TEMA: 34. L’enfocament preventiu dels problemes escolars i d’aprenentatge.

Grups de
risc i recursos compensatoris.

“Un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les finestres per les que
veiem el món” Arnold Glasow

1. Introducció

1.1. Objectius del departament del sistema educatiu

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, postula en el seu prèmbul que l’èxit acadèmic i la cohesió
social són els objectius prioritaris del sistema educatiu. Ara bé, durant el curs 22-23 en els DOIGC es
recull que l’objectiu prioritari del sistema educatiu català és desenvolupar un sistema educatiu cada
vegada més competencial, amb una capacitat d’adaptació als canvis constants, que situï l’alumnat com
a protagonista actiu del seu procés d’aprenentatge i com a ciutadà crític en una societat democràtica.

És per aquest motiu que es desenvolupa un model educatiu alineat amb l’Agenda d’Educació 2030.
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 pretén garantir una “educació inclusiva, equitativa i de
qualitat, i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”.

La Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’Educació (LOMLOE) estableix les competències clau. Els alumnes han de desenvolupar la
capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera
interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada
situació contextualitzada. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions.

En aquest sentit, cal destacar Antonio Zabala, que aporta la visió competencial del procés.

Aquesta transversalitat de la funcionalitat de la competència bàsica en tots els àmbits de la nostra vida
evidencia el pas d’un model educatiu propedèutic i selectiu a un model integrador i orientador.

1.2. Funcions professor orientació educativa

Si ens focalitzem en el docent d’orientació educativa, segons els DOGC del juny de 2022 el nostre
marc d'actuació es divideix en dos grans blocs: l'atenció directa a l'alumnat (codocència i docència,
avaluacions psicopedagògiques i elaboració d’informes NESE) i l’atenció a la comunitat educativa
(suport tècnic a l’equip docent i suport tècnic a l’equip directiu). En aquest tema, les nostres tasques
seria treballar en els tres nivells de prevenció, ja sigui realitzant atencions a l’aula sobre la gestió
d’emocions o d’habilitats socials, col·laborant en l’elaboració i implementació del PEC o ser un suport
en la relació amb les xarxes externes i externes, tal i com comentarem més endavant.

Les funcions del professor d’orientació educativa , recollides en el document de personal docent de les
instruccions d’inici de curs del juliol del 2022, es concreten en dos àmbits:

- Atenció directa a l’alumnat: docència de les àrees transversals, codocència, avaluació

psicopedagògica, elaboració d’informes de reconeixement de necessitats educatives.

- Suport tècnic a la comunitat educativa: suport tècnic a l’equip docent (suport a l’elaboració de PI,
assessorament als equips docents, suport i atenció a famílies i col·laboració en les mesures d’inclusió) i
suport tècnic a l’equip directiu (suport en la elaboració PEC per integrar les mesures inclusives,
participació en la CAEI, coordinació amb els agents externs i col·laboració amb la transició d’etapes de
primària a secundària).

1.3. D’un model propedèutic i selectiu a un model integrador i orientador.

La Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’Educació (LOMLOE) estableix les competències clau. Els alumnes han de desenvolupar la
capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats, actituds i valors vinculades a diferents sabers, de
manera interactiva i transversal. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions i
l’aprenentatge al llarg de la vida.

En aquest sentit, cal destacar Antonio Zabala, que aporta la visió competencial del procés d’e/a.

Aquesta transversalitat de la funcionalitat de la competència bàsica en tots els àmbits de la nostra vida
evidencia el pas d’un model educatiu propedèutic i selectiu a un model integrador i orientador. El
primer se centra en una formació academicista, on el que es prioritza és l’aprovat, mentre que el
segon parteix de la premissa que és necessari formar integralment l’alumnat, des d’un punt de vista
personal, social i professional, educar de manera transversal a través d’una formació competencial,
personalitzada i orientadora.
El plantejament competencial i orientador es basa en tres aspectes fonamentals de l’aprenentatge per
competències:

● Una visió del currículum compartit entre àrees sobre uns continguts amplis (globals i bàsics)
que orienten a l’alumnat cap a la definició del seu projecte personal i superació educativa.
Transversalitat de l’aprenentatge.
● Unes metodologies de treball al servei de l’alumnat (paidocentrisme), d’uns coneixements
integrats, aplicats i el màxim d’interdisciplinaris, en resposta a les diferents capacitats dels
alumnes. L’alumne/a és el centre.
 ● Una avaluació formativa que esdevé l’èina bàsica de comunicació amb els alumnes i dels seus
processos d’aprenentatge.

