PAC 1 Reflexió sobre l'acte educatiu i la funció educativa dels i les

professionals de l'educació social

Janira Fernandez Martinez

LA FUNCIÓ EDUCATIVA
Vull començar definint que és l'educació social, segons ASEDES (2007) ens
diu que:

És una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions

mediadores i formatives (...), La incorporació del subjecte de l'educació a la diversitat de les
xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social. La
promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l'adquisició de béns
culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d'oci i participació social. (p.11)

Per tant, seguint la definició d'educació social, els educadors/es socials són els
encarregats d'agrupar tots els diversos comportaments amb finalitats
pedagògiques. Per això, han de delimitar aquestes accions en diversos camps
més específics per poder comprendre els fins educatius que com educadors/es
socials persegueixen, sempre dins de l'educació social.
Perquè l'educador/a social sàpiga el que ha de transmetre com a professional
de l'educació, ha de basar-se en els marcs professionalitzadors de l'educació
social, on estan reflectides les competències que necessita un educador/a
social per realitzar correctament les seves funcions. També s'ha d'adaptar a les
condicions d'espais i temps que afavoreixen les pràctiques educatives i
"organizar y disponer los elementos necesarios en las instituciones para
desplegar las acciones educativas" (Moyano, 2012:101), per poder aprofitar els
recursos que arriben a les institucions.
L'educador/a social per Sáez "es un profesional que interviene y es
protagonista de la acción social conducente a modificar determinadas
situaciones personales y sociales a través de estrategias educativas" (2005,
núm 4). Amb això, podem dir que els educadors/es socials ajuden a la inserció i
cohesió de la comunitat d'aquells que tenen necessitats socials i educatives.
L'educador/a social és l'encarregat de tenir cura d'aquelles persones que
presenten mancances i dificultats a l'hora de relacionar-se amb la resta de la
comunitat. Per això, hem de saber que les situacions i les necessitats socials,
culturals i educatives que són creades per la mateixa comunitat, van canviant.

1
 PAC 1 Reflexió sobre l'acte educatiu i la funció educativa dels i les
professionals de l'educació social

Janira Fernandez Martinez

Una de les funcions principals que té l'educador/a social, és facilitar la cohesió

amb la comunitat i així impedir la marginació i exclusió, i això es pot aconseguir
a partir d'un procés d'interacció social per poder ajudar aquests subjectes a
desenvolupar els seus recursos i habilitats socials dins d'una comunitat
canviant.
Una de les parts més importants que s’ha de tenir en compte com
educadors/es socials és la transmissió cultural a la singularitat dels subjectes,
com ens indica Violeta Nuñez “un educador interesado en la cultura es capaz
de pasar algo valioso(aunque no sepa qué) para ese sujeto. (Luzuriaga, 1966,
p. 129).
L'educació està vinculada amb la societat i les formes pedagògiques que tenen
amb els sistemes socials. Per això, per poder dur a terme la funció educativa,
els educadors/es socials han de" formar-se permanentment com un procés
continu d'aprenentatge que permet el desenvolupament de recursos personals
que afavoreixen l'activitat professional" (ASEDES,2007:23). La preparació de
l'educador/a social la proporciona la pedagogia social "el educador necesita
una preparación especial para su profesión; esta preparación es doble: de
cultura general y de técnica pedagógica" Luzuriaga (1996:129), citat per
Moyano (2012:96). És des de la pedagogia on l'educador/a social pot sustentar
les seves accions educatives.
A més d'aquesta base pedagògica, l'educador social necessita una base
cultural, ja que l'educació no és una altra cosa que la transmissió de valors
culturals per facilitar el benestar de l'usuari, i també desenvolupar les seves
pròpies capacitats personals, però que s'han d'anar actualitzant segons els
canvis de la comunitat. "Renovar el interés de las nuevas generaciones por las
producciones culturales humanes supone al educador la resignificación de sus
propias adquisiciones" (Moyano, 2012:97).
Com educadors/es social juguem el paper de transmissors de la cultura per així
poder mantenir la nostra funció educativa, Hannah Arendt ens diu "la
calificación del profesor consiste en conocer el mundo y en ser capaz de darlo

