PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ

EDUCATIVA

1 CONTEXT EDUCATIU

Aquesta programació correspon a les actuacions en audició i llenguatge del xxxxx dels dos
logopedes.X logopeda definitiva en primària i pt ,per circunstàncies en infantil i de X logopeda
en infantil.

El contex educatiu està clarament definit en el lineteam.germans ochando en internet.

http://www.timetoast.com/timelines/projectes-ceip-germans-ochando
http://www.timetoast.com/timelines/875832

http://www.timetoast.com/timelines/875832

Actualment pareix que no es pot obrir,abans era gratüit.Vaig posar tots els projectes amb fotos
de tots els cursos.

En general és una escola molt activa amb molts programes que faciliten l’atenció a la diversitat
com son els desdobles,els apadrinaments,les activitats entre cicles de totes les comisions,el pla de
lectura de segon cicle a infantil,el Pla de sisè ab els iaios de la Residència de la tercera edat,la
Revista escolar,l’hort,l’alumnat de pràctiques…La nostra escola està entre les millor en la llista
DIM d’escoles innovadores.

https://view.genial.ly/5a8a62dd8989ee365feffab6/interactive-content-encuentro-de-centros-
innovadores-alicante-germans-ochando-copia

Ara ens falta alta I la I d’inclusió.

A partir d’aquest curs a l’escola Germans Ochando trebalarem per la inclusió educativa .

2 XARXES SOCIALS AL

Les xarxes socials nostres son:

http://auladenuriapt.blogspot.com/

https://www.facebook.com/nuria.garcia.3576224

https://twitter.com/G6Nuriapt

https://www.slideshare.net/davidser

Youtube nuria g https://www.youtube.com/channel/UCY5E4BYhUe-z05J7Bqi99ug?view_as=subscriber

https://www.slideshare.net/davidser/reto-curso-comunidades-educativas-innovadoras
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

3 MARC LEGAL:

Aqusta programació s’ajustaa la norma normativa d’inclusió:

Normativa:Dectret d’inclusió. http://www.ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa/decret-

valencia-d-equitat-i-d-inclusio-educativa
Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió al
sistema educatiu valencià.
Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, pel qual es regula
l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat als centres docents sostinguts amb fons públics del
sistema educatiu valencià.
RESOLUCIÓ de 5 de juliol de 2019, del secretari autonòmic d’Educació i Formació Professional, per la qual
s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Infantil de
segon cicle i Educació Primària durant el curs 2019- 2020. [2019/7218]
http://www.dogv.gva.es/datos/2019/07/18/pdf/2019_7218.pdf

4 JUSTIFICACIÓ TEÒRICA

Cal per tant una justificació teórica , què entenem per fer AL inclusivai qué entem per escola
inclusiva.

Aquesta escola inclusiva respondrà a tres elements o principis bàsics segons Ainscow, Booth i
Dyson (2006, 25): la presència, la participació i el progrés. Per una banda, el concepte de
presència en aquest context fa referència a que els alumnes han d’estar presents en totes les
activitats que es realitzin dins l’aula i en tot el centre, deixant de banda les aules de suport o
aules específiques, ja que aquestes eviten que puguin trobar-se tots els alumnes dins l’aula
ordinària. Per una altra banda, quan parlem de participació ens referim també a la presència de
tots els alumnes en el marc inclusiu, però afegint-hi la necessitat de que aquests hi participin
de manera activa. Finalment, parlem de progrés en l’escola inclusiva ja que és important que
tots els infants aprenguin al llarg de les activitats que es duen a terme en el centre, és a dir,
que a través de la presència i participació en les tasques, s’aconsegueixi un aprenentatge
significatiu de manera global i potenciant les capacitats de cadascú. Direm per tant que,
d’aquesta manera, oferirem el dret d’aprendre a tots els alumnes aconseguint el seu èxit
acadèmic i personal dins l’escola.
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

5 CANVI DE CULTURA EDUCATIVA

Per poder començar a acaminar en la inclusió educativa tenim que proposar una cultura educativa
diferent asentada en aquestos pilars bàsics:

- Transformació del currículum. De manera que aquest tingui en compte a tot

l’alumnat, modificant les metodologies de treball (treball per projectes,
aprenentatge cooperatiu, etc.), fent ús d’estratègies adients que donin resposta a les
necessitats que requereixi l’alumnat i realitzar una avaluació que tingui en compte
totes les competències que l’alumne/a pugui presentar, és a dir, basant-nos en una
avaluació flexible.
- Cultura col·laborativa. La qual haurà de desenvolupar-se mitjançant una tasca
conjunta entre el professorat, les famílies i tots els agents educatius implicats en el
procés d’ensenyament-aprenentatge.
- Formació del professorat. Els docents han d’estar disposats a actualitzar de
manera contínua els seus coneixements, ja que l’ensenyament requereix un alt grau
d’adaptació als canvis als que es sotmet.
- Lideratge efectiu. Basant-se en els principis i bases de la democràcia juntament
amb el treball col·laboratiu i participatiu de tots els agents implicats, provocant
així que la pròpia organització sigui la que comporti el paper de líder cap el canvi.
- Compromís amb el canvi. Creant un clima de conscienciació en la que els
professionals i agents implicats adoptin un compromís en la tasca, fet que serà
necessari per poder aconseguir el nostre objectiu. Tot i que les lleis presentin
modificacions favorables cap a una escola inclusiva, l’ensenyament inclusiu dins
les aules només serà possible si els professionals implicats es comprometen a
assolir aquest l’objectiu.
- Abans d’intervindre dins del nivell aula cal implementar mesures ordinàries
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

6 MESURES ORDINARIES :REFLEXIÓ

Segons la guía “UNA GUIA PER A LA COMUNITAT EDUCATIVA” son mesures
ordinàries per a la inclusió algunes que ja fem i altres tenim que plantejar còm les abordem i
on. Aquest quadre ens pot servir per sensibilitzar als companys sobre mesures inclusive i com
modificar les actuacions per a que la mestra d’al puga ajudar des d’un punt de vista inclusiu.
Ho fem ja a la nostra escola ? Sí o No
Sí/No Sí/No

L’autoaprenentatge o - La graduació de les activitats.

aprenentatge autònom. - L’elecció de materials i activitats.
- L’aprenentatge per - El reforç i suport curricular de continguts treballats
descobriment: basat en en classe, especialment en les matèries de caràcter
problemes, projectes instrumental.
d’investigació, etc. - El suport en el grup ordinari.
- El contracte didàctic o - La tutoria entre iguals.
pedagògic. - L’ensenyament compartit o coensenyament de dos
- L’ensenyament professors en l’aula ordinària.
multinivell. - Els agrupaments flexibles de grup. - Els
- Els tallers desdoblaments del grup.
d’aprenentatge. - La utilització flexible d’espais i temps en la labor
- L’organització de docent.
continguts per centres - La inclusió de les tecnologies de la informació i la
d’interés. comunicació en el treball diari d’aula.
- El treball per racons. - Les xarxes de col·laboració i coordinació del
- Els grups ide mesures professorat per al disseny de projectes,
ordinàries d’atenció a la programacions i per al seguiment i l’avaluació de
diversitat: l’alumnat.
- Els mètodes -l’estimulació multisensorial, la programació per
d’aprenentatge entorns, l’estructuració espacioambiental, la
cooperatiu. planificació centrada, la comunicació augmentativa i
- L’aprenentatge per alternativa.
tasques. – - El contracte didàctic o pedagògic. - L’ensenyament
L’aprenentatge per multinivell.
projectes. - Els tallers d’aprenentatge. - L’organització de

- L’autoaprenentatge o continguts per centres d’interés.

aprenentatge autònom. - - El treball per racons.

