EL NOU

CURRÍCULUM
COMPETÈNCIES CLAU
PERFIL COMPETENCIAL DE SORTIDA

Situacions d’aprenentatge

Competències Criteris
específiques d'avaluació

Sabers
Què és el currículum?
En un sentit ampli i obert el currículum comprèn tant l’organització
epistemològica de les àrees, matèries, mòduls, àmbits, etc., en les quals
s’organitza un sistema educatiu, com els elements que abasten els propis
processos d’ensenyament i aprenentatge.
La LOE-LOMLOE defineix el nou currículum com «el conjunt d'objectius,
competències, continguts enunciats en forma de sabers, mètodes pedagògics i
criteris d'avaluació de cadascun dels ensenyaments regulats per aquesta Llei».
Aquesta nova normativa curricular té entre els seus objectius adaptar el sistema
educatiu als reptes i desafiaments del segle XXI, d'acord amb els objectius fixats
per la Unió Europea i la UNESCO per a la dècada 2020-2030. D’acord amb aquest
enfocament, el títol preliminar del nou text de la Llei inclou entre els principis
i objectius de l’educació el compliment efectiu dels drets de la infància segons
el que estableix la Convenció sobre els Drets de l'Infant de Nacions Unides,
la inclusió educativa i l'aplicació dels principis del Disseny Universal per a
l'Aprenentatge (DUA).

2
Com es desenvolupa i completa
el currículum?
En la LOE-LOMLOE (art. 6) s’indica que les Administracions educatives establiran el
currículum dels diferents ensenyaments regulats en la Llei, del qual formaran part els
aspectes bàsics del currículum. Els centres docents desenvoluparan i completaran, si
s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en l’ús de la seva autonomia tal com
es recull en el capítol II del títol V de l’esmentada Llei.
Per comprendre el procés pel qual el currículum oficial es desenvolupa, concreta i
completa, és important indicar que la normativa en matèria d’educació parteix, en
primera instància, de l’Estat, que elabora una norma marc on es estableixen les bases del
sistema educatiu (Reials decrets d'ensenyaments mínims), però que després aquestes
normes estatals s'han de desenvolupar i completar per part de les Administracions de les
Comunitats autònomes (Decrets de currículum per a les
diferents etapes). Posteriorment, els centres desenvolupen i adapten els preceptes del
Decret (Projecte educatiu) i és on es produeix l'ajust o l'adaptació per tenir en compte el
propi context. D'aquesta manera, la norma s'adapta al medi.

D'acord amb la LOE-LOMLOE, els ensenyaments mínims (recollits en els Reials decrets)
requeriran el 50 % dels horaris escolars per a les comunitats autònomes que tinguin llengua
cooficial i el 60 % per a aquelles que no en tinguin.
Això significa que entre el 40 i el 50% del currículum restant és completat i desenvolupat
per les CA i els centres educatius.s.

3
Principals novetats

Currículum LOMCE Currículum LOMLOE

Competències bàsiques Competències clau i perfil competencial
de sortida

Organització de les àrees o Les àrees i matèries es poden agrupar

matèries per àmbits com unitats en àmbits a criteri del centre
predeterminades

Competències bàsiques d’àrees Competències específiques d’àrees o

o matèries matèries

Continguts Sabers

Criteris d'avaluació de les àrees Criteris d'avaluació vinculats a les

o matèries per cicles (EP) o competències específiques per cicles
cursos (ESO) (EP) i per cicles o agrupaments de curs
(ESO)

--- Situacions d’aprenentatge

4
Esquema dels elements del currículum

Objectius

Perfil competencial de sortida de

l'educació bàsica

Competències
clau Elements curriculars
de la matèria

Indicadors Criteris
operatius d’avaluació

Competències
específiques

Sabers

5
Elements curriculars

Criteris
d’avaluació

Perfil competencial Competències

de sortida específiques

Sabers
Un aspecte important a destacar del nou currículum
és la vinculació directa entre els criteris d’avaluació
i les competències específiques de les àrees i
matèries. Aquests criteris indiquen l’assoliment dels
aprenentatges de l’alumnat desenvolupats en les On se situa cada element en el currículum:
diferents situacions d’aprenentatge i són el referent
Cicle o curs / àrea o
de l’avaluació. Educació bàsica Àrea o matèria
matèria
Tanmateix, no s’ha establert una relació amb els
Perfil de sortida
sabers, tot i que el seu aprenentatge és necessari per 
a l’adquisició de les competències específiques. Competències clau Competències Criteris d’avaluació

