El Joc Infantil I La Seva Metodologia PDF

Serveis socioculturals i a la comunitat
El joc infantil i la seva

metodologia
CFGS.EDI.M04/0.10
CFGS - Educaci infantil
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Aquesta collecci ha estat dissenyada i coordinada des de lInstitut Obert de Catalunya.
Coordinaci de continguts
Ma. Llusa Cortiella Arasa
Redacci de continguts
M Llusa Cortiella Arasa
Francisca Fernndez Rodrguez
Dolores Manuela Snchez Castillo
Agraments
A la llar dinfants Els Menuts de la Pineda de Gav i a la ludoteca Olzinelles del districte de Sants-Montjuc.
Primera edici: setembre 2010

Departament dEnsenyament
Material realitzat per Eureca Media, SL
Dipsit legal: B-27.230-2011
Llicenciat Creative Commons BY-NC-SA. (Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicncia 3.0 Espanya).
Podeu veure el text legal complet a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
CFGS - Educaci infantil 5 El joc infantil i la seva metodologia
Introducci
El joc s lactivitat bsica i fonamental que fan els infants de manera natural. Amb
el joc aprenen i sexpressen.
Joc i infncia sn conceptes associats, el joc est considerat un dret fonamental
dels infants, el dret a jugar.
Des daquest plantejament, els professionals de leducaci infantil han de conixer
i aplicar la metodologia del joc en les seves propostes dintervenci amb els
infants.
En el conjunt dels mduls del cicle, la metodologia del joc es pot considerar
un mdul transversal, ja que el joc impregna la vida dels infants, s la manera
natural que tenen per aprendre i desenvolupar totes les seves capacitats (motrius,
cognitives, afectives i socials). A ms a ms, el joc els proporciona plaer i alegria.
Per tant, on hi ha infants, hi ha joc.
La unitat formativa El joc i les joguines est integrada per la unitat anomenada
El joc i la joguina en el model ldic, en qu sexposen les diferents teories i els
diferents autors que han estudiat el joc i que avalen limportant paper que t en el
desenvolupament integral dels infants. Aix justifica el model ldic com a model
densenyament-aprenentatge ms adequat en leducaci infantil. Tamb saborda
el paper de les joguines com a transmissores de valors socials i la normativa que
les regula per tal de garantir la seguretat dels infants en utilitzar-les.
La unitat formativa Implementaci dactivitats doci i lleure est integrada per
dues unitats: El joc com a recurs ldic i Les activitats educatives en el lleure.
En la unitat El joc com a recurs ldic es descriuen diversos tipus de jocs,
des dels jocs ms tradicionals fins als jocs que utilitzen les noves tecnologies.
Shi treballen, entre altres aspectes, les capacitats que els jocs contribueixen a
desenvolupar en els infants, ladaptaci de jocs en funci de les caracterstiques
de linfant o lelaboraci de fitxes de jocs. El paper de leducador en el joc del
infants resultar especialment interessant. Leducador/a ha de fer una srie de
tasques abans, durant i desprs de la sessi de jocs. Daquesta manera, haur
de prepar el context en qu el joc es dur a terme, els recursos que utilitzar per
presentar els jocs duna manera que motivi els infants a participar-hi, els haur
dobservar, etc.
La unitat Les activitats educatives en el lleure se centra en la descripci i la
planificaci de diversos tipus dactivitats ldiques. La planificaci daquestes
activitats es considera des de lmbit de leducaci formal, per tamb, i ms
especialment, des de lmbit de leducaci no formal, dins les activitats doci i
lleure educatiu. Tot i que en aquestes situacions ldiques tamb poden aparixer
conflictes diversos, sn especialment adequades per anar introduint els infants
en el respecte a unes normes bsiques de conducta. Aquestes normes es poden
generalitzar a altres situacions de la vida i pretenen afavorir la integraci social
dels infants. Shi donen diferents pautes dintervenci per tal de prevenir i abordar
possibles conflictes en el desenvolupament dactivitats ldiques. La planificaci

daquestes activitats tamb inclou la manera com avaluar-les i lelaboraci dins-
truments dobservaci.
La unitat formativa Disseny de projectes dintervenci doci i lleure educatiu
est integrada per dues unitats: Loferta ldica per a la petita infncia i Els
projectes dintervenci doci i lleure educatiu.
En la unitat Loferta ldica per a la petita infncia, davant la gran varietat de
serveis datenci en el lleure per als infants i les seves famlies, es presenten
alguns dels serveis i algunes de les entitats de carcter ldic. Alhora, shi analitza
la normativa que els regula, les caracterstiques que presenten, els objectius
que tenen i els tipus dactivitats que ofereixen. Ens centrarem a estudiar ms
mpliament lorganitzaci de la ludoteca. Tamb sabordar la metodologia dels
racons com a forma dorganitzaci de lespai de joc interior i exterior.
En la unitat Els projectes dintervenci doci i lleure recreatiu es fa esment dels
conceptes doci i de temps lliure dins lmbit de lanimaci com a activitat soci-
oeducativa en la infncia. Molts del valors que promou lanimaci sociocultural
formen part dels projectes de lleure adreats als infants. Les caracterstiques de
les activitats i els projectes deducaci en el lleure que es basen en el joc, fan que
siguin un mitj molt favorable per promoure la integraci de diferents collectius
dinfants amb dificultats diverses dintegraci social. Finalment, com a element
globalitzador del mdul, sabordar lelaboraci de projectes ldics des dun punt
de vista teric i prctic.
Aquest mdul s eminentment prctic. Per tant, si b cal llegir els continguts
de les diferents unitats, que incorporen molts exemples, es recomana anar fent
les activitats web i les activitats dautoavaluaci per tal daplicar els continguts a
partir de casos prctics. En els recursos de contingut hi ha casos prctics resolts.
Si voleu ampliar els continguts, cal que reviseu la bibliografia i les pgines web
recomanades.
Resultats daprenentatge
En acabar aquest mdul, heu de ser capaos del segent:
1. Contextualitzar el model ldic en la intervenci educativa. Sha de valorar

tenint en compte les diverses teories sobre el joc, levoluci que han
experimentat, la importncia que tenen en el desenvolupament infantil i el
paper que fan com a eix metodolgic.
2. Seleccionar joguines per a activitats ldiques, relacionant les caractersti-

ques que tenen.
3. Dissenyar activitats ldiques, relacionant-les amb les teories del joc i amb
el moment evolutiu en qu es troba linfant.
4. Implementar activitats ldiques, relacionant-les amb els objectius establerts

i els recursos necessaris.
5. Avaluar activitats dintervenci ldica, justificant les tcniques i els instru-

ments dobservaci seleccionats.
6. Dissenyar projectes dintervenci ldics, relacionant-los amb el context i

lequipament o el servei en qu es desenvolupen i els principis de lanimaci
infantil.
7. Avaluar projectes dintervenci ldica, justificant les tcniques i els instru-

Continguts
El joc i les joguines
Unitat 1
El joc i la joguina en el model ldic
1. El joc infantil
2. La joguina
3. El model ldic
Implementaci dactivitats doci i lleure
Unitat 2
El joc com a recurs ldic
1. Classificaci dels tipus de jocs i la seva adaptaci
2. El joc i les noves tecnologies
3. Leducador i el joc infantil
Unitat 3
Les activitats educatives en el lleure
1. Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci
2. La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic
3. Lavaluaci de les activitats ldiques
Disseny de projectes dintervenci doci i lleure educatiu
Unitat 4
Loferta ldica per a la petita infncia
1. Entitats i serveis doferta ldica
2. La ludoteca
3. Els espais ldics
Unitat 5
Els projectes dintervenci doci i lleure educatiu
1. Lanimaci com a activitat socioeducativa en la infncia
2. Integraci social per mitj del joc
3. El projecte ldic
Loferta ldica per a la petita
infncia
Ma. Llusa Cortiella Arasa i Dolores Manuela Snchez Castillo
El joc infantil i la seva metodologia

El joc infantil i la seva metodologia Loferta ldica per a la petita infncia
ndex
Introducci 5
Resultats daprenentatge 7
1 Entitats i serveis doferta ldica 9

1.1 Sectors productius doferta ldica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2 Serveis socioeducatius en el lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.2.1 Els centres desplai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.2.2 Centre cvic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.3 La granja escola i laula de natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3 Altres serveis ldics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.1 Els centres recreatius o parcs infantils de joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.3.2 Lanimaci hospitalria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2 La ludoteca 23
2.1 Objectius i funcions de les ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
2.2 Caracterstiques de les ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
2.3 Espais de les ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
2.4 Organitzaci de les ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.4.1 Registre dusuaris de ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.4.2 Registre de les joguines de les ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
3 Els espais ldics 37

3.1 Els espais ldics a laire lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
3.1.1 Legislaci sobre parcs infantils a laire lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
3.1.2 Les rees de joc infantil en els parcs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
3.2 Lorganitzaci dels espais de joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
3.2.1 Lorganitzaci de lespai interior de joc segons ledat dels infants . . . . . . . . . . . 44
3.2.2 Lorganitzaci de lespai exterior de joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
3.3 Els racons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
3.3.1 Tipus de racons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
3.3.2 Objectius dels racons de joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
3.3.3 Classificaci dels racons de joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
3.3.4 Normes dels racons de joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.3.5 Avaluaci dels racons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
El joc infantil i la seva metodologia 5 Loferta ldica per a la petita infncia
Introducci
El joc s un instrument privilegiat perqu linfant desenvolupi les capacitats

preteses. Per tant, en la planificaci que leducador ha delaborar, sha de prendre
el concepte de joc com a punt de partida per admetre que s una tasca en qu
linfant assaja contnuament noves adquisicions i aprenentatges, que afronta duna
manera espontnia i amb ple gaudiment.
Les caracterstiques i les necessitats de les famlies actuals sn diferents de les

de les famlies de dcades anteriors, ja que els condicionants socials i laborals
han canviat de manera accelerada. Aix explica la demanda de serveis educatius
no formals que hi ha en lactualitat per part de les famlies com a alternativa per
ocupar el temps de lleure dels infants i com a complement de leducaci formal.
Hi ha una gran varietat doferta ldica adreada als infants i les seves famlies, tant
en lmbit pblic com en lmbit privat.
En aquesta unitat sexposaran diferents tipus dentitats, serveis i institucions que

ofereixen activitats ldiques, i el marc legal en qu es desenvolupen.
Es fa especial referncia a les ludoteques pel seu important paper en leducaci

infantil en lmbit del lleure socioeducatiu. En aquest sentit, les ludoteques sn un
recurs excellent que afavoreix i possibilita el joc: ofereix materials ldics, espais
segurs i condicionats per jugar amb latenci i lassessorament de professionals
qualificats en lmbit del joc i les joguines.
Com a educadors infantils, heu de saber que lespai, sia interior o exterior, s
un recurs molt important en la planificaci de les activitats ldiques, ja que les
determina i les condiciona.
Lapartat Entitats i serveis doferta ldica presenta diferents modalitats de

serveis doci i lleure per a la infncia, tipus dactivitats que organitzen, normativa
de les installacions i equipaments, etc.
Lapartat La ludoteca se centra en la normativa actual que les regula, els tipus
que hi ha i les funcions que fan. Tamb presenta els tipus dactivitats que shi
duen a terme i es donen orientacions i exemples de com organitzar un establiment
daquestes caracterstiques.
En lapartat Els espais ldics es descriuen els diferents tipus despais de joc que
hi ha i es donen pautes sobre com analitzar-los en funci de les normatives que
els regulen. Es dedica una atenci especial al treball per racons i a la manera com
organitzar racons de joc.
En aquesta unitat, es recomana completar lestudi dels apartats La ludoteca i

Els espais ldics amb els vdeos de la ludoteca Olzinelles i de la llar dinfants
Els menuts de la Pineda (Gav), que trobareu a laula. Les activitats web tamb
estan molt enfocades a treballar casos prctics a partir daquests vdeos.

En finalitzar aquesta unitat, lalumne/a:
1. Dissenya projectes dintervenci ldics, i els relaciona amb el context i

infantil.
Identifica els diferents tipus de centres que ofereixen activitats de joc

infantil.
Analitza la legislaci, caracterstiques, requisits mnims de funciona-
ment, funcions que acompleixen i personal.
Identifica les caracterstiques i prestacions del servei o equipament
ldic.
Estableix espais de joc tenint en compte: el tipus dinstituci, els
objectius previstos, les caracterstiques dels nens i les nenes, els
materials dels quals es disposa, el pressupost i el tipus dactivitat a
realitzar en ells.
Defineix els criteris de selecci de materials, les activitats a realitzar,
dorganitzaci i de recollida de materials, les tcniques davaluaci i
els elements de seguretat en els llocs (espais) de jocs.
2. Avalua projectes dintervenci ldica, i justifica les tcniques i els instru-

Selecciona els indicadors davaluaci.

1. Entitats i serveis doferta ldica
A Catalunya gaudim duna mplia xarxa dentitats deducaci en el lleure que, des
de la iniciativa de carcter social i sense afany de lucre, es dediquen a latenci
a la infncia des del vessant pedaggic i cvic, i contribueixen a la cohesi de la
societat a travs de la formaci dels infants en els valors democrtics.
Els orgens daquestes entitats els trobem els anys seixanta, en una societat tancada
on la participaci dels infants era reduda, gaireb, a les relacions dins la famlia i
lescola.
Va ser amb larribada de la democrcia que les necessitats dels infants es van
posar en relleu. Els factors que en aquells anys van contribuir a fomentar la
importncia de treballar en pro de la infncia van ser: els avenos tecnolgics,
els fluxos migratoris de la poblaci des de la resta dEspanya a Catalunya i la
incorporaci de la dona al mn laboral, aix com el nou concepte doci i vivncia
del temps lliure que anava emergent.
s en aquest context que en un primer moment apareixen: els esplais, els

agrupaments escoltes i els casals de joves. En els seus orgens, tots tres es
dedicaven a atendre uns grups socials determinats, per tamb suposaven una
alternativa al plantejament que es feia a la societat de consum de lanomenat oci.
Malgrat que la funci principal de les entitats deducaci en el lleure s

la docupar el temps lliure dels infants mitjanant activitats ldiques i
educatives, el seu objectiu principal s la integraci social dels infants i la
transmissi duns valors.
Ara b, encara que s cert que el plantejament que fan aquestes entitats del temps
doci s que durant aquest temps linfant pugui trobar un lloc on sho pugui passar
molt b amb activitats ms o menys atractives i engrescadores, tamb ho s que
darrere de cadascuna de les activitats que es duen a terme hi hagi un projecte
educatiu global que fomenti el desenvolupament psicosocial de linfant.
El projecte educatiu que es dissenya, des de cadascuna de les entitats deducaci

en el lleure, ha de donar resposta a les caracterstiques de la poblaci per a la qual
es treballa, seguint lesquema que es mostra a la figura 1.1.
Els objectius generals que es plantegen les entitats deducaci en el lleure vers els
infants sn: Els agents que cooperen
amb...
... les entitats deducaci en el
lleure sn la famlia, lescola i
Intervenir en leducaci dels infants a partir duna proposta de valors que qualsevol altra entitat de lentorn
proper, amb una vinculaci molt
permetin que els nens se socialitzin. De totes maneres, hem de tenir present estreta per part de tots.
que en tot aquest procs sn els joves mateixos els encarregats de transmetre
els valors plantejats als infants.
Prevenir lexclusi social dinfants en situaci de risc, com ara els infants
nouvinguts o els infants amb discapacitats.
Motivar el canvi social a partir de la inserci de linfant en la societat.
Donar a conixer les tradicions i la cultura catalanes.
Figura 1.1. Mtode de treball de les entitats en el lleure
Tota lactivitat que es duu a terme des de les entitats deducaci en el lleure sempre
es fa en cooperaci amb altres agents educatius per establir vincles de comunicaci
freqent i seguiment individual.
Entre la varietat doferta ldica adreada a la infncia, es far especial referncia

a la ludoteca.
1.1 Sectors productius doferta ldica
Una fundaci s un tipus

de persona jurdica, en qu
els beneficis patrimonials es Loferta ldica per a la petita infncia i les seves famlies s molt diversa i pot
destinen a obres socials. procedir tant del sector pblic com del sector privat. En tots dos casos sengloba
dins lmbit de leducaci no formal.
Associaci
s una entitat formada per un LAdministraci pblica, per mitj de la Secretaria General de la Joventut del
conjunt de socis amb una finalitat
dinters general o particular. Departament dAcci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, pot ser
Dotada de personalitat jurdica,
amb funcionament democrtic. titular dequipaments destinats a activitats ldiques, regula els requisits mnims
Els associats es comprometen a que han de complir els equipaments i els serveis destinats a activitats de lleure in-
posar en com els seus
coneixements, activitats o
recursos econmics durant un
fantil i juvenil, facilita assessorament i promou campanyes, programes i activitats
temps determinat o indefinit. deducaci en el lleure en lmbit de lAdministraci central, autonmica, local i
Nhi ha moltssimes (per
exemple, associacions de mares i tamb des dels consells comarcals.
pares dalumnes, associacions
infantils i juvenils, associacions
recreatives o culturals, etc.). Des dels organismes o les entitats privades tamb es promouen ofertes ldiques
per als infants amb finalitat lucrativa o no lucrativa.
Sense finalitat lucrativa: sn les entitats que no tenen com a finalitat

obtenir beneficis econmics amb les activitats que duen a terme. Hi
trobem les fundacions, les associacions i les federacions, que reinverteixen

lexcedent de la seva activitat en una obra social (les caixes i les grans
empreses solen crear fundacions).
Amb finalitat lucrativa: sn empreses privades amb forma jurdica molt

diversa, sia individual o collectiva (cooperatives, etc.). Les federacions sn
entitats formades per
lagrupaci de diverses
associacions.
A cada tipus dactivitat correspon un marc legal concret que la regula. Tota
entitat ha de disposar duns estatuts o dun reglament de rgim intern per regir-
se. Fan referncia a les normes de funcionament de lentitat que seran discutides
i aprovades pels seus membres i que es recolliran per escrit. Recullen les
caracterstiques i la personalitat de cada entitat (nom, domicili, finalitats, activitats
que fa, drets i obligacions dels membres, etc.)
Les entitats que promouen oferta ldica poden ser de titularitat pblica o
privada, amb finalitat lucrativa o no lucrativa. Loferta s molt variada i
poden adoptar diferents formes jurdiques, cadascuna amb el seu marc legal.
1.2 Serveis socioeducatius en el lleure
Els serveis socioeducatius en el lleure com les granges escola, els esplais, les cases
de colnies, els casals i les ludoteques creen una font dexperincies que collabora
en el desenvolupament de les capacitats de linfant de manera integral. Alhora,
contribueixen a loptimitzaci de les seves potencialitats i a la seva autonomia
personal i social. Sense oblidar la possibilitat de joc lliure que ofereixen els parcs
infantils situats en places i jardins.
Leducaci en el lleure, com a part de leducaci no formal, s una intervenci Fora de lentorn escolar, hi
educativa en el temps lliure dels infants i els joves fora de lensenyament reglat i ha institucions i serveis
doferta ldica que fan servir
de lmbit familiar. la joguina i el joc com a
contingut educatiu.
Els centres desplai, els agrupaments escoltes i els casals de joves sn les
associacions juvenils en qu es porten a terme les activitats deducaci en el lleure
associatives durant tot lany. Lactivitat, per, incrementa durant els perodes de
vacances destiu (els casals destiu) i de Nadal.
Les colnies, els campaments, les rutes i els camps de treball sn les activitats ms
destacades deducaci en el lleure en contacte amb la natura durant el perode
de vacances. La seva funci educativa s la transmissi de valors individuals i
collectius. Alhora, contribueixen a leducaci integral dels infants i els joves
i utilitzen els recursos que ofereixen les activitats prpies del temps desbarjo.
Aquestes activitats es fan en unes installacions especfiques, com les cases de
colnies, les granges escola, les aules de natura, els albergs de la joventut i els
campaments juvenils.
1.2.1 Els centres desplai
La idea de la creaci dun centre desplai va sorgir a finals dels anys seixanta com
a conseqncia del desenvolupament del treball social dalgunes parrquies. La
iniciativa es va presentar com una alternativa a les ofertes docupaci del lleure
del Govern de lEstat. Tenia un carcter altruista i docupaci voluntria dels joves
que eren monitors en el seu temps lliure. s a dir, els centres desplai van sorgir
El mot esplai significa acte
de gaudir del temps lliure,
com a resultat de levoluci social i del teixit associatiu del poble de Catalunya.
esplaiar-se.
El centre desplai s un servei socioeducatiu, sense nim de lucre, arrelat en un
determinat territori i identificat amb aquest, sia amb un barri o amb un poble
concret. Els esplais, tot i que fan una funci social i de servei pblic, no depenen
de lAdministraci pblica. Es gestionen per mitj de recursos privats, encara que
poden ser centres concertats amb lAdministraci.
Els esplais sn entitats sense nim de lucre que sadrecen als infants en el
temps lliure per tal doferir-los la possibilitat de desenvolupar diferents tipus
dactivitats en el seu entorn habitual. Promouen leducaci integral dels
infants basada en els valors de la convivncia, la companyonia, la solidaritat
i les actituds de compartir.
Els centres desplai estan lliures de programes escolars sotmesos a avaluaci

i de les obligacions i lexigncia dun rendiment respecte a uns continguts
preestablerts. Aix els permet dedicar-se ms a les actituds i als valors partint dels
mateixos interessos i projectes personals dels infants. Per aquesta idea no implica
Lesplai Tei es troba a la localitat de
Teia, al Maresme. que els educadors o monitors dun centre desplai no tinguin una responsabilitat
en leducaci dels infants, al contrari, els centres desplai han de treballar en
coresponsabilitzaci amb la famlia i lescola per oferir una base estable i coherent
daccions educatives.
Un centre desplai est molt vinculat a la zona geogrfica on estableix la seva

ubicaci. Hi treballen professionals del mn de la infncia i de ladolescncia i
tamb voluntaris dins dun horari extraescolar, els caps de setmana i en perodes de
vacances. Aquests voluntaris garanteixen que siguin entitats sense nim de lucre.
El creixement daquest recurs, per, ha comportat la necessitat de dotar-se dun
personal amb dedicaci professional en combinaci amb un equip de voluntaris
ms formats i compromesos amb la matria que es tracta.
Els professionals que intervenen sn persones formades en educaci en el lleure:

monitors i directors. Molts dells disposen tamb daltres estudis com sn els
estudis deducaci social, psicologia, pedagogia, magisteri, etc. Tamb compten
amb voluntaris.
Aquests professionals i voluntaris treballen amb la voluntat de ser un servei per

a la comunitat ms propera com les famlies, les escoles, el barri, lesglsia i
altres serveis de la zona. Contribueixen amb la seva intervenci en leducaci
dels infants i propicien un marc de convivncia amb valors com la solidaritat,
la cooperaci i el respecte entre tots i cada un dels membres de la comunitat.

La proposta de valors tics que existeix en lesplai fomenten una societat lliure i
solidria.
Als centres desplai, es realitzen moltes activitats ldiques, esportives, musicals,

artstiques, daventura, etc. relacionades amb un projecte personal o de grup,
desenvolupat en un marc associatiu i la finalitat del qual s una educaci divertida
i creativa dins del marc de leducaci no formal i des duna perspectiva integral
que atn el comproms social amb lentorn. Lobjectiu principal de
lesplai s la integraci
social dels infants.
Hi ha diferents centres desplai segons els destinataris que en fan s. Alguns
sn oberts cada dia i daltres nicament funcionen els caps de setmana. Alguns
acullen infants i adolescents des dels tres fins als disset anys, i daltres noms
atenen adolescents. Les modalitats canvien en funci de les caracterstiques del
conjunt de poblaci en el qual subiquen.
Les activitats ldiques que es duen a terme als centres desplai sn:
Activitats estables amb infants i adolescents.
Activitats i serveis per a les famlies.
Activitats i serveis per a les escoles.
Activitats i serveis per al barri i la ciutat on sn ubicats.
Un dels models dactivitats i serveis projectats pels centres desplai sn els casals
de vacances infantils i les colnies destiu. Han aparegut amb la idea de conciliar
la vida familiar amb la vida laboral de les famlies en temps de vacances o perodes En la secci Adreces
no lectius. dinters del web
daquesta unitat, trobareu
adreces relacionades amb
En la realitzaci de sortides a la natura utilitzen les installacions de les cases de el mn de lesplai.
colnies, dels albergs juvenils i dels campaments juvenils.
Cases de colnies: Sentn per casa de colnies tota installaci que

permanentment o temporalment es destini a donar allotjament a grups
dinfants o de joves participants en activitats educatives en el temps lliure,
culturals i de lleure.
Albergs de joventut: Sentn per alberg de joventut tota installaci que

permanentment o temporalment es destini a donar allotjament, com a lloc
de pas, destada o de realitzaci duna activitat, a joves, en forma individual
o collectiva, i tamb, amb determinades condicions, a famlies, adults i
grups dinfants.
Campaments juvenils: sn installacions a laire lliure dotades duns equi-

paments bsics; es destinen exclusivament a la realitzaci destades amb
El Decret 137/2003, de 10
grups dinfants i joves, organitzades per entitats o institucions degudament de juny, regula les activitats
deducaci en el lleure en
reconegudes. les quals participen menors
de 18 anys.
El Decret 140/2003, de 10 de juny, daprovaci del Reglament

dinstallacions destinades a activitats amb infants i joves. Concretament fa
referncia als campaments juvenils, les aules de natura, les granges escola,
els albergs de joventut i les cases de colnies.
Pel que fa al finanament dels centres desplai, surt de lequilibri entre les quotes
de les famlies, els convenis de les administracions pbliques i els recursos propis
de lentitat.
1.2.2 Centre cvic
Els centres cvics sn equipaments socioculturals prxims als ciutadans,

de titularitat municipal. Estan destinats a ls pblic, amb la finalitat
daconseguir la descentralitzaci administrativa de determinats serveis
municipals als barris. Tamb tenen lobjectiu de prestar serveis a persones
i entitats per impulsar activitats que tinguin per objecte el desenvolupament
social, cultural, esportiu, de lleure i promoure lassociacionisme i la
participaci ciutadana en general.
Les finalitats dels centres cvics sn les segents:
Dotar els barris dun lloc de trobada, de relaci i de participaci de la

ciutadania i, en especial, del venat de la zona.
Fomentar la participaci, la individual i la collectiva, de la ciutadania en

els assumptes de la comunitat.
Desenvolupar activitats, de manera individual o collectiva, adreades a

cobrir necessitats en els mbits de la comunicaci, la informaci, lapre-
nentatge, lesbarjo i la creaci.
Donar suport infraestructural perqu les entitats duguin a terme activi-

tats.
Oferir el servei com a seu social dentitats del barri o de la ciutat per
promoure i consolidar les associacions, les entitats i els grups cvics de tot
caire, i dotar-los duns espais adequats, prioritriament no ds exclusiu,
sin compartits.
Apropar els diferents serveis municipals que permetin una descentralit-

zaci administrativa, en serveis de proximitat a la ciutadania.
Els centres cvics han destar al servei de tots els ciutadans i han de tenir la
consideraci de bns de domini pblic. Les installacions bsiques sn el punt
datenci i informaci al ciutad, la sala dactes (polivalent o auditori o teatre), les
sales polivalents (reunions i tallers) i les especialitzades (tallers, assaig i creaci,

i exposicions).
Molts dels centres cvics subiquen en edificis de dimensions superiors que

permeten la concentraci dequipaments socials, cosa que facilita loptimitzaci
i la rendibilitat dels recursos (horaris ms amplis, economia, ms proximitat i
visibilitat dels serveis al barri, interrelaci i collaboraci entre serveis i pblics,
etc.).
1.2.3 La granja escola i laula de natura
El joc en la natura motiva una srie dexperincies i sensacions importants per al

desenvolupament integral de linfant, ja que interactua amb el medi ambient que
lenvolta. Per tant, semmarcaria dins leducaci per al medi ambient.
Entre els serveis i les organitzacions de carcter ldic dins els programes dedu- Dins la tipologia de granges
escola shi inclouen les
caci no formal per al medi ambient hi ha la granja escola i laula de natura. anomenades escoles de
camp, escoles de mar i
similars.
Tant les granges escola com les aules de natura sn dos serveis que shan de dur a
terme en cases de colnies que reuneixin unes caracterstiques especfiques segons
el servei de qu es tracti.
Les aules de natura sn cases de colnies que ofereixen equipaments

suficients i adequats per al treball didctic amb infants i joves en el
coneixement del medi natural i en leducaci ambiental.
Les granges escola sn cases de colnies que alberguen grups dinfants
durant diversos dies segons ledat que tinguin i el programa que shagi
establert prviament. Ofereixen equipaments suficients i adequats per dur
a terme un treball didctic en tcniques agrries i ramaderes.
La granja escola, duna banda, facilita la integraci social de linfant i, de laltra,

possibilita els recursos necessaris perqu desenvolupi les capacitats i les habilitats
artstiques i manuals. Tamb respon a la necessitat de contacte amb la natura que
t un infant de ciutat, ateses les limitacions de lentorn urb. A ms, permet a
linfant conixer de manera directa els animals i les plantes i les tcniques que
sutilitzen en aquest entorn, molt diferents de les que es necessiten per viure en La granja escola respon a la
necessitat de contacte amb la natura
una ciutat. Disposen de diverses zones, horts, establies per als animals, alberg per que t un infant de ciutat.
als infants i alguns tallers.
Les activitats que shi imparteixen sn les segents: la cura dels animals, els
treballs agrcoles, lorganitzaci de jocs a lespai exterior i interior, activitats als
tallers i daltres de relacionades amb els recursos de qu es disposi (piscina, muntar
a cavall, tirolina, excursions, etc.).
Els tallers poden ser de reciclatge, de teatre o delaboraci daliments amb els
productes bsics obtinguts a la granja, com ara el pa, el formatge, el iogurt, la
melmelada, etc.
El Reglament dinstallacions destinades a activitats amb infants i joves (Decret