L’aprenentatge per - Els grups interactius.

 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

descobriment: basat en
problemes, projectes
d’investigació, etc.

Així el suport educatiu es basarà en un servei que es dona a tots els alumnes per tal
d’aconseguir un ensenyament de qualitat que els permeti aconseguir l’òptim
aprenentatge. Però cal tenir en compte que serà necessari afegir que aquest suport
educatiu haurà de dur-se a terme dins el context ordinari i quotidià de l’alumne/a, és
a dir, les intervencions dels membres de l’equip de suport hauran de realitzar- se dins
l’aula ordinària, juntament amb la resta de companys del grup, oferint així un servei
que doni resposta a les necessitats de tots els alumnes sense necessitat de allunyar-lo
del seu àmbit ordinari ja que és allà on es sentiran més còmodes i amb més confiança
per dur a terme les diferents tasques acadèmiques.
- La definició de mestre d’al a l’escola inclusiva és un mestre de suport més. Mestre
especialista en audició i llenguatge (AL): encarregat de donar resposta a les
necessitats educatives que presenti l’alumnat en relació al llenguatge i la
comunicació tant de manera oral com de manera escrita.
el mestre/a especialista en audició i llenguatge serà l’encarregat d’actuar en els següents
nivells:
- Valoració i prevenció de les dificultats del llenguatge i la comunicació al llarg de les
primeres etapes escolars. Duent a terme una avaluació inicial i un seguiment continu
d’aquells alumnes que puguin presentar dificultats del llenguatge i la comunicació, per
tal d’aconseguir prevenir-los o evitar que adquireixin importància al llarg del temps.
- Participació en l’avaluació de l’alumne/a així com en la intervenció que es
requereixi. Participant de forma activa en els processos d’avaluació en el dia a dia i
intervenint en el seu procés d’aprenentatge quan sigui necessari.
- Participació en els projectes de centre que es duguin a terme en relació al llenguatge i
la comunicació. Ja que aquest és la figura de referència dins el centre quan ens referim
en aquest àmbit. Per tant, serà necessari que el mestre d’audició i llenguatge
desenvolupi un paper important dins aquest tipus de projectes.
- Assessorament al tutor/a d’aula i mestres de suport cap a una adquisició de la lectura
i escriptura de l’alumnat. Per tal d’aconseguir que tots els professionals implicats en el
procés d’aprenentatge de l’alumne/a siguin conscients de les pautes a seguir i
PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

assoleixin una actitud adequada per a que aquest infant assoleixi totes les
competències necessàries en referència a la lectura i escriptura.
- Suport tècnic al tractament integrat de llengües, de manera que tots els alumnes es
sentin part de totes les activitats que es realitzin. Incloent els alumnes amb dificultats
del llenguatge, per tal de que no es sentin exclosos de cap activitat realitzada en el
centre. Per aconseguir això, serà necessari adaptar-les de manera que les dificultats
que aquests alumnes presentin no es quedin explícites al llarg del seu
desenvolupament.
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

Assessorament al professorat de llengües, tant en la metodologia d’aula com en les

estratègies i adaptacions que siguin necessàries per tal de donar cabuda a tot l’alumnat. Cal dir
que és important l’assessorament a tot el professorat però cal dedicar una especial atenció a
aquells professionals dedicats a les àrees lingüístiques, ja que és aquí on aquest alumnat amb
dificultats del llenguatge presentarà més complicacions i hem de ser capaços de respondre a
les seves necessitats.

7 FUNCIONS AL INCLUSIVA
Partint d’aquestes pautes marcades com a norma general a la nostra Comunitat Autònoma,
arribarem a establir les diferents funcions reals que un mestre/a d’audició i llenguatge hauria
de desenvolupar dins una escola inclusiva, tenint en compte les necessitats que es presenten
dia a dia en una escola en relació al món del llenguatge, aconseguint així una escola que doni
cabuda a tothom.

- Dur a terme avaluacions logopèdiques per tal de detectar les diferents dificultats que
presenti l’alumne/a en l’àmbit de la comunicació i el llenguatge, així com les seves
fortaleses i d’aquesta manera arribar a establir un diagnòstic que ens permeti dissenyar
un pla d’intervenció (Rodríguez, 2008). Tenint en compte també que aquest procés
s’ha de realitzar mitjançant la col·laboració amb el tutor/a i orientador/a de l’alumne/a.
Professionals als quals se’ls ha de proporcionar els materials de suport adients per
donar resposta a les necessitats que presenti l’alumnat (De Miguel, 2006). Aquesta
avaluació serà adient que es dugui a terme observant l’ús des del llenguatge de

18
PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

l’alumne/a en àmbits naturals (situacions d’aula, esbarjo, etc.) (Acosta i Moreno,

2007).
- Desenvolupar un paper actiu en l’elaboració i realització de programes
relacionats amb la comunicació i el llenguatge que tinguin lloc en el centre i que
estiguin incloses dins les programacions de cicle o d’aula, adaptacions curriculars, etc.
(Rodríguez i De Miguel, 2006). Així com en la programació d’activitats que es
vulguin dur a terme durant el tractament de les dificultats entenent-les com a resposta
a la diversitat de tot l’alumnat (De Miguel, 2006).
- Adoptar un paper d’intervenció directa cap a l’alumne/a, tenint en compte quines
són les condicions del tractament més adients per ell (nombre de sessions,
metodologia, etc.) (Rodríguez, 2008). Duent a terme una reeducació del llenguatge de
manera coordinada amb el tutor/a de l’alumne/a (De Miguel, 2006).
- Realitzar tasques de prevenció de dificultats i posar en marxa programes
d’estimulació de la llengua tant de manera oral com de manera escrita (Rodríguez,
2008).
- Encarregar-se d’analitzar i valorar les passes que es segueixen al llarg de la
intervenció amb l’alumne/a, de manera que sigui possible dur a terme les
modificacions en la programació en el moment que sigui necessari (Rodríguez, 2008).
- Desenvolupar un paper actiu de en l’elaboració del Pla d’actuació i en les
adaptacions curriculars col·laborant quan sigui necessari amb la resta de
professionals implicats en l’educació de l’alumnat (De Miguel, 2008).
- Encarregar-se de l’orientació dels pares i mares en el procés d’aprenentatge de
l’alumne/a. Donant pautes per poder aconseguir un resultat òptim i així poder arribar
a una situació en la que tots els agents de l’àmbit educatiu de l’alumne/a s’impliquin
en les estratègies i orientacions que es decideixin aplicar en el procés de millora del
llenguatge i la comunicació de l’infant (Rodríguez, 2008).
- Fer conscients la resta de professionals de la necessitat de realitzar actuacions per a
la prevenció i tractament de dificultats en les diferents àrees curriculars, fet que es pot
aconseguir a través de xerrades formatives.
- Celebració de reunions periòdiques en les que els diferents professionals implicats
en el procés d’ensenyament aprenentatge dels alumnes puguin posar en comú les seves
experiències al respecte, i així ser capaços d’adaptar millor les intervencions cap a
l’alumnat disposant del màxim d’informació possible.
-
-
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

- Fomentar la seva autoformació de manera contínua al llarg del seu dia a dia, atenent
les necessitats que es presenten a mesura que passa el temps. Aconseguint-ho amb la
realització d’investigacions relacionades amb la comunicació i el llenguatge.

