TEMA 4: El centre ordinari i la resposta a les necessitats especials dels alumnes i de les alumnes.

El
projecte educatiu i el projecte curricular en relació amb aquests alumnes. Les adaptacions curriculars.

INDEX DEL TEMA

1. INTRODUCCIÓ
2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA
2.1 EL CENTRE ORDINARI I LA RESPOSTA EDUCATIVA A LES NECESSITATS ESPECIALS EN ELS DOCUMENTS DE CENTRE
1. La resposta a les necessitats a lo llarg de la lleis educatives.
2. La resposta a les necessitats a partir de la concepció de l’educació inclusiva
2.2 La resposta educativa en els documents de centre
1. Projecte educatiu de centre (PEC)
2. Projecte o Concreció curricular (CC)
3. Programació d’aula (PA)
2.3 LES ADAPTACIONS CURRICULARS (AC)
1. Tipus d’adaptacions curriculars
- mesures ordinàries
- mesures específiques
3. CONCLUSIÓ
4. LEGISLACIÓ, BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

1. INTRODUCCIÓ
La resposta a les necessitats dels alumnes des de l’escola ha variat molt degut als canvis establerts amb el moviment d’integració
- inclusió que s’ha donat al llarg dels darrers anys. Aquest canvi suposa un gran impuls per a la integració dels alumnes amb
NESE ja que es lluita per igualtat d’oportunitats per a tothom dins els centres ordinaris. A partir d’aquesta nova forma
d’entendre l’educació va aparèixer la necessitat de procurar una organització flexible en els centres que s’adapti a les diferències
individual que podem trobar. Aquesta organització ve establerta als documents oficials del centres on s’estableix les línies
educatives que es volen dur a terme. Començat pel canvi on l'alumne és element central, per tant els recursos materials i
personals són els que s'adapten a les característiques i necessitats de l'alumne. Les característiques que han de tenir el centres
per poder atendre als nese estan recollides en el projecte educatiu, en la concreció curricular i en la programació docent. A més,
també es poden posar en marxa mesures ordinàries o específiques per atendre a les necessitats que no puguin ser cobertes per
les mesures generals de suport, que són les adaptacions curriculars. Així es permet seqüenciar continguts en funció dels
diferents ritmes d’aprenentatge, adaptar metodologies diverses, i en definitiva, anar adequant tot el procés d’e-a a les
característiques de l’alumnat i context. Els documents de centre (PEC, CC i PA) són els diferents nivells de concreció del
currículum oficial que ve establert per les conselleries. Es important la revisió i actualització d’aquests documents segons la
realitat del centre si lo que volem aconseguir es que tot funcioni en concordança, en la mateixa línia i arribi a tots els infants que
hi ha als centres educatius.
El paper del PT dins d'una escola és millorar la qualitat educativa, assessorant als professors per aplicar una programació flexible
on tots els alumnes de l'aula hi puguin arribar. A més, el PT intervé tant directament com indirectament amb els alumnes,
professors i equip directiu.

1. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA

2.1 EL CENTRE ORIDNARI I LA RESPOSTA EDUCATIVA A LES NECESSITATS ESPECIALS EN ELS DOCUMENTS DE CENTRE
Per l’anàlisi de les respostes educatives a la diversitat dels centres ordinaris, primer enumeraré les respostes que s’han duit a
terme al llarg de les diferents normatives o lleis educatives per després centrar-me en la resposta que s’ha de donar o es vol
donar actualment a través de la darrera llei LOMQE (2013) on promou el moviment i corrent de les escoles inclusives.

1. LA RESPOSTA A LES NECESSITATS A LO LLARG DE LA LLEIS EDUCATIVES.

La figura del PT es justifica amb la integració dels alumnes amb discapacitat als centres ordinaris. Aquesta integració dels
alumnes s’ha anat modificant amb el pas del temps amb la normativa i podem resumir aquesta evolució de la següent manera:
Al 1970 el model que dominava la societat era el clínic, per la qual cosa a les escoles ordinàries no hi havia presència d’alumnes
amb discapacitat. De fet, la LGE classificava a les persones amb discapacitat en deficients i inadaptats. Al nostre país es van anar