140/2003, de 10 de juny) dicta la normativa que ha de complir una granja escola
pel que fa a la infraestructura i la seguretat sanitria.
Article 42 del Decret 1402003, de 10 de juny*
Les granges escola, sense prejudici daltres normatives que els puguin ser daplicaci,
hauran de garantir:
a) La suficient separaci entre el lloc destabulaci dels animals i el lloc de residncia de

les persones, a fi devitar les olors excessives i la proximitat dinsectes.
b) La suficient netedat i les condicions higiniques i sanitries dels animals de granja.
c) El tancament del recinte dels animals i dels estables, per tal devitar que els usuaris i les
usuries de la installaci puguin entrar-hi de manera indiscriminada.
d) En cas que la installaci disposi de sales o recintes per a la transformaci dels productes
de granja, hauran de complir la normativa vigent sobre normes dhigiene per a lelaboraci,
la distribuci i el comer de menjars preparats, sobre normes relatives a la manipulaci
daliments i sobre normes dhigiene relatives als productes alimentaris.
Les aules de natura tenen en com amb les granges escola que tamb shi
fan activitats relacionades amb la natura, normalment inserides en programes
deducaci mediambiental amb una tica compromesa amb la conservaci del
medi ambient.
Les granges escola i les aules de natura sn serveis emplaats en zones rurals que
tenen com a funci principal oferir als infants la possibilitat destar en contacte
directe amb la natura.
La metodologia de tots dos programes est basada en:
Lobservaci.
Lexperimentaci.
La manipulaci.
El joc.
Tot aix a partir de programes pedaggics previs basats en la realitzaci de

diferents tallers i activitats que estan relacionades amb el medi ambient i que es
complementen, de vegades, amb activitats esportives.
1.3 Altres serveis ldics

En la secci Annexos
del material web,
corresponent a aquesta
unitat, trobareu dos Podem trobar altres serveis doci infantil situats en espais independents, interior
articles: un sobre opcions
doci a lestiu i laltre sobre o exterior, amb una oferta prpia o b com un servei complementari dun gran
els parcs infantils.
centre comercial, un hotel, un restaurant, hospitals, etc.
Els centres recreatius o els parcs infantils de joc i les activitats danimaci
hospitalria sn exemples daquesta tipologia de serveis doci infantil.
1.3.1 Els centres recreatius o parcs infantils de joc
Segons la localitzaci dels centres recreatius o parcs infantils de joc, canvien la

finalitat i el tipus de servei:
A les grans superfcies comercials, trobem locals on tenen cura dels infants
mentre els pares realitzen les compres tranquillament.
Tamb, de vegades, als hotels hi ha un espai destinat a entretenir els infants mentre
els pares visiten algun museu, o realitzen alguna activitat a la qual no conv que
assisteixin els seus fills.
En alguna estaci de tren o en algun aeroport, hi ha la possibilitat de trobar un

espai on els infants menors de sis anys es poden entretenir amb joguines i altres
materials ldics sota la vigilncia de les pares mentre esperen laccs al mitj de
transport en qesti.
Daltres es configuren com un espai on es fa lacollida de linfant abans i

desprs de lhorari escolar per tal de conciliar la vida familiar amb la vida
laboral. Es paga una quota determinada mensualment o per hores per aquest
servei.
Hi ha centres recreatius que ofereixen la possibilitat de celebrar un aniversari, i

socupen del berenar dels convidats i de lanimaci de la festa a canvi duna quota
i un nombre de convidats prviament establert. Es tracta dempreses diniciativa
privada que proporcionen a infants i famlies una atractiva oferta doci infantil.
La innovaci daquests parcs s la seva ubicaci. En comptes destar en un jard

Exemples de parc infantil
pblic es troben en espais tancats, sovint de grans dimensions per les seves grans de joc
estructures psicomotrius, on els usuaris han de pagar per hores de servei. Shan El primer va ser en un local de la
branca de restaurants de
de respectar unes normes, com ara, no es pot menjar a les zones de joc, esperar el McDonalds i posteriorment van
ser copiats per grans centres
torn de joc, respectar a la resta dusuaris i materials de lestabliment. comercials com El Corte Ingls,
Ikea... A poc a poc, en van
sorgint de ms especfics. Els
Lobjectiu original era oferir activitats ldiques als infants en aquells llocs que els ms coneguts sn el de la branca
dels Chiqui Park i els Happy
podien resultar avorrides, i es va pensar ms en un producte comercial i atractiu a Parc.
la poblaci infantil que no pas en un recurs amb unes bases socioeducatives.
Tal com es pot veure en la figura 1.2, lestructura dun parc recreatiu es fonamenta
en la idea de crear espais de joc lliure. Hi predominen els jocs de moviment, per
aix disposen de mobiliari i recursos materials de psicomotricitat i gimnstica
(piscina de pilotes, tobogans, cordes, escales, mduls de goma espuma, etc.)
adaptats al tipus dactivitat que linfant hi desenvolupa.
Figura 1.2. Estructura dun parc recreatiu infantil
Alguns centres recreatius o parcs infantils han estat anomenats ludoteques,

per el terme s erroni ja que no implica necessriament els principis que
inspira el projecte social i educatiu duna ludoteca.
Els parcs infantils tenen la finalitat de distreure els infants mitjanant estructures
psicomotrius i no necessiten cap programaci dactivitats. En canvi, la ludoteca
t una finalitat educativa social i cultural, s a dir, pretn educar els infants en el
seu temps lliure per mitj del joc i les joguines. Ambds equipaments difereixen
en els principis i en el funcionament. El paper de les persones que sencarreguen
dels infants tamb s diferent. La missi del monitor dun parc infantil s garantir
la integritat i la seguretat dels infants i, per tant, es limita a controlar i a vigilar.
En una ludoteca, en canvi, els infants sn atesos per professionals especialitzats
en leducaci que persegueixen uns objectius educatius amb la seva intervenci.
ltimament aquest tipus de servei, a mans diniciativa privada, sest deslligant

dels altres serveis de qu formava part (grans magatzems, hotels, etc.) i est
ampliant loferta ldica mitjanant la creaci despais temtics (la selva, el vaixell
pirata, la granja, etc.) en qu es combinen les estructures psicomotrius amb espais
de joc simblic, racons de disfresses, pintura, etc. La idea s oferir entreteniment
i diversi i, a ms, certs continguts educatius, en un espai de joc lliure i segur
independentment de les condicions climatolgiques.
1) Els objectius educatius que es volen aconseguir sn els segents:
Afavorir el desenvolupament integral de linfant.
Jugar amb altres infants dedats semblants.
Desenvolupar la imaginaci i la capacitat simblica de linfant.

La piscina de pilotes s un dels
recursos materials ms utilitzats als
parcs recreatius infantils. Fomentar el respecte envers els altres.
Tenir cura dels espais i els objectes.

2) Loferta dactivitats s variada: festes infantils, activitats per a escoles, joc

lliure i alguns tallers de manera puntual. Es basen en el joc lliure i van a crrec de
monitors, encara que en molts casos ocupen aquestes places tcnics superiors en
educaci infantil, animadors socioculturals, monitors de lleure, etc. Amb funcions
bsicament de vigilncia i cura dels infants que hi juguen. Serveis comuns als parcs
infantils de joc:
3) Lespai disponible daquests centres pot variar molt duns als altres, per hi
El joc lliure dins
acostumen a haver els segents: lespai.
El servei matinal a les

escoles.
Un vestbul amb un mostrador per registrar els infants, penjadors i lavabos.
Les festes infantils i
daniversari.
Zones de joc per a diferents edats separades de la resta despais: Els parcs
El servei de bar.
infantils de joc divideixen lespai fsic en dos grans grups dedat. Duna
banda, hi ha els espais destinats als infants d1 a 4 anys i, de laltra, hi
ha els espais destinats a nens de 5 a 10 o 12 anys, tot i que hi ha centres
que poden admetre infants de fins a 14 anys. Pel que fa a la franja dedat
dels ms petits (d1 a 4 anys), aquestes rees sn comunes a tots els parcs
i consisteixen en petits mduls de psicomotricitat de diferents dimensions
i figures geomtriques o b amb formes basades en un centre dinters. A
aquesta estructura safegeix una piscina de boles de petites dimensions i
petites rampes, un tobogan i altres tipus de jocs de construcci. Lespai
dedicat a la franja dels ms grans (de 4 a 10 o 12 anys) s molt divers i depn
de la capacitat espacial del local. Consisteixen en uns circuits ldics i unes
estructures metlliques que els mantenen en qu sofereix un ampli ventall
dactivitats psicomotores. Hi ha diverses pistes distribudes en diferents
nivells. Ofereixen estructures com tobogans, rampes, circuits de laberint,
ponts penjats, lianes, torres, piscina de boles, etc., que no sn fixes. Aix,
permet que els propietaris del parc en varin o en remodelin lestructura
segons ls.
Zona per berenar. Tamb solen disposar de serveis de cafeteria i/o

restauraci perqu els adults en facin s durant lestona que volen romandre
a prop dels seus fills.
4) Els horaris sn molt amplis, de 10 a 21h, obrint dissabtes i diumenges.
Per obrir un parc infantil de joc sha de revisar la normativa de la comunitat

autnoma i de lajuntament on es vulgui installar lestabliment. Tamb caldr
aconseguir un local adequat, adequar les installacions, obtenir la llicncia mu-
nicipal dobertura, elaborar el reglament de funcionament, contractar personal i
una plissa dassegurances, sense oblidar fer publicitat de lestabliment per tal de
donar-lo a conixer.
1.3.2 Lanimaci hospitalria
Quan linfant est malalt intueix, sap, que li passa alguna cosa. Sovint, el
desconeixement de la situaci genera angoixes i temors.
Si a ms a ms daquesta situaci shi afegeix el fet que linfant es troba en un

entorn que no s lhabitual i que disposa duns espais de temps en qu no sap
qu fer o no pot fer res amb els recursos que t, la seva estada hospitalria pot
esdevenir desagradable i avorrida. Linfant pot generar angoixes noves que
safegiran a les que comporta veures malalt, el desconeixement de la malaltia
Una de les prioritats...
i del desenvolupament, i de la situaci en qu es troba.
... a laula hospitalria s que
linfant accepti la malaltia. Per Els professionals especialitzats (metges, psiclegs, infermers, mestres, pedagogs
aconseguir-ho, es prioritzen les
activitats de carcter ms ldic. i assistents socials) proposen tres lnies dactuaci complementries:
Ldica (mitjanant les biblioteques per a pacients i els projectes que

conjuguen oci i tecnologia).
Educativa (mitjanant les aules hospitalries i el contacte amb lescola

dorigen grcies a les tecnologies de la informaci i la comunicaci).
El model metodolgic
utilitzat...
... a totes les aules hospitalries
Informativa (a partir de la qual els malalts exerceixen el dret a la informaci
que hi ha a Catalunya s sobre la prpia malaltia i el tractament que sha de seguir, tal com recomanen
prioritriament el model ldic a
partir de lensenyament els organismes internacionals reconeguts).
individualitzat.
Activitats complementries
a laula
La utilitzaci de les TIC constitueix un recurs molt valus per integrar
Tallers. aquestes tres lnies dactuaci proposades des dun plantejament ldic. T
Sortides: per tal de lobjectiu de minimitzar al mxim els efectes negatius de la malaltia i
donar a conixer
algunes dependncies afavorir, en aquests infants, un desenvolupament integral adequat.
de lhospital, com la
sala dinfermeria, la
cuina, la sala de
nounats, etc.
La salut dels infants s un eix transversal a tenir en compte en qualsevol actuaci
que fem amb ells. En el ventall de serveis ldics datenci a la infncia cal esmen-
Actuacions: per part de
voluntaris o de lequip tar les actuacions educatives que es duen a terme amb els infants hospitalitzats
danimaci
sociocultural. o que pateixen llargues malalties que els permeten assistir als centres educatius
Celebracions de festes formals i no formals.
tradicionals catalanes,
com la castanyada, el
Nadal, el carnestoltes o Hi ha fonamentalment tres tipus de serveis:
Sant Jordi.
Celebracions personals
dels nens i les nenes, Laula hospitalria.
com els seus
aniversaris.
El servei danimaci hospitalria.
Activitats amb les
noves tecnologies de la
comunicaci: Els programes datenci domiciliria.
navegaci per Internet,
xats amb altres aules
hospitalries o amb
lescola dorigen per
mantenir el contacte
amb els seus companys Lanimaci hospitalria s un servei que incideix directament en locupaci
i companyes.
que els infants menors de 16 anys hospitalitzats i els familiars que en tenen
cura durant la seva estada hospitalria fan del temps doci o el temps lliure.
Programa datenci
domiciliria
Quan per motius de malaltia els Per tal devitar a linfant un estat de mal humor, pors i temors innecessaris, als
infants no poden assistir a
lescola ordinria i tampoc no hospitals hi ha persones que sencarreguen de fer que la seva estada i la dels
poden utilitzar el servei de laula seus familiars sigui al ms agradable possible. Es tracta dels animadors o les
hospitalria, els queda el recurs
del Programa datenci
domiciliria que ofereix el
animadores infantils que treballen al centre hospitalari a partir dun projecte
Departament dEducaci. danimaci sociocultural.
El servei danimaci infantil sencarrega de coordinar un conjunt de

prctiques socials que pretenen estimular la iniciativa i la participaci dels
infants i dels seus familiars en la vida de lhospital.
Contingut del programa danimaci
s possible que hi hagi un servei exclusiu danimaci infantil o que aquest servei
estigui incls dins el programa danimaci general de qu disposa lhospital on es
troba emplaat.
En el primer cas, el servei danimaci depn del servei de pediatria, ja sigui

directament o mitjanant laula hospitalria. En el segon cas, el servei danimaci
depn de ladministraci de lhospital i s obligatori fixar vincles de coordinaci
amb el servei peditric (directament o per mitj de laula hospitalria).
Activitats dintre del programa danimaci
Les activitats que es desenvolupen des del servei danimaci hospitalria coinci-
deixen freqentment amb activitats programades des de laula hospitalria. Aix
fa que hi hagi un contacte molt estret i una coordinaci acurada entre lanimador/a
infantil i el mestre/a de laula hospitalria. Aix mateix, les activitats que es duen a
terme pel servei danimaci infantil poden partir dun espai compartit amb laula
hospitalria com s el cas de moltes de les activitats que seguidament es descriuen
a la figura 1.3.
Figura 1.3. Classificaci de les activitats que es desenvolupen des del servei
danimaci infantil
La biblioteca infantil: ja que des del servei danimaci es realitza un servei

de prstec de llibres per tal que els infants sels emportin a les habitacions
ja sigui com a complement a les seves activitats curriculars o com una

activitat independent. Aquest s un servei que acostuma a trobar-se dins
laula hospitalria o es comparteix amb aquesta.
La ludoteca: alguns hospitals disposen dun espai habilitat amb diferents

jocs, fora de laula hospitalria, on els nens poden accedir lliurement a
qualsevol hora del dia acompanyats dun familiar, o en hores concertades
amb la supervisi de lanimador o animadora infantil. Per tamb en alguns
hospitals hi ha la possibilitat que des de la ludoteca es faci un servei de
prstec de jocs i joguines a crrec del servei danimaci.
Les activitats de plstica: tallers de materials de reciclatge, paper, fang,

pintura, plastilina, o altres materials de caracterstiques similars que po-
den estar guiades per leducador o educadora de laula hospitalria o
lanimador o animadora infantil segons lobjectiu que es pretengui amb
aquella activitat. En ocasions aquests treballs es fan servir per decorar les
dependncies hospitalries. En alguns casos sutilitza material propi de
lhospital com xeringues -sense agulla-, cot fluix o venes per tal que el
nen shi familiaritzi.
La videoteca: es projecten pellcules en una sala habilitada per a aquesta

funci o be a travs dun canal intern de lhospital perqu els infants enllitats
puguin tenir-hi accs. Tamb en alguns hospitals hi ha un servei de prstec
de videojocs a crrec del servei danimaci infantil.
Fonoteca: espai com per audicions i activitats dexpressi musical. Tamb

es fan prstecs dequips individuals de msica, CDs.
Organitzaci de festes: es planifiquen nombroses activitats puntuals amb

Aula hospitalria
lobjectiu principal dentretenir els infants, com poden ser: celebracions
daniversaris dels infants, celebracions de festes tradicionals catalanes,
pallassos, titelles, marionetes, conta-contes, teatre, mags, danses o com-
peticions de jocs.
Si voleu aprofundir en
lmbit sanitari, a la secci Jocs dordinador: en el temps lliure, els infants poden accedir als ordi-
de Adreces dinters del
web de la unitat trobareu nadors installats en sales recreatives. Gaireb a tots els hospitals catalans
ms informaci sobre
diferents programes que hi ha un equipament informtic itinerant per als infants enllitats i de llarga
es duen a terme, en
diferents pasos, amb hospitalitzaci.
infants hospitalitzats a
partir de les TIC i tamb
sobre la intervenci ldica Actuacions: es conviden diferents entitats a participar en activitats de
amb infants hospitalitzats. lhospital ja sigui per fer representacions de teatre, msica o visites de
personatges rellevants per als infants (actors, esportistes, etc.).
Decoraci dunitats o llocs de lhospital: on els infants sn els usuaris.
Els infants hospitalitzats sofreixen, no noms la malaltia, sin tamb

alteracions emocionals i socials les quals shan de tenir en consideraci en
la planificaci i execuci de les intervencions ldiques i educatives.
2. La ludoteca
El joc s una experincia vital de la persona carregada de comunicaci i interacci

amb els altres, amb els objectes i amb lespai. El joc es converteix en una
activitat fonamental per al desenvolupament de la persona. Per perqu aix sigui
possible s necessari assegurar unes determinades condicions: espais adequats,
materials ldics i joguines, temps suficient i companyia amb qui compartir el joc
i la diversi.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha elaborat el Decret 94/2009, de 9

de juny pel qual es regulen les ludoteques, determinant el seu rgim jurdic, els
requisits que han de complir i el seu procediment dacreditaci.
El Decret 94/2009, de 9 de juny defineix les ludoteques com a

centres, equipaments o espais delimitats que tenen una finalitat ldica,
socioeducativa, cvica, cultural i inclusiva, i que porten a terme un projecte
socioeducatiu. El seu objectiu principal s garantir el dret de linfant
i del jove menor dedat al joc i, daquesta manera, es collabora al
desenvolupament integral de la persona. Per aquest motiu, les ludoteques
estan dotades dun fons organitzat de jocs, joguines i daltres elements ldics.
Trobareu el Decret
94/2009, de 9 de juny que
Els usuaris de les ludoteques podran ser infants i joves dedats entre 0 a 18 anys. regula les ludoteques a la
secci Annexos web de
Els menors de quatre anys hauran destar acompanyats durant tota lestada a la la unitat.
ludoteca per la persona legalment responsable del menor o una altra que aquesta
hagi autoritzat. En cap cas, els professionals del centre es poden autoritzar com
a acompanyants del menor. Per als infants i joves de 4 a 16 anys, la persona
legalment responsable ha de signar un document, que sactualitzar anualment,
autoritzant lestada a la ludoteca i acceptant les condicions del centre.
Pel que fa al personal, lequip de professionals del centre ha destar format per
un mnim de dues persones inclosa una persona coordinadora, amb una titulaci
mnima deducaci superior en pedagogia, psicopedagogia, magisteri o educaci
social, que ser qui dirigir lequip de professionals que treballa a la ludoteca.
Els altres membres de lequip de direcci han de tenir com a mnim un ttol de grau
mitj de lmbit dels serveis socioculturals a la comunitat o el diploma de monitor
dactivitats de lleure infantil i juvenil. En aquest darrer cas, aquests professionals
shan de trobar sota la direcci dun altre membre del personal de gesti.
Un professional per cada grup de joc situat en un espai diferenciat podr fer-se
crrec com a mxim de 12 infants de 0 a 3 anys; de 12 infants de 4 a 6 anys o de
15 infants majors de 6 anys.
2.1 Objectius i funcions de les ludoteques
La ludoteca ha de respondre a les necessitats de la comunitat en la qual est

immersa. Els seus objectius i funcions principals es concreten en larticle 6 del
Decret 94/2009, de 9 de juny pel qual es regulen les ludoteques.
Article 6. Objectiu i funcions
Les ludoteques hauran dexercir les funcions segents:
Promoure el dret de linfant i de la seva famlies a gaudir del joc.
Elaborar i desenvolupar un projecte educatiu que fomenti el desenvolupament integral de la

persona a partir duna activitat ldica i creativa.
Oferir el marc i els recursos ldics adequats als ciutadans perqu puguin desenvolupar
activitats ldiques i desbarjo, i afavorir actituds solidries i de tolerncia.
Estimular lafecci a les activitats ldiques com a eina dintegraci social i de comunicaci
intergeneracional.
Fomentar i desenvolupar la relaci social sense cap tipus de discriminaci per sexe, cultura,
tnia o religi i afavorir una lliure relaci.
Efectuar actuacions dinamitzadores dels diferents grup dusuaris.
Facilitar, en la mesura que sigui possible, els recursos ldics adequats als usuaris amb
disminucions fsiques, psquiques i sensorials.
Informar i assessorar sobre els usos de la joguina i els jocs.
1) Objectius de les ludoteques. Independentment del tipus de ludoteca de qu es

tracti, aquests establiments, per tal de respondre a la seva funci socioeducativa,
es plantegen els objectius generals segents:
Educar en el temps de lleure. A les ludoteques sofereixen diferents

jocs, joguines i activitats que motiven lautogesti del temps doci. Ajuden
a distribuir el lleure, a aprendre a seleccionar les activitats que es volen
desenvolupar en un futur tenint en compte les preferncies i les capacitats
de cadasc i a adquirir normes i hbits socials per desenvolupar dins del seu
entorn ms proper.
Afavorir el desenvolupament integral de linfant. La selecci de jogui-

nes, lorientaci dels jocs i les activitats que shi fan sempre tenen lloc en
funci del moment evolutiu dels infants -sadapten a les caracterstiques per-
sonals de cadasc i respecten la combinaci dels seus nivells de creixement
i maduraci- i en relaci amb les necessitats individuals i collectives.
Fomentar una visi diferent de lactivitat ldica i de la joguina en

tots els sectors de la poblaci. Shi ofereixen recursos, materials i
assessorament a famlies, educadors i altres entitats o professionals dedicats
al mn infantil amb la finalitat de difondre la importncia del joc per al
desenvolupament integral de la infncia.
Afavorir la comunicaci de linfant amb els adults. Les ludoteques

sencarreguen de proposar activitats ldiques conjuntes per a pares, fills i
altres membres de la famlia com, per exemple, els germans i els avis.
Orientar les famlies en el mn del joc i de la joguina. s important que

sassessori els pares en relaci amb la selecci i ladquisici de joguines
per als fills segons el moment evolutiu, les necessitats, les capacitats i
les preferncies de linfant. Tamb sels ha dassessorar pel que fa a la
qualitat i la seguretat dels materials utilitzats en la confecci i lelaboraci
de les joguines. Per aconseguir aquest objectiu, cal dur a terme projectes
dinvestigaci sobre ls de les joguines i la influncia que tenen en el
desenvolupament infantil.
2) Funcions de les ludoteques. Les funcions de les ludoteques sn les segents:
Funci recreativa: la ludoteca s un espai de joc, i com a tal, ha doferir

diversi, ser atractiva i fer gaudir als seus usuaris.
Funci educativa: la ludoteca ha daprofitar que el joc s una potent eina

daprenentatge per educar els infants duna manera global en les diferents
rees dintervenci: els sentits, el moviment, la intelligncia, la capacitat
comunicativa, les capacitats relacionals...
Funci socioeconmica: la ludoteca garanteix la igualtat doportunitats per

accedir als jocs i joguines, en posar mitjans i materials a labast de tothom.
Funci comunitria i dintegraci social: tots els membres i grups de la

comunitat es poden beneficiar daquest servei, que es pot utilitzar com a lloc
de trobada, til per crear xarxa social.
Funci dinvestigaci: en les ludoteques, els jocs i les joguines es posen

a prova. Lequip responsable, a travs de lobservaci, es pot adonar de la
qualitat de les joguines i de ls que sen fa per tal dinformar a institucions
i a industrials... A ms, la ludoteca s idnia per experimentar jocs nous i,
alhora, per recuperar els antics o tradicionals.
2.2 Caracterstiques de les ludoteques
La ludoteca, com a modalitat educativa no formal i per tal de donar un millor servei
en funci de les caracterstiques i necessitats del seus usuaris, ofereix diferents
horaris i tipus dactivitats, malgrat que hi hagi algunes activitats doferta obligada
que fan que es diferencin de la resta de serveis a la petita infncia.
El Decret 94/2009 se centra a regular les ludoteques fixes, per dedica el captol
IV a regular les ludoteques temporals.
A continuaci sexplicaran alguns dels trets que caracteritzen les ludoteques.
1) Tipus de ludoteques. Les ludoteques poden ser de dos tipus:

Les ludoteques fixes sn les que exerceixen les seves activitats de manera
continuada i en el mateix espai fsic.
Les ludoteques temporals sn les que desenvolupen les seves activitats en

espais fsics variables i durant no ms de dos mesos. Aquesta tipologia
comprn una dotaci tant de material com de professionals que amb un
projecte socioeducatiu adequat estableixin les activitats ldiques que pensen
dur a terme. Dins daquesta tipologia sinclou la Ludombil de la Secretaria
dAcci Ciutadana, que est fent un recorregut per les comarques catalanes.
2) Activitats de les ludoteques. Entre les activitats que fa una ludoteca hi ha les
segents:
Prstec de joguines a lexterior.
Prstec de joguines a la sala o sales de joc.
Desenvolupament dactivitats danimaci sociocultural.
Realitzaci dexposicions, xerrades, colloquis, conferncies i seminaris

amb pares i educadors amb la idea de divulgar informaci i documentaci
relacionada amb el mn del joc infantil.
Processos de recerca pedaggica, psicolgica, sociolgica i estadstica

entorn de la creaci, la divulgaci i ls de les joguines.
La metodologia que sutilitza a la ludoteca es basa en la llibertat. Tot (espai,

temps, activitats) est pensat per afavorir el joc. En cap cas, res no simposa.
El ludotecari, doncs, posar els mitjans que hi hagi a labast dels infants per
tal que aquests puguin actuar de manera autnoma.
3) Horaris de les ludoteques. Els horaris de les ludoteques poden variar segons
les activitats programades i els usuaris als quals estan destinades. Els dies
laborables dins lhorari acadmic es mantenen obertes a diferents grups escolars
entre dues i tres hores. Desprs de lhorari escolar estan obertes entre una i
quatre hores combinant-les amb els dissabtes al mat. Els caps de setmana i els
dies festius romandran obertes depenent de loferta de les activitats collectives
i familiars que estiguin programades. Finalment, en perodes de vacances,
lobertura de les ludoteques est supeditada a la resta dactivitats que es facin a la
zona o al barri on subiquen.
2.3 Espais de les ludoteques
Lespai en una ludoteca s tan important com les joguines. La seva funci no
solament s guardar i acumular material ldic, sin estimular els infants i les seves
famlies a jugar. Per aix ha doferir uns materials i unes joguines que shagin
classificat prviament i ha de fer propostes de jocs i activitats que serveixin per

entretenir-se i per al creixement personal.
Organitzar i adequar els espais de la ludoteca s fonamental perqu el joc sigui

enriquidor. Sha de parar atenci tant a lespai interior com a lexterior per
distribuir-lo, ordenar-lo i ambientar-lo de manera que propici interaccions i
experincies profitoses i plaents.
1) Lespai interior. A partir de lentrada en vigor del Decret 94/09, les ludoteques
han de complir uns requisits pel que fa als espais i les installacions.
Article 7. Requisits despais i installacions
1. Les ludoteques han docupar la totalitat dun edifici o una part de ledifici; en aquest segon
cas les dependncies, que hauran destar comunicades entre elles mitjanant espais comuns
propis, hauran de constituir una unitat independent.
2. Sadmetran activitats en un primer soterrani si gaudeix duna illuminaci acceptable i

ventilaci natural, sempre que constitueixi una unitat amb el local de la planta immediatament
superior i que reuneixi les condicions de seguretat exigibles.
3. Totes les ludoteques disposaran necessriament i com a mnim dels segents espais i
installacions diferenciats: zona dacollida, espai/s de jocs, rea dadministraci i gesti,
magatzem i sanitaris.
4. Els centres que acceptin usuaris menors de 4 anys hauran de disposar, a ms dels espais i
les installacions que shan enumerat en lapartat anterior, duna cambra amb canviador per a
s preferent dels menors.
5. La superfcie mnima despai til per al joc de la ludoteca ha de ser de 50 metres quadrats.
Laforament mxim del centre sestablir aplicant la proporci de 2,5 metres quadrats despai
til per al joc per usuari.
En relaci amb lespai interior, cal considerar: la grandria, la ubicaci, els

equipaments i lambientaci:
a) La grandria: La superfcie despai til pel joc de la ludoteca ha de ser de 50

m2 com a mnim.
La recepci: on seria convenient collocar els arxius de jocs i dusuaris. s

lespai de rebuda dinfants i famlies, on es verificar lestat de les joguines
quan les agafen i quan les tornen.
Un magatzem: per mantenir ordenat el material ldic, per a les joguines

retirades o en reparaci i per netejar-les.
La sala o sales de joc: han de ser mplies, de manera que cada infant disposi
despai suficient per jugar i seviti lapinyament, font de conflictes entre els
infants. La necessitat despai depn del tipus de joc o joguines que es facin
servir en aquell espai.
Tallers: cal tenir un espai per a la creaci, la construcci o la reparaci de