- Cal no oblidar que totes les funcions exposades que assignem al mestre/a especialista
en l’audició i el llenguatge es contemplen dins un àmbit d’escola inclusiva, és a dir,
que serà imprescindible que totes aquestes actuacions del professional respectin i no
alterin els principis pels quals es regeix aquest concepte.

- Amb això volem dir que s’haurà de respectar en tot moment la inclusió de l’alumne/a
dins el seu grup-classe, sense allunyar-lo del seu clima d’aula i sense dur a terme una
intervenció dedicada sols a aquest alumne/a.
- Les funcions del mestre d’audició i llenguatge aniran destinades a tots els alumnes del
centre, ja que serà necessària una observació del llenguatge i la comunicació de tots
els infants per poder així dur a terme una avaluació adient i una creació del pla
d’intervenció òptim. Però mai allunyant cap alumne/a del seu grup i del seu àmbit
d’aula, ja que si no respectem aquest principi fonamental de la inclusió, estarem
impedint el camí cap a una escola on tothom es senti inclòs i on tothom hi desenvolupi
la seva participació i presència en les activitats, així com el propi progrés en
l’aprenentatge (Booth, Ainscow i Dyson, 2006).
8 MODEL INCLUSIU:DOS MESTRES DINS D’UNA MATEIXA AULA I COOPERAR PER
APRENDRE
Teresa Huguet (2009) crea una proposta d’ensenyament basada en donar cabuda a tot
l’alumnat dins un mateix marc educatiu: “dos professors dins l’aula”. Proposta basada en
l’ensenyança conjunta de dos mestres dins una mateixa aula, fet que permet la intervenció
amb l’alumne/a en el mateix moment en que la resta de companys reben atenció educativa del
mestre/a tutor/a. Ja que aquest és l’àmbit més important per a l’infant dins l’escola i on
sorgeixen les relacions interpersonals amb la resta d’iguals, els conflictes a resoldre o les
idees compartides en referència als temes tractats. Aconseguint així que l’alumne/a
desenvolupi també les seves capacitats de comunicació amb la resta de companys mitjançant
treballs cooperatius en el clima en el que ell es sent còmode.

Podem fer esment també de la proposta de Pujolàs (2009), la qual va referida a la creació
d’aules i escoles inclusives mitjançant el programa “Cooperar per aprendre/ Aprendre a
cooperar” (CA/AC). En el qual s’estableix l’aprenentatge cooperatiu com a via cap a la
creació de climes inclusius dins les escoles. Pujolàs posa èmfasi en la necessitat de crear
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

estratègies que donin resposta a la diversitat dins les aules, per tal que aquest puguin estar
presents i esser partícips en totes les activitats que es duguin a terme al centre escolar,
independentment de les seves característiques. Per aquest motiu, l’autor ens proporciona un
ventall d’estratègies per a poder treballar l’aprenentatge cooperatiu dins les nostres aules, les
quals es duran a terme a partir de grups cooperatius d’alumnes creats amb uns criteris
especificats i encaminats cap a l’òptim aprenentatge a través del treball en equip.

En conclusió, el mestre/a d’audició i llenguatge haurà d’adoptar actituds favorables al canvi,

proposant estratègies i metodologies inclusives que permetin que l’alumne/a no es senti
exclòs del seu grup-classe. Tenint en compte que en moltes ocasions ens trobarem obstacles
per aconseguir el nostre objectiu, haurem de desenvolupar idees pròpies que facilitin la
col·laboració i participació conjunta de la resta de professionals, proporcionant la informació,
els materials i les propostes didàctiques necessàries per poder arribar a l’assoliment de les
nostres finalitats com a mestres dins una escola inclusiva.
Aquest treball suposa un sobreesforç per arrosegar als companys tutors cap a un model
inclusiu i aquest curs la Conselleria d’educació ho ha imposat per llei i sense cap mena de
treball per sensibilitzar als mestres .Per tant encara que per responsabilitat intentarem
programar desd’aquest plantetjament les meues expectatives sobre els resultats no son
positives.Per tant plantejarem sis Plans inclusius per a cada nivell de primària i un Pla
d’estimulació dins de les sis aules d’infantil des d’aquesta prespectiva inclusiva,partint del
document pont,critèris d’èxit de la competència comuicativa i activitats per desenvolupar dos
mestres dins de les aules.
També farem un únic document d’avaluació entre els mestres que donem suport a cadascuna
de les aules iel /la tutora en lloc del document individual d’informació a les famílies dels
alumnes acnees.
9 REUNIONS I CALENDARI
Les reunions dels equips educatius es tenen que concretar en no més d’una hora per alumne e
intentar seguir aquestes preguntes.La cap d’estudi ens ha fet un calendari per a les reunions en
els dies de cicle.
Nom de l’alumne ........ nivell...... cronòmetre de la reunió:.....
Dificultats del alumne:
Com millorar el context per a donar millor resposta a les necessitats de l’alumne
A que estem disposats cadascú dels mestres que intervenim i en que podem
cedir,consensuar i proposar coses concretes i avaluables.
Qui serà responsable ,de què i en quin temps
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

.
10 REFLEXIÓ PERSONAL I REPTES
No serà una tasca senzilla per nombrosos motius; d’entre els quals es destacarien les
dificultats a l’hora de crear una coordinació docent adequada cap a la creació d’una escola
inclusiva i per tant ja la cap d’estudis ha organitzat aquestes reunions abans de posar en
marxa els Plans inclusius.
La falta d’espais i temps del que disposen els mestres per a la realització d’aquesta tasca
conjunta és evident i per tant les sessions tenen que ser guiades inicialment pel psicopedagog
del Centre.
Les reunions per cada alumne no poden excedir d’una hora ,com ja em dit i cal determinar
:Què cal fer,a què esta disposat el mestre de suport (al/pt) i a que esta disposat el mestre tutor
fugint del concepte de “mestra ombra”.

Inclusió no vol dir la mestra de pt /al al costadet de ‘alumne amb nee dins d’un aula ordinària
.Tothom a de canviar el model a què fem dos mestres per ajudar a tots els alumnes en les
dificultats ,en el meu cas,de llenguatge oral i escrit.
A més a més aquest canvi és de tota la Comunitat escolar també de les famílies,del
psicopedagog del centre,de l’SPE que ha de concretar actuacions i donar models ,de
l’Administració educativa que ens ha de donar suport,del Cefire que ens ha d’ajudar en
situacions reals i pràctiques... i tots els elements que participen en l’escola.

