You are on page 1of 6

MI-MP1809- Història de l’Educació

FITXA D’ANÀLISI INDIVIDUAL

Identificació
Alumne/a: Lucia Salvador Ansuategui Assignatura + Grup: MP1809-G11

Elecció del fragment o cita


Autoria (Cognom, Nom): Carbonell Sebarroja, Jaume
Any publicació: 2015
Títol del llibre (en cursiva): Pedagogías del siglo XXI
Ciutat de publicació: Barcelona Editorial: Octaedro
---------------------------------------
Pregunta (QBE): Per què cal educar?
Cita: “No hay nada despreciable en la educación; la vida debe ser un completo
aprendizaje y todo el mundo no solo puede, sino que debe ser maestro” (Carbonell,
2015, pàgina 24).
Descriptors: educación, aprendizaje, maestro.

Comentari d’antecedents teòrics

● Context històric, social i/o polític


En aquesta època l’educació es caracteritzava per ser més patriota, el professor
sempre tracta de posar eixe èmfasi en totes les seues classes, també es
caracteritzava per ser més inclusiva i els educadors més responsables amb el seu
treball. La classe no finalitzava quan s’acabava l’hora, sinó que els professors en
molts casos feien un seguiment dels seus alumnes voluntàriament, una altra
característica es que als estudiants se’ls inculcava molt la disciplina, ja que hi
havia un curs anomenat “preparació militar”.
Els canvis que van ocórrer en l’educació en els anys 80 i 90 van ser molt
diversos, també hi havia una violència política. Quan es va acabar amb la
MI-MP1809- Història de l’Educació

subversió, els estudiants van tornar a tenir el control de les universitats, però es
van prohibir moltes accions polítiques.
Respecte a la qualitat de l’educació, aquesta continua sent el principal problema
que fa front el sistema educatiu; la incorporació de tecnologies noves a
l’ensenyança és un avenç important.
Durant aquesta època, moltes dones van poder accedir a l’educació. També en
aquesta època no hi havia la llibertat a l’educació ni tampoc hi havien molts
avenços tecnològics, cosa que dificulta l’aprenentatge dels alumnes.

● Context de lectura
En relació amb el fragment escollit anteriorment, l’autor ens explica que
l’educació és molt important en la vida, que totes les persones haurien de ser
mestres, és a dir aprendre amb vivències, mitjançant la societat que els envolta i
també mitjançant l’escola.

En primer lloc, podem preguntar “Per què és important l’educació per a la


vida?”. Carbonell dona importància a l’educació perquè “La escuela ejerce sobre
los niños un influjo bienhechor: se muestran más despiertos, más alegres, lo que
influye provechosamente en su salud. Las ventajas son notables para la
educación del espíritu y para la del cuerpo” (Carbonell, 1985). És a dir, gràcies a
l’educació les persones obtenen un grau més elevat de felicitat perquè aquesta
permet conéixer el món que ens envolta, els canvis en la societat, ajuda a fer
front als problemes i a la presa de decisions. Per aquest motiu, entre altres,
Carbonell afirma que “La educación debe ser para todos por igual, con todas sus
beneficios y sus inconvenientes” (Carbonell, 1985).

En segon lloc, podem preguntar “Per què tot el món ha de tenir accés a
l’educació i a ser mestres?”. Responent a aquesta pregunta, com he dit
anteriorment, l’autor dona suport a una educació per a tots. Per això totes les
MI-MP1809- Història de l’Educació

persones haurien de poder experimentar la satisfacció que suposa poder ser la


persona capaç de poder fer millor a les persones mitjançant l’educació
d’aquestes.
També, Carbonell diu que “La educación es el método fundamental del progreso
y de la reforma social, la educación es una regularización del proceso de llegar a
participar en la conciencia social.” (Carbonell, 1978) i que l’educació regula la
consciència social i a l’escola s’aconsegueixen els ideals de les persones, d'ací a
què l’escola ha d’aconseguir la participació dels alumnes i així que utilitzen les
seues capacitats. Carbonell, també dona suport a què tots haurien de ser
mestres perquè els xiquets i xiquetes aprenen els ideals dels seus pares i les
formes de comportar-se, però també aprenen el que els ensenya el mestre dins
d’una classe, per aquest motiu, afirma que els mestres han d’entendre la dignitat
de la seua professió, ja que és molt important en la infància d’un xiquet.

● Fonaments de l’autor/a
Interconnectant amb les idees del fragment, Carbonell considera l’escola «El
lugar donde se valoren y se aprenda de las culturas, valores y vivencias de las
distintas edades» (Carbonell, 2008) i «El lugar donde se afrontan los pequeños
y grandes conflictos: una oportunidad de aprendizaje sólido y permanente»
(Carbonell, 2008). Si no totes les persones del món tenen dret a l’educació, a
l’escola no es pot intercanviar idees i pensaments de persones de diferents
cultures, valors i vivències. També considera que l’escola és una gran
oportunitat per a poder aprendre amb el que diu el mestre/a i els alumnes.

