EDUCACIÓ PER LA SOSTENIBILITAT

Nom i Cognoms: Laia Borrell Barberà

Grup Seminari: Seminari 2

Activitat 1
Defineix amb les teves paraules:
a) Què és per a tu el desenvolupament sostenible? (sense cercar per internet)

Per mi, el desenvolupament sostenible és prendre decisions pensant en el futur del medi
ambient i les persones. Un futur que garanteixi la salut i la vida digna de tots els éssers
vius. Perquè això sigui possible, cal buscar alternatives sostenibles i renovables i aprofitar
al màxim els recursos que tenim.

b) Cerca tres definicions de desenvolupament sostenible en pàgines web d’organismes

oficials (OEI; UNESCO; UN; Ministeri; Generalitat de Catalunya, etc.).
Indica la font seguint la normativa d’estil APA.

Definició 1: Es defineix desenvolupament sostenible com la satisfacció de les necessitats

de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per
satisfer les seves pròpies necessitats.

Font consultada: Comisión Mundial sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo. (1987).

Nuestro futuro común. Retrieved from
https://www.un.org/es/ga/president/65/issues/sustdev.shtml

Definició 2: La Sostenibilitat apareix com "la idea central unificadora més necessària en
aquest moment de la història de la humanitat" (Bybee, 1991). Un nou concepte que pretén
mobilitzar la responsabilitat col·lectiva per fer front al conjunt de greus problemes i
desafiaments als quals s’enfronta la humanitat, apostant per la cooperació i la defensa de
l’interès general. És un profund replantejament de les relacions dels grups humans entre
ells i amb el medi ambient.

Font consultada: Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la

Cultura. (2020). La sostenibilidad o sustentabilidad como [r]evolución cultural,
tecnocientífica y política. Retrieved from
https://www.oei.es/historico/decada/accion.php?accion=000

Definició 3: El desenvolupament sostenible consisteix en què les persones tinguin

oportunitats per influir en el seu futur, reclamar els seus drets i expressar les seves
preocupacions. La visió a llarg termini de la ONU sobre la sostenibilitat mundial és
erradicar la pobresa, reduir la desigualtat i fer que el creixement sigui inclusiu i que la
producció i consum siguin més sostenibles, lluitant al mateix temps contra els efectes del
canvi climàtic i respectant altres límits planetaris.

Font consultada: Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación. (2016).

Desarrollo sostenible. Retrieved from
http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/PoliticaExteriorCooperacion/Agenda2030/
Paginas/DesarrolloSostenible.aspx
a) Elabora una nova definició pròpia de desenvolupament sostenible integrant les
definicions anteriors (100-200 paraules).

El desenvolupament sostenible és el conjunt d’estratègies que permeten fer front als

desafiaments de la humanitat i aconseguir un futur on totes les persones puguin exercir els
seus drets, influir en el seu futur i expressar les seves opinions i preocupacions. Perquè
això sigui possible, cal prendre decisions que no comprometin a les generacions futures i
buscar alternatives sostenibles i renovables per erradicar la pobresa, reduir la desigualtat i
promoure la sostenibilitat.

Es tracta d’un concepte nou, que aposta per la cooperació i la defensa de l’interès general i
que es presenta com una idea necessària en aquest moment de la història de la humanitat,
ja que les grans preocupacions globals, com el canvi climàtic, cada cop estan més presents.
Activitat 2.
Hi ha diferents objectius de desenvolupament sostenible en educació. Després de llegir
l’objectiu global (Declaració de Incheon – enllaç), elabora una síntesis personal dels punts claus
de l’objectiu (300-500 paraules).

Enllaç: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000245656_spa pàg. 29-30)

