascens: tothom té capacitat/oportunitat d’ascens?
1.3 El sistema educatiu com a sistema obert
Els sistemes organitzatius oberts tenen les següents característiques:
- Gran rotació de personal
- Ambient competitiu amb altres sistemes similars
- Interacció amb els elements externs
- Interdependència amb altres sistemes vinculats
- Estructures poc jeràrquiques i descentralitzades
- Tendència a la innovació i a l’ús de la tecnologia
- Acceptació del risc com a intrínsec
- Tenir en compte les opinions de la base
Els sistemes oberts-flexibles, que no tenen problemes a modificar l’estructura o objectius i
que tenen en compte l’ambient i l’exterior, tenen més possibilitats d’assolir els objectius en el
món actual.
SISTEMES EDUCATIUS DELS DIFERENTS PAÏSOS
Sistema educatiu Alemanya
L’autoestima dels alumnes millora molt
Pros:
Contres:
- la barrera dels 10 anys
Sistema educatiu Anglaterra
Per accedir a secundària, segons el centre hi ha diferents tipus de finançament
- Community school: escoles creades pel governs locals
- Foundations School: creades per governs locals però no amb tanta gestió, ja que tenen
com socis
- Academies: centres públics pero segueix el seu propi currículum
- Face school: segueixen un currículum general, per+o amb organització religiosa
- frree school: creades pels poder publics, i la regeixen organitzacions sense ànim de
lucre.
- City: alumnes 11 anys, orientada a ensenyaments tecnologs
- Internats, educació gratuita pero has de pagar la internitat
- Private school: privades
- Has de pasar una prova d'accés
Fortaleses: Destinacions educatives, més triades del món
Debilitats: qui governa el sistema educatiu?
Sistema educatiu Australia
Fortaleses: objectius educatius nacionals molt potents, hi ha una única línea de política a tot
l’estat. Força reconeixement internacional. Retroalimentació dels docents molt baixa. No hi
ha tanta matriculació en educació infantil
Sistema educatiu Estats units
- Molt heterogeni i molt descentralitzat
- Per a treure la ESO, hi ha diferents vies (en concret 4)
- La universitat és privada, i per accedir-hi has de fer un examen per saber el ranking on
hi hauràs d’anar.
Pros i contres: sistema molt inclusiu i molt comprensiu. És molt fàcil d’aprovar, ja que hi ha
nombroses oportunitats per aprovar.
Debilitats: no hi ha molta innovació educativa, i poca implicació familiar.
Sistema educatiu Finlandia
- Educació finançada amb fons públic. Estudis obligatoris 7-16 anys
Fortaleses: per accedir a la docencia, han de tenir mínim 2 graus.
Pros: l’atenció individualitzada és molt potent. Molta autonomía en la definició de
currículum.
Debilitats: estigmatització dels alumnes amb necessitats. La felicitat dels alumnes és molt
baixa
Sistema educatiu de França
Fortaleses: educació infantil al ministeri
Alta centralització
Debilitats: població immigrant té dificultat d’accés
Sistema educatiu d’Itàlia
Debilitats: fracàs escolar, l’educació terciària és molt feble, diferències entre nord i sud
(diferències territorials)
Sistema educatiu de Suècia
Fortaleses: administracions locals gran influència en el sistema educatiu, 100% de les escoles
finances amb diners públics.
Debilitats: alta segregació social a les escoles, docents molt cremats.
Conceptes suec de l’amor.
Sistema educatiu d'Espanya
Fortaleses: autonomia dels centres, gran percentatge de persones adultes amb grau
universitari.
Debilitats: marc normatiu canviant, fracàs escolar elevat, accés de treball fora de l’escola
(accés de càrrega). Només es pot repetir al final del cicle.
Descripció de Catalunya
- Població: 7,441 milions d’habitants
- Superfície 32.108 km2
- Llengua pròpia: Català
- Altres llengües oficials – Castellà – Occità
- Capital: Barcelona. 1,609 milions d’habitants.
- Organització política
– Primer autogovern: Comtats catalans (segle X)
– Darrer autogovern
- Estatut d’autonomia, 1981 i 2006
- Comunitat autònoma dins el Reino de España
- Democràcia parlamentària
- 131r president de la Generalitat: Joaquim Torra i Pla

Sistema educatiu. Tipus de centres

Els centres educatius es classifiquen
en públics i privats.
- Públics: la titularitat
correspon a una administració
pública
- Privats: Correspon a una
persona física o jurídica
- Privats concertats: Centre
privat amb ensenyaments
sostinguts a fons públics.

Els ensenyaments que s’imparteixen són:

- educació infantil - formació professional
- educació primària - ensenyament d'idiomes
- educació secundària obligatòria - ensenyaments artístics
- programes de formació i inserció - ensenyaments esportius
- batxillerat - educació d'adults
Centres i ensenyaments:
Llar d'infants → 1r cicle d'educació infantil
Parvulari → 2n cicle d'educació infantil
Escola → 2n cicle d'educació infantil i educació primària
Institut → educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional
Secció d’educació secundària → educació secundària obligatòria
Institut escola → 2n cicle d'educació infantil, educació primària, educació secundària
obligatòria i batxillerat
Centre integrat → educació primària, educació secundària, batxillerat i ensenyaments de
música i dansa
Centre o aula d’adults → ensenyaments per a persones adultes
Escola d’arts → ensenyaments d'arts plàstiques i disseny
Conservatori o centre professional de música o de dansa → ensenyaments professionals i
superiors de música o de dansa
Escoles oficials d'idiomes → ensenyaments d'idiomes
Zones escolars rurals → ensenyaments d'idiomes
Escola d'educació especial → 2n cicle d'educació infantil, educació primària i educació
secundària obligatòria quan els alumnes requereixen una escolarització específica
Objectius del sistema educatiu
- El català, com a llengua vehicular
- La inclusió educativa
- La innovació metodològica i didàctica
- El plurilingüisme
- La personalització de l’aprenentatge
- L'emprenedoria
- La cultura de l'avaluació
- La formació contínua
- La implicació i el compromís de la família en l'escolarització
- La relació del centre i l'entorn
- La prevenció i la reducció de l'absentisme i l'abandó escolar
- L’avaluació per competències
La Constitució ho preveu, i la legislació vigent ho ha establert així: en l’actualitat, en el
nostre país hi ha dos tipus d’escoles, segons el seu origen.
ESCOLES:
- PÚBLIQUES Creades pels poders públics
- PRIVADES Creades per la iniciativa social
Les escoles privades han estat creades per persones jurídiques de caràcter privat (fundacions,
bisbats, congregacions religioses, parròquies, cooperatives, associacions, etc.) o bé per
persones físiques, en el marc de la llibertat d’ensenyament (CE, 27).
D’escoles creades per la iniciativa social o privades, també n’hi ha de dos tipus:
- ESCOLES PRIVADES Sostingudes amb fons públics: són les ESCOLES
CONCERTADES
- NO sostingudes amb fons públics: són les ESCOLES PRIVADES «PRIVADES»
Els concerts tenen per finalitat facilitar a les escoles privades la prestació del servei d’interès
públic de l’educació. I, alhora, garantir a les famílies l’exercici del dret de lliure elecció
d’escola en la mesura del possible.
L’EDUCACIÓ, un servei d’interès públic prestat per:
ESCOLES PÚBLIQUES i ESCOLES CONCERTADES. Amb els dos tipus d’escoles es
garanteix: Dret de tothom a l’educació, Dret d’escollir el tipus d’educació, Dret de lliure
elecció d’escola.
No obstant això, l’expressió «escola concertada» s’aplica a molts centres docents en els quals
no tota l’oferta educativa pot ser gratuïta per a les famílies, per dos motius:
- Ni tots els nivells d’ensenyament de l’escola han pogut accedir al règim de concerts (Llar
d’Infants i Batxillerats);
- Ni els nivells d’ensenyament concertats reben un finançament públic que en garanteixi la
gratuïtat (Infantil, Primària i ESO).
Les escoles amb algun nivell concertat tenen molta importància, ja que s’hi educa més del
40% de l’alumnat, de Catalunya (n’hi ha més en les escoles públiques).
CARÀCTER PROPI de l’escola cristiana:
PROJECTE EDUCATIU que s'expressa a través de:
- L’ORIENTACIÓ GLOBAL dels ensenyaments curriculars que són objecte de concert
- L’OFERTA D’ACCIONS formatives extracurriculars i d’altres serveis escolars
ENSENYAMENTS CURRICULARS (objecte de concert), Activitats educatives
complementàries, Serveis escolars, Activitats educatives extraescolars
En una escola concertada que té un caràcter propi, les activitats educatives complementàries
• Formen part del projecte educatiu que s’ofereix a les famílies dels alumnes.
• Complementen la formació bàsica que s’aconsegueix amb els ensenyaments obligatoris
objecte de concert.
• Són finançades pels pares dels alumnes, ja que no són objecte de concert amb
l’Administració educativa.
Quan els pares escullen una escola concertada per als seus fills, es dóna per suposat que
desitgen que aquests participin en les activitats educatives complementàries.
DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT I DELS RECURSOS PÚBLICS A Catalunya:
Alumnat escola pública 58% alumnes, 75,7% recursos
Alumnat escola concertada 42% alumnes, 24,3% recursos

Aquest sistema de finançament posa les escoles privades concertades en una situació difícil:
- D’una banda, han assumit l’obligació d’impartir els ensenyaments concertats en condicions
de gratuïtat;
- De l’altra, la seva continuïtat depèn totalment del suport econòmic de les famílies que les
han escollit per a l’educació dels seus fills.
- Actualment el síndic de greuges junt amb el Departament d’Educació han acceptat que
existeix infra-finançament i s’està cercant una solució dialogada
Avaluació de centres educatius per part del Departament: AVAC
- En el marc de l’Ofensiva de país a favor de l’èxit educatiu: impuls de la cultura avaluativa i
el retiment de comptes com a eines bàsiques per a la millora.
- Objectiu del Pla director de la Inspecció : avançar en la cultura d’autoavaluació dels centres,
aplicar el sistema d’indicadors de centre (SIC), assessorar els centres en l’ús d’aquestes dades
per tal d’elaborar propostes d’actuació que permetin la millora de l'organització i gestió del
centre, així com dels resultats educatius dels alumnes.
- L’avaluació de centres, vinculada a l’exercici de l’autonomia, ha de tenir en compte els
indicadors de progrés del propi centre, els resultats o rendiments educatius de l’alumnat, les
condicions d’equitat, la pràctica inclusiva i dades relatives a l’abandonament escolar.
Així mateix, l’avaluació d’un centre és un referent a tenir en compte en l’avaluació de
l’exercici de la funció directiva i l’avaluació de l’exercici de la funció docent.
- La Inspecció d’Educació té atribuïda normativament la funció de supervisar i avaluar els
centres educatius i controlar l’assoliment dels objectius definits en els projectes educatius i en
els plans d’actuació.
AVAC. Definició
- L’avaluació anual de centre (AVAC) comporta una valoració anual dels centres sobre el
nivell d’assoliment dels seus objectius i de la millora dels seus resultats, tenint en compte
l’anàlisi del Sistema d’Indicadors de Centre (SIC). També ha de prendre en consideració
aspectes relacionats amb la supervisió de les memòries i de les programacions generals
anuals de centres.
- L’AVAC implica avaluar l’eficiència del centre tenint en compte tres dimensions:
• Rendiment acadèmic de l’alumnat del centre segons les avaluacions internes i
externes.
• Objectius del centre: assoliment i planificació. Valorant el nivell d'eficàcia del centre
i la planificació basada en objectius, indicadors i actuacions.
• Condicions d’equitat. Valorant el plantejament, actuacions i resultats del centre pel
que fa a l’abandonament/absentisme, convivència i inclusió.
- Correspon a cada inspector efectuar una valoració anual i global del centre sobre el nivell
d’assoliment dels objectius que el propi centre s’hagués establert i de la millora dels seus
resultats.
- De l’aplicació de l’AVAC, se’n deriva un informe d’inspecció que es tramet al centre, amb
indicació de valoracions i propostes de millora.
- En l’informe final s’inclou una valoració tot reconeixent a cadascun dels centres un nivell
d’eficiència, en una escala de l’1 al 4, segons el seu grau d’assoliment dels objectius i
l’evolució en la millora dels resultats del centre, en relació amb la mitjana d’altres centres de
la mateixa tipologia:
• Nivell 1: Grau baix d’assoliment dels objectius i resultats del centresensiblement
inferiors a la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
• Nivell 2: Grau mitjà-baix d’assoliment dels objectius i resultats del centre
lleugerament inferiors a la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
 • Nivell 3: Grau mitjà-alt d’assoliment dels objectius i resultats del centre superiors a
la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
• Nivell 4: Grau alt d’assoliment dels objectius i resultats del centre significativament
superiors a la mitjana d’altres centres de la mateixa tipologia.
Procediment d’intervenció dels seguidors:
- Anàlisi documental. Revisió de la memòria del curs anterior i de la programació general
anual del curs, informes de processament del SIC (anual i evolutiu). Revisió de les diferents
actuacions de supervisió i/o avaluació realitzades per la IE i programes en què participa el
centre, així com altres actuacions d’avaluació que s’hagin realitzat. Consideració de l’informe
AVAC emès el curs anterior.
- Entrevistes direcció i membres de l’equip directiu.
- Visites d’aula, si escau.
- Valoració global del centre educatiu, a partir de l’anàlisi de 3 dimensions: rendiments
educatius, assoliment d’objectius i condicions d’equitat.
- Elaboració d’un document de retorn al centre amb la valoració final del nivell d’eficiència
del centre (escala 1 a 4) i les valoracions i propostes per a la millora.
- Reunió amb l’equip directiu per comentar i analitzar conjuntament les propostes de millora.
- Els inspectors en cap faran tramesa als directors dels centres dels documents de retorn de
l’actuació realitzada.
Criteris comuns de valoració:
Per a la valoració global del centre educatiu (nivell 1 a 4), es tenen en compte tres
dimensions:
I. Rendiment acadèmic del centre, a partir dels resultats dels alumnes obtinguts en
avaluacions externes de final d’etapa i dels resultats de les avaluacions acadèmiques del
centre. Les dades obtingudes a través del SIC situen cada centre en un dels nivells (1 a 4), en
funció dels rendiments acadèmics obtinguts per altres centres de la mateixa titularitat
(pública/privada), tipologia (complexitat centres A/B/C) i on s’imparteixin elsmateixos
ensenyaments (primària/secundària).
II. Valoració sobre els objectius de centre: assoliment i planificació Es té en compte el grau
d’assoliment dels objectius propis de centre, mitjançant la comprovació d’evidències del seu
assoliment, així com el nivell de concreció i planificació d’objectius i actuacions, posant
èmfasi en aquells que tinguin relació amb la millora dels resultats del centre en l’aprenentatge
dels alumnes.
III. Valoració de les condicions d’equitat del centre. La valoració d’aquesta dimensió es
determina en funció de tres paràmetres: abandonament /absentisme, convivència i inclusió.