1
donant una sèrie de esdeveniments, com per exemple la LISMI, el D334/1985 o l’informe Warnock, que van propiciar la
promulgació d’una nova llei orgànica, la LOGSE.
Amb la LOGSE s’instaura el model d’escola comprensiva, i és aquí on les persones amb discapacitat comencen a escolaritzar-se
en centres ordinaris. És en aquest moment en el qual apareix la figura del PT, ja que és un recurs personal que té com a funció
integrar a la persona amb discapacitat dintre de l’escola. Amb la LOGSE també apareixen les adaptacions curriculars, com un
instrument que facilita la integració de les persones amb discapacitat al centre ordinari.
Al 2013, amb la LOMQE, torna a canviar el model d’escola, i aquesta vegada s’instaura el model d’escola inclusiva. Així doncs, l
paper del PT canvia radicalment, ja que ara ja no es dedica i es justifica la seva presència a l’escola per integrar a les persones
amb discapacitat, sinó que es converteix en un recurs personal a nivell de centre. Així doncs, el PT és un recurs que millora la
qualitat educativa del centre, ja que atén tant a alumnes amb NESE com a alumnes sense NESE, assessora a famílies, a tutors i al
centre en general, col·laborant amb l’elaboració de documents.

 LISMI (1982): persones amb discapacitat escolaritzats en centres ordinaris.

 RD 334/1985: Millorar les condicions dels centres ( pla integració, recursos...).
 LOGSE (1990): art 36 i 37. Sistema educatiu, recursos necessaris per NEE assolir els mateixos objectius.
 RD 696/1995 línia d’escolarització en centres ordinaris amb la màxima normalització i integració possible. CEE pels alumne
que no es poden beneficiar als CO.
 LOCE (2002) i LOE (2006). Docent ha de tenir en compte les NEE dins la planificació educativa.
 D39/2011: mesures ordinàries / específiques. Participació, presencia progrés de tots els alumnes.
 LOMCE (2013). Escolarització principis de normalització i inclusió. Pla atenció a la diversitat actuacions per ajustar
l’atenció educativa.

2. LA RESPOSTA A LES NECESSITATS A PARTIR DE LA CONCEPCIÓ DE L’EDUCACIÓ INCLUSIVA

Les escoles inclusives es basen en aquest principi: tots els alumnes, fins i tot aquells que tenen discapacitats més severes, han de
poder anar a l’escola de la seva comunitat amb el dret garantit de ser ubicats en una classe comuna.
Per arribar a escoles inclusives hem de començar amb com una escola ordinària hauria d’atendre la diversitat.
La inclusió és un llarg i difícil progrés que exigeix l’esforç sostingut per a que tots els factors que estan en acció contribuïa
positivament al resultat final. Per això és molt important que el centre estudií la realitat dels seus alumnes i per poder dur a
terme un projecte de centre i una concreció curricular on pugui arribar atendre a la diversitat de tots els alumnes, incloent
principalment l’alumnat NESE. Per aconseguir-ho a tenir en compte, dos aspectes claus són, la flexibilitat (res es correcte i
inamovible) i la participació (de tots el membres de la comunitat educativa).
Arribar a una escola inclusiva respectat els ritmes d’aprenentatges i adaptar-nos a les característiques individuals. Escola on
l’atenció a la diversitat estigui present en tots els documents oficials i tasca educativa del professorat, col·laborant amb tots els
serveis externs possibles, per tal d’arribar a la major normalització possible.
Només a partir d’això és possible l’atenció a la diversitat i la minimització de mesures específiques allunyades de la normalitat.
Com explica l’autor Marchesi hi ha una sèrie de factors decisius per a la integració dels alumnes:
- Les actituds del professorat
- L’organització del aula
- La participació dels pares
- El paper de les administracions educatives
- La feina de la societat
En definitiva, una escola per tots, sense excloure a ningú, en la que conviuen i aprenen tots els alumnes independentment de les
seves característiques individuals, grupals o contextuals. Les vies per cap a la inclusió on tots els alumnes siguin a l´aula
ordinària, que hi participin i que a més hi progressin, Pujolàs (2010) proposa tres vies per avançar cap a la inclusió:
a) Personalització de l´ensenyament: hem d´adaptar el procés d´ensenyament a les diferents característiques que hi
trobem.
b) Autonomia dels alumnes i de les alumnes: aprenguin a aprendre,
c) Cooperació entre iguals: El mestre no ha de ser l’únic que ensenya, sinó que els alumnes han de ser un recurs per
ensenyar a través del treball cooperatiu.