Entendre els fonaments de com aprenem ens permet tractar amb més eficàcia les condicions en què
es pot aprendre amb èxit.

1.4. Sistema educatiu inclusiu. Decret 150/2017

Segons la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, la inclusió escolar i la cohesió social són dos dels
principis generals que inspiren el sistema educatiu de Catalunya, fonaments d'un enfocament
preventiu, i que se sustenten en el reconeixement internacional sobre el fet que l’educació inclusiva és
un pilar fonamental per promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida.

L’educació és la clau per superar les desigualtats. Les expectatives actuals se centren en la qualitat
de l’educació i en la superació de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu. Cal
destacar el paper de l’Administració a l’hora de compensar les possibles desigualtats a l’interior del
sistema educatiu i garantir la inclusió de tots els alumnes.

L’escola Inclusiva Segons el DECRET 150/2017: L’atenció educativa a l’alumnat comprèn el conjunt de
mesures i suports destinats a tot l’alumnat, amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament
personal i social i perquè avancin en l’assoliment de les competències de cada etapa educativa i la
transició a la vida adulta, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

En aquest sentit, és important prioritzar els principis d’escola inclusiva, tal com estan contemplats en
el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema
educatiu inclusiu, ja que, formen un sistema mínim de valors acceptable per tots, una base moral
comuna de respecte a les diferències i al reconeixement d’una convivència en la diversitat i en el
pluralisme:

● Reconeixement de la diversitat com un fet universal.

● Sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tot l’alumnat, oferint una
visió longitudinal i transversal de l’atenció educativa.

● Personalització de l’aprenentatge amb un disseny per a tothom, on l’alumne/a sigui el

protagonista, el coneixement sigui construït col·lectivament i es flexibilitzi el temps.

● Igualtat d’oportunitats per tal que cada alumne/a pugui assolir les fites educatives, des d’una
visió d’altes expectatives per a tothom.

● Participació i corresponsabilitat

● Formació del professorat, per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per

desenvolupar projectes educatius compartits, mitjançant projectes educatius,
desenvolupament de competències professionals, el compromís i l’impuls de dinàmiques de
debat pedagògic.

Així doncs, l’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat és responsabilitat de tot el professorat.
Aquesta atenció implica la personalització i l’acompanyament dels processos d’E-A a través del
disseny d’entorns d’aprenentatge afavoridors d’una resposta educativa singularitzada per a tot
l’alumnat, dins el marc educatiu d’un sistema inclusiu.

2. L’enfocament preventiu dels problemes escolars i d’aprenentatge.

2.1. Principis normatius
El document DOIGC Projecte educatiu de centre d’inici de curs de setembre del 2022 determina que
cada centre educatiu ha de reflectir en el seu projecte educatiu la voluntat de fomentar i garantir una
educació inclusiva i de qualitat per a tots els alumnes. Ha d’afavorir l’atenció a tot l’alumnat donant
resposta a les necessitats individuals i de grup, respectant les diferències i potenciant un entorn
acollidor, flexible i dinàmic.

El projecte educatiu, que és la màxima expressió de l'autonomia dels centres, recull la identitat del
centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que l'alumnat
assoleixi les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb el marc
proporcionat pel Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, que sitúa la
presa de decisions en l'àmbit del centre per enfortir la institució escolar i el lideratge educatiu.

