D E L’ES C OLA

INCLU SI VA A L
S ISTEMA I NC LU S I U
LA INCLUSIÓ ÉS UN
PROCÈS SENSE FI QUE
CERCA MANERES MÉS
EFICACES DE RESPONDRE
A LA DIVERSITAT
PRESENT DE L’ALUMNAT
AINSCOW 2005
1. UNA ESCOLA PER A
TOTHOM
• P. Pujolàs: Una escola inclusiva és aquella en la qual poden
aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú,
perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una
sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —
evidentment— són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha
alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i
alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les
pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural,
és la normalitat: el més normal és que siguem diferents
(afortunadament).

• Llibre Pere Pujolàs: aprenentatge cooperatiu

ESCOLA PER A TOTHOM: PRINCIPIS
L’atenció educativa a tots els alumnes ha d’impregnar la cultura del centre i ha de tenir en
compte:
• Una perspectiva transversal, que parteix d’un currículum per a tots i d’un projecte educatiu
de centre que planifica unes estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixen la
participació i l’aprenentatge de tots els alumnes.

• Una perspectiva longitudinal, que preveu tot el recorregut pel sistema educatiu i que
garanteix la coherèn- cia entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació
postobligatòria, a fi de possibilitar l’as- soliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals
valuosos.
ESCOLA PER A TOTHOM IMPLICA CONCRETAR ELS
PRINCIPIS SEGÜ ENTS

• El reconeixement de la diversitat com un fet universal.

• El sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tots els alumnes.
• La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les
seves potencia- litats.
• L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una educació integral
i amb ex- pectatives d’èxit.
• La participació i la coresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la
comunicació i el respecte.
• La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per
desenvolupar pro- jectes educatius compartits.
1.1 RECONEIXEMENT DE LA
DIVERSITAT COM HA FET UNIVERSAL
• VISIÓ HOLÍSTICA:
 Es trenca la divisió en matèries.
 Projectes
 Pensament sistèmic: persona i entorn.
1.2 EL SISTEMA INCLUSIU COM L’Ú NICA MIRADA POSSIBLE
PER DONAR RESPOSTA A TOTS ELS ALUMNES.

• El sistema educatiu promou:

L’atenció educativa de tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells grups d’alumnes amb
un alt risc de marginació o d’exclusió, que implica establir un seguiment i una actuació específica
de la seva presencia, participación i èxit.
1.3 PERSONALITZACIÓ APRENENTATGES
• És la resposta a l’exigencia fonamental de centrar-se en l’alumne i en la formació de la
personalitat en la seva totalitat.
• Provenen del pensament de grans pedagog@s, estudis i propostes.

Què significa? (PRINCIPIS)

 L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge
 El professorat ha de donar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al ritme de cadascú.El professorat
ha de ser assessor i facilitador d’aquest aprenentatge.
 A través d’entorns d’aprenentatge que incorporen recerca, resolución de problemes i treball per
projectes.
 Flexibilitatzació del temps de les activitats
 La identificació de les necessitats de l’alumnat i la concreció de plans de treball
 L’avaluació formativa.
1.4 IGUALTAT D’OPORTUNITATS PERQUÈ CADA
ALUMNE PUGUI ASSOLIR LES FITES
EDUCATIVES
• Les baixes expectatives en relació amb el que pot fer l’alumne redueixen les possibilitats de fer
propostes pedagògiques riques i atractives, i augmenten la probabilitat de pro- posar activitats
de baix nivell.
• Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu són els més vulnerables de rebre
una atenció educativa de baixes expectatives quan aquesta es basa en les seves mancances.
• Identificar les qualitats per treure’n profit i impulsar-ne l’aprenentatge.
•
 LA “PEDAGOGIA DE LA PLENITUD”
( C O L E , 2 0 0 8 ) É S L A Q U E
C A P I TA L I T Z A L E S F O RTA L E S E S D E L S
ALUMNES, RESPON A LES SEVES
N E C E S S I T A T S , A U G M E N T A L ’ I N T E R È S ,
L A M O T I V A C I Ó I E L C O M P R O M Í S , I
C R E A C O N T E X T O S D ’ A P R E N E N TAT G E
VA R I AT S Q U E P E R M E T E N C O N N E C TA R
A M B L ’ E X P E R I È N C I A P E R A F A V O R I R
L A C O M P R E N S I Ó .
 AQUESTA
PROPOSTA
DECRET PEDAGÒGIC
187/2015 A ESTÀ
REFLECTIDA
EN EL:
PERTINENÇA AL PROJECTE