Indicadors operatius específiques Sabers
(específics per
a cada etapa)

6
Perfil competencial de sortida
„„ El Perfil competencial de sortida de l'alumnat en finalitzar l'ensenyament bàsic
identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències
clau que s'espera que els alumnes hagin desenvolupat en completar aquesta fase
del seu itinerari formatiu.
„„ El Perfil competencial de sortida constitueix la concreció dels principis i objectius
del sistema educatiu referits a l’educació bàsica, que fonamenta la resta de decisions
curriculars.
„„ Es considera un element clau que ha de donar continuïtat, coherència i cohesió a
la progressió de cada alumne en l’acompliment competencial entre les etapes que
integren l’ensenyament bàsic del sistema educatiu: l’educació primària, l’educació
secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic.
El referent de les competències clau que conformen el Perfil competencial de sortida és
la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 2018. Al seu torn, les recomanacions
del Consell es vinculen amb els principals reptes i desafiaments globals del segle XXI als
quals l'alumnat va a veure's confrontat i davant els quals necessitarà desplegar aquestes
mateixes competències clau, així com els Objectius de Desenvolupament Sostenible de
l'Agenda 2030, adoptada per l’ONU el 2015.
Els currículums establerts per les administracions educatives i la concreció que els
centres realitzin en els seus projectes educatius tindran com a referent l’esmentat Perfil
competencial de sortida.

7
Es tracta d'un perfil únic per a tot el territori estatal que va associat a l'obtenció del títol de graduat
en educació secundària obligatòria. Es podrà assolir des de les diferents vies (4t d'ESO, FP o diversificació
curricular) i que permetrà avançar en el procés de l'homologació europea i internacional dels
ensenyaments impartits en el sistema educatiu espanyol.

Perfil competencial de sortida en finalitzar l'ensenyament bàsic

(títol de graduat en educació secundària obligatòria)

2n FP de grau bàsic
1r FP de grau bàsic 4t Educació secundària 2n diversificació
Excep. amb 15+ 3r 1r diversificació
obligatòria
2n Grau esperat en
1r (12-16) l’avanç cap al perfil
competencial de
6è sortida en acabar
5è l’educació primària
4t Educació primària
3r (6-12)
2n
1r

8
Competències clau
Són acompliments que es consideren
imprescindibles perquè l’alumnat pugui progressar
amb garanties d’èxit en el seu itinerari formatiu, i
afrontar els principals reptes i desafiaments globals i Matèmatiques,
locals. Les competències clau apareixen recollides en ciències,
el Perfil competencial de sortida. tecnologia
i enginyeria
La clau de la seva formulació és que no només
cal saber «què aprendre» (informació, estratègies,
algoritmes, etc.) sinó que ha de «servir per a alguna
cosa». S’ha de poder transferir el que s’aprèn a Digital Personal, social
situacions quotidianes. i d’aprendre a
aprendre
Amb caràcter general, cal entendre que l’assoliment Consciència
Comunicació
de les competències i objectius previstos a la i expressió
lingüística
LOMLOE per a les diferents etapes educatives està cultural
vinculada a l’adquisició i desenvolupament de
Emprenedora Ciutadana
les competències clau recollides en aquest Perfil
competencial de sortida, i que són les següents:

Plurilingüe

9
Transversalitat
La transversalitat és una condició inherent al Perfil competencial
de sortida, en el sentit que tots els aprenentatges contribueixen
a la seva consecució. De la mateixa manera, l’adquisició de
cadascuna de les competències clau contribueix a l’adquisició de
totes les altres. No hi ha jerarquia entre elles, ni es pot establir una
correspondència exclusiva amb una única àrea, àmbit o matèria,
sinó que totes es concreten en els aprenentatges de les diferents
àrees, àmbits o matèries i, alhora, s’adquireixen i desenvolupen
a partir dels aprenentatges que es produeixen en el conjunt
d’aquestes competències.
No obstant això, en la normativa curricular de Catalunya hi
ha quatre d'aquestes competències clau que es defineixen
específicament com a transversals i es treballen des de totes les
àrees, matèries, àmbits i projectes: la competència ciutadana,
la competència emprenedora, la competència personal, social i
d'aprendre a aprendre, i la competència digital.

