EXAMEN APROXIMACIÓ AL FENOMEN EDUCATIU: TEMA 3.

1. Identifica i explica els factors que, segons Philip H. Coombs a la Crisi mundial de l'educació,
assenyalen una crisi de l'educació.

Coombs ens parla de la crisi mundial de l’educació, que es defineix com la no adaptació del
sistema educatiu als canvis rapidíssims del món. Aquest crisi va donar lloc a finals dels s. XlX-XX

Segons ell els principals indicadors d’aquesta crisi són;

- El desajustament existent entre les necessitats del desenvolupament socio-econòmic i el

sistema educatiu, entre els nous continguts i competències que reclamen les indústries i els
vells que ofereix el sistema educatiu i, per tant, la obsolescència de l'estructura curricular i
metodològica;

- L'augment de les desigualtats educatives entre els grups socials;es a dir, els “pobres” no
tindran la mateixa educació que els “rics”.

- El progressiu desequilibri entre l'augment de costos del sistema educatiu i els recursos
disponiblesEscola necessita mes diners per funcionar i no hi ha recursos per fer-ho. S’hauria
d’invertir mes en l’educació en comptes d’invertir en altres coses

Coombs als anys 70 fa esment a un desajustament educatiu entre el què s’ensenya a l’escola i el
que la societat necessita, ja que la societat avança ràpid i és canviant, abans la societat
industrialnecessitava a gent mecànica (ésser newtonia), la seva funció dins del model de poder
era la de ser un treballador d’un sistema piramidal o unidireccional (biopoder), ara a l’època
post-industrial la societat ha canviat, la societat necessita persones creatives, competitives,
crítiques i amb coneixements tècnics (ésser quàntic). Vivim en un model de poder en xarxa,
format per nòduls, i cadascun de nosaltres té poder per tant Coombs diu que a les escoles es
segueix ensenyant com a l’època insdustrial i això produeix un desajustament i una
incoherència entre el què s’ensenya i el que es necessita. Els futurs alumnes han de tenir veu i
vot a l’aula i saber raonar i crear. Nosaltres com a pedagogs i tots els companys que treballen
dins de l’àmbit educatiu per exemple, tenim a les mans temes molt importants i que poden
influir en un grau molt alt en la vida de les persones. Per aquest motiu ara, la societat necessita
gent crítica, creativa, competitiva, capaç d’elaborar projectes avantguardistes com per exemple
apple o google, i és des de les escoles o això es fomenta.

Coombs amb els seus articles provoca aquest canvi.

2. Identifica i explica els factors que, segons Ivan Illich, a La societat desescolaritzada,
assenyalen una crisi de l'educació.

La societat descolaritzada, és una obra d’Ivan Illich que ha estat considerada principalment
com una proposta pedagògica, ja que diu que hi ha d’haver una resposta a les tecnologies
i politiques i aquesta nova era la coneixem com a post-insdustrial. També fa referencia
entre ensenyament i educació
 També fa referencia a la diferencia entre ensenyiament i educació, i és a qui quan
comencem a parlar de biopoder

L’escola ha de canviar per que la societat necessita un tipus de persones

competitives, i critiques per tant per que la societat prosperi i sigui competitiva
l’escola ha de procurar que aixó sigui així.

Els factors que Ivan Illich exposa d’una societat descolaritzada i que assenyalen una crisi de
l’educació, són:

- La diferenciació entre educació i ensenyament. A través de l’educació s’aprèn a ser i

en canvi, a través de l’ensenyament, a fer.
Si es vol donar resposta als requeriments i possibilitats d’aquesta nova etapa, diu Illich,
l’escola és una institució criada a desaparèixer, perquè va sorgir de la unió entre
educació i ensenyament i no és possible que les pugui separar, tal com requereix la nova
etapa post-industrial que detecta que ja ha començat. D’altra banda, si aquesta separació
fos possible, considera que aquest desplegament seria econòmicament inviable en el
marc escolar.

