UF2:Disseny de projectes d’intervenció d’oci

i lleure educatiu
NF1: ANIMACIÓ I TEMPS DE LLEURE INFANTIL
NF2: PLANIFICACIÓ DE PROJECTES LÚDICS I SOCIOEDUCATIUS
NF3: ENTITATS I SERVEIS D’OFERTA LÚDICA
NF4: LA LUDOTECA
NF5: AVALUACIÓ EN EL CONTEXT LÚDIC

NF1: Animació i temps de lleure infantil

1.1. Concepte d’animació sociocultural
L’animació sociocultural té com a objectiu la integració social dels
membres de la comunitat i la millora de la seva qualitat de vida, i tot això
amb la intenció d’aproximar la cultura als grups més desfavorits amb
una metodologia activa i participativa.

1.2. Modalitats d’animació

● Cultural
● Educativa
● Social

1.3. Necessitats de propostes i espais

Ludoteques, parcs infantils coberts, clubs infantils.
Aquest espais tenen una funcionalitat pedagògica més o menys
explicita.
Actuacions útils: aprendre a respectar-se; interaccionar i compartir amb
els altres; a conèixer i estimar les tradicions, la comunitat, la gent, etc.

1.4. Objectius de l’animació infantil

● Establir relacions.
● Participar en les activitats del seu entorn.
● Facilitar equipaments i recursos.
● Oferir alternatives per disminuir les diferències socials i les
mateixes oportunitats.
● Participació activa i formació integral.
1.5. Modalitat d’oci (examen)
● Activitats extensives: extraescolar i espai d’oci permanents (espais
infantils, ludoteques,etc)
● Activitats intensives: casals, esplais, colònies, granja escola)
● Activitats puntuals: festa major, festa de les escoles, festes
infantils o altres celebracions privades.

NF2: Planificació de projectes lúdics i

socioeducatius
2.1. La intervenció en l’oci i el lleure
Intervenció feta dins l’àmbit no formal.
Es tracta de cobrir unes necessitats de caire social i comunitari que
l’educació formal no pot abastar.

PRINCIPIS METODOLÒGICS:
➢ Plantejament participatiu: planteja les activitats per a la
participació dels infants.
➢ Caràcter integrador i compensatori: tots els infants poden
gaudir les activitats.
➢ Proximitat: a prop del joc on es viu.
➢ Ha de fomentar tant el lleure individual com el grupal.
➢ Les activitats han de produir plaer: no obligatori, ho tria el nen.
➢ Conèixer els interessos i les necessitats de cadascú.
➢ Foment de la creativitat.
➢ Participació activa i no directiva: participació sense direcció.
➢ Horari flexible.
➢ No avaluar amb criteris purament utilitaristes: L’avaluació s’ha
de centrar més en el procés i en el grau de satisfacció que genera
l’activitat que en els resultats obtinguts.

O
2.2. Planificació d’un projecte lúdic (examen)

Elements que organitzen la nostra planificació:

1. Fase de diagnòstic:
➢ Justificació del projecte: Per què es fa?
- Estudi de les necessitats.
- Anàlisi del context.
➢ Marc de referència: S’indicarà a quin pla o programa pertany el
projecte, de quina política de planificació deriva i els programes
que s’estan portant a terme en aquesta línia d’intervenció.
➢ Destinataris: Franja d’edat. També les famílies dels infants.
➢ Ubicació i cobertura: Lloc i zona geogràfica.

2. Fase de planificació:
➢ Objectius: el que es pretén.
➢ Continguts.
➢ Metodologia: estratègies d’intervenció, com farem.
- Global
- Participativa
- Individualitzada
- Basada en el grup
- Integradora
➢ Activitats i calendari: cronograma
➢ Recursos: humans, economics, materials.
➢ Pressupost i forma de finançament.
➢ Difusió del projecte: promoció i publicitat.

3. Fase d’aplicació i execució:

Posa en marxa el projecte.
 4. Fase d’avaluació:
S'avalua el funcionament del projecte.
➢ Objectius d’avaluació d’un projecte: què pretenem avaluar?
- Nivell quantitatiu: nombre de participants, edat,
- Nivell qualitatiu: grau d’implicació dels participants, dels
professors.
➢ Moments d’avaluació:
- Avaluació inicial.
- Avaluació del procés.
- Avaluació final.

2.3. El project lúdic com a eina d’integració social

La intervenció en el lleure és un mitjà vàlid per facilitar la integració dels

nens i les nenes amb problemàtica diversa.
És un entorn immillorable per a la participació

2.3.1. Intervenció per a la integració

La pobresa, la necessitat i la marginació fan que molts nens i nenes
pateixin mancances econòmiques, educatives, culturals i socials que,
moltes vegades, provoquen problemes de comportament i de conducta
social.