10
Indicadors operatius
de les competències clau
Cada competència clau es concreta en diversos indicadors operatius.
Pel que fa a això, hi ha un parell de diferències ressenyables entre la normativa curricular de Catalunya i el Reial decret 217/2022, de 29
de març. En aquest últim:
„„ Els indicadors operatius es designen com a «descriptors operatius».
„„ Es recull la connexió dels indicadors operatius amb les competències específiques i, a través d’aquestes, amb els criteris
d’avaluació. Aquesta vinculació fa que de l’avaluació de les competències específiques es pugui deduir el grau d’adquisició
de les competències clau definides en el Perfil competencial de sortida. Tanmateix, la relació entre els indicadors operatius i
les competències específiques no està detallada en la normativa curricular de Catalunya, tot i que sí que s'esmenta aquesta
vinculació.
Exemple d’indicadors operatius:

„„ CP1. Utilitza eficaçment una o més llengües, a més de la llengua

Competència plurilingüe (CP)
catalana o l’aranesa a l’Aran, i del castellà, per respondre a les seves
necessitats comunicatives, de manera apropiada i adequada tant
al seu desenvolupament i interessos com a diferents situacions i
contextos dels àmbits personal, social, educatiu i professional.
„„ CP2. A partir de les seves experiències, realitza transferències entre
diferents llengües com a estratègia per comunicar-se i ampliar el seu
repertori lingüístic individual.
„„ CP3. Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística i cultural present
en la societat, integrant-la en el seu desenvolupament personal com a
factor de diàleg, per fomentar la cohesió social.

11
Competències específiques
Aprenentatges, tant pel que fa a les capacitats com pel que fa als sabers, que l'alumnat ha d’adquirir per tal de poder-los fer servir en
diferents situacions de la seva vida. Són la síntesi entre les competències clau i els sabers propis de cada àrea o matèria.

Cada àrea té les seves competències específiques.

Competències especifiques

Són les mateixes competències específiques per a tota l’etapa.

Competències clau
Perfil competencial
de sortida Àrea/Matèria

Competència específica Criteris d’avaluació Sabers

12
Com es redacten les competències específiques:

CAPACITAT + CONTINGUT   (CONDICIONS)  +  FINALITAT

Aprenentatge

Exemple:
Competència específica 1 (Matemàtiques primària)
Traduir problemes i interpretar situacions quotidianes fent una representació matemàtica personal a través de conceptes,
eines i estratègies per analitzar els elements més rellevants.

13
Criteris d’avaluació
Referents que indiquen els nivells d’acompliment esperats en l’alumnat en les situacions o activitats a què es refereixen les
competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d’aprenentatge.

S’estableixen per a cada àrea o matèria.

Criteris d’avaluació
Cada cicle té els seus propis criteris d’avaluació.
Els criteris d’avaluació es formulen en relació directa amb cadascuna de les competències específiques, i s’han d’entendre com a
eines de diagnòstic i millora en relació amb el nivell d’acompliment que s’espera de la seva adquisició. Els criteris d’avaluació tenen
un clar enfocament competencial, i han d’atendre tant els processos com els productes de l’aprenentatge, la qual cosa exigeix l’ús
d’instruments d’avaluació variats i ajustables a diferents contextos i situacions d’aprenentatge.

Competències clau
Perfil competencial
Àrea / Matèria
de sortida

Competència específica Criteris d’avaluació Sabers

14
Com es redacten els criteris d’avaluació:

CAPACITAT + CONTINGUTS +C
ONTEXT/CARACTERÍSTIQUES DESITJABLES
(infinitiu) (substantiu) («a través de», «a partir de» …)

Exemple:
Criteri d'avaluació, tercer cicle (Matemàtiques primària)
Interpretar i reformular de forma verbal i gràfica, problemes i situacions de la vida quotidiana, responent a les preguntes
plantejades o fent noves preguntes.

