Emma Raventós

ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Educació i contextos educatius. Bloc B: Perspectiva macro de l’educació

Índex

1. El dret a l'educació: de la teoria a la pràctica.

2. Política i legislació educativa
3. Privatització educativa a Catalunya i Espanya.
4. Caminant cap a l' educació inclusiva:
qüestionant la norma educativa.
5. Recursos educatius al territori.
6. Repensant aspectes del centre educatiu:
alumnat, professorat, famílies, entorn.

1. EL DRET A L’EDUCACIÓ: DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA Presentació i recursos 1

Els Drets Humans sorgeixen l’any 1948 després de la Segona Guerra Mundial

1a → capitalista. 2a → comunista (l’educació estaria aquí). 3a → + actual

La declaració NO és vinculant → teoria i pràctica NO concorden. ex:

mapa lleis protecció identitat, orientació i expressió sexual

VS
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

mapa discriminació identitat, orientació i expressió sexual

Documental: Nosotrxs somos
Quins mecanismes tenen els estats per a complir els DDHH?Ç
Podem considerar que l’explotació laboral actual és la nova esclavitud?

- Del dicho al hecho hay un trecho

- Reflexe dels valors occidentals → cultura dominant, única legítima, pensament
colonitzador
- No critiquen El sistema → és possible dur a terme els drets humans dins d’un món
capitalista?

Article 26: DRET A L’EDUCACIÓ → També es VULNERA → MERITOCRÀCIA

ODS
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni 2000 - 2015 → 7 objectius, NO COMPLERTS
Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015 - 2030 → 17 objectius
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

(explicació als vídeos)

4 perspectives → ex: acceptabilitat → AEP

Com es compleix i es vulnera el dret a l’educació → visió analítica, més enllà de l'accés
DRET MULTIPLICADOR → lligat a tots els altres.
Desglossament de les 4 perspectives → més dimensionat: Ràtios, instal·lacions...
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

SEMINARI 1 → Lectura: Síndic de greuges, i Vídeo: Ted Talk

Hem fet debat a partir d’aquestes preguntes (no massa interessant → lo típic)
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Conceptes:
- Segregació escolar
- Triple discriminació

2. POLÍTICA I LEGISLACIÓ EDUCATIVA (1) Presentació i recursos 2

(he estat dormint bastant, però suposo que a classe han explicat la lectura)

❖ Lectura: Política global

La manera de governar tot allò que és públic està canviant a causa de la globalització. En el
nord global es considera la dimensió educativa com a dinàmica de canvi polític → s’han de
reestructurar les bases del sistema educatiu. Aquests canvis es divideixen en:

- Dinàmiques de privatització endògenes → alliberació de mercat

- Dinàmiques de privatització exògenes → privatització encoberta

Les polítiques educatives estandarditzades globalment estan encarades a la

mercantilització i privatització de l’educació.

Règim d'estandardització
Als anys 60 es comencen a fer proves que comparen el rendiment acadèmic entre països,
com ara el PISA (Programme for International Student Assessment) de la OCDE. Els països
participen a aquestes avaluacions per no quedar-se exclosos de la comparativa
internacional. En aquests processos es controla el que ensenya el professorat i el que
sap l’alumnat i a partir d’aquí es compara i valora el nivell educatiu sense tenir en compte
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

els diferents contextos socials, és a dir que són un mecanisme de vigilància dels
sistemes educatius d’arreu del món. → PANOPTICISME GLOBAL.
Governen la societat a través de números (Foucault)

El règim d'estandardització s’ha convertit en l’element principal de la reforma de la

política educativa, perquè l’escola pública sempre ha sigut un espai quantitatiu i
comparatiu. I està vinculat a la nova gestió pública, impregnada de neoliberalisme i
individualisme.

*BIOPOLÍTICA DE FOUCAULT: El poder obliga a escollir → sentiment de llibertat → més

productiu → basat en capitalisme i liberalisme. Es diferencia entre el que és normal i el que
és anormal en base al saber (el que creiem que és la veritat. ex: lo normal és esperar-se a
la cua del banc, perquè si et coles estàs faltant al respecte. O més antigament aquí la
homosexualitat estava considerada anormal).
Procés de normalització: el poder controla la voluntat i el pensament → numerar
(controlar a partir de números) i vigilar el comportament dels individus dins la societat i que
compleixin el rol que han de cumplir.
A través de la normalitat s’estableixen les relacions de poder.
L’estat i els grups socials fan ús del poder, i a vegades s’exergeix més subtilment →
societat disciplinària, de control. La BIOPOLÍTICA tracta de que les persones s’autorregulin.
BIOPODER: gestió total de la vida. “La mà invisible del mercat” → NEOLIBERALISME,
pensem que decidim, però decideix l’estat per nosaltres.
Aquesta política de control fa que el professorat s’hi adhereix i que l’objectiu de escolar
sigui que els alumnes rendeixin → eficàcia i productivitat → resultats numèrics

