PRÀCTICUM II

PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS

febrer_10/juliol_10 CODI: 02081

Prova 1 d’Avaluació Continua – PAC1

PLA DE TREBALL

Alumna: Rut Barenys Cantero

Professora consultora: Mª Angeles Megías
Tutora pràcticum: Carme Rosell Bultó

1. Títol del projecte.

2. Descripció del tema del projecte.
3. Supòsits teòrics del projecte.
4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva.
5. Subjectes del projecte.
6. Bibliografia bàsica necessària.
7. Fases del pla.

1
 1. Títol del projecte.

UNITAT DE TÈCNIQUES AUGMENTATIVES DE COMUNICACIÓ (UTAC)

Formes augmentatives i alternatives de comunicació, estratègies, suports i ajuts
tècnics per a l’alumnat amb discapacitat motriu.

2. Descripció del tema del projecte.

Les i els alumnes amb dèficit motriu presenten dificultats de mobilitat, dificultats
manipulatives, dificultats de desplaçament, i molts d’ells dificultats en l’adquisició del
llenguatge i la comunicació.
La comunicació i el llenguatge són imprescindibles per poder interaccionar amb
l’entorn, poder organitzar el pensament, entendre el món que ens envolta, i poder
construir coneixement. Per aquesta raó, a l’alumnat amb aquestes dificultats serà
necessari proporcionar-li formes augmentatives i alternatives de comunicació, així com
tecnologies de suport per poder accedir al currículum, ajuts tècnics per l’accés a
l’ordinador, per poder controlar l’entorn, per poder desenvolupar el joc, així com ajudes
tècniques per al desplaçament i per a l’assoliment de l’autonomia en les seves
activitats de la vida diària.
I d’aquí sorgeix la necessitat d’assessorar als professionals docents, als altres
professionals educatius, i a les famílies que atenen a aquest tipus d’alumnat.

La UTAC és el servei referent en l’assessorament psicopedagògic de l’alumnat motriu.

La UTAC està format per UTAC – Sirius i UTAC – Educació. Tots dos són serveis
externs de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, concertats amb el
Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Departament d’Educació de la Generalitat
de Catalunya respectivament.
UTAC – Educació intervé en l’àmbit de l’educació escolar de 2-3 a 16 anys
(ensenyament obligatori) i més concretament en els subàmbits de necessitats
educatives especials i inclusió, assessorament curricular, didàctic i metodològic, treball
amb famílies i serveis educatius. UTAC – Sirius fa una intervenció socioeducativa i
comunitària en els subàmbits de persones joves i adultes amb discapacitat, i en
centres de desenvolupament infantil i atenció primerenca (CDIAP) de 0-3 anys.
La tasca psicopedagògica se situa en un equip interdisciplinar amb un mètode
d’assessorament basat en el treball cooperatiu. El tipus i naturalesa de les relacions
que s’estableix amb la resta de professionals és el treball en xarxa i el treball
cooperatiu buscant que tant els professionals com els familiars puguin ser més
autònoms en les seves pràctiques educatives.
Els professionals amb els que s’haurà de coordinar són psicopedagogs/gues d’altres
serveis educatius, mestres i professors/es, auxiliars d’educació especial, logopedes i
fisioterapeutes dels serveis educatius.
La psicopedagoga de la UTAC – Educació avalua, i fa seguiment de l’alumnat amb
discapacitat motriu escolaritzat a les escoles i als instituts; i assessora als
professionals de les escoles i dels serveis educatius d’acord amb l’objectiu final de la
UTAC, és a dir, poder donar la millor resposta educativa possible als alumnes amb
greu discapacitat de manipulació, mobilitat, i parla, per tal de col·laborar amb els
professionals de l’educació per poder donar la millor atenció a aquest tipus d’alumnat
oferint-los els sistemes augmentatius de comunicació, els sistemes d’accés a
l’ordinador, jocs adaptats, sistemes de control de l’entorn i ajuts tècnics per a la
mobilitat més adients per afavorir el seu desenvolupament i la inclusió en l’àmbit
educatiu tant formal com no formal.