De manera sintètica, el projecte educatiu del centre ha d'incloure els elements següents:
- Definició institucional: la identitat del centre, el caràcter propi, les seves característiques, els
elements de context i les necessitats educatives de l'alumnat.
- Objectius del centre: les prioritats i els plantejaments educatius en termes d'equitat i
excel·lència, coeducació, convivència i inclusió.
- Criteris per concretar i per desenvolupar els currículums, l'organització pedagògica,
l'estructura organitzativa pròpia, els aspectes relacionats amb la singularitat dels
ensenyaments del centre, l'aprenentatge de la convivència, la col·laboració entre els sectors
de la comunitat educativa, la relació del centre amb l'entorn social i, en el cas dels centres
públics, les seves implicacions en la definició de llocs de la plantilla docent amb perfils
professionals singulars.
- Projecte lingüístic del centre: el tractament de les llengües al centre d'acord amb la normativa
vigent, que es concreta a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn
- Projecte de convivència: recull les mesures de promoció de la convivència, els mecanismes per
a la resolució pacífica dels conflictes, especialment la mediació o altres iniciatives com les
pràctiques restauratives; les mesures i actuacions d'intervenció educativa aplicables en cas
d'incompliment de les normes d'organització i funcionament del centre i la normativa vigent, i
les mesures derivades de la implantació del pla Les escoles lliures de violències, que inclou la
coordinació necessària amb la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) i la
xarxa de referents d'aquest pla. Així mateix, el Departament ha publicat la Guia per a
l'elaboració del projecte de convivència, com a recurs pràctic que faciliti l'elaboració i
 implementació del projecte de convivència a tots els centres educatius.
- -Criteris per planificar el desplegament i la inserció de les tecnologies digitals en els àmbits
educatiu, administratiu i comunicatiu, com a referent per a l'elaboració de l'estratègia digital
del centre.
- Avaluació, que es fonamenta en els indicadors de progrés que proporcionen informació
rellevant i ajuda en la presa de decisions de context (permeten la interpretació i la correlació
dels altres indicadors), de recursos (mesuren l'eficiència en l'ús i la gestió), de processos
(mesuren l'eficàcia i l'eficiència en relació amb els resultats) i de resultats (mesuren el grau
d'assoliment dels objectius del centre).

Estretament relacionada amb l'educació inclusiva és la cohesió social com a objectiu prioritari. És una
de les idees rellevant que es recullen en tota la normativa educativa vigent. Garantir una educació de
qualitat i aconseguir-la per a tot l’alumnat, independentment de les seves condicions i característiques
personals, ha esdevingut, en les últimes dècades, un dels objectius més destacables dels i de les
professionals, les famílies, les institucions i les persones compromeses amb l’educació.

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació destaca, en l’exposició de motius, la necessitat d’adequar

l’activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats
més gran. Així mateix, al títol preliminar, inclou com un dels principis fonamentals del sistema educatiu
català “la cohesió social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per a tothom”.
L’educació compensatòria es fonamenta en accions desenvolupades en el sistema educatiu per
intervenir en situacions de desavantatge derivades de factors social, econòmics, geogràfics, ètnics, etc
del que acabem d’exposar se’n deriva l’estreta relació entre diversitat social i dificultat escolar.

Tanmateix el DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa en el marc d'un sistema

educatiu inclusiu a on es recullen les mesures i suports d’atenció educativa de tot l’alumnat.

Dins del marc de la inclusió educativa podem parlar de 7 principis de l’aprenentatge perquè un entorn
d’aprenentatge es consideri eficaç de veritat hauria de complir:
▪ L’alumnat és el centre de l’aprenentatge
▪ L’aprenentatge és de naturalesa social
▪ Les emocions són part integral de l’aprenentatge
▪ L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals
▪ L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge
▪ L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge
▪ Aprendre és construir connexions horitzontals
El Disseny universal d’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis de disseny curricular, que ens
ajuden a avançar cap a un model obert que permeti la participació i l’aprenentatge a tothom. Aquest
conjunt de pautes va ser dissenyat pel Center for Applied Special Technology i ja fa anys s’estan
aplicant als Estats Units i a altres països.

Múltiples maneres per a la representació i per a l’acció i expressió (DUA) és un model per orientar
projectes educatius per a tots: Amb la finalitat d’orientar l’atenció educativa i l’organització de les
mesures i els suports, els centres poden fer ús de models que faciliten la personalització d’entorns i la
planificació d’activitats, entre els quals destaquem el Disseny universal de l’aprenentatge (CAST, 2008).
El Disseny universal de l’aprenentatge (DUA) parteix del model de disseny universal o disseny per a
tothom: “és el model en el qual es conceben o projecten des de l’origen -sempre que això sigui
possible- entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes, instruments, programes, dispositius o
eines, de tal manera que puguin ser utilitzats per totes les persones, en la major extensió possible,
sense necessitat d’adaptació ni de disseny especialitzat”.
Aquest model facilita el marc de referència per a la creació de contextos d’aprenentatge en els quals
es proporcionin múltiples maneres de presentar la informació, múltiples formes d’acció i representació
i múltiples maneres de comprometre’s, sempre tenint en compte l’ús educatiu de les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC), com a eines que faciliten la personalització dels aprenentatges i dels
suports.