MILLORS NOTES ALUMNAT → MILLORS CENTRE

La identitat dels professors es desvaneix → FI del professionalisme docent

La globalització acadèmica està totalment lligada a l’economia mundial. Hi ha una relació

directa entre els resultats acadèmics i el nivell econòmic dels països (pq en ppi, com
més bones notes, més ben preparades sortiran les noves generacions)→ SÓN MÉS
IMPORTANT ELS RESULTATS QUE L’EDUCACIÓ

Les persones poderoses que controlen aquesta estandardització han creat empreses
educatives que fan programes de comparatives o altres → diners

La governança educativa de la OCDE → actor polític principal a través de 4 dimensions:

 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

- Cognitiva (valors compartits)

- Normativa (àmbits d’investigació)
- Legal (producció de lleis internacionals)
- Paliativa (ampliació processos de governança global)

La OCDE té un gran “poder guia”, i l’estandardització comença quan s’interessa per les
polítiques educatives, als anys 60 → tot s'intensifica cap al nou mil·leni, quan es crea
l'informe PISA → mesura acadèmica comparativa internacional → recolza els canvis
educatius que segueixen el canvi de millora global

OCDE → necessitat d’una avaluació quantificada, estandarditzada i comparativa

com a mitjà per a la millora econòmica i social → es du a terme una reforma
educativa globalitzada

El règim de l’estandardització en el discurs reformista espanyol

LOMCE (2013) → només recolzada pel PP (majoria absoluta) → va ser aprovada.

Problemes socials

Discurs LOMCE → promou canvi social, cultural, polític i econòmic → discurs PP

(conservador, tradicionalista i liberal) → les proves d’avaluació es converteixen el l’objectiu
educatiu, hi ha un major control i ordre del currículum escolar, jerarquització d’assignatures
(ex: mates més importants que plàstica), fomenta la competitivitat entre centres ja que les
famílies l’escullen.
Reforma dirigida pel ministre d’educació WERT (la nova dreta)

Relacions de poder → Hegemonia

Influències polítiques → entra en joc el PODER SIMBÒLIC de BAURDIER → relacions de

poder en política educativa → intervenen els mitjans de comunicació i els discursos polítics
LEGITIMITZACIÓ DEL RÈGIM D’ESTANDARDITZACIÓ

Constitució de la societat i la cultura

El discurs de l’estandardització és la base de com entenem l’educació avui en dia a

Espanya. → reproducció d’aquesta manera de pensar i fer (relament pensem que és
inmportant treure bones notes → continuem fent les classes teaching to test. Educació
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

basada en valors del règim d’estandardització: liberalisme, meritocràcia, conservadorisme i

tradicionalisme) → el més important és la posició del rànquing, pensem que com més
bones notes treguin en les proves d’avaluació estandarditzades tingui l’alumnat del nostre
país, més ben preparats sortiran al món laboral, i per tant enriquiran el sistema econòmic
nacional

*performatividad de Lyotard (1991)

El dret a l’educació imposa: RESPECTE, PROTECCIÓ I COMPLIMENT 4 “A”

El sistema educatiu és la manera d’organitzar l’educació

Nivells de la política educativa

● Com a discurs → construccions ideològiques → PODER (qui decideix sobre

l’educació)

Del Govern a la Governança

El sistema educatiu tendeix cada vegada més a una integració creixent de
diversos agents privats en xarxes de producció de polítiques educatives.
L’Estat no és l’únic que intervé en el sistema educatiu, hi ha corporacions i
organitzacions filantropiques i no governamentals que decideixen sobre l'educació
pública → reconfiguració de la manera de governar el sistema

GOVERN → l’Estat ocupa el CENTRE DEL PODER

GOVERNANÇA → entrada d’altres actors (privats) en la presa de decisions

HETERARQUIA → forma organitzativa que es troba entre la jerarquia i la xarxa en la que

s’usa diversos enllaços horitzontals i verticals per tal de que diferents elements del procés
de la política cooperin i comparteixin.
És la Jerarquia burocràtica estatal (govern) + la xarxa d’empreses privades
Xarxes: mitjà pel que circulen discursos i per on s’articulen, validen i naturalitzen idees
polítiques → no són neutrals

Les organitzacions internacionals tenen un paper clau en la política educativa →

recomanen polítiques orientades a la mercantilització i a la privatització.
I l’autonomia escolar i la descentralització s’han convertit en normes globals de la
política educativa.
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

● Com a text → marc normatiu (lleis)

Les diferents ideologies educatives es materialitzen en lleis educatives. ex:
- Catalunya: LEC (2009)
- Espanya: LOMLOE (2020)