El pla de treball previst consistirà en:

Conèixer a fons la web i els recursos disponibles en la mateixa. Aprofundir en
els vídeos didàctics.
Assistir a les reunions d’equip de la UTAC.

2
 Assistir a dues sessions d’ajuts tècnics on es presenten novetats en quan a
aquests.
Treballar en 3 casos de diferents nivells educatius a partir de l’observació
directa i el treball en vídeo.
• 1 cas d’atenció primerenca. Participació en dos tallers d’UTAC – Sirius
adreçats a professionals de centres de desenvolupament infantil i
atenció primerenca.
• 1 cas de primària. Seguiment i anàlisi del cas.
• 1 cas de secundària. Seguiment i anàlisi del cas.

La finalitat del treball és arribar a conèixer els ítems que cal valorar i avaluar en cada
cas (de l’alumne, del context i dels adults que hi interaccionen), saber quina és la
informació prèvia que cal recollir, conèixer quines són les millors estratègies
d’interacció amb infants amb discapacitat motriu per tal d’afavorir el desenvolupament
del llenguatge i la comunicació, conèixer diferents ajuts tècnics i quins poden ser els
més adients en cada cas.

Les fases d’intervenció psicopedagògica que es duen a terme en tots els casos són:
• Procés d’avaluació. Anàlisi de la demanda. Aspectes que interfereixen en el
procés d’ensenyament – aprenentatge. Què fa l’alumne/a? Com ho fa? Amb
quins suports? Interacció a l’aula (mestre – alumne - alumnes )
Els àmbits d’avaluació són el motriu, l’àmbit de la comunicació i del llenguatge,
l’àmbit intel·lectual i curricular, i l’àmbit psicològic i emocional.
• Procés d’orientació. Prescripció d’ajuts tècnics, assessorament, programa
d’intervenció, etc.
• Procés d’intervenció. Posada en marxa del programa d’intervenció.
• Procés de seguiment. Procés continuat on s’avalua la intervenció duta a terme
per poder adaptar-se a les noves necessitats de la persona.

El procés d’intervenció psicopedagògica en els casos que atén la UTAC inclou aquests
quatre aspectes relacionats i que són inseparables, per això el procés en sí pot ser
molt llarg en el temps, per exemple només el procés d’avaluació pot durar alguns
mesos. Donat que el temps per dur a terme el pràcticum II és de dos mesos i és
impossible veure tot el procés sencer, el plantejament del pràcticum es fa des de la
fase de seguiment, partint del moment actual de cada cas, i a partir d’aquí es farà un
estudi del cas retrospectiu en el procés educatiu de cada cas, analitzant totes les fases
de la intervenció psicopedagògica a partir de vídeos realitzats de cada fase.

3. Supòsits teòrics del projecte.

L’assessorament psicopedagògic del servei UTAC parteix d’un enfocament
constructivista; a partir del qual es considera l’aprenentatge com un procés de
construcció interna de la realitat que representa com a mínim una reorganització
d’estructures o esquemes cognitius preexistents en l’alumnat. Perquè es produeixi
aprenentatge aquest ha de ser significatiu, potencialment significatiu des d’un punt de
vista lògic, potencialment significatiu des d’un punt de vista psicològic i potencialment
favorable perquè l’alumne pugui revisar els seus esquemes de coneixement relatius
als continguts d’aprenentatge i modificar-los. I ensenyar suposa oferir ajudes el més
ajustades possible que guiïn i orientin l’aprenentatge. Per tant les propostes que es
plantegen es fan a partir de l’anàlisi del triangle interactiu (alumne – contingut -
docent).