1.5
COOPERACIÓ PARTICIPACIÓ
FAMÍLIA
REL. ÈXIT ACADÈMIC I EDUCATIU
CONEIXEMENT I DELS INFANTS
RECONEIXEMENT DE
L’ALTRE
PROJECTES EDUCATIUS

COMPETÈNCIES PROFESSIONALS
1.6 FORMACIÓ
DEL
COMPROMÍS PROFESSORAT
FIC
DINÀMIQUES DE DEBAT
PEDAGÒGIC
2. FONAMENTS
3. DEL PROJECTE EDUCATIU A LA
PROPOSTA PEDAGÒGICA DE CENTRE
”ELS SUPORTS HAN DE SER PER ADAPTAR
L’ESCOLA A L’ALUMNE I NO L’ALUMNE A
L’ESCOLA”

MUNTANER 2009
MESURES I SUPORTS
MESURES I SUPORTS UNIVERSALS
MESURES EXEMPLES

UNIVERSALS Aprenentatge cooperatiu, grups multinivell, nivells de

gradació avaluació, codocència, tutoria entre iguals,
projectes d’educació emocional, tutoria...
MESURES I SUPORTS ADICIONALS
 ADDICIONALS
El suport escolar personalitzat (SEP)
Programa intensiu de millora (PIM)
Programes de diversificació curricular
(PDC)
Aula d’acollida
Suport lingüístic i social
El projecte de promoció escolar del poble
gitano de Catalunya
Atenció domiciliària
malalties prolongades (més
Les aules hospitalàries
Els hospitals de dia per a adolescents (HDA) Adolescents en situació de garantir la continuïtat dels processos d’E-A i evitar la desvinculació d’aquests adolescents
crisi i que els hi és suficient
Les unitats docents en els centres educatius
de justícia juvenil
Les unitats docents dels centres residencials
de la DGAIA
A qui es dirigeix Descripció
Educació primària Atendre els diversos ritmes d’aprenentatge dels alumnes i que ofereix un suport individual
o en petit grup a aquells alumnes que el necessiten.
1r i 2n ESO Les competències bàsiques de primària i la millora progressiva de les competències
establertes en l’àmbit lingüístic i matemàtic.
3r i 4t ESO Afavorir que els alumnes assoleixin els objectius i les competències clau de l’etapa,
mitjançant una organització dels continguts i matèries del currículum diferent de la que
s’estableix amb caràcter general i amb una metodologia específica i personalitzada.
Alumnat nouvingut que Té una doble finalitat:
s’incorpora al sistema - Que l’alumne se senti ben atès i valorat en els aspectes emocionals
educatiu de Catalunya - Que disposi de les eines bàsiques per iniciar en el nou context, el més aviat possible,
el seu procés d’E-A
Alumnes de procedència facilitar el treball de les àrees i el domini de la llengua.
estrangera
Alumnat gitano prevenció, la diagnosi i l’actuació precoç contra l’absentisme, i contribuir al seu èxit
escolar i a la promoció sociolaboral.
Alumnes que pateixen Es va una atenció educativa al domicili familiar. El tutor del centre és qui en fa el
seguiment.
de 30 dies)
Alumnes hospitalitzats Aquests alumnes poden rebre atenció educativa a les aules hospitalàries dels hospitals
generals amb llits de pediatria, on se’ls ofereixen activitats específiques adaptades a l’estat
clínic i al temps d’estada.
del sistema educatiu.
el règim ambulatori
Joves de 14 a 18 anys garantir l’atenció educativa d’aquests menors que no poden assistir als centres docents.
Infants i adolescents en millorar la integració escolar i facilitar la posterior inserció laboral d’aquests menors.
situació d’alt risc social o
desemparats
MESURES I SUPORTS INTENSIUS
 INTENSIVES A qui es dirigeix
Suports intensiu per a Alumnes amb discapacitat
l’escolarització inclusiva intel·lectual i/o trastorn del
(SIEI) desenvolupament
Unitats d’audició i llenguatge Alumnes amb discapacitat auditiva
(UAL) severa