2
 PAC 1 Reflexió sobre l'acte educatiu i la funció educativa dels i les
professionals de l'educació social

Janira Fernandez Martinez

a conocer a los demás, pero su autoridad descansa en el hecho de que asume

la responsabilidad con respecto a ese mundo" ((2003: 291) citada per Moyano
(2012 :98)). Com educadors/es socials som els responsables de saber els
canvis que es realitzen a la societat per així facilitar l'herència cultural, però en
cap moment tenim la responsabilitat en el qual el subjecte d'educació vol
assolir.
També ha d'adaptar les condicions de temps i espais necessaris que
afavoreixin les pràctiques educatives i "organizar y disponer los elementos
necesarios en las instituciones para desplegar las acciones educativas"
(Moyano, 2012:101), això és aprofitar els recursos que arriben de les
institucions. Igualment ha de ser transmissor de cultura, assumint la seva
responsabilitat ensenyant al subjecte de l'educació i apostant per aquesta
educació social. I finalment, en paraules de Moyano, l'educadora o educador
social ha de "confiar en que la apuesta se encuadra en la promesa educativa,
esperar y trabajar para la disponibilidad del sujeto a adquirir aquello que, en
definitiva, le pertenece" (Moyano, 2012:102), recordant que el subjecte té
capacitat electiva i, per tant, responsabilitat pròpia en la seva decisió. En
paraules de Moyano, l'educadora o educador social ha de "confiar en que la
apuesta se encuadra en la promesa educativa, esperar y trabajar para la
disponibilidad del sujeto a adquirir aquello que, en definitiva, le pertenece"
(Moyano, 2012:102).
Podem concloure que la funció educativa de l'educador/a social és assumir la
responsabilitat que li pertoca en aquesta professió, que és la de possibilitar
l'acte educatiu. Per poder dur a terme aquesta funció de forma correcta, haurà
de realitzar una formació pedagògica i cultural de forma constant per poder
disposar de totes les eines necessàries per facilitar al subjecte de l'educació els
recursos necessaris i la correcta transmissió de sabers cultural. L'educador/a
social el podem considerar com el mediador entre el subjecte, la cultura i la
societat.

3
 PAC 1 Reflexió sobre l'acte educatiu i la funció educativa dels i les
professionals de l'educació social

Janira Fernandez Martinez

L'ACTE EDUCATIU

M'agradaria començar aquesta reflexió amb la definició de Violeta Núñez que

en diu:
Es la realización de un pacto entre generaciones, un acto de justicia...la garantía de que a los
nuevos se les va a hacer un lugar en el mundo...garantía de que las generaciones adultas no
se van a quedar lo que a su vez les fue legado, sino que lo van a transmitir...una herencia
plural. (Citada per a Sáez, 2003:356)

Per això, es considera l'educació com un pacte generacional i que garanteix

que tots els subjectes tinguin un espai propi en el món, i també assegurar que
aquests coneixements culturals passin hereditàriament. Moyano (2012)
defensa que l'acte educatiu és intencional, que es basa en la possibilitat de fer
educació, això implica, saber tot el que implica la teoria que proporcionen les
disciplines com la pedagogia social i la sociologia, posant-los en practica per fer
diverses dinàmiques i ajustant-les per poder cobrir les diverses necessitats.
Perquè aquestes accions es puguin realitzar, l'educador/a social ha de ser
l'encarregat de realitzar les accions educatives necessàries dins dels diversos
marcs institucionals, amb l'objectiu de transmetre els seus valors culturals.
Aquest procés s'ha de dur a terme a través dels diversos continguts que facilitin
l'adquisició i la transmissió dels recursos culturals que promou la socialització.
L'educador/a social s'haurà d'encarregar de seleccionar quins de tots els
aprenentatges culturals s'ajusten més a les necessitats i els interessos de
l'usuari, tenint en compte el llenguatge, la cultura, l'entorn, l'entreteniment, etc.
(Vilafranca, 2020).
Aquestes accions es duen a terme pel subjecte de l'educació social, que és
aquell que necessita adquirir eines i recursos per poder desenvolupar-se i