2.3.2. Detecció de necessitats específiques

Diagnòstic inicial: observació es detectarà si hi ha algun signe o

conducta que faci suposar la necessitat d’una atenció especial o
personalitzada vers

Si el o la professional detecta algun problem, ha d’aportar, el més aviat

possible, els recursos i ajudes necessaris per compensar, pal·liar o
resoldre aquestes mancances.
Davant la mínima sospita d’una conducta “anòmala” durant l’activitat
lúdica, petició d’ajuda als experts.
2.3.3. Estratègies metodològiques d’intervenció
● Adaptar els objectius els elements d’organització i l’avaluació del
projecte.
● Treballar amb la resta dels companys i companyes valors i
actituds de sensibilització i col·laboració.

Nens i nenes amb problemes comportamentals o conductes

asocials. S’haurà d’instaurar l’aprenentatge d’hàbits i conductes com el
respecte, la col·laboració, la cooperació, la tolerància, autoconcepte,
autoestima i seguretat. Dinàmiques de grups i els jocs cooperatius.

Nens i nenes nouvinguts. Competència lingüística, conèixer la cultura i

costum.

Nens i nenes amb discapacitats sensorials, físiques o psíquiques.

Adaptació de materials i organització d’espais.

2.3.4. Criteris organitzatius i adaptació de recursos

➢ Adaptació d’espais: l’espai intern. s’haurà d’organitzar en funció

de les caracterìstiques individuals i grupals. l’espai extern:
l’educador infantil haurà d’assumir que aquestes infraestructures i
espais.
➢ Adaptació del temps: planificar el temps necessari per adaptar
les activitats.
➢ Adaptació dels recursos humans: es concreta la participació
d’especialistes i altres professionals de suport. En entorns no
formals els professionals són més escassos i pot donar-se el cas
que un infant no pugui ser atès o no pugui gaudir d’un recurs per
manca de professionals.
➢ Adaptació de recursos materials i ajuts tècnics: l’adaptació
dels recursos materials i ajuts tècnics (productes de suport).
L’educador/a ha de conèixer quines joguines i ajuts tècnics
s’estan oferint en el mercat i qui els ofereix, aixì com el
funcionament i la seva aplicabilitat.
2.4. Ajuts tècnics i joguines adaptades

Les joguines han de ser lo més normalitzables com sigui possible.

Joguines adaptades o dissenyades específicament per ser utilitzades
per persones amb discapacitat.

CARACTERÍSTIQUES DE JOGUINES ADAPTADES:

- Infants amb discapacitat motriu: botons o polsadors grans i
fàcils d’accionar. jocs de peces mitjana o gran i fàcils d’encaixar.
joguines amb imants, ventoses. han de tenir un regulador de
temps de resposta.
- Infants amb discapacitat sensorial: joguines que els permetin
compensar dèficits dels sentits afectats. Auditiva: efectes sonors o
els tradueixin. Visuals: estímuls tàctils.
- Infants amb discapacitat psíquica: adaptades al seu nivell
cognitiu.

On es poden trobar joguines adaptades:

- L’EAP: Centre de Recursos Pedagògiques o Equips
d’Assessorament
- CEAPAT: Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajuts
Tècnics.
- UTAC- Sírius: Unitat de Tècniques Augmentatives de
Comunicació (UTAC).

NF3: Entitats i serveis d’oferta lúdica

3.1. Sectors productius i marc legal de l’oferta lúdica
(NO EXAMEN)

Serveis públics i privats.

➢ Organismes i institucions públiques.

➢ Organismes o institucions privades.
- Sense fins lucratius: ONG, Associacions, Federacions,
Fundacions.
 - Amb fins lucratius: privades, Chiquipark…

3.2. Marc legal de l’oferta lúdica (SI EXAMEN)

Competència de cada comunitat autònoma.
3.2.3. La regulació del professional del lleure
Els tècnics i les tècniques en educació infantil, animació sociocultural o
integració social són els que s’encarreguen de moltes activitats en
l’àmbit del lleure, també hi ha la figura del voluntariat. O
A partir dels anys 90 demanem la titulació als professionals de lleure.

3.3. Els serveis lúdics: socioeducatius i d’oci i

lleure(examen)
3.3.1. Les cases de colònies
Són unes sortides a un medi diferent de l’habitual per un període de
temps determinat ( entre 12 i 14 dies) amb allotjament en un edifici.
➢ Colònies d’estiu
➢ Colònies escolars

● Entitats organitzadores de colònies

- Colònies amb grups estables: tothom ens coneixem.
- Colònies amb grups ocasionals per a les vacances: ningú és
coneix. Temps d’adaptació més llarg.

● Planificació d’unes colònies: fases de planificació

1. Primera presa de contacte: objectius i cercar possibles
cases.
2. Triar la casa de colònies més adequada.
3. Analitzar les característiques del grup i dels individus.
4. Plantejar objectius d’aprenentatge, escollir un centre
d'interès i presentar diferents propostes d’activitats.
5. Desenvolupar les activitats pensant en tots els recursos
necessaris.
6. Cronograma
7. Posada en comú.
8. Determinar el mitjà de transport i el pressupost, i distribuir
responsabilitats.
 9. Preparar la carpeta amb tots els permisos i la documentació
necessaris.
10. Enllestir els detalls.