Tenint en compte que sovint ens trobarem obstacles que ens dificultaran l’assoliment dels
nostres objectius, haurem de ser conscients que serà imprescindible adoptar una actitud
favorable cap a les relacions interpersonals que vulguem establir amb els nostres companys,
estant oberts a diferents idees i perspectives i essent capaços d’adaptar-nos a les situacions a
les que ens enfrontem, intentant aconseguir sempre el major grau d’inclusió educativa dins el
context en el que ens trobem, aprofitant totes les possibilitats i optimitzant els recursos que
estiguin a la nostra disposició.
La forma dictatorial,per llei com a posat endavant aquest model la Conselleria,s’allunya
moltíssim d’aquest plantejament sensibilitzador,cooperatiu,dialogant...
Aquest model funciona sempre que plantegem una metodologia d’equip cooperatiu,de
diversificació de tarees i rols compartits però en a llei no posa res de metodologia
L’única referència parla del reforç educatiu i els tutors diferencien entre alumnat de reforç i
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

alumnat de al/pt i per tant ens quedem sense referent legal per entrar a les aules a fer treball
cooperatiu si el tutor no vol i entrar un logopeda a un racó amb un alumne o alguns alumnes
de retard del llenguatge per fer activitats diferent no té sentit. Abans aquest grup eixia a les
aules d’al i pt on podien fer metodologies molt més mogudes,amb el pròpi cos,més
dinàmiques i constructives que el que es pot fer a un racó de la classe.
Per tant els logopedes i pt no tenim un marc legal per “obligar “ a canviar la metodologia a un
tutor .Si el tutor empra una metodologia molt dirigida i ens enracona en un espai de la seua
aula amb els alumnes de nee per fer tasques diferents a les del grup classe no tenim ningun
article que ens recolze ,només hi ha base teòrica pero no marc legal. Crec que és un conflicte
dels al/pt i els tutors que no sé molt bé com resoldre’l.
Encara hi ha tutors que en funció de la llibertat de càtedra no volem compartir docència dins
de la seua aula i el considera la seua classe i el seu espai. Encara que aquests tipus de mestres
son també els que s’aclamen quan els alumnes de nee creen problemes de conducta o de
apatia en la seua classe idíl·lica.
Crec que la Administració educativa tenia que haver marcat més aquest punt. Només fa una
referència en els nouvinguts i aprenentatge de la llengua però no en els altres casos de
dificultats de comunicació i de llenguatge.
Treballarem dins per obligació de les decisions presa per el nostre psicopedagog i el nostre
equip directiu però creiem que abans calia pensar dins per a què i cóm.

11 PAUTES D’ACTUACIÓ

Després de deixar constància de les funcions i característiques del mestre/a d’audició i

llenguatge dins una escola inclusiva, serà necessari establir les pautes d’actuació que seguirem
per tal de satisfer aquestes necessitats i aconseguir l’objectiu proposat.

- Atenció directa: a través de la qual es duen a terme els processos de reeducació del llenguatge
i que s’aplicarà només davant aquells casos que presentin gravetat en relació a la comunicació i
el llenguatge, de manera que requereixin un nivell d’atenció més alt.
Per determinar a quins alumnes se’ls donaria una atenció directa es segueixen uns criteris
determinats per unes variables que ajudaran a establir quins casos presenten més gravetat o
menys (veure gràfic en Annex 1), especificant que en cap circumstància aquests trastorns o
dificultats exposades determinaran per sí soles el tipus d’intervenció que es durà a terme, però sí
que ens ajudaran a establir quines són les necessitats que aquest alumne/a presenta .
Per determinar el grau i les hores d’atenció seguirem les orientacions de la normativa d’aquest
curs.
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

12 RECURSOS FACILITADORS DE CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

Dectret d’inclusió. http://www.ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa/decret-valencia-d-equitat-

i-d-inclusio-educativa
Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió al
sistema educatiu valencià.
Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, pel qual es regula
l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat als centres docents sostinguts amb fons públics del
sistema educatiu valencià.
RESOLUCIÓ de 5 de juliol de 2019, del secretari autonòmic d’Educació i Formació Professional, per la qual
s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Infantil de
segon cicle i Educació Primària durant el curs 2019- 2020. [2019/7218]
http://www.dogv.gva.es/datos/2019/07/18/pdf/2019_7218.pdf

Quadre resum de las mesures de resposta educativa per a la inclusió.

 Diagrama de flux 1: Avaluació sociopsicopedagògica.

 Diagrama de flux 2: Pla d'actuació personalitzat (PAP).
 Diagrama de flux 3: Dictamen per a l'escolarització.

Aclarint que, en el cas de dur a terme amb l’alumne/a una atenció directa de les dificultats del
llenguatge i la comunicació, aquesta haurà de tenir lloc dins l’aula d’audició i llenguatge .
Aquest curs tindrem com atenció directa als alumnes amb dictamen i a tots els alumnes de la
llista del curs passat els hem ordenat per grau com diu la normativa actual .

13 ADEQÜACIÓ DE LES NECESSITATS DEL CURS PASSAT A LA NOVA

NORMATIVA

A la guia de Conselleria deia:

Seguint el principi d’inclusió educativa i a fi d’aconseguir la màxima normalització del procés
d’ensenyament-aprenentatge, la intervenció del professional especialista en Audició i
Llenguatge s’haurà de realitzar dins del grup ordinari de l’alumne o l’alumna, no obstant això,
per a poder desenvolupar programes específics, caldrà ajustar-se a nivell individual o de xicotet
grup, en l’aula d’Audició i Llenguatge, a criteri del Dificultats específiques en el llenguatge i la
comunicació a criteri del professional, amb un màxim de 3 xiquets o xiquetes per sessió. En
aquest últim cas, les sessions tindran una duració recomanada compresa entre un mínim de 30 i
un màxim de 45 minuts.
Actualment açó ha canviat moltíssim i em de fer un esforç per explicar-ho als pares i als
mestres tutors.
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

L’alumnat per aquest curs es reflecteix a la següent graella. És el llistat que vam enviar a
Conselleria per a demanar el recurs personal del Pla de Millora per al curs 2019-20.

ADJUNTAR QUADRE LLISTAT NECESSITATS CURS PASSAT

Degut al canvi de llei aquesta llista que vam proposar no ens serveix i durant el mes de setembre
la cap d’estudis i el psicopedagog han classificat als alumnes per nivells ens han distribuït les
tasques als dos logopedes i a la mestra pt.

El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d’equitat
i d’inclusió en el sistema educatiu valencià, estableix al L’article 14 d’aquest decret organitza la
resposta educativa per a la inclusió en quatre nivells de concreció de caràcter sumatori,
progressiu i no excloent, que han de configurar totes les actuacions dutes a terme en el centre en
els diferents plans, programes i actuacions. L’article 13 especifica que la identificació i la
valoració de les necessitats educatives de l’alumnat s’ha de realitzar al més aviat possible, a fi de
determinar les mesures i els suports més adequats i iniciar la resposta educativa tan prompte
com siga possible, que la competència de la identificació de les necessitats específiques de
suport educatiu correspon als serveis especialitzats d’orientació, i que quan l’alumnat requereix
una resposta personalitzada i individualitzada que comporta mesures curriculars extraordinàries
o suports especialitzats serà preceptiva una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de
l’informe corresponent.

