T.47.

Organització de l’educació especial; aules i centres específics; integració

d’alumnes amb necessitats educatives especials a l’escola ordinària. Principis i
mètodes de la integració escolar. Criteris d’escolarització.

1. Introducció
Durant els últims anys, des del context legal i educatiu, la manera d’entendre les
necessitats de l’alumnat ha experimentat diverses nomenclatures i diferents propostes
per atendre-les.
L’atenció educativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu
(NESE) s’ha de plantejar des del paradigma actual d’escola inclusiva i organització
de mesures i suports. La inclusió suposa una millora evolutiva respecte la idea
d’integració, model en el qual es facilitaven els suports necessaris per a què l’alumne
participés de les activitats educatives del centre. Es posava l’èmfasi en l’adaptació de
l’alumne al centre i a l’entorn. Des del paradigma actual s’intenta donar resposta a les
necessitats educatives de tot l'alumnat des de l'enriquiment de la diferència, posant
l'èmfasi en la importància de l’entorn i els suports que necessita per accedir a
l’aprenentatge. Aquest model suposa un canvi important respecte models anteriors,
centrats en els dèficits, normalment associats a desordres, paràmetres mèdics,
quocient intel·lectual....
Dins de l’entorn escolar, és complex atendre a l’alumne NESE, i aquesta complexitat
encara és superior ja que el grup classe del qual forma part està format per altres
alumnes, cadascú d’ells amb les seves potencialitats i amb les seves dificultats
Aquesta realitat obliga a fer un plantejament educatiu que pugui donar resposta a cada
un d’ells, però no des de la individualització sinó des de la personalització, dissenyant
una sola proposta amb mesures universals que serveixin per tothom, i també pensant
en mesures més addicionals o intensives per aquests alumnes més concrets.
D’acord amb la normativa vigent, en el desenvolupament del tema faré referència
al terme inclusió i no integració. D’igual forma, faré esment de les mesures
intensives dins del context de l’escola inclusiva en relació a la intervenció
educativa d’aquests alumnes, tenint t en compte que han de sumar-se a les
universals i addicionals.

2. Marc normatiu
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC): principi d’escola inclusiva.
Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), 29 desembre, per la qual es modifica Llei Orgànica
2/2006, 3 maig d’Educació (LOE)
Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un
sistema educatiu inclusiu: criteris per a l’organització dels centres per atendre la
diversitat de l’alumnat amb diferent intensitat de suports i mesures.
Decret 299/97, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb
necessitats educatives especials.
Decret 102/2010, 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

3. Principis generals de la intervenció educativa en aquestes necessitats

L’atenció educativa de tot l’alumnat es realitza dins del marc d’un sistema inclusiu.
El Decret 150/2017 dóna continuïtat a les actuacions basades en els principis
d’inclusió, normalització, escola per a tots, sectorització de serveis i atenció
personalitzada. D’aquesta manera, la resposta educativa ha d’oferir una atenció
dirigida a les diferències individuals, educatives, socials i característiques personals
dels alumnes.

Parlar d’una escola per a tothom implica concretar els següents principis:
- El reconeixement de la diversitat com un fet universal
- El sistema inclusiu com a única mirada possible per donar resposta a tots els
alumnes.
 - La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar
al màxim les seves potencialitats.
- L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una
educació integral i amb expectatives d’èxit.
- La participació equitativa de tot l’alumnat
- La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement
col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits.

Mesures i suports intensius

Són actuacions educatives extraordinàries adaptades a la singularitat dels alumnes
amb necessitats educatives especials, que permeten ajustar la resposta educativa de
forma transversal, amb una freqüència regular i sense límit temporal. Han de cercar la
màxima participació en les accions educatives del centre i de l'aula, han de facilitar, al
docent, estratègies d'atenció als alumnes, i han de sumar-se a les mesures universals
i addicionals de què disposa el centre.
Es planifiquen per als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, si així ho
determina l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport
educatiu, i específicament per als alumnes següents:
a) Alumnes amb necessitats educatives especials.
b) Alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i
socioculturals especialment
desfavorides.
c) Alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.
d) Alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents
simples i complexos i la precocitat.
Les mesures i els suports intensius els apliquen tots els docents i el personal d'atenció
educativa i, en particular, els docents d'educació especial, els orientadors d'educació
secundària obligatòria, els mestres especialistes en audició i llenguatge i els
professionals de suport educatiu, amb la supervisió de la direcció del centre, en
coordinació amb tot l'equip docent, el personal d'atenció educativa i els serveis
educatius, i amb la implicació dels agents de la comunitat educativa.
Les mesures i els suports intensius s'estableixen en el projecte educatiu de centre i es
concreten en el Pla de suport individualitzat de l'alumne, i han de constar en
l'expedient acadèmic.