Ludoteques de barri
joguines. s recomanable que les
ludoteques de barri estiguin
situades en plantes baixes, amb
accs directe al carrer, sense
barreres arquitectniques,
Tant el local com les installacions hauran de complir amb la normativa organitzades de manera que hi
hagi fludesa de moviments i que
vigent en matria de seguretat, higiene, sanitat, habitabilitat i accessibilitat. no provoquin molsties a tercers.
b) La ubicaci: la localitzaci de les ludoteques pot ser dall ms variat. Poden

formar part tant dun centre cvic o cultural com dun centre educatiu, o dun
esplai, o dun hospital. Aquesta varietat porta a diferents modalitats de ludoteca:
Ludoteques adjuntes a centres socials: de caire comunitari i que normal-

ment donen servei a un barri.
Ludoteques hospitalries: milloren lestada de linfant a lhospital. El fet

de poder jugar suposa un suport a la terpia i la recuperaci.
Ludoteques escolars: sn un suport a la tasca docent i un recurs per

realitzar activitats ldiques extraescolars.
Ludoteques teraputiques: adreades a infants amb necessitats educatives

especials. Necessiten personal especialitzat (s convenient la integraci
daquests infants, quan sigui possible, en les ludoteques de barri i comu-
nitries).
Ludoteques per a la investigaci: per investigar i experimentar les noves

joguines. En associaci amb la indstria de la joguina.
c) Els equipaments: cal que la ludoteca estigui ben illuminada, si s possible

amb llum natural; que les condicions de temperatura siguin adequades; el terra
sha de poder netejar b (un terra de parquet o plastificat seria ideal) i ha de tenir
una zona per a la higiene, amb lavabos adaptats. En qualsevol cas, shan de tenir
en compte els destinataris, el tipus dactivitat que shi realitzaran i lhorari.
d) Lambientaci vindr determinada per la decoraci i el mobiliari, que estaran

adaptats a les edats i necessitats dels usuaris. Alguns dels elements que shan de
tenir en compte sn els segents:
La decoraci ha de ser alegre i acollidora.
El mobiliari ha de ser fcil de netejar i funcional.
Les taules i les cadires a la mida dels infants (taules que es puguin agrupar
fcilment en funci de lactivitat).
El mobiliari ha de ser adequat per a la ludotecria i per als adults que

acompanyen els infants.
Hi ha dhaver prestatgeries i armaris.
Cal un mirall gran per a la dramatitzaci.
Hi ha dhaver disfresses.
Hi ha dhaver penjadors per als abrics o jaquetes.
Calen mampares per separar espais quan calgui.
Etc.
e) La sala de joc. La sala de joc ha de ser un espai polivalent i flexible, modificable

en funci de les necessitats i propostes de joc a cada moment. Per tant, ha de ser
un espai on sigui possible crear diferents ambients mitjanant separadors despai
i amb el mobiliari. Aquesta flexibilitat possibilitar la creaci de diferents zones
de joc en funci dels materials ldics que shi distribueixin.
Larticle 8 del Decret 9409. Espais de joc
1. Els espais de joc sn les rees del centre assignades per a la prctica de joc i activitats per
part dels usuaris.
Infants petits jugant a la ludoteca.
2. Les ludoteques hauran de disposar de zones de jocs diferenciades dacord amb el grau de
motricitat que desenvolupin els diferents tipus de jocs.
3. En cas que una ludoteca disposi de diferents rees o espais de joc, caldr mostrar de manera
visible, per mitj de colors o signes entenedors, les edats dels usuaris a qui sadrea cada
espai i laforament mxim.
4. No es permetr la installaci de serveis de bar ni mquines subministradores de begudes i

menjar dins els espais de joc.
A la ludoteca infantil, els espais respondran als interessos dels infants segons les
seves edats. Per als infants menors de 2 anys, hi ha dhaver una sala amb les
caracterstiques segents:
Amb cadires o bancs perqu els adults que els acompanyin puguin estar
asseguts si volen.
Amb prestatgeries i armaris on estigui el material apropiat per a aquestes

edats (panera dels tresors, joc heurstic, material per al joc psicomotor...).
Per als infants entre 2 i 6 anys, a la sala de joc, es poden crear diferents zones:
La zona de joc psicomotor i de moviment: amb material de psicomotricitat

com mrfegues, tricicles, crcols, mduls de goma escuma.
La zona de jocs dimitaci i de joc simblic: en aquesta zona es podrien

Joc psicomotor
anar alternant alguns racons de joc com el rac de les disfresses, el rac de
la cuina, el rac del metge o el rac del mercat. s un espai on hi ha dhaver
joguines i objectes que permetin a linfant imitar i representar el mn adult.
La zona de jocs de construcci, puzles, encaixos: sn jocs que afavoreixen

la coordinaci motriu fina i el desenvolupament cognitiu.
La zona de taller: per fer manualitats i plstica bsicament.
La zona de relaxaci: per mirar contes o pe escoltar msica i canons (amb

un volum que afavoreixi la relaxaci i la concentraci).
La zona de noves tecnologies: amb ordinador i material audiovisual adaptat

a linfant (que haur dutilitzar sota la supervisi dun adult).
No hem doblidar que els menors de 4 anys hauran danar acompanyats a la

ludoteca. Per tant, cal que hi hagi mobiliari adequat per a ladult acompanyant.
Els responsables legals dels menors dentre 4 i 16 anys hauran de signar una
autoritzaci.
2) Lespai exterior. s convenient que la ludoteca disposi duna zona a laire

lliure prxima per tal de realitzar jocs dexterior. Lespai exterior hauria de tenir
elements naturals diferenciats que suscitin diferents tipus dactivitats:
De moviment: grimpar, saltar, amagar-se, crrer.
Amb materials com la sorra i laigua incorporats en el conjunt del pati.
Amb superfcies de caracterstiques diverses: herba, pedres, pendents.

Lespai exterior, lloc de moviment
Amb equipaments com gronxadors, tobogans, etc. per jugar.
La realitat, de vegades, no saproxima a aquest ideal. Lespai dun pati normalment

no dna per a tanta varietat. Les places i parcs que de vegades hi ha a prop de la
ludoteca tampoc no sn tan complets, per tot i aix poden ser utilitzats com a
recurs, sempre que la seguretat dels infants estigui garantida.
Els jardins, els terrats i els patis on es duguin a terme activitats ldiques
hauran de disposar de totes les mesures de seguretat per tal devitar el risc
daccidents.
2.4 Organitzaci de les ludoteques
Tota ludoteca ha de disposar dun sistema de registre que faciliti les tasques
administratives i de prstec. En general, shi ha dincloure el registre de dades
relatives als usuaris i el de dades relatives a les joguines.
2.4.1 Registre dusuaris de ludoteques
Les ludoteques han de disposar duna base de dades per identificar els usuaris,
controlar el prstec i ls de les joguines de cada usuari per tal de fer-ne un
seguiment. Les dades necessries es poden organitzar en fitxers.
Fitxa dinscripci: recull les dades de linfant i una fotografia. Les

dades bsiques a recollir sn el nom i els cognoms de linfant, la data
de naixement, ladrea, el telfon, la data de la inscripci i el nmero de
registre. Tamb shi poden incloure altres dades, com ara els estudis del
pare i la mare, el correu electrnic, el nombre de germans/es, el collegi,
etc. A partir daquesta fitxa, cada usuari podr disposar dun carnet de soci
de la ludoteca.
Llibre de registre: hi han de constar les altes i les baixes dels socis de
manera correlativa.
Fitxa de prstec exterior: quan un infant semporta una o ms joguines a

casa es registra el nmero de soci, el nmero de registre de la joguina, el
nmero de peces que t, lestat en qu es troba, la data del prstec i la data
de devoluci.
Hi ha ludoteques que tamb utilitzen les fitxes segents:
Fitxa individual: serveix per fer el seguiment de cada usuari. A ms de les

dades que figuren en la fitxa dinscripci, es poden recollir dades sobre el
nivell de desenvolupament de linfant, les joguines que utilitza, la qualitat i
la varietat del joc, si juga amb altres infants, etc.
Registre dassistncia: es tracta duna taula de doble entrada (soci-dia)

per mitj de la qual es pot fer el seguiment de lassistncia de linfant a la
ludoteca al llarg dun determinat perode de temps.
Fitxa de prstec interior: cada dia es registra el nom de linfant i les

joguines que agafa dins la ludoteca.
2.4.2 Registre de les joguines de les ludoteques
A les ludoteques, com passa amb les biblioteques, ats el volum i la diversitat de
joguines que hi ha, es fa del tot necessari ordenar-les, classificar-les, portar-ne un
registre en funci de les seves caracterstiques, del seu estat i de la seva ubicaci
per facilitar-ne de forma rpida la localitzaci, el prstec, la recollida, etc.
Aix doncs, a les ludoteques, les joguines shan dordenar i classificar seguint
algun criteri (larticle 12 del Decret aix ho indica).
Article 12. Recursos ldics
1. Les joguines hauran de reunir els criteris de qualitat i seguretat establerts per la normativa
vigent.
2. Els recursos ldics i les joguines hauran de ser variats i adequats a les edats dels usuaris,
es mantindran arranjats i en bon estat de netedat i seguretat, i es prendran les mesures
necessries perqu ls sigui adequat a la finalitat.
3. Caldr tenir especial cura a evitar laccs als usuaris als jocs no adequats per a la seva edat
o condicions.
4. Cada centre elaborar un registre en qu es determinar linventari actualitzat dels jocs i les
joguines. Tamb recollir les dades descriptives principals de cada unitat de joc i lassignaci
alfanumrica o referencial corresponent.
5. Els professionals de cada centre avaluaran les qualitats pedaggiques i socioeducatives i

les particularitats de cada joc, joguina o recurs ldic abans que aquest material es posi a
disposici dels usuaris.
6. No es permetr la installaci ni lexplotaci de mquines recreatives, o en general de

mquines que shagin daccionar amb diners o altres formes de pagament equivalents.
s imprescindible registrar les joguines tenint en compte els aspectes tcnics i

pedaggics, la utilitzaci i la conservaci. Aix comporta una srie de documents:
fitxa tcnica de la joguina, fitxa pedaggica, fitxa dusuari, fitxes de prstec interior
i exterior i llibre de registres.
Figura 2.1. Model de fitxa tcnica de la joguina
La fitxa tcnica s til pel ludotecari. Shi recull informaci bsica de la

joguina. Reflecteix les dades tcniques del joc (nom, instruccions per a la
seva utilitzaci escrites o en imatges, elements que el componen, dades
del fabricant...); tamb hi ha de figurar el codi que lidentifica (estar en
funci del sistema de classificaci utilitzat). En la figura 2.1, podeu veure
un model de fitxa tcnica.
Figura 2.2. Model de fitxa pedaggica de la joguina.
La fitxa pedaggica ha de contenir la informaci segent del joc:
Descripci: caracterstiques del joc, franja dedat recomanada, si s

necessria la presncia de ladult o, al contrari, si s un joc que linfant
pot fer tot sol, o s un joc que necessita altres infants (per exemple, per
jugar al joc de loca).
Valoraci general: varietat daccions que possibilita, seguretat...
Aspectes educatius: habilitats que desenvolupa, coneixement que
posa en prctica, etc. s una fitxa que ha de ser til tant als educadors
com als pares, i ha destar redactada amb claredat i precisi (vegeu la
figura 2.2).
La fitxa dusuari serveix perqu la utilitzin els infants i els joves i ha de

contenir informaci respecte al tipus de joc i la seva collocaci. Seria una
fitxa semblant a la fitxa pedaggica, per noms amb les dades bsiques
que permetin a lusuari localitzar les joguines autnomament, saber de
quin tipus de joc es tracta (per jugar sol o acompanyat; joc de lgica, de
classificaci, de rol...), i collocar-les al seu lloc un cop acaben de jugar.
La fitxa de prstec serveix per controlar la utilitzaci i conservaci de les

joguines tant dintre com fora de la ludoteca. Per tant, t alhora un s intern,
per als infants que utilitzen les joguines dintre de la ludoteca, i un s extern,
per a qui semporta les joguines a casa.
El llibre de registres serveix per tenir constncia de les altes i baixes de les
joguines. Ha destar adequadament codificat, per facilitar la reposici.
El sistema ESAR
Trobar un sistema de classificaci de joguines que sigui exhaustiu seria complicat,

si no comptssim amb laportaci de la doctora Denise Garon (1941-2005), que
lany 1982 va proposar un sistema de classificaci de joguines conegut i reconegut

mundialment. s el sistema ESAR.
Lanlisi de les joguines a partir del sistema ESAR consisteix en la divisi en 6

facetes que sintetitzen les etapes del desenvolupament de linfant a travs de les
principals formes dactivitats ldiques i les grans dimensions del comportament,
tan des del punt de vista cognitiu, com instrumental, social, lingstic i afectiu.
El sistema ESAR de classificaci de les joguines, s molt til a les ludoteques ja

que, duna banda, serveix als usuaris per facilitar-los la localitzaci de les joguines
(perqu t en compte ledat per tamb el tipus dactivitat a realitzar) i, daltra
banda, serveix als professionals per organitzar el material ldic i posar-lo a labast
del pblic.
Aquest sistema danlisi i classificaci de les joguines a partir de les etapes del
desenvolupament del joc establertes per J. Piaget permet agrupar les joguines en
4 grans grups:
Joc dexercici (E).
Joc simblic (S).
Joc dassemblatge (A).
Joc de regles (R).
Joc dexercici: consisteix a repetir una i altra vegada una mateixa acci pel
plaer dels resultats produts. Entre les joguines que satisfan aquest tipus de
joc trobem els sonalls, els jocs de manipulaci, les joguines que rodolen
o les que poden ser arrossegades, els globus, les pilotes, els tricicles... s
el tipus de joc que fan principalment els infants petits durant els 3 primers
anys (la qual cosa no vol dir que no continun desprs duna manera ms
Els jocs dexercici reafirmen les
capacitats motrius de linfant. sofisticada, juntament amb altres tipus de jocs que van cobrant ms pes).
Joc simblic: consisteix a imaginar situacions fictcies en les quals uns

objectes representen uns altres. Els infants juguen a interpretar rols dife-
rents: pares, mares, mestres, metges, bombers, policies... s un tipus de joc
que comena cap als 2 anys i que sestn fins als 7-8 anys, i evoluciona de
situacions simples jugar a cuinar, fins a jocs en els quals es representen
les situacions ms complexes de la vida adulta.
El joc simblic permet a linfant
interioritzar el mn en el qual es Joc dassemblatge: consisteix bsicament en els jocs de peces que cal
desenvolupa.
assemblar, apilar, encaixar... Sn jocs que impliquen coordinaci motriu,
i la capacitat de raonar (sovint cal classificar les peces, agrupar-les i unir-les
adequadament). Linfant juga des de ben petit fent encaixos, puzles, etc. I
pot continuar-ho fent durant tota la infantesa i, fins i tot, desprs, perqu la
complexitat daquestes joguines varia considerablement en funci de ledat.
Joc de regles: aquest joc es caracteritza perqu cal seguir i respectar una
srie de normes per tal dassolir lobjectiu proposat. Als quatre anys, ja es
El joc dassemblatge implica
coordinaci visomotriu i capacitat de
pot introduir aquest tipus de joc, sempre amb la presncia de ladult o dun
raonar.
infant ms gran que ajudi a entendre i respectar la norma. A mesura que

els infants creixin, aniran complicant i utilitzant ms aquest tipus de joc,
en el qual saprn a guanyar i a perdre; a respectar les normes, a raonar i a
reflexionar.
El sistema ESAR es fonamenta en la teoria cognitivista de Piaget, i es

concreta en 6 categories complementries entre elles anomenades facetes i
Els jocs de regles ajuden a seguir
que es corresponen amb activitats ldiques, conductes cognitives, habilitats normes i a raonar.
funcionals i instrumentals, conductes socials i conductes afectives.
Les 6 categories complementries anomenades facetes del sistema ESAR son les
segents:
Faceta A: activitats ldiques. Descriu levoluci de les formes fonamentals

de joc i distingeix 4 formes bsiques:
Joc dexercici.
Joc simblic.
Joc dassemblatge.
Joc de regles (de regles simples i de regles complexes).
Faceta B: conductes cognitives. Fa referncia al desenvolupament cognitiu,

a la capacitat de pensar i raonar cada vegada ms sofisticada a mesura que
creix la persona:
Conductes sensoriomotrius.
Conductes simbliques.
Conductes intutives.
Conductes operacionals concretes.
Conductes operacionals formals.
Faceta C: habilitats funcionals i instrumentals. La manera dactuar de

linfant. Les diferents maneres dactuar no sn excloents entre elles, si b
lexploraci s lacci ms simple i la creaci, la ms complexa:
Exploraci.
Imitaci.
Acci.
Creaci.
Faceta D: conductes socials. Posa de manifest les diferents possibilitats de

participaci de linfant en el joc:
Joc individual.
Joc collectiu.
Faceta E: habilitats de llenguatge. Analitza les habilitats de llenguatge de

linfant considerant el material ldic com un conjunt dobjectes significatius
en termes de comunicaci (a travs de la joguina safavoreix lexpressi oral
i, quan ledat ho permet, lexpressi escrita).
Faceta F: conductes afectives. Lanlisi de les conductes afectives conside-

ra les vivncies emocionals de linfant que juga.
Guia de joguines
AIJU edita cada any una Guia
del juguete basada en el sistema Aquestes 6 facetes es complementen entre elles i proporcionen a leducador un
de classificaci ESAR i que a
ms a ms lamplia amb altres sistema de categories que facilita lorganitzaci de les joguines a la ludoteca, ja
aspectes dinters. Aquesta guia
s gratuta i es distribueix en
que s fcil daplicar i dentendre.
comeros, escoles, ajuntaments,
revistes especialitzades i tamb
es pot trobar per Internet. Cada any, lInstitut Tecnolgic de la Joguina (AIJU), amb la collaboraci de la
indstria de la joguina, ludoteques, escoles infantils, famlies, experts en joc i
educaci, lONCE i el CEAPAT, edita una guia de joguines basada en lobservaci,
lanlisi i la valoraci del joc lliure dels infants amb un gran nombre de joguines
del mercat. Fan una anlisi psicopedaggica i dutilitzaci de les joguines a
partir de diferents parmetres: valor ldic, versatilitat, duraci o resistncia,
manejabilitat, atractiu infantil, edat recomanada, qualitat de les instruccions,
possibilitats daprenentatge i adequaci al context escolar (currculum LOE). Per
tot aix aquesta guia de joguines pot ser un referent de consulta interessant per als
professionals del lleure i leducaci i tamb per a totes les persones interessades en
el mn de les joguines a lhora de seleccionar-les. Tamb disposa dun cercador
de joguines.
3. Els espais ldics
En el moment de planificar lacci educativa sha de tenir en compte no solament

lespai de qu disposa el centre (aules, sales, pati, etc.), sin tamb laprofitament
dels espais exteriors al centre (per exemple, un parc proper a laire lliure, etc.), ja
que per als infants tots dos sn contextos susceptibles daprenentatge.
El carrer sempre ha estat un espai privilegiat per a tot un seguit de jocs en qu

el moviment i la participaci en grup sn clau. La planificaci urbana, per, no
sempre ha tingut en compte aquesta necessitat ldica i ha limitat notablement les
possibilitats dactivitat dels infants. Si pensem que el joc s una activitat vital per
a linfant, amb la qual sexpressa, es comunica i va descobrint tot el que lenvolta
mentre interactua amb el seu entorn, caldr que disposi despais pblics adequats
per jugar.
En el disseny dels espais sha de tenir en compte la participaci de grans i petits,

i la integraci de nens amb deficincies. Daquesta manera, shauran doferir
recursos i dissenys adequats a les seves capacitats i necessitats. Aix significa
que els espais shan de concebre a partir duns criteris generals dacord amb unes
normes generals per tal de garantir la seguretat dels infants que en seran els usuaris.
Leducaci en hbits de prevenci i seguretat t molta importncia en el joc a laire
lliure, sobretot dins els pobles i les ciutats.
3.1 Els espais ldics a laire lliure
La ciutat actual no est pensada per als infants. En moltes ciutats els carrers, les
places i, en general, els llocs on els infants es reunien i jugaven espontniament han
desaparegut. Igualment, el fet que els infants tinguin pocs germans i, a vegades,
pocs vens amb qui jugar fa que hi hagi poques oportunitats de conviure amb els
iguals, fora del recinte escolar; i poques oportunitats per interaccionar amb infants Per ampliar informaci
sobre les ciutats amigues
de diferents edats. consulteu la secci
Annexos del web
daquesta unitat.
Els nostres infants juguen cada vegada menys als carrers. La televisi i els jocs
virtuals shan convertit en els seus companys doci. Davant daquesta situaci,
cal que la societat reaccioni i recuperi dalguna manera uns espais que permetin
a linfant un joc propi, reinventat i pensat per a ell. Cal recuperar els barris, els
parcs, els carrers i fer una ciutat amiga dels infants.
Actualment el concepte de barris i nuclis venals de nova creaci estan concebudes

com a rees comunitries interrelacionades i protegides del trnsit perills, amb
connexions segures i fcilment visibles des dels habitatges familiars. En aquesta
zona interior els infants poden jugar a laire lliure i interactuar amb lentorn.
Viure al barri
Elionor Goldschmied recomana que els infants que estan a lescola bressol visitin el
barri (botigues, parcs i altres llocs dinters). Per fer-ho, cal organitzar adequadament
lactivitat i garantir la seguretat dels infants en tot moment. Aquestes sortides sn ocasions
privilegiades per aprendre i conixer lentorn social (ser vianant,respectar semfors, jugar
al parc...) alhora que permeten a linfant sentir-se partcip de la vida al barri.
Els educadors han de reivindicar que a la ciutat, al barri, hi hagi espais per al joc
i per a la socialitzaci, i quan nhi hagi, utilitzar-los com a recurs educatiu i, de la
mateixa manera, haurien dorientar els pares en ls daquests recursos.
A propsit dels parcs Recuperar la ciutat per als infants vol dir, duna banda, utilitzar els recursos que hi
En una de les seves vinyetes, ha, com ara parcs i places; i de laltra, crear espais verds i llocs de trobada all on
leducador Francesco Tonnuci
posa en boca duns nens la nhi hagi mancana (aix ltim s responsabilitat dels governs locals i estatals).
segent demanda: Senyor
arquitecte, en comptes de
tobogans i gronxadors, nosaltres
voldrem arbusts, aigua, pedres i
La funci principal dun parc infantil ubicat en un jard o plaa pblica s propiciar
sorra, reivindicant daquesta el joc, lactivitat ldica; per a ms, com es mostra en la figura 3.1, compleix o ha
manera la presncia delements
naturals als espais adreats a de complir altres funcions.
nens i nenes A partir de la
constataci de la soledat de la
infncia, es posen en relleu els Figura 3.1. Les funcions dun parc infantil ubicat en una plaa o jard pblic
efectes perversos de les ciutats
que ignoren lexistncia de
nombrosos ciutadans, infants,
que hi viuen. Francesco
Tonnucci. La ciudad de los
nios.
Funci socialitzadora. El parc infantil ha de facilitar el contacte entre

els infants amb daltres digual o diferents edat i tamb amb els adults.
Linfant aprn a compartir els espais, el mobiliari de joc i el joc en si mateix
amb altres infants. Lestructura dun parc infantil, malgrat el mobiliari de
carcter individual (gronxador, tobogan...), t un carcter social, ja que els
infants han de compartir jocs i espai, la qual cosa significa cedir, respectar
els torns per gaudir de les installacions, relacionar-se entre ells, etc.
Funci de psicomotricitat. Mitjanant el joc, es facilita lestimulaci de

la coordinaci i el moviment del cos.
Funci destimulaci dels sentits. Mitjanant sorrals, linfant pot anar

descobrint altres sensacions amb les mans i els peus. Tamb amb els
diferents sentits, pot descobrir sons diferents dels habituals, els colors i les
olors de les plantes de lentorn, etc.
Funci destimulaci de la imaginaci. Linfant aplicar diferents estils

de joc de tipus real o figuratiu. Els parcs potencien la capacitat dimaginaci

de linfant amb lexistncia dubicacions on els infants poden jugar a jocs
ms clssics, com a fet i amagar, sense els perills que podrien trobar en
altres entorns menys controlats.
Funci de suport a la conscincia interior. Els infants, de mica en

mica, van aprenent sobre tot all que els envolta i comencen un procs de
diferenciaci entre la figura dels adults en un principi els pares i les mares
i ells mateixos. Van entenent que sn persones independents i diferents de
la resta. El joc damagar-se es dna entre els infants com a conseqncia El mobiliari del parc pblic
que comencen a ser conscients de la diferenciaci dels altres i del propi fomenta la imaginaci
Un nen pot imaginar que va en
reconeixement personal. Els parcs infantils afavoreixen aquest tipus de joc un avi quan juga amb un
element determinat, mentre que
amb les seves diferents installacions. una altra altra nena, amb el
mateix element, imaginar que
va en vaixell.
Crear un bon espai de joc consisteix a oferir un entorn divers i flexible,amb

prou capacitat perqu tots els infants desenvolupin les seves capacitats
i aptituds socials, creatives i sensorials. A ms, s un espai de
trobada intergeneracional que facilita el contacte intercultural, amb espais
accessibles i integradors
3.1.1 Legislaci sobre parcs infantils a laire lliure
Una norma s...