- La des-formalització de l'educació. Pretén suprimir de la educació tot allò que

signifiqui pressió i coacció, és a dir, no presionar algú psicologicament, i per
tant, no imposar un seguit de normes contra la voluntat de les persones i doncs
el que ell busca és estimular les opcions voluntàries, desformalizar les
situacions d'aprenentatge i assegurar dispositius que garanteixin la formació
permanent dels ciutadans a base de recursos tecnològics i personals. No vol
una sistema mecànic el qual formi a les persones per seguir les normes i no
desviar-se i d’aquesta manera no ser creatiu, crític i innovador, sinó com hem
dit, només centrar-se amb el que li manen.

- La construcció de xarxes d'aprenentatge de lliure elecció. És a dir, viure en un model de poder

en xarxa (nòduls), el qual pot crear i del qual nosaltres formem part, i aixì tenir un poder en
l’educació, ja que com diu Illich, no donen opció a que les persones triem, sinó que ja ens
donen tota la informació i el que hem de fer i ens obliguen a fer el que ja esta posat com a
norma o com a tradició (biopolítica)

- La crítica al caràcter essencialista: l’educació d’avui en dia no t’ensenya a ser sino qye
tensenya a tenir i això relaciona que en veritat s’arrossega al model d’aprenentatge d’abans, on
t’imposaven unes pautes o normes per arribar a un objectiu i això no es vol, sinó el que es vol
és que aprenguem el que vulguem, que estudiem el que vulguem, és a dir fer el que nosaltres
volem per ser nosaltres mateixos i no perquè una persona ens ho digui. Com s’educa per
treballar, se’ns ensenya a seguir unes pautes o normes a seguir perque diuen que sino
estudiem i no tenim una bona feina, no tindrem diners i per tant, no serem res a la vida). Doncs
ens inculquen que l’’educació es per un futur on nosaltres treballem i portem l’economia. No
obstant, tot això hauria de ser el contrari, doncs, hem de ser nosaltres mateixos i triar el que
vulguem.

Per fer posible aquests factors proposats per Ivan Illich, la societat ha de canviar, es a
dir, passar d’una societat mecànica, la que anomenem industrial a una societat més
creativa i competitiva que seria la post-indyrsial (com ja em exposat abans). Amb
aquesta nova societat, es podria produir un canvi social i educatiu, tambe tots els
grups socials haurien de poder arribar a tenir un mateix dret d’escolarització, doncs en
les nostres societats es poden veure reflexats aquests fet , ja que hi ha una
diferenciació entre escoles publiques , concertades i privades. Aquest fet en les
nostres èpoques també remarca una educació des igual, on per tant els nens no
tennen uns mateixos drets i accessibilitats.

L’escola ha de canviar perquè la societat necessita un tipus de persones competitives, creatives

i crítiques, per tant, perquè la societat prosperi i sigui competitiva, l’escola ha de procurar que
això sigui així.

3. Quines són les característiques d'una societat industrial? I les d'una societat
postindustrial?

INDUSTRIAL: La societat industrial es caracteritza, com se sap, per un tipus d'economia en la

qual la forma de producció dominant és la transformació de matèries que, gràcies a la
mecanització i automatització de les cadenes productives i l'economia d'escala, produeix gran
quantitat de béns mobles, de béns tangibles, el treballador és mecànic i es basava en
producció-consum, és a dir que si tenies per produir, tenies per consumir (sistema oriramidal o
unidireccional), és a dir, hi ha un temps per produir béns (temps de treball) i un altre per
consumir-los 10 (temps de vida privada). Aquesta geometria temporal es reflectia també en el
sistema educatiu tradicional, que establia una clara diferenciació entre el temps per a la
formació (per produir o produir-se com a subjecte) i el temps per consumir aquesta formació
(el temps laboral en el qual s'aplicava o emprava allò que s'havia après).