La intervenció psicopedagògica del servei UTAC es recolza en un model funcional i

habilitador. La rehabilitació ha consistit tradicionalment en un procés de tractament
d’una duració limitada i centrat molt directament en el subjecte; en canvi l’habilitació

3
consisteix a establir els mitjans necessaris per a compensar la funció que la persona
ha perdut o que té limitada, amb l’objectiu que pugui participar en les mateixes
activitats que els altres alumnes encara que sigui d’una manera diferent; des
d’aquesta perspectiva la intervenció no només va dirigida a la persona, sinó també a
l’entorn. D’aquesta manera s’assumeix que el problema no està només en l’alumne
sinó també en el context on es troba, en els materials, els espais, els continguts, i sens
dubte en els professionals de l’educació.

Pel que fa al tema concret de la intervenció en l’àmbit de la comunicació i el llenguatge

en l’alumnat amb discapacitat motriu es parteix d’una perspectiva psicosocial del
desenvolupament. Des d’aquest marc teòric es postula que la interrelació entre els
factors biològics de l’infant, les seves activitats, les reaccions dels adults i el context
físic i social que l’envolta, determinen l’adquisició inicial de les habilitats de
comunicació i de les competències lingüístiques. Per tant, es considera crucial la
relació adult – infant en els primers anys de vida; aquesta interrelació s’ha de produir
amb certa harmonia o sincronia en els torns de diàleg que es mantenen en la diada
infant – adult. Els infants amb un desenvolupament normal produeixen, des del
moment del naixement, una sèrie d’activitats (postures, moviments, expressions
facials, vocalitzacions, ... ) que constitueixen claus o pistes clares a les què els adults
poden reaccionar. Hi ha estudis que han posat de manifest que els adults, i fins i tot,
altres infants més grans, reaccionen a les conductes típiques dels nadons donant-li
una significació comunicativa més enllà de la que realment tenen, i amb això ajuden a
l’infant a progressar en l’adquisició d’habilitats comunicatives cada vegada més
complexes. Les reaccions consistents dels adults a les activitats dels infants
constitueixen una condició d’ensenyament natural imprescindible perquè es doni el
desenvolupament de la comunicació i llenguatge, tal i com han demostrat estudis de
diferents autors, Kaye (1986); Lock (1980); Moerk (1992) o Rondal (1990) entre
d’altres.
Els infants amb discapacitat motriu es caracteritzen precisament per les seves
limitacions, més o menys greus, en la producció i el control de la postura, el to, el
moviment, l’expressió facial i la vocalització; falla la base per a la producció d’activitats
que els adults puguin interpretar i atribuir un significat comunicatiu per poder
reaccionar de manera oportuna. Això recolza la idea d’una intervenció primerenca per
tal que la família i professionals de l’educació aprenguin a interpretar pistes per a la
comunicació que ja produeixen encara que de forma diferent ja que tots els infants
sense excepció tenen desig de comunicar-se; aquesta intervenció també ha de servir
perquè aquests infants puguin realitzar accions i produir senyals comunicatives cada
vegada més llegibles per als altres, així com a aprendre a crear situacions d’interacció
amb pautes d’interacció adequades com per exemple saber esperar, fer pauses, donar
protagonisme a l’infant, saber sobreinterpretar, ...
Molts d’aquest infants amb discapacitat motriu necessitaran l’ús de sistemes
augmentatius i/o alternatius de comunicació (SAAC) per poder desenvolupar el
llenguatge tant comprensiu com expressiu. Molt sovint s’espera, de manera errònia, a
introduir un SAAC quan la intervenció en el llenguatge oral ha fracassat perquè encara
hi ha professionals i famílies que creuen que si l’infant ja té una forma alternativa
d’expressió no s’esforçarà per parlar. Però hi ha estudis sobre casos d’infants que han
començat a parlar justament desprès d’haver iniciat l’ús de signes manuals o gràfics
(Casey, 1978; Romski, Sevcik i Pate, 1988; von Tetzchenner, 1984). Si l’infant amb
vocalitzacions pobres i incomprensibles les acompanya de signes manuals o gràfics,
els altres el podran entendre i reaccionar probablement repetint i ampliant oralment el
que l’infant ha dit; d’aquesta manera es produeix la condició d’ensenyament i
aprenentatge natural de la que hem parlat abans.
I el que no podem oblidar és que el llenguatge és necessari per a la construcció de
coneixements. El llenguatge ens ajuda a organitzar el món que ens envolta, a trobar
relacions entre els objectes i esdeveniments, a comprendre successos, en definitiva a

4
estructurar el pensament. I tot això és fonamental en els processos d’ensenyament i
aprenentatge.