Unitats d’escolarització Alumnes amb inadaptació al medi
compartida (UEC) escolar i risc d’exclusió social
Aules integrals de suport (AIS) Alumnes de primària i ESO amb
NEE derivades de trastorns
mentals o trastorns greus de
conducta
Centres d’educació especial Alumnes amb NEE de centres
proveïdors de serveis i ordinaris
recursos (CEEPSIR)
Centres d’educació especial Alumnat NEE derivades de
(CEE) limitacions severes i profundes del
funcionament intel·lectual i de la donar resposta educativa a l’alumnat que requereix mesures i suports que no es
conducta adaptativa
Descripció
Són dotacions extraordinàries de professionals que s’incorporen com a
recursos intensius
facilitar l’atenció educativa i promoure la participació en entorns escolars
d’aquests alumnes. Això implica aplicar estratègies didàctiques i
metodològiques a l’AO que resulten innovadores i suposen canvis i millores.
Es poden atendre de 5 a 10 alumnes.
Són dotacions extraordinàries que s’incorporen a la plantilla com a recursos
intensius per atendre a aquests alumnes
afavorir l’assoliment de les competències clau de l’etapa i garantir la
continuïtat de la formació,.
Proporcionen atenció integral (educativa i terapèutica), temporal i intensiva a
aquests alumnes. Depenen de CEE o centres ordinaris, però han d’estar en
espais independents i funcionar de manera autònoma.
Els centres d’educació especial poden desenvolupar programes específics de
suport a l’escolarització a aquests alumnes. N’hi ha de dos tipus:
- De col·laboració en l’atenció directa als alumnes amb NEE, en
coordinació amb el tutor i equip docent
- D’aplicació de programes d’estimulació de la comunicació i el
llenguatge, les habilitats adaptatives, l’autoregulació emocional o altres.
Proporcionen una elevada intensitat de suport educatiu, de mesures
organitzatives, metodològiques i curriculars altament personalitzades per
poden oferir als centres ordinaris.
IMPORTANT INCÍS
• Les NESE s’identifiquen i s’avaluen considerant el
funcionament de l’alumne dins el seu context educatiu,
independentment de la seva condició personal i social, amb
l’objectiu de proporcionar-li els suports necessaris per
afavorir-ne l’aprenentatge en condicions d’equitat.

• La descripció de les necessitats de suport educatiu s’ha de

basar en les àrees de fortaleses de l’alumne, les
competències prèviament adquirides i la modalitat
d’aprenentatge més eficaç (visual, auditiva, cinestèsica), els
reptes i desafiaments curriculars als quals s’enfronta i les
condicions personals o socials que interfereixen en la seva
capacitat d’aprendre.
AVALUACIÓ
PI
Document que recull les reflexions i la presa de decisions dels equips
docents —amb la col·laboració de la família— sobre la planificació de
mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i
complexes de determinats alumnes.

S’adreça a aquells alumnes per als quals es considera que les mesures
universals són insuficients per assolir les competències bàsiques de l’etapa i
els cal qualsevol de les mesures intensives. Excepcionalment, també
necessiten un pla individualitzat aquells alumnes que per assolir les
competències bàsiques requereixin mesures addicionals.
• És una eina àgil i funcional.

• Aquest PI serà aprovat per la direcció dels centres, amb el vistiplau de la CAD, on als centres
d’Educació secundària l’orientador educatiu serà un dels professionals que intervindrà.