En els darrers anys, diferents instncies europees han estudiat i regulat diversos ... un document que cont
especificacions tcniques
aspectes de la seguretat relativa als equipaments, les installacions i la configuraci basades en el resultat de
dels espais de joc infantil per tal devitar, en la mesura que sigui possible, els lexperincia i el
desenvolupament tecnolgic.
accidents i altres eventualitats que puguin posar en perill la integritat fsica dels Estan consensuades i han de ser
aprovades per un organisme de
infants, i garantir el dret al joc dels nens. normalitzaci reconegut.
Hi ha legislaci a escala europea, espanyola i, en alguns casos, tamb a escala

autonmica i local. A continuaci comentarem breument els principis rectors en
qu es basen les diverses normatives relatives a les rees de joc en espais pblics:
Les normes europees (EN)
Les proposen, les desenvolupen i
A escala europea tenim la Convenci de les Nacions Unides sobre els drets les elaboren experts dels
diferents estats membres, sectors
del nen. industrials o tecnolgics
implicats, reguladors, etc., dins
lestructura de normalitzaci del
Comit Europeu de
Convenci de les Nacions Unides sobre els drets del nen. Article 31. Normalitzaci (CEN). Una
vegada tramitades, sediten com
1. Els estats parts reconeixen el dret del nen al descans i a lesplai, al joc i a les activitats a normes EN.
recreatives prpies de la seva edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts.
2. Els estats parts respectaran i promouran el dret del nen a participar plenament en la
vida cultural i artstica, i propiciaran oportunitats apropiades, en condicions digualtat, de
participar en la vida cultural, artstica, recreativa i desplai.
A escala espanyola tenim la Llei 1/1998, de 20 dabril, dels drets i latenci

al menor.
Llei 11998, de 20 dabril, dels drets i latenci al menor. Article 12.2.*
Tots els menors tenen dret que el joc formi part de la seva activitat quotidiana com a
element essencial per al seu desenvolupament evolutiu i el seu procs de socialitzaci.
Les administracions pbliques, a iniciativa prpia o en collaboraci amb altres entitats
pbliques o privades, fomentaran el desenvolupament dactivitats culturals, esportives i
recreatives. Amb aquesta finalitat, es promouran les actuacions urbanstiques destinades
a ampliar o crear els equipaments i les installacions necessaris i adequats, en funci de la
poblaci infantil i juvenil que hi hagi a la zona.
Les normes UNE-EN
Sn la versi oficial en espanyol
de les normes europees, que sn Les normes UNE segents, adaptades de les normes europees, fan referncia a la
adoptades una vegada aprovades
per un rgan especfic dins seguretat en els equipaments i en les installacions de les rees de joc:
lestructura de normalitzaci
nacional de lAssociaci
Espanyola de Normalitzaci i
Acreditaci (AENOR). Es UNE-EN 1176: Equipament de les rees de joc.
revisen peridicament per tal
dactualitzar-les dacord amb els
progressos de la indstria i de la UNE-EN 1177: Revestiment de les rees absorbents dimpactes.
societat.
Aquestes normes seran daplicaci als espais de joc infantils tant si sn de

titularitat pblica com privada.
Les administracions locals, per tal de protegir els menors en el seu temps doci i
lliure, sn responsables directes que les zones i les installacions recreatives ds
pblic reuneixin unes condicions adequades de seguretat i salubritat per tal que
el joc afavoreixi el desenvolupament dels infants i potencin la socialitzaci i el
respecte pel medi ambient. En aquest sentit, shan de tenir en compte unes normes
pel que fa al disseny, la installaci i el manteniment.
3.1.2 Les rees de joc infantil en els parcs
Una manera dorganitzar els equipaments ldics dels espais exteriors s a partir
de lestabliment drees de joc en funci de ledat dels infants a qui sadrecen i
del tipus de joc que shi vol promoure, tant si s ms aviat de moviment com si s
ms aviat tranquil.
Aix, les rees de joc es poden organitzar en funci de ledat dels infants. Alhora,
cada rea pot contenir diverses zones amb varietat dequipaments ldics agrupats
segons el tipus de joc que promouen. Normalment, hi ha rtols en qu sindica la
franja dedat dels infants a qui es dirigeixen els jocs que hi ha installats (de 0 a 5
anys, de 6 a 12 anys i de ms de 12 anys).
Leducador infantil ha de promoure que els infants coneguin el seu entorn

i shi integrin. Els parcs infantils pblics sn un recurs excellent, per cal
vigilar que les installacions siguin segures i adequades a ledat dels infants.
Alguns criteris per valorar les installacions de joc dun parc infantil serien els
segents:
Les possibilitats de participaci individual i collectiva que ofereixen als

infants, s a dir, han de possibilitar igualment el joc individual i el joc

collectiu.
No han de ser excessivament figuratius per evitar personalitzar o identificar

el joc amb missatges concrets. Han descollir elements que permetin als
infants, amb el seu potencial imaginatiu, donar personalitat i contingut al
joc.
Els equips de joc han de ser de fusta tractada contra la intemprie, de colors
vius.
s recomanable que, quan sigui possible, les zones de jocs infantils estiguin
envoltades totalment o parcialment darbres de fulla caduca per tenir ombra
a lestiu i ple sol a lhivern.
Evitar incloure-hi els jocs que dalguna manera puguin fomentar lagressi-
vitat i la violncia.
Afavorir la presncia de jocs que puguin utilitzar tots els nens i nenes per
integrar, aix, els infants que tenen dificultats.
El grau de dificultat dels jocs ha de ser variable i ha destar en consonncia

amb els interessos i les habilitats que els infants daquella franja dedat
concreta han de desenvolupar.
Aix, en un espai de joc exterior per a infants fins a 5-6 anys no hi hauria de faltar
un sorral, ja que s un element important de joc, sobretot per als ms menuts. s
un lloc destreta relaci on els nens i les nenes poden seure tranquillament a terra
i fer pastetes amb la sorra i amb lajuda duna pala i una galleda, o senzillament
amb les mans.
A ms dels sorrals, shi poden incloure altres zones de joc que continguin
gronxadors, tobogans, motlles, jocs de taula i jocs de terra i aigua. Tamb shi
poden posar estructures que tinguin amagatalls que representin casetes, tendes i
castells, sempre amb un disseny no figuratiu que afavoreixi els jocs de rol.
Un bon criteri per distribuir els jocs s tenir en compte la necessitat de

potenciar lexperimentaci i la relaci entre els nens i les nenes, de manera
que caldria prioritzar els jocs que ofereixin ms possibilitats ds segons les
diferents capacitats.
En aquest sentit serien adequats els jocs de manipulaci, els de taula, els que com-
porten experincies sensorials i els multijocs o jocs modulars, que funcionen a
diferents nivells i sadapten a les capacitats i les necessitats de cada usuari.
Els equips de joc infantils es poden classificar en dos grups en funci del seu s:
Grup 1. Sn els que tenen un marcat carcter dinmic i psicomotriu, s a

dir, que estan bsicament pensats i estructurats per a activitats de moviment
(gronxadors, tobogans, balancins, penjadors, tirolines, jocs de molles, jocs
Lequipament ldic ha de ser segur
per enfilar-shi, complexos multijoc, etc). Aquests disposaran duna rea de

seguretat senyalitzada al voltant per evitar collisions dels usuaris amb altres
persones.
Grup 2. Correspon als que tenen un marcat carcter esttic i imaginatiu,

i que fomenten activitats de tipus manual o social (laberints, sorrals,
pissarres, taules per a jocs, obradors, etc).
Daltra banda, la necessitat dintroduir determinats elements per a infants disca-

pacitats pot esdevenir un joc compartit. Aix, la guia a terra en el recorregut de
joc per als infants invidents esdev un joc de traa per als infants sense aquesta
discapacitat, i la presncia del braille pot convertir-se en un joc de descobriment
daquest llenguatge.
Quant als jocs ms tradicionals, es poden dotar delements que els facin acces-
sibles, com pot ser el cas dels gronxadors de cistella o els tobogans, als quals hi
podrien accedir de forma autnoma amb la installaci duna rampa.
Les rees de joc, situades en espais pblics han destar dissenyades per ser
compartides per tots els nens i nenes sense excepci. Per tant, han de ser
accessibles, integradores i socialitzadores, amb una oferta ldica atractiva
per a tots els usuaris independentment de les seves capacitats, on la diferncia
esdevingui un fet normal i enriquidor.
Han de ser mplies i situades en espais especialment allunyats o ben protegits de

la circulaci de vehicles. Shan de construir en terrenys plans, amb desnivells tan
mnims que es puguin superar amb rampes de fcil accs.
Tamb cal pensar, en el seu disseny, que hi hagin zones de descans amb espai per
a cadires de rodes i, molt a prop, parades de transport pblic accessibles i rees
daparcament reservades a les quals es pot accedir sense dificultats.
Algunes recomanacions en quan a la installaci serien:
Les zones de joc han destar distanciades i separades de la calada a travs

de mitjans naturals i/o artificials per evitar que els infants puguin sortir
precipitadament a la calada.
Dins de les zones de joc no hi haur cap element en superfcie que per la
seva duresa representi un perill pels usuaris. Aix, la superfcie sobre la que
puguin caure els infants utilitzant els elements de joc ser de materials tous,
que absorbeixin els impactes i amortiguin els cops.
Els tobogans va b que la rampa de lliscament estigui orientada entre el

nord-est i el nord-oest per evitar un escalfament excessiu provocat pels raigs
del sol.
La zona destinada als equips de joc estar emmarcada per una vorada que
delimiti els diferents paviments.
Les rees amb paviment sinttic i les previstes per a nens menors de 5 anys
estaran envoltades per una tanca (preferiblement de fusta).
En el cas dinstallar gronxadors en zones de joc per a infants de 0 a 5 anys,

aquests tindran els seients tipus cistella.
Als parcs infantils tamb hi haurien dhaver diferents senyalitzacions com ara:
La localitzaci del centre sanitari ms proper i el n de telfon durgncies

sanitries en cas daccident.
El n de telfon dels serveis encarregats del manteniment i reparaci de

desperfectes del parc infantil.
Senyals de prohibicions diverses, com per exemple, no circular en moto,

utilitzaci dels jocs per part dels majors dedat, etc.
Senyals de recomanacions o obligacions, per exemple, utilitzar els jocs per

trams dedat, que els menors de 3 anys estiguin constantment acompanyats
per un adult, etc.
Com educadors infantils i com a ciutadans cal dexigir a les Administracions

que les rees de joc infantil a ms a ms de ser segures, siguin accessibles i
integradores, a labast de tots els nens i nenes independentment de les seves
capacitats. Tamb cal que estiguin distribudes de forma equitativa per tots
els barris, territori i amb uniformitat de qualitat.
Per tal de garantir la qualitat i les condicions higiniques i sanitries de les zones
de joc infantil, shan de fer de forma peridica tasques de manteniment dels espais
i de les installacions, ja sigui per netejar-les, desinfectar-les o reparar-les.
3.2 Lorganitzaci dels espais de joc
Leducador infantil ha de preveure espais adequadament distributs i organitzats

per tal de crear un ambient en qu lactitud ldica predomini en les vivncies de
linfant.
Actualment es tendeix a
organitzar els espais creant
Aquests ambients es delimiten mitjanant el mobiliari o es localitzen en espais una srie dambients en qu
es fan activitats diverses.
diferents (en diferents aules, al passads, en altres espais). Sn ambients oberts,
de manera que els infants poden entrar-hi o sortir-ne lliurement. Es tracta duna
organitzaci que intenta donar resposta a les necessitats infantils en funci dels
objectius daprenentatge. T la finalitat que linfant pugui gaudir de moments
de reflexi individual i de situacions de treball en grup, en qu safavoreixin les
interaccions entre iguals, entre infants de diferents edats i entre totes les persones
de lentorn en general. Daquesta manera, safavoreix la socialitzaci de linfant.
Igualment, es pretn que els infants explorin i experimentin en aquest entorn a la
vegada que adquireixen cada vegada ms autonomia.
s important crear diversitat despais segons les necessitats de linfant: espais per
dormir, per menjar, per a la higiene. Sn espais importants, per lespai on els
infants passen la major part del temps s laula. El pati s laltre espai on els
Tant lespai interior com
infants juguen.
lexterior...
... han destar organitzats amb No hi ha una organitzaci espacial nica. Cada professional ha de seguir els
cura perqu acompleixin la
finalitat educativa que tenen i criteris que permetin aprofitar els recursos disponibles i posar-los al servei de
serveixin realment per al
desenvolupament i el creixement linfant.
de linfant.
J. L. Gallego Ortega, en el seu llibre Educaci infantil, proposa uns criteris per
a lorganitzaci dels espais a lescola infantil:
Que siguin ambients acollidors i familiars, confortables, propers a linfant.
Que siguin ambients dinmics, ja que han devolucionar amb els infants i
han de canviar a mesura que canvien els interessos i les necessitats daquests
infants.
Que ofereixin diferents possibilitats dacci, que motivin el joc i la creati-

vitat.
Que facilitin les interaccions en grup, el treball individual i els desplaa-

ments autnoms.
Que el material estigui distribut de manera que sigui accessible.
Que sobservi sistemticament lactivitat dels infants en aquests espais per

tal de fer les modificacions necessries per optimitzar-ne el funcionament
(modificacions relacionades amb el material, lespai i el temps).
Que no oblidi els infants amb necessitats educatives especials.
En lorganitzaci de lespai interior sha de prioritzar la versatilitat i la

flexibilitat per tal de poder introduir canvis de manera gil en funci del
centre dinters o de les necessitats de cada moment. Lorganitzaci de
lespai per racons compleix aquests requisits.
Lespai del centre ha de ser acollidor, clid i familiar. Ha de promoure lautonomia

de linfant i, per tant, ha de ser accessible, sense barreres arquitectniques. Cal
organitzar-lo de manera que doni resposta a les necessitats i els interessos dels
infants perqu desenvolupin al mxim les seves capacitats i potencialitats.
Laula, un referent
A lhora dorganitzar laula, sha 3.2.1 Lorganitzaci de lespai interior de joc segons ledat dels
destar atent al fet que lespai i la
distribuci de mobiliari i infants
materials que es faci
condicionar el comportament
de les persones que hi visquin i
hi convisquin. Es tracta que En general, les aules han de ser mplies i ben illuminades. Un aspecte fonamental
lespai sigui confortable per a
adults i infants. que sha de tenir en compte per organitzar els espais s ledat dels infants.
Les rees de joc, com les rees de trnsit, varien i evolucionen amb linfant.
Lespai de laula o de la sala de joc no ha destar necessriament configurat
de la mateixa manera tot lany, sin que ha de ser polivalent i transformable
en funci dels infants i dels requeriments de les activitats que shagin de
portar a terme.
Lespai de joc de 0-3 anys

Lespai dels infants ha de
permetre tant que sagrupin
com que sallin i estiguin
Una de les condicions perqu les experincies de joc siguin positives durant els sols quan aix ho necessitin.
tres primers any de vida s la utilitzaci apropiada dels espais disponibles.
Lambient ha de ser familiar, acollidor, que doni una continuaci a lambient

que linfant t a casa seva.
Lespai dels adults
Colors alegres i suaus, sense que dominin gaire els colors primaris ni Lespai dels adults ha destar
collocat estratgicament de
brillants, que, si b no han destar absents, cal que estiguin en una proporci manera que sigui fcilment
localitzable per part dels infants.
adequada. I que afavoreixi lobservaci dels
infants per part de leducador.
Ambientaci dels espais amb imatges variades que es poden canviar de
tant en tant: paisatges, pintures, decorats segons lpoca de lany o festes
significatives, etc.
Amplitud: lespai no ha de ser excessivament ampli, els infants aviat

busquen petites zones preferides en qu troben refugi i calor. Si lespai
de la sala fos massa ampli, caldria delimitar-lo fent petites separacions amb
mampares o amb el mobiliari collocat estratgicament. Aix no vol dir
que els infants, sobretot a partir del moment que caminen amb seguretat, no
necessitin de vegades un espai gran per desfogar-se (pati exterior, sala gran
polivalent).
Illuminaci i soroll. Cal que la sala estigui ben illuminada i protegida

contra el soroll.
Mobiliari: seients a mida dels adults i dels infants, una catifa gran, un
sof, uns quants coixins escampats pel terra, armaris per al material de joc,
tauletes i cadiretes per als infants.
Els infants solen estar distributs en funci de ledat. Lequipament i la

manera com es distribueix en lespai sha dadaptar a les caracterstiques
de linfant.
Lactivitat de joc sorganitzar de manera que saprofiti el procs imitatiu de

linfant i safavoreixi la convivncia. Per mitj del joc, linfant ha de poder imitar
accions de la vida quotidiana: netejar la casa, reproduir els oficis ms comuns,
menjar, dormir, controlar els esfnters, etc.
Igualment, es tindran en compte les capacitats motrius de linfant, tant de la

motricitat fina com de la motricitat global. Per tant, han de tenir al seu abast tant
jocs de manipulaci com joguines i installacions que els permetin desplaar-se de

diferents maneres: crrer, saltar, etc.
Les propostes per organitzar les diverses rees de joc poden ser molt variades i
dependran dels recursos disponibles i dels objectius que els educadors es proposin
aconseguir. A tall dexemple, lespai es podria organitzar de la manera segent:
zona de jocs dimitaci, espai de relaxaci, espai de plstica, zona de jocs de
construcci, etc.
En aquest tipus dorganitzaci, els educadors han danimar els infants a participar
i gaudir de cada espai, han dobservar com lutilitzen i nhan davaluar la
funcionalitat per tal dadequar-lo a les seves necessitats.
Lespai de joc per als infants de 3-6 anys
Durant aquests anys, linfant gaudeix dunes habilitats motrius i dautonomia

bsiques que shan de perfeccionar. Tanmateix, tamb t com a reptes importants
utilitzar adequadament el llenguatge com a eina de coneixement i dinserci en el
medi en qu viu, descobrir el seu entorn fsic i social, elaborar una imatge positiva
de si mateix per afrontar positivament la relaci amb els altres i adquirir hbits
dautonomia personal i de convivncia per ampliar la relaci amb els seus iguals.
Per afavorir el desenvolupament de les capacitats de linfant, lactivitat ldica

continua essent una eina metodolgica fonamental. Afrontar les activitats jugant
o amb un esperit ldic s fer-ho amb inters i amb llibertat, aprenent duna manera
espontnia i natural.
Cal preveure un espai interior ampli amb materials i equipaments que permetin
fer activitats i jocs psicomotrius.
Quant a laula o la sala de joc, actualment la tendncia ms generalitzada al nostre

pas s la de distribuir lespai per rees denominades racons. Cada rac s un
ambient en qu linfant t una opci dactivitat o de joc. Aquests racons solen
estar delimitats pel mobiliari i es creen en ambients oberts als quals els infants
accedeixen voluntriament. Es tracta dun tipus de distribuci que ajuda els infants
a comunicar-se entre ells i amb ladult.
Els racons ms habituals sn els segents: rac del joc simblic, rac de jocs de
taula, rac de jocs dordinador, etc.
3.2.2 Lorganitzaci de lespai exterior de joc
Lespai exterior... Lespai exterior de joc hauria de ser la prolongaci de lespai interior. Un nombre
... convida al moviment, al considerable dactivitats es podrien realitzar a lexterior sempre que les condicions
control de lespai i al joc en grup.
Sn lescenari perfecte per a jocs climatolgiques ho permetin.
amb joguines tan atractives com
la pilota, la galleda i la pala, el
patinet, la bicicleta o la corda. La comunicaci entre lexterior i linterior shauria de donar tant fsicament com
visualment. Lideal seria poder anar fora quan fa bon temps per realitzar activitats
que normalment es fan a linterior (mirar un conte a lombra dun arbre, fer jocs
de construcci...).
Les possibilitat que el pati pot oferir a linfant per aprendre sn tantes, que
s important considerar el valor educatiu que t. El pati permet a linfant
experimentar els canvis de temperatura i ds de la roba que sen deriva; li permet
descarregar la seva energia a travs del joc de moviment crrer, saltar, enfilar-se,
si hi ha lestructura apropiada; el contacte directe amb els elements de la natura:
la terra, laigua, les plantes, els animals...
El pati exterior de joc del centre sorganitzar dacord amb els criteris de
seguretat, esttica i funcionalitat:
Seguretat: per poder concentrar-se en el joc, els infants shan de sentir

segurs i confiats en el pati. Si les aules comuniquen amb el pati directament,
facilita que sutilitzi ms. Els infants hi han de poder jugar de manera
segura, per aix shan de tenir en compte els aspectes segents:
Sha de netejar diriament. El sorral sha de revisar i airejar. La sorra

sha de canviar peridicament. s convenient fer servir sorra de riu
neta i fcil de drenar. Tamb hi ha dhaver papereres.
Shan de prevenir impactes entre els infants ms grans, que ja corren
i van en tricicle, i els ms petits, que encara gategen o fan els primers
passos. Una possibilitat s diferenciar o delimitar els espais segons les
edats i les necessitats. Una altra possibilitat s sortir al pati en horaris
diferents.
Els elements o les estructures de joc (balancins, casetes, etc.) shan
dadequar a la mida dels infants que els hagin dutilitzar. No han de
fer ms de 1,5 metres dalada.
Sha de preveure el manteniment dels elements i les estructures de joc
(repintar-les amb pintura no txica, comprovar que els ancoratges sn
forts, mirar que no hi ha esquerdes en les peces de fusta, etc.).
La superfcie del terra ha dabsorbir impactes per evitar que els infants
es facin mal si cauen. Els tipus de superfcies poden ser diferents
segons les diverses zones.
El pati ha destar tancat, ballat, a lexterior. No shi poden installar
piscines de cap tipus.
Sha de preveure, tamb, un banc per als educadors i un espai per desar
de manera ordenada tots els jocs dexterior (pales, galledes, etc.).
Esttica: el pati ha de ser un lloc bonic, atractiu, que convidi a gaudir-ne.

Cal que tingui harmonia amb la resta de construcci escolar en qu sinclou.
Caldr pensar els colors (vius, alegres) i els materials de joc (fusta, plstic).
Si hi ha un mur es pot pintar amb motius infantils senzills. La vegetaci
tamb s important. Cal seleccionar arbres, arbustos i plantes autctones,
de fulla perenne i de fulla caduca, perqu aix podran observar el pas de
les estacions i els animals que hi aniran (papallones, formigues, papaterres,
ocells, etc.). s important combinar zones de sol amb zones dombra, punts
daigua (per regar i font per beure).
Funcionalitat: el pati ha de respondre a les necessitats de joc dels infants

i, per tant, ha de possibilitar els diversos tipus de joc de manera simultnia
i sense que els uns interfereixin amb els altres.
s interessant, si es pot, organitzar lespai exterior en diferents zones de joc. Les

segents, en sn un exemple:
Zona de jocs motors: en aquesta zona, hi hauria dhaver diferents tipus

de paviment i diferents desnivells, petits accidents de terreny, per tal que
linfant camini i corri sobre terrenys que no siguin plans, que li permetin
rodolar, jugar amb pilotes, empnyer i arrossegar objectes, anar amb
tricicle... Els arbustos ofereixen en aquest espai la possibilitat denfilar-
shi i damagar-shi. Nhi hauria dhaver distributs per tot el pati, i com a
element de divisi despais. Altres element que han de ser-hi presents i que
sn un estmul del joc motor sn tobogans, gronxadors, tnels de ciment,
etc.
Zona de sorra: la sorra s un element que fascina els infants i que estimula
lactivitat fsica i la imaginaci. Els infants fan muntanyes, tnels, pastissos
de sorra, castells, dibuixos.
Zona de jocs daigua: cal que hi hagi una pica daigua amb una aixeta
accessible als infants. Galledes i altres tipus de recipients, objectes que
surin i objectes que senfonsin seran tils en aquest espai, que es converteix
aix en un lloc dexperimentaci.
Zona de la natura: els arbres, els arbustos i les flors han de ser presents en
aquesta zona. Lexistncia dun hort pot ser tot un privilegi per als infants,
que podran observar el creixement de les plantes que prviament hauran
ajudat a cuidar: preparar la terra, regar, veure i recollir els fruits de la planta.
En aquesta zona, tamb hi pot haver alguns animals domstics dels quals els
infants tinguin cura; per exemple, conillets. Amb la llum, les ombres, els
colors, els olors i sons del pati es poden fer jocs sensorials.
Zona de jocs simblics: igualment, es poden crear jocs de fantasia al pati.

Una caseta (construda duna manera simple), per exemple, pot ser un espai
ideal per amagar-se o per fer jocs imitant ladult. Aquest espai podria ser
on van a Treballar, La casa de la bruixa, etc.
Zona coberta: cal que al pati hi hagi un espai per poder ser utilitzat quan
plou.
Cal que al pati es pugui jugar quan

Cada centre, en funci de lespai exterior del qual disposi i de les seves caracters-
plou
tiques, podr organitzar ms o menys zones de joc. En qualsevol cas, s important
diversificar les opcions que linfant pugui tenir en aquest espai per incentivar la
seva funci educativa i per fer-lo ms enriquidor.
Daltra banda, es recomana que els infants tinguin un contacte directe amb la
natura fora del recinte del centre, per tant, cal organitzar excursions a la platja,
a la muntanya o als parcs propers.
3.3 Els racons
Els racons impliquen la creaci de diversos espais que permeten compaginar

el joc individualitzat amb lexploraci i laprenentatge per al descobriment.
Lorganitzaci de lespai per racons permet dur a terme diverses activitats ldi-
ques, amb una metodologia activa i participativa. Aquestes activitats poden estar
pensades per fer-se de manera individual o en grups petits, en funci de ledat dels
infants i de les estratgies metodolgiques utilitzades per leducador.
Els racons es basen principalment en dues aportacions de la pedagogia i de la

psicologia:
La primera fa referncia a la manera com es construeix el pensament i

lordre a seguir per a un aprenentatge correcte dels diferents conceptes. En
aquest sentit, es poden considerar dos moments:
En primer lloc, conv que els infants manipulin i experimentin amb

diferents materials i que ho facin en diverses situacions i contextos.
En segon lloc, va molt b que els infants, al final, verbalitzin la seva
experincia manipulativa i descriguin lactivitat que han fet.
La segona fa referncia al fet que el coneixement que els infants, fins als
5-6 anys, construeixen sobre la realitat est basat en el joc. Per mitj del
joc, linfant sapropa al seu entorn, limita i el domina. Daquesta manera,
el coneixement i el joc formen un tot indissoluble.
Aquestes dues aportacions justifiquen la metodologia dels racons en el treball amb

infants de 0 a 6 anys. Tant es pot aplicar en lmbit de leducaci formal com en
el de leducaci no formal, tot i que aqu, per explicar-ne el funcionament, ens
centrem ms en lmbit formal.
3.3.1 Tipus de racons
El treball per racons s una opci metodolgica molt estesa entre els professionals
que tenen cura dinfants en leducaci infantil.
Cal partir de la diversitat de conceptes envers els racons (racons de joc, racons de
treball, de tallers o dintertallers) i de les diferents maneres dorganitzar-los en la
programaci.
Els racons dactivitats o de treball sn els que permeten una activitat indi-
vidualitzada que afavoreix lautonomia intellectual a partir daprenentatges
significatius i funcionals. Els tallers equivalen als racons de treball, per es
fan en petits grups i estimulen lorganitzaci, la planificaci. Els tallers
intranivells, que agrupen infants de diferents edats i nivells educatius,
afavoreixen altres capacitats, com ara ajudar, acceptar les diferencies dels
altres, respectar els ritmes de treball, etc. Tots aquests racons sn espais on
sadquireixen aprenentatges ms acadmics.
Els racons de joc sn els que permeten adquirir destreses ms imaginatives,

creatives i que afavoreixen la socialitzaci. Sn espais on es juga de manera
lliure o dirigida, de manera individual o collectiva.
De totes maneres, no sha de perdre de vista que en aquestes primeres edats de la

Aules obertes organitzades vida jugar i aprendre sn dos termes intrnsecament relacionats, ja que el joc s la
per racons
millor manera daprendre. Si fem aquesta diferenciaci s per poder explicar ms
De vegades, lorganitzaci per
racons representa una b com sorganitzen i per qu serveixen els uns i els altres.
organitzaci daules obertes per
les quals els infants poden
circular lliurement. En aquest A laula, cal tenir en compte tots dos tipus de racons, s a dir, els racons dactivitats
cas, cada aula pot tenir assignats
uns racons. Per exemple, luna t i els racons de joc, ja que tots dos sn necessaris per a una educaci integral
el rac de construcci i el de
retallar i enganxar, laltra s correcta dels infants.
laula del rac dactivitat i de
psicomotricitat, etc. (J. F. Cano
Pozo i J. Ma. Rey Rodrguez, La manera de muntar, organitzar i actuar en els racons depn molt de la importn-
1994, Los rincones de actividad)
cia i de linters que leducador doni a les activitats dexploraci dels infants en
aquestes edats.
Si leducador pensa que els adults ho hem densenyar tot als infants, el seu inters
se centrar a preparar coses que puguin motivar els infants, de manera que donar
indicacions molt clares sobre qu cal fer amb els materials, ocupar tot el temps,
etc.
Si pensa que els infants han de descobrir les coses per ells mateixos, deixar els
racons preparats perqu els infants hi vagin lliurement i procurar no intervenir-hi
gaire per tal que els infants facin descobriments lliurement.
Tamb pot ser que leducador pensi que els infants, quan arriben al centre, ja tenen
uns recursos per resoldre els problemes i una manera determinada dentendre el
mn. Considerar, doncs, que el centre educatiu els ha dajudar a enriquir-los.
Per aix, segurament escoltar les propostes dels infants, buscar la manera de
donar sortida als interessos expressats, deixar temes oberts, voldr veure qu fan
amb els materials i, desprs, reconduir el taller cap a situacions daprenentatge,
observar cada infant i ajudar els que encara no han comenat a jugar o els
que sempre fan un joc repetitiu, anticipar les possibilitats que t un determinat
material, observar linters que desperta i com lutilitzen, els ajudar a anticipar
accions que volen, verbalitzar accions i feines fetes, a buscar diferents maneres de
resoldre les situacions en qu es troben, etc.
Amb tot aix, el que es vol dir s que la manera dactuar de leducador s la que
defineix molts cops els diferents tipus de racons que hi ha.
3.3.2 Objectius dels racons de joc
Els racons de joc sn uns espais destinats a lactivitat ldica que necessita una
participaci lliure, imaginativa i creadora. A ms a ms afavoreixen la integraci
i la comunicaci.
Els racons de joc responen a la necessitat que tenen els infants de conixer els
companys, de reviure de manera ldica unes situacions quotidianes i de poder
experimentar amb la seva prpia activitat diferents rols que observen al seu voltant.
Cal reflexionar sobre el que implica lorganitzaci dels racons de joc envers els
racons dactivitats. El silenci, latenci, lautonomia, la concentraci en el treball,
etc. Sn diferents en funci del tipus de rac. Per aquest motiu no s recomanable
fer de manera simultnia tots dos tipus de racons, encara que s que es poden
compartir espais.
Lorganitzaci i la posada en marxa de racons de joc pot respondre a dos criteris:
Com un espai on van els infants quan acaben la feina que es considera
prioritria.
Com una organitzaci de lespai que respon a una contextualitzaci del joc
com a situaci educativa.
Sn molts els objectius que es poden treballar en els racons. Aqu sen presenten
uns quants:
Educar els infants des duna base collectiva, en qu tot s de tots.
Descobrir el valor de la cooperaci, la interacci i la socialitzaci.
Ser respectus i responsable amb els materials collectius.
Potenciar la imaginaci, la creativitat i la fantasia.
Compartir uns espais, uns materials i unes joguines.
Assumir unes pautes, uns valors, uns hbits i unes actituds a partir del grup
de classe.
Renunciar, a vegades, als interessos propis per acceptar els de la majoria.
Aprendre a viure en grup i a compartir.
Imitar models coneguts, reals o ficticis.
Representar seqncies i situacions simbliques.
Reproduir, mitjanant el joc simblic, escenes quotidianes.
Alliberar lansietat.
Expressar experincies, sentiments i emocions.
El joc per racons pretn afavorir lautonomia dels infants, que aprenguin a
prendre decisions i a planificar i organitzar els seus jocs sense necessitat de
dependre constantment de leducador.
3.3.3 Classificaci dels racons de joc
Els racons de joc es poden classificar en funci del tipus de joc que promouen: rac
de joc simblic, rac de construcci, rac de joc didctic i rac de psicomotricitat.
El rac de joc simblic
El rac del joc simblic s un espai imprescindible en qu linfant escenifica

diferents situacions de la vida quotidiana. Es tracta duna via important per
expressar emocions i sentiments, canalitzar desitjos i tensions, compensar neces-
sitats no satisfetes i treballar conflictes. A ms a ms, s un joc que afavoreix la
comunicaci entre els infants. s el joc per excellncia fins als 6 anys.
Les possibilitats de muntar racons de joc simblic sn moltes. Leducador

decideix en cada moment quins sn el racons ms adients, en funci del centre
dinters o el projecte en qu sestigui treballant i de la intencionalitat que es
busqui. Aqu, per posar uns quants exemples, ens centrarem en el rac de la casa
i el rac de la botiga.
Rac de la casa: la cuineta, la sala i lhabitaci de les nines. Aquest rac

s adequat per a infants de 2 a 6 anys. El joc que shi desenvolupa s lliure
i el rol de leducador/a es limitar a animar i promoure la participaci dels
infants. No ha de dirigir el joc. Els materials necessaris per aquest rac
Rac de la caseta
sn la taula, les cadires, el sof, els telfons, la cuineta (gots, plats, coberts,
tovalles, cassoles, etc.), les nines o els raspalls. En aquest rac, els infants
poden fer el segent:
Imitar i aprendre rols.