NEUROCIÈNCIA I SABATES: APORTACIONS CLAU DE LA NEUROCIÈNCIA

DINS L’ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU
10 Principis clau del neurodocent:
1. Tenir en compte el cervell (reptilià-mamífer-humà) del que ens parlen o des del que parlem
(i regular així la gestió d’aula)
Cerebro triuno: neocortex: razonamiento y reflexión, cerebro límbico:emociones, percepción
no consciente y cerebro reptiliano: instinto, supervivencia.
El model triun: neocortex, limbic i reptilià
El nostre cervell és fruit de l’evolució
Als dos primers (reptilià i mamífer) els podem considerar com una unitat. aquests cervells
primitius, instintiu i emocional, són els primers a actuar.
- Cervell instintiu (reptilià):
- Delimitació i defensa del territori, en llenguatge humà: casa, parella, fills, cotxe,
amics, creences, idees
- Aspectes generals de sexualitat
- Determinació de la jerarquia social
- Generació i manteniment dels ritus socials: batejos, casaments, religió, etc.
- Control de les funcions vitals
- Nostàlgia
- Resistència al canvi
- Cervell emocional (mamífer):
- Instint maternal / paternal - Emocions
- Capacitat d'aprenentatge - Curiositat, joc, experimentació
- Cervell racional (humà):
- Lògica i Matemàtica - Iniciativa i voluntat
- Lectura - Discerniment de les idees
- Llenguatge - Oïda Musical
- Interpretació dels fets - Creativitat
- Capacitat d'introspecció - Llenguatge gestual...
– I un element exclusiu humà: La cerca de la transcendència
El cervell humà té com a pilars els lòbuls prefrontals.
2. El cervell és un (i únic), però especialitzat, emprar els dos hemisferis no només l’estil d’un
d’ells (aprenentatge multisensorial - diferents canals - i multidisciplinar - IM…competències,
talents…-)
3. Reforçar les xarxes hebbianes, interconnectant conceptes des d’aprenentatges diferents
(IM?) que generen més connexions (neuroplasticitat), si activem una part activem les
interconnectades.
4. Neurones mirall: contagiar ambients, emocions positives (ressonància emocional positiva
del docent), aplicar simulacions (role playing…)... I contagiar “cervell predominant” -
Rizzolati, UdParma, 1995.
5. Generar entorns ressonants d’aprenentatge (espais positius a on hi hagi seguretat personal i
social, a nivell emocional: experiències cristal·litzadores).
6. Incorporar sistemes de recompensa cerebral: reptes que activin neurotransmissors (D.A.S)
7. Incorporar experiències que connectin amb la supervivència per al nostre cervell (real o
social).
8. Incorporar el moviment (físic o mental: con de Dale), és a dir que participi el cos… Més
xarxes relacionades (més aprenentatge).
9. A nivell metodològic, es valida:
- L’aprenentatge cooperatiu/col·laboratiu (cervell social),
- Educar en la realitat, en experiències reals és que virtuals
- La gamificació (com a element de recompensa cerebral, entorn ressonant positiu,
supervivència virtual, experiència social)
- The Fun Theory
10. Atenció, concentració i estrés: Stress Performance Connection
*Tipos de estrés: Eustress i distress*
David Bueno (video): la creativitat, no tots els nens han de passar pel mateix patró ja que tots
son diferents. S’ha d’estimular la creativitat amb els recursos i contextos educatius, en les
metodologies, en l'experimentació, primerament per part del professor i aplicar-ho als seus
alumnes. La música i l’art ajuden molt.
 NEUROEDUCACIÓ I ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU
Introducció nova normativa
La LOMLOE.. llei orgànica de la modificació Orgànica d’Educació.
*S’ha deixat un any de marge per a la seva implementació, hi ha centres que la posaran en
pràctica el curs 23-24. Aquesta implementació és gradual, hi ha cursos que actualment
segueixen curriculum LOMLOE i l’any que ve s’hi adaptarà la resta que encara segueix la
pauta del curriculum antic.*

Objectius de la LOMLOE:
- Renovar l’ordenament del sistema educatiu - Millorar els resultats
- Millorar l’equitat i la inclusió - Proporcionar una educació de qualitat per a tothom
Principis de la llei:
- l’Educació bàsica té com a finalitat el desenvolupament dels coneixements i competències
bàsics.
- Personalització de l’aprenentatge inclusió educativa i atenció a la diversitat.
- Foment de l’aprenentatge al llarg de la vida.
- Desenvolupament de les capacitats d’aprendre, aprendre a ser, aprendre a fer i aprendre a
conviure.
Eixos transversals:
Aprenentatge competencial i personalitzat - educació digital - perspectiva de gènere i
coeducació - educació en valors cívics, promoció de la seva ciutadania activa - educació per
al desenvolupament sostenible (agenda 2030).
La LOMLOE d’un cop d’ull
Educació infantil:
Dos cicles: 0-3 anys i 3-6 anys, tots dos amb caràcter educatiu
Tres àrees: coneixement en harmonia, descobriment i exploració de l’entorn, comunicació i
representació de la realitat.
Educació primària:
Tres cicles: 1r-2n, 3r-4t i 5è-6è
Àrees: català, castellà, anglès, mates, medi (natural i social i cultural), educació fisica,
educació en valors cívics i ètics (5è o 6è), educació artística (música o plàstica) i religió. Les
administracions podran afegir una segon allengua estrangera.
Les àrees instrumentals hauran de tenir una consideració especial.
Principis pedagògics:
Es potenciarà l’aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu en totes les àrees.
Es posarà un èmfasi especial en l’atenció a la diversitat i el seguiment individualitzat. Plans
de reforç i enrriquiment curricular.
Amb l’objectiu de fomentar la integració de les competències, es dedicarà un temps de
l’horari lectiu per al treball de projectes significatius per l’alumnat i a la resolució
col·laborativa de problemes per reforçar l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la
responsabilitat.
Es treballarà en totes es àrees: comprensió lectora, expressió oral i escrita, creació artística,
comunicació audiovisual, competència digital, foment de la creativitat i l’esperit científic,
educació per al consum responsable i el desenvolupament sostenible, educació per a la salut i
educació emocional i en valors.
Avaluació del diagnòstic en acabar el 4t curs, avaluació competencial a càrrec de les
administracions educatives i caràcter censal. Tot això com a objectiu per orientar i informar
als centres.
A la ESO( Educació Secundària Obligatòria):
Principis pedagògics: Es potenciarà l’aprenentatge competencial, autònom, significatiu i
reflexiu en totes les àrees.
Es posarà èmfasi en l’atenció a la diversitat i el seguiment individualitzat. Plans de reforç i
enrriquiment curricular.
A Catalunya, d’acord amb l’enfocament competencial, desapareixen els continguts clau i les
dimensions del curriculum anterior.
En totes les matèries es treballarà la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual, la competència digital, l’emprenedoria, el foment de l’esperit
científic, l’educació per a la salut, també la sexual, educació emocional i en valors, formació
estètica i creativitat.
1r, 2n i 3r d’ESO:
En tots els cursos s’impartiràn les matèries de: català, castellà, anglès, mates, geo i història,
bio i geologia, fíq, ef.
Almenys una en cada curs: plàstica i música
Almenys una en un curs: tecno
En un curs: educació en valors cívics i ètics
Optatives d’oferta obligatòria en tots els cursos: segona llengua estrangera.
Optatives d’oferta obligatòria en almenys un curs: cultura clàssica
Optatives d’oferta no obligatòria: treball monogràfic, projecte interdisciplinari i/o servei a la
comunitat.
En altres casos es pot fer religió
Avaluació de diagnòstic: en acabar el segon curs, avaluació competencial, a càrrec de les
administracions educatives, caràcter censal.
Objectiu orientar i informar als centres.
4t d’ESO:
Obligatòries: català, castellà, mates, anglès. geo i història, ef i educació en valors cívics i ètics
si no s’ha inclòs en algun curs anterior.
L’alumnat ha de triarne 3: bio i geo, fiq, digitalització, tecno, eco i emprenedoria, expressió
artística, formació i orientació personal i professional, llatí, música i segona llengua
estrangera.
Optatives: les definiran les comunitats autònomes, tindràn en compte la continuïtat amb 1r i
3r, alguna pot agafar la fomra de treball monogràfic, projecte interdisciplinari i/o servei a la
comunitat.
Batxillerat:

Un nou curriculum. Tres idees clau:

Educació infantil i primària: Educació secundària obligatòria i batxillerat:
- Aprenentatge competencial i personalitzat - Perfil de sortida
- Educació per al desenvolupament sostenible - Elements curriculars prescriptius
- Educació digital - Elements curriculars orientatius

1. Quina mena de persona volem ajudar a desenvolupar amb l’educació bàsica

obligatòria?
Competències clau que s’han d’adquirir de la Unió Europea:
- Competència en comunicació lingüística (CCL)
- Competència plurilingüe i pluricultural (CP)
- Competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia (STEM)
- Competència digital (CD)
- Competència personal social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)
- Competència ciutadana (CC)
- Competència emprenedora (CE)
- Competència en consciència i expressió cultural (CCEC)
Aquestes competències clau es concreten en el perfil de sortida de l’alumnat amb l’objectiu
que aquest sàpiga mobilitzar els aprenentatges per resoldre els reptes del nostre temps i
desenvolupar.
- Una actitud responsable pel que fa a la crisi mediambiental
- Un consum responsable
- Uns hàbits de vida saludables
- Sensibilitat per detectar situacions d’inequitat i exclusió
- La capacitat per resoldre conflictes de manera pacífica
- Una actitud crítica pel que fa a la societat actual en particular a la cultura digital
- La creativitat davant la incertesa
- El respecte i el gaudir de la diversitat personal i cultural
- El sentiment de pertànyer a un projecte col·lectiu
- Unes habilitats que li permetin seguir aprenent al llarg de la vida
Les competències de la LOMLOE son un conjunt integrat de coneixements, capacitats i
actituds.
El perfil de sortida és el que connecta les competències clau i els reptes del segle XXI per
definir què s’espera que l’alumnat hagi desenvolupat en finalitzar l’educació obligatòria
atenent la recomanació de la UE.