2.2 LA RESPOSTA EDUCATIVA EN ELS DOCUMENTS DE CENTRE

Tots els documents de centre con el (PEC, CC, PA...), depenent de com estiguin redactats i segons el que contemplin, poden
ajudar molt significativament a atendre les necessitats que presentin els alumnes d’un centre.

2
Els documents de centre estan creats per donar una resposta educativa a les necessitats dels alumnes de l’etapa d’educació
infantil. Aquesta resposta ha de presentar una sèrie de característiques com:
 Ha de ser adequada i precoç (el moment evolutiu de l ´alumne és molt important per el desenvolupament de les
capacitats del nen).
 Multidisciplinar (individualitzada)
 S´ha de centrar en desenvolupar al màxim les seves capacitats, pal·liar, corregir els efectes del dèficit o problema. Evitar
l’aparició de problemes associats al dèficit , ajudar i assessorar als pares (actuacions coherents).
 S´ha de basar en l´atenció precoç (segons Isabel Zulueta): És un conjunt d´intervencions dirigides a la població infantil (0-6
anys), la familia, l´entorn del nen. El seu objectiu es donar resposta lo més pronte possible a les necessitats transitóries o
permanents que presenten els nens amb trastorn de desenvolupament o amb risc de padeixer-la.

1. PEC (PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE):

És un document que recull la línia educativa de centre. Segons el D67/2008 i el D28/2016, el projecte educatiu ha de tenir les
següents parts (on som? Qui som? Què volem? Com ens organitzem? GAIRÍN 1995). Són documents públics (dona la informació
del centre) i s’han de revisar cada 5 anys per la comunitat educativa. Té en compte el context socioeconòmic i cultural del
centre, les necessitats educatives específiques dels alumnes, les directrius i les propostes fetes pel consell escolar i pel claustre i
les aportacions de les apima.
El projecte educatiu ha d’incloure com a mínim els elements següents:
 Els trets d’identitat del centre.
 La concreció curricular.
 El pla d’atenció a la diversitat.
 El projecte lingüístic.
 El reglament d’organització i funcionament.
 El pla de convivència
Partint de les peculiaritats de cada centre, el currículum ha de donar resposta a les nee des de els fins, objectius i finalitats que
defineix el PEC. De igual manera que l’atenció als alumnes amb NESE s’ha de contemplar en totes les etapes educatives, però de
manera especial en l’etapa d’ EI i no només pels alumnes que presenten nee sinó també per aquells infants que se suposa que
tenen un alt rics biològic o social, per actuar sobre allò d’una forma preventiva.
En l’elaboració del PEC, s’ha de tenir molt present els alumnes que tenen NEE a l’hora de prendre decisions curriculars.
Mitjançant la realització d’opcions, on els aspectes importants pels NESE formi part del currículum i siguin beneficioses i
afavoreixen la integració.
Per poder atendre a la diversitat, l’elaboració d’un PEC ha de fer-se en funció de un ampli coneixement i anàlisis de la realitat a
la que es dirigeix, de manera que pugui partir de una informació real que permeti prendre les decisions adequades. Tractant de
potenciar i fomentar els següents aspectes:
 La participació activa dels pares dins la vida de l’escola.
 Comptar amb els recursos pedagògics i tècnics suficients (més adequada planificació, utilització i coordinació). Ja que si
falten no es poden atendre les característiques personals de la mateixa manera.
 El professorat ha d’estar en constant formació i reflexió conjunta sobre les mancances del centre i les possibles millores ja
que tot evoluciona i surten noves metodologies o noves tecnologies que poden ser molt útils pel centre.
 Procura una estructura, organització i recursos didàctics flexibles, ja que quant més amplis i flexibles és el centre més
cabuda hi ha per les diferents necessitats i característiques dels alumnes.
 Acollir especialistes i serveis externs que col·laborin i assessorin docents com el cas de les UVAIs, EAC....
El PEC es tracta d’un document molt ampli que conté altres documents que incideixen en aspectes més específics com la
concreció curricular i la programació d’aula que explicaré i desenvoluparé a continuació.

2. PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE (PCC) (ACTUALMENT CONCRECIÓ CURRICULAR)

Es la part del PEC que s’encarrega del disseny i creació de les activitats per a totes i cada una de les àrees en una etapa
determinada de l’educació, (aquest cas primària) tenint en compte al mateix temps tots els aspectes organitzatius i
metodològics junt l’adequació dels materials, (Lopez i Sola 1998).
Es a dir, es tracta de la concreció de las intencions educatives generals que fa un centre educatiu concret segons el seu context i
característiques peculiars dels seus alumnes. És un document que defineix què ensenyem i en quin moment ho fem. A més, la
concreció curricular adapta el currículum al nivell sociocultural del centre. Estableix el marc comú, l’establiment d’un marc
comú, acordat pel claustre, que defineixi les línies educatives del centre i que doni coherència i continuïtat a les programacions
docents que en formen part, al llarg de tota l’etapa educativa.
3
A les Illes Balears, per tenir una segona llengua oficial, se’ns permet un 35% d’autonomia a l’hora d’adaptar el currículum.
La concreció curricular ha de contenir com a mínim els elements següents:
a. Les programacions didàctiques
b. Els criteris generals de promoció
c. La concreció dels mecanismes per a l’adopció de les decisions generals del procés d’avaluació quan no hi ha consens.
d. El tractament de la lectura i de les tecnologies de la informació i comunicació al llarg de l’etapa.
e. Les mesures de coordinació entre els cursos.
És tracta d’adaptar el currículum a la realitat a l’escola (D. 71/2008 (curr. EP, IB LOE) i 32/2014 (curr. EP, IB LOMQE). Podem
resumir els seus continguts en dos grans blocs, que són que::
1. Aglutina les pautes orientadores del procés d’ensenyança- aprenentatge.
2. És document tècnic que explicita els criteris generals sobre el què, el com i el quan ensenyar i avaluar en funció del model
educatiu definit en el PEC:
 EL QUE?: Adequació dels objectius d’etapa
 QUAN?: seqüenciació de objectius i continguts a cada curs
 COM?: Principis metodològics, Materials, Espais i temps, Agrupaments
 AVALUAR (decisions): Criteris avaluació, Com avaluar, Criteris de promoció
Des del PCC (CC) s’han de plantejar les mesures específiques d’atenció a la diversitat per respondre a les nee dels seus alumnes.
Aquestes mesures poden afectar en la provisió de recursos i serveis educatius, com les adaptacions de material o de
comunicació. Ja que a vegades es necessari la dotació de recursos específics, extraordinaris tant com de materials o personals
(interns, o externs)
Es important que des del PCC es contempli:
- Creació i conservació de materials d’ensenyament
- Motivar la responsabilitat personal del alumne, des de l’autoaprenentatge, el aprenentatge cooperatiu
- Planificar estratègies d’ensenyança que proporcionin el suport necessari per a tots els alumnes. Intentant arribar a totes
les diferencies individuals
- Seguiment per detectar dificultats o problemes que si li poden presentar.

El PCC ha de recollir les mesures que se aplicaran, així com els protocols d’actuació per respondre a les necessitats específiques
del centre. Aspectes en la concreció curriculars dels centres per atendre a la diversitat, segons Molina s’ha de tenir en compte:
a. Objectius: siguin lo més transversals, flexibles i oberts, fomentin les capacitats. Per a que tothom pugui accedir.
b. Continguts: que hi hagi un equilibri entre els tres tipus (conceptuals, procedimentals i actitudinals), potenciar
aprenentatges funcionals i significatius, continguts previs...
c. Metodologia: aprenentatge significatiu, cooperatiu, atenció diversitat...
d. Avaluació: cooperatiu, potenciar autoavaluació i feed-back tenir present les nee, procés...
Si es tenen en compte els aspectes anteriors en l’elaboració i aplicació de les concrecions curriculars, els aprenentatges podran
ser adquirits per tots els infants, ja que es contemplen les diferencies en els documents del centre. Per conseqüència els docents
ho haurien d’aplicar en les seves aules, que es la concreció del currículum que explicaré a continuació.

3. LES PROGRAMACIONS DOCENTS O D’AULA (PD/PA)

És un document que adequa la CC a la realitat de cada aula. La programació docent la formen un conjunt d’unitats didàctiques,
ordenades i seqüenciades. En la programació docent han de quedar enregistrades les metodologies, activitats i l’avaluació que
es durà a terme. Segons (Sola i Lopez 2000) una PA ha d’estar dissenyada per a que pugui anticipar-se i preveure qualsevol tipus
de situacions a l’aula i per això pugui atendre a tots els alumnes d’acord a les seves característiques, prestant en cada moment el
suport o ajudes que necessiten.
La PA ha d’adequar el PCC a un grup classe, per això ha de tenir en compte les següents característiques:
a) Grup-classe
b) Equip educatiu
c) Entorn físic i recursos de l’aula
d) Les característiques i descripcions del PCC d’etapa.