Aprendre comportaments i estils de relaci.
Comunicar-se. Desenvolupament del llenguatge.
Estimular la motricitat fina i global.
Rac de la botiga: en aquest rac lactivitat bsica s comprar i vendre.

Resulta adequat per a infants a partir de 3-4 anys. Al principi juguen
lliurement, manipulant els diferents materials. Desprs, cal anar-hi intro-
duint activitats ms estructurades. Materials necessaris: mostrador, caixa
enregistradora, diners, prestatges, telfon, paper dembalar, productes per
vendre, balana, moneder, cistell, etc.
Els racons de joc simblic van molt b per treballar actituds de collaboraci
i de respecte i per refusar actituds i prejudicis de tipus sexista. Tamb
permeten un s diversificat del llenguatge i exigeixen la distribuci de rols,
la planificaci conjunta de lacci i el respecte dunes normes.
El rac de jocs de construccions
Aquest rac contribueix al desenvolupament de la psicomotricitat i tamb estimula

lorientaci espacial i temporal. s adequat per a nens de 2 a 6 anys. Conv que els
materials siguin variats, s a dir, que nhi hagi de comprats i daltres de reciclats.
Per exemple, capses de cartr de diferents mides i formes, pots, etc. Cal que els
materials comprats siguin de bona qualitat, que tinguin un bon muntatge, que les
dimensions sadeqin a ledat dels infants, que no hi hagi peces massa petites i
que els materials no siguin txics.
Possibles materials per a aquest rac serien els blocs de construcci amb figures
geomtriques, per que tamb incloguin algunes peces figuratives (caps dani-
mals, persones, etc.), sobretot per als ms petits, capses de cartr i de plstic, pots
i recipients diversos.
Rac de joc didctic
s adequat per a infants de 3-4 a 6 anys. Materials com ara encaixos, trencaclos-
ques, blocs lgics, jocs de taula, jocs per ordenar i classificar, jocs dordinador,
etc. Sn jocs que afavoreixen latenci i la concentraci i, alhora, les relacions
interpersonals. Sn els primers jocs de regles que practiquen els infants: respectar
torns, saber perdre, no ser impacients quan alguna cosa no surt a la primera, etc.
Rac del joc psicomotriu
Aquest rac es pot crear a partir del primer any de vida i es pot utilitzar fins als
3 anys aproximadament. Les activitats han de ser preferentment de joc lliure,
individual o en grup, per tal que els infants es puguin expressar mitjanant tot
el cos, de manera global. A partir dactivitats ldiques es pretn estimular
la percepci sensorial, la coordinaci psicomotriu, lestructuraci espacial i
temporal, lesquema corporal.
No s necessari que tots els materials siguin especficament de psicomotricitat,

com ara els blocs despuma, sin que es poden aprofitar caixes de fusta, matalassos
per formar rampes i desnivells, teles de diferents mides, colors i textures, un mirall
gran, etc. Conv que el terra sigui de materials que absorbeixin impactes (suro,
catifes, etc.). Sigui com sigui, sha de vigilar molt b que no representi cap perill
en cas de cops o caigudes.
Els racons de joc han de possibilitar que els infants sexpressin lliurement. Per tant,
cal que hi hagi una certa flexibilitat a lhora descollir els racons. A vegades els
infants mostren preferncies clares per determinats tipus de jocs i resten indiferents
davant daltres. Conv que leducador intenti motivar-los i els desperti linters
cap a possibilitats de joc noves. Aix, si es dons el cas que alguns infants
mostressin molta preferncia pels jocs moguts (crrer, empaitar-se, etc.) shauria
de procurar que tamb descobrissin jocs ms tranquils i de concentraci. Si, per
contra, mostressin molta preferncia pels jocs de concentraci (puzles, ordinador,
etc.) shauria dintentar despertar-los inters pels jocs ms simblics (nines,
cotxes, etc.) i de moviment. Tamb cal evitar les preferncies sexistes de joc
(quan els nens noms juguen amb cotxes i les nenes amb nines).
Per mitj del joc, els pares i els educadors tamb podem educar els nens, els hem
dinculcar que hi ha dhaver un respecte:
Cap als companys: els conflictes shan de solucionar a partir dacords i

sense agressivitat. Quan al pati o a la classe observem un infant que juga,
podem captar com es relaciona amb els altres i tamb quin s el seu nivell
de benestar personal (que repercuteix en els aprenentatges).
Cap al material: han daprendre a jugar amb el material concret que

necessiten. Si no sestableix cap lmit, alguns nens arriben a treure tot el
material que hi ha a laula i el barregen completament. A alguns nens sels
ha dexplicar, per exemple, que per fer un puzle no shan descampar totes
les peces de tots els puzles per tota la classe. Quan acaben de jugar, cal
ensenyar-los a recollir, de manera que retornin cada cosa al seu lloc.
Els jocs que es podran desenvolupar en cada rac estaran condicionats pel tipus
de materials que hi hagi al rac. A ms a ms, els infants han de respectar unes
normes bsiques que leducador anir introduint. Amb els infants ms petits sha
de ser ms flexible en el compliment daquestes normes.
Per organitzar els racons, cal distribuir els espais de laula tenint en compte els
objectius educatius i les condicions espacials i materials de laula. Un cop definits
els objectius del rac i seleccionats els continguts que ha dadquirir linfant, cal
decidir quins sn els materials ms adients per a aquest rac, establir quant de
temps hi romandran i elaborar les pautes dutilitzaci.
La finalitat dels racons s enriquir tots els processos vitals de linfant fsics
(capacitats sensorials i motrius) i psquics (percepci, memria, raonament,
imaginaci, afectivitat, etc.).
3.3.4 Normes dels racons de joc
A lescola infantil els racons variaran per a cada grup dedat i, al llarg del
curs, saniran transformant a mesura que es transformen les necessitats i les
capacitats de linfant. Aix vol dir que els materials que sutilitzin i els tipus
dactivitats que es facin aniran canviant: hi haur materials que caldr retirar,
materials que caldr anar reposant i materials que caldr anar introduint de
nou perqu el rac es mantingui viu i no perdi inters.
Hi ha unes normes bsiques que shaurien de respectar en tot rac:
Tenir cura del material i fer-ne un bon s.
Mantenir cada rac amb el material que li correspon, s a dir, no mesclar el

material dun rac amb el dels altres.
Respectar el nombre mxim dinfants per rac, s a dir, han de saber veure
que quan en un rac ja hi ha prou infants, han danar a jugar en un altre rac
(normalment s de 4 a 6 infants per rac, per dependr del nombre total
dinfants del grup i del nombre de racons creats).
Deixar el rac endreat quan el temps de joc sacaba.
Hi ha diverses possibilitats dintroduir els racons:
A partir duna conversa: en una situaci de conversa, en lassemblea o en

qualsevol moment del dia, els infants poden mostrar inters per muntar un rac.
Aleshores, leducador ha de demanar a linfant que els expliqui qu vol dir. Aix,
Hi ha diverses maneres dintroduir
tots estaran atents a lexplicaci del company i entre tots lajudaran a definir qu els racons
pretn. Tamb es pot demanar informaci a casa.
A partir duna sorpresa: un dia al mat els infants arriben al centre i troben
la classe ambientada de manera totalment diferent (per exemple, carnestoltes).
Aleshores, leducador tindr uns quants elements del rac preparats per anar
presentant-los en lassemblea. A partir daqu comena la pluja didees per muntar
el rac.
A partir duna celebraci: si sacosta una festa que sha de celebrar, es pot
utilitzar aquest fet com a element de motivaci i anar ambientant el rac a poc
a poc.
3.3.5 Avaluaci dels racons
En lorganitzaci de laula per racons es parteix duna primera avaluaci, lava-

luaci inicial, en qu sanalitzen els elements segents: el context, lespai, els
materials i les caracterstiques de linfant. A partir daquesta anlisi, sorganitzen

els racons.
Posteriorment, hi ha dos aspectes que cal considerar respecte a lavaluaci dels

racons. Duna banda, el funcionament dels racons i, de laltra, laprofitament que
en fa linfant.
Pel que fa al funcionament dels racons, a tall dexemple, es poden valorar els
elements segents:
La idonetat de la distribuci dels racons dins laula.
La dotaci material del rac i ls que sen fa.
Racons ms visitats pels infants.
Tipus dactivitats que promou el rac i la consonncia que tenen amb els
objectius educatius.
Relaci entre els racons i altres espais de la classe.
Actuaci de ladult envers els racons en general i en particular.
Pel que fa a laprofitament que en fa linfant, cal observar en quin punt es

troba en relaci amb les propostes educatives de cada rac. Per a cada infant,
cal considerar els aspectes segents:
Actuaci de linfant al rac.
Rac ms freqentat i temps que hi dedica.
s del material del rac.
Si juga sol o en companyia daltres infants.
En el joc compartit, si pren la iniciativa o es deixa portar.
Si reclama la presncia de ladult.
Aspectes que observem del desenvolupament daquest infant.
Registre i seguiment dels racons
La manera davaluar els racons s per mitj de lobservaci. Aquesta avaluaci

pot ser lliure o sistematitzada. Ambdues tenen el seu valor i sn importants per
fer lavaluaci dels processos daprenentatge infantil.
Lobservaci lliure la fa constantment leducador per saber qu passa a laula i qu

necessiten els infants en cada moment, sobretot quan sn ms petits. En aquest
cas, es fa una observaci general en qu no es delimita el que es vol tenir en
consideraci.
Lobservaci sistemtica es fa amb una intencionalitat. Per tant, abans de fer-

la shan de definir els objectius de lavaluaci, qu savaluar, el temps que
es dedicar a aquesta tasca, el moment ms apropiat per fer-la i el tipus de

registre que cal utilitzar (diari, gravaci de vdeo, pauta dobservaci elaborada
per leducador).
Per fer el seguiment de lestada dels infants en els diferents racons, s interessant
tenir un registre en qu quedi reflectida lassistncia a cadascun daquests racons.
Aquest control permet treballar lautonomia personal de linfant, que, primer amb
lajuda de ladult i desprs tot sol, indicar en el full preparat amb aquesta finalitat
si ha passat pel rac en qesti (vegeu la figura 3.2).
Figura 3.2. Full control assistncia als diferents racons
s un quadre de doble entrada: en un costat hi ha els smbols dels racons i a laltre

costat, els noms dels infants. En acabar lestada, linfant fa la seva marca per saber
que ha estat al rac: pot posar un gomet, marcar una creu o qualsevol altre senyal
acordat a la classe, etc.
Aquest registre, juntament amb els comentaris que els mateixos infants fan
valorant els racons i les observacions fetes per leducadora, ser la base per avaluar
el progrs de linfant cap a lassoliment dels objectius educatius programats i
valorar la manera de fer de linfant i les seves actituds.
Les activitats educatives en el
lleure
Ma. Llusa Cortiella Arasa i Francisca Fernndez Rodrguez

El joc infantil i la seva metodologia Les activitats educatives en el lleure
ndex
Introducci 5
1 Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci 9

1.1 La planificaci de les activitats ldiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2 Les activitats extraescolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3 Les sortides i les excursions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3.1 Planificaci de lexcursi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.4 Campaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.5 Els casals de vacances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.5.1 Caracterstiques dels casals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.5.2 Objectius dels casals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.5.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci dun casal . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.5.4 Activitats que es desenvolupen en els casals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.6 Les colnies destiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.6.1 Caracterstiques de les colnies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.6.2 Activitats de les colnies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.6.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci de les colnies . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.6.4 Aspectes comuns en la programaci i planificaci de colnies i casals . . . . . . . . . 28
1.7 Festes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.8 Tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.8.1 Classificaci dels tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.8.2 Metodologia dels tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.8.3 Els tallers com a proposta metodolgica per a leducaci infantil . . . . . . . . . . . . 35
2 La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic 39

2.1 El conflicte des del punt de vista constructiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.1.1 Intervenci sobre els smptomes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.1.2 Intervenci sobre les conseqncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.1.3 Intervenci sobre les causes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.2 Gesti dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.2.1 Aspectes a considerar en els infants de 3 a 6 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.2.2 Com posar lmits als infants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.2.3 Intervenci en infants amb alteracions de la conducta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.2.4 Els jocs cooperatius en la resoluci de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
3 Lavaluaci de les activitats ldiques 53

3.1 Tcniques dobservaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
3.1.1 Disseny operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
3.1.2 Requisits per a una observaci adequada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
3.1.3 Tipus dobservaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.1.4 Instruments dobservaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.2 Anlisi de les dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
El joc infantil i la seva metodologia 5 Les activitats educatives en el lleure
Introducci
Una de les transformacions que leducaci est experimentant s lobertura

dmbits i camps dintervenci. Lescola ha deixat de ser lnic element que es
preocupa per leducaci dels infants. Leducaci no formal obre dia rere dia noves
perspectives dintervenci educativa. En el fons, el que tamb est canviant s el
concepte deducaci mateix, que amplia labast i obre el discurs al camp social
i cultural. Daquesta manera, el lleure tamb es va configurant com un espai de
preocupaci educativa.
El lleure es considera un espai important de la vida dels individus que es pot

manipular amb facilitat. La indstria del consum ho ha sabut veure i explotar,
principalment pel que fa als infants, ja que disposen de molt temps lliure i tenen
una edat ptima per adquirir hbits, aprenentatges i forjar, daquesta manera, la
personalitat adulta. Per tant, s un sector fcil de manipular, i ms tenint en compte
les hores que cada dia molts infants passen davant la televisi o fent activitats
extraescolars.
Malgrat que la majoria dinfants assisteixen a lescola de manera regular a partir

dels tres anys, el grau de coneixements adquirits en les matries escolars dna
nivells baixos que comencen a ser preocupants. Lescola pot aprofitar la flexibilitat
i la llibertat del temps lliure per aportar elements de renovaci al mn educatiu
mateix.
Si lobjectiu de leducaci s el desenvolupament integral dels infants i aquests

infants actuen en lmbit de leducaci formal, no formal i informal, leducaci
pel temps lliure -entesa en el sentit deducar els infants perqu utilitzin aquest
temps de manera ptima, creativa i autnoma- tamb shauria de tenir en compte
en lmbit escolar.
Leducaci en el lleure est estretament lligada a altres conceptes, com ara

la pedagogia del lleure o lanimaci sociocultural. Per tant, les possibilitats
dintervenci educativa sn mplies.
Leducaci en el lleure es pot entendre de les maneres segents:
Com una educaci en el sentit ampli del terme, sense cap tipus despe-
cificitat educativa. Noms amb el marc del temps lliure com a element
diferencial.
Com una educaci basada en la vivncia de certs valors com a objectiu de

la intervenci.
Com la intervenci educativa que es caracteritza per la finalitat deducar pel

temps lliure, s a dir, el temps lliure com a objectiu educatiu.
En definitiva, amb les intervencions es pretendria educar en el temps lliure pel

temps lliure, s a dir, educar mitjanant loci. De fet, actualment un dels temes
que preocupa s la violncia de gnere, que sha de prevenir a partir duna educaci
en valors que emfatitzi la igualtat entre dones i homes des de leducaci infantil
mitjanant activitats ldiques.
En lapartat Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci es treballar

la manera de planificar i organitzar diversos tipus dactivitats ldiques, tant des
de lmbit de leducaci formal com des de lmbit de leducaci no formal,
mitjanant el temps doci i lleure dels infants.
Ats que s probable que en les activitats ldiques sorgeixin conflictes entre els
infants, en lapartat La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic
sanalitzaran i es donaran diverses estratgies dintervenci que de ben segur
resultaran tils a leducador infantil a lhora dimplementar aquestes activitats.
En lapartat Lavaluaci de les activitats ldiques saprofundir en diferents

tcniques i instruments dobservaci del joc infantil.
Per estudiar aquesta unitat us anir b tenir un petit esquema o gui de cada apartat,
ja que us facilitar el desenvolupament dels supsits prctics de les activitats web,
que sn la millor manera de treballar els continguts de la unitat.
En finalitzar aquesta unitat lalumne/a:
1. Dissenya activitats ldiques, relacionant-les amb les teories del joc i amb el
moment evolutiu en qu es trobi linfant.
T en compte el moment evolutiu dels nens i les nenes en el disseny

de les activitats ldiques.
Enumera i classifica diferents activitats ldiques atenent criteris com
sn, entre daltres: edats, espais, rol del tcnic, nombre de parti-
cipants, capacitats que desenvolupen, relacions que sestableixen i
materials necessaris.
T en compte les caracterstiques i el nivell de desenvolupament
dels nens i les nenes per a la programaci de les activitats ldico-
recreatives.
Analitza els elements de la planificaci dactivitats ldiques.
Valora lactitud del professional respecte del tipus dintervenci.
Valora la importncia de defugir de la reproducci de rols i estereotips
sexistes en la planificaci dactivitats ldiques.
2. Implementa activitats ldiques, relacionant-les amb els objectius establerts

T en compte ladequaci de les activitats amb els objectius establerts

en la seva implementaci.
Justifica la necessitat de diversitat en el desenvolupament dactivitats
ldiques.
Estableix una distribuci temporal de les activitats en funci de ledat
dels destinataris.
Realitza joguines amb diferents materials adequats a letapa.
Organitza els espais, els recursos i els materials (els espais i els recur-
sos), adequant-se a les caracterstiques evolutives dels destinataris, en
funci de ledat daquests i dacord amb els objectius previstos.
Identifica els trastorns ms comuns (del joc) i les alternatives dinter-
venci.
Valora la importncia de generar entorns segurs.
Valora la importncia de la participaci dels infants i de les seves
famlies en el marc de la intervenci.
Realitza activitats ldico-recreatives ajustant-se a la planificaci tem-
poral.
Analitza els espais, equipaments i materials ldics.
3. Avalua activitats dintervenci ldica, justificant les tcniques i instruments

dobservaci seleccionats.
Aplica diferents tcniques i instruments davaluaci a diferents situ-

acions ldiques, tenint en compte, entre daltres, criteris de fiabilitat,
validesa, utilitat i practicitat per als usuaris de la informaci.
Extreu les conclusions i explica les conseqncies que sen deriven
per a lajust o modificaci del projecte.
1. Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci
Els diferents tipus dactivitats ldiques que sestudiaran formen ms aviat part
de leducaci no formal, tot i que nhi ha que tamb sorganitzen en lmbit de
leducaci formal com ara les sortides o excursions.
Els centres deducaci no formal poden ser un suport important per a la vida
familiar. Poden considerar-se com una assistncia i protecci necessries per a
la famlia, tal com es diu en el prembul de la Convenci dels drets de la infncia
de les Nacions Unides. Sn necessaris per al creixement i el benestar de tots els
seus membres, particularment dels infants, i perqu la famlia pugui assumir
plenament les seves responsabilitats dintre de la comunitat.
Els centres deducaci no formal de qualitat poden ajudar al desenvolupament

dels infants i protegir-los dalguns riscos als quals haurien denfrontar-se sense
aquesta atenci. Els serveis ofereixen jocs que els nens i nenes no tindrien fora,
i els donen loportunitat daprendre a defensar-se mentre els protegeixen. Els
ajuden a ampliar el seu mn social i promouen les seves relacions duna manera
ms lliure que lescola. De la mateixa manera, els proporciona loportunitat de
relacionar-se amb adults que no sn ni mestres ni pares i els poden donar altres
models socials. Alguns centres planifiquen activitats esportives per a infants i
joves, aix com activitats artstiques i culturals que no podrien trobar en altres
llocs. Ajuden a conscienciar als joves sobre els riscos del tabac, de lalcohol i les
relacions sexuals insegures, a ms de protegir els nens contra riscos fsics i socials
als quals poden exposar-se.
Queda clar, doncs, que latenci a la infncia mentre els pares estan a la feina
s una funci molt important dels centres deducaci no formal. Sn un cam
potencial cap a altres beneficis: poden millorar la qualitat de vida dels infants,
oferir-los protecci de tot tipus i sn un mitj per construir un grup social i solidari.
Encara que la histria dels centres deducaci no formal es remunta al segle

XIX, el seu desenvolupament s bastant recent. Lauge dels centres deducaci
no formal t diferents orgens: la protecci a la infncia, leducaci, la igualtat
doportunitats, la solidaritat.
Es fan activitats deducaci en el lleure tant dins lmbit de leducaci formal com
dins de leducaci no formal. En aquest sentit, cal distingir:
1. Intervencions educatives en el lleure dins del sistema educatiu. Les trobem

en el possible tractament o inclusi de leducaci en el temps lliure dins el mateix
currculum escolar, com a continguts transversals.
Daltra banda, tamb es dna una educaci en el temps lliure des de lescola,
encara que de manera ms difusa per mitj de lrea de descoberta de lentorn
natural i social: activitats de colnies escolars, visites a granges escola o escoles
de natura, etc.
En aquest segon cas es proposa, des dun espai que no s prpiament de temps
lliure, la vivncia dactivitats de temps lliure. Hi ha qui considera que aquestes
activitats no poden gaudir de les mateixes connotacions que les activitats que es
fan en el temps lliure. Aqu es tractaria duna esplaitzaci de lescola.
2. Intervencions educatives en el lleure fora del sistema educatiu. Consti-

tueixen la dimensi ms prpia de leducaci en el temps lliure. En els darrers
anys, davant la proliferaci doferta ldica, sha fet un esfor considerable per
sistematitzar la intervenci. Daquesta manera, se li ha donat una intencionalitat
educativa i, en aquest sentit, el model de leducaci formal ha servit de referent.
LAdministraci tamb ha vist la necessitat de regular molts aspectes que no es
tenien en compte en la legislaci que hi havia per donar resposta a les demandes
i a les necessitats socials actuals.
La nova Llei deducaci de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a mbit

educatiu, estableix que la Generalitat haur de regular els requisits i els criteris
de qualitat de les activitats deducaci en el lleure i tamb estableix la possibilitat
ds de les installacions del centre ms enll de lhorari escolar.
Captol VI. Educaci en el lleure. Article 39. Educaci en el lleure
El sistema educatiu reconeix i incorpora el carcter educatiu de les activitats de lleure,

especialment el comproms i la transmissi de valors. Aquestes activitats es poden articular
entre els centres educatius i els ens locals, les famlies i les associacions en qu sagrupen
i les entitats, les associacions i les empreses deducaci en el lleure, en els diferents
territoris.
El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i dacord amb el procediment

que determina larticle 162, ha de regular els requisits mnims i ha destablir els criteris
de qualitat a qu shan dajustar les activitats deducaci en el lleure, a fi de garantir-ne la
contribuci al procs educatiu.
Els centres pblics, en el marc de llur autonomia, i dacord amb els ens locals
corresponents, poden establir acords amb associacions sense nim de lucre per autoritzar
que utilitzin les installacions del centre ms enll de lhorari escolar.
1.1 La planificaci de les activitats ldiques
La incorporaci dactivitats ldiques a leducaci infantil passa per planificar-les

a fi de promoure-les i poder-les avaluar. Leducador les ha de planificar tenint en
compte que han de promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants i,
a la vegada, han de ser significatives en experincies i motivadores.
Totes les activitats shan de planificar prviament. Aix contribueix a donar

seguretat a leducador, que tamb es transmet als infants.
El fet de no improvisar no vol dir que shagi de ser rgid i fer sigui com sigui el
que estava programat. Ben al contrari, sha destar atent al desenvolupament de
lactivitat i ser flexible per introduir canvis si linters dels infants ho aconsella.
Pot ser que acabin abans o desprs del que estava previst o incls que no es puguin
dur a terme totes les activitats que hi havia programades. Planificaci
Tots els elements de la
Els elements que shan de tenir en compte en la planificaci dactivitats ldiques planificaci sn importants. Heu
de reflexionar prviament sobre
sn els segents: cadascun dels elements per tal de
poder tenir una visi de conjunt
sobre qu es vol aconseguir i
1. Anlisi dels destinataris. Explicar les dades ms importants sobre els com sha daconseguir.
destinataris daquestes activitats ldiques. Les ms importants sn:
Edat dels infants: sha de tenir present el moment evolutiu en qu es troben

a lhora de seleccionar els jocs o les activitats.
Nombre de participants.
Caracterstiques: leducador pot saber quins sn els interessos i les expec-

tatives dels infants si observa a qu juguen o qu expliquen.
2. Justificaci de lelecci de lactivitat: Explicar breument en qu consisteix

lactivitat i la seva finalitat.
3. Objectius de lactivitat: Redactar els objectius operatius o didctics que es

pretenen aconseguir amb lactivitat. Han de ser objectius avaluables.
4. Descripci de lactivitat: Explicar els passos i les tasques que shan de dur
a terme per fer lactivitat, s a dir, ha de quedar clar quina s la intervenci de
leducador/a i quines sn les accions que els destinataris faran(infants, famlies...).
5. Metodologia: concretar quines estratgies sutilitzaran per dur a terme les

activitats:
Elecci i adequaci de lespai. Vetllar perqu sigui segur.
Temporalitzaci: durada de lactivitat incloent la presentaci, el desenvo-

lupament i el final de lactivitat.
Agrupaments: individual, petit grup, tot el grup.
6. Materials necessaris: sha de tenir en compte quina edat tenen els participants,
quants nhi ha, quines diferncies hi ha entre ells, etc.
7. Avaluaci: ha de permetre que els infants puguin ordenar i sistematitzar els

continguts apresos (es poden fer jocs a partir del que van veure). Els educadors
han davaluar si els infants han assolit els objectius previstos, el desenvolupament
de lactivitat, s a dir, ladequaci del lloc, els jocs proposats, la temporalitzaci,
etc.
8. Organitzaci de lactivitat: preparaci prvia de lactivitat (reunions de le-

quip deducadors per decidir on es far la sortida o lactivitat, cerca dinformaci
del lloc on es vol anar, preparaci dels fulls dautoritzacions dels pares, elaboraci
de la llista de materials per fer la sortida, preparaci de la reuni amb els pares,
contractaci del mitj de transport, sollicitaci dels permisos si lactivitat es fa
des de lmbit no formal, etc.).
Lequip educatiu ha de planificar prviament totes les activitats que es

duran a terme. La planificaci ha de ser prou flexible per poder donar
resposta a possibles imprevistos.
En la programaci dactivitats que incloguin el joc com a recurs metodolgic,

cada grup de continguts sha de relacionar amb les activitats. Aquestes activitats
constitueixen el camp experiencial dels aprenentatges. Per aix, en la selecci i
lorganitzaci dels continguts i les estratgies didctiques, leducador/a ha de tenir
en compte els criteris segents:
Qualitat: les activitats seleccionades han de tenir en compte el desenvolu-

pament de la majoria de capacitats.
Adequaci: tenir en compte les caracterstiques dels infants. Per exemple,

el nivell daprenentatge, els interessos, les vivncies, lambient en qu
interactuen, el temps daprenentatge.
Varietat: incloure activitats individuals i grupals, dinterior i dexterior, de

moviment i de reps, dexpansi sensoriomotriu, etc.
Motivaci: activitats gratificants i promotores de la singularitat creativa

dels infants. El joc s un instrument ptim de motivaci. Leducador ha
de preparar i organitzar el joc. La seva actitud ha de facilitar el joc a fi de
promoure linters dels infants per les activitats proposades.
Les activitats deducaci en
el temps lliure han de
permetre laprenentatge, la
creaci i la diversi.
Les activitats didctiques han de fer referncia a situacions vivencials, que
resultin familiars i properes als infants, de manera que constitueixin nuclis
daprenentatge (els animals de la granja, el bany, etc.).
Incorporaci: les activitats han de permetre incloure propostes dels infants