• CAD: l’espai institucional en el que es planifiquen les mesures de centre per atendre la
diversitat de l’alumnat, es fa el seguiment d’aquestes mesures, es revisen  i es promouen canvis
per millorar els resultats, l’acollida i l’èxit de tot l’alumnat. hi participen l’equip directiu, els
docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres d’educació especial, orientador del
centre, professorat de pedagogia terapèutica, mestres de reforç, professorat de l’aula d’acollida,
professionals de la USEE), el psicopedagog de l’equip d’assessorament i orientació
psicopedagògica (EAP) i els coordinadors o representants dels diferents equips docents o
cicles, segons l’etapa educativa.  
MODEL DUA

MODEL
COMPETENCIAL
ORIENTADOR
PROGRAMACIÓ PER COMPETÈNCIES
• http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/orientacions/20180302ProgramacionsESO.p
df
 1. Activitats inicials:

 Idees prèvies
 DESCOBRIR les estructures d’acolliment a partir de les
quals es podran introduir nous coneixements.
LES  PERMETEN compartir els objectius d’aprenentatge

ACTIVITATS  PERMETEN compartir els criteris d’avaluació perquè

els alumnes se’ls representin i sàpiguen què s’espera
d’ells.
 2. DE DESENVOLUPAMENT

L’ALUMNAT obté informació “significativa” per afavorir

la construcció de nous coneixements.
LES
ACTIVITATS Activitats per qüestionar les idees prèvies, provocant el
dubte, per tal d’aconseguir un canvi conceptual o
reestructurar el coneixement, tot incorporant nous elements
o bé avançar en la complexitat de continguts ja coneguts.

Es pretén l’establiment de connexions entre els nous

coneixements que s’incorporen, si és el cas, i els ja
existents mitjançant explicacions i activitats estructurades.
 3. DE SÍNTESI
• les activitats han de permetre la transferència dels

LES coneixements apresos i la seva aplicació a la resolució de

problemes o situacions pràctiques en diferents contextos,
ACTIVITATS • Per tal de consolidar els nous aprenentatges i
reconèixer-ne la utilitat.
COMUNITAT
EDUCATIVA
ITINERARIS
ESPECIALITZATS
IFE
Ensenyaments professionals
Alumnes d’entre 16 i 20 anys (durant l’any
natural que inicien l’itinerari)
Necessitats educatives especials associades
a una discapacitat intel·lectual lleu o
moderada i que no es troben en  disposició
de seguir la formació professional
ordinària.
Auxiliar en Cura d'Animals i Espais Verds
Durada de quatre anys
Continguts professionalitzadors
Continguts relacionats amb el
desenvolupament d’habilitats personals
i socials dels alumnes
Finalitat és que els alumnes
incrementin la seva autonomia personal
i assoleixin les competències
professionals que els facilitin la
transició a la vida adulta i la inclusió
social i laboral.

Auxiliar en Vendes i Atenció al Públic

(Amposta)

Auxiliar en Manteniment d'Instal·lacions Esp

ortives
(Tortosa)
PFI
• Voluntaris 
• Duren un curs acadèmic
• joves d'entre 16 i 21 anysque han deixat l'educació secundària obligatòria i no segueixen
estudis en el sistema educatiu ni participen en cap acció formativa.
• L'objectiu dels PFI és proporcionar-los, d'una banda, la possibilitat de tornar al sistema
educatiu (a la formació professional) i, de l'altra, l'aprenentatge imprescindible per accedir al
mercat de treball.
• Els PFI s'adscriuen a diferents famílies professionals.
TREBALL EN XARXA
• EQUIPS DOCENTS
CENTRE • COMISSIÓ SOCIAL
• CAD

• CENTRES EDUCATIUS ESPECIALS PROVEÏDORS

DE SERVEIS I RECURSOS

TERRITOR • SERVEIS EDUCATIUS: EAP, CRP, ELIC

I • XARXA TERRITORIAL DE SERVEIS D’ATENCIÓ A

LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA: CDIAP, CSMIJ,
EAIA
GLOSSAR I