2. Quines són les competències i els aprenentatges que s’han de garantir?

Per a cada àrea o matèria es determinen → les competències específiques que cal
desenvolupar → Es relacionen amb les competències clau i amb el perfil de sortida → Els
saber bàsics/continguts l’aprenentatge dels quals és necessari per adquirir les competències
→ Coneixements, destreses i actituds → Els criteris d’avaluació que indiquen els
acompliments que s’esperen per part de l’alumnat.
3. Com es fa?
Mitjançant l’aprenentatge contextualitzat en situacions d’aprenentatge.
Nou curriculum a Catalunya. Una oportunitat per aprendre amb sentit
Cronograma:
- Desembre 2020 → Publicació llei orgànica LOMLOE
- Març 2021 → Constitució dels equips de treball decret Catalunya
- Novembre 2021 → Primer esborrany decret Catalunya
- Gener 2022 - Març 2022 → Aportacions dels centres educatius
- Març 2022 → Publicació dels Reials decrets estatals
 - Març 2022 - Abril 2022 → Segon esborrany amb les aportacions dels centres
- Abril 2022 - Juliol 2022 → Tràmit legal del nou decret
- Juny 2022 - Agost 2022 → Esborrany del nou decret al DOGC
- 20 setembre 2022 → Aprovat el curriculum dels ensenyaments de batxillerat i el
govern l’aprova.
- 23 setembre 2022 → Aprovada l’ordre on s’estableix el curriculum de la formació
instrumental per a les persones adultes.
- 27 setembre 2022 → El govern aprova el decret de l’educació bàsica
Per què un nou currículum?
- Marc normatiu i calendari d’aplicació definit per la LOMLOE
- A Catalunya ho entenem com una oportunitat per:
- Visualitzar normativament el que ja fem, reconèixer-ho i aprofundir-hi
- Donar més instruments als centres per resoldre les problemàtiques curriculars
que tenen plantejades
- Donar entitat pròpia als ensenyaments de batxillerat en la seva component
formadora i orientadora
- Actualitzar els ensenyaments per als reptes del S.XXI
- Decret com a instrument, importància de l’acompanyament i els recursos.
Sis vectors a l’educació bàsica
1. Aprenentatges competencials 4. Qualitat de l’educació de les llengües
2. Perspectiva de gènere 5. Benestar emocional
3. Universalitat 6. Ciutadania democràtica i consciència global
1. Aprenentatges competencials → Un curriculum que s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge
profund i funcional que es pot utilitzar en entorns diferents, perdura al llarg del temps i
permet resoldre problemes en tota mena de contextos.
2. Perspectiva de gènere → Un curriculum dissenyat amb aquesta per fer efectiva l’educació
integral de les persones, trencar amb els estereotips de gènere i l’assignació de rols en funció
del sexe i gènere i superar les desigualtats i discriminacions i eradicar la violència.
3. Universalitat del currículum → Un per a tothom que incorpora el disseny universal per a
l’aprenentatge i la personalització dels aprenentatges, perquè tothom tingui accés a l’educació
marcant el camí cap a la inclusió efectiva i l’èxit educatiu i amb una concepció coherent i
integrada de l’educació bàsica.
4. Qualitat de l’educació de les llengües → Un curriculum que garanteix el domini de la
llengua per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar i compartir el coneixement,
conformar una determinada manera de veure i entendre el món, oberta i respectuosa amb les
diferències i relacionar-nos amb els altres en un context plurilingüe i intercultural.
5. Benestar emocional → Un currículum amb especial atenció al benestar emocional
d’infants i joves que abasta l’experiència subjectiva de sentir-se bé en harmonia i amb
tranquil·litat, que contempla l’experiència personal de satisfacció amb un mateix i que ajuda
a fer front a les dificultats i superar-les en positiu.
6. Ciutadania democràtica i consciència global → Un curriculum que promou la ciutadania
democràtica i la consciència global amb voluntat d’educar persones crítiques i compromeses
en la millora del seu entorn des d’una consciència local i global per assolir una societat més
justa democràtica i equitativa. Persones també, capaces de promoure canvis i afrontar els
reptes que impliquen els ODS i preparades per treballar col·laborativament en equip amb
respecte i actitud constructiva.
Principals novetats a l’educació bàsica

Curriculum 2015 Curriculum 2022

Competències bàsiques Competències clau i perfil competencial de

sortida

Organització de les àrees o matèries per àmbits Les àrees i matèries es poden agrupar en àmbits
com a unitats predeterminades a criteri del centre

Competències bàsiques d’àrees o matèries Competències específiques d’àrees o matèries

Dimensions (agrupacions de competències Desapareixen

bàsiques d’àrees o matèries)

Continguts clau Desapareixen

Criteris d’avaluació de les àrees i matèries per Criteris d’avaluació vinculats a les
cicles (EP) o cursos (ESO) competències específiques per cicles (EP) i per
cicles o agrupament de cursos (ESO)

Gradació per nivells d’assoliment Desapareixen

Continguts Sabers
Principals novetats a l’educació bàsica
Només 1 matèria més que a l’últim cicle EP → reducció del nombre de matèries a 1r i 2n
d’ESO.
Increment de l’autonomia de centre → possibilitat de creació d’àmbits, fracció horària de
gestió autònoma i aprenentatge basat en situacions
Què es consolida a l’educació bàsica?
- Aprenentatge basat en competències: criteris d’avaluació - competències específiques i
situacions, reptes i problemes
- Funció formativa de l’avaluació: autoregulació dels aprenents, diversitat d’instruments i
estratègies, informes trimestrals amb valoracions qualitatives, qualificació final expressada en
graus d’assoliment en competències i escoltar la veu dels alumnes.
- Inclusió i personalització dels aprenentatges: mesures i suports per a tot l’alumnat,
personalització, pla de suport individualitzat, orientació educativa i acció tutorial i matèries
optatives i projectes.
- Autonomia de centre: reforç de l’autonomia per organitzar ensenyaments, creació d’àmbits
d’àrees i matèries i increment d’hores per projectes propis.
- Reforçament de les competències que tenen un component transversal: els elements
curriculars de les àrees i matèries també les incorporen.
- Concepció globalitzada dels aprenentatges: ODS i ciutadania global i local.
El decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica és un instrument per…
1. Reorganitzar el projecte de centre perquè sigui més personalitzat, globalitzat i
competencial.
2. Repensar per part de l’equip docent els processos d’aprenentatge basant-se en els sis
vectors.
3. Avançar cap a una avaluació que faciliti la millora dels aprenentatges.
 EDUCACIÓ INFANTIL (1r C i 2n C)
Una mestra és la brúixola que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en
els infants (E.Garrisson).
Introducció
El sistema educatiu comprèn 4 etapes: educació infantil, primària, secundària i
post-obligatòria. La infantil abarca dos sector: el primer cicle dels 0 als 2 anys i el segon cicle
dels 3 als 5 i NO són obligatoris.
Projecte educatiu d’escoles d’educació infantil:
- El projecte educatiu és el document marc que ha de regir la intervenció educativa del
centre.
- Components
Programació de curs i unitat didàctica què és i quins components té
La programació d’aula:
- Elements cabdals
- La necessitat de consens i treball en equip
- La revisió posterior
La participació de la família i la carta de compromís educatiu:
- Participació de les AMPAs
- El rol de la direcció
- I què passa en la realitat?
La participació de la família i la carta de compromís educatiu:
- La participació de les AMPAs
- El rol de la direcció
- I què passa en la realitat?
Educació infantil model antic
- Educació infantil de 1r cicle: normativa aplicable:
llei 12/2009 → LEC
Decret 282/2006 → requisits del centre del 1r cicle ed.inf.
Decret 101/2010 → ordenació dels ensenyaments del 1r cicle (regula com han de ser
els ensenyaments, curriculum)
Decret 102/2010 → decret d’autonomia de centres
LOMLOE →
Nou decret →
*el decret de currículum és un decret llei*
Curriculum. Objectius (I):
– Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent
al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i
sentiments.
– Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn
immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en
el grup.
– Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i
higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals
quotidianes i en els espais que li són habituals
– Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del
moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
Curriculum. Objectius (II):
– Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant
l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià
– Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies
vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
– Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través
d’un incipient joc simbòlic
– Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic
Curriculum. Àrees:
- Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres: és un procés maduratiu
- Àrea de descoberta de l’entorn: exploració dels elements naturals, adonar-se de que hi
ha un entorn on hi pot gaudir
- Àrea de comunicació i llenguatges: la part oral és fonamental però cada cop s’està
perdent més degut a l’ús de la tecnologia… i a conseqüència, la menor estimulació de
la parla fora de l’aula
Avaluació del 1r cicle:
- La importància de l'observació: per seguidament poder elaborar informes qualitatius.
- La por a posar per escrit: por a equivocar-se
- Documents prescriptius:
Educació infantil de 2n cicle:
Curriculum: àrees compartides amb 1r cicle (descoberta d’un mateix i els altres, de l’entorn,
comunicació i llenguatge), la tutora d’educació infantil i les capacitats a assolir pels infants,
l’àrea de comunicació… eina clau, línia de centre i per últim la descoberta d’un mateix i les
emocions.
Organització: ambients (crear contextos on l'alumne tria lliurement on vol anar), racons
(espais d’interacció dins l’aula), tallers, treballs per projectes, centres d’interès…
Avaluació:
- Caràcter regulador: ha de tenir incidència en el procés educatiu
- Continua: integrada en tots els moments del procés d’ensenyament aprenentatge
- Positiva: valora els progressos individuals
- Integrada i diversa: forma part de la dinàmica de l’escola i té en compte diferents
fonts d’informació
- Qualitativa: explica l’evolució dels infants sense qualificar-los ni etiquetar-los
- Participativa i participada: implica tota la comunitat educativa
Documents d’avaluació:
● Documents oficials d’avaluació:
- Fitxa de dades bàsiques:
- Dades identificatives de l’infant
- Centres on l’alumne ha estat escolaritzat
- Dades mèdiques o psicopedagògiques rellevants
- Model elaborat pel Departament d’Ensenyament
- Resum d’escolarització. Segon cicle d’educació infantil
- Anys d’escolarització i centres on l’infant ha estat escolaritzat
- Model elaborat pel Departament d’Ensenyament
- Informe global individualitzat
- Ha de reflectir el procés educatiu seguit per l’infant i el nivell
d’adquisició dels aprenentatges bàsics
- Format a determinar per cada centre
● Documents de registre i avaluació:
- Registre anual
- Dades obtingudes en el procés d’avaluació i observació continua
- Dades més rellevants del desenvolupament de l’infant
- Mesures de suport si s’escau
 - Format a determinar per cada centre
- Documents de registre
- Documents utilitzats en el registre de dades
- Format a determinar per cada centre

NOU CURRÍCULUM A INFANTIL I PRIMÀRIA

Després entrarem al currículum antic que es pot estar donant a infantil i després a primària.
Arquitectura del nou currículum a educació infantil
1 única etapa educativa amb identitat pròpia (dels 0 als 6 anys) → 1r cicle escola bressol o
llar d’infants i 2n cicle.
- Inici de les competències clau
- Finalitat i objectius
- Eixos de desenvolupament i aprenentatge: fan a l’infant ésser capaç de:
- créixer amb seguretat i confiança
- que es comuniqui amb diferents llenguatges
- que descobreixi l’entorn amb curiositat
- que formi part de la diversitat del món que l’envolta
- Capacitats
- Criteris d’avaluació
- Sabers 1r cicle/2n cicle
*Exemple Eix 1: Un infant que creix amb autonomia i confiança*
Capacitat: Viure les emocions, expressar i reconèixer sentiments i necessitats, per anar
creixent en benestar emocional i seguretat afectiva
Criteris d’avaluació final etapa:
- Expressar progressivament les necessitats i els desitjos derivats de les pròpies emocions,
adquirint confiança i seguretat afectiva i emocional
- Demanar, acceptar i oferir ajuda, establint relacions afectives positives, de manera lliure,
segura i respectuosa, en moments de la vida quotidiana.
Sabers 1r Cicle:
- Manifestació i expressió de necessitats, sentiments i sensacions a través del diàleg corporal
Sabers 2r Cicle:
- Col·laboració i ajuda mútua en diferents contextos i moments de vida quotidiana.
Arquitectura del nou currículum a l’educació bàsica
Competències clau. Perfil competencial de sortida: situacions d’aprenentatge que engloben
competències específiques i criteris d’avaluació juntament amb sabers.
Competències clau per a l’educació bàsica
- Matemàtica, ciències, tecnologia i enginyeria
- Comunicació lingüística
- Plurilingüe
- Consciència i expressió culturals
Totes aquestes comprenen: digitalitat, personal, social i d’aprendre a aprendre, emprenedora i
ciutadana.
● Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA):
○ Autoregulació de l’aprenentatge
○ Autoconeixement i autoestima
○ Benestar emocional
○ Col·laboració i negociació
○ Treball en equip
● Competència digital (CD):
○ Habilitats tecnològiques i digitals
○ Cooperació, hàbits, civisme i identitat digital
● Competència ciutadana (CC):
○ Ciutadania i convivència democràtica
○ Consciència global i sostenibilitat
○ Tractament globalitzat de problemes complexos
● Competència emprenedora (CE):
○ Iniciativa personal i emprenedoria
○ Pensament crític
○ Pensament creatiu
○ Recerca i resolució de problemes
○ Gestió de la informació i comunicació
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (CCL)
- En completar l’educació primària, l’alumne o alumna
CCL1. Expressa fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de forma oral, escrita o
signada, amb claredat i adequació a diferents contextos quotidians del seu entorn personal,
social i educatiu, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i
respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per construir vincles
personals.
- En completar l’educació bàsica, l’alumne o alumna
CCL1. S'expressa de forma oral, escrita o signada amb coherència, correcció i adequació als
diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa
i respectuosa tant per a intercanviar informació i crear coneixement, com per construir vincles
personals.
- En completar el batxillerat, l'alumne o l'alumna…
CCL1. S'expressa de forma oral, escrita i multimodal amb fluïdesa, coherència, correcció i
adequació als diferents contextos socials i acadèmics, i participa en interaccions
comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa tant per intercanviar informació, crear
coneixement i argumentar les seves opinions com per establir i tenir cura de les relacions
interpersonals.
COMPETÈNCIA PERSONAL, SOCIAL I D'APRENDRE A APRENDRE (CPSAA)
- En completar l’educació primària, l’alumne o alumna
CPSAA1. És conscient de les pròpies emocions, idees i comportaments personals i empra
estratègies per gestionar-les en situacions de tensió o conflicte, adaptant-se als canvis i
harmonitzant per assolir els seus propis objectius.
- En completar l’educació bàsica, l’alumne o alumna
CPSAA1. Regula i expressa les seves emocions enfortint l'optimisme, la resiliència,
l'autoeficàcia i la recerca de propòsit i motivació cap a l'aprenentatge, per gestionar els reptes
i canvis i harmonitzarlos amb els seus propis objectius.
- En completar el batxillerat, l'alumne o l'alumna…
CPSAA1. Enforteix l'optimisme, la resiliència, l'autoeficàcia i la recerca d'objectius de
manera autònoma per fer-ne eficaç l'aprenentatge.
Format redactat de les competències específiques, criteris d’avaluació i sabers
Arquitectura de l’educació bàsica i el batxillerat:
Competències clau. Perfil de sortida / Àrea o matèria: Competència específica, criteris
d’avaluació i sabers.
Format → Capacitat + contingut (condicions) + finalitat = aprenentatge
Exemple → Competència específica 1 (Matemàtiques primària): Traduir problemes i
interpretar situacions quotidianes fent-ne una representació matemàtica personal a través de
conceptes, eines i estratègies per analitzar-ne els elements més rellevants.