El desenvolupament sostenible és una forma de viure que s’estén a tots els àmbits i que és de
vital importància per a moltes organitzacions, experts, governs i la ciutadania en general. La
Declaració d’Incheon (2015) planteja una sèrie d’objectius per assolir un desenvolupament
sostenible i una nova visió de l’educació en els pròxims 15 anys. El seu objectiu global
consisteix en garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats
d’aprenentatge permanent a tothom (Declaració d’Incheon, 2015).
Per aconseguir una educació inclusiva i equitativa, tots els infants i joves han de tenir accés a
aquesta educació i han de tenir l’oportunitat de completar els seus estudis. Tanmateix, si es
vol fer arribar l’educació a tots els sectors, cal que aquesta sigui gratuïta i finançada amb fons
públics, com a mínim, en la seva obligatorietat. A més, s’ha d’acabar amb totes les formes de
desigualtat i exclusió en l’educació, aplicant mesures que tinguin en compte la diversitat i les
necessitats individuals dels alumnes (Declaració d’Incheon, 2015). I no es pot deixar de banda
la igualtat de gènere, un aspecte imprescindible en la societat.
Un cop l’educació estigui a l’abast de tothom, hem de tenir present el concepte d’equitat. No
és suficient oferir una educació a totes les persones, hem de vetllar perquè aquesta sigui de
qualitat. D’aquesta manera, els alumnes han d’adquirir les competències bàsiques en
matemàtiques, lectura i escriptura i també les d’ordre superior. A més, s’ha de fomentar la
seva participació com a ciutadans. Perquè això sigui possible, s’han d’oferir eines, mètodes i
continguts a tots els alumnes.
Per dur a terme aquesta tasca, calen uns docents preparats i motivats que utilitzin enfocs
pedagògics adequats a cada situació i que ofereixin un ambient òptim i segur per
l’aprenentatge de tots i totes.
Per acabar, cal tenir clar que l’aprenentatge transcendeix les aules i les institucions
educatives. Tal com es menciona a la Declaració d’Incheon (2015), el dret a l’educació
comença amb el naixement i continua al llarg de la vida. Per tant, s’han d’oferir oportunitats
d’aprenentatge que permetin una formació contínua i permanent a través d’una educació
informal i no formal que s’adeqüi a les necessitats de cada persona i que aporti motivació i
ganes de seguir aprenent.
Activitat 3.

1) Llegeix el capítol 3 del document 'Educació per al Desenvolupament Sostenible. Examen

pels experts dels processos i l'aprenentatge ' de la UNESCO.

2) Escull 3 estratègies i /o processos d'aprenentatge alineades amb l'educació sostenible i

explica amb les teves paraules en què consisteix cadascuna (300-500 paraules).

Estratègia 1: Processos de col·laboració i diàleg.

L’objectiu principal de la EDS (Educació pel Desenvolupament Sostenible) és proporcionar una
educació inclusiva i equitativa per a tothom. Perquè això sigui possible, hem de tenir en compte
la col·laboració i el diàleg, dos processos que permeten la comunicació entre tots els
participants del procés d’aprenentatge. Una bona comunicació genera un ambient de
participació i resolució de conflictes, vital per ensenyar i aprendre correctament.
A més, els dos processos esmentats anteriorment també es poden aplicar per incloure en
l’educació a persones que pertanyen a sectors marginats i minoritaris i també per unir cultures
diferents. La publicació de la UNESCO 'Educació per al Desenvolupament Sostenible. Examen
pels experts dels processos i l'aprenentatge ', mostra la gran importància del diàleg intercultural
per aconseguir el desenvolupament sostenible.

Estratègia 2: Processos d’innovació.

La transformació de la societat també demana canvis en l’educació i els seus mètodes.
Tradicionalment, l’educació ha anat lligada a l’adquisició de coneixements i teories, però potser
el que cal és una educació que aporti pràctica, reflexió i pensament crític.
En el cas del desenvolupament sostenible, és de gran ajuda conèixer els continguts i valors
necessaris per portar-lo a terme, però segurament això és inútil si no generem un canvi de
pensament en la societat. Com bé hem après aquest curs, la principal font de transformació és
l’educació.
És per aquest motiu que s’haurien d’innovar els processos i mètodes d’aprenentatge, així com
l’estimulació dels docents i els enfocs pedagògics. El paper de l’educador ha de passar d’un
transmissor de coneixements a un acompanyant en el procés d’aprenentatge, encarregat de
facilitar les eines i estratègies necessàries als alumnes i motivar-los a reflexionar i aprendre. Per
altra banda, s’han de buscar formes més interactives, participatives i motivadores per aprendre.

Estratègia 3: Aprendre a plantejar-se futurs més positius.

Com bé hem après en diferents assignatures, tots els conceptes i esquemes que coneixem són
una construcció social, és a dir, els hem anat aprenent amb el temps a partir de les diferents
interaccions i contextos del nostre voltant. Aquest fet ens ajuda a organitzar-nos i a formar part
de la societat, però també dificulta el pensament individual.
Moltes vegades ens costa distingir entre el que pensem realment o el que els altres ens
inculquen, o no sabem si els nostres valors realment són nostres. Per aquest motiu, des de
l’educació s’ha de fomentar el pensament crític i s’han d’oferir eines que facin reflexionar i
prendre decisions en funció dels valors de cada individu. Tenir valors individuals i col·lectius és
imprescindible per generar propostes, dialogar i transformar, tal com demana el
desenvolupament sostenible.
 Activitat 4.
1) Llegeix alguns estudis de casos d'Educació per al Desenvolupament Sostenible inclosos en el
capítol 5 de el document 'Educació per al Desenvolupament Sostenible. Examen pels
experts dels processos i l'aprenentatge' de la UNESCO a tenir en compte per elaborar una
proposta educativa. Llegeix també el capítol 4 del mateix document per a identificar quin tipus
de transformacions poden generar els projectes educatius.