Es fonamental, mantindre unes expectatives elevades per a tot l’alumnat i no posar el focus
d’atenció només en aquest, sinó que també, i especialment, en el seu context de
desenvolupament i aprenentatge i en les barreres que en dificulten la inclusió.(frase copiada de
la introducció de l’Ordre esmentada).
L’ordre posa una èmfasi especial en la resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de
suport educatiu, l’alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats i l’alumnat que, per
diverses causes, es troba en situació de major vulnerabilitat i en risc
L’equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i, si escau, l’assessorament del servei
especialitzat d’orientació, ha de planificar i aplicar les mesures i els suports més adients i incidir
especialment en el nivell de resposta II i en les mesures de nivell III que no requereixen una
avaluació sociopsicopedagògica,
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

El nivell IV és ja quan fa falta informe psicopedagògic.

Com a mestra d’al també col·laboraré en aportar informació però ja no signe el dictamen
d’escolarització com abans.
Aquesta ordre diu a l’article 6.2. “El personal especialitzat de suport ha d’aportar la informació
necessària i col·laborar-hi, dins de l’àmbit de competència d’aquest”.
Els nous dictàmens han de fer constar els suports personals especialitzats per al
desenvolupament de les mesures proposades, especificant-ne el tipus, la intensitat (referida al
temps d’atenció setmanal: baixa, mitjana o alta), les tasques que han de fer, la durada prevista i
els criteris per a la retirada.La responsabilitat de aquest aspecte és només del psicopedagog.

Com al només colaborem en fer el PAT.

Com diu l’article 9 Article 9: Desenvolupament i avaluació del Pla d’actuació personalitzat
1. El PAP té caràcter anual i es redacta a l’inici de cada curs escolar o immediatament
després de l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic, en el cas que l’avaluació
sociopsicopedagògica es realitze durant el curs escolar i l’alumna o l’alumne no tinga un
PAP previ. L’equip docent, que coordina la tutora o el tutor, és el responsable de
l’elaboració d’aquest, amb la col·laboració del personal especialitzat de suport implicat
i l’assessorament del servei especialitzat d’orientació. 2. Trimestralment, coincidint
amb les sessions d’avaluació, l’equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i
assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la informació obtinguda de les
famílies, l’alumnat i altres agents que hi intervenen, ha d’avaluar els resultats i l’eficàcia
de les mesures de resposta educativa dutes a terme, l’organització dels suports personals
especialitzats i el progrés de l’alumnat i, d’acord amb això, introduir les modificacions
que siguen necessàries. En la sessió d’avaluació de final de curs, a més, han d’acordar la
continuïtat del PAP i fer-ne la proposta per al curs següent.

Les mesures de nivell III i IV son signades per el director ,com abans les ACIs.

Els criteris per a l’aplicació de les mesures curriculars extraordinàries de nivell III i les
mesures de nivell IV es concreten en les seccions primera, segona, tercera i quarta .
També una diferència substancial és que el tutor no fa una programació única sino que te
que tindre en compte a tots i a l’Article 14 diu “ Amb la finalitat que tot l’alumnat puga
participar en les activitats del seu grup classe i assolir els objectius i les competències
clau de l’etapa, el professorat ha d’adequar les programacions didàctiques als diferents
ritmes, estils i capacitats d’aprenentatge. 2. L’adequació personalitzada de les
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

programacions didàctiques és una mesura curricular ordinària de nivell II, en tant que
considera la totalitat de l’alumnat del grup classe, i de nivell III, en la mesura que té en
compte l’alumnat del grup que requereix una resposta diferenciada. Així mateix, també
ha de considerar les adequacions necessàries que donen resposta a l’alumnat que
requereix mesures curriculars extraordinàries, com les adaptacions curriculars
individuals significatives (ACIS) i les adequacions curriculars d’ampliació o
enriquiment”
4. Els equips docents, coordinats per la tutora o el tutor del grup, amb la col·laboració
del personal especialitzat de suport i l’assessorament, si escau, del servei especialitzat
d’orientació, han de realitzar aquestes adequacions, prenent com a referència les
unitats didàctiques i les activitats programades per a tot el grup classe. 5. Els criteris,
instruments i tècniques per a l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat que ha
requerit adequacions personalitzades de les programacions didàctiques s’han de
realitzar en relació i coherència amb el tipus d’adaptació realitzada.
Per tant els tutors poden fer examens diferens dins de la programació també diferent.A
excepció de final d’etapa.Açó també era molt diferent abans.

L’article 15.6. El reforç pedagògic s’ha de fer preferentment dins de l’aula ordinària utilitzant
estratègies organitzatives (desdoblaments en grups heterogenis, docència compartida...)
que beneficien tot l’alumnat del grup classe i possibiliten que l’alumnat que el rep participe en
les activitats de les unitats didàctiques programades en el seu grup de referència.
A l’article 17.1.a. diu que per aprendre llengua per a nouvinguts s’han de planificar sobre la
base de metodologies actives, que prioritzen el paper de l’alumnat i potencien l’ús de la
llengua: tractament integrat de llengües, tractament integrat de llengües i contingut,
aprenentatge basat en projectes, treball per tasques, aprenentatge cooperatiu, etc.Per tant
en els programes inclusius d’al que també son per a llengües es dedueix que serveix la
mateixa metodologia que per a nouvnguts.

14 PROGRAMES PERSONALITZATS
També com al podem fer Programes personalitzats per a l’adquisició i l’ús funcional de la
comunicació, el llenguatge i la parla però necessiten d’informe psicopedagògic.
Són mesures de nivell IV dirigides a l’alumnat escolaritzat en l’etapa d’Educació Infantil i en
les etapes obligatòries que presenta necessitats específiques de suport educatiu que
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

requereixen una atenció educativa intensiva i especialitzada en aquest àmbit, amb l’objectiu
que desenvolupe, assolisca i generalitze les competències comunicatives i lingüístiques
funcionals en els contextos d’interacció i aprenentatge en què participa.(Els alumnes de
dictamen abans) 2. Aquests programes els desenvolupa el personal docent especialitzat
d’Audició i Llenguatge, amb la col·laboració de l’equip educatiu i la participació de tots els
agents amb què l’alumnat es comunica de manera habitual, dins i fora del centre. Quan
aquests programes es dirigeixen a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge de la
lectura i l’escriptura, també poden ser desenvolupats pel personal docent especialitzat en
Pedagogia Terapèutica. 3. Per a l’accés a aquests programes l’alumnat requereix un informe
sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació i un Pla d’actuació
personalitzat.