Format → Capacitat (infinitiu) + contingut (substantiu) + context/característiques desitjables

(“a través de”, “a partir de”...)
Exemple → Criteri d’avaluació 1, 3r cicle (Matemàtiques primària):
1.1 Interpretar i reformular de forma verbal i gràfica, problemes i situacions de la vida
quotidiana, responent a les preguntes plantejades o fent noves preguntes.
Criteris d’avaluació
Capacitat (infinitiu) + contingut (substantiu) + context/característiques desitjables (“a través
de”, “a partir de”...)
- Ha de referir-se a la capacitat que es formula a la competència a través d’allò que ha
de fer l’alumne.
- Ha d’expressar el contingut o objecte de l’acció.
- Ha d’evidenciar de quina manera s’acredita l’aprenentatge formulat a la competència.
- Una competència pot tenir diversos criteris d'avaluació.
Format → Acció + contingut + context
Exemple → Sabers 3r cicle (matemàtiques primària). Realització d’estimacions i
aproximacions raonades de quantitats en contextos de resolució de problemes.
Quin és l’aprenentatge que es vol aconseguir? formulat a la competència específica →
capacitat + contingut (condicions) + finalitat = aprenentatge
Com demostrarà l’alumne que ha aconseguit l’aprenentatge? formulats als criteris
d’avaluació → capacitat (inf.) + contingut (subst.) + context/caract. desitj. (a través de…)
Quin és el grau d’aprenentatge aconseguit? expressats en els diversos indicadors (al decret
no formulen indicadors) → cada centre estableix els indicadors.
Gestió pedagògica
Creació d’àmbits:
- Els centres poden establir àmbits, amb una durada anual.
- Són organitzacions didàctiques que impliquen desenvolupar de forma integrada les
competències específiques de diferents àrees i matèries.
- Les competències específiques i els sabers associats a elles es mobilitzaran de forma
interdisciplinària o transdisciplinària.
- Preferentment, un àmbit ha de ser impartit per un únic docent o un equip de docents.
- Cada centre decideix si la qualificació és la mateixa per a cada matèria de l’àmbit o
no.
Hores de gestió autònoma:
- Projecte globalitzador de caràcter transversal.
- Oportunitats educatives dels entorns d’aprenentatge col·laboratius, oberts i
transversals.
- Reforç d’un projecte que el centre ja desenvolupa o de nova creació(orientació i
tutories, sostenibilitat, convivència, projecte lingüístic …).
- Reforç de les àrees o àmbits, en cas que s’hagin creat.
Horaris
El temps a l’educació infantil:
Tot el temps és educatiu… el temps un element flexible, temps que garanteixi el benestar i
temps amb sentit.
Educació bàsica:
- Horari setmanal de gestió autònoma: 4,5 hores a educació primària i 4 hores a
l’educació secundària.
- Projectes significatius per a l’alumnat, amb un enfocament transversal i globalitzador.
- A l’educació primària, en cada curs, ha d’haver-hi una dedicació diària mínima de
trenta minuts destinats a la promoció de l’hàbit lector.
- A l’educació secundària, en cada curs, ha d’haver-hi un temps específic setmanal per
a la promoció de l’hàbit lector.
Equips docents
1. Reunions de coordinació.
Col·laboració per prevenir i atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat.
2. Responsables del procés d'avaluació i de l'adopció de les decisions i mesures per
avançar en l'assoliment de les competències i el desenvolupament personal i social.
3. Cada docent ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en
les àrees, matèries o àmbits en els quals intervé i dels projectes en què participa.
4. Nombre de docents que intervé en un mateix grup, el més reduït possible.
5. Treball en equip dels docents, potenciació de la pràctica reflexiva i la recerca
educativa en el context de l’acció docent.
Situacions d’aprenentatge
Què són? Escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden
utilitzar per desenvolupar aprenentatges.
En què consisteixen? Plantegen un context concret, una realitat actual, passada o previsible
en el futur, en forma de pregunta o problema que cal comprendre, a la que cal donar resposta
o sobre la que s’ha d’intervenir.
Permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, àrea, matèria o àmbit, a partir
d’una seqüència de contextos, reptes o circumstàncies del món real.
Per què un aprenentatge basat en situacions? Perquè promou l’estudi dels processos i dels
fenòmens com a entitats completes, en la seva globalitat i en el seu context real i es prioritzen
aquelles inquietuds derivades de l’experiència.
Rol de l’alumnat: Situa a l’alumnat en una posició activa respecte del seu propi aprenentatge.
Les finalitats d’aquest aprenentatge són que l’alumnat…
- Desenvolupi les competències apropiades de l’etapa.
- Construeixi coneixement amb sentit.
- Respongui amb eficàcia als reptes del segle XXI.
- Dugui a terme simultàniament accions de diversa exigència cognitiva i habilitats de relació,
motrius i emocionals.
- Raonar, imaginar, planificar, explorar, investigar, gestionar informació i recursos,
autoregular-se, col·laborar, comunicar…
Què cal tenir en compte?
1. Els sabers d’àrees o matèries per interpretar la situació plantejada.
2. La incorporació de nova informació afavoreix la comprensió de la situació.
3. El fet d’afrontar problemes complexos ha d’anar de la mà de les persones docents.
Alguns exemples:
- Tema d’interès plantejat per l’alumnat
- Problemàtica que afecta la societat o l’entorn de l’alumna
- Pregunta sobre un element de la realitat
- Manifestació creativa o artística
- Informació rellevant que cridi l'atenció de la ciutadania
- Recerca a partir d’un problema investigable
- Necessitat plantejada per un agent extern
- Dilema que cal comprendre
- Observació d’un fenomen
- Polèmica o controvèrsia entorn d’un fet
Situacions d’aprenentatge → Procés d’aprenentatge integrat: El fet més important és avaluar
els aprenentatges que es desenvolupin durant el procés → L’aprenentatge basat en situacions
pot comportar l’elaboració d’un producte: Producte cultural, servei comunitari o campanya
solidària, Disseny i execució d’accions, Lapbooks, pòsters, blogs, SITE…
Idees clau sobre l’avaluació
1. La funció reguladora de l’avaluació i el seu vincle amb el procés d’aprenentatge.
2. Els informes trimestrals tenen sobretot un caràcter qualitatiu, per detectar necessitats i
prendre decisions.
3. Les qualificacions de final de curs es continuen expressant per nivells d’assoliment
(educació bàsica).
4. L’avaluació de les competències es consolida: els criteris d’avaluació i les competències
estan estretament vinculats.
5. L’avaluació també és formativa per al professorat.
6. Les estratègies i instruments d’avaluació han de ser variats, adequats i ajustats a la
variabilitat de l’alumnat.
7. A les sessions d’avaluació s’haurà d’escoltar la veu dels aprenents.
L’avaluació vista des de la seva funció reguladora
- Què comporta desenvolupar en l’alumnat la capacitat d'autoregular-se?
- La clau de tot plegat: una bona retroalimentació.
Educació infantil
Criteris d’avaluació:
- Global, contínua i formativa
- Finalitat: millora processos de desenvolupament
- Integrada: en la dinàmica habitual de l’aula o estança
Eines principals del procés d’avaluació:
- La conversa
- L’observació directa, atenta i sistemàtica
- La documentació pedagògica
Seguiment i avaluació:
1r cicle educació infantil:
- En la incorporació al primer cicle entrevista individual amb la família.
- Com a mínim 1 entrevista al llarg del curs.
- Es pot completar el traspàs d’informació a les famílies amb altres suports que recullin
l’evolució de l’infant.
2n cicle educació infantil:
- En la incorporació al segon cicle entrevista individual amb la família.
- Com a mínim 1 entrevista personal al llarg del primer o el segon trimestre.
- Com a mínim 1 informe qualitatiu escrit abans de finalitzar el curs.
Documents oficials d’avaluació:
1. Fitxa de dades bàsiques: Les dades del centre, les personals, les acadèmiques i les
d’escolarització.
2. Resum d’escolarització individual: Recull les dades del centre, les personals i el
temps d’escolarització.
3. Informe Global individualitzat. Només en cas de trasllat durant el 2n Cicle: L’ha
d’elaborar el centre i ha de reflectir el procés i si és el cas les mesures i suports.
Com compartim el seguiment i l’avaluació amb les famílies?
- Informes qualitatius escrits
- Entrevistes individuals
- Reunions col·lectives
Educació bàsica
- L’avaluació, part de l’aprenentatge.
- Global Contínua Formativa.
- Avenços, dificultats i mesures i suports.
 - Col·laboració amb docents d’EE i d’orientació educativa.
- Atenció a la variabilitat de l’alumnat.
- Funció formativa també per a persones docents.
Què implica desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoregular-se?
La recerca en el camp de l’avaluació ha demostrat que els aprenentatges són més efectius
quan els aprenents:
1. Entenen clarament allò que s’espera que aprenguin.
2. Reben un feedback en relació a la qualitat i com millorar-lo.
3. Prenen decisions, sent conscients d’encerts i d’allò que els manca i autoregulant-se.
Això implica:
1. Compartir objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació.
2. Creació espais de metacognició(bones preguntes + reflexió).
3. Feedback efectiu entre docents-alumnat i alumnat-alumnat.
L’avaluació formativa forma part de la personalització dels aprenentatges.
- La valoració dels alumnes està basada en avenços personals i en l’evidència que
mostren els resultats de les activitats desenvolupades.
- Les estratègies i instruments d’avaluació han de ser variats, adequats i ajustats a les
situacions.
L’avaluació vista com a activitat per comprovar què s’ha après
- Quina relació hi ha entre les competències i els criteris d’avaluació?
- Quines tasques i activitats són útils per a l’avaluació dels aprenentatges
competencials?
- Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències?
Quina relació hi ha entre les competències i els criteris d’avaluació?
Criteris - competències específiques:
Els criteris indiquen el grau de consecució de la competència específica, el que s’espera que
adquireixi l’alumnat i són referent de l’avaluació i un element clau per (re) elaborar les
programacions didàctiques.
Quines tasques i activitats són útils per a l’avaluació dels aprenentatges competencials?
- Productives
- Vinculades a contextos reals (situacions)
- Aporten evidències
- En diferents moments
- Activitats diverses
 - Estratègies i instruments d’avaluació diversos
Característiques dels aprenentatges competencials:
- Transferibles: es poden utilitzar en contextos diferents. Tractament globalitzat dels
sabers.
- Significatius i permanents: perduren i no s’obliden de seguida. Sabers connectats.
- Productius: permeten realitzar activitats que no són exclusivament reproductives o
repetitives. Aplicats a la resolució de problemes.
- Funcionals: permeten resoldre problemes de la vida quotidiana. Vinculats a contextos
reals.
Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències?
(educació bàsica)
- Al final d’un procés d’aprenentatge (en aquest cas, un curs), i després de proporcionar
les ajudes necessàries a l’aprenent, s’ha d’obtenir una qualificació del grau
d’assoliment de les competències.
- La qualificació serà per a cada àrea, àmbit i projecte globalitzador de caràcter
transversal.
- Els resultats d’aquesta qualificació s’expressen en termes d’assoliment de les
competències.
- En el cas de l’ESO, se suprimeix l’avaluació extraordinària.
S’utilitzen els termes vigents que fan referència als nivells d’assoliment de les competències.
AE → Assoliment Excel·lent
AN → Assoliment Notable
AS → Assoliment Satisfactori
NA → No Assoliment
Avaluació de les competències transversals
Matemàtica, ciències, tecnologia i enginyeria, comunicació lingüística, plurilingüe,
consciència i expressió culturals → digital, personal, social i d’aprendre a aprendre, ciutadana
i emprenedora.
Cap a un model de sistema educatiu inclusiu
Exclusió, segregació, inclusió i integració
L’avaluació des d’una mirada inclusiva
L’avaluació formativa i formadora, una mesura d’atenció educativa universal.
- L'atenció educativa de tot l'alumnat es regeix pel principi d'inclusió.
- Els criteris d'organització pedagògica que han de facilitar l'atenció educativa de tot
l’alumnat i, en particular, d'aquells que poden trobar més barreres en l'aprenentatge i
la participació.
Les mesures i suports universals:
- són accions i pràctiques, de caràcter educatiu, preventiu i proactiu.
- permeten flexibilitzar el context d'aprenentatge.
- proporcionen als alumnes estratègies per facilitar-los l'accés a l'aprenentatge i la
participació.
- garanteixen l'aprenentatge significatiu de tot l'alumnat i la convivència, el benestar i el
compromís de tota la comunitat educativa.
L’avaluació al servei de la detecció de les necessitats específiques de suport educatiu:
Detecció, identificació i avaluació de les necessitats específiques de suport educatiu (NESE):
- El caràcter continu i formatiu de l'avaluació facilita, als centres, la identificació dels
primers indicis de dificultats en el desenvolupament i l'aprenentatge, i permet la
planificació de mesures i suports per donar-hi resposta.
- Les necessitats específiques de suport educatiu s'identifiquen i avaluen mitjançant un
procés d'avaluació psicopedagògica dut a terme en el context educatiu, que s'inicia un
cop detectades les dificultats a partir de l'avaluació formativa i a demanda de la
comissió d’atenció educativa inclusiva, i que té per finalitat planificar de manera
ajustada la resposta educativa.
Comissió d’atenció educativa inclusiva → nomenclatura del nou decret per referir-nos a
l’actual CAD.
L’avaluació al pla de suport individualitzat
Pla de suport Individualitzat:
- Valoracions i presa de decisions
- Planificació de mesures, actuacions i suports
Al segon cicle d'educació infantil, a l'educació primària i a l'educació secundària obligatòria
el PI s'ha d'elaborar per a diferents casos, entre els quals:
● Alumnes sobre els quals s'hagi pres la decisió d'avaluar-los amb criteris d'avaluació
anteriors o superiors als del nivell que els correspon.
● S’hi han d’identificar les àrees, matèries o àmbits en què s’aplicaran les diferents mesures
d’atenció educativa.
● S’establiran a partir dels criteris d’avaluació que consten al decret i recollits a la
programació d’aula.
Sessions d’avaluació
La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel tutor o tutora del grup
classe, que té com a finalitat compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada
sobre el procés d’aprenentatge dels i de les alumnes. A l’educació bàsica, en totes les sessions
d’avaluació hi haurà un membre de l’equip directiu.
- Cada trimestre s’ha de fer com a mínim una sessió d’avaluació. La sessió d’avaluació
del tercer trimestre pot coincidir amb la de final de curs.
- Cada centre ha d'elaborar un model propi d'informe d’avaluació de naturalesa
qualitativa, que emet l’equip docent després de cada sessió d’avaluació i que ha de
reflectir els resultats obtinguts en el procés d'aprenentatge de l'alumne.
Novetat:
En les sessions d’avaluació del tercer cicle de l’educació primària i en tots els nivells de
l’educació secundària obligatòria s’haurà d’escoltar la veu de l’alumnat, que prèviament
haurà reflexionat sobre els processos d’aprenentatge en les diferents àrees, matèries o àmbits.
Model propi d’informe d’avaluació qualitatiu
- Resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge de l’alumne.
- Aspectes acadèmics, personals i evolutius que es consideri oportú.
- Mesures i suports d’atenció educativa que s’hagin adoptat o previst
Model d’informe de final de curs
A les sessions d'avaluació finals de 2n, 4t i 6è de primària, l’equip educatiu avaluarà, a més a
més, el grau d’assoliment de les competències transversals de forma col·legiada. El pas de
curs de primer, tercer i cinquè d’educació primària és automàtic.
Decisió de romandre un any més en el mateix nivell
És una decisió excepcional → Es pot prendre a segon, quart i sisè de primària o als diferents
nivells de l’ESO.
Col·legiada de l’equip docent.
Amb especial consideració del criteri de la persona tutora.
Tenint en compte el grau d’adquisició de les competències.
Escoltant opinió de les famílies es valoraran: Aspectes relatius al procés d’aprenentatge, Grau
de maduresa i Vinculació amb el grup classe x a → Preservar el seu benestar emocional.
Tot això una sola vegada en cada etapa.
Documents oficials d’avaluació
● Quan l’alumne és al centre:
- Expedient acadèmic → Recull acumulatiu dels resultats d’avaluació.
- Acta d’avaluació final de curs → Constatació dels resultats de l’avaluació de
tot l’alumnat i decisió de promoció
- Consell orientador (2n i 4t ESO) → Orienta, acompanya i guia l’alumnat en el
seu itinerari educatiu
● Quan l’alumne marxa del centre:
- Historial acadèmic → Recull resultats de l’avaluació de final de curs i té valor
acreditatiu.
- Informe personalitzat de final etapa d’EP → Historial acadèmic i recull
aspectes personals de l’alumnat.
- Informe personal per trasllat → S’emet en cas de trasllat de l’alumnat a un
altre centre.
Avaluacions diagnòstiques i de final d’etapa
- Avaluacions diagnòstiques:
- Final de quart de primària i segon de l’ESO.
- Censals (tots els centres).
- Anuals.
- Correcció a càrrec dels equips docents.
- Avaluacions de final d’etapa:
- Final de sisè de primària i quart de l’ESO.
- No s’especifica si seran censals o mostrals.
- Anuals.
- Correcció externa.
Com s’han de compartir els resultats de l’avaluació amb les famílies?
- Informes qualitatius escrits: Després de cada sessió d’avaluació.
- Entrevistes individuals: Mínim una a l’inici de l’escolaritat en cada etapa i una altra al
llarg de cada curs.
- Reunions col·lectives: Mínim una a l’inici de cada curs.
Les mares, pares o tutors legals hauran de conèixer les decisions relatives a l'avaluació, pas
de curs i promoció i col·laborar en les mesures de suport que adoptin els centres per
participar i donar suport a l'evolució del procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o
tutelades.
Novetats de l’avaluació:
- Els criteris d’avaluació estan vinculats amb les competències.
- En les sessions d’avaluació del tercer cicle de l’educació primària i en tots els cursos
de l’educació secundària obligatòria i batxillerat s’haurà d’escoltar la veu de
l’alumnat.
- No es publicaran ordres d’avaluació.
- Cada centre ha d'elaborar un model propi d'informe d’avaluació de naturalesa
qualitativa.
- Sessió d’avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l’avaluació final.
- Avaluació de les competències transversals a: 2n, 4t i 6è de primària i 2n i 4t de
l’ESO.
- Avaluació diagnòstica a final de: 4t de primària i 2n de l’ESO.
- El pas de curs a 1r, 3r i 5è de primària és directe i es pren la decisió excepcional i una
sola vegada de romandre un curs més a 2n, 4t i 6è.
- Supressió de l’avaluació extraordinària de l’ESO.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CURRÍCULUM ANTIC