● Com a implementació → pràctica

Els agents que formen el sistema educatiu interpreten i tradueixen la política en pràctica.
L’EDUCACIÓ NO ÉS NEUTRAL, ÉS POLÍTICA

SEMINARI 2
1a part: analitzem parts importants del text

Les proves com PISA o la selectivitat valoren el nivell acadèmic dels alumnes sense tenir en
compte el seu context social, cultural i econòmic. A més, provoquen que l’educació es basi
en treure bons resultats en aquests exàmens → teaching to test

Professorat: reproductor d’un currículum, res més. Li arrebaten la identitat professional

Fomenten individualisme i comptetitivisme → tradició capitalista
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Perquè les escoles siguin concebudes com bones escoles, s’han d’ajudar al currículum
perquè així trauran bons resultats a les proves estandarditzades i quedaran en un altra
posició en el rànquing acadèmic o universitari → mercantilització de l’educació

2a part: Actors a favor o en contra de la LOMCE, WERT I LOMLOE

- Partits d’esquerres s’oposen a la LOMCE.

- Molta oposició contra la llei WERT (orlandai) → cançó de les Macedònia
- Famílies de concertades s’oposen a la LOMLOE (Celaá) pq retalla subvenció

Oposició a la llei Wert Oposició a la llei Celaá

Video LOMCE i Video Escola nova 21

3. POLÍTICA I LEGISLACIÓ EDUCATIVA II Presentació i recursos 3

❖ Article Quien manda en la educación?

El fet de que les famílies escullin el centre al que volen dur als seus fills fomenta la
competitivitat entre escoles i que es diferenciï entre "avançades" o "progres" i la resta.
Això fomenta la segregació escolar per nivell socioeconòmic i origen cultural.
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Hi ha empreses i organismes que intervenen en l'educació perquè hi ha interessos

econòmics. → Com l'escola pot educar amb valors i respecta si la "financia" empreses
privades que exploten als seus treballadors?

- El que fan en relació a l'educació és oferir formació a professors i material

didàctic, tot d'acord amb la ideologia de la OCDE. Es busca un esperit
emprenedor, i que el professorat faci classes amb eines tecnològiques, però, i la
cooperació entre alumnes i professors? I els recursos per fer-ho? I l'esperit crític?

La reforma educativa està siguent una innovació empresarial!

L'educació no ha d'estar al servei de l'economia global!

❖ Article Educació i dret a escollir

- Nous drets vol dir més democràcia? (Dret d'elecció de centre, dret de tria d'horari i
professorat, etc…)

- El dret a escollir centre s'ha convertit en una "obligació" de l'estat a subvencionar

els centres privats.

- Ara les famílies trien entre centres públics ja que es diferencien entre els que són
innovadors i els que no ho són.

(Hi ha escoles públiques que tenen religió cristiana, n'hi ha que tenen religió musulmana, i
n'hi ha que són laiques. Això és un element que fa que les famílies triïn un centre o un altre)

El dret a elecció no és per tothom → persones que:

no tenen diners → no poden triar titularitat del centre
no tenen informació sobre diferents centres → no són capaces de triar segons les
seves preferències
treballen tot el dia → no poden escollir que els seus fill no vagin a l'escola, etc…

Hauria de ser l'administració pública qui decidís el model educatiu ja que l'hem escollit
entre tots, i no les famílies amb interessos personals, ja que algunes tenen més influència
que altres. L'escola hauria de ser un espai de socialització en el que els infants es
desenvolupessin per ells sols, amb ideologies diferents a les de casa. Perquè, on queden
els drets dels infants si la família tria una escola en la que s'actua i es pensa de la mateixa
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

manera que a casa? No tenen dret a veure mons diferents? → socialització en la

diversitat.

L'educació "a la carta", és doncs, una manera de mercantilitzar-la, i això provoca que
qui decideix com és el sistema educatiu siguin les grans empreses i les persones amb
poder simbòlic. → DESIGUALTATS EDUCATIVES, SEGREGACIÓ ESCOLAR

La democratització escolar NO es basa en ampliar el dret d'elecció, sinó en que

l'educació sigui "igual" per tothom, EQUITATIVA. Hem d'aspirar a que el sistema educatiu
sigui com la sanitat pública en el sentit de que no ens plantegem a quin CAP anar, perquè
en tots se'ns proporciona exactament el mateix.

Video LOMLOE i material complementari: Vota educació. Fundació Bofill

Privatització de l'educació → tipus:

- Privatització de la política educativa (sessió: governança en xarxa, heterarquia,

qui crea les lleis?, etc...)