El suport personal s’ha de facilitar, preferentment, junt amb el grup classe de

referència, tot i que en el cas que siga necessària una actuació més específica i
diferenciada, pot fer-se de manera individualitzada o mitjançant agrupaments de
l’alumnat fora de l’aula ordinària, sempre amb criteris inclusius.
També hi ha molta diferència en l’informe a les famílies.Abans el tutor posava notes i el al
/pt fea un informe .Ara cada trimestre cal fer un informe conjunt.(article 41.8)
8. Al final de cada trimestre i del curs escolar, el personal especialitzat de suport, coordinat
per les tutores o els tutors, ha d’elaborar, de manera conjunta, un informe per cada alumna o
alumne atés, que contemple els aspectes treballats, el progrés aconseguit i, si escau, les
orientacions i recomanacions en l’àmbit familiar
A l’article 41.2 ens posen el nom de PERSONAL ESPECIALITZAT DE SUPORT i
concreten les funcions d’al i pt:
Article 42. Les funcions del personal docent de suport de les especialitats de Pedagogia
Terapèutica i d’Audició i Llenguatge són les següents: a) Assessorar i col·laborar amb els
equips docents i els serveis especialitzats d’orientació en la identificació de les barreres a la
inclusió en el context escolar, familiar i social i en la detecció primerenca de les dificultats
específiques d’aprenentatge i, si escau, de les situacions de desigualtat i desavantatge. b)
Assessorar i col·laborar amb els equips docents en la planificació i la implementació
d’actuacions i programes preventius per al desenvolupament de les competències clau. c)
Assessorar i col·laborar amb la direcció del centre i les persones coordinadores de formació,
igualtat i convivència en la planificació i el desenvolupament d’accions formatives i de
sensibilització dirigides al claustre, al personal del centre, l’alumnat, les famílies i l’entorn
sociocomunitari. d) Formar part dels equips de transició i participar en la planificació, el
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

desenvolupament i l’avaluació dels processos de transició entre etapes i modalitats

d’escolarització. e) Col·laborar amb els equips docents en la personalització de les
programacions didàctiques i en l’accessibilitat dels entorns, materials didàctics i curriculars
per a facilitar l’accés, la participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats
específiques de suport educatiu. f) Col·laborar amb els equips docents en la planificació,
desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars individuals significatives i els
plans d’actuació personalitzats de l’alumnat amb què intervenen. g) Col·laborar amb
l’especialista en Orientació Educativa en el procediment d’avaluació sociopsicopedagògica i
aportar la informació i els coneixements relatius al seu àmbit de competències. h) Donar
suport personalitzat i individualitzat a l’alumnat amb necessitats específiques de suport
educatiu, d’acord amb els criteris establits en el Pla d’actuació personalitzat. i) Elaborar
informes de valoració i seguiment de l’alumnat al qual donen suport. j) Col·laborar amb les
tutores i els tutors en les reunions amb les famílies o representants legals, per a informar sobre
els objectius de la intervenció, les mesures dutes a terme i el progrés de l’alumnat, i orientar,
si escau, sobre els aspectes que cal treballar des de l’àmbit familiar, demanant la seua opinió i
fomentant-ne la participació. k) Participar en els processos de coordinació i intercanvi
d’informació amb els agents, institucions i entitats socioeducatives i sanitàries implicats en la
resposta educativa de l’alumnat al qual donen suport
2. El personal docent especialitzat de suport d’Audició i Llenguatge se centra
prioritàriament en l’àmbit de la comunicació, el llenguatge i la parla des d’una
perspectiva educativa vinculada al currículum. A més de les funcions generals establides
en el punt 1, té les funcions d’assessorar el personal docent d’Educació Infantil en el
disseny, la implementació i el seguiment dels programes d’estimulació del llenguatge
oral dirigits a tot l’alumnat, així com en les mesures d’aprenentatge intensiu i millora de
la competència lingüística dirigides a l’alumnat que requereix una resposta
personalitzada amb suports no especialitzats.
Com es pot veure diu assessorar no és necessariament donar classe d’al en les aules
d’infantil i desentendre’s alguna tutora com vaig fer el curs passat en 3,4 i 5 anys.(6
sessions setmanals).

4. Amb caràcter general, quan les dificultats de l’alumnat no estan associades a

discapacitat o a problemes greus en la comunicació, l’atenció directa del personal
especialitzat d’audició i llenguatge no s’ha de prolongar més de tres cursos, i es pot
substituir per l’atenció indirecta o el suport puntual. En qualsevol cas, ha d’haver-hi un
seguiment continuat del progrés, en el marc de l’avaluació dels plans d’actuació
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

personalitzats.
15 DISTRIBUCIÓ TASQUES ENTRE ELS Als I PT
Posar ací un quadre en els alumnes amb l’ordre de priorització i el recurs especialitzat
,nombre de sessions ,durada de les sessions i horaris
Hem organitzat l’atenció per als dos mestres d’al i queda reflectida al següent quadre

Alumnat Recurs Especialitzat i nombre de sessions dins/fora

 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

- Atenció indirecta: la qual es durà a terme de manera conjunta amb el professor tutor/a, a qui
serà necessari assessorar i guiar al llarg de la intervenció dels alumnes. Aquesta intervenció es
durà a terme sempre dins l’aula actuant com a mestre de suport, desenvolupant així un
currículum comú a tots els alumnes sense necessitat que cap individu surti de l’aula i s’absenti
en situacions significatives d’aprenentatge que es puguin produir amb els companys.
Mai son dos continguts diferents,és el mateix per a tot el grup classe i el que es fa s’adapta el
continguts a les necessitats de tots els xiquets.

16 PROGRAMES
S’adjunten programes específics com:
Programa d’estimulació a infantil
PLANS PERSONALITZATS PER A L’ADQUISICIÓ I L’ÚS FUNCIONAL DELA
COMUNICACIÓ,EL LLENGUATGE I LA PARLA
Programa d’estimulació llenguatge oral a primer cicle
A la nostra escola els alumnes tenen PDI,Ipad i tauletes a les aules.així l’ùs de les apps és una
estratègia inclusiva .Proposem les següents apps per a l’inclusió:
Primària APPS INCLUSIÓ AL
Retars Simpe de llenguatge :Dyseggia,2ovejas,story creator,My
programa Scene,Articulatión,Praxias R de Editorial GEUHD,Speech cards,speach ColorES i
Inclusió TIC StoryCubes,App inventorde Steven Curtis
Lectoscriptura:Silabrio edu,Bini ABC deBini Bambini Academy,verbos para
niños,Koalitas un mundo,TouchSoundAprende a leer 1 ,escribir con las síabas 2 de
Raffaele Tasso,Bini ABC,conciencia fonológica de Intractiva ,Jugos de agudeza visual
de Edujoy entreteniment
Lectura i comprensió contes:Alvin de meikme.aprende a leer con Grin d Eduvaplanet
S.L. i Cadavercita de Itbook Editorial,No quiero dormir de portafolio Multimedia,Leo
con Lula de CPA método lectura global castellano i caperucita verde de Huracan
Apps,La risa de Koa de Genera Kids
Conversa:TextingStory-Crea historias de Yvz Digital LabNoticiari:Talking news de
Outtfit7Limited
Narració:Draw and tell de Duck Duck Moose LLC,Little Story Creator de Innovative
Investiments Limited,Story creator pro de innovative Mobile Apps,Book creator de
Red Jumper Limited i Explaing everithing sp z.o.o. de Witeboard Video
Meetings,ChatterPix Kids de Duck Cuck Moose LLC
Primer cicle :flipped Primary de Miguel Angel Azorin Lopez,chroma collage i green
screen live video record(croma Key),Estudio cinematográfico de Fox and Sheep
GmbH,Make it de Learny Land(subscripció anual per a l’escola),Toca school de Toca
boca AB,Toontastic de Google LLC,sentence maker de Innovative Investments
Limited(en anglés però pots gravar en valencià o castellà),Easy Stop motion Studio
de Edoki academy,Movie studio deFoox and sheep GmbH
RGD i Autisme:Juegos para niños,piano juegos,PeppaPigPolly,Talking
News,Geoboard,Juegos infanties,Juegos para ti de Bimi Boo Kids ,Baby Shpes,learn
colors,Word Player,Fairytales goo,Thoughts,Caperucita roja,Draw and play
,Pictosonidos,Día a día de Fundacion Orange (agenda),sequences de Amikeo Apps,
Aticulación:El maletín de la R,Spanish artik free -fonológico de Smarty Ears
Respiració i buf:Huff n’Puff ,Fingerpaint Magic de Meritum Soft d.o.o.,IDEOko
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

