Teoria de l’educació i sistema educatiu

PAC2

INTRODUCCIÓ
Bones, a la següent presentació mostraré les principals característiques del Moviment de
l’Escola Moderna en la figura del pedagog i mestre francès Célestin Freinet, que
sorgeixen a principis del s. XX com a resposta als postulats de l’escola tradicional, que la
considerava: antiga, autoritària i obsoleta.
Quan parlem de l’escola actual, hem de fer la mirada enrere per veure que les lluites
educatives que es van fer al s. XX formen part de la base de l’educació d’avui.

1. QUI EDUCA. NATURALESA DEL VINCLE ENTRE EDUCADOR I EDUCAND

- A l’educació tradicional el vincle entre educador i educant era d’una forma vertical, amb
gran autoritat del mestre, aquest tenia els coneixements i els transmetia als alumnes, que
tenien que ser obedients i disciplinats. Aquest vincle no és estimulant i bloqueja la
transmissió de coneixements.

- Freinet vol trencar amb aquesta concepció i proposa una relació horitzontal entre les
dues parts. On l’educand és el centre de l’aprenentatge. A partir d’eix es produeix
l’educació i no al revés.
- L’educació s’adapta als interessos i capacitats dels alumnes.
- El docent segueix sent el responsable educatiu però es dedica a orientar i guiar
l’aprenentatge dels infants. Posant en valor el que l’alumne ja sap i les inquietuds que
tenen.

- No és un actor allunyat de la comunitat on es desenvolupa l’ensenyament, forma part

d’aquesta, i participa junt als alumnes de forma col·laborativa.

- Aquesta nova concepció de la relació afavoreix que l’infant tinga motivació i curiositat per
aprendre i per tant experimente plaer quan assoleix els coneixements. Creant una roda
beneficiosa per a l’aprenentatge.

2. CONTINGUTS DE L’EDUCACIÓ I CONCEPCIONS DE L’ESCOLA

- Freinet va ser mestre de l’escola rural i veurem que això influeix en la seva pedagogia.

1. L’aprenentatge ve modelat pel context social i la comunitat, i aquest context fa de

barrera, per una banda donant suport i per altra donant llibertat per a desenvolupar-se.

2. Després dona molta importància a l’experimentació i l’observació, que son innates en

els infants i esdevé fonamental per després elaborar les regles i lleis per comprendre
millor el món. Aquestes experiències han de ser positives.

3. Freinet defensa una educació del treball per a que els infants estiguen protegits en un
futur contra les formes d’explotació i alienació en el treball de la societat capitalista.
Considera el treball com una pulsió natural i necessària.
4. Els coneixements que s’imparteixen a l’escola han d’estar connectats amb la realitat en
la que viu l’infant i han de ser útils per aprendre a raonar de forma crítica sobre la realitat,
per a que siguen capaços de canviar-la.

3. COM S’EDUCA: PARADIGMES PEDAGÒGICS SOBRE LA FORMA DE

TRANSMETRE SABERS

1. El text lliure.
Es crea un text propi, després el llegia davant la classe i per últim el comentava amb tot el
grup. En el mateix punt podem anomenar també el dibuix per a expressar emocions i
sentiments. Impremta era utilitzada i es publicaven en el periòdic escolar.

2. Les conferències.
Serveixen per al desenvolupament de l’oralitat, els alumnes preparen una temàtica que
tinga que veure amb una experiència o de rellevància social i la comparteixen amb la
classe, per potenciar el pensament racional i crític.

3. Plans de treball.
El mestre dona ferramentes per a que els alumnes s’organitzen i planifiquen les activitats
setmanals que han de desenvolupar durant la realització dels treballs.
Finalitat de potenciar la responsabilitat i presa de decisions.

4. L’assemblea de classe.
El mestre potencia que els alumnes tinguen espais de reunió democràtics en els que es
plantegen conflictes i es busquen solucions a problemes a través del diàleg i l’escolta

5. Càlcul, història, geografia viva

L’aprenentatge d’aquestes matèries tenien que estar directament contextualitzats amb
l’entorn. Per exemple estudiant la història del propi lloc, plantejant problemes matemàtics
relacionats amb activitats quotidianes com fer la compra de casa. És a dir que aquest
aprenentatge es fera d’una forma transversal, per competències.

4. ROLS DEL MESTRE I DE L’ALUMNE

MESTRE
- El mestre és l’encarregat de proporcionar les eines i tècniques necessàries, donar suport
en el tanteig experimental i d’expressió lliure.
- També és l’encarregat de proposar situacions de comunicació per garantir la seguretat
afectiva de l’infant i afavorir les relacions.
ALUMNE
A partir de l’alumne, i les seves inquietuds i preferències, es forma tot l'ensenyament,
aquest mètode deixa total llibertat a l’expressió lliure de l’infant. És a dir tot l'ensenyament
sorgeix de les seves preferències.
És ell mateix protagonista del seu aprenentatge, però amb el suport i guia del docent.
5. PUNTS FEBLES I ELEMENTS DE CRÍTICA
Per finalitzar destacaria només dos punts febles
Primer l’educació del treball per a l’emancipació i contra l’alienació, per al meu parèixer és
un tant utòpic en quant hi coexisteixen diferents escoles que perpetuen el sistema
capitalista. Mentre hi ha escoles privades i concertades que fomenten aquest sistema no
es podrà materialitzar aquesta lluita.

- Té una influència diversa. Si que es veritat que les tècniques pedagògiques estan
presents en vora 40 països, no hi està present com a mètode al complet com si que
podem anomenar Montessori, no obstant això com he dit al principi, Freinet va fer molts
avanços els quals avui en dia continuen vigents.

Per anar acabant, aquesta és la bibliografia emprada en la presentació d’aquest corrent

pedagògic. M’agradaria destacar, que aquesta presentació m’ha servit per adonar-me de
la gran quantitat de influències que tenim avui dia d’aquests corrents pedagògics
innovadors del s. XX.

Bibliografia:

- González, I.; Benito, R. (2017). "La forma d’educar. Controvèrsies pedagògiques i

sociològiques en les teories de l’educació" (Capítol 3) a Teories de l’educació. Barcelona:
UOC.
Recuperat de http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00224142/capitulo3/index.html

- Houssaye, Jean. (Coord.) (1995) "Célestin Freinet (1896-1966)" a Quinze pedagogs. La

seva influència avui. Barcelona UOC. pp. 217-231

- Renés Arellano, Paula (2020) Fundamentos teoricos de la educacion primaria.

Santander: Editorial de la Universidad de Cantabria Textos universitarios, 29. Ciencias
Sociales

- Philibert, Nicolas (2002) "Ser i tenir" ("Être et avoir"). Les Films d'Ici Recuperat de
https://www.filmin.es/pelicula/ser-y-tener