Lliurament 1

A)
Pedagogia social Disciplina derivada de les ciències de l'educació. La pedagogia,
formula propostes, eines i recursos, a la vegada que, qüestiona la
societat actual, amb l'objectiu de crear noves construccions socials
i possibles per pràctiques socioeducatives, per la inclusió i trencar
amb l’exclusió.
Educació social És la posada en pràctica del mencionat sobre la Pedagogia Social.
(Núñez,V 2016). L'educació és la que transporta el coneixement i
es precipita, la que crea diverses maneres de transmetre la
informació, que destrueix i transforma constantment” (Pròleg, p.21).
Vincle educatiu Parlem de vincle educatiu sobre la manera que l’educador (agent)
transmet el seu coneixement a l’alumne (subjecte) tanmateix és la
relació entre l’agent i el subjecte, pot ser directe o indirecte; directe
si el relaciones a través d’un vincle afectiu, indirecte a través d’una
relació formal.
Agent Persona que s’anomena agent de l'educació, que transmet els
seus coneixements al subjecte, l’agent està en constant
aprenentatge i experimentant la disposició que té per transmetre
els coneixements.
Subjecte Persona que rep els coneixements culturals de l'agent a través de
l'educació i la cultura que més s’adapti a les seves situacions.
Continguts culturals Tot allò que es traspassa de generació en generació, encara que
es va modificant en cada temps. És una emissió de coneixements
culturals al subjecte.
L’agent mostra, però també es nodreix de dits continguts, que es
modifiquen i restableixen en la relació entre subjecte i agent.
Creant un “tercer element” que pot generar nous conceptes
(Núñez, V. 2016)
Instrucció/ És allò que denominem docència, el que està el mig de l'alumne i
ensenyament el mestre, parlaríem de les activitats i practiques que realitza
l’alumne.
Promoció cultural Es tracta de posar a l’abast del subjecte espais, recursos i eines
respecte a la cultura i el coneixement.
Antidestí Concepte que consisteix a presentar el món al subjecte, dotant-lo
d’eines i recursos a través de coneixements i cultura, fet que farà
que le seu d’esti previ ja no sigui previsible, si no que cada vegada
serà més imprevisible.
B.
Després de realitzar una lectura acurada dels dos textos proposats, realitzaré una
comparació entre els propòsits pedagògics que persegueix cada perspectiva i les seves
principals diferències.

La perspectiva que persegueix la Doctora Violeta és, una mirada pedagògica que defensa
l’educació social com una eina de transmissió cultural, per una justícia social on existeixi
una garantia de drets a la participació en la societat i l’elecció del procés educatiu.

Violeta Núñez, ens mostra la importància de tenir en compte la relació entre els vectors
que suggereix a la formulació herbatiana, agent (v.A) & cultura i subjecte (v.S) & cultura,
entenent vector com a fil conductor (Núñez, V. 2016. Pàg 33.). Deixant clar que aquest
“tercer element”, la cultura, és la clau del treball educatiu. (Núñez, V.2016).
Aquesta darrera afirmació porta a l’autora a mostrar-nos una contradicció de l’educació:
com més continguts i més ampli es mostra en el procés educatiu, més incert és el futur del
subjecte i el seu destí (Núñez, V. 2016) L’educació, aleshores, la podem veure com un
“antidestí” (Núñez,V.2016), exposa ella, on es posa més atenció al camí per aconseguir
l'objectiu i no tant el resultat d'aquest.

La mirada educativa que critiquen els autors (Galindo Ferrànzez E; García Fernànzaz
2022). És una perspectiva de transmissió educativa de cara a l'empresa i al
desenvolupament econòmic. Els autors ens mostren un exemple (Galindo Ferrànzez E;
García Fernànzaz 2022 pag.9) on els coneixements culturals no interessen, es busca un
producte necessari per a una demanada concreta, on el «subjecte» que rep coneixements
passa ser «client» per al sistema econòmic capitalista; on l'oferta i demanada del mercat
laboral és qui mou aquesta necessitat i que venen marcades per les estructures de poder
que estiguin en el moment governant.

Per finalitzar veiem que cada mirada es basa en un estil i així i tot, aquests estils en
l'actualitat es cohesionen al que em porta a fer una reflexió d'aquestes diferències i on es
porten; Quin tipus d’educació social és l'actual? Cap a on anem? Aquella que defensa els
drets de les persones i que es realitza a través d'ensenyaments de continguts culturals o a
una pràctica més enfocada en cobrir la necessitat del mercat laboral.
Ara per ara i segons la meva opinió actualment anem cap al model que es critica en el
llibre de Escuala o Barbarie, un bon exemple és la formació dual de cicles formatius. On
cada vegada es té més en compte les necessitats del mercat laboral.

Lliurament 2

A.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/les-escoles-deducacio-especial-
se-senten-discrimades-i-estigmatitzades-per-seguir-fent-quarentenes/audio/1126644/

B.
He trobat oportú mostrar aquesta notícia, ja que s’ha de fer una reflexió pedagògica
d'aquesta situació.
Resum: el govern ha relaxat les mesures contra la covid, les quarantenes dels grups
bombolla desapareixen. Normativa que beneficia a les escoles ordinàries. Però les
escoles especials o les persones que participen en una escola ordinària amb necessitats
especials no poden gaudir d’aquesta mesura, perquè són considerades en terminis de
salut, persones vulnerables. Tal com cita la notícia la Federació Catalana d'Entitats de
Discapacitat Intel·lectual, Dincat, considera que s'està estigmatitzant l'alumnat amb
necessitats educatives. Es lamenta que el govern equipari les escoles d'educació especial
als centres sociosanitaris i lamenta que ningú s'hagi posat amb ells per recollir la seva
visió.
Si ho relacionem amb el text de Violeta Núñez, fa un comentari que ens parla de les
fronteres de la inclusió o l’exclusió i trencar amb elles Núñez, V. 2016 (Capítol I p.31)
Crec que s'hauria de tenir en compte a l’hora de prendre mesures tots els col·lectius que es veuen
afectats, tots haurien de tenir els mateixos drets, per tant amb aquesta decisió el govern a exclòs les
escoles d’educació especial.

Biografia:
Núñez, Violeta. Los juegos artesanos de la educación social: transgresión, bricolaje,
postproducción, Editorial UOC,2016. ProQuest Ebook Central,pag 27-39
http://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=4795204.
Created from bibliouocsp-ebooks on 2022-09-29 11:52:18.

GALINDO FERRÁNDEZ, E. ; GARCÍA FERNÁNDEZ, O. Escuela o barbarie: entre el

neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda. ed. Madrid: Ediciones Akal, 2017. 433 p.
Disponible en: https://elibro-net.eu1.proxy.openathens.net/es/ereader/uoc/49826?page=8.
Consultado en: 23 Oct 2022

“Les escoles d’educació especial reclamen retirar les quarentenes als seus
centres” Guadilla Angrill, Marc (23/02/2022) https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-
catalunya-radio/les-escoles-deducacio-especial-se-senten-discrimades-i-estigmatitzades-per-seguir-
fent-quarentenes/audio/1126644/