A partir d’aquestes característiques i tenint present el PCC i la presència d’alumnes NESE, s’han de prendre decisions sobre els
mateixos punts del PCC (que, quan, com... ) però també s’han de tenir en compte els materials i mobiliaris didàctics i els espais i
temps. Es a dir, encara més adaptat a la realitat del grup-classe .

4
Per a que una programació docent atengui a la diversitat, s’hauran de tenir en compte els següents aspectes:
 Adaptacions als ELEMENTS PERSONALS.
- Bona coordinació de tot el professorat que intervé a l’aula
- Optimització dels recursos de suport (diferents tipus d’agrupaments)
 Adaptacions ELEMENTS MATERIALS I LA SEVA ORGANITZACIÓ.
- Espais adequats a les NEE dels alumnes
- Selecció del mobiliari i del material didàctic adequat
- Bona organització dels horaris i dels suports
 Adaptacions als ELEMENTS CURRICULARS.
- Adequar els objectius de cicle a les peculiaritats de l’aula
- Prioritzar objectius
- Realitzar presentacions multicanal
- Prioritzar metodologies que es basin en l’experiència directe
- Realitzar avaluacions inicials per saber d’on partir
Quan encara les programacions d’aula i les mesures generals de suport no són suficients per arribar a les capacitats de tots els
alumnes, el centre compta amb una altre document encara més específic per respondre a les nee de tots els alumnes, les
adaptacions curriculars que desenvoluparé a continuació.

2.3 LES ADAPTACIONS CURRICULARS

Els centres docents han de dur a terme les adaptacions curriculars (AC) quan sigui necessari, a fi de facilitar l’accessibilitat al
currículum i atendre a totes les necessitats de tots els alumnes. Les adaptacions curriculars són el darrer nivell de concreció, ja es
tracta de la resposta educativa ordinària o específica concreta que va destinada a un sol alumne o un petit grup d’alumnes.
S’han de dur a terme quan la flexibilitat de la PA no és suficient per respondre a les necessitats educatives d’aquells infants.

Aquest nivell de concreció venen regulades pel D67/2008 i el D39/2011 art. 9, 10 i 11. Com mesures ordinàries i específiques de
suport per l’atenció a la diversitat.
Les adaptacions curriculars, són un procés de presa de decisions sobre els elements curriculars per donar resposta a les
necessitats del alumnes.
Tenen una sèrie de CARACTERÍSTIQUES, que són: és duen a terme sempre després d’una avaluació psicopedagògica i un informe
psicopedagògic. Han de partir del currículum ordinari i de les NEE detectades. A més s’han de planificar per aplicar en un context
normalitzador i són relatives i canviants, es a dir, una adaptació curricular no serà per tot ni per sempre. S’ha de considerar a
l’hora de elaborar que, com, quan ensenyar i avaluar.
S’han de basar en els següents PRINCIPIS:
a. Normalització, partir del currículum ordinari (D28/2016)
b. Contextualitzada, basar-se en el context més immediat del alumne
c. Minimal significativitat, que siguin lo més properes a les activitats que es duen a terme a l’aula i la resta del companys
d. Realitat, partint de la viabilitat, plantejament realistes (d’on partim a on volem arribar) No metes llunyanes
e. Participació i implicació, tothom ha de col·laborar i tenir present que es pel bé del alumne

TIPUS D’ADAPTACIONS CURRICULARS:

Les adaptacions curriculars poden ser:
a. Mesures ORDINÀRIES de suport. Són estratègies organitzatives i metodològiques que possibiliten la ADEQUACIÓ DEL
CURRÍCULUM al context i les característiques dels alumnes.
Objectius, - eliminar barreres a l’aprenentatge, - fomentar la participació. Es tracta d’una decisió de tot l’equip docent o
almenys tots han d’estar assabentats de les mesures que necessiten per poder aplicar-les a les seves classes.
a. Adaptacions d’ACCÉS AL CURRÍCULUM, provisió de recursos personals, espacials, materials i/o accés a la comunicació
que permeten a l’alumne o grup accedir al currículum.
1. AJUDES TÈCNIQUES O MATERIAL
 Ajudes tècniques o materials segons discapacitat:
- discapacitats motòrica: rampes, taules i materials adaptats al nivell motriu.
- discapacitats auditives: micròfons, audiòfons, emissores de FM.
- discapacitats visuals: ajudes òptiques, Braille Parlat, calculadores parlant, telelupa...
 Ajudes tècniques o materials segons ús:
5
 - espais: condicions d’accés, sonorització i lluminositat que afavoreixen el procés d’ensenyança-aprenentatge i la
mobilitat i autonomia dels alumnes.
- materials: adaptació de materials d’ús comú i o provisió de instruments específics que facilitin l’E-A i compensi
les seves dificultats com, materials, mobiliari, o ajudes tècniques per desplaçament, visió o audició.
- comunicació: aprenentatge d’un sistema de comunicació augmentatiu o alternatiu al llenguatge oral (SAAC).
Com el SPC i BLISS, llenguatge de signes....
2. AJUDES PERSONALS:
Les persones que s’impliquen en el procés d’ensenyança-aprenentatge dels alumnes com podent ser: els
membres del equip de suport, EOEP, fisio, tècnics ASPAS/ONCE....

b. Adaptacions NO SIGNIFICATIVA, no afecta als elements prescriptius del currículum, són modificacions en metodologia,
activitats, temps, format, instruments...)

b. Mesures ESPECÍFIQUES de suport. Són les respostes personalitzades, actuacions i programes per alumnes NESE.
Adaptació curricular SIGNIFICATIVA, modifiquen els elements prescriptius del currículum (objectius, continguts mínims i criteris
d’avaluació). Les seves funcions són les següents:
- Concretar la resposta educativa del alumne, indicant el procés a seguir.
- Respondre des de la programació d’aula a les necessitats educatives dels alumnes
- Especificar la intervenció coordinada amb els serves educatius interns o extens de cada alumne en concret.
- L’avaluació es realitza sobre els continguts i objectius de l’aci i dels criteris d’avaluació establerts.

Al finalitzar el curs se valorarà el desenvolupament de les adaptacions curriculars amb el fi que les conclusions obtingudes
serveixen de referent per l’elaboració de l’adaptació del proper curs.
En el casos, que en el seguiment es detecti que l’alumne encara troba dificultats d’aprenentatge, s’ha de realitzar una revisió i
modificacions oportunes de les mesures per garantir que l’alumne pugui participar i desenvolupar al màxim les seves capacitats.
Aquesta passa s’ha de dur a terme amb totes les mesures de suport, tant ordinàries com específiques per tenir coneixement de
si són suficients o no. Tant si no basten com si ja podem reduir qualcuna.

Destacar que és molt important la necessitat d’una programació docent o d’aula oberta i flexible on hi hagi diferents estratègies
metodològiques com (Treball cooperatiu, racons...) per donar més cabuda a tots els alumnes independentment del seu nivell
curricular.
Les AC estan dissenyades per ajudar als alumnes a que les seves dificultats no impossibilitin l’accés a les dinàmiques i continguts
de les diferents etapes educatives.

4. CONCLUSIONS.
Els canvis legals per afavorir la inclusió educativa ha suposat un important respatller en aquesta linia d’actuació. Com
explica l’autor Marchesi hi ha una sèrie de factors decisius per a la integració dels alumnes:
- Les actituds del professorat
- L’organització del aula
- La participació dels pares
- El paper de les administracions educatives
- La feina de la societat.
La integració dels alumnes amb NEE és una feina de tots.
L’integració implica un compromís amb la diversitat que s’ha de contemplar en el Projecte Educatiu (posició del
centre davant la diversitat e inclusió educativa i social), al Projecte Curricular (mesures d’atenció a la diversitat).
Abordar el PE i el PC tenint en compte les NEE, afavorarià sense dubte a :
- Facilitar l’integració i participació dels alumnes amb NEE a la vida del centre.
- Prevenir la aparició o intensificació de dificultats d’aprenentatge.
- Responsabilitatzar a tot l’equip docent en la resposta educativa
- Intentar que les adaptacions curriculars siguin lo menys nombroses i significatives possibles.