L’equip d’educadors/es haurà de tenir preparat per a la

reunió informativa de les famílies tots els fulls necessaris per
poder formalitzar la inscripció.

● Aspectes organitzatius:
- Elecció de la casa.
- Característiques i possibilitats de la casa.
- Característiques i possibilitats de l’entorn.
- Sobre l’equip d’educadors/es
- Sobre els infants
- Sobre l’organització del temps
- Permisos i documentació: Cada sortida a d’estar aprovada
pel Consell Escolar.
● Aspectes metodològics:
Objectius:
- Aprofundir en el coneixement d’un mateix i en el dels altres.
- Aprendre a conviure
- Valorar i respectar

Metodologia:
- Proposar un centre d’interès de fil conductor.
- S’ha de fugir d’una metodologia directiva.

Selecció d’activitats:
- Tenir en compte l’època de l’any.
- Gimcana
- Joc lliure
- Jocs adaptats al centre d’interès proposat.
- Jocs de nit
- Tallers artístics o caminades curtes.
- Jocs preesportius
- Taller per confeccionar guarniments per a les taules del menjador.
- Representar titelles o marionetes.
 - Ball de gala
- Xocolatada per esmorzar i pregó
Cronograma
Intocables els horaris dels àpats i el temps de descans.

3.3.2. Granges escola

Són cases de colònies que ofereixen suficients i adequats per al treball
didàctic amb infants en tècniques agràries i ramaderes.

Activitats:
- Cura d’animals.
- Cura de l’hort.
- Productes de la granja.
- Tallers.

3.3.3. Aules de natura

Són cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i adequats
per al treball didàctic amb infants i joves en el coneixement del medi
natural i en l’educació ambiental.

3.3.4. Casals
Són un tipus de servei que ofereix activitats lúdiques i preesportives
durant el dia en els períodes de vacances. Treballen els tres àmbits: el
cognitiu, l’afectiu i el social.
Permisos i documentació
Permisos necessaris: inscripcions, documentació oportuna, pot variar en
funció de la comunitat autònoma.

3.3.5. Biblioteca
Acullen infants de 0 a 6 anys.
Característiques:
- Espai de racó d’activitats.
- Fons bibliogràfic: s’ha de fer una selecció de llibres per edats.
- Activitats: objectiu de fomentar la lectura.
-
3.3.6. Els espais familiars i de trobada
Objectius
Donar suport i acompanyar les famílies amb infants entre 0 i 3 anys. Pot
ser pública o privada.

Característiques
- Dos professionals
- Activitats participatives
- Relacions afectives entre els adults i els infants
- Joc d’experimentació
- Els infants de 12 a 36 mesos juga de forma lliure
- Xerrades i debats sobre criança

3.3.7. Les aules hospitalàries

Donar respostes a les necessitats dels nens i les nenes hospitalitzats.
Atenció escolar, activitats lúdiques i recreatives.

Objectius
● Afavorir la integració socioafectiva dels infants hospitalitzats.
● Promoure l’esbarjo lúdic.
● Desenvolupar la seva creativitat.

Es combinen aspectes de l’educació formal i no formal, noves

tecnologies.

3.3.8. Els esplais o els clubs d’oci i el lleure

Són entitats que tenen com a objectiu l’educació dels infants i els joves
en el lleure, fora de l’horari escolar, mitjançant la realització d’activitats
socioeducatives.
Compromesos amb la transformació social, la transmissió de valors com
la participació social, la igualtat, la sostenibilitat ambiental i els drets dels
infants.

Objectius
- Identitat cultural
- Suport educatiu
- Promoure la salut
- Prevenir la marginació i l’exclusió social
- Estimular la participació i el pluralisme
 - Integrar nens i nenes amb alguna discapacitat.

3.3.9. Els parcs infantils coberts

Coberts fixos
Psicomotricitat, joc simbòlic o racons per disfressar-se o per dibuixar, i
normalment estan en zones urbanes.

Parcs infantils de Nadal

Omplir el temps lliure que tenen els infants durant l ok es vacances de
Nadal. Poden ser públics o privats.

3.4. Els parcs infantils a l’aire lliure

Espais que afavoreixen el joc espontani i el desenvolupament de les
activitats psicomotores, així com els comportaments i les conductes de
tipus social.
Ha de tenir relleu, aigua i vegetació.

3.5. Serveis d’oci i temps lliure per a persones

amb necessitats específiques
Hi ha 3 tipologies de serveis que afavoreixen activitats d’oci:

Centres oberts a totes les persones

“Accepten amb discapacitat o sense.”
De vegades, la integració no és possible perquè el grau de discapacitat
lo impedeix.

Serveis amb un grup específic de nens i nenes amb discapacitat

Professionals especialitzats.

Serveis específics per a persones amb discapacitats

Centres exclusius per a persones amb discapacitat. Oferir tècnics i
suport específic.