Globanimales de IDEO,Helium FX de Naxx Technologies

Repetició parla:Talking Pierre i Tortuga que habla de Ivan Romero,Talking gecko
Relaxació:Baby Twinklw Toy de concappt media,Light de
Addictive&Challenging,Glow draw de Othernet LLC
Robotica:Assembly de Pixite Inc,Robot factory de Tinybop Inc.,Code spark academia
de Code Spark,Wonder para Dash y Dot de Wonder Workshop INC,Daisy the dinosair
de Hopscotch technologies,codeable Crafts de Benesse Corporation,Code Carts de
Piensa como un codificador,SrachJr de Srach foundation,Blue boot de TTS Group i
Bee-bot de Tts Group

17 HORARIS (adjuntar horaris )

EL CURS PASSAT
JA VAM FER EL PROGRMA D’ESTIMULACIÓ N INFANTIL PER A TOTS ELS NIVELLS I AL
SEGON TRIMESTRE VAM CONSIDERAR SEGUIR EN 3 ANYS I NOMÉS FER ACTIVITATS DE
XICOTET GRUP FORA DE LES AULES DE 4 I 5 .
A PRIMÀRIA FORA DE LES AULES ORDINÀRIES AMB METODOLOGIES ACTIVES,LÚDIQUES
,FORA DE LES AULES,INCLOENT ROBÒTICAI APPS...
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

Dins d’infantil i fora a l’aula d’al

dictamens i xicotets grups de
retard s.ll.

FORA dins AL xicotet grup amb titelles,tapons,el

cos,apps,PDI,recursos de l’SPE etc.

Aquest curs adaptant-nos a la llei el logopeda entra a ls aules de 3 anys per fer el
Programa d’estimulació i en xicotets grups amb alunes de 4 i 5 fora de les aules ordinàries.
Es trauen fora pero son inclusius perquè roden tots els alumnes de les aules ordinàries no
només el grup diagnosticats de retard simple de llenguatge.
18 UNITATS DEL PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ A INFANTIL PELLO curs passat
UNITAT 1 UNITAT 2 UNITAT 3 UNITAT 4 UNITAT 5
PRESENTACIÓ CORRELLENGUA LA TARDOR I DOS CONTE PAL
PELLO I CABUTS LA ESQUIRAOLS I PER NADAL
I TITELLA CASTANYERA UNA PINYA FORA BIBES I XUPONS
LOGOPEDA

LA SENYORA
LLENGUA
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

UNITAT 6 UNITAT 7 UNITAT 8 UNITAT 9 UNITAT 10

ELS BOMBERS LA I ELS PIRATES EL SENYOR NO SOM TRADICIONS I FESTES
LA FLAMA NAS NO SAP CAVERNÍCOLES OCTUBRE-MAIG
RESPIRAR Cura de veu

UNITAT 11 UNITAT 12 UNITAT 13 UNITAT 14 UNITAT 15

LES 7 CABRETES I COMUNICACIÓ I BUFEM FORT PELLO A LA ACOMIADEM
EL LLOP ESPAI VITAL NOSTRA PROGRAMA
REVISTA PELLO
ESCOLAR

EM FA MAL
L’ORELLA

Podem veure les 15 unitats d’al que feem a l’escola quan les actuacions eren a l’aula d’al
https://www.youtube.com/watch?v=JbweHOjQJqk&list=PLLkBQMGCCB86Z3l32-
eu4OTZPhO3hO288&index=2&t=0s
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

També al canal nuria g trobarem vídeos d’activitats del programa d’estimulació del
llenguatge oral del curs passat i llistes de recursos d’al per a facilitar el treball d’estimulació a
les mestres d’infantil.

Per tant, direm que la posada en pràctica de rols inclusius per part de l’equip de suport no
es basarà de cap manera en una intervenció paral·lela a la resta dels companys de
l’alumne/a, sinó que s’enfocarà de manera que siguem capaços d’atendre a les necessitats
del grup-classe, no només a aquells que presentin més dificultats. Actuacions que hauran
de dur-se a terme en forma d’ajuda al professor tutor/a de l’aula com a professor auxiliar
d’aquest context (Duran, Giné i Marchesi, 2010).

No ens serveix el model de logopeda aseguda al costat de l’alumne per fer el mateix que
tots en paral.lel.

En la bibliografia educativa la figura del mestre/a d’audició i llenguatge és una de les menys
contemplades dins el marc de l’escola inclusiva i que, per aquest motiu, resulta complicat
trobar la informació adequada per aconseguir identificar i establir les funcions del mestre/a
d’audició i llenguatge dins una escola inclusiva i més encara actuacions reals i programacions.

Els plans que ens donen com referents son d’àmbits concrets:de lectura ,creació de textos,de
millora de exposicions orals però cap de com seguint el curriculum del grup aula i la seua
programació implementar una programació d’al .Així que amb aquest document donem per
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

feta la programació per aquest curs escolar 2019-20.Estem oberts a totes les propostes
d’inspecció educativa,del Cefire i del psicopedagog escolar del nostre centre.

19 PROGRMACIÓ UNITATS PER ALUMNAT DE PT/AL

Fins a aquest curs programàvem per a un alumne concret i desenvoluparem aquests aspectes
de cadascuna de les 15 unitats anuals:

Nombre de la Competències Objectius activitats Estratègies

unitat didàctica Continguts metodològiques
i
Criteris d’èxit
temporalització

Com que tenim 30 alumnes normalment feem una programació bàsica per a cadascuna de les
tipologies dels diagnòstics (rsll,autisme,tgd,dislàlies...) i distribuiem les activitats en sessions
de 30 minuts a més a més feem activitats relacionades amb 15 temes tòpics comuns per a tots
els alumnes de l’aula d’al com nadal,la tardor,concurs de Got Talent,pel.licula de Sant
Jordi,noticiari de les Festes Patronals...però amb el canvi de prespectiva inclusiva desconc
que puc programar ja que no tinc aula ni alumnat com a grup crec que farem d’ajudants de les
mestres tutores .Només podem fer un seguiment de les activitats fetes i de com hem facilitat
que els alumnes amb nee participen de la programació comú dels seus companys d’aula.

També feem un informe trimestral d’avaluació però ara l’informe es de tots coordinat pel
tutor. Desconec com podrem fer-ho ja que el curs passat en les sessions d’avauació els tutors
parlaven de cada classe i al final parlavem dels d’nee a correcuita .Anirem veien cóm i qué
podrem fer amb les directrius del Cefire i de Conselleria.