2) Escull un desafiament de desenvolupament sostenible en educació, ODS # 4:

Accés equitatiu a l'educació: Idealment, els sistemes educatius hauria de proveir d'oportunitats
educatives de gran qualitat per a tots els estudiants, independentment del context de què provenen. Els
estudiants que provenen de famílies en condicions socioeconòmiques més afavorides o desfavorides
haurien d'assolir l'èxit escolar de la mateixa manera. No obstant això, en la realitat això no passa així. Els
resultats de PISA demostren consistentment que una posició socioeconòmica desfavorable es relaciona
amb un pitjor acompliment a l'escola. Segons les dades de PISA, un estudiant que prové d'un context
socioeconòmic desafavorit té el doble de probabilitats de trobar-se entre els estudiants amb pitjor
acompliment en lectura en comparació amb els estudiants més afavorits.

3) Fes una proposta educativa per a respondre al desafiament escollit. Tingues en compte les
següents pautes.
- La proposta haurà de tenir les següents parts:

a. Títol
b. Descripció de la proposta. Descripció de la problemàtica a la qual respon la
proposta. Busca més informació (articles, estudis, informes, etc) per descriure
la problemàtica des de una aproximació mes contextualitzada.
c. Intenció / finalitat / objectius de la proposta
d. Descripció de la institució educativa on es podria dur a terme la proposta.
e. Descripció dels subjectes implicats.
f. Estratègies i processos d'aprenentatge sostenibles s'aplicarien.
g. Indica el tipus de transformació que podria generar el projecte (social,
econòmica, educativa i mediambiental)
h. Referències (estil APA, mínim 5 referències de qualitat)

Format de presentació (veure plantilla)

El cos de la feina tindrà una extensió d'entre 500-800 paraules, sense comptar el títol ni les
referències. Font: Times New Roman 11, interlineat simple.
Les referències han d'estar citades en estil APA. Les referències citades en el text i les
referències de la bibliografia han de coincidir de forma exacta.
Per a l'elaboració de la proposta, caldrà consultar alguna bibliografia extra per tal de descriure la
problemàtica a la qual respon la proposta.
 UNA ESCOLA D’OPORTUNITATS
Laia Borrell Barberà

Actualment, els sistemes educatius atorguen títols i reconeixements a les persones que
pertanyen a situacions culturals, socials i econòmiques privilegiades. D’aquesta manera,
legitimen i reforcen les desigualtats socials (Bourdieu & Passeron, 2009). Per canviar aquest fet,
hem de tenir en compte l’equitat i la qualitat en l’educació.

Els i les estudiants han de rebre una educació que s’adapti a les seves necessitats, això fa que la
qualitat i l’equitat siguin dues cares de la mateixa moneda (Zhu, 2020). No és suficient amb
oferir una educació a tothom, sinó que ha de ser una educació gratuïta i de qualitat que
garanteixi un aprenentatge integral i noves oportunitats.

Segons la OCDE, l’origen social de les famílies continua sent el factor principal que influeix
sobre la participació en l’educació i l’aprenentatge, així com en els resultats econòmics i socials.
A més, l’informe PISA mostra que el nivell d'estudis dels pares/mares és el factor que més es
correlaciona amb els resultats dels alumnes (García, 2019). Per tant, si realment es vol un canvi,
cal començar pel principal context dels alumnes, és a dir, les seves famílies. S’ha demostrat que
la participació de les famílies, les actuacions d’èxit aplicades a l’escola i els processos de
formació de les famílies tenen efectes positius cap a elles, els seus infants i també el
funcionament de la institució (Rivas-Borrell, 2007).

Per aquest motiu, la meva proposta consisteix en oferir eines diverses a les famílies perquè es
puguin seguir formant i participin en el procés d’aprenentatge dels seus fills i filles, sobretot a
les que no disposen de prou recursos o presenten dificultats per adaptar-se a la nostra llengua o
cultura. En primer lloc, s’oferiran cursos i sessions als pares i mares, sent ells mateixos qui
decidiran les temàtiques que els interessi tractar. En segon lloc, s’instal·larà un servei de
voluntariat a les aules perquè les famílies aprenguin juntament amb els seus infants, que, a més,
s’adaptarà als seus horaris. Per últim, hi haurà cursos per aprendre el català i el castellà, que
afavoriran la comunicació entre les famílies i l’escola.