La tasca de l’educador modern no és talar selves, sinó regar deserts. (C.S. Lewis)
Introducció:
El sistema educatiu comprèn educació infantil, primària, secundària i la post-obligatòria.
L’educació infantil compren dos cicles, el primer (0-2 anys) i el segon (3-5 anys).
Qüestions generals de l'etapa de primària
- Projecte Educatiu
- Programació de curs (PGA) i programació d’aula (unitats didàctiques)
- Carta de compromís educatiu
Educació Primària
• Normativa aplicable:
– Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
– Llei 12/2009
– Decret 150/2017
– Decret 119/2015
– Decret 102/2010
– Ordre ENS/164/2016
– Resolució EDU/3699/2007
Objectius
• Convivència
• Treball
• Autonomia
• Competències lingüístiques i matemàtiques (instrumentals!)
• Lectura (especial èmfasi)
• L1, L2, i L3!
• Entorn
• Art
• Higiene i Salut
• Educació vial
Currículum:
– CCBB
– Incorpora: objectius, CCBB per àmbits, continguts i criteris d’avaluació
– Organitzat en àmbits que agrupen àrees de coneixement
– Horari
– Llengua vehicular
Organització Currícular
• Àmbits àrees de coneixement
• Què forma part del currículum?
a) Les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions
b) Els continguts clau de cada dimensió
c) Els continguts de cada àrea establerts per cicles.
d) Els criteris d’avaluació de cada àrea establerts per cicles.
e) Les orientacions metodològiques de cada àmbit.
f) Les orientacions per a l’avaluació de cada àmbit.
Les CCBB
• Definició
• Interdisciplinarietat!
• I, terrible, seguim, majoritàriament, avaluant per continguts!!!!
Àmbits i àrees de coneixement
• 6 grans àmbits a on s’agrupen les àrees de coneixement
• L’àrea de la religió... La perspectiva actual
L’Acció tutorial a primària
• Finalitat
• Objectius
• Però hi ha algun espai de “tutoria” com es feia a l’ESO?
• És obligat que un/a tutor/a estigui més d’un curs acadèmic amb els alumnes?
Avaluació
• Continua i globalitzada!
• Tots els elements del currículum... Però després si suspèn l’examen...
• Tenim una rúbrica d’avaluació? O és “a ull”?
• Fem PIs? O de nou, “a ull” ?
Promoció
• Què passa si la família no vol que repeteixi?
• Però és bona la repetició?
• Un any o dos?
• Atenció amb les altes capacitats! Masses empreses amb interessos econòmics...
• Aquest cap de setmana el secretari de polítiques educatives deia “Quan un alumne repeteix,
el problema és del sistema educatiu, que no s’ha adaptat a les necessitats d’aquest alumne”
Avaluació diagnòstica
• A 3r de primària (i 3r d’ESO), curs passat proves pilot a altres cursos... Però nou currículum
Proves d’avaluació d’etapa (6è)
• 6è (i 4t d’ESO)... Nou currículum
• La importància d’avaluar per aprendre... L’avaluació marcarà l’aprenentatge (6è vs Bat)
Les tasques escolars
• Però han de fer deures ara a primària (i ESO) o no?
L’atenció a la diversitat
• Importància de la CAD
• Aules d’acollida... SIEI... Suports per a l’atenció de l’alumnat
 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (CURRICULUM ANTIC)
La adolescencia es el momento para desarrollar los sentimientos de amistad y generosidad, de
desarrollar la comprensión de la naturaleza humana y el carácter.
Introducció
El sistema educatiu comprèn 4 etapes, d’aquestes només dues son obligatòries. Infantil,
primaria i secundaria que ho son i la post obligatòria.
Qüestions generals de l’etapa d’ESO (la setmana vinent les novetats)
De nou com les etapes anteriors: – Projecte Educatiu – Programació de curs (PGA) i
programació d’aula (unitats didàctiques) – Carta de compromís educatiu
Objectius (decret 187/2015)
• Convivència • Treball • Autonomia • Evitar la discriminació • Rebutjar la violència i el
sexisme • Emprenedoria • Cultures (amb s) • Habilitats comunicatives • Una o més llengües
estrangeres • Anàlisi crític i coneixement científic • Arts • Ecologia • Tecnologia digital
Organització Curricular
• Matèries (no parla d’assignatures) • Coordinació entre etapes • Al centre fins els 18 anys...
Màxim • Escola-Família • Competència digital i en llengües estrangeres segons el MECR • El
projecte plurilingüe
Estructura curricular: CCBB
• CCBB per àmbits de coneixement, i continguts
• I aquest any amb la COVID que proposaven fer “àmbits de coneixement....”
Els àmbits i matèries
1. Àmbit lingüístic:
- Llengua catalana i literatura - Llengua castellana i literatura
- Llengües estrangeres - Llatí
2. Àmbit matemàtic:
- Matemàtiques - Matemàtiques acadèmiques-aplicades
3. Àmbit cientificotecnològic:
- Ciències de la naturalesa: física i química - Ciències de la naturalesa: biologia i geologia
- Ciències de la naturalesa: ciències aplicades a l’activitat professional - Tecnologia
- Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica) - Cultura científica
- Física i química i ciències aplicades a l’activitat professional
- Biologia i geologia i ciències aplicades a l’activitat professional
- Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
4. Àmbit social:
- Ciències socials: geografia i història - Cultura clàssica - Emprenedoria
- Economia - Economia i emprenedoria
5. Àmbit artístic:
- Música - Educació visual i plàstica - Arts escèniques i dansa
6. Àmbit de l’educació física:
- Educació física
7. Àmbit de cultura i valors:
- Cultura i valors ètics - Filosofia - Religió
8. Àmbit digital: Transversal a les matèries
9. Àmbit personal i social: Transversal a les matèries
Matèries, treballs de síntesi, projecte de recerca i servei comunitari
• Del món de les idees a la pràctica... – Matèries – Treballs de síntesi... Amb quines hores? –
Projecte de recerca... Amb quines hores? – Servei comunitari... Amb quines hores?
L’Acció tutorial i orientació
• El PEC – el professor tutor
• Acompanyament personalitzat.... ??? (hores?)
• Orientació... Tests d’orientació... La figura del pedagog en l’orientació...
Avaluació
• Continua i globalitzada! I examen contínuament i parcel·lant...
• Criteris d’avaluació... Clars i públics?
• Assoliment satisfactori, notable, excel·lent?
Promoció
• Fins 2 o 3 matèries... Però si l’equip docent...
• Proves extraordinàries... Juny o setembre?
• Plans individualitzats i matèries
• Repetició i PI
• I a quart? I el títol? Es pot donar un títol amb les mates suspeses?
Proves d’avaluació d’etapa (4t)
• 4t d’ESO
• La importància d’avaluar per aprendre... L’avaluació marcarà l’aprenentatge
Les tasques escolars
• El mateix text que a primària
• Especial èmfasi a “DEURES”
Mòbil sí o mòbil no?
• Defineix cada centre en el marc de les seves NOFC (RRI)
• I a d’altres països?
• La discussió pedagògica... BYOD? Mal ús? Educar vs Prohibir?
Objectius Batxillerat
– Ciutadania democràtica
– Maduresa
– Igualtat de drets i oportunitats
– Hàbits de lectura, estudi, disciplina, expressió oral i escrita
– Competència digital
– Visió crítica de la realitat
– Coneixements de la modalitat triada
– Mètode científic
– Esperit emprenedor
– Activitat artística i literària
– Educació física
– Seguretat viària
• Preciosos... Però bla bla bla... L’avaluació condiciona l’ensenyament!
Currículum Batxillerat
– Competències
– Competències generals
• Comunicativa
• Competència en gestió i tractament de la informació
• Competència digital
• Competència en recerca
• Competència personal i interpersonal
• Competència en el coneixement i interacció amb el món
Estructura Batxillerat
– 3 Modalitats, 4 itineraris
– Matèries comunes
• Treball de recerca
– Matèries de modalitat
Acció tutorial al Batxillerat
Definició: Hauria de marcar una orientació professional, anem a preparar a l’alumne per
després de l’educació obligatòria, veure els seus punts forts i febles, que se li dona millor o
pitjor…
Qui exerceix: Un responsable i l’equip de docents de batxillerat
Que es fa a la tutoria grupal? programació? Programada durant tot el curs.
Avaluació al batxillerat
- Continua i diferenciada
- Importància de les sessions d’avaluació i la col·legialitat (tothom ha d’estar d’acord
en les decisions o el claustre, per consens).
- Avaluació de curs
- Pas de curs
- Flexibilitzar el batxillerat: ferlo amb 3 anys
LES PAAU
NOU CURRICULUM A ESO I BATXILLERAT
Per què un nou currículum?
□ Marc normatiu i calendari d’aplicació definit per la LOMLOE.
□ A Catalunya ho entenem com una oportunitat per:
○ Visualitzar normativament el que ja fem, reconèixer-ho i aprofundir-hi.
○ Donar més instruments als centres per resoldre les problemàtiques curriculars que
tenen plantejades.
○ Donar entitat pròpia als ensenyaments de batxillerat en la seva component
formadora i orientadora.
○ Actualitzar els ensenyaments per als reptes del segle XXI.
□ Decret com a instrument, importància de l’acompanyament i els recursos.
Sis vectors a l’educació bàsica
1. Aprenentatges competencials 4. Qualitat de l’educació de les llengües
2. Perspectiva de gènere 5. Benestar emocional
3. Universalitat 6. Ciutadania democràtica i consciència global
1. Aprenentatges competencials → Un curriculum que s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge
profund i funcional que es pot utilitzar en entorns diferents, perdura al llarg del temps i
permet resoldre problemes en tota mena de contextos.
2. Perspectiva de gènere → Un curriculum dissenyat amb aquesta per fer efectiva l’educació
integral de les persones, trencar amb els estereotips de gènere i l’assignació de rols en funció
del sexe i gènere i superar les desigualtats i discriminacions i eradicar la violència.
3. Universalitat del currículum → Un per a tothom que incorpora el disseny universal per a
l’aprenentatge i la personalització dels aprenentatges, perquè tothom tingui accés a l’educació
marcant el camí cap a la inclusió efectiva i l’èxit educatiu i amb una concepció coherent i
integrada de l’educació bàsica.
4. Qualitat de l’educació de les llengües → Un curriculum que garanteix el domini de la
llengua per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar i compartir el coneixement,
conformar una determinada manera de veure i entendre el món, oberta i respectuosa amb les
diferències i relacionar-nos amb els altres en un context plurilingüe i intercultural.
5. Benestar emocional → Un currículum amb especial atenció al benestar emocional
d’infants i joves que abasta l’experiència subjectiva de sentir-se bé en harmonia i amb
tranquil·litat, que contempla l’experiència personal de satisfacció amb un mateix i que ajuda
a fer front a les dificultats i superar-les en positiu.
6. Ciutadania democràtica i consciència global → Un curriculum que promou la ciutadania
democràtica i la consciència global amb voluntat d’educar persones crítiques i compromeses
en la millora del seu entorn des d’una consciència local i global per assolir una societat més
justa democràtica i equitativa. Persones també, capaces de promoure canvis i afrontar els
reptes que impliquen els ODS i preparades per treballar col·laborativament en equip amb
respecte i actitud constructiva.
Cinc característiques del nou batxillerat
1. Obert: inclou altres estudis que no es cursen específicament al batxillerat ni al propi
centre on es fa batxillerat.
2. Flexible: permet establir itineraris formatius personalitzats més enllà de les modalitats
definides per la llei. Conté una important càrrega d’opcionalitat.
3. Competencial: promou aprenentatges en situacions reals que s’han de servir
eficaçment en contextos diferents.
4. Orientador: permet que l’alumnat pugui cursar varietat d’àmbits formatius que
apuntin cap a destins acadèmics o professionals.
5. Facilitador: pretén proporcionar una sòlida cultura integral i aportar gust pel
coneixement, treball i aprenentatge personal, rigor en la feina i preparació per a
l’itinerari acadèmic-professional posterior.
Principals novetats a l’educació bàsica
Simplificació de l’arquitectura curricular i enfortiment de l’enfocament competencial.
Curriculum 2015 → curriculum 2022
Competències bàsiques → competències clau i perfil competencial de sortida
Organització de les àrees o matèries per àmbits → desapareixen com a unitats
predeterminades. Les àrees i matèries es poden agrupar en àmbits a criteri del centre.
Competències bàsiques d’àrees i matèries → competències específiques d’àrees i matèries
Dimensions (agrupament de competències) → ---
Continguts clau → ---
Continguts → Sabers
S’ha de procurar que els i les alumnes de primer i segon curs com a màxim una matèria més
que les àrees que componen l'últim cicle de l’educació primària.
Reducció del nombre de matèries a 1r i 2n d’ESO.
Increment de l’autonomia de centre → possibilitat de creació d’àmbits, fracció horaria de
gestió autònoma i aprenentatge basat en situacions.
El decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica és un instrument per…
1. Reorganitzar el centre perquè el projecte sigui més personalitzat, globalitzat i
competencial.
2. Repensar per part del professorat els processos d’aprenentatge basant-se en els sis
vectors.
3. Avançar cap a una avaluació que faciliti la millora dels aprenentatges.
Principals novetats al batxillerat
Nova modalitat: batxillerat general
Dues vies en el batxillerat d’arts: Arts plàstiques, imatge i disseny, Música i arts escèniques
Enfocament competencial, Flexibilitat, obertura i facilitació i Orientació
Treball des de totes les matèries, gestió i comunicació de la informació, pensament crític,
resolució de problemes, aplicació integrada dels aprenentatges.
Que es consolida a l’educació bàsica?
□ Aprenentatge basat en competències
□ Funció formativa de l’avaluació
□ Inclusió i personalització dels aprenentatges
□ Autonomia de centre
□ Reforçament de les competències que tenen un component transversal
□ Concepció globalitzada dels aprenentatges
- Aprenentatge basat en competències: Criteris d’avaluació <--> competències específiques
● Situacions ● Reptes ● Problemes
- Funció formativa de l’avaluació: Autoregulació dels aprenents, diversitat d’instruments i
estratègies, informes trimestrals amb valoracions qualitatives, escoltar la veu dels alumnes,
qualificació final expressada en graus d’assoliment de competències.
- Inclusió i personalització dels aprenentatges: Mesures i suports per a tot l’alumnat,
personalització, pla de suport individualitzat, matèries optatives i projectes, orientació
educativa i acció tutorial.
- Autonomia de centre: Reforç de l’autonomia per organitzar ensenyaments, creació d'àmbits
d’àrees i matèries, increment d’hores per projectes propis.
- Reforçament de les competències que tenen un component transversal: Els elements
curriculars de les àrees i matèries també les incorporen.
- Concepció globalitzada dels aprenentatge → especial èmfasi ODS agenda 2030. Ciutadania
global i local.
Arquitectura del nou curriculum
Educació bàsica: Batxillerat:

Competències clau per a l’educació bàsica (Consell de la UE 2018)

□ Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)
○ Autoregulació de l’aprenentatge
○ Autoconeixement i autoestima
○ Benestar emocional
○ Col·laboració i negociació
○ Treball en equip
□ Competència digital (CD)
○ Habilitats tecnològiques i digitals
○ Cooperació, hàbits, civisme i identitat digital
□ Competència ciutadana (CC)
○ Ciutadania i convivència democràtica
 ○ Consciència global i sostenibilitat
○ Tractament globalitzat de problemes complexos
□ Competència emprenedora (CE)
○ Iniciativa personal i emprenedoria
○ Pensament crític
○ Pensament creatiu
○ Recerca i resolució de problemes
○ Gestió de la informació i comunicació
Competències clau per a l’educació bàsica i el batxillerat (Consell de la UE 2018)
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (CCL)
Cada competència clau té diversos indicadors operatius.
En completar l’educació primària, l’alumne o alumna
CCL1. Expressa fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de forma oral, escrita o
signada, amb claredat i adequació a diferents contextos quotidians del seu entorn personal,
social i educatiu, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i
respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per construir vincles
personals.
En completar l’educació bàsica, l’alumne o alumna
CCL1. S'expressa de forma oral, escrita o signada amb coherència, correcció i adequació als
diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa
i respectuosa tant per a intercanviar informació i crear coneixement, com per construir vincles
personals.
En completar el batxillerat, l'alumne o l'alumna…
CCL1. S'expressa de forma oral, escrita i multimodal amb fluïdesa, coherència, correcció i
adequació als diferents contextos socials i acadèmics, i participa en interaccions
comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa tant per intercanviar informació, crear
coneixement i argumentar les seves opinions com per establir i tenir cura de les relacions
interpersonals.
COMPETÈNCIA PERSONAL, SOCIAL I D'APRENDRE A APRENDRE (CPSAA)
En completar l’educació primària, l’alumne o alumna
CPSAA1. És conscient de les pròpies emocions, idees i comportaments personals i empra
estratègies per gestionar-les en situacions de tensió o conflicte, adaptant-se als canvis i
harmonitzant per assolir els seus propis objectius.
En completar l’educació bàsica, l’alumne o alumna
CPSAA1. Regula i expressa les seves emocions enfortint l'optimisme, la resiliència,
l'autoeficàcia i la recerca de propòsit i motivació cap a l'aprenentatge, per gestionar els reptes
i canvis i harmonitzar-los amb els seus propis objectius.
En completar el batxillerat, l'alumne o l'alumna…
CPSAA1. Enforteix l'optimisme, la resiliència, l'autoeficàcia i la recerca d'objectius de
manera autònoma per fer-ne eficaç l'aprenentatge.
Arquitectura del nou currículum
Educació bàsica i batxillerat