2.2. La importància de l’ enfocament preventiu dels problemes escolars i

d’aprenentatge

En la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència,
es postula que les administracions públiques han de desenvolupar les actuacions necessàries
per a prevenir els infants i els adolescents de les situacions que són perjudicials per al seu
desenvolupament integral o per a llur benestar. Les administracions públiques han d’actuar
preventivament perquè els infants i els adolescents que pateixen o han patit qualsevol de les
problemàtiques no es trobin en desavantatge social pel fet que llurs carències no hagin estat
ateses i compensades adequadament.
El paper de la POE és essencial en la identificació d’indicadors o factors de risc amb relació a
un conjunt concret d’infants o adolescents, i ha de generar plans d’intervenció social
preventius i comunitaris. Aquests programes han de comptar amb mesures extraordinàries de
suport a l’escolarització i a la continuïtat formativa, treball de carrer, lleure, acompanyament a
la formació i a la inserció sociolaboral, i mesures socioeducatives intensives com centres
oberts i centres diürns.
L’enfocament preventiu no espera la introducció de la demanda de forma explícita per iniciar
la intervenció, sinó que s’avança a la possible aparició del problema millorant les condicions
existents. Les seves característiques són:

- S’ha de fer durant tota la vida.

- Implica molts estaments de la societat.
- En algunes etapes concretes, alguns aspectes prenen una rellevància més important, per
exemple a l'adolescència l’educació sexual.
- Permet als individus desenvolupar estratègies per afrontar situacions difícils.
- Té una intenció clara i manifesta per la qual es desenvolupen activament programes de
prevenció.

Podem diferenciar diversos nivells de prevenció:

La prevenció primària: l’objectiu és evitar l’aparició de casos d’inadaptació i abandonament

escolar.

La prevenció secundària: S’adreça a joves en els quals ja s’ha detectat problemes relacionals,
conductuals, etc. L’objectiu és no incrementar aquests problemes i reduir-los.

La prevenció terciària: va adreçada a joves que ja presenten problemes conductuals o

desadaptatius que han de ser tractats per especialistes.

Donar resposta a la diversitat en els centres educatius implica crear comunitats segures i
acollidores on tothom se sent valorat i coopera per transmetre aquests valors als seus
membres. Significa viure i desenvolupar valors inclusius, compartits entre tot el professorat,
l'alumnat i les famílies, que orientin les decisions que es prenen en el centre sobre les
polítiques i les pràctiques del dia a dia.

2.3. Grups de risc

El creixent interès per una educació basada en l'evidència científica, així com els recents progressos en
el camp de la neurociència sobre els processos d'aprenentatge i plasticitat cerebral, ha permès el
naixement de la neuroeducació, un nou camp de coneixement que pretén oferir una visió dels
processos d'ensenyament-aprenentatge basada en el funcionament del cervell.

Caldria tenir en compte les investigacions en el terreny de la neurociència aplicada a l’ensenyament,

que ajuden a l’exercici de la pràctica docent i poden servir de guia per a la reflexió del procés
d’ensenyament i aprenentatge. Especialment, cal remarcar els elements que poden afavorir la
selecció d’estímuls i l’atenció, així com la consideració de la importància de les emocions positives que
permeten fer més eficient les fases del procés d’ensenyament i l’aprenentatge. Per aquesta raó és
important oferir i dissenyar pràctiques a l’aula neuroeducatives que potenciïn i respectin el
desenvolupament dels infants i facilitar contextos d’ensenyament- aprenentatge més adients i
efectius, sempre buscant l’harmonia amb els eixos vertebradors de l’acció educativa, en aquest cas
amb els sis vectors claus del nou currículum.

En aquest sentit tenim l’alumnat que pertany a grups de risc, que per raons econòmiques, socials o
geogràfiques tenen dificultats per veure garantida la consecució dels objectius educatius bàsics i que
hem d’utilitzar diferents recursos, mesures i suports per facilitar l’aprenentatge d’aquest alumnat.