4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva.

Com a fisioterapeuta del Departament d’educació sempre m’he dedicat a l’atenció de
l’alumnat amb discapacitat motriu en l’àmbit educatiu formal des de la vessant de la
seva motricitat i mobilitat, tant ajudant al seu desenvolupament motriu com
assessorant sobre les ajudes tècniques, més adients en cada cas, per afavorir la
mobilitat, el desplaçament, l’autonomia i l’accés al currículum.
Per aquesta raó sempre m’he interessat per les necessitats educatives d’aquest tipus
d’alumnat, i com, molts d’ells amb discapacitats motrius greus, accedeixen al
currículum amb formes alternatives.
Molts alumnes amb discapacitat motriu tenen dificultats d’accés al currículum donades
les seves dificultats manipulatives i de mobilitat, i se’ls ha de proporcionar diferents
estratègies, suports, i ajuts tècnics per poder donar resposta a les seves necessitats
educatives. Un altre aspecte que pot estar compromès en l’alumnat amb discapacitat
motriu és la parla, la qual cosa pot afectar el desenvolupament del llenguatge i la
comunicació. El llenguatge i la comunicació són bàsics per a interaccionar amb l’entorn
i organitzar el pensament. Per això és tant important oferir a l’alumnat amb dificultats
de comunicació i llenguatge eines augmentatives i/o alternatives a la parla per afavorir
i desenvolupar la comunicació i el llenguatge, imprescindibles per a l’aprenentatge.
Però no podem oblidar que les ajudes tècniques només són un medi i no un fi en sí
mateixes, per aquesta raó és imprescindible conèixer i utilitzar estratègies d’interacció
adequades amb la finalitat de poder sobreinterpretar els gestos i les produccions
d’aquests alumnes, així com donar-li oportunitats d’expressió, de prendre iniciatives i
que els altres els puguin entendre.
El llenguatge, però sobretot la comunicació, està present en totes les activitats dels
infants i gràcies a aquesta, els infants construeixen coneixement i aprenen, per això si
el llenguatge i la parla fallen, és necessari oferir estratègies comunicatives per tal de
facilitar tant la comprensió com l’expressió.
Gràcies a la meva interacció amb alumnat amb discapacitat motriu i dificultats de
llenguatge i comunicació i el conseqüent contacte amb la UTAC he après a
interaccionar amb aquest tipus d’alumnat i m’he sentit atreta pel tema del llenguatge i
sobretot de la comunicació en les seves formes augmentatives i alternatives. He pogut
experimentar com gràcies a aquests ajuts i suports els alumnes poden aprendre, però
també he pogut veure com encara (tot i que cada vegada menys) hi ha la pràctica de
no proporcionar cap ajut augmentatiu o alternatiu fins que no es veu que el treball
tradicional del llenguatge no és suficient o no proporciona resultats; i això és així
perquè es pensa que si l’infant té una forma alternativa per expressar-se no
s’esforçarà per parlar. Però la veritat és que no hi ha cap evidència científica d’aquesta
afirmació, ans al contrari, les investigacions sobre el tema indiquen que l’ús de
sistemes augmentatius de comunicació facilita en molts casos el desenvolupament de
la parla.
Donat que la UTAC és el servei expert que s’adreça a persones amb discapacitat
motriu que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació i
tecnologies de suport per a l’accés a l’ordinador, el joc adaptat, el control de l’entorn i
la mobilitat assistida, és l’àmbit que em pot aportar aquests coneixements que
m’interessen.
He triat la UTAC com a centre de pràctiques per poder ampliar els meus coneixements
sobre l’alumnat amb discapacitat motriu, i poder així traslladar els coneixements
psicopedagògics a la pràctica real, i per, de cara a un futur, poder abordar les
necessitats educatives dels alumnes amb discapacitat motriu des de la vessant
psicopedagògica.