(qu ens podem emportar per si plou?, si sortim al camp, on dipositarem els
envasos buits si no hi ha papereres?, etc.). Aquestes preguntes busquen
crear en els infants lhbit de preveure i planificar les coses abans de fer-les.
Al principi, les respostes poden ser bastant illgiques o fantstiques, per
a mesura que es facin ms grans seran ms coherents. Tamb s important
que cada infant participi en el grup i interaccioni amb la resta de companys.
Aplicaci: moment de la creativitat i del descobriment.
Expressi: acabada lactivitat, s el moment de la lliure expressi (verbal,

gestual, etc.), de la discussi, de posar en com els descobriments que
cadasc ha fet.
Sistematitzaci: necessitat de programar sistemticament les activitats

tenint en compte els criteris anteriors. Cal elaborar una enumeraci dexpe-
rincies vivencials dels infants. Aix permetr relacionar significativament
lescola amb lmbit personal, familiar i social. A partir daqu, aquestes
experincies es podran relacionar amb els continguts nous. El joc t una
importncia especial en la selecci dactivitats daprenentatge, ja que crea

un ambient permanent de trobada, motivaci, creativitat, expressi i goig
que no ha de faltar en cap model didctic infantil.
Avaluaci: valoraci de lexperincia que sha dut a terme i proposta de

possibilitats noves.
Lavaluaci s linstrument que ens permet organitzar la comparaci entre la

situaci prevista inicialment i la situaci real. Aquesta comparaci ens ha de
donar informaci sobre el grau dassoliment del que inicialment shavia previst
i dels diversos factors que han fet possible o han dificultat el desenvolupament de
les activitats.
Lavaluaci s un procs que t un carcter sistmic, ja que aborda tots els

components que apareixen en la intervenci i s un element que ajuda a
prendre decisions sobre les diferents reorientacions del procs, cosa que fa
que hagi de ser necessriament un aspecte molt cuidat dins la planificaci.
1.2 Les activitats extraescolars
Leducaci extraescolar adquireix sentit en el moment que lescola activa porta

a terme programes dactivitats extraescolars. Els principis de lescola nova i
leducaci sense parets fan que molts mestres programin activitats ms enll
de lestricte marc escolar (colnies escolars, visites a granges escola, etc.) Per
tant, aquestes activitats estarien organitzades per lescola i formarien part del
currculum educatiu.
Per mitj daquestes activitats es treballen continguts deducaci ambiental, la

interrelaci de lescola amb la comunitat, la recuperaci de festes, costums i
tradicions, la vivncia del cicle festiu anual, etc.
Amb aquestes activitats tamb saconsegueix trencar la rutina escolar pel que fa a
lespai i el temps, la collaboraci de mestres o educadors i monitors. En definitiva,
es tracta dobrir lescola a la comunitat i que lescola participi activament en la
vida daquesta comunitat.
Aquestes activitats sapropen molt a la concepci deducaci en el lleure, per

moltes vegades lalumnat les percep o les viu com si es tracts de temps de
treball, ja que tenen lloc dins lhorari o el perode escolar. Per tant, lactitud
o la predisposici envers aquestes activitats pot ser diferent de la que es t del
temps lliure. Daltra banda, la interpretaci de la famlia tamb s molt diferent
de la concepci que es t de temps lliure quan lescola hi interv. Aix doncs, la
flexibilitat i el marge de llibertat amb qu es plantegen fa que la consideraci que
sen t canvi.
En lmbit de leducaci no formal, per des de lescola, tamb sorganitzen

activitats anomenades extraescolars. Generalment, les organitzen lassociaci

de mares i pares dels alumnes (AMPA). Es fan fora de lhorari escolar i tenen
objectius diferents dels del currculum escolar. Poden utilitzar les installacions
i els equipaments de lescola o no, com ara les activitats de nataci en piscines
pbliques o privades. Les activitats les duen a terme diferents professionals, en
funci del tipus dactivitat de qu es tracti, contractats per lAMPA. El finanament
sobt de les quotes de les famlies membres de lAMPA i dels infants que
assisteixen a lactivitat.
Tamb hi ha entitats i empreses privades dedicades a oferir activitats als infants

fora de lhorari escolar. Se solen fer als centres educatius, ja que aix els infants
no shan de traslladar, o en equipaments municipals. ltimament shan creat
moltes empreses privades especialitzades a oferir activitats de lleure tot lany.
Moltes daquestes empreses tamb acostumen a cobrir la vigilncia de menjador.
Disposen dun web que els permet fer publicitat dels serveis que ofereixen. Els
interessats tamb el poden fer servir per posar-shi en contacte.
La tipologia daquestes activitats s molt variada. Contribueixen a despertar

inquietuds, a reforar els coneixements dalguna rea, a fomentar la creativitat
i a desenvolupar valors.
Les activitats extraescolars poden

ser molt variades
Les activitats extraescolars es podrien classificar en tres blocs:
Les activitats extraescolars Activitats de formaci: sn freqents les didiomes i les dinformtica.
poden estar organitzades
per institucions pbliques o Els permeten reforar o millorar els coneixements adquirits a laula. s
privades.
recomanable que sels doni un carcter ms am i menys acadmic que a
lescola, perqu els infants no les associn a una prolongaci de la jornada
escolar.
Activitats artstiques: en aquest cas loferta pot ser molt variada (teatre,
plstica, msica, dansa, etc.). Els aspectes que ms es treballen sn
lexpressi i la capacitat creadora. Fomenten la imaginaci, la comunicaci
i la destresa manual i visual. Els infants han de divertir-se mentre les fan i
no considerar que sn una obligaci.
Activitats ldiques o preesportives: engloben una gran varietat dactivi-

tats de motricitat global, com tallers de jocs, nataci, karate, psicomotricitat,
etc. Aquestes activitats, a ms dafavorir lestat fsic dels infants, sn
imprescindibles per ampliar la capacitat de coordinaci, la psicomotricitat,
la flexibilitat i lagilitat. Els esports desenvolupen valors importants en els
infants, com la disciplina, la companyonia, el respecte, lesperit dequip,
la superaci i la competitivitat. Els esports dequip sn recomanables
per a alumnes amb problemes de socialitzaci o timidesa, ja que ajuden
a desenvolupar relacions amb els companys i aporten seguretat. Els esports
individuals sn ptims per a alumnes hiperactius o amb excs dagressivitat,
ja que aprenen a dominar els impulsos i a descarregar lenergia.
s molt important que linfant faci les activitats que realment li interessin i
que les visqui com una experincia ldica per tal de no avorrir-les. A ms,
cal no sobresaturar-lo amb massa activitats, ja que tamb necessita gaudir
dun cert temps no programat pels adults.
Totes les activitats organitzades pel centre educatiu han de figurar en la programa-
ci general anual del centre (PGA). A ms a ms, les activitats organitzades com a
complement de les activitats que es fan a classe shan dincloure en la programaci
de lrea corresponent.
Totes les activitats adreades als infants i organitzades des de leducaci en

el lleure, i que es fan fora del lloc habitual de residncia i en contacte amb el
medi natural o rural que les acull, estan regulades per normativa i han destar
autoritzades per la Secretaria de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
1.3 Les sortides i les excursions
Els educadors han dutilitzar els recursos de lentorn per fer sortides, excursions i
visites, cosa que implica obrir-se a les diverses experincies que ofereix lambient
i tenir un contacte directe amb lentorn.
En leducaci infantil, les sortides a lentorn natural proper sn un requisit

necessari per assolir els objectius educatius de letapa. Aquestes sortides han de
constar en la programaci i shan de planificar.
Les sortides a lentorn sn un recurs important en leducaci infantil per diverses

raons:
Sn motivadores sempre que tinguin en compte els interessos i les necessi-

tats dels infants a qui sadrecen. A ms, sha de partir de les experincies o
els coneixements previs daquests infants per aconseguir que laprenentatge
sigui significatiu.
Collaboren en laprenentatge constructivista, ja que a partir de les

experincies que linfant t amb els objectes i les situacions reals, i no pas
amb les representacions o les imatges de la realitat, pot participar activament
en la construcci dels seus coneixements.
Es basen en el joc. El joc afavoreix el desenvolupament de les capacitats

que els infants han dassolir, ja que implica participaci, activitat, interacci
i afavoreix la globalitzaci de les situacions. Sha devitar la falsa dicotomia
entre joc i treball escolar.
1.3.1 Planificaci de lexcursi
Lxit duna excursi es basa en una bona planificaci en la qual no es deixi res a
Les excursions...
... sn una excellent oportunitat
latzar. A part dels aspectes organitzatius, shan descollir adequadament el lloc i
per treballar els hbits, les les activitats que es faran en funci de ledat i les caracterstiques dels destinataris.
actituds i valors a travs dels
continguts transversals No sha doblidar que la planificaci ha de ser suficientment flexible per poder
deducaci per a la salut i
leducaci del medi. respondre de forma gil a possibles imprevistos.
En lorganitzaci de qualsevol tipus de sortida es poden diferenciar tres fases:

Als annexos del web
abans, durant i desprs de la sortida.
trobareu un article
relacionat amb
lorganitzaci de sortides
1. Abans: preparaci de la sortida.
a lentorn a lEI.
Escollir el lloc a visitar. Els educadors lhan de seleccionar en funci dels

aspectes segents:
Objectius de la sortida. Dependran dels continguts que shagin de

treballar. De totes maneres, hi ha uns objectius comuns a totes les
sortides, com ara desenvolupar la capacitat dobservaci, respectar
lentorn, desenvolupar lorientaci espacial, elaborar i interpretar
plnols, afavorir el llenguatge i la comunicaci, potenciar lautonomia
personal, etc.
Edat dels infants. En aquestes edats es recomana no anar gaire lluny
(20-30 km. amb transport en sortides de tot el dia) tenint en compte
que els atreu ms el que s proper i familiar.
Nombre dinfants. Determinar el nombre dadults acompanyants.
El nombre dinfants i la seva edat
determinen el nombre dadults A vegades es pot comptar amb la collaboraci dunes quantes mares
acompanyants.
acompanyants durant la sortida. s important que leducador reculli
informaci del lloc a visitar (mapes, guies, etc.) per tal de poder
planificar ms b les activitats.
Programar la sortida:
Fixar les dates i contractar el mitj de transport, si fora necessari.

Habitualment es va en autobs, per tamb es pot anar amb transport
pblic.
Fixar els objectius, continguts i activitats a realitzar durant i
desprs de la sortida. Per establir les activitats cal conixer qu
saben els infants sobre el tema de la sortida, coneixements previs. Es
pot saber fent preguntes al grup, demanant-los que facin un dibuix
expressant la seva vivncia personal i construint un mural collectiu
amb tots els dibuixos, etc.
Motivar els infants: apropar-los al tema per tal de despertar el seu
inters, per exemple, ambientant laula o el passads amb fotografies
del tema, amb la lectura dun conte, visionat dun vdeo, la visita al
centre dalguna persona entesa en el tema, fer que simaginin que sn
uns exploradors que aniran a un lloc on no hi ha anat mai cap infant
abans, etc.
Informar als infants de qu faran durant la sortida: s un bon

moment perqu formin grups o equips per fer determinades activitats, Les sortides no shan
escollir el nom del seu grup, preparar les targetes didentificaci de dimprovisar sin que shan
de planificar prviament.
cadascun indicant nom i telfon de contacte per si es perds.
Explicar qu han de portar. Caldr fer una fulla informativa per
als pares indicant la data de la sortida, lloc, com sanir, quin tipus
dactivitats es realitzaran i qu han de portar els infants (xandall,
calat esportiu, gorra, una muda, esmorsar, algun material especfic
per alguna activitat, etc.
Demanar lautoritzaci dels pares. Es pot fer en la mateixa fulla
informativa. Cal indicar si la sortida t algun cost per a les famlies.
Si la sortida queda fora de lhorari habitual tamb sindicar lhora de
sortida i darribada i el lloc.
Fer la llista dels materials que hauran de portar els educa-
dors(llapis, ceres, cmera de fotos, joguines, farmaciola, telfon, ...)
Animar un viatge en
autocar. La carrera del
paper
2. Durant: realitzaci de la sortida.
Material: Dos rotllos de
paper higinic.
El dia de la sortida, repartir les targetes didentificaci a cada infant i portar
Descripci: Es formen
la llista de tots els infants i telfons, fotocpia de la plissa sanitria del dos equips que
corresponen a les dues
centre. Comprovar que es porta tot el material. files dobles de seients
de lautocar. El joc
consisteix a anar
Durant el viatge es poden fer diverses activitats ldiques com cantar passant el rotllo de
paper, el ms rpid
canons, jocs verbals, etc. Es pot fer alguna parada breu. possible, de davant fins
al darrera, sense que es
trenqui. Lequip que
Una vegada arribats al lloc elegit es van fent les activitats planificades. Es pugui fer arribar el
rotllo de paper, el ms
poden fer observacions de coses i llocs utilitzant el major nombre de sentits. aviat possible i sense
trencar-se ser el
guanyador. Si el paper
Observar formes, mides, colors amb els ulls directament i amb lupa de es trenca lequip haur
de tornar a comenar.
diferents plantes i animals amb els que es troben. Comparar olors, per El primer jugador de
cada fila haur
exemple lolor del carrer amb cotxes i lolor del parc o del camp. El soroll daguantar el rotllo de
paper.
dels cotxes durant el trajecte i escoltar els sons del camp. Recollir objectes
de la natura (fulles, pedres, terra...). Dibuixar una planta, flor, animal. Els
educadors poden fer fotos del lloc i dels infants per comentar-les a la tornada,
gravar sons de diferents moments del trajecte.
Realitzar diferents jocs en gran grup: identificar un objecte amb els ulls
tapats, per lolor, jocs dexploraci i orientaci en lespai, etc. Durant el viatge, conversar
amb lamic del costat, o
mirar el paisatge tamb sn
Deixar un temps lliure perqu els infants facin el que vulguin. activitats agradables.
El paper de leducador durant la sortida ha de ser:
Vetllar per la seguretat dels infants al seu crrec.
Acompanyar els infants, escoltar-los i orientar-los per no dir-los qu han

de recollir o recollir-ho ell en comptes dels infants, ja que sn els infants qui
han de fer les activitats.
Estimular lobservaci i la recerca per part dels infants i incitar la seva

creativitat.
Actuar en casos de conflictes.
Respectar i fer respectar el medi ambient. Leducador s un model pels

infants per tant, ha de donar exemple, i no noms amb paraules sin amb
fets.
A lapartat La intervenci
en situacions de conflicte
en un context ldic
daquesta unitat saborda 3. Desprs: seguiment i avaluaci de la sortida.
el tema de la intervenci
de leducador en la
resoluci de conflictes.
Els dies posteriors a la sortida es poden fer les activitats de consolidaci
dels continguts treballats durant la sortida i lavaluaci final. Shan de
fer activitats que relacionin els diferents continguts afavorint un enfoc
globalitzador.
Es pot comentar a nivell de grup, les experincies personals de cadascun.

Que cada equip mostri qu ha recollit. Formulen preguntes sobre el qu els
agradaria saber i busquen solucions amb lajuda de leducador.
Tamb es poden fer diferents activitats individuals o en petit grup relacio-

nades amb la sortida:
Comentar les fotografies de la sortida. Escoltar els sons gravats i reconixer-

los.
Utilitzar el material recollit per a:
Fer ordenacions, comparacions i classificacions (totes les fulles sn

iguales?).
Buscar relacions entre elements: coses que sn del camp (animals,
plantes...) i coses que no ho sn ( envasos, papers...).
Observar algun animal recollit (formiga, caragol, etc.) i veure com es
desplaa, qu menja?. Plasmar-ho en murals, cartells, etc.
Dibuixar el que ms els hi ha cridat latenci de la sortida.
Modelar fruites observades amb plastilina.
Aprendre jocs, canons i endevinalles relacionades amb el qu han
vist.
A partir daquestes activitats es poden fer tamb activitats de refor i/o dampliaci
per aquells infants que ho necessitin.
Fer una avaluaci final amb els infants i amb lequip deducadors per reafirmar-
se en el procediment seguit o buscar-ne un altre de millor. Comprovar si els
infants han assimilat els continguts i el procs seguit per veure si els objectius
i les activitats proposades eren adients, per exemple, qu ha estat b?, en qu sha
fallat?, el temps dedicat a cada activitat ha estat suficient?, etc.
En funci daquestes valoracions es decidir si es repetir la sortida la propera

vegada, quins ajustaments shaurien de realitzar, etc.
s til per properes ocasions, realitzar una fitxa de cada excursi on sindiqui
el lloc, objectius, activitats que hagin funcionat molt b, cost aproximat i
grau de compliment de les expectatives
Les excursions organitzades des dentorns no formals tamb han de tenir en

compte els tres moments de planificaci, abans, durant i desprs de lexcursi.
En aquest mbit els professionals que hi treballen son els monitors sotal la
responsabilitat dun director de lleure. s lequip de monitors qui planifica i
organitza lexcursi per seguir tots una mateixa metodologia i criteris educatius.
Generalment sutilitza com a metodologia general en les excursions la metodolo-
gia activa basada en laprenentatge per descobriment a partir de lobservaci del
medi ambient.
En lelecci del lloc sha de tenir molt en compte les caracterstiques del grup
dinfants, com ara el nombre de participants, si hi ha cap infant amb alguna
discapacitat, ledat ja que condiciona la seva capacitat fsica. En la taula 1 teniu
una referncia de la capacitat fsica dels infants segons ledat.
Taula 1.1. Capacitat fsica segons ledat
Edat Temps que poden caminar Desnivell
3 anys 30 minuts 50 metres
4 anys 45 minuts 50-100 metres
Les excursions poden ser de mig dia o de tot el dia, en tot cas, conv conixer de
primera m, abans de fer lexcursi, el lloc i litinerari a seguir per poder calcular
millor el temps del trajecte a peu, lloc on descansar, si hi ha alguna font o un lloc
pla on poder dinar i jugar, etc. El tipus dactivitats
El tipus dactivitats a realitzar
La selecci de les activitats a realitzar durant lexcursi pot ser molt variada i durant lexcursi estar en funci
del lloc elegit i de lpoca de
dependr de lpoca de lany i del lloc on es vagi (platja, muntanya, parc, etc.). lany.
En qualsevol dels casos shan de preparar activitats per realitzar.
Durant el trajecte, si es va amb autobs o tren, per tenir-los entretinguts. es pot

cantar, explicar contes, conversar amb el company del costat, o mirar el paisatge, ja
que tamb sn activitats agradables. El que no sha de fer s jugar des del principi
fins al final del viatge.
No sha doblidar que els infants solen estar excitats per la marxa i el viatge
els cansa aviat, conv tenir preparats jocs que els tranquillitzi i distregui. A
continuaci teniu un exemple de joc:
De lHavana ha arribat un vaixell carregat de...
Qui dirigeix el joc elegeix el tipus dobjectes, per exemple, carregat de fruites els infants
han de dir noms de fruites sense repetir-ne cap. Linfant que primer diu una fruita que ja
sha dit, se li pot cantar 1, 2, 3, Xavier (el nom de linfant) escolta b! I a continuaci es
torna a comenar amb una altra paraula.
Aquest joc es pot fer ms complicat en funci de ledat dels infants, per exemple, De
lHavana ha arribat un vaixell carregat de cotxes. Els infants han de dir paraules que
comencin per la lletra C. Tamb, aquest joc, pot ser eliminatori.
Una vegada sarriba al lloc escollit es poden fer activitats de molts tipus, per
normalment es treballen els eixos segents:
Descobriment de lentorn natural, social i cultural: es poden plantejar

jocs a activitats a partir dun eix danimaci (som exploradors), jocs de
pistes, jocs motrius, etc.
Lalimentaci: es poden treballar els hbits dalimentaci (qu menja

cadasc, qu porten per beure...) i dhigiene.
Cura del medi ambient: s un bon moment de conscienciar-los de que ho

han de deixar tot recollit (dipositar els papers i envasos en bosses i tirar-les
desprs als contenidors).
Activitats per desprs de lexcursi: es pot comentar qu els va semblar

lexcursi i es poden realitzar jocs a partir del que van aprendre.
Els jocs no shan dimprovisar. Shan de portar preparat i no descuidar el

material necessari per portar-los a terme, si s que en cal. Per aix s tant
important la planificaci no noms de lexcursi sin tamb la selecci de
les activitats i jocs que es duran a terme.
Qu han de portar els educadors? Farmaciola, llista infants participants, autorit-

zacions, targetes didentificaci, cartilla sanitria.
1.4 Campaments
Els campaments son un tipus de servei que exigeix dels infants un notable esfor
fsic dadaptaci ja que les condicions en qu viuen sn molt diferents a les
habituals de la seva llar, per tamb ofereix la possibilitat de viure ms estretament
el contacte amb la natura.
Els campaments son una activitat que consisteix en una estada en un entorn
natural en tendes de campanya.
Les tendes tenen fonamentalment la funci de servir per dormir, per segons la
grandria del campament pot haver-hi tamb altres installacions com: una tenda
menjador, una tenda sanitria o una que faci les funcions de cuina.
El campament s un recurs idoni per educar el carcter, lesfor i la superaci

personal dels infants. Existeixen dos tipus de campaments segons el lloc on es
puguin emplaar:
Campaments preinstallats totalment o parcialment en zones habilitades

per a aquesta activitat.
Campaments mbils que els infants ajudaran a muntar.
Els objectius del campament son:
Capacitar els infants per a ladaptaci a un estil de vida ms auster.
Educar linfant en valors com: la solidaritat, lesfor, la superaci personal

i el carcter.
Posar-lo en contacte directe amb la natura.
1.5 Els casals de vacances
Els casals de vacances sn un servei que ofereix la possibilitat que els

infants desenvolupin activitats ldiques i manuals en el seu entorn habitual
al mateix barri, poble o municipi de dilluns a divendres en poques de
vacances.
Actualment, els casals o les colnies urbanes sn una proposta que es t molt
en compte a lhora dorganitzar el temps lliure dels infants durant el perode de
vacances escolars. Sn molt tils a les famlies que no poden tenir cura dels fills
per motius laborals.
Les colnies urbanes semmarquen dins leducaci de loci i el lleure.
Habitualment sorganitzen en perodes no lectius i utilitzen els espais escolars.