Criteris d’avaluació
Capacitat (infinitiu) + contingut (substantiu) + context/característiques desitjables (“a través
de”, “a partir de”...)
- Ha de referir-se a la capacitat que es formula a la competència a través d’allò que ha de fer
l’alumne.
- Ha d’expressar el contingut o objecte de l’acció.
- Ha d’evidenciar de quina manera s’acredita l’aprenentatge formulat a la competència.
- Una competència pot tenir diversos criteris d'avaluació.
Quin és l’aprenentatge que vol aconseguir?
Formulat a la competència específica → capacitat + contingut (condicions) + finalitat →
aprenentatge
Com demostrarà l’alumne que ha aconseguit l’aprenentatge?
formulat als criteris d’avaluació → Capacitat (infinitiu) + contingut (substantiu) +
context/característiques desitjables (“a través de”, “a partir de”...)
Quin és el grau d’aprenentatge aconseguit?
Expressats en els diversos indicadors (al decret no formulen indicadors). → cada centre els
estableix.
Gestió pedagògica
- Àmbits
□ Els centres poden establir àmbits, amb una durada anual.
□ Són organitzacions didàctiques que impliquen desenvolupar de forma integrada les
competències específiques de diferents àrees i matèries.
□ Les competències específiques i els sabers associats a elles es mobilitzaran de forma
interdisciplinària o transdisciplinària.
□ Preferentment, un àmbit ha de ser impartit per un únic docent o un equip de docents.
□ Cada centre decideix si la qualificació és la mateixa per a cada matèria de l’àmbit o no.
- Exemples d’àmbits
□ Totes les matèries en àmbits ▪ científic-tecnològic ▪ comunicatiu ▪ social i artístic
□ Matèries instrumentals independents (català, castellà, anglès, matemàtiques, educació
física). Resta de matèries, en àmbits o projectes globalitzats en una franja o dues.
- Treball per projectes
□ De caràcter interdisciplinari: eix temàtic comú a diferents matèries (l’Univers, la
comunicació...)
□ De caràcter transdisciplinari: treball a partir de projectes transversals
- Hores de gestió autònoma
□ Projecte globalitzador de caràcter transversal → Oportunitats educatives de l’entorn
(artístiques, científiques, ambientals, socials…). Opcionalitat (nombre de projectes segons
nombre de línies). Avaluació com una matèria independent.
□ Reforç d’un projecte que el centre ja desenvolupa o de nova creació (orientació i tutories,
sostenibilitat, convivència, projecte lingüístic …).
□ Reforç de les matèries i/o àmbits. 4 hores a l’ESO.
- Cicles formatius de grau bàsic
□ Obtenen simultàniament el títol de tècnic bàsic i el títol de graduat en educació secundària
obligatòria.
□ Amb caràcter general, tenen una durada de dos cursos.
□ Alumnat especialment motivat pels aprenentatges professionals i que presenti més
possibilitats d'aprenentatge i d'assoliment de les competències. Cal el consell orientador amb
aquesta indicació per part de l’equip docent en aquest sentit.
□ Haver cursat tercer de l’educació secundària obligatòria. Excepcionalment, s'hi pot accedir
després de cursar segon.
□ Àmbits comuns curriculars: comunicació i ciències socials + ciències aplicades + àmbit
professionalitzador + Educació Física.
Horaris
- Educació bàsica
□ Horari setmanal de gestió autònoma: 4 hores a educació secundària obligatòria.
□ Projectes significatius per a l’alumnat, amb un enfocament transversal i globalitzador.
□ Temps específic destinat a la lectura, de forma transversal en totes les matèries.
□ Assignació horària per cicles a secundària de 1r a 3r, i 4t.
- Batxillerat
Consultar web. Tria educativa

Matèries obligades de modalitat

Matèries de modalitat. Cal triar-ne dues a cada curs.

Matèries optatives (1r curs)

Matèries optatives (2n curs)

Gestió pedagògica
- Equips docents
1. Reunions de coordinació → Col·laboració per prevenir i atendre les necessitats educatives
de tot l’alumnat.
2. Responsables del procés d'avaluació i de l'adopció de les decisions i mesures per avançar
en l'assoliment de les competències i el desenvolupament personal i social.
3. Cada docent ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en les
àrees, matèries o àmbits en els quals intervé i dels projectes en què participa.
4. Nombre de docents que intervé en un mateix grup, el més reduït possible.
5. Treball en equip dels docents, potenciació de la pràctica reflexiva i la recerca educativa en
el context de l’acció docent.
Situacions d’aprenentatge
Què són? Escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden
utilitzar per desenvolupar aprenentatges.
En què consisteixen? Plantegen un context concret, una realitat actual, passada o previsible
en el futur, en forma de pregunta o problema que cal comprendre, a la que cal donar resposta
o sobre la que s’ha d’intervenir.
Permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit, a partir d’una
seqüència de contextos, reptes o circumstàncies del món real.
Per què un aprenentatge basat en situacions? Perquè promou l’estudi dels processos i dels
fenòmens com a entitats completes, en la seva globalitat i en el seu context real, i es
prioritzen aquelles inquietuds derivades de l’experiència.
Rol de l’alumnat. Situa a l’alumnat en una posició activa respecte del seu propi aprenentatge.
Les finalitats d’aquest aprenentatge són que l’alumnat…
- desenvolupi les competències de l’etapa.
- construeixi coneixement amb sentit.
- respongui amb eficàcia als reptes del segle XXI.
- dugui a terme simultàniament accions de diversa exigència cognitiva i habilitats de
relació, motrius i emocionals. Aquesta ens conlleva a la següent:
- Raonar, imaginar, planificar, explorar, investigar, gestionar informació i recursos,
autoregular-se, col·laborar, comunicar…
Què cal tenir en compte?
1. Els sabers de matèries per interpretar la situació plantejada
2. La incorporació de nova informació afavoreix la comprensió de la situació
3. L’acompanyament dels docents en afrontar problemes complexos
Alguns exemples…
- Tema d’interès plantejat per l’alumnat
- Problemàtica que afecta la societat o l’entorn de l’alumna
- Pregunta sobre un element de la realitat
- Manifestació creativa o artística
- Informació rellevant que cridi l'atenció de la ciutadania
- Recerca a partir d’un problema investigable
- Necessitat plantejada per un agent extern
- Dilema que cal comprendre
- Observació d’un fenomen
- Polèmica o controvèrsia entorn d’un fet
Situacions d’aprenentatge → Procés d’aprenentatge integrat: El fet més important és avaluar
els aprenentatges que es desenvolupin durant el procés → L’aprenentatge basat en situacions
pot comportar l’elaboració d’un producte: Producte cultural, servei comunitari o campanya
solidària, Disseny i execució d’accions, Lapbooks, pòsters, blogs, SITE…
Idees clau sobre l’avaluació
1. La funció reguladora de l’avaluació i el seu vincle amb el procés d’aprenentatge.
2. Els informes trimestrals tenen sobretot un caràcter qualitatiu, per detectar necessitats i
prendre decisions.
3. Les qualificacions de final de curs es continuen expressant per nivells d’assoliment
(educació bàsica).
4. L’avaluació de les competències es consolida: els criteris d’avaluació i les competències
estan estretament vinculats.
5. L’avaluació també és formativa per al professorat.
6. Les estratègies i instruments d’avaluació han de ser variats, adequats i ajustats a la
variabilitat de l’alumnat.
7. A les sessions d’avaluació s’haurà d’escoltar la veu dels aprenents.
L’avaluació vista des de la seva funció reguladora
- Què comporta desenvolupar en l’alumnat la capacitat d'autoregular-se?
- La clau de tot plegat: una bona retroalimentació.
Funcions de l’avaluació

Educació bàsica
- L’avaluació, part de l’aprenentatge
- Global Contínua Formativa
- Avenços, dificultats i mesures i suports
- Col·laboració amb docents d’EE i d’orientació educativa
- Atenció a la variabilitat de l’alumnat
- Funció formativa també per a persones docents
Batxillerat
- L’avaluació, part de l’aprenentatge
- Global Contínua Formativa
- Avenços, dificultats i mesures i suports
- Atenció educativa a l’alumnat
- Avaluació pròpia pràctica docent
- Col·laboració amb docents d’orientació educativa
Què implica desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoregular-se? Idees clau
La recerca en el camp de l’avaluació ha demostrat que els aprenentatges són més efectius
quan els aprenents:
1. Entenen clarament allò que s’espera que aprenguin.
2. Reben un feedback en relació a la qualitat i com millorar-lo.
3. Prenen decisions, sent conscients d’encerts i d’allò que els manca i autoregulant-se.
Això implica:
1. Compartir objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació.
2. Creació espais de metacognició (bones preguntes + reflexió).
3. Feedback efectiu entre docents-alumnat i alumnat-alumnat.
L’avaluació formativa forma part de la personalització dels aprenentatges
- La valoració dels alumnes està basada en avenços personals i en l’evidència que
mostren els resultats de les activitats desenvolupades.
- Les estratègies i instruments d’avaluació han de ser variats, adequats i ajustats a les
situacions.
L’avaluació vista com a activitat per comprovar què s’ha après
□ Quina relació hi ha entre les competències i els criteris d’avaluació?
□ Quines tasques i activitats són útils per a l’avaluació dels aprenentatges competencials?
□ Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències?
Quina relació hi ha entre les competències i els criteris d’avaluació?
Criteris d’avaluació ←→ Competències específiques
Indiquen el grau de consecució de la competència específica, el que s’espera que adquireixi
l’alumnat.
Són referent de l’avaluació i un element clau per (re)elaborar les programacions didàctiques.
Quines tasques i activitats són útils per a l’avaluació dels aprenentatges competencials?
Productives, vinculades a contextos reals (situacions), aporten evidències, en diferents
moments, activitats diverses, estratègies i instruments d’avaluació diversos.
Característiques dels aprenentatges competencials
- Transferibles: es poden utilitzar en contextos diferents. Tractament globalitzat dels
sabers.
- Significatius i permanents: perduren i no s’obliden de seguida. Sabers connectats.
- Productius: permeten realitzar activitats que no són exclusivament reproductives o
repetitives. Aplicats a la resolució de problemes.
- Funcionals: permeten resoldre problemes de la vida quotidiana. Vinculats a contextos
reals.
Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències?
(educació bàsica)
- Al final d’un procés d’aprenentatge (en aquest cas, un curs), i després de proporcionar
les ajudes necessàries a l’aprenent, s’ha d’obtenir una qualificació del grau
d’assoliment de les competències.
- La qualificació serà per a cada àrea, àmbit i projecte globalitzador de caràcter
transversal.
- Els resultats d’aquesta qualificació s’expressen en termes d’assoliment de les
competències.
- En el cas de l’ESO, se suprimeix l’avaluació extraordinària.
S’utilitzen els termes vigents que fan referència als nivells d’assoliment de les competències.
AE → Assoliment Excel·lent
AN → Assoliment Notable
AS → Assoliment Satisfactori
NA → No Assoliment
Avaluació de les competències transversals

Com es pot establir una qualificació del grau d’assoliment de les competències al
batxillerat?
□ Al final d’un procés d’aprenentatge (en aquest cas, un curs), i després de proporcionar les
ajudes necessàries a l’aprenent, s’ha d’obtenir una qualificació del grau d’assoliment de les
competències.
□ La qualificació serà per a cada matèria.
□ Els resultats d’aquesta avaluació final s’expressen en qualificacions numèriques (de l’1 al
10).
Cap a un model de sistema educatiu inclusiu