5
5. Subjectes del projecte.
Els agents educatius objecte de la intervenció psicopedagògica són el propi alumne
amb discapacitat motriu, els professionals de l’educació que intervenen en el cas, i la
família. La demanda sempre arriba a través de l’EAP, i a partir d’aquí s’inicia la fase
d’avaluació en un treball col·laboratiu i en xarxa entre psicopedagoga de la UTAC,
psicopedagoga de l’EAP, docents, logopedes, fisioterapeutes, vetlladores, i família.
El nivell de la pràctica educativa en el qual es desenvolupa el projecte és bàsicament
el sistema aula. Tot i que a la llarga traspassa aquest sistema i influeix en els altres.
En quant a les dimensions d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per a la
intervenció psicopedagògica que ens ocupa ens fixem en les proposades per Onrubia,
Lago i Pitarque a Monereo i Solé. (1999) El asesoramiento psicopedagógico: una
perspectiva profesional y constructivista:
1. Intencions educatives.
2. Encadenament i articulació de les activitats de les tasques.
2.1 Ajust de les activitats i tasques per als alumnes.
2.2 Control relatiu de docent i alumne sobre les tasques.
3. Desenvolupament intern de les activitats i tasques.
3.1 Contingència d’ajudes i suports.
3.2 Ús cada vegada més autònom dels continguts.
3.3 Contingència dels recursos d’introducció d’informació nova.
3.4 Contingència dels recursos de reelaboració de la informació donada.
4. Control de comprensió i resolució de malentesos i ruptures.
4.1 Seguiment i comprovació de significats compartits.
4.2 Reparació d’incomprensions, malentesos i ruptures.
5. Factors motivacionals, relacionals i afectius.

D’una manera o altre quan la UTAC intervé analitza i valora totes aquestes
dimensions. Es parteix de les intencions educatives dels docents, i es valora com
s’ajusten les activitats i continguts proposats segons les característiques i les
necessitats de l’alumnat. És molt important la valoració dels ajuts i suports que es
donen, els que són necessaris, i també com aquests es van retirant i/o canviant per
altres. Així mateix no deixa de ser important fer un seguiment de com es van construint
significats compartits i com es reparen les incomprensions o les ruptures del procés
educatiu. En aquests alumnes és també fonamental tenir en compte els factors
motivacionals, relacionals i afectius, ja que l’èxit de la intervenció dependrà de que tot
el proposat i el que es realitza tingui sentit per l’alumne i vulgui fer l’esforç, per això les
propostes d’intervenció han de tenir en compte aquests aspectes si es vol tenir èxit.

6. Bibliografia bàsica necessària.

Basil, C.; Bolea, E.; Soro-Camats, E (2000) La discapacitat motriu. A C. Giné (coord.)
Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Barcelona:UOC

Basil, C.; Soro-Camats, E.; (2004). Projectes i programes en alumnes que requereixen
l’ús de sistemes augmentatius de comunicació que facilitin el seu accés al currículum.
AA Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords). La pràctica psicopedagògica en educació
formal. (pp.338-354). Barcelona: UOC

Basil, C., Soro-Camats, E., Rosell, C. (1998). Sistemas de signos y ayudas técnicas
para la comunicación y la escritura. Principios teóricos y aplicaciones. Barcelona:
Masson.

Martin, M (coord.); Basil, C. Soro-Camats, E. (1996). Discapacidad motora, interacción

y adquisición del lenguaje. Sistemas aumentativos y alternativos de comunicación.
MEC

6
Monereo, C i Solé, I. (coords.) (1999) El asesoramiento psicopedagógico: una
perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza editorial.