Els criteris d’avaluació:

„„ Han de referir-se a la capacitat que es formula en la competència a
través d’allò que ha de fer l’alumne.
„„ Han d’expressar el contingut o objecte de l’acció.
„„ Han d’evidenciar de quina manera s’acredita l’aprenentatge
formulat en la competència.
„„ Una competència pot tenir diversos criteris d’avaluació.

15
Sabers
Constitueixen els coneixements, destreses i actituds propis d’una àrea o matèria l’aprenentatge de la qual és necessari per a l’adquisició
de les competències específiques.

S’estableixen per a cada àrea o matèria.

Sabers
Cada cicle té els seus propis sabers.

La graduació d’aquests sabers, la seva programació i seqüenciació no ha de seguir necessàriament un ordre cronològic determinat,
sinó que ha de adaptar-se a les intencions didàctiques i formatives que marca l’alumnat en cada cicle. En aquest sentit, les situacions
d’aprenentatge han de ser un espai obert que fomenti la curiositat de l’alumnat i l’observació analítica per construir la seva posició
personal davant la realitat, una posició que ha de ser potencialment transformadora de la realitat social existent.

Competències clau
Àrea / Matèria
Perfil de sortida

Competència específica Criteris d’avaluació Sabers

16
Com es redacten els sabers:

ACCIÓ + CONTINGUT + CONTEXT

Exemple:
Saber de tercer cicle (Matemàtiques primària):
Realització d’estimacions i aproximacions raonades de quantitats en contextos de resolució de problemes.

17
Situacions d’aprenentatge
Què són?
Són escenaris que l’alumnat pot trobar en la vida real i que els centres educatius poden
utilitzar per desenvolupar els aprenentatges. Impliquen el desplegament per part de l’alumnat
d’actuacions que contribueixen a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i les
competències específiques.

En termes didàctics, una situació d’aprenentatge (SA) és un conjunt d’activitats articulades

i organitzades prèviament, que han de ser realitzades pels alumnes, amb temps determinat
i en un context específic. Suposa múltiples tipus d’interaccions i possibles models d’acció
metodològica, en els quals poden intervenir una o més àrees o matèries. S’hauran d’establir
prèviament uns objectius didàctics que han d’estar en consonància amb
els sabers i les competències específiques que es vegin inclosos en aquesta situació
d’aprenentatge.

L’aprenentatge a partir de situacions permet articular la programació del curs de qualsevol

nivell, àrea, matèria o àmbit basant-se en una sèrie de contextos que entrellacen els sabers amb
les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges..

18
Per què un aprenentatge basat en situacions?
Perquè promou l’estudi dels processos i dels fenòmens com a entitats completes, en la seva globalitat i en el seu context i prioritzen
aquelles inquietuds derivades de l’experiència.
Situen l’alumnat en una posició activa respecte al seu aprenentatge.

Finalitats de l’aprenentatge per SA

La finalitat és que l’alumnat:
„„ Desenvolupi les competències de l’etapa.
„„ Construeixi el coneixement amb sentit.
„„ Respongui amb eficàcia als reptes del segle XXI.
„„ Dugui a terme simultàniament accions de diversa exigència cognitiva i habilitats de relació i emocionals..
I tot això per: riure, imaginar, planificar, explorar, gestionar informació i recursos, autoregular-se, col·laborar, comunicar... .

19
Exemples de situacions
Entenem com a situacions, entre d’altres, les següents:

Problemàtica que
Tema d’interès Polèmica Informació que
Observació afecta la societat
plantejat o controvèrsia crida l’atenció
d’un fenomen. o l’entorn
per l’alumnat. entorn d’un fet. de la ciutadania.
de l’alumnat.

Necessitat
Pregunta sobre Recerca a partir Dilema Manifestació
plantejada
un element d’un element que cal creativa
per un agent
de la realitat. investigable. comprendre. o artística.
extern.

En primer lloc, es pretén que l’alumnat desenvolupi les competències de les àrees o matèries a partir de la incorporació i combinació
dels sabers corresponents a una o més àrees o matèries que permeten interpretar la situació que es planteja, ja que, en general, tenen
un caràcter globalitzat i transversal. Promouen la construcció de coneixement amb sentit, sempre a partir de la incorporació de nova
informació i mitjançant la comprensió de la situació estudiada.