La proposta va destinada a l’Escola la Parellada de Santa Oliva (Tarragona), un centre educatiu

públic amb aproximadament 290 alumnes d’Educació Infantil i Primària. Els principals
objectius de la institució són proporcionar un servei educatiu de qualitat i aconseguir el
desenvolupament integral dels alumnes, promovent la cohesió social i la participació dels pares
i mares (Escola la Parellada, 2011). Aquest darrer punt l’he pogut relacionar amb la proposta
educativa, ja que l’escola ofereix serveis de menjador, transport, biblioteca, lectura i robòtica,
però no presenta cap programa d’educació d’adults ni voluntariats.

Al ser una proposta que implica sobretot a les famílies, totes hi podran formar part, des dels
pares i mares dels més petits als més grans. Fins i tot, es podran apuntar persones alienes al
centre si hi estan interessades.

Un altre punt rellevant en un projecte educatiu que pretén respondre a les necessitats actuals, és
la sostenibilitat. Per això, abordarem aquesta temàtica tenint en compte el material, el transport i
el finançant destinats a la proposta educativa. També cal destacar que en els cursos que
s’impartiran, es proposaran temàtiques relacionades amb la sostenibilitat, els hàbits sostenibles i
la seva rellevància en l’actualitat.
Una escola sostenible ha de proporcionar recursos sostenibles tant als alumnes com a les
famílies. Abans de comprar qualsevol objecte d’ús escolar tindrem en compte els productes de
segona mà, de qualitat, de proximitat i fets amb materials reciclat, renovables i biodegradables,
entre d’altres (Tresserra, 2018). A més, l’escola és l’encarregada de motivar l’alumnat i les
famílies a utilitzar transport sostenible. Per aquest motiu, els pares i mares que optin per
participar en el projecte també disposaran de facilitats en l’ús de transport públic.

Tanmateix, no es pot disposar de prou recursos sense diners. La OCDE proposa que els països
se centrin en el finançament i la dotació de recursos educatius pels més vulnerables i, segons
Tabarini (2019), el finançament de l’educació justament distribuït és un element clau per
garantir un sistema educatiu equitatiu. Per consegüent, sol·licitarem un fons a la Generalitat per
dur a terme el projecte i obtenir les ajudes necessàries.

D’aquesta manera, la proposta no només provocarà una millora significativa en la inclusió i

participació de tots els infants i les seves famílies, sinó que també influirà en el rendiment del
centre i promourà l’educació sostenible. A més, seguint l’estratègia de la EDS, basada en els
processos de col·laboració i diàleg, la proposta generarà un ambient de participació i
comunicació entre les famílies i l’escola, incloent també les persones més vulnerables. Tal com
diu Tabarini (2019), millorar l’equitat del sistema és fonamental per a assegurar la justícia
social, però ho és també per a millorar el rendiment global.

Referències bibliogràfiques

Boudieu, P. & Passeron, J.C. (2009). Los herederos. Los estudiantes y la cultura (2a ed.).
Buenos Aires: Siglo XXI.

Escola la Parellada (2011). Projecte educatiu de centre (pdf). Extret de:

https://agora.xtec.cat/ceiplaparellada/wpcontent/uploads/usu285/2017/05/
PROJECTE_EDUCATI1_LA_PARELLADA_aprovat-desembre-2011.pdf

García, C. (2019). Models familiars i legislació (Apunts acadèmics). Moodle URV.

OECD (2019). Education at a Glance 2019: OECD Indicators, OECD Publishing, Paris. DOI:
https://doi.org/10.1787/f8d7880d-en

Rivas-Borrell, S. (2007). La participación de las familias en la escuela. Revista española de

pedagogía, LXV (238), 559-574. ISBN: 0034-9461
Tabarini, A. (2019). Equitat: l’assignatura pendent. Extret de https://elmondedema.cat/equitat-
lassignatura-pendent/

Tresserra, L. (2018). 10 criteris clau per comprar material escolar. Extret de:
http://opcions.org/consum/comprar-material-escolar/

Zhu, G. (2020). “Educate Your Heart before Your Mind”: The Counter-Narratives of One
African American Female Teacher’s Asset-, Equity- and Justice-Oriented Pedagogy in One
Urban School. Urban Education, 1–29. DOI: 10.1177/0042085920902244