L’avaluació des d’una mirada inclusiva

L’avaluació formativa i formadora, una mesura d’atenció educativa universal.
● L'atenció educativa de tot l'alumnat es regeix pel principi d'inclusió.
● Els criteris d'organització pedagògica que han de facilitar l'atenció educativa de tot
l’alumnat i, en particular, d'aquells que poden trobar més barreres en l'aprenentatge i la
participació.
Les mesures i suports universals.
● són accions i pràctiques, de caràcter educatiu, preventiu i proactiu
● permeten flexibilitzar el context d'aprenentatge
● proporcionen als alumnes estratègies per facilitar-los l'accés a l'aprenentatge i la
participació
● garanteixen l'aprenentatge significatiu de tot l'alumnat i la convivència, el benestar i el
compromís de tota la comunitat educativa.
● s'adrecen a tot l’alumnat
● els apliquen tots i totes les professionals del centre
L’avaluació al servei de la detecció de les necessitats específiques de suport educatiu
Detecció, identificació i avaluació de les necessitats específiques de suport educatiu (NESE)
Comissió d’atenció educativa inclusiva → Nomenclatura del nou decret per referir-nos a
l’actual CAD.
● El caràcter continu i formatiu de l'avaluació facilita, als centres, la identificació dels
primers indicis de dificultats en el desenvolupament i l'aprenentatge, i permet la planificació
de mesures i suports per donar-hi resposta. Aquest comportarà al següent:
● Les necessitats específiques de suport educatiu s'identifiquen i avaluen mitjançant un
procés d'avaluació psicopedagògica dut a terme en el context educatiu, que s'inicia un cop
detectades les dificultats a partir de l'avaluació formativa i a demanda de la comissió
d’atenció educativa inclusiva, i que té per finalitat planificar de manera ajustada la resposta
educativa.
L’avaluació al pla de suport individualitzat
Pla de suport Individualitzat:
- Valoracions i presa de decisions
- Planificació de mesures, actuacions i suports
Al segon cicle d'educació infantil, a l'educació primària i a l'educació secundària obligatòria
el PI s'ha d'elaborar per a diferents casos, entre els quals:
● Alumnes sobre els quals s'hagi pres la decisió d'avaluar-los amb criteris d'avaluació
anteriors o superiors als del nivell que els correspon.
● S’hi han d’identificar les àrees, matèries o àmbits en què s’aplicaran les diferents mesures
d’atenció educativa.
● S’establiran a partir dels criteris d’avaluació que consten al decret i recollits a la
programació d’aula.
Avaluació i qualificació dels aprenentatges de l’alumnat amb pla de suport
individualitzat
- Es farà d’acord amb els criteris d’avaluació establerts en el PI.
- Excepcionalment, pot comportar la no qualificació, de manera temporal, d’algunes
matèries (ESO).
- Simultaneïtat amb estudis de música o dansa (ESO i BAT).
- La pràctica intensiva de l’esport (ESO i BAT).
- L’alumne o alumna, la família o tutors legals han d'estar informats de les decisions
que afecten l'avaluació i qualificació.
Comunicar els criteris d’avaluació
Els centres educatius, per fer efectiu el compromís de l’alumnat i de les famílies en el procés
d’aprenentatge, han d’informar de quins són els criteris d’avaluació que s’aplicaran en
l’avaluació dels aprenentatges, per al pas de curs i per a la promoció dels alumnes, atenent la
normativa vigent i els principis establerts en el projecte educatiu.
Sessions d’avaluació educació bàsica
La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel tutor o tutora del grup
classe, que té com a finalitat compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada
sobre el procés d’aprenentatge dels i de les alumnes. A l’educació bàsica, en totes les sessions
d’avaluació hi haurà un membre de l’equip directiu:
- Cada trimestre s’ha de fer com a mínim una sessió d’avaluació. La sessió d’avaluació
del tercer trimestre pot coincidir amb la de final de curs.
- Cada centre ha d'elaborar un model propi d'informe d’avaluació de naturalesa
qualitativa, que emet l’equip docent després de cada sessió d’avaluació i que ha de
reflectir els resultats obtinguts en el procés d'aprenentatge de l'alumne.
- Novetat: En les sessions d’avaluació del tercer cicle de l’educació primària i en tots
els nivells de l’educació secundària obligatòria s’haurà d’escoltar la veu de l’alumnat,
que prèviament haurà reflexionat sobre els processos d’aprenentatge en les diferents
àrees, matèries o àmbits.
Model propi d’informe d’avaluació qualitatiu
- Resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge de l’alumne.
- Aspectes acadèmics, personals i evolutius que es consideri oportú.
- Mesures i suports d’atenció educativa que s’hagin adoptat o previst.
Model d’informe de final de curs: A les sessions d'avaluació finals de 2n i 4t d’ESO, l’equip
educatiu avaluarà, a més a més, el grau d’assoliment de les competències transversals de
forma col·legiada.
Pas de curs
Passa de curs l’alumnat que a l’educació secundària obligatòria hagi assolit les competències
de totes les matèries o àmbits cursats o aquell que tingui avaluació negativa en una o dues
matèries.
Novetat: En el cas de l’ESO se suprimeix l’avaluació extraordinària que fins ara es feia a
final de cada curs.
Decisió de romandre un any més en el mateix curs
És una decisió excepcional → Es pot prendre a segon, quart i sisè de primària o als diferents
nivells de l’ESO.
Col·legiada de l’equip docent Amb especial consideració del criteri de la persona tutora
Tenint en compte el grau d’adquisició de les competències.
Es valorarà: Aspectes relatius al procés d’aprenentatge, grau de maduresa i vinculació amb el
grup classe. Preservar el seu benestar emocional. Una sola vegada en cada etapa.
Sessions d’avaluació (batxillerat)
□ Cada trimestre, com a mínim, cal una sessió d’avaluació a càrrec de l’equip docent del
grup. La tercera pot coincidir amb l’avaluació final ordinària.
□ Es manté l’avaluació extraordinària tant a 1r com a 2n.
□ Cada centre ha d’elaborar un model propi d’informe trimestral per consignar resultats,
valoracions qualitatives i mesures i suports.
□ S’ha d’escoltar la veu de l’alumnat.
Promoció i pas de curs (batxillerat)
□ El caràcter continu de l'avaluació ha de permetre escenaris diversos per al progrés dels i de
les alumnes al llarg del curs.
□ L’alumnat que té avaluació positiva de totes les matèries (o negativa en un màxim de 2)
passa de curs.
□ En aquest darrer cas: el centre ha d’organitzar activitats específiques per recuperar la
matèria dins el primer trimestre del segons curs.
□ Si hi ha avaluació negativa en 3 o 4 matèries: es pot repetir curs o optar per tornar a cursar
aquestes matèries i ampliar a altres de 2n.
□ A 2n, els alumnes que tinguin avaluació negativa en algunes matèries, poden repetir sense
necessitat de cursar-les.
□ Els alumnes poden romandre al batxillerat un màxim de 4 anys.
Documents oficials d’avaluació (educació bàsica)
● Quan l’alumne és al centre:
- Expedient acadèmic → Recull acumulatiu dels resultats d’avaluació.
- Acta d’avaluació final de curs → Constatació dels resultats de l’avaluació de
tot l’alumnat i decisió de promoció
- Consell orientador (2n i 4t ESO) → Orienta, acompanya i guia l’alumnat en el
seu itinerari educatiu
● Quan l’alumne marxa del centre:
- Historial acadèmic → Recull resultats de l’avaluació de final de curs i té valor
acreditatiu.
- Informe personalitzat de final etapa d’EP → Historial acadèmic i recull
aspectes personals de l’alumnat.
- Informe personal per trasllat → S’emet en cas de trasllat de l’alumnat a un
altre centre.
Documents oficials d’avaluació (batxillerat)
● Quan l’alumne és al centre:
- Expedient acadèmic → Recull acumulatiu dels resultats d’avaluació.
- Acta d’avaluació final de curs → Constatació dels resultats de l’avaluació de
tot l’alumnat i decisió de promoció.
● Quan l’alumne marxa del centre:
- Historial acadèmic → Recull resultats de l’avaluació de final de curs i té valor
acreditatiu.
- Informe personal per trasllat → S’emet en cas de trasllat de l’alumnat a un
altre centre.
Títol de graduat d’educació secundària obligatòria
Obtindrà el títol de graduat en educació secundària obligatòria l’alumnat que…
❖ hagi assolit, segons el criteri de l’equip docent, les competències i
❖ hagi superat els criteris d’avaluació establerts en el present decret.
❖ no hagi assolit algunes de les competències establertes en el decret,
si de forma col·legiada amb l’acord de la majoria de dos terços dels membres l’equip docent,
aquest considera que no serà impediment per la continuïtat formativa.
Alumnat amb PI ←→ les competències i els criteris d’avaluació establerts en el seu pla en
són els referents.
L'alumne o alumna que en finalitzar l'etapa no obtingui el títol:
- romandre un any més a quart: orientacions personalitzades proposta de mesures o
suports.
- repetir dues vegades quart curs: excepcionalment.
- proves que hagin superat l'edat màxima de permanència a l'etapa: les organitzen els
centres educatius el mes de març.
Titulació (batxillerat)
Obtindrà el títol de batxiller l’alumnat que:
- supera totes les matèries de batxillerat en qualsevol de les seves modalitats.
En el cas en què s’hagin organitzat les matèries en àmbits, caldrà fer constar de forma
diferenciada la qualificació de cada matèria, que coincidirà amb la de l’àmbit.
- Excepcionalment, per un alumne o alumna que hagi superat totes les matèries excepte
una, sempre que compleixi a més totes les condicions següents:
a) ha assolit els objectius i competències vinculats a aquest títol.
b) no s'hagi produït una inassistència continuada.
c) s'hagi presentat a les proves i hagi realitzat les activitats.
d) que la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes a totes les matèries de
l'etapa sigui igual o superior a cinc.
Avaluacions diagnòstiques i de final d’etapa
● Avaluacions diagnòstiques:
- Final de quart de primària i segon de l’ESO.
- Censals (tots els centres).
- Anuals.
- Correcció a càrrec dels equips docents.
● Avaluacions de final d’etapa:
- Final de sisè de primària i quart de l’ESO.
- No s’especifica si seran censals o mostrals.
- Plurianuals.
- Correcció externa.
Com s’han de compartir els resultats amb les famílies? (educació bàsica)
Informes qualitatius escrits: Després de cada sessió d’avaluació.
Entrevistes individuals: Mínim una a l’inici de l’escolaritat en cada etapa i una altra al llarg
de cada curs.
Reunions col·lectives: Mínim una a l’inici de cada curs.
Les mares, pares o tutors legals hauran de conèixer les decisions relatives a l'avaluació, pas
de curs i promoció, i col·laborar en les mesures de suport que adoptin els centres per
participar i donar suport a l'evolució del procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o
tutelades.
Com s’han de compartir els resultats amb les famílies? (batxillerat)
Cada centre ha d'elaborar un model propi d'informe d’avaluació que, a més de consignar les
qualificacions obtingudes en cada matèria o àmbit, ha d’expressar qualitativament aquells
aspectes del procés d’aprenentatge que cal destacar.
La persona tutora ha de coordinar i presidir les sessions d’avaluació del seu grup d’alumnes,
aixecar-ne l’acta, fer-hi constar els acords presos i transmetre l’informe d’avaluació de
manera individualitzada als i a les alumnes i a les famílies, en cas que siguin menors d’edat.
NOVETATS!
- Els criteris d’avaluació estan vinculats amb les competències.
- Cada centre ha d'elaborar un model propi d'informe d’avaluació de naturalesa
qualitativa.
- No es publicaran ordres d’avaluació.
- En les sessions d’avaluació del tercer cicle de l’educació primària i en tots els cursos
de l’educació secundària obligatòria i batxillerat s’haurà d’escoltar la veu de
l’alumnat.
- La sessió d’avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l’avaluació final.
- Avaluació de les competències transversals a: 4t i 6è de primària i 2n i 4t de l’ESO.
- El pas de curs a primer, tercer i cinquè de primària és directe i es pren la decisió
excepcional i una sola vegada de romandre un curs més a segon, quart i sisè.
- Avaluació diagnòstica a final de: 4t de primària i 2n de l’ESO.
- L’avaluació de final d’etapa es farà cada dos cursos Supressió de l’avaluació
extraordinària de l’ESO.
- Supressió de l’avaluació extraordinària de l’ESO.
La perspectiva de gènere en l’educació secundària
• Coeduca’t. Des del curs 19-20
• Visibilitzar la perspectiva de gènere
• Eix fonamental de nou currículum
 SITUACIONS ESPECÍFIQUES
Quisiera penetrar poquito a poco en el muro de las incertidumbres, despejar cada enigma de
su enigma, cada sospecha de sus amenazas. - Mario Benedetti
Qüestions específiques:
● Absentisme (primària i secundària): no està regulat com a tal, no hi ha un protocol
específic, pero si hi ha unes directrius per a com ha d’actuar el centre. Cada centre ha
de dissenyar els seus plans contra el fracàs escolar.
- Es considera absentisme quan la falta no és justificada
- Quan es detecta el cas d’absentisme, el centre primer ha de contactar amb la
família; si seguís sense venir, s’activa la comissió d’absentisme escolar.
- Quan hi ha retard en la recollida d’alumnes a la sortida del centre (escoles): Cada centre ha
de tindre exposat el seu màxim de temps de recollida de l’escola. A secundària és autònom.
Però a primària no, degut a que son menors d’edat. Si la guàrdia urbana o la patrulla de
proximitat detecta un alumne fora del centre durant l’horari lectiu, el poden agafar i retornar
al mateix centre.
També estan a disposició en situacions d’assetjament, ruixament de gas pebre a la cara,
sexting, etc. aquests mateixos s’encarreguen d’anar a les escoles tractar amb les aules.
Els alumnes en cas de que la família no pugui acudir a la seva recollida, només podràn
marxar amb algú autoritzat. Si passés alguna cosa com per exemple un accident es mira si es
té alguna autorització.
● Problemes entre els progenitors en relació amb els fills/es:
- Si es donés un cas de maltractament i la part maltractant sol·licita recollir al
seu fill, li has de donar a no ser que hi hagi un tema judicial. Si tens dubtes o
por per l’infant es truca als mossos d’esquadra.
- Unitat de suport a l'infant amb violència: si un docent veu signes cap a l’infant
ho ha de comunicar, però sempre primer parlant amb la família i notificar-lis
que s’activarà aquest protocol.
- Si el cas es dona a la secundària, que un alumne comunica l’assetjament per
part de la família a l’escola, es truca als mossos directament. El primer és
protegir i estem obligats a auxiliar.
- Quan hi ha problemes de separació (divorci): s’intenta demanar certificats en
contra de l’altra part, però el centre NO el pot donar a no ser que sigui a un
jutge que ho demani.A petició d’advocats no es fan informes, NOMÉS sota
peticions judicials.
● Atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere: se l’atèn de manera
personalitzada i té un factor de vulnerabilitat per l’assetjament. Fins que oficialment
no es canviï el seu nom, tindrà el biològic en factors oficials (en temes com per
exemple penjadors, s’ha de respectar el nom que vulgui tenir). Vestuaris i lavabos,
aquest alumnat va a un especial ja sigui pel fet de no incomodar. Molts centres estàn
fent espais comuns però separats individualment per evitar temes d’aquests.
● Actuacions en cas de queixes sobre la prestació d’un servei que qüestionin l’exercici
dels professionals del centre: És un protocol administratiu.