Actors no-estatals (privats) que influeixen en política educativa → Ex: Santander i La Caixa

A Honduras → Mesa Redonda de Cooperantes en la Educación → formalització de la xarxa

on es decideix tot sobre l’educació → hi forma part el Govern,
agents privats i l'Església

- Privatització exògena o de l’educació → entrada dels actors no-estatals (privats),

ja sigui amb ànim de lucre o no, en la provisió de serveis educatius
a) Oferta d’educació privada: subcontractació de serveis gestionats per empreses
privades (ex: menjar, neteja, serveis TIC, cafeteries facultat d’educació UAB →
concurs públic d’empreses privades, ara amb el covid fem Teams...)

Monitors de menjador contractats per EMPRESA PRIVADA, NO PEL DEPARTAMENT

b) Oferta d’educació privada: subcontractació d’escoles → empreses privades

guanyadores d’un concurs públic, gestionen la construcció d’una escola pública
(titularitat pública - gestió privada). Això es diu charter school. (en el nostre context
no passa)
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

DIFERENCIAR-HO DE LES ESCOLES CONCERTADES →

CONSTRUCCIÓ SUBVENCIONADA PER L’ESTAT.

c) Comercialització o coca-colalització
A través d’escoles i universitats les societats mercantils socialitzen a infants i joves amb
les seves marques o productes. També: PUBLICITAT, DIFUSIÓ DE LOGOTIPS...

d) Filantropia, ajudes i subsidis → donació i pagaments. Actualment s’està

reconfigurant en NOVA FILANTROPIA que té un caràcter basat en la inversió →
funcionament d’empreses privades.
Algunes d’aquestes organitzacions, estan involucrades en la promoció d’innovacions
educatives. MAI HI HA FI DE LUCRE (a excepció de les CORRUPCIONS)

Ex: Obra Social La Caixa depèn de La Caixa → poc ètica → serveix per rentar la seva
imatge? Hi ha organitzacions que ho fan perquè així s’estalvien pagar impostos

.
- Privatització endògena o en l’educació (ecoberta) → més subtil → introducció de
discursos i ideologies de mercat → mercantilització

Principal mecanisme de la privatització endògena: funcionament del sistema educatiu

semblant a un mercat → QUASI-MERCAT perquè l’estat continua regulant l’educació.

Som clients i consumidors que tenim el dret d’elecció de centre (tema polític, no
educatiu). Pensem que les escoles s'ha de diversificar perquè així podem triar entre
diferents projectes → + elecció = + llibertat. A més, creiem que si hi ha més competència
entre centres hi haurà més qualitat ja que aquests s’esforcen a fer millors plans educatius.
Però tot això provoca una immensa MANCA D’EQUITAT.

En altres contextos socials existeix el concepte: CHECK EDUCATIU, que és un

FINANÇAMENT PER CÀPITA → l’estat dóna diners a les famílies en comptes de a les
escoles → la família pot anar a l’escola que vulgui, per tant les escoles més escollides
tindran més finançament → SEGREGACIÓ
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Hi ha hagut una transferència de responsabilitats de gestió educatives de

l’administració pública o el departament d’educació a l’escola (qui ara té aquestes
responsabilitats) → lògica individualista, neoliberal → SISTEMA DESCENTRALITZAT

Ex: si una escola treu mals resultats en les avaluacions estandarditzades, baixen el salari
del professorat → NEOLIBERALISME DE COMPETÈNCIA i CULTURA DE LA
PERFORMATIVITAT (en el nostre context no passa)

En el nostre context passen moltes coses que potser no són tan explícites
→ ex: el RÀNQUING

SEMINARI 3

Entitats públiques i privades:

- Fundació Jaume Bofill
- La Caixa
- UNESCO
- UOC
- La diputació de Barcelona

Crítica al projecte Escola Nova 21:

 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

IDEA PRINCIPAL DEL SEMINARI

Fins a quin punt podem innovar metodològicament ocultant altres problemes estructurals?

SI ÚNICAMENT INNOVEM METODOLÒGICAMENT, NO GARANTITZEM UNA EDUCACIÓ

EQUITATIVA PERQUÈ HI HA PROBLEMES ESTRUCTURALS EN ELS QUE NO ESTEM
INTERVENINT

Centrar-nos únicament en els projectes metodològics és simplement un parche →

necessitem reestructurar el sistema.

4. SISTEMA EDUCATIU I EDUCACIÓ INCLUSIVA I (Recursos i presentació 4)

❖ El nou Decret d'educació inclusiva

 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Necessitem una educació que atengui la diversitat dels infants sense cap tipus d'exclusió.
Hem de garantir un bon desenvolupament acadèmic personal i social de tots els infants.
NO DISCRIMINACIÓ → Igualtat d'oportunitats

CAPÍTOLS DEL NOU DECRET

1. Definició d'educació inclusiva i atenció educativa i funcions de l'administració

pública en relació a aquests aspectes.
2. Regulació de mesures i suport per tot l'alumnat d'una manera individualitzada i
organització dels recursos i la intervenció educativa. També apareix la detecció i
l'avaluació de les necessitats educatives.
3. Criteris i procediments de l'escolarització de l'alumnat.
4. Alumnat amb necessitats específiques en les etapes postobligatòries i transició a
l'adultesa.
5. Serveis i recursos que es donen al sistema educatiu.