En aquesta situació desfavorable podem situar principalment:

· Alumnat que ha dictaminat l’EAP com a NESE

· Alumnat tutelat per la DGAIA
· Alumnat en centres educatius de reforma de menors
· Alumnat en centres d'acolliment
· Alumnat amb situacions de vulnerabilitat socioeducatives i culturals.
· Alumnat amb dificultats d’aprenentatge
· Alumnat CRAE ( centre residencial d’acció educativa)
· Alumnat CREI (centres residencials d'educació intensiva)
· Alumnat que reben servei d’Atenció Domiciliària
· Menors que viuen en institucions penitenciàries com a fills d’internes
· Alumnat JMS (Joves Migrats Sols) de 16 a 18 anys
· Alumnat nouvingut.

2.4. Recursos compensatoris

Els recursos compensatoris estan relacionats amb les mesures i suports per a l'atenció educativa dels
alumnes

Les mesures per a l'atenció educativa són les accions i actuacions organitzades pels centres educatius
destinades a facilitar l'accés a l'aprenentatge i a la participació, a fi de permetre el progrés de tots els
alumnes, prevenir les dificultats de l'aprenentatge i assegurar un millor ajustament entre les capacitats
dels alumnes i el context educatiu.

Els suports són els recursos personals, metodològics i materials, inclosos els tecnològics, i els ajuts
contextuals i comunitaris que els centres utilitzen per aconseguir que les mesures planificades siguin
efectives i funcionals, i contribueixin a assolir l'èxit educatiu de tots els alumnes.

Segons el Decret 150/2017, tots els alumnes són subjectes de l'atenció educativa: els alumnes que
requereixen exclusivament mesures universals, els que, a més, necessiten mesures addicionals, i els
alumnes que sumen, a aquestes darreres, les mesures intensives, per tal de garantir l'accés a
l'educació i l'èxit educatiu en condicions d'equitat i igualtat d'oportunitats .

Els centres han de planificar les mesures i els suports a partir de l'observació del progrés dels alumnes i
les seves necessitats, a fi de donar a cadascú la intensitat de suport adequada per millorar el seu nivell
competencial.

Alguns recursos compensatoris com a mesures de prevenció dels problemes escolars i