Constitueixen mesures i suports intensius per a alumnes amb necessitats educatives

especials:
a) Els suports intensius a l'escola inclusiva (SIEI)
Són dotacions extraordinàries de professionals que s’incoporen a les plantilles
d’escoles i instituts. S’adrecen als alumnes amb necessitats educatives especials
derivades de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en
la conducta adaptativa, els quals requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i
suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre. L’atenció dels alumnes
que reben aquest suport és responsabilitat de tot l’equip docent i en concret del tutor
del grup de referència, l’alumne ha d’anar al seu grup de referència, i és aquest espai
que ha d’adaptar-se a la necessitat de l’alumne.
La proposta d’escolarització respon a l’informe de reconeixement de necessitats
específiques de suport educatives elaborat per l’EAP. Són alumnes que han de cursar
amb el Pla de suport individualitzat (PI).
b) Els suports intensius a l'audició i el llenguatge (SIAL)
Els suports intensius a l’audició i llenguatge són suports professionals
que contribueixen a l’escolarització dels alumnes amb discapacitat
auditiva severa i pregona que requereixen un equipament singular i una
especialització professional en centres ordinaris.
c) El suport del personal d'atenció educativa: AEE, educador, d’educació especial.
d) Els programes d'aula integral de suport (AIS):
És un recurs educatiu i terapèutic singular que té com a objectiu proporcionar, de
forma temporal, una atenció integral i intensiva. S'adreça a alumnes NEE associades a
trastorns mentals greus que necessiten suport integral i intensiu de forma temporal per
poder assolir l'equilibri i el benestar personal suficient pel retorn als contextos escolars
ordinaris.
La incorporació a l'AIS està condicionada a l'elaboració informe NESE elaborat per
l'EAP i d'un pla individual que doni resposta a les necessitats educatives,
terapèutiques i socials de l'alumne,
L’AIS és un recurs temporal. L’estada ha de ser de la menor durada possible. La
finalització del suport de l’AIS ha de ser gradual, de tal forma que es pugui garantir un
acompanyament de l’alumne en el procés d’adaptació i de retorn al centre educatiu i
una col·laboració estreta amb els docents que el tindran al seu càrrec.
El procés de transició d’un centre a l’altre ha de ser dissenyat en col·laboració entre
els dos centres, la família, l’EAP i el CSMIJ (Centre de Salut Mental infantil i Juvenil)
El període previst d’estada en una Aula integral de suport és de dos cursos.
e) CEE i suport dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos
(CEEPSIR).
Els centres d'educació especial poden ser proveïdors de serveis i
recursos per als docents d'escoles i centres d'educació secundària, amb
la finalitat d'orientar i concretar les actuacions més ajustades a les
necessitats educatives de l'alumnat i desenvolupar programes específics
de suport a l'escolarització dels alumnes, sempre en coordinació amb els
equips directius dels centres i els serveis educatius.
Els programes específics de suport a l'escolarització poden ser de dos
tipus:
a) De col·laboració en l'atenció directa als alumnes amb necessitats
educatives especials en coordinació amb el tutor, l'equip docent i el
personal d'atenció educativa de l'alumne, l'equip directiu i els serveis
educatius.
b) D'aplicació de programes d'estimulació de la comunicació i el
llenguatge, les habilitats adaptatives, l'autoregulació emocional, i
programes de suport a la motricitat i mobilitat i a l'adaptació de l'entorn
físic, o altres.
f) L'atenció directa dels professionals de suport dels centres de recursos
educatius per a deficients auditius (CREDA).
Els CREDA són serveis de suport als centres educatius en l’adequació a les
necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o
comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular.
Els seus objectius, entre d’altres són: proporcionar atenció logopèdica específica a
l’alumnat amb greus trastorns de l’audició, el llenguatge i/o la comunicació; orientar i
assessorar a les famílies de l’alumnat amb greus trastorns de l’audició, el llenguatge
i/o la comunicació; proporcionar suport i assessorament als centres i al professorat de
l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació; posar a disposició
de la comunitat educativa materials, recursos, assessorament i formació especialitzada
per a l’adequació de la tasca docent a les necessitats especials de l’alumnat amb
dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.
g) L'atenció directa dels professionals de suport del Centre de Recursos
Educatius per a Deficients Visuals (CREDV)
El CREDV és un servei educatiu específic que en col·laboració amb l'ONCE dona
suport a la tasca docent del professorat pel que fa a alumnes amb greus dèficits
visuals, a més d'oferir atenció directa a aquest alumnat i orientació a les famílies. La
seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i famílies, centres i
professorat, i zona educativa. Els objectius són realitzar la valoració i seguiment
psicopedagògic de l'alumnat amb necessitats educatives derivades de dèficit visual;
proporcionar assessorament, material, estratègies i modelatge al professorat de
l'alumnat amb deficiència visual; col·laboració amb els centres i el servei educatiu de
zona, en l'orientació de l'adequació curricular per a alumnes amb discapacitat visual;
valoració, prescripció i seguiment tecnològic i d'adequació de materials educatius per a
l'alumnat amb trastorns de la visió; orientació a les famílies, informació i
assessorament per a la presa de decisions relacionades amb els seus fills o filles.