20
Pautes per elaborar situacions d’aprenentatge
Les SA han de ser significatives i rellevants tant per a l’alumnat com per al personal docent. Han de plantejar activitats amb un objectiu
clar, connectades amb la realitat i que convidin l'alumnat a la reflexió i col·laboració. Amb aquesta finalitat es recomana el treball
interdisciplinari, que afavorirà una assimilació més profunda d’una matèria, en estendre les seves arrels cap a altres branques del
coneixement amb les quals es vincula.
Les situacions han de
„„ Partir del plantejament d’uns objectius clars i precisos que integrin diversos sabers.
„„ Proposar tasques o activitats que afavoreixin diferents tipus d’agrupaments, des del treball individual al treball en grups,
permetent que l’alumnat assumeixi responsabilitats personals i actuï de forma cooperativa en la resolució creativa del repte
plantejat.
„„ La seva posada en pràctica ha d’implicar la producció i la interacció verbal i incloure l’ús de recursos autèntics en diferents
suports i formats, tant analògics com digitals.
„„ Les situacions d’aprenentatge han de fomentar aspectes relacionats amb l’interès comú, la sostenibilitat o la convivència
democràtica, essencials perquè l’alumnat sigui capaç de respondre amb eficàcia als reptes del segle XXI.
„„ D’altra banda, les situacions d’aprenentatge han d’estar integrades en la vida del centre i del seu entorn.

21
Passos per crear una situació d’aprenentatge
Les unitats o seqüències didàctiques que es plantegin han d’estar basades en situacions
d’aprenentatge. Per a això se seguiran els següents passos:
1. Es defineix un repte o una problemàtica que cal abordar o resoldre i que esdevindrà la
tasca competencial sobre la qual s’han de desenvolupar les activitats d’ensenyament-
aprenentatge. Exemple: despesa energètica.
2. Es contextualitza aquest repte o problema en un entorn proper o que conegui l’alumnat.
Per exemple, factura energètica del seu domicili.
3. Es plantegen determinades activitats per investigar o resoldre aquest repte, dilema,
qüestió, etc. Per exemple: investigació i recollida de dades. I es defineix el producte final
que ha de lliurar l’alumnat: informe, presentació oral, maqueta, etc.
4. Es defineix la metodologia per dur a terme aquestes accions. Exemple: aprenentatge
cooperatiu.
5. A partir dels decrets de currículum, es decideix quins criteris d’avaluació i quines
competències específiques, pròpies de l’àrea o matèria s’associen a aquest repte,
problema, recerca...
6. Es decideix quins sabers cal posar en acció per resoldre aquest repte o problema.
7. Finalment, s’incorporen elements transversals pertinents a la situació d’aprenentatge
plantejada. Exemple: perspectiva de gènere, convivència pacífica..

A la Guia per elaborar Unitats didàctiques trobaràs més informació sobre els elements curriculars i les
situacions d'aprenentatge.

22
PREPARACIÓ COMPLETA I FLEXIBLE
Totes les proves o les que tu triïs. Cursos complets, avançats o intensius.
I tres modalitats per a assegurar-te la preparació que millor s'adapta al teu
perfil com a opositor.

1 A L'ACADÈMIA DE BARCELONA
En les classes presencials treballem en grups reduïts, fomentant la
participació i aprofitant els avantatges de l'aprenentatge col·laboratiu
en la preparació d'oposicions.

2 CLASSES ONLINE EN DIRECTE

La modalitat més valorada pel seu avantatges i excel·lents resultats.
Participa en les classes en temps real com a l'acadèmia i torna a veure
les sessions gravades quan vulguis.

3 A DISTÀNCIA
Amb un pla d'estudi, que inclou simulacres i assaig de la prova oral,
el Campus online més complet i un tutor online per a corregir les teves
Informa't ara a www.cen.cat o telefonant al 932 759 015
tasques i respondre els dubtes. DONA EL PRIMER PAS PER TAL D'ACONSEGUIR
LA TEVA PLAÇA DE DOCENT A CATALUNYA

AUGMENTA LA TEVA NOTA FINAL

Suma punts al teu barem de manera senzilla amb els nostres cursos 100%
en línia, certificats per la UNIR, la Universidad Internacional de La Rioja.
Consulta el catàleg de cursos a www.cenhomologados.com