Von Tetzchner, S.; Martinsen, H. (1993). Introducción a la enseñanza de signos y al

uso de ayudas tècnicas para la comunicación. Madrid: Visor.

7. Fases del pla

FASE 1: Anàlisi de vídeos didàctics Data: 15.03.2010 Hores: 5 h

Objectius:
• Conèixer estratègies d’ensenyament natural de la comunicació i el llenguatge.
• Conèixer ajudes tècniques per a la comunicació, formes d’indicació, sistemes de signes
i altres senyals comunicatius, ajudes tècniques per al joc, la mobilitat i control de
l’entorn.
• Conèixer estratègies d’interacció.
Destinataris: casos dels vídeos
Activitats i Continguts
Anàlisi i discussió de:
• Les primeres etapes.
• L’ús de sistemes de signes i ajuts tècnics.
• Habilitats de conversa.
• Normalització i independència.
• Estratègies inicials per a l’ensenyament de comunicació augmentativa.
Instruments i/o tècniques
Visionat de casos en vídeo.
Anàlisi i discussió.
Registre de les estratègies de comunicació i de les ajudes tècniques vistes.
Indicadors d’avaluació
Saber reconèixer i identificar estratègies d’interacció infant – adult.
Saber reconèixer estratègies de comunicació.
Saber reconèixer diferents ajudes tècniques i per a què serveixen
FASE 2: Seguiment d’un cas de primària Data: 22.03.2010 Hores: 9 h
12.04.2010
Objectius:
• Anàlisi de les necessitats actuals de l’alumne
• Observació de l’actuació de la psicopedagoga en el procés d’assessorament.
• Detectar orientacions més adequades pel cas.
Destinatari: alumne amb greu discapacitat motriu de primària i els professionals educatius que
intervenen.

Activitats i Continguts
Recull i anàlisi de la demanda.
Observació de l’alumne.
Recull d’orientacions
Treball en xarxa escola - família
Instruments i/o tècniques
Vídeo, fulls de registre, programari, ajuts tècnics.
Indicadors d’avaluació
Saber ítems que cal tenir en compte en l’observació.
Saber recollir les orientacions donades per la psicopedagoga.
Saber detectar estratègies d’interacció.
Saber detectar necessitats de l’alumne.
Saber detectar i recollir les estratègies d’intervenció psicopedagògica en aquest context.

7
FASE 3: Anàlisi retrospectiu del cas prim. Data: 19.04.2010 Hores: 10 h
26.04.2010
Objectius:
• Analitzar les intervencions fetes i valorar els resultats.
• Valorar l’ajust entre les demandes, les necessitats i les orientacions donades
• Analitzar el procés d’avaluació
Destinataris: alumne del cas, professionals que intervenen i família
Activitats i Continguts
Visió de vídeos que han recollit el procés d’intervenció psicopedagògica.
Discussió del cas.
Anàlisi de les dimensions de la pràctica educativa.
Adequació de les orientacions, dels suports i de les ajudes tècniques.
Aspectes rellevants de l’actuació de la psicopedagoga en cada moment.
La tria de vocabulari
El treball en xarxa dut a terme.
Instruments i/o tècniques
Vídeos, Fulls de registre, plafons de comunicació
Indicadors d’avaluació
Saber detectar les fases d’avaluació, les d’orientació, les d’intervenció i seguiment.
Saber analitzar en cada intervenció quina és la demanda.
Saber detectar necessitats de l’alumne en cada fase
Saber detectar i recollir les estratègies d’intervenció psicopedagògica en aquest context.
FASE 4: Cas d’educació infantil Data: 08.04.2010 Hores: 9 h
15.04.2010
Objectius:
• Participar en dos tallers d’UTAC adreçats a professionals de CDIAP
• Detectar les mancances de comunicació d’infants amb discapacitat motriu
• Aprendre propostes d’intervenció per afavorir el desenvolupament del llenguatge i la
comunicació en infants petits amb discapacitat motriu.
Destinataris: infants amb discapacitat motriu i els professionals dels CDIAPs
Activitats i Continguts
Observació de vídeos, discussió i propostes d’intervenció.
Estratègies de comunicació amb infants petits amb discapacitat motriu.
Instruments i/o tècniques
Anàlisi de vídeos, full de registre.
Indicadors d’avaluació
Saber detectar tant mancances com potencialitat en les estratègies de comunicació en infants
en edat primerenca.
FASE 5: Seguiment cas d’ESO Data: 21.04.2010 Hores: 10 h
30.04.2010
Objectius:
• Anàlisi de les necessitats actuals de l’alumne
• Observació de l’actuació de la psicopedagoga en el procés d’assessorament.
• Detectar orientacions més adequades pel cas.
Destinatari: alumne amb greu discapacitat motriu d’ESO i els professionals educatius que
intervenen.
Activitats i Continguts
Recull i anàlisi de la demanda.
Observació de l’alumne.
Recull d’orientacions
Treball en xarxa escola - família
Instruments i/o tècniques
Visita a l’institut, vídeo, fulls de registre, programari, ajuts tècnics.
Indicadors d’avaluació
Saber ítems que cal tenir en compte en l’observació.
Saber recollir les orientacions donades per la psicopedagoga.