Solen ser molt ms freqents a lestiu, malgrat que, segons les necessitats de la
zona, tamb sen poden organitzar durant les vacances de Nadal.
A lhora dorganitzat-les, s important tenir en compte que han de tenir un

contingut educatiu ben diferenciat del de leducaci formal.
s un servei molt flexible, ja que permet als professionals que hi participen

adaptar-se fcilment a la quantitat, les caracterstiques i la dispersi dedats dels
participants.
Els casals es diferencien de les colnies i dels campaments en el fet que els infants
no sallunyen de la seva llar i, consegentment, tampoc no sallunyen de les seves
famlies; les veuen cada dia. Linfant noms passa unes hores fora de casa cada
Podeu consultar el
dia. En sortir del casal, el pare o la mare el va a recollir, cosa que facilita la relaci reglament que regula les
i la comunicaci dels professionals que intervenen en el casal amb els pares dels activitats deducaci en el
lleure en la secci
infants. Annexos del web.
Els casals de vacances estan regulats pel Decret 137/2003, de 10 de juny,

de regulaci de les activitats deducaci en el lleure en les quals participen
menors de 18 anys
Decret 1372003, de 10 de juny.
Article 1: Objecte i mbit daplicaci:
1.1. Aquest Decret regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de
vacances, les colnies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable que, sigui quina sigui
la seva denominaci i caracterstiques, habitualment realitzen les entitats deducaci en el
lleure infantil i juvenil, en les quals hi participin persones menors de 18 anys en nombre
superior a sis, que no tinguin carcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya, amb una
finalitat educativa, cultural, formativa o social.
Article 2: Activitats subjectes i excloses
2.1 El contingut daquest Decret s daplicaci a les activitats organitzades o promogudes

per persones fsiques o jurdiques, pbliques o privades, les persones participants de les
quals hagin estat prviament inscrites a aquestes activitats.
2.2 Queden excloses del compliment daquesta normativa les activitats objecte daquest
Decret que estiguin regulades pel Departament dEnsenyament.
2.3 Queden excloses del compliment daquesta normativa les activitats organitzades,
directament, pel Consell Catal de lEsport, o per qualsevol de les entitats inscrites o que
tinguin seccions esportives adscrites al Registre dentitats esportives de la Generalitat de
Catalunya.
2.4 Queden excloses del compliment daquesta normativa les activitats promogudes o
organitzades per centres residencials i dacolliment, propis o collaboradors, de la Direcci
General dAtenci a la Infncia i Adolescncia i de la Direcci General de Justcia Juvenil.
Tanmateix, notificaran a la Secretaria General de Joventut la realitzaci de lactivitat amb
lantelaci suficient als efectes previstos a larticle 10, apartat 4.
1.5.1 Caracterstiques dels casals
Hi ha diferents tipologies de casals de vacances, ja que cada municipi, en funci

de les necessitats i demandes de la seva poblaci, organitza les activitats de forma
diferent. Malgrat aix, es poden establir alguns aspectes que permeten diferenciar
els casals de la resta dactivitats ldiques. Aquests aspectes diferencials es podrien
concretar en els punts segents:
La major part de casals es fan en torns setmanals o quinzenals, de dilluns a

divendres.
Els horaris varien dun casal a un altre. Aix, poden haver-hi casals amb
horari de mat, horari de tarda o dambds.
Des del casal es pot oferir la possibilitat dacollida als matins i de menjador
als migdies, per els infants sempre tornen a dormir a casa seva.
El seu emplaament acostuma a ser en equipaments de lleure o en escoles;

en centres cvics o en installacions esportives prpies del municipi.
Lagrupaci dels infants es fa per edats.
El treball del casal t com a destinataris ltims els infants, per no sha
doblidar mai que les famlies sn tamb un dels objectius principals.
1.5.2 Objectius dels casals
Lobjectiu principal dels casals s educar per la convivncia, el respecte i

la tolerncia amb una metodologia activa i participativa basada en el joc
i lanimaci sociocultural. I per aconseguir-ho, posen a labast una srie
dactivitats ldiques generalment relacionades amb els temes transversals.
Els objectius dels casals sn:
Permetre el coneixement de lentorn a partir del treball daspectes cvics.
Oferir els infants la possibilitat de jugar i aprendre amb altres infants de ca-
racterstiques diferents com pot ser la cultura, situaci familiar, procedncia,
etc.
Gaudir ldicament despais pblics com sn els parcs, les piscines o els
jardins que es troben a lentorn ms proper en companyia daltres infants.
Desenvolupar la convivncia, el respecte i la tolerncia de cadascun dels

infants participants a partir de la relaci amb altres membres del grup.
Fomentar el contacte amb altres institucions pbliques de carcter cvic,

com per exemple amb la policia local o amb els bombers; aix com el
contacte amb altres ciutadans com s el cas de familiars i vens.
1.5.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci dun casal
La planificaci dun casal s una tasca que sha de fer amb temps suficient perqu
tot estigui preparat el dia de linici. Aix vol dir que com a mnim dos mesos abans
ja sha de comenar amb tots els preparatius.
Les primeres tasques a realitzar tenen a veure amb el mrqueting del

casal, s a dir, amb la seva difusi, aix com amb la presentaci del projecte
pedaggic en qu es recolza. El casal es presentar a totes les entitats
implicades, s a dir, a la direcci de lequipament on es dur a terme,
als pares dels possibles infants destinataris i a les institucions pbliques i
privades que poden aportar subvencions i ajuts econmics i materials.
Durant lltim mes, la feina sintensificar ja que s el moment de preparar

les activitats i el material dambientaci del casal, amb la previsi de totes
les despeses.
Desprs de la posada en prctica i, un cop acabat el casal i lestiu, totes

les parts implicades shan de tornar a reunir per fer-ne una valoraci i una
memria.
1.5.4 Activitats que es desenvolupen en els casals

Exemple de joc de
coneixement del medi
El joc de pistes o gimcana: un
grup dinfants ha de seguir amb
Les activitats que es porten a terme sn molt variades i accessibles a tots els
atenci les pistes que han deixat participants, independentment de les seves circumstncies personals.
prviament els organitzadors.
Alhora, han danar fent diverses
proves per aconseguir ms pistes. Hi ha activitats que es desenvolupen dins el grup de pertinena (el grup dedat) i
Linfant aprn a entendre els
signes de les pistes, a desxifrar daltres que es comparteixen amb altres grups, s a dir, amb companys i companyes
missatges i a relacionar-se amb
lentorn i amb els companys. A de diferents franges dedat.
la vegada, coneix lespai del
recorregut duna manera
divertida. Shi fan activitats diverses: tallers, bany, jocs, excursions, visites, etc. Bsicament,
podem estructurar les activitats en les categories segents:
Activitats relacionades amb el temps destinat a lacolliment i el comiat dels

infants. Aqu shan de tenir en compte tant els infants com els familiars a
lhora de plantejar-les.
Els jocs. Caldr afavorir els jocs de grup i deixar prou temps per als jocs de
pati lliures.
Sortides i excursions fora de lambient habitual del casal.
Rac de reflexions, que es dur a terme en algun moment del dia per tal de
revisar tot el que sha fet i plantejar solucions als problemes, si s que nhi
ha.
Treball dhbits per potenciar la responsabilitat dels infants, com ara els
hbits dordre i de neteja.
Les festes, tant durant la vida del casal com en la seva cloenda.
Els tallers, que caldr tenir ben definits.
Les propostes de joc ms adequades per a leducaci infantil sn les segents:
Jocs de dinmica de grup: de presentaci, de coneixement, etc.
Jocs dexterior: jocs motors, jocs daigua i de sorra, jocs a la piscina, jocs
amb la mnega. Sha de preveure tant el joc lliure, a partir dels equipaments
disponibles, com el joc dirigit.
Jocs per conixer el medi: independentment que a les colnies es treballi

per centres dinters o eix danimaci, aquests jocs sn molt adequats, ja
que possibiliten el coneixement de lentorn natural i social. Es poden fer
jocs de pistes. Per fer aquest joc cal que prviament shagi previst i preparat
litinerari segons la finalitat que es vulgui aconseguir. Per exemple, conixer
les installacions del casal o de la casa de colnies, conixer el barri, el parc,
etc.
Jocs dinterior: shan de preveure jocs ms tranquils per fer desprs de

menjar o b per quan fa mal temps i no es pot jugar a lexterior. Tant els jocs
dirigits per leducador com els jocs de taula tenen un gran valor educatiu.
A lhora dorganitzar els jocs, sha de tenir en compte que nhi ha dhaver de
diferents tipus i sha de buscar els moments del dia ms adequats per dur-los a
terme. Els infants no poden passar el dia fent jocs motors, ja que comporten un
desgast denergia important.
Sha de preveure temps per llegir i explicar contes, fer tallers, jocs dinterior per
als moments de ms calor o per desprs de menjar, en cas que hi hagi infants que
no facin la migdiada.
Lavantatge dels jocs dinterior s que sn tranquils i afavoreixen la concentraci. Moltes de les activitats dels casals es
fan a laire lliure
Els ms adequats sn els manipulatius, els de raonament lgic, els de memria o

els de taula, com ara el parxs o loca.
Shan de preveure i organitzar els espais per fer jocs individuals i en grups petits.
Tamb shaur de tenir en compte la selecci de jocs, sobretot si els grups sn
heterogenis.
1.6 Les colnies destiu
Els seus orgens els podem trobar a Europa, concretament a Sussa el 1876. A
Catalunya va ser lAjuntament de Barcelona un dels primers a impulsar-les; des
del 1906 fins al 1936 es van organitzar colnies escolars municipals per uns 12.000
infants. Aquelles colnies tenien un marcat carcter assistencial ja que sadreaven
a infants pobres i malalts de la ciutat de Barcelona per tal que anessin a fer salut al
camp juntament amb els seus educadors i educadores, que eren els encarregats de
gestionar-les. En comenar la dictadura, les colnies van desaparixer en favor de
les organitzacions juvenils de la Falange; nicament organitzacions dependents de Les primeres colnies a
Catalunya van ser...
lEsglsia, com el Moviment Apostlic dInfants, es van atrevir a organitzar-ne. Ja ... impulsades per lAjuntament
de Barcelona amb un clar
al final del franquisme, aquestes colnies comencen a tenir un carcter educatiu, carcter assistencial i van durar
que no assistencial, encara que es continuen adreant a sectors desfavorits de la des de lany 1906 fins al 1936,
any en qu van desaparixer
poblaci i estan fortament infludes pel Moviment Escolta. perqu va comenar la dictadura
i es van afavorir les
organitzacions juvenils de la
Amb el naixement dels esplais, les colnies esdevenen una de les principals Falange, que depenien de
lEsglsia i adquirien un caire
activitats per treballar amb els infants en temps de vacances. ms educatiu que assistencial.
En contrast amb els casals, les colnies sn sortides de lentorn ms proper

amb una durada determinada i que tenen implcit lallotjament en un edifici
propietat de lempresa que el gestiona o en rgim de lloguer o de donaci.
Impliquen lallotjament per un determinat perode de temps, i les visites dels
parents, si sescau, es concreten en uns moments determinats i prviament
establerts.
Les colnies destiu, a ms destar promogudes pels centres desplai, tamb

poden estar organitzades per ladministraci pblica, autonmica o municipal, per
empreses privades, associacions, parrquies, organitzacions de caire social i pels
centres educatius.
Les colnies sn activitats educatives que es fan en una casa de colnies o en

una altra installaci autoritzada, ja preparada i habilitada per a aquesta funci.
Aquestes cases disposen despais diversificats: menjador, cuina, dormitoris,
lavabos i sales diverses, i espais exteriors per fer-hi activitats. Les activitats ms
habituals sn els jocs, les excursions, les sortides i les descobertes, les vetllades,
els tallers i els grans muntatges derivats de diferents centres dinters. Algunes
cases tenen piscina.
En algunes colnies es dedica un temps important a fer una activitat concreta (idi-
omes, esport, fotografia, escalada, coneixement duna poblaci o pas, etctera)
en un indret que convida a fer-ho, sn les colnies especialitzades.
1.6.1 Caracterstiques de les colnies
El tipus dactivitats que es realitzen sn similars a les que es fan als casals, tot
i que es potencien especialment els jocs motors, les curses, el coneixement del
medi natural com ara lobservaci dels animals i les plantes, els cicles de la
natura, lastronomia, etc. Fomentant les activitats en grup i el desenvolupament
de lautonomia personal.
Cal destacar la importncia que els infants convisquin durant uns dies amb altres
infants i amb altres adults que no sn els de la seva famlia perqu afavoreix el
nivell dautonomia de cada infant.
El fet destar en contacte amb la natura, permet treballar lobservaci i el respecte

Les colnies a lentorn natural.
Amb les colnies destiu es
facilita el joc a la natura i
safavoreix el desenvolupament
Aix mateix, les colnies es diferencien dels campaments pel tipus dubicaci on
de linfant, que interactua amb el es realitzen, ja que es porten a terme en tendes de campanya.
medi ambient que lenvolta.
Hi pot haver campaments preinstallats totalment o parcialment en zones prvia-

ment habilitades o b campaments mbils en els quals els infants ajuden a muntar-
los amb els objectius principals de tenir un contacte directe amb la natura i de
capacitar els infants per adaptar-se a un estil de vida ms auster. Per aquesta
diferncia gaireb no existeix a lactualitat. Es realitzen campaments en edificis
convencionals com les colnies.
1.6.2 Activitats de les colnies
Les activitats que es desenvolupen durant el temps de colnies han estat prvi-
ament programes dels professionals que les duen a terme amb la participaci
de tots els membres que hi intervenen. Mitjanant les activitats saconseguir
lassoliment dels objectius proposats. Entre les activitats desenvolupades en una
colnia destaquen:
Les activitats relacionades amb la vida quotidiana, que giren al voltant

de les tasques domstiques i de la rutina:
De neteja i dordre personal amb relaci al propi cos, amb la roba i

amb els materials i estris emprats.
De neteja i ordre de la casa o campament.
De moments de la vida del grup, ja sigui amb relaci al moment de
llevar-se i anar-sen a dormir o lhora de dinar, sopar, etc.
Les activitats relacionades amb el contacte amb la natura, ja que es pot

aprofitar com a recurs el medi natural que envolta la casa de colnies.
Les activitats relacionades amb el descans o la relaci espontnia,

deixant temps lliure perqu els infants puguin xerrar o fer all que creguin
ms adient.
Les activitats relacionades amb un tema determinat, un projecte o centre

dinters. Normalment, la trama central duna colnia desencadena una
srie dactivitats polifactiques.
Les activitats relacionades amb la vida en grup, com s el cas de les

assemblees, valoracions o vetllades que es realitzen en acabar el dia, com
explicar un conte tranquil, cantar o dansar, i que a ms a ms permeten als
infants conixer el folklore i els costums catalans.
1.6.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci de les colnies
Organitzar una colnia (cosa que tamb passa amb els campaments) no s una Podeu consultar a la
secci Annexos del web
tasca complicada per s laboriosa. La seva organitzaci comena molt abans el Decret 140/2003, de 10
de juny, daprovaci del
de la sortida, potser a comenaments de lany si s que es volen organitzar les Reglament dinstallacions
colnies destiu, data en qu els organitzadors ja posen mans a lobra. destinades a activitats
amb infants i joves.
Concretament fa
referncia als
campaments juvenils, les
El procs sinicia amb lestudi dels infants, del lloc on es far, el planteja- aules de natura, les
ment del projecte que es dur a terme, la previsi de despeses i el repartiment granges escola, els
albergs de joventut i les
de tasques i responsabilitats entre els educadors. cases de colnies.
En una segona fase, tota la feina realitzada es posar en com amb els pares
i mares dels infants per tal que shi puguin implicar i participin activament
en tot el treball dorganitzaci. A ms a ms es realitzar un treball bsic
amb els infants per tal de preparar-los activament.
La tercera i ltima fase ser la posada en prctica de tota lorganitzaci

durant els dies triats i a la casa escollida.
1.6.4 Aspectes comuns en la programaci i planificaci de colnies

i casals
A lhora de preparar i organitzar les colnies destiu i els casals, lequip de

professionals que hi interv ho ha de fer conjuntament i amb prou antelaci.
Sha de planificar i programar els aspectes organitzatius i les activitats que es

duran a terme. La planificaci i programaci de les activitats a les colnies i
casals consisteix en:
Seleccionar objectius, buscar un centre dinters o eix danimaci sobre el

Promoure la relaci amb els altres s
molt important en les activitats
educatives en el lleure
qual establir la proposta dactivitats.
Desenvolupar i seqenciar les activitats pensant amb els recursos neces-

saris per dur-les a terme. Resulta prctic fer-ho a partir dun cronograma,
establint lloc, horaris, grups, responsables, etc. La programaci de lactivi-
tat es presenta amb la fitxa de cadascuna de les activitats previstes
Horari base.Les activitats que es t previst realitzar al llarg del dia i

durant tots els dies que duri les colnies conv tenir-les plasmades de forma
esquemtica.
Recursos organitzatius
El primer pas ser decidir les dates de realitzaci de les colnies i el casal. Tamb
shaur descollir el lloc i la casa de colnies.
Entre la diferent oferta que hi ha, shauran destablir uns criteris per fer la tria,
per aix sha de tenir informaci general del lloc, de les installacions, serveis que
sofereixen, de la zona, etc.
Sha de tenir en compte les caracterstiques dels infants (edats, sexe, nombre, casos
amb necessitats especials, etc.)
1) Respecte lespai, sha de preveure:
Infraestructura, equipaments, necessitats, mancances... Anlisis dels espais

del projecte: descripci, extensi, grau dadaptaci a la seva funci,
ubicaci dels espais necessaris. Dades generals de les infraestructures: Des-

cripci fsica, descripci tcnica, polivalncia, adaptabilitat, manteniment,
cost, etc.
Elaboraci del mnims i mxims exigibles en els aspectes dinfraestructura

per al desenvolupament de les activitats.
2) Recursos materials: En la realitzaci de colnies, campaments o casals destiu

cal preveure els mitjans tcnics necessaris per portar a terme les activitats del
projecte:
Mitjans tcnics necessaris que necessitarem per a lorganitzaci de lactivi-

tat: llums de gas, llanternes, sacs de dormir, material per als tallers, material
per als jocs, farmaciola...
Relaci de mitjans tcnics necessaris, especificaci dels equipaments, in-

fraestructures, mitjans tecnolgics, PC porttil, telfon mbil, connexi
internet, etc.
En unes colnies o en uns campaments sha de donar, en fer la inscripci, una llista
amb tot el que els infants han de portar. En un casal destiu potser caldr donar
un full informatiu amb all que sha de portar abans de cada activitat concreta.
Aquesta llista s important per dues raons:
Com a orientaci de tot all que sha de portar per participar a les activitat,
com per exemple la roba, el calat, el sac de dormir, el necesser, etc.
Com a informaci de tot all que sha de portar per participar a lactivitat i
que degut a les caracterstiques de la nostra programaci s necessari portar,
com per exemple una llanterna, una gorra, una brixola, per fer tallers (got
de iogurt, rull de cartr de paper de cuina, pot de vidre de melmelada, etc.),
una cantimplora, etc.
3) Recursos humans: Descripci de tot el personal necessari per portar a terme

lactivitat. Nombre deducadors i/o monitors. En el cas de les colnies, si ens
movem en lmbit no formal, cal tenir en compte:
Els monitors
Que en activitats de lleure infantil i juvenil cadascuna de les activitats Lequip de monitors ha de
ha de comptar amb un equip de monitors, al davant del qual hi haur participar en les reunions de
programaci de les colnies on
obligatriament un responsable permanentment, el director de lactivitat. tamb sha destablir el marc
ideolgic i els valors que shan
de potenciar en leducaci dels
Que la normativa vigent exigeix que per cada 10 participants hi hagi un infants assistents a les colnies.
monitor i que el director de lactivitat haur destar en possessi del diploma

de director dactivitats en el lleure infantil i juvenil, llevat en activitats amb
menys de 25 participants, que en aquest cas ser suficient el diploma de
Documentaci
monitor. Per la realitzaci de les colnies
sha de disposar de la
documentaci exigida:
autoritzaci dels pares, fotocpia
4) Documentaci: La documentaci necessria per lorganitzaci de lactivitat: de la targeta de la seguretat
la notificaci de lactivitat, el propi projecte, les autoritzacions, la fitxa mdica, social, fotocpies de les
titulacions dels monitors, plissa
els llistats, latenci sanitria, les assegurances, les titulacions, els permisos, etc. dassegurana, etc.
Documentaci de suport per a la bona organitzaci de lactivitat pot ser:
Full dinscripci: Dissenyar un full dinscripci prctic que faciliti als

pares i mares el sistema dinscripci. En aquest full hi podem incorporar
lautoritzaci dels pares i mares o tutors i tamb la fitxa mdica que la
normativa vigent exigeix.
Arxiu de la documentaci de cada participant: Hem destablir sistemes

darxiu que ens facilitin trobar el ms rpidament possible la documentaci
de cada participant.
Dossier per als educadors o monitors amb tota la informaci dels les nens
del seu grup.
5) Logstica: Tots els requeriment organitzatius a nivell de situaci i transport.

Coneixement previ de la zona, plnols ditineraris, transport, etc.
De situaci:
Plnols, itineraris, coneixement previ de la zona.

Senyalitzaci de com arribar al lloc de lactivitat.
Organitzaci de les entrades i sortides dels casals.
Organitzaci de rutes i excursions.
De transport: Transport darribada i de tornada dels participants al lloc de

lactivitat:
Transport en autocar a crrec de lorganitzaci: en aquest cas lactivi-

tat comena en pujar a lautocar. En aquest cas es contracta un servei
de transport escolar i de menors a una companyia de transport.
Transport a crrec dels participants: en aquest cas lactivitat comena
en el lloc previst per portar a terme lactivitat.
Pels nostres mitjans, quan anem a lactivitat tots plegats a peu o en
bicicleta o en un altre mitja de transport pblic, en aquest cas lactivitat
comena en el lloc de concentraci per sortir tots plegats.
De seguretat: Preveure les mesures de seguretat i prevenci a tenir en

compte en lorganitzaci de lactivitat.
6) Difusi: Difusi de lactivitat atenent als pblics que va dirigida. Nhi ha

de diferents tipus (trptic, cartell, banderola, falca rdio, carta entitats, invitaci
segons mailing, banderoles, lders dopini, reunions, etc.).
Quantitats respectives de cada tipus.
Emplaaments idonis per la difusi segons destinataris elegits.
Temporalitzaci idnia de la difusi.
Previsi de mtode davaluaci de limpacte de la difusi.

Pressupost de la difusi.
Ingressos: quotes dels participants, subvencions, difusi, etc.
Despeses: lloguer, materials, salaris, transport, etc.
7) Avaluaci: Establir els procediments mitjanant els quals avaluarem la con-

secuci dels nostres objectius organitzatius i educatius i establir una metodologia
davaluaci contnua.
1.7 Festes
Les festes sn activitats socials i culturals que sorganitzen per celebrar algun
esdeveniment popular (Nadal, carnestoltes, etc.). Tot i aix, tamb les pot
inventar un educador (una festa daniversari, la primera nevada, etc.).
Les festes tenen un gran valor com a recurs educatiu i dinamitzador de grups, ja
que quan diverses persones celebren una festa se senten ms unides. Per tant, les
festes afavoreixen la participaci i la comunicaci entre les persones i els grups.
Lestil de celebraci i la comunicaci s ldic, alegre, informal i amb activitats
variades.
Les festes tenen un component de tradici. Si hi ha infants procedents daltres

cultures, ser una bona ocasi perqu donin a conixer les seves tradicions (jocs,
contes, plats tpics, costums, etc.).
Sha de procurar que els infants participin activament en la preparaci i la cele-

braci (guarnint la classe, preparant la disfressa, fent la recepta, etc.). Limportant
s que els infants visquin la festa i no tant que lentenguin. Cal que els infants
coneguin els ritus tpics de cada festa (canons, danses, dites, etc.). Lorganitzaci de festes,
amb lambient dalegria, s
un recurs excellent per
En la planificaci duna festa es tenen en compte tres fases: preparaci de la festa, afavorir la relaci, la
comunicaci i la integraci.
desenvolupament i valoraci.
Fase de preparaci: amb anterioritat al dia de la festa shan de preveure

reunions dequip per organitzar-la. Aix implica establir criteris dorganit-
zaci espacial, material o ambiental (preparar els guarniments, la msica,
els jocs, les activitats, etc.). Tamb sha de pensar de quina manera sen far
difusi, etc.
Fase de desenvolupament: s el moment de la festa. Tota festa es divideix

en tres moments: inici, desenvolupament i final. Segons la durada total de
la festa, aquests tres moments duraran ms o menys. En qualsevol cas, per,
el desenvolupament ser el que durar ms.
Inici de la festa: caldr fer jocs i activitats per anar animant o per anar
donant impuls a la festa mentre van arribant els participants. En les
activitats dinici, es pot incloure msica per animar i es poden repartir

targetes amb el nom de cada participant o amb el smbol del motiu
de la festa. Tamb es poden fer activitats que sorprenguin i ajudin
a introduir-se fcilment en la festa. Jocs per a grans grups, els jocs
de confiana sn molt adequats, jocs per promoure la participaci de
grans i petits conjuntament. Aquests jocs han de tenir una estructura
molt senzilla perqu tots sanimin a participar-hi.
Desenvolupament de la festa: en el moment central de la festa es

fan les activitats ms significatives, les que estan relacionades amb el
motiu de la festa. Shan de poder fer diversos jocs a la vegada i hi ha
dhaver cartells que indiquin els espais on es duen a terme. Est b que,
en els jocs, els participants obtinguin punts que desprs puguin canviar
per objectes, menjar, etc. No shaurien doblidar els jocs populars
(carreres de sacs, el ball de lescombra, etc.)
Final de la festa: de manera progressiva sha danar donant fi a

la festa per tal que els participants es vagin acomiadant i vagin
sortint. Aquesta part pot consistir a fer un berenar, menjar-se el pasts
daniversari, repartir regals als assistents, cantar una can de comiat
coneguda, etc. En una festa sempre sha de preveure la recollida del
material i la neteja de lespai.
Fase davaluaci de la festa: sha de comprovar si shan aconseguit els

objectius. Caldr haver establert els indicadors corresponents tant des del
punt de vista dels participants com des del punt de vista dels responsables
de lorganitzaci de la festa (nivell de participaci de les famlies, grau de
satisfacci general, incidents i solucions que shan donat, etc.)
1.8 Tallers
Els tallers tenen com a objectiu fonamental ladquisici dunes habilitats

concretes per linfant.
Els infants que hi participen acostumen a estar molt motivats ja que normalment
sn ells qui escullen el tipus dactivitat que volen desenvolupar, a ms a ms,
linfant coneix amb anterioritat les metes que es volen aconseguir.
Aquest servei pot ser un recurs independent o formar part dun altre servei com
poden ser unes colnies o un esplai en qu algunes de les activitats hagin estat
preparades com a tallers.
1.8.1 Classificaci dels tallers
En funci de la durada de cada taller podrem establir una primera classificaci

segons que siguin tallers permanents o tallers de temporada.
Els tallers permanents sn tallers que sorgeixen amb vocaci de perma-

nncia en el temps, demanen una inversi ms forta ja sigui econmica, de
mitjans materials, infraestructura o del personal que hi treballa.
Els tallers temporals, segons sorgeixen en moments puntuals, per la qual

cosa shan de poder muntar i des muntar amb facilitat.
Tallers
Els tallers de teatre,
El concepte de taller inclou tot tipus dactivitats. Les possibilitats de combinaci dinformtica o de cuina,
podrien ser exemples de tallers
de diferents matries sn prcticament infinites, motiu pel qual es fa difcil una permanents. Un taller de titelles
o de mbils, podrien ser
classificaci rigorosa, ara b, com a gui orientatiu podem fer una classificaci exemples de tallers temporals.
segons les matries que es tracten, tal com es pot apreciar a la taula 1.2.
Taula 1.2. Classificaci dels tallers segons les matries amb qu tracten
Tallers dexpressi plstica i Tallers relacionats amb la Tallers relacionats amb

manualitats natura lexpressi musical
Fang o guix. Dibuix o pintura. Jardineria. Cura danimals. Confecci dinstruments musicals.
Estampaci Material. Reciclatge. Fenmens meteorolgics. Danses. Coral. Ritme i percussi
Papiroflxia Astronomia Instruments
1.8.2 Metodologia dels tallers
La metodologia dels tallers possibilita que cada infant progressi en la construcci

dels coneixements dacord amb el seu ritme personal de treball i en fomenta la
integraci social de forma cooperativa i solidria. Es fonamenten en la pedagogia
activa centrada en linfant per que a la vegada afavoreix la integraci en el grup.
Cada sessi de taller es divideix en tres moments:
Explicaci de lactivitat a fer.
Desenvolupament de lactivitat.
Posada en com i valoraci.
Els tallers de fabricaci de joguines amb material reciclat representen unes

experincies molt enriquidores per als infants, ja que permeten treballar els
aspectes segents:
Educaci per al consum com a tema transversal: no comprar-ho tot.
Valoraci del material reciclat, que serveix perqu facin joguines divertides.
Valoraci i utilitat de les joguines que han creat.
Cura de les joguines.
Respecte al medi ambient.
Creativitat i utilitzaci alternativa de materials.
Socialitzaci i treball en grup.
Per fabricar joguines es necessiten diversos materials especfics. Com que la

majoria no poden estar a labast dels petits, shauran de desar en una prestatgeria
alta o en algun altre espai segur (cola, tisores grans, grapadores, cters, etc.).
Els tallers estimulen la creativitat
Durant lactivitat de tallers, cal allunyar els infants ms petits de les prestatgeries
en qu hi ha les seves joguines o b crear algun tipus de separaci que ofereixi
seguretat. Si s possible, s millor fer els tallers en altres espais.
Quan els infants sn tan petits, s normal que no respectin les orientacions que
sels donen i que no facin el que es pretn. Per aix conv evitar que es distreguin
amb altres objectes aliens a lactivitat.
Els educadors shan dencarregar de presentar els materials, que han destar nets
i ben cuidats, en envasos agradables i han de ser assequibles per als nens. Han
deliminar els que estiguin trencats i els que ja no serveixin i guardar les parts
que encara es puguin utilitzar. Tamb han de retirar els que es puguin restaurar
i, un cop restaurats, els han de mostrar com si fossin una conquesta perqu els
podran tornar a fer servir. Sha de mostrar als infants la quantitat de fitxes o peces,
perqu es vagin acostumant a localitzar-les si els cauen a terra. Conv numerar els
materials perqu els adults els puguin localitzar ms fcilment.
1) En comenar lactivitat sels ha dexplicar de manera tranquilla, senzilla i

molt clara qu faran i on sn i com cal utilitzar els materials:
Sha de seguir una seqncia determinada perqu la vagin associant a les

accions que vindran a continuaci, aprenguin a esperar-se i no es llancin
sobre el material.
Els materials shan de collocar en una zona determinada, com ara al damunt
duna taula o al damunt de la catifa.
Els materials han de ser en envasos que puguin anar identificant per mitj
de dibuixos simblics i rtols escrits que assenyalin qu contenen.
Sels ha de dir on s el material i sels lha de donar a mesura que el

necessitin.
Laprenentatge del manteniment, tant dels espais com dels objectes que sutilitzen
en qualsevol de les activitats amb els infants, es pot considerar integrat en el tema
transversal deducaci ambiental i de respecte al medi. s lentorn concret en qu
els nens actuen. Per mitj de les experincies ldiques poden adquirir conscincia
del valor que t i de la importncia de tenir-ne cura.
2) Durant lactivitat: A lhora de fer servir el material o les joguines, cal

transmetre als infants la seguretat que nhi ha prou per a tots. Conv fer-los saber
que no cal que acumulin els objectes. Als nens i les nenes que tenen mancances
els costar ms dentendre. De fet, acumular les joguines o el material expressa
aquesta falta.
3) Una vegada finalitzada lactivitat: Cal guardar el material adequadament

perqu es conservi b i es pugui fer servir la prxima vegada que es necessiti.
s el moment dadquirir lhbit de recollir. No sol ser fcil daconseguir.