d’aprenentatge:
▪ Beques i ajuts per a l’estudi; L'Estat establirà, un sistema general de beques i ajuts a l'estudi, per tal
que totes les persones gaudeixin de les mateixes condicions a l'exercici del dret a l'educació (LOMLOE,
article 83, apartat 2).
▪ Els Plans educatius d’entorn; instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les
necessitats educatives de l’alumnat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits
de la vida dels infants i joves.
▪ Projecte Educatiu de Centre (PEC) i des del respecte a la legislació vigent. Cada centre estableix els
principis per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i poden ser mesures preventives per combatre els
problemes escolars i d’aprenentatge tenint en compte la situació real de cada centre. L’organització
de l’atenció a la diversitat va des de:
▪ Hores per a l’atenció a la diversitat.
▪ Intervenció de dos mestres o professors a l’aula,
▪ Desdoblaments,
▪ Grups flexibles.
▪ Impuls d’ estratègies metodològiques com l’aprenentatge cooperatiu o les eines
digitals
▪ La importància del traspàs de primària i secundària. La transició entre les etapes educatives,
especialment de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria, és un dels moments clau en la
trajectòria educativa dels alumnes. La coordinació entre els equips docents responsables de les
diferents etapes i ensenyaments és fonamental per assegurar una continuïtat i coherència en el
procés educatiu.
▪ L’acció tutorial. Entesa d’una forma àmplia com totes aquelles accions educatives que van més enllà
del seguiment estrictament escolar i que es refereixen a l’alumne individualment, dins del grup, en les
seves famílies i en la xarxa de recursos del seu entorn. La seva finalitat és facilitar la integració, la
cohesió social, i l’autonomia personal en l’alumnat.
▪ L’orientador/a educatiu/va: com a peça clau encarregada de vetllar per l’alumnat més vulnerable,
de forma transversal; prenem un paper bàsic en la intervenció amb l’alumnat amb NESE i les seves
famílies, l’assessorament de l’equip docent i l’equip directiu, i de coordinació amb els agents externs o
serveis i recursos del sistema.
▪ Plans individualitzats; L’aplicació de mesures i suports intensius comporta l’elaboració d’un pla de
suport individualitzat (PI) on concretar els objectius, professionals implicats, adaptacions
metodològiques i indicadors de seguiment del progrés. En aquest document participen els equips
docents conjuntament amb l’alumnat i les seves famílies, tot i que el tutor és el responsable de la seva
elaboració.
▪ Unitats d'acompanyament i orientació personal i familiar de l'alumnat vulnerable (UAO): programa
desenvolupat dins del departament d’educació amb l’objectiu d’acompanyar a l'alumnat de les etapes
obligatòries (primària i secundària) que presenten dificultats a nivell emocional o de salut mental amb
risc d'abandonament prematur o absentisme, i les seves famílies, mitjançant l'ampliació de l'acció
tutorial. Aquestes unitats estan formades per especialistes de psicopedagogia, psicologia o pedagogia
que exerceixen funcions educatives al centre. El seu acompanyament educatiu es basa en el
plantejament de propostes i estratègies pedagògiques per a la cerca del benestar emocional de
l'alumnat, amb l'objectiu final de facilitar-li la disponibilitat i accés als aprenentatges i l'èxit acadèmic.
▪ Programes de diversificació curricular; mesura d’atenció a la diversitat dissenyada per a aquells
alumnes que han presentat dificultats generalitzades d’aprenentatge durant els primers cursos de
l’ESO. Alumnes que, un cop aplicades les mesures universals d’atenció a la diversitat, necessiten una
atenció més específica per aconseguir els objectius de l’etapa
▪ UEC (Unitats d’escolarització compartida); per alumnat de 3r i 4t curs, amb risc d’abandonament
escolar prematur o situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides amb trets d'inadaptació
al medi escolar, o exclusió social
▪ Les Aules d’Acollida; Conjunt de recursos i materials per facilitar l’itinerari educatiu de l’alumnat
nouvingut en el procés per garantir l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació a
l’aula ordinària dins d'un marc d'escola inclusiva.
▪ Les Aules de Suport Intensiu a l’Educació Inclusiva (SIEI) . recursos intensius per atendre els
alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin. El SIEI és un recurs per al centre, que
se suma als suports universals i addicionals per a la inclusió.

En tota aquesta atenció educativa de l’escola inclusiva no poden obviar la coresponsabilitat de la

família i el treball en xarxa dels diferents agents implicats.
La coresponsabilitat de la família, ja que l’alumne i la seva família formen part de la comunitat
educativa i han de participar de manera proactiva perquè en són els principals protagonistes. Família i
escola comparteixen un objectiu comú: l’èxit educatiu de l’alumnat. Així doncs cal promoure la
coresponsabilitat educativa en totes dues institucions que permeti una acció coherent i coordinada. La
relació entre família i escola es basa en un respecte mutu, de confiança i acceptació. El contacte i la
interacció de les famílies amb l’escola ha d’enriquir els models d’intervenció i la relació amb els infants.
En l’alumnat amb necessitats educatives de suport específic és clau la col·laboració de les famílies per
la seva detecció i evolució. En aquest sentit el centres hauran de:
➔ Fer partícips les famílies i , si escau, l’alumne, en les mesures d’atenció incloses en el projecte
educatiu del centre.
➔ Comptar amb l’expertesa de la família per identificar les necessitats específiques de suport
educatiu i per planificar l’atenció educativa.
➔ Oferir informació i aclariments sobre aspectes evolutius dels alumnes i sobre aspectes
funcionals relacionats amb el seu desenvolupament.
➔ Implicar i alhora acompanyar la família en la transició per les diferents etapes i serveis.
➔ Promoure la participació de les famílies en el procés d’avaluació i informació dels resultats de
l’avaluació i de les propostes que se’n derivin.
➔ Comptar amb la voluntat de la família per a l’avaluació psicopedagògica que comporti
propostes d’escolarització reflectides en l’informe d’escolarització.
➔ Compartir els objectius del pla individualitzat que donin resposta a situacions singulars i
complexes d’alguns alumnes.
➔ Oferir informació o vies per obtenir-la en relació amb els recursos tècnics i les ajudes socials.
➔ Assessorar sobre estratègies i formes d’actuació que facilitin la regulació de la conducta o
l’establiment de límits als fills.
➔ Facilitar el contacte amb les associacions de famílies o altres entitats que puguin esdevenir un
recurs d’ajuda mútua.