Constitueixen mesures i suports intensius per a alumnes amb risc d’abandonament

escolar prematur o amb situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment
desfavorides que poden presentar trets d’inadaptació al medi escolar, o d’exclusió
social:
a) Les unitats d’escolarització compartida (UEC): adreçades a alumnes a partir
de tercer curs d’ESO. Són estratègies de diversificació curricular que permeten
organitzar el curriculum d’acord amb els àmbits d’aprenentatge i amb una clara
orientació pràctica.
b) Els programes de noves oportunitats (PNO): programes per a alumnes que
necessiten un suport d’acompanyament més intensiu i la possibilitat d’ampliar el
període lectiu, i promouen el disseny i la implementació de l’itinerari personal, educatiu
i professional. Aquests programes fomenten l’obtenció del títol de graduat en ESO, la
certificació d’unitats de competència professional i, o també, d’un títol professional.

Per als alumnes amb altes capacitats la reducció de la durada d’alguna etapa
educativa té el tractament d’una mesura i suport intensiu.

La comissió d'atenció educativa inclusiva (CAEI) ha de proposar l’organització i la

gestió de les mesures i els suports per atendre l’alumnat NEE, i ha de fer el seguiment
i l’avaluació per tal d’ajustar aquestes mesures i suports a les seves necessitats,
mantenint altes expectatives d’èxit per a tots.

Quan la diversificació dels criteris d’avaluació són substancialment diferents dels del
seu cicle, i quan el disseny de mesures i suports requereix que tinguin en compte la
seva singularitat, és necessari elaborar un pla de suport individualitzat (PI),
document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents, sobre
la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta als alumnes. En el
cas dels alumnes NEE, el PI es fonamenta en l’informe de l’EAP de reconeixement de
NESE i ha de tenir en compte les orientacions descrites.
El PI l’elabora l’equip docent amb la participació de la família i de l’alumne i, si s’escau,
amb l’assessorament dels serveis educatius i, o també, de l’orientador del centre
educatiu. El tutor és el responsable del seu seguiment i l’interlocutor amb la família.

3. Criteris d’escolarització
Criteris generals
Tots els alumnes s’escolaritzaran en centres educatius ordinaris.
L’escolarització dels alumnes amb NEE requereixen el reconeixement d’aquestes
necessitats en l’informe elaborat per l’EAP de reconeixement de necessitats
específiques de suport educatiu i ha de tenir en compte les orientacions descrites a
l’informe.
Escolarització en centres d’educació especial
Excepcionalment, el pares, mares o tutors legals poden sol·licitar l'escolarització del
seu fill o filla en un centre d'educació especial.
Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una elevada
intensitat de suport educatiu i mesures curriculars, metodològiques, organitzatives o
psicopedagògiques altament individualitzades poden ser escolaritzats en centres
d'educació especial.
L’informe de reconeixement NESE que realitzi l’EAP ha d’incloure la proposta
d’escolarització de l’alumne en CEE.

Els alumnes amb NEE poden accedir a recursos i serveis que pertanyin a projectes
educatius de dos centres diferents (anteriorment anomenat escolaritat compartida)
S’ha d’establir en el PI i en la proposta de mesures i suports de l'informe de l'EAP de
reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.
S'ha de prioritzar la inclusió progressiva d'aquests alumnes al centre
ordinari.

4. Conclusions
L’atenció educativa de l’alumnat amb NEE s’ha de fer dins del marc d’un sistema
inclusiu, i això esdevé un repte per als centres donat la diversitat d’alumnes que acull.
Aquest enfocament queda avalat per la normativa vigent i pel nou currículum que
contempla la universalitat com a un dels sis vectors que el regeixen i la personalització
com un dels principis pedagògics. Els centres han de fer una reflexió de les propostes
organitzatives, metodològiques i curriculars, i cal que els professors la facin també de
la seva pròpia pràctica educativa. Han d’oferir propostes flexibles, accessibles i que
redueixin les barreres per garantir un aprenentatge inclusiu que pugui donar resposta a
tot l‘alumnat, i ademés ha de ser avaluat sota un enfocament d’avaluació formadora,
formativa i qualificadora. Tot i així, donat la singularitat d’aquests alumnes, cal pensar
en propostes més específiques que ajustin la resposta educativa de forma transversal i
han de sumar-se a les mesures universals i addicionals amb què compta el centre.
El paper de l’orientador educatiu esdevé un suport intern al centre i les seves funcions
les ha de realitzar en estreta col·laboració amb la resta de docents que intervenen.
D’aquesta manera poden fer una construcció conjunta sobre les decisions a prendre i
no actuar de forma fragmentada.

5. Bibliografia
GINÉ, C; DURAN, D; FONT J; MIQUEL, E.(2020) L’educació inclusiva. De l’exclusió a
la plena participació de tot l’alumnat. Editorial Horsori, SL.
BOOTH, T; AINSCOW, M. (2002). Guía para la evaluación y mejora de la educación
inclusiva. Index for inclusion . Madrid: Consorcio Universitario para la Educación
Inclusiva.

Webgrafia
https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/mesures-i-suports/
https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-
universal-per-a-laprenentatge/.