4
 PAC 1 Reflexió sobre l'acte educatiu i la funció educativa dels i les
professionals de l'educació social

Janira Fernandez Martinez

adaptar-se en els diversos entorns d'una manera autònoma i, per tant, es troba
disposat a adquirir aquests continguts culturals que demana el seu marc social,
amb la finalitat de tenir una bona integració social.
Per una banda, l'acte educatiu com la transmissió de l'herència cultural, entén
que l'educador/a social actua de transmissor, per això han de proporcionar els
mitjans necessaris al subjecte de l'educació social per poder "posibilitar que
cada cual ocupe su puesto y se atreva a cambiarlo" (Meirieu, 1998: 81). El seu
fi és el d'acompanyar al subjecte de l'educació "para que el sujeto entre en el
mundo y se sostenga en él, se apropie de los interrogantes y los subvierta con
respuestas propias" (Meirieu, 1998:70), això implica que l'educador/a no es
ficarà a l'hora de la resolució de conflictes o en la transmissió de pautes de
sabers, sinó que serà una ajuda perquè aquesta persona pugui començar a ser
més independent i es pugui proporcionar un futur.
Llavors veiem que l'educador/a és l'acompanyant, i per això, ha d'entendre que
aquest subjecte "no es un ente pasivo (...) el sujeto es quien decide qué y
cómo registrar; y el para qué y el cuándo"(Núñez, citada per a Sáez, 2003:371),
per tant, mostrem que el subjecte també té poder de decisió.
Per una altra banda, veiem que l'educador/a social és l'encarregat i el
responsable de construir aquests vincles amb el subjecte de l'educació i així
també afavorir l'aprenentatge de l'educand, per tant, "la transmisión de saberes
y conocimientos no se realiza nunca de modo mecánico y no puede concebirse
en forma de una duplicación de idénticos como la que va implícita en muchas
formes de enseñanza" (Meirieu, 1998:77). Al final, és el subjecte el que
decideix el que vol aprendre i, per tant, també té responsabilitat. Encara que
també l'educador/a ha de crear espais que puguin afavorir un millor
aprenentatge, on el subjecte se senti més còmode i incrementi el seu interès
per aprendre.
Per concloure, quan parlem de l'acte educatiu, parlem d'un acte transformador
en el qual el paper de l'educador/a és el de transmetre l'herència cultural al
subjecte. Per portar-lo a terme l'educador/a ha d'afavorir espais segurs per
poder crear aquest vincle educatiu i així acompanyar al subjecte en el seu

5
 PAC 1 Reflexió sobre l'acte educatiu i la funció educativa dels i les
professionals de l'educació social

Janira Fernandez Martinez

procés de culturització per convertir-se en un subjecte autònom i responsable.

Sàpiguen que els resultats de l'acció educativa no són immediats, ja que
dependrà del subjecte donar-li un significat o un altre allò que està aprenent.

BIBLIOGRAFIA
ASEDES y CGCEES (2007). Definición de educación social. A Documents
professionalitzadors. Barcelona: ASEDES.
Meirieu, P. (1998). A mitad de recorrido: miedo una verdadera
“revolución copernicana” en pedagogía. Barcelona.
Laertes. Moyano, S. (2012). Acción educativa y funcionas de las educadoras
sociales. Barcelona: UOC.
Revista de educación social (2005). El educador y la infancia núm 4. Recuperat
de: http://www.eduso.net/res/?b=7&c=64&n=177
Ruíz, C. (2003). Educación Social. Viejos usos y nuevos retos. Valencia:
Universidad de Valencia.
Sáez, J. (2003). Entrevista a la profesora Violeta Núñez. revista
Interuniversitaria, 10(1), 349-380.
Tiana, A. i Sanz, F. (2008). Génesis y situación de la educación social en
Europa. Madrid: UNED.
Vilafranca, I. (2020). La acción educativa. Barcelona: UOC.