El treball en xarxa amb diferents agents i serveis educatiu, implica posar el focus en la creació d’un
context educatiu i comunitari ric en oportunitats d’aprenentatge. Està organitzat per actuar de forma
preventiva, transversal, i centra l’atenció en les famílies i en l’alumnat. Aquest treball suggereix dos
reptes: garantir la màxima eficàcia, rendibilitat i sostenibilitat dels serveis i respondre de forma global
a les necessitats de l’alumnat i les seves famílies.

3. Conclusions

Els centres educatius s'han de plantejar la inclusió com la manera de poder donar a tots els seus
alumnes la resposta educativa adequada. Això suposa començar amb una revisió crítica de la seva
realitat com a centre i poder elaborar una cultura escolar en què calgui reflectir les diferents
actuacions de centre, i aplicar les mesures i suports necessaris, des dels universals -potenciats al
màxim-, fins als addicionals i intensius que siguin necessaris. L'aplicació del DUA i la potenciació de les
mesures i suports universals afavoriran l'efecte preventiu davant dels problemes escolars i
d'aprenentatge.

El projecte educatiu de centre esdevé un paper clau en aquest aspecte, ja que és el document a on es
recullen totes aquelles actuacions relacionades amb la convivència, els mecanismes per a la resolució
pacífica dels conflictes, la mediació o altres iniciatives com les pràctiques restauratives, també les
mesures i actuacions d'intervenció educativa aplicables en cas d'incompliment de les normes
d'organització i funcionament del centre i la normativa vigent, i les mesures derivades de la
implantació del pla Les escoles lliures de violències i la coeducació.

El centre ha d’assegurar que els valors compartits sobre la diversitat estiguin inclosos en la planificació,
coordinació i avaluació dels processos d ́ensenyament i aprenentatge que el centre vol promoure.

En aquest sentit, la intervenció educativa de les persones orientadores educatives i els EAP està
centrada en la detecció precoç i l’acompanyament a l’alumnat i les seves famílies durant les diferents
etapes educatives per tal d’ajustar la resposta educativa (mesures i suports) sobretot a l’alumnat que
presenta Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). De la mateixa manera, l’avaluació
psicopedagògica ens permet orientar la proposta d’escolarització per acompanyar als infants i famílies
en els diferents itineraris formatius.

També acompanyem al professorat i equips directius, orientant en les adequacions sobre mesures
universals i d’altres més específiques. Col·laborant en la detecció de fortaleses i debilitats i teixir una
xarxa de suport rica i multidisciplinar en el territori.

Caldria tenir en compte les investigacions en el terreny de la neurociència aplicada a l’ensenyament,

que ajuden a l’exercici de la pràctica docent i poden servir de guia per a la reflexió del procés
d’ensenyament i aprenentatge. Per millorar la nostra práctica educativa és important oferir i
dissenyar pràctiques a l’aula neuroeducatives que potenciïn i respectin el desenvolupament dels
infants i facilitar contextos d’ensenyament- aprenentatge més adients i efectius, sempre buscant
l’harmonia amb els eixos vertebradors de l’acció educativa, en aquest cas amb els sis vectors claus del
nou currículum. En aquest sentit tenim l’alumnat que pertany a grups de risc que per raons
econòmiques, socials o geogràfiques tenen dificultats per veure garantida la consecució dels objectius
educatius bàsics i que hem d’utilitzar diferents recursos, mesures i suports per facilitar l’aprenentatge
d’aquest alumnat.

4. Bibliografia
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu
inclusiu.
DECRET 175/2022, de 27 setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

Departament d’Educació (2015): De l’Escola Inclusiva al Sistema Inclusiu. Departament d’educació

Documents per l’organització i gestió dels centres 2022-2023: Les unitats d'acompanyament i orientació
personal i familiar de l'alumnat vulnerable (UAO) (07/06/2022)

CAST (2008). Universal design for learning guidelines version 1.0. Wakefield, MA: Author.

Antonio Zabala

REFERENCIA NEUROCIENCIA