CONTINGUT ESPECÍFIC DEL DECRET

- El principi vertebrador → Tots els alumnes s'escolaritzaran en centres ordinaris,

l'educació especial serà una excepció, amb uns requisits i un procediment
establerts. Pq un nen vagi ha un centre especial, ho han de voler els seus tutors
legals i que q l'informe EAP es consideri que té necessitats especials greus.

- L'àmbit subjectiu d'aplicació → Llistat dels alumnes que es considera que tenen
necessitats específiques. 6 grups segons situació.

a) Discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, i algun tipus de trastorn.

b) Origen estranger amb necessitats educatives degudes a la incorporació tardana al
sistema educatiu, falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i escolaritat
prèvia deficitària.
c) Necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals
especialment desfavorides
d) Trastorns d’aprenentatge o de comunicació (afecten adquisició i l’ús funcional del
llenguatge).
e) Altes capacitats i superdotació intel·lectual, talent simples i complexos.
f) Risc d’abandonament escolar prematur.
S'ha de tenir en compte que cada situació requereix una resposta educativa totalment
diferent.
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

- L'objectiu del Decret → Que tots els centres d'ensenyament (excepte la universitat),
independentment de la titularitat dugui a terme una educació inclusiva.

- Els centres d’educació especial poden ser proveïdors de serveis i recursos per als
docents d’escoles i centres d’educació secundària, sempre determinada pel
Departament d'ensenyament.

- El tractament que dóna el decret als serveis educatius són considerats clau dins la
xarxa de suports a l’educació inclusiva.

Aquest Decret deixa qüestion a cobrir, com ara:

La nova situació dels professionals d'educació especial.
La sensibilització dels centres educatius ordinaris en relació a les necessitats específiques.
La situació de l'alumnat escolaritzat en aquests centres.

❖ Pedagogia Queer
Introducció → explica que posa als seus alumnes d’educació un curt sobre un nen que es
posa un vestit rosa de la seva germana. Pregunta que de què tracta el curt, i els alumnes li
responen que va sobre la homosexualitat o la transexualitat → com podem educar d’una
manera queer en un context tan poc queer???

Cossos i desitjos abjectes en l’àmbit educatiu

El nen del curt simplement s’ha posat una roba que la gent no s’espera que faci ja que no
concorda amb el seu gènere (construcció social, igual que la heterosexualitat i la
homosexualitat → les identitats també son una construcció històrica i social, i
construeixen una xarxa de relacions de poder hegemòniques)

El focus ha de ser l’escola, no el nen → L’escola és un lloc de reproducció de masclisme,

homofòbia, etc… en canvi és un espai privilegiat per a poder prevenir-ho. → L’escola està
emmarcada en la heteronormativitat → s’anima a les persones no heterosexuals a sortir de
l’armari, si no volen donar la sensació de que tenen alguna cosa que amagar. L’escola
reprodueix identitats corporalitzades (com que no et maquilles, i portes el cabell curt, ets
homosexual)
L’ESCOLA ÉS UNA INSTITUCIÓ HETEROSEXUAL,
HETERONORMATIVA I HETERONORMALITZADORA

Els discursos de la diversitat, límits i implicacions

 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

A espanya hi ha hagut dues lleis importants en relació a la inclusió educativa: la LOGSE i la

LOE. La primera incorpora l’atenció a la diversitat i la segona contempla la diversitat
afectivo-sexual, afegeix l’assignatura: educació per a la ciutadania, que més tard, el PP,
amb la LOMCE, la treu.

Queer entès com: fora de la norma.

Les polítiques educatives tenen un background de discriminació,
i la diversitat sexual no escapa de la lògica binària.

En els centres educatius es “valora” la diversitat, ens agrada aquesta idea, però realment
la encobrim, la silenciem i la ignorem → plans educatius basats en la heterosexualitat i
les ètnies dominants. Polítiques progressistes dins d’un marc heteronormatiu →
simplement accepten la diversitat.

El terme binari limita moltissim el concepte de gènere → es reforcen les connexions

naturalitzades entre sexe i gènere, opció sexual, identitat de gènere… ex: pressuposar
l’orientació sexual d’una persona per la seva manera de parlar i gesticular.
Passa el mateix amb la multiculturalitat quan sumem vectors d'opressió (sóc dona,
blanca, de classe mitja...) → RISC de convertir les IDENTITATS en ELEMENTS
ESSENCIALS, ESTABLES, CONTINGENTS, i per tant, de REPRODUCCIÓ D’ESTEREOTIPS
Tots som = No deixem espai x a la diferència!
INTERSECCIONALITAT reforça la idea de la REPRESENTACIÓ LIBERAL
Teoria queer critica la identitat, però està a favor de la visibilització dels col·lectius LGTBI+.