Pel que fa a l’educació sobre la societat, Carbonell afirma que sense educació no
pot haver-hi progrés ni una reforma social, és a dir, sense una educació no es
poden superar la majoria dels problemes d’un país o d’una societat. Una societat
ben educada, serà una societat pròspera. L’educació és necessària perquè la
MI-MP1809- Història de l’Educació

societat aprenga a conéixer, aprenga a fer per a poder influir sobre l’entorn i
sobretot per a poder viure tots junts.

Quant a les persones, afirma que “La educación debe ser para todos por igual,
con todas sus beneficios y sus inconvenientes” (Carbonell, 1985). Considera que
totes les persones del món deurien poder anar a l’escolar, poder ser educades,
poder aprendre, poder créixer personalment sense influències.

● Relació amb altres lectures


Dewey defensa que “la escuela no es un lugar de preparación para la vida, sino
un espacio de vida donde el alumnado puede desarrollar sus experiencias
escolares adquiridas que va reconstruyendo continuamente y desarrollar otras
nuevas” (pàgina 23). Carbonell, també defensa la idea que l’escola ha d’estar
entremig de la vida, i aquesta penetrar eternament en l’escola i que l’escola és
un espai on els alumnes adquireixen coneixements i els ajuda a desenvolupar
idees noves. Els dos defensen que l’educació regula la consciència social i a
l’escola s’aconsegueixen els ideals de les persones, d'ací a què l’escola ha
d’aconseguir la participació dels alumnes i així que utilitzen les seues capacitats.

● Opinió personal
Personalment, pense que l’educació és un dret humà fonamental que haurien de
tindre totes les persones del món. L’educació és necessària per a poder tindre un
millor benestar social, un millor nivell econòmic, per accedir a millors llocs de
treball.
Estic a favor de l’autor quan diu que “La educación enriquece nuestro bienestar
individual y colectivo, así como nuestra capacidad de crear y gozar plenamente
la vida.” (Carbonell, 2015). L’educació és un instrument poderós que permet als
xiquets i adults que es troben socialment i econòmicament marginats eixir de la
pobresa i participar plenament en la vida de la comunitat a la qual pertanyen.
MI-MP1809- Història de l’Educació

Comentari de conseqüents pràctics

a) ¿En quines coses es veu afectada o modificada la pràctica educativa


convencional?
b) ¿Quin és el compromís que comporta el pensament de l’autor/a respecte de la
meua visió i pràctica educatives?
c) ¿Podries explicar una pràctica d'aula que fora exemplificadora de l'anàlisi
realitzat en els antecedents? (explicar l'exemple comporta descriure la pràctica i
explicar de manera argumentada per quines raons és clarificadora de les
creences teòriques explicitades a l'apartat anterior)

Centrant-nos en la pregunta A, vaig a explicar què és la pràctica educativa


convencional.
Primerament, anomenaré les principals característiques de la pràctica educativa
convencional:
- Són programes establerts, no requereix la participació de la comunitat per a la
seua planificació. Emfatitza en àrees específiques, ja siga pedagògiques, de salut,
recreatives...
- La informació i l’atenció dels xiquets depenen del mestre.
- Són més coneguts socialment, solen ser models que es repeteixen en el temps,
mantenint les seues característiques, les formes de funcionament, sense que es
realitzen canvis significatius en el lloc on estan.
-L’èmfasi d’atenció és el treball que es du a terme amb els xiquets,
independentment de l’ambient on viuen i es desenvolupa.
- Separació entre teoria i pràctica.
- El tipus principal de raonament és la deducció.
- Predomini de mètodes lògics i imitatius.
- Fomenta l’autodisciplina.
- La teoria sempre precedeix a l’acció o a l’experiència.
- Avaluació memorística i quantitativa.
MI-MP1809- Història de l’Educació

- Aprenentatge mecànic, per recepció (des de l’exterior).

Carbonell, no dona suport a la pràctica educativa tradicional. Ell dona suport a


una educació on els alumnes siguen els protagonistes del seu propi aprenentatge i
que es prioritzen les seues necessitats i els seus interessos. Vol que els xiquets
siguen feliços aprenent.
A l’escola tradicional es motiva als xiquets en premis o càstigs, en canvi,
Carbonell vol que la motivació siga clau gràcies a la repetició d’una tasca i així
la millora estimula l’interés del xiquet.
També en l’escola tradicional, s’avalua als xiquets mitjançant exàmens i proves,
per contra, Carbonell vol que els xiquets col·laboren.

You might also like