8
Saber detectar estratègies d’interacció.
Saber detectar necessitats de l’alumne.
Saber detectar i recollir les estratègies d’intervenció psicopedagògica en aquest context.
FASE 6: Anàlisi retrospectiu del cas ESO. Data: 03.05.2010 Hores: 9 h
10.05.2010
Objectius:
• Analitzar les intervencions fetes i valorar els resultats.
• Valorar l’ajust entre les demandes, les necessitats i les orientacions donades
• Analitzar el procés d’avaluació
Destinataris: alumne del cas, professionals que intervenen i família
Activitats i Continguts
Visió de vídeos que han recollit el procés d’intervenció psicopedagògica.
Discussió del cas.
Anàlisi de les dimensions de la pràctica educativa.
Adequació de les orientacions, dels suports i de les ajudes tècniques.
Aspectes rellevants de l’actuació de la psicopedagoga en cada moment.
La tria de vocabulari
El treball en xarxa dut a terme.
Instruments i/o tècniques
Vídeos, Fulls de registre, plafons de comunicació
Indicadors d’avaluació
Saber detectar les fases d’avaluació, les d’orientació, les d’intervenció i seguiment.
Saber analitzar en cada intervenció quina és la demanda.
Saber detectar necessitats de l’alumne en cada fase
Saber detectar i recollir les estratègies d’intervenció psicopedagògica en aquest context.
FASE 7: Reunions d’equip Data: 24.03.10 28.04.10 i 26.05.10
Hores: 9 h

Objectius:
• Participar en les reunions d’equip UTAC
• Veure el treball en xarxa dels diferents professionals
• Veure com es fan les sessions de casos
Activitats i Continguts
Treball en equip, coordinació entre els professionals, treball en xarxa.
Instruments i/o tècniques
Observació i full de registre
Indicadors d’avaluació
Saber detectar el rol de cada professional de l’equip, saber detectar la dinàmica de l’equip.
FASE 8: Sessió d’ajuts tècnics Data: 20.05.2010 i 27.05.2010
Hores: 10 h

Objectius:
• Conèixer els diferents ajuts tècnics disponibles al mercat, així com les seves funcions.
• Saber quins poden ser els ajuts tècnics més adients en funció de les característiques i
les necessitats dels usuaris
Activitats i Continguts
Estudiar els ajuts tècnics que apareixen en la pàgina web de la UTAC.
Taller informatiu i demostratiu d’ajuts tècnics.
Instruments i/o tècniques
Web de la UTAC, provar ajuts tècnics in situ.
Indicadors d’avaluació
Tenir coneixement dels ajuts disponibles segons necessitats dels alumnes.
Conèixer el funcionament i prestacions dels ajuts tècnics.