Hem de SUPERAR els LÍMITS dels DISCURS de la DIVERSITAT NORMALITZADA

Hem de DEFENSAR la LEGITIMITAT i el RESPECTE de les DIFERÈNCIES

Normalitzar la homosexualitat implica que allò que és normal és la heterosexualitat →

lògica binària → En serio hem de sortir de l'armari? NO entiendo

Potencialitats i reptes d’una pedagogia queer feminista

Les identitats de gènere i sexuals no són res fixe, i NO implica les mateixes coses → hem
evitar que les persones del col·lectiu LGTBI+ siguin només això. ex: + quina profe? - La
lesbiana! (= que la barrufeta). Home, NO.

De la política identitaria i el discurs de les minories sexuals (i altres),

a la teoria queer i al discurs més universal
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

A L'AULA
- Qüestionament de la normalitat i dissolució de binarismes.
- Creació d’una nova condició del coneixement (ensenyar des de les coses, NO sobre
les coses)
- Donar importància a la xarxa educativa!

La contraposició hetero/homo NO TÉ CAP SENTIT

❖ Lo Queer en la educación Queer

- QUEER → en anglès va servir per a insultar a les persones LGTBI+ → reapropiació
del terme.
- DECONSTRUCCIÓ DE LES IDENTITATS ESTABLERTES TRADICIONALMENT
- QÜESTIONAMENT DE LA NORMA → perquè classifiquem les persones segons
els genitals externs i no, per exemple, per el color d’ulls?
- FALSA DUALITAT COS-MENT (Platònic, el món de les idees, el món sensible) Els
nostres cossos són llegits socialment, constantment som sexualitzats i racialitzats
→ NO desvinculem el nostre → EDUCACIÓ com a EXPERIÈNCIA CORPORAL
- La decisió que es pren de quant temps es dedica a explicar matemàtiques i quant
temps a reflexionar sobre el feminisme (política educativa) és ADOCTRINAMENT
- PROBLEMATITZACIONS DE LA NORMALITZACIÓ → “Tu, encara que siguis X, ets
normal” → perquè ho volem normalitzar tot? Encabim les persones “diferents” dins
la norma, ho etiquetem tot, i les identitats no són etiquetes (necessàries per al
reconeixement social i pel canvi) → PROU DE NORMA.
- LLENGUATGE PERFORMATIU (JUDITH BUTLER) → genera imaginari, expectatives,
efecte Pigmalió, limita i impossibilita, pot ser violent → ens construeix socialment.
NO TENIM PARAULES PER ALLÒ QUE VIVIM
- GENERALITZACIÓ → cal una mirada interseccional (el cercle de privilegis)

Faig pedagogia perquè m’agraden els nens→ Quin tipus de nen ens estem imaginant?
Mirada adultocentrista → formar futurs ciutadans, NO → els INFANTS SÓN CIUTADANS

Quan els infants tenen tres anys pensem que no cal parlar-lis de sexualitat, però en canvi
els enviem constantment missatges masclistes, xenòfobs…
INNOCÈNCIA HETEROSEXUALITZANT VS AGÈNCIA I DRETS
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Els gustos son construïts socialment → ex: carreres de nois

o carreres de noies
La masculinitat i la feminitat són les mateixes en física que en
educació primària?
Quin prestigi social i econòmic tenen les tasques segons si
“són”per homes o per dones?
Feminisme liberal → fomentar també que els nois facin
estudis relacionats amb les cures.

CONTRAPOSICIÓ DEL GÈNERE MASCULÍ I FEMENÍ → s’entenen com complementaris i

amb característiques pròpies, llavors si això no concorda → LES LESBIANES NO SÓN
DONES (Crítica de Monique Wittig) → conceptualització

El contracte social de Rousseau → segons Monique Wittig el contracte és la

HETEROSEXUALITAT (penjat al campus)

Perspectiva de gènere en educació (Grup d’Educació i Gènere, 2020)

4 dimensions:
● QUI (subjectivitats): Ceguesa al gènere, posicionament respecta a la PG i a
l’objectivitat, docència com a acte política.
● QUÈ (continguts): Referents teòrics de la matèria, coneixement que es genera en la
docència, currículum, contingut específic de gènere.
● COM (metodologies): Metodologies docents, cura de les relacions, comunicació i ús
del llenguatge, avaluació.
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

● ON (espais): espai físic, espai simbòlic. → és inclusiu?

SEMINARI 4→ convidada Maria (Presentació)

Vincular la pedagogia amb la vida i amb el que som, éssers socials i vulnerables.

BASES TEÒRIQUES
● Pedagogia sistèmica
● Acompanyament emocional
● Educació viva
● Comunicació no violenta
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

PUNTS CLAU
- La mirada
La realitat és subjectiva → mirem-la i fem-la bonica. També ha de ser bonic el discurs
intern que impera durant el dia a dia → tractem-nos a nosaltres mateixos amb amor,
mirem-nos amb bons ulls, només així podrem estimar i mirar amb bons ulls a les altres
persones → MIRADA INCLUSIVA, sense etiquetes fàcils i massa estretes.

EFECTE PIGMALIÓ → en aspecte acadèmic i emocional → ets una persona digna d’amor

Una persona optimista no és aquella que pensa que el món va bé, sinó que pot millorar dia
a dia gràcies al que nosaltres fem

- La pau (cooperació i conflicte)

2 tipus de pau:
- Negativa: absència de violència
- Positiva: sistema just → pau sistèmica i global

EL TRIANGLE DE LES VIOLÈNCIES

- Pau directa: absència de violència, insults… NO vol dir absència de conflictes.

Els conflictes ens ajuden a construir una societat cooperativa → resoldre els
conflictes
- Pau cultural → tenir valors, principis i ideals compartits → ex: treure noms de
carrers franquistes
- Pau estructural: sistemàtica → lleis, estructures, cooperatives i polítiques
pacífiques
LES RESPONSABLES DEL CANVI SOM NOSALTRES

- La vida (el cor: el nostre cervell)

 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

La vida és canviat, és diversa, és creativa → per què ens empenyem en fer-la immutable?
L’escolta del cor és una prioritat, així prenem decisions més inclusives.
En l’educació hauríem de parlar del cor → la VERGONYA, la CULPA, la POR…
compartir-los ens farà establir uns vincles més profunds. Si nosaltres ens obrim, ens
mostrem vulnerables, les persones del nostre voltant també ho faran perquè ens
IDENTIFIQUEM amb els SENTIMENTS que són UNIVERSALS.

- Estima (autoestima i vincles)

Ens hem de saber cuidar a nosaltres mateixes si ens volem dedicar a cuidar als altres.
Els espais de pau són espais de benestar.

5. SISTEMA EDUCATIU I EDUCACIÓ INCLUSIVA II (Presentació i recursos 5)

Concepció essencialisme de les diferències → Identitats estables: “Yo soy así, nunca
cambiaré”. Tot el que se surt de la norma és divers → Desigualtat es focalitza en l’individu.

Concepció interaccionista de les diferències → Identitats no innates: construcció social

col·lectiva i dinàmica → Desigualtat, és el resultat de la interacció entre la persona amb el
medi, es focalitza en l’entorn.

Símil amb el fracàs escolar → el nen és tonto, o no l’hem sapigut ajudar?

Fracàs individual o sistemàtic? → Sistema incapaç d’acollir la diversitat de les
persones → on situem el focus de la diversitat?

- Negació → no veure la diferència i per

tant, no actuar en conseqüència
- Segregació → veure la diferència i
excloure-la
- Integració → normalitzar el que és
diferent
- Inclusió → procés que cal fer

INTEGRACIÓ VS INCLUSIÓ
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Exemple: Necessitats Educatives

Específiques i Necessitats Educatives
Suport Específic. Perquè hem de
classificar i seleccionar els alumnes?
UTOPIA: una educació de qualitat que
inclogui a tot l’alumnat.
És important tenir en compte la
interseccionalitat → COM interaccionen les
característiques personals i de l’entorn.

Educació inclusiva
Sistema educatiu capaç d’identificar els
diferents obstacles, amb l’objectiu de
caminar cap a una educació de qualitat
per a tot l’alumnat amb la voluntat
d’oferir-la en entorns comuns i compartits.
3 àmbits d’actuació:
- Presència
- Participació
- Resultats

Índex d’inclusió (2020)

Canvis educatius des de tres dimensions:
- Creació de cultures inclusives
- Elaboració de polítiques inclusives
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

- Desenvolupament de pràctiques inclusives

INDICADORS D’INCLUSIÓ, ex: tot l’alumnat se sent acollit, els infants i adolescents
s’ajuden entre ells, etc…

DECRET 150/2017

SEMINARI 5
QUINS SÓN ELS NOSTRES PRIVILEGIS I OPRESSIONS? COM ENS MODELES?
- Pensa en la teva experiència en l’etapa escolar. Quins mecanismes s’articulaven
quan algú se surtia de la norma?
- Perquè vas escollir pedagogia? Els teus privilegis i opressions tenen a veure amb
aquesta elecció?
- Des de la perspectiva de gènere, quins aspectes destacaries del funcionament de la
carrera?

6. ENTORN I AGENTS EDUCATIUS (Presentació i recursos)

❖ Les famílies en l'educació

Les famílies són més presents a l'escola del que pensem. Hi ha 3 esglaons de participació:

- Individual (normativa): venir a buscar als infants, estar a les reunions... TOTS

- Vida comunitària: venir als teatres, etc... 75% i "arremangats" pq l'obra surti 25%

- Política: Consell escolar, assemblees MINORIA

Origen família, nivell econòmic, etc... → Influeix en la probabilitat de participació activa.

“SOLUCIÓ” → Per part de l'escola, veure des de quin lloc simbòlic s'apel·la a les famílies i
canviar el codi de manera que totes puguin sentir que formen part de la comunitat
educativa. → Realment l'escola dóna veu a les famílies?

Per part de les famílies, AFA... fer propostes inclusives.

❖ Educació en xarxa

- Les problemàtiques a les que s'ha de fer front, són essencialment multicausals, i la
XARXA és una estructura complexa, i és la més adient per encarar els reptes perquè
permet aquesta mirada multivariable.
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

- A més, la xarxa implica relacions, compartir coneixement i establir confiança → major

capital social de l'educació.

- Corresponsabilitat en l'acció. Intervenció compartida pels diferents agents educatius.

Les xarxes han de ser ÀMPLIES I TRANSVERSALS, i han de ser GESTIONADES

HORITZONTAL

❖ Educació, cultura i comunitat

Comunitat com a centre de l'acció cultural i educativa → volem CODOCÈNCIA

❖ Ecosistema educatiu

Abolició de la segregació escolar i de les desigualtats educatives → promoure l’equitat

"L'èxit educatiu es basa en un lleure de qualitat" → Fer activitats educatives fora de l’horari
lectiu que siguin compartides amb les famílies i en xarxa amb diferents centres.

És important que els infants es coneguin i interactuïn entre ells, així se n’adonen que no
són tan diferents els d'un centre i els d'un altre.

❖ Connectar i enfortir la comunitat des dels joves

Posar en valor el lideratge juvenil com a eina de transformació social.

❖ Obrir un centre a l'entorn

Crear comunitat educativa → l’escola com un lloc de trobada en el que ens eduquem tots
entre tots → millora de cohesió i pau social, reducció de l'absentisme escolar

Agents de participació educativa, recursos en xarxa i serveis educatius (on més paper
tenen els pedagogs).
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Aquesta coordinació en xarxa està relacionada amb la política educativa, el dret a

l’educació i l’educació inclusiva.

Serveis educatius recursos al power

- CRP, Centres de Recursos Pedagògics
- EAP, Equip d’Assessorament Psicopedagògics
- ELIC, Equip d’assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social

Diferents representacions socials de les famílies (molt limitat, però per posar exemples)

Els inputs que rebem al dia a dia, ens generen imaginaris,

expectatives, maneres de pensar, de fer, de ser…

Relació família - escola

Indicadors; ajudar o revisar els deures, participació individual formal i informal
(reunions, festes), representació col·lectiva formal (AFA, etc...)
Segons: estudis dels pares, nivell d’ingressos, estructura familiar, origen familiar
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

SEMINARI 6

Acte de constitució de la comunitat educativa → acte penjat al campus

7. PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ I EDUCACIÓ AL LLARG DE LA VIDA

❖ Equidad y educación en España

Cal que llegiu els apartats 1 (educació infantil), 4 (repetició de curs), 6 (abandonament
escolar prematur), 9 (educació al llarg de la vida) i 10 (accés a l'educació no formal)

L’edat escolar NO concorda amb l’edat d’aprenentatge (tota la vida) → EDUCACIÓ MÉS
ENLLÀ DE L’ESCOLA → Dret a l’educació ampliat

Desigualtats en l'accés a les activitats organitzades fora del sistema edducatiu formal

a) Disponibilitat de l’oferta → presència o NO al servei al territori, ex: caus i esplai als

barris de Barcelona.
b) Condicions d'accessibilitat → ex: preus de les escoles de música
 Emma Raventós
ECE Bloc B. 1r Pedagogia UAB

Etapa pre-obligatòria (0-3) → molt potencial per a poder reduir les desigualtats socials, molt
impacte en el rendiment educatiu

Etapa post-obligatòria (+16)

AEP → percentatge de joves entre 18 i 24 anys que NO han obtingut un mínim de nivell 3
de la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació, i NO estàn cursant estudis
reglats.

Relació AEP - nivell de renta

COST D’OPORTUNITAT → què hem de deixar de fer per a poder estudiar? Hi ha carreres
que no deixen treballar entre setmana. És molt més complicat que quan estem al món
laboral tornem a estudiar perquè no volem/podem renunciar al salari.

De la REPRODUCCIÓ a la TRANSFORMACIÓ

SEMINARI 7