Aquest canvi és al mes de setembre .A fi del mes hem sabut quins alumnes tenia cada
logopeda i actualment hem de fer les avaluacions inicials per saber de quines capacitats
partim,amb aquestes avaluacions ens anirem reunint amb els tutors i altres companys que
entren també a la mateixa ajuda i anirem programant les nostres actuacions i farem entre tots
els documents dels PLANS PERSONALITZATS .Només programarem el primer trimestre i
anirem fent un seguiment que necessariament ens portarà a replantejar-nos el PAI i
l’avaluarem conjuntament amb un acta a Nadal.

El model d’aquest document és a l’ANEX 1 d’aquesta programació.

També aportem els objectius de programacions dels continguts internivell de logopèdia i els
criteris d’èxit per a tots els nivells de primària a l’ANEX 2
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

Durant els dos primers mesos del curs el Cefire ens està orientant i sensibilitza als mestres i
també els tranquilitza en el temps per aconseguir els canvis.Ens diuen poc a poc.Cal
parlar,consensuar,implementar,avaluar i reprogramar.
20 EXPECTATIVES
Aconseguirem així que la nostra escola pugui arribar a complir les característiques pròpies
d’una escola inclusiva, la qual haurà d’oferir a tots els infants l’oportunitat d’aprendre dins
l’aula ordinària juntament amb els seus companys i aprenent tots de tots. Podem dir, per tant,
que és just que els alumnes aprenguin junts, és necessari per a tots i és possible assolir
l’objectiu de donar resposta òptima a la diversitat dels centres (Stainback, 2001).
21 DIFERENCIACIÓ ENTRE ASSESSORAR I ACTUAR O FER CLASSE
Com podem veure en cap lloc imposa el fet d’entrar a donar classe d’al en les aules ordinàries
,en tots llocs posa assessorar.
RESOLUCIÓ de 5 de juliol de 2019, del secretari autonòmic d’Educació i Formació
Professional, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels
centres que imparteixen Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària durant el curs
2019- 2020. [2019/7218]
http://www.dogv.gva.es/datos/2019/07/18/pdf/2019_7218.pdf
Al punt 6.2.6 es regula els aspectes d'audició i llenguatge :
6.2.6. Especialitats de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge
1. El personal docent especialitzat de suport de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge
en centres educatius amb unitats específiques
autoritzades, ha d’atendre preferentment l’alumnat escolaritzat en la
unitat específica, però quan les necessitats ho permeten, podrà atendre
també un altre alumnat escolaritzat al centre, de manera transitòria o
permanent.

2. Les funcions del personal de Pedagogia Terapèutica i d’Audició i

Llenguatge són les que estableix l’article 42 de l’Ordre 20/2019.
3 Els i les especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, conjuntament amb
l’especialista en orientació educativa, han
d’assessorar el professorat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats
específiques de suport educatiu a l’aula ordinària des d’una perspectiva
inclusiva.
4. L’especialista d’Audició i Llenguatge ha d’assessorar els i les
mestres d’Educació Infantil i col·laborar amb aquests en el disseny i
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

implementació de programes d’estimulació del llenguatge oral dirigits

a tot l’alumnat d’aquesta etapa.
5. El nombre de sessions d’atenció a l’alumnat escolaritzat en l’aula
ordinària, calculades en franges de 30, 45 o 60 minuts, s’ha de determinar en funció de
la intensitat establida en l’informe sociopsicopedagògic i concretada en el Pla d’actuació
personalitzat, tot considerant els
criteris següents:
a) Intensitat baixa: fins a un màxim de 2 sessions/setmana (1 o 2
sessions)
b) Intensitat mitjana: fins a un màxim de 4 sessions/setmana (3 o
4 sessions)
c) Intensitat alta: fins a un màxim 6 sessions/setmana (5 o 6 sessions)
6. Els programes personalitzats per a l’adquisició i l’ús funcional de
la comunicació, el llenguatge i la parla, referits a l’article 21 de l’Ordre
20/2019, de 30 d’abril, s’han d’aplicar en els casos en què les competències comunicatives
estiguen greument afectades i, per tant, requerisquen una intervenció molt
especialitzada.

7. Els programes destinats a l’alumnat amb dificultats específiques

d’aprenentatge de la lectura i escriptura no poden aplicar-se en l’etapa
d’Educació Infantil, i s’han d’aplicar excepcionalment en el primer curs
d’Educació Primària. Si l’alumnat d’aquests nivells presenta dificultats
manifestes en l’àmbit de la lectura i l’escriptura, s’ha de procurar la
resposta educativa amb l’aplicació de programes i mesures de nivells II
i III desenvolupades per l’equip docent amb l’assessorament i, si escau,
el suport puntual, del personal especialitzat d’Audició i Llenguatge o de
Pedagogia Terapèutica.
8. Per a l’alumnat d’Educació Infantil que presenta dificultats en el
llenguatge, la parla o qualsevol aspecte de la comunicació, s’han de prioritzar les mesures
de resposta de nivell II i III dins l’aula ordinària i en
contextos habituals de comunicació, desenvolupades per l’equip docent
amb l’assessorament del personal especialitzat d’Audició i Llenguatge.
22 REFLEXIÓ INCLUSIÓ AL DINS DE L’AULA
A vegades és interessant que dos mestres actuen en una mateixa classe i una facilita la
participació d’un alumne per a fer activitats d’aula que sense aquesta ajuda no pot fer per les
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA

seues dificultats però altres activitats d’aula no li aporten absolutament res ja que estan molt
allunyades de les seues capacitats (nivell actual de competències) i aprenen molt millor amb
metodologies lúdiques i manipulatives que son difícils de fer en un espai o raconet dins de es
aules ordinàries.
Per aquest motiu iniciem aquest curs reunions d’equip `per valorar barreres,fortaleses i canvis
metodològics per buscar la millor manera d’actuar i sempre pensant en el benefici dels
alumnes.Aquest procés s’enceta actualment i amb tranquil·litat,eficàcia i empatia anirem fent.

Anexe 1 Horari

Anexe 2 Programes inclusius per nivells

Anexe 3 Seguiment programes inclusius

Almassora,10 octubre de 2019

Logopeda XXX Logopeda:XXX

Anexe 4 CONTINGUTS D’AUDICIÓ I LLENGUATGE PER A PROGRMACIONS

INDIVIDUALS I /O INCLUSIVES
Guia per a la Comunitat
http://www.ceice.gva.es/documents/165686889/166593439/Guia+Dificultats+espec%C3%A
Dfiques+en+el+llenguatge+i+la+comunicaci%C3%B3%20-+Modif.pdf/16bece6e-4667-472e-
85f5-7d279317b526

Plantilles programació
https://auladenuriapt.blogspot.com/2019/11/criteris-dexit-per-paps-inclusio.html
PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ
EDUCATIVA
 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ EDUCATIVA

NÚRIA GARCIA EDO LOGOPEDA GERMANS OCHANDO ALMASSORA Página 30

 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ EDUCATIVA

NÚRIA GARCIA EDO LOGOPEDA GERMANS OCHANDO ALMASSORA Página 31

 PROGRAMACIÓAUDICIÓI LLENGUATGE 2019-20INCLUSIÓ EDUCATIVA

NÚRIA GARCIA EDO LOGOPEDA GERMANS OCHANDO ALMASSORA Página 32