Leducador ha de collaborar amb els infants i els ha de recordar que ho han de
fer perqu les joguines i els materials no es perdin ni sespatllin i perqu lendem
els puguin trobar. En el cas de les activitats en qu han collaborat les famlies, la
recollida del material sha de fer en grup i amb repartiment de tasques: netejar-lo,
classificar-lo i collocar-lo en caixes, separar el material espatllat, veure si es pot
arreglar, etc.
1.8.3 Els tallers com a proposta metodolgica per a leducaci

infantil
R. Tavernier, a La escuela antes de los seis aos, defineix el taller com una
organitzaci de treball que permet arribar a realitzacions individuals o collectives
(amb distribuci de responsabilitats o sense). Aquestes realitzacions poden ser
produccions materials (pintura, cermica, costura, etc.) o no materials (producci-
Taller dactivitats
ons sonores, lectura, dansa...)
Lorganitzaci de les activitat per tallers s complexa i afecta el conjunt de la

programaci, s una proposta que emfatitza la cooperaci, el treball en equip,
lacci i el descobriment.
Sovint, aquesta organitzaci de tallers sobrepassa les possibilitats de laula i ocupa

altres espais dintre de lescola. Igualment poden sobrepassar les possibilitats dels
educadors que poden necessitar per al seu funcionament altres collaboradors:
pares, talleristes, voluntaris...
Lorganitzaci de lescola per tallers suposa un replantejament dels rols

tradicionals a lescola. Els infants guanyen protagonisme i es converteixen
en els principals actors del seu procs daprenentatge i leducador deixa
de ser el lder director del grup per convertir-se en el seu coordinador i
animador.
En el taller, els infants gestionen la seva acci des del comenament fins al final.
Decideixen quin projecte volen portar a terme i quin cam sha de seguir per A la secci Recursos de
contingut de la unitat, al
arribar-hi. En aquest sentit, els tallers potencien lautonomia infantil, lautoestima web de lescola El
Tomillar, trobareu
i les habilitats socials, alhora que permeten a linfant conixer i interioritzar el seu exemples dorganitzaci
entorn fsic i cultural. per projectes.
El taller requereix un espai, una ambientaci i uns materials especfics per a tot
all que es vulgui produir. En funci daquest producte, es posaran en marxa les
capacitats i habilitats de linfant per imaginar qu vol fer i per resoldre com i quan
fer-ho.
C. Merino i E. Fernndez (1989) consideren tres aspectes de lorganitzaci de

tallers: lautogesti del treball, lorganitzaci de lespai i lactivitat al taller.
Lautogesti
Lactivitat parteix de la cooperaci entre infants i entre infants i educador.

Leducador coopera amb els infants ajudant-los a prendre conscincia de les
seves accions i de les interaccions que es produeixen entre tots a travs de la
comunicaci.
El punt de partida de lactivitat del taller ser linters dels alumnes per alguna
o algunes qestions que saniran configurant com un projecte desprs duna fase
de discussi i planificaci cap a una resposta o soluci. Els passos que shan de
donar per iniciar lactivitat consistiran en el segent:
Expressi i anlisi didees.
Formaci de grups de treball.
Concreci dels mitjans necessaris per portar a terme les diferents tasques.
Lorganitzaci de lespai
Per fer tallers a lescola, cal disposar despais mnimament amplis i fcilment
accessibles. Aquests tallers abastaran tot el ventall dactivitats que es poden fer
en aquesta etapa educativa. Ha de ser un ambient ben estructurat que pugui donar
resposta a les necessitats i expectatives dels infants.
Lambientaci daquest espai sanir fent progressivament i en funci de lactivitat

desenvolupada pels infants, que participaran activament en aquesta ambientaci.
Els infants aniran coneixent els materials i les eines que els ajudaran a portar
a terme el que volen fer. Igualment entre tots consensuaran les normes de
funcionament del taller:
Escollir lliurement qu volen fer.
Tenir cura del material: no malbaratar-lo i conservar-lo b.
Deixar els materials endreats.
Utilitzar smbols per identificar materials, eines, espais, activitats.
Decidir lliurement i opinar sobre el projecte durant tota la seva realitzaci:

inici, procs i final.
Lactivitat al taller
Al taller, es posen en joc les habilitats infantils comunicatives, socials i de

raonament. El fet que les seves iniciatives i les seves opinions siguin considerades,
els donar molta satisfacci i nafavorir lautonomia i autoestima.
El treball als tallers sol tenir tres fases: organitzar la classe, assumir responsabili-
tats i elaborar i implementar el projecte.
Organitzar la classe. Els infants participen en lambientaci del taller

distribuint espais i materials. Es tracta duna activitat altament creativa ja
que els infants es van adonant de per qu prenen una decisi i no una altra;
sinventen codis per tal de classificar espais, materials i tipus dactivitats;
resolen a travs del dileg els problemes que tenen plantejats, etc.
El taller de pintura
Assumir responsabilitats. Per desenvolupar la tasca que shan proposat,

cal que distribueixin funcions i que assumeixin responsabilitats respecte al
que ha de fer cadasc. Els infants han de participar en lelaboraci de les
normes de funcionament del taller i posteriorment les hauran de respectar.
Hauran de valorar el seu propi procs daprenentatge a travs de les tasques
i activitats encomanades a cadasc i al grup, introduint els canvis que calgui
en lorganitzaci i en les normes per tal darribar a aconseguir els objectius
proposats.
Elaborar i implementar el projecte. Quan els infants comencin a agafar

responsabilitats es podr comenar a treballar vertaderament en equip. Cada
equip haur de fer el segent:
Elaborar el projecte de treball: aporten idees, les discuteixen i prenen

una decisi.
Distribuir les tasques i accions que shan de realitzar, deixant el ms
clar possible on es vol arribar i quina s la funci de cadasc.
Triar un membre, que far de coordinador.
Portar a terme les activitats que prviament shan decidit entre tots.
Leducador est present i ofereix el seu suport sempre que calgui.
Fer una valoraci del funcionament del taller.
Els infants han de conixer com estan organitzats els tallers, con funcionen i
quina s la manera ms adequada de treballar-hi, utilitzant els materials i eines
correctament i de manera creativa.
La metodologia dels tallers es basa en la participaci activa de totes

les persones implicades, en un ambient de creativitat, responsabilitat,
independncia, solidaritat i tolerncia.
2. La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic
Sha de ser coherent...
Els educadors i els pares sn el model principal per als infants i, per tant, han ... si no volem que diguin
paraulotes, tampoc les podem dir
dintentar ser un bon exemple per a ells. Els educadors i els pares no poden exigir nosaltres. Si volem que tractin
alg amb respecte, nosaltres
als infants que facin el que ells mateixos no compleixen. tamb haurem de ser
respectuosos. No els podem dir
que no cridin si nosaltres els
s molt important que els adults estiguin dacord entre ells. En cap cas un adult cridem.
ha de desautoritzar un altre adult en pblic, ja que s humiliant i, a ms a ms, s

un mal model de conducta envers els infants que ho presencien. Per tant, com a
equip educatiu, cal fer el segent: Sha de ser afectuosos amb
els infants; han de saber
que tenen lamor
incondicional de ladult.
Establir acords sobre lestil educatiu.
Dialogar, cedir i buscar punts dacord en cas que hi hagi punts de vista
diferents. No hi ha una sola manera de fer les coses.
Valorar positivament les iniciatives de cadasc i repartir-se les feines, per

compartir responsabilitats.
Ser positiu, cooperar i treballar en equip s el millor.
El repte s comenar a fer veure a lalumnat que cooperar, posar les nostres
habilitats a disposici del grup, s millor, no solament des del punt de vista
tic, sin tamb des del punt de vista de leficcia. Cal treballar des dels jocs
cooperatius, per tamb shan de cercar formes de treball i daprenentatge
cooperatiu, trobar alternatives als jocs i les joguines competitives.
Actualment, en la majoria de famlies i a lescola imperen les relacions democr-

tiques i afectuoses entre els infants i els adults. Est ben vist que els nens i les
nenes discuteixin, portin la contrria o, fins i tot, soposin totalment a les idees de
ladult. Aix implica renunciar a les imposicions i optar per lafecte com la millor
arma per fer-los entendre qualsevol principi. Plantejat aix sembla fcil, per no
ho s.
Els infants estan atents a tot el que passa al seu voltant i reben influncies daltres
infants, adults i de la televisi. Aix significa que els pares i els educadors no
solament els han densenyar qu s correcte, sin que tamb els han de fer entendre
perqu determinades actituds no sn desitjables i, per tant, no les han dimitar.
En conseqncia, els pares i els educadors sn qui han dimposar uns lmits als
infants, perqu spiguen el que est b i el que est malament, el que es pot tolerar
i el que no.
Una educaci excessivament permissiva s tan perjudicial com una dautoritria.

Per tant, el ms recomanable s un terme mitj. El component socialitzador del
joc s un marc excellent per treballar les normes de convivncia bsiques.
Els infants necessiten normes i lmits ben definits, per tamb prou espai per
desenvolupar-se amb llibertat. Donar-los cada cosa en la mesura justa s el repte
ms gran a qu safronten pares i educadors.
2.1 El conflicte des del punt de vista constructiu
Des dun punt de vista constructivista de laprenentatge, no es poden considerar

problemtiques les situacions associades a moments especfics en cadascun dels
processos que es recorren per a aconseguir-los. Aix, per, no significa que no
es necessitin intervencions ajustades per superar-les. Precisament, lenfocament
Leducador aportar elements als
infants perqu resolguin els seus educatiu es refereix a aprofitar aquestes situacions problemtiques com a mecanis-
conflictes de forma constructiva.
mes de retroalimentaci positiva, mentre que provoquen la necessitat de dissenyar
estratgies resolutives vlides. El problema, per Piaget, s lavantsala necessria
per al coneixement, ja que implica lassimilaci de les claus que intervenen en
aquella situaci i lacomodaci del pensament cap a una estratgia adequada. Aix,
per exemple, per superar una situaci de conflicte en ls duna mateixa joguina
per ms dun infant, es pot, no solament establir un torn, sin fer que aquest torn
impliqui una aportaci de cadascun dels infants per tal de millorar ls daquesta
mateixa joguina. Per exemple, un puzle i les peces que t pot implicar, a lhora de
repartir-les entre els infants, no solament una oportunitat de collaborar, sin fins
i tot de cooperar cap a un b nic i com, s a dir, construir el puzle.
Per determinar si una situaci s problemtica o no cal considerar i diferenciar els

elements segents:
1) Smptoma: Un smptoma del comportament dels nens sn les seves actuacions,

les conductes que sobserven. Si no sadapten al que es considera adequat per a
tot el grup, ser necessari ensenyar i aprendre a ajustar les normes establertes.
2) Conseqncia: La conseqncia dun comportament problemtic s precisa-

ment la dificultat o el dany que causa en relaci amb els elements segents:
Un mateix: sn els smptomes que passen ms desapercebuts, ja que es

presenten transparents, prcticament freturosos de smptomes directes. Els
sofreixen els nens que no sn conscients dels seus drets i els cedeixen davant
les demandes dels altres.
Els altres: si resulta agressiu per a ells.
Lactivitat: que sest realitzant, impedint el seu desenvolupament harm-

nic.
Els objectes: o materials que sutilitzen de manera no adequada o que no

es cuiden i es deterioren.
3) Causes: La causa s lorigen del smptoma. Caldr saber interpretar-la perqu

atorga diversos significats al smptoma mateix i a les conseqncies. Saconsellen
diferents intervencions educatives. Com a possibles causes de les situacions no

satisfactries sidentifiquen les segents: El grau de tolerncia davant
una conducta agressiva el
determina la manera com
sinterpreta.
Les circumstncies superen leducador. Aix pot passar per diversos
motius:
Leducador passa per una situaci destrs i no ha pogut engegar els

mecanismes necessaris per dirigir la situaci.
Lactivitat no estava prevista i presentava manques en la provisi de
materials a utilitzar.
Les activitats que shan plantejat no sadequaven a les possibilitats de
ledat del grup.
La causa est associada a un procs de creixement i maduraci perso-

nal. Si la causa que sinterpreta dun smptoma, per ms preocupant que
sigui, est associada a un procs de creixement i de maduraci personal,
que s el que sol passar en la majoria dels comportaments dels infants a
aquestes edats, no sha de consider ni una manca ni un problema.
2.1.1 Intervenci sobre els smptomes
El tractament sobre els comportaments que plantegen conflictes a lescola infantil

no ha de pretendre eliminar-los. Sinicia amb lacceptaci de la seva presncia en
el desenvolupament normal de la convivncia i es planteja un tractament educatiu Es pot ser tolerant quan...
com a alternativa, perqu els nens siguin capaos dautoregular-los. ... un infant toca un objecte que
no ha de tocar. Si no s greu,
sha de tenir certa tolerncia,
per cal comunicar-li amb la
Comportaments que leducador pot deixar passar: per exemple, provar mirada que se lha vist.
de fer el contrari del que diu leducador.
Comportaments que no shan de tolerar: els comportaments que im-

pliquen conseqncies abusives envers els altres. Shan de tallar im-
mediatament. La intervenci de leducador consistir a marcar el lmit
corresponent, perqu els infants experimentin la prohibici.
Aquest establiment de lmits representa una actuaci decidida mitjanant la qual

leducador demostra davant el grup la seva autoritat i el seu poder. En aquestes
edats els dna seguretat i facilita lobedincia. Cal considerar la necessitat duna
intervenci que resolgui una situaci intolerable des dun punt de vista educatiu i
del seu aprenentatge.
Perqu els infants no assoleixin comportaments inadequats, cal incorporar en

les seves conductes una srie destratgies que els permetin autoregular els
seus impulsos. Sn les que fan referncia a la intervenci sobre les causes.
2.1.2 Intervenci sobre les conseqncies
El fonament de qualsevol comportament que se solliciti als infants ha destar

relacionat amb les conseqncies gratificants que tindr.
El seu grau dadequaci o de bondat: sha de concretar que beneficia

els altres, lentorn i, evidentment, un mateix. La idea principal seria que
no s bo el que perjudica els altres.
El seu grau dinconvenincia o de maldat: el determina el dany que

produeixi als altres, a lentorn i a un mateix, fins que puguin entendre que
hi ha un sistema de relaci que cal arribar a assolir.
Com a idea fonamental, sha de destacar que els perjudicis infligits

perjudiquen tot el sistema. La intervenci sobre les conseqncies consistir
a expressar i manifestar les prdues i els perjudicis que per a tots implica
un comportament inconvenient, i a proposar una compensaci que han de
fer especialment els qui hi estan directament implicats i tot el grup, per tal
dequilibrar de nou la situaci. Caldr adequar sempre aquesta compensaci
a les possibilitats dels infants.
Els professionals deducaci infantil han de considerar que la majoria de les

conseqncies problemtiques que es presenten a la seva aula sn degudes al
procs maduratiu dels nens i les nenes. Els resulta molt difcil aplicar qualsevol
estratgia perqu les estan aprenent.
2.1.3 Intervenci sobre les causes

Leducador ha de saber
que...
...la majoria de conseqncies
Aquest tipus dintervenci consisteix a ajudar els infants, a acompanyar-los mentre
problemtiques que puguin creixen. Sha de promoure la confiana en les seves possibilitats i aix evitar que
aparixer en les relacions entre
els infants sn degudes a la seva adquireixin una conscincia negativa sobre la seva identitat i les seves possibilitats.
immaduresa.
Ajudar-los a crixer, que s el mateix que recrrer amb ells el procs de la seva
maduraci, s aportar-los estratgies que els facilitin una regulaci dels seus
impulsos.
Lactuaci per resoldre un comportament inadmissible resulta necessria

per insuficient. Per tant, sha de completar amb lensenyament
destratgies dautoregulaci que incideixin sobre les causes que originen
els comportaments no desitjats.
Aquestes estratgies tenen dues vessants: luna s cognitiva i caldr adaptar-la a

les possibilitats dels infants, ja que consisteix a adonar-se del que passa i raonar-
ho. Laltra consisteix a ser capa de controlar els primers impulsos per dirigir
els esforos a aconseguir el que s ms beneficis per a un mateix i per als altres.
En les relacions socials s normal que apareguin conflictes. Cal tenir, doncs,
estratgies i habilitats per resoldrels adequadament, sense violncia. Aix, no
ens ha destranyar que durant el joc sorgeixin conflictes entre els infants. Sn
freqents, per exemple, les disputes que es creen perqu diversos nens volen una
mateixa joguina. En aquest cas, val la pena comprovar que hi ha prou joguines
per a tots, ja que lescassetat fomenta els conflictes. La majoria de vegades, per,
el problema no s aquest.
Leducador noms intervindr quan sigui absolutament necessari i ho far per

recordar i fer respectar les normes per poder jugar:
No es poden fer coses que molestin als companys.
Sha de fer un bon s de les joguines i materials. Les normes sn necessries per
conviure
Les joguines, desprs de jugar, shan de recollir i desar al seu lloc.
La intervenci de leducador en les situacions de conflicte ha danar adreada

a ensenyar als infants a arribar a acords, a negociar o compartir i daquesta
forma, arribaran a ser capaos de resoldre per si mateixos els seus conflictes.
2.2 Gesti dels conflictes
Un cop dull a les causes que generen conflictes a laula ens assenyala que la ma-
joria estan provocats per una atmosfera competitiva i intolerant, una comunicaci
molt pobra, la inadequada expressi de les emocions, la manca dhabilitats en
resoluci de conflictes i el mal s del poder per part dels adults.
Caldr promoure les condicions per tal de crear un clima adequat i afavoridor de
relacions cooperatives que disminueixin el risc de nous esclats, aprenent a tractar
i solucionar les contradiccions abans no arribin a convertir-se en antagonismes:
1) Gesti positiva de les emocions. Verbalitzar i animar a verbalitzar els

sentiments ajudar a gestionar els conflictes de manera ms positiva. Caldr doncs
treballar lautoestima, la identitat, el sentiment de pertinena a un grup, etc.
Hem dentendre que...
En aquest sentit caldr augmentar el vocabulari de les emocions, posar en prctica ... la tristesa, la rbia o la por sn
tan inherents a la vida com
tcniques i jocs que permetin coneixes i integrar-se en un ambient de confiana i lalegria i lamor. No hem de
rebutjar aquests sentiments.
responsabilitat.
Generalment, els adults volen tractar als nens de manera justa, pacient i respec-
tuosa. Per a vegades es senten desorientats tan bon punt apareixen les primeres
enrabiades o linfant es mostra trist o angoixat.
Els infants han daprendre a conviure amb aquests sentiments, perqu quan siguin
grans els experimentaran moltes vegades, i cal que els coneguin i que aprenguin
a sobreposar-shi, a consolar-se ells sols (no sempre tindran alg al costat per fer-
ho), i a no deixar-se abatre per la pressi sin tornar el ms aviat possible a la
Funci catrtica del joc
normalitat.
El joc compleix una funci
catrtica, ajuda a elaborar les El joc pot alliberar tensions i conflictes interns. Un infant pot traspassar a
situacions que linfant no
comprn, que li causen conflicte lactivitat ldica la representaci dun conflicte existent a la vida quotidiana i,
o confusi i que no sap ni pot
acceptar. mitjanant el joc, buscar la soluci desitjada que la realitat no li pot oferir. s
per aquest motiu que hi ha la necessitat de potenciar tota mena de jocs en els
quals els infants tinguin locasi dexperimentar i de controlar les seves emocions,
pensaments i sentiments. A travs del joc simblic linfant podr anar elaborant
aquestes emocions.
Perqu un infant gosi expressar la seva opini, encara que aquesta no agradi al
grup, fa falta que hagi tingut aquesta llibertat a casa seva. Sels ha de permetre des
de molt petits opinar. Si no escoltem als infants, si no els deixem acabar les frases
i, per contra, els renyem quan ens interrompen, ser difcil que desenvolupin la
confiana en s mateixos. En aquest sentit, son molt adequats els jocs de confiana.
2) Gesti dialogada de conflictes. Caldr aprendre a analitzar, a negociar i

a buscar solucions creatives mtuament satisfactries que permetin als infants
aprendre a resoldre per ells mateixos els seus conflictes. Per tal que ning se senti
humiliat o ofs mentre es discuteix un conflicte, cal establir una srie de normes:
Tothom ha de tenir loportunitat dexposar el seu punt de vista. Mentre un

parli, els altres lhauran descoltar amb atenci.
s preferible tractar els temes un cop els nims shagin refredat.
Cadasc hauria de poder explicar obertament perqu est enfadat o qu s el

que no li ha agradat o molestat. Per aix s necessari que, dentrada, ning
no sofengui ni passi al contraatac si se sent criticat.
Tots han de plantejar les seves propostes per solucionar el conflicte. Tothom
ha destar disposat a cedir en alguna cosa per tal darribar a un acord.
Si ladult prohibeix alguna cosa, ha de saber explicar el perqu.
3) Habilitats comunicatives. Una bona comunicaci s fonamental en el procs

daprendre a resoldre conflictes de forma no violenta.
Caldr tenir en compte els diferents canals de comunicaci i la seva importncia:

la comunicaci verbal (el llenguatge, el qu i el com diem les coses) i tamb la no
verbal.
Caldr tamb aprendre a escoltar amb tots els sentits (escolta activa, parafraseig,
preguntes obertes, etc.), a vigilar la tendncia a dir que no.
Treballar els aspectes de la comunicaci implica moltes ms coses: aprendre a

aprendre i a usar la paraula, a expressar-se, a no interrompre quan parla un altre,
En cap cas sha de a posar en prctica tcniques que permetin un repartiment just de la paraula, etc.
ridiculitzar o humiliar linfant.
Tampoc se lha de comparar
amb altres. Les 4) El llenguatge verbal i no verbal en la comunicaci amb els infants. Els
comparacions sn odioses.
infants, especialment els petits, sn molt sensibles a la manera en que els adults
els hi parlen. El to de veu, els gestos, les mirades,... signifiquen molt per a ell, ms
que no pas el significat de les paraules. Un to de veu incorrecte pot fer-li creure
que en realitat no se lest renyant, que es tracta dun joc i per tant, no sho prendr
seriosament. Per parlar amb veu
daprovaci...
sha de fes servir un to agut, fins
Per mostrar desaprovaci. Leducador per mostrar autoritat o si ha de i tot emocionat, que transmeti la
satisfacci que leducador sents.
renyar a algun infant, no ha de cridar ja que amb aquest comportament es Acaronar el cap del nen o
posar-li una m a lespatlla
potncia que ells tamb ho facin. Si sn ells els que criden, no sha de tamb tindr un sentit positiu.
Amb infants petits resulta til
respondre cridant, s millor dir-los que noms els fareu cas si parlen sense picar de mans i fer crits
cridar. dalegria.
Cal apropar-se a linfant amb qui es vol parlar, ajupir-se a la seva alada
per tal de mirar-lo directament al ulls, per mai per sota.
Si un infant fa rebequeries i arriba a una situaci de descontrol: cal
agafar-lo dels braos fermament, per sense fer-li mal. Demanar-li
que ens miri a la cara i ens escolti.
Amb un to de veu greu, per sense cridar, parlar demostrant seguretat,
amb un to ferm, per no ha de ser un to enfadat, comunicar-li que sest
disgustat.
Dir-li all que no fa b, utilitzant paraules clares i entenedores. Sha
de ser concs i sha de deixar clar que s el mal comportament el que
no ens agrada per sense posar en dubte el nostre afecte per la seva
persona .
Felicitar i elogiar els bons
comportaments s tan
important com renyar els
Per mostrar aprovaci. Si un infant fa sense rondinar una cosa en la dolents. Daquesta manera
sencamina a linfant en la
que habitualment dna problemes, sha delogiar el seu bon comportament. direcci correcta.
Leducador ha de marcar els petits xits de linfant amb la seva aprovaci,

sin s molt probable que la propera vegada intenti cridar latenci de
ladult portant-se malament. Leducador ha de saber que quan un linfant li
parla, sha de mostrar interessat pel que li vol explicar, per demostrar-li que
lescolta, lha de mirar a la cara, inclinar el cap lleugerament cap a un cant,
i mantenir latenci amb la mirada per sota dels ulls de linfant (recorre amb
la mirada el triangle format per la boca i els dos ulls).
5) Treball de la diversitat. Enfrontar un conflicte passa per descobrir totes les

percepcions. Haurem de treballar tcniques que ens permetin descobrir i integrar
que la diferncia s un valor i una font denriquiment mutu, que ens ensenyin a
descobrir els valors de laltra part, que la veiem com alg amb qui collaborar, amb
qui aprendre i ensenyar, i no com un enemic a eliminar perqu pensa o s diferent
a nosaltres i pot ser un obstacle per als nostres objectius.
2.2.1 Aspectes a considerar en els infants de 3 a 6 anys
Els infants de 3 a 6 anys se nadonen del que fan malament els seus companys. Ja
han aprs un bon nombre de normes, i intenten transmetre-les als altres.
En aquesta edat els infants ja saben moltes coses que estan b o malament. Els
ms petits, de 3 a 4 anys, encara poden confondre bo o dolent amb els seus propis
desigs (La mare s dolenta perqu no em deixa jugar amb la sorra). Per contra,
els de 5 i 6 anys fixen la seva atenci en els adults, volen ser com ells i acostumen
a trobar b all que aquests decideixen. El que s exigeixen s que es mantinguin
les mateixes normes.
No shan doferir massa opcions a un infant petit. El de 3 anys encara no sap

decidir per ell mateix el que vol; s ladult qui ha de triar per ell i convencel
amb un missatge engrescador. El de 4 i 5 anys noms pot enfrontar-se a
eleccions senzilles.
Els infants de 4 i 5 anys sn capaos de prestar atenci a un altre infant i acceptar

opinions diferents a la seva: Dacord, no juguem a pilota, juguem a atrapar.
Es tornen ms considerats amb els altres i tamb ms cooperatius: Espera, que
tajudo i aix anirem ms rpid. Malgrat aix, sn encara molt egocntrics.
Coneixen de sobres el concepte de dolent o injust, per acostumen a atribuir
Leducador s un model de conducta les accions incorrectes als altres, especialment si els altres no els proporcionen el
per linfant
que ells desitgen en aquell moment. Estan totalment convenuts de que tenen la
ra, i res no els pot fer canviar dopini. No hem de rebutjar aquesta conducta, ja
que s perfectament normal, per s que s til parlar amb els infants en el moment
que es produeix la situaci.
Els infants entre 4 i 5 anys no poden distingir amb claredat entre meu i teu.
El seu desig de posseir quelcom t en ells tanta fora que agafen i semporten
qualsevol cosa que els agrada. Malgrat que aquests actes siguin normals, s
Els infants de 4-5 anys important ensenyar-los a tornar el que han pres a un altre nen.
necessiten que sels hi
expliquin les normes.
Un altre problema s el concepte de veritat que tenen els infants. La majoria sol
explicar histries que sn clarament inventades. No ho fan amb mala intenci, sin
que s resultat de la seva desbordant fantasia; per aquesta ra no els hem de renyar
ni castigar. El que no est b s dir mentides premeditadament per aconseguir
qualsevol benefici o perjudicar a una altra persona, cosa que els infants daquesta
edat encara no saben fer.
2.2.2 Com posar lmits als infants
No hi ha cap mena de dubte que els pares, mares i els educadors sn els
responsables directes de posar lmits als infants, el difcil s saber com fer-ho.
El joc s un laboratori on els infants assagen els comportaments socials que

observen al seu entorn i des don canalitzar i donar sortida a moltes emocions
contingudes o que no entenen o no saben explicar amb paraules. Per aix
no s suficient per aprendre els comportaments socials. Els infants, sn molt
sensibles al comportament i les emocions daltres infants, per donada la seva
immaduresa, tamb sn molt egocntrics, per tant, sn els adults els responsables
de la seva seguretat, benestar i densenyar-los el que est b i el que no ho est. En

definitiva, els adults sn qui els han danar introduint en el mn de les normes de
convivncia les quals, dalguna manera, contribueixen a afavorir la seva integritat
i seguretat. Viure en societat implica donar i rebre, renunciar a alguns interessos
individuals per al b de tota la comunitat. Des daquest plantejament sorgeix la
necessitat destablir unes normes, un lmits a les conductes i la necessitat de que
es compleixin.
Jugar amb els altres tamb suposa establir unes normes per poder jugar tots plegats,
i complir-les. Les normes marquen els lmits del que es pot fer i del que no es pot
fer. Les normes no han de ser imposades. Els caramels i les joguines
no sn necessriament una
recompensa. S que ho pot
La Jo Frost, coneguda com La Supermainadera, s una experta en el mn de ser una sortida especial
amb nosaltres a qualsevol
leducaci infantil. Ha donat a conixer a pares, mares i educadors, una srie de lloc.
tcniques, bastant senzilles, encaminades a aconseguir disciplinar infants difcils,

aconseguint molts bons resultats.
1) La tcnica de laparcament: va b per inculcar normes fent que linfant

reflexioni sobre el seu mal comportament. Saplica amb infants entre 1 i 9 anys
dedat. Una tcnica de
laparcament
Dibuixeu en una pissarra
Premis i lloances: De la mateixa manera que renyem els mals comporta- magntica un cam dividit en deu
o dotze caselles (com si fos un
ments, tamb hem de premiar i elogiar els bons. El millor premi que li petit Joc de lOca), i feu fitxes
podem donar a un infant s atenci, lloances i amor. imantades amb una foto dels
infants. Els bons comportaments
seran premiats avanant una
Coherncia: Un cop heu establert una norma, no la podeu canviar simple- posici endavant en el cam,
mentre que els mals
ment per estalviar-vos discussions o per evitar que linfant munti una escena. comportaments implicaran
retrocedir una casella enrere.
Les normes han de ser fermes