A les societats industrials, el consum està subordinat a la producció (s’ha de comprar allò que
el mercat ofereix)

POSTINDUSTRIAL: Les noves formes productives tenen dos característiques principals: la

centralitat que hi ocupa la innovació i els “béns culturals”. 1ª caracteristica: la importancia de
l'habilitat manual cedeix el pas a l'habilitat en el coneixement i a la innovació. Es passa a les
xarxes d'informació; del canvi i la millora contínua i gradual, al canvi novedós i radical; d'un
lideratge establert, a un lideratge de la imaginació i la creativitat que, ara, cal guanyar-se; del
trasllat predominant de mercaderies, al de persones i d’informació.

El més important d’una empresa és, innovació, capacitat de comunicación, adaptació i canvi.

La ciutat-xarxa, a la regió-fabril, a una ciutat que és la suma de multitud de nusos productius i

vivencials en permanent comunicació amb l'estructura reticular continental i global. En l'àmbit
educatiu, aquesta nova geometria de l'espai que la societat postindustrial crea i reclama, s'ha
manifestat en les propostes d'entendre la formació i fins i tot el sistema educatiu com una
acció comunicativa en xarxa que es dóna no només i principalment a l'escola, sinó a tota la
ciutat i societat. Les propostes i experiències de la comunitat d'aprenenatge, ciutat educadora,
societat educativa, corresponen a un model educatiu en el qual l’escola ja no hi senyoreja, sinó
que en forma part.

La producció passa a dependre de la demanda.

4. A partir de les lectures realitzades, identifica i explica a quin tipus de persona respon
l'escola en una societat industrial i a quin altre tipus en una societat postindustrial.

En una societat industrial, en les institucions formatives, els alumnes s’adapten al que el centre
formatiu els hi ofereix. Aquí, l’alumne s’havia d’adaptar en el sistema educatiu. Vol junt
educació i ensenyament

En les societats postindustrials, miren d’adaptar-se a les necessitats socials i econòmiques del
seu entorn. Aquí, el sistema educatiu intenta adaptar-se a les capacitats de l’alumnat. En
l'àmbit educatiu, aquesta nova geometria de l'espai que la societat postindustrial crea i
reclama, s'ha manifestat en les propostes d'entendre la formació i fins i tot el sistema educatiu
com una acció comunicativa en xarxa que es dóna no només i principalment a l'escola, sinó a
tota la ciutat i societat. Les propostes i experiències de la comunitat d'aprenenatge, ciutat
educadora, societat educativa, corresponen a un model educatiu en el qual l’escola ja no hi
senyoreja, sinó que en forma part. Vol separat educació i ensenyament
 5. Identifica i explica la principal o principals tesis de l'obra de Jean-François Lyotard La
condició postmoderna (1978).

SLOTERDIK, HEIDEGGER

LYOTARD SEPARA LLÒ QUE PUC SABER FER Y ALLLO QUE SER FER

ILLICH Y LYOTARD PER LA CLASSE ALTA AQUEST CANVI NO INFLUEIX

ENSENYAMENT IILICH Y LYOTAR EL DIREFENCIEN DE L’EDUCACIÓ

7. Comenta aquest fragment de La condició postmoderna (1978), de Jean-François Lyotard:

«Se puede, por consiguiente, esperar una potente exteriorización del saber con respecto al
"sabiente", en cualquier punto en que éste se encuentre en el proceso de conocimiento. El
antiguo principio de que la adquisición del saber es indisociable de la formación (Bildung) del
espíritu, e incluso de la persona, cae y caerá todavía más en desuso. Esa relación de los
proveedores y de los usuarios del conocimiento con el saber tiende y tenderá cada vez más a
revestir la forma que los productores y los consumidores de mercancías mantienen con estas
últimas, es decir, la forma valor. El saber es y será producido para ser vendido, y es y será
consumido para ser valorado en una nueva producción: en los dos casos, para ser cambiado.
Deja de ser en sí mismo su propio fin, pierde su "valor de uso".»
9. Explica les raons que poden justificar que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya no es digui Departament d'Educació.

Doncs el concepte educació fa referència a un àmbit social i familiar. Quan parlem d’educació,
parlem d’assimilar normes i comportaments que ens permeten relacionar-nos amb la resta de
familiars i ciutadans. El terme ensenyament fa referència a formar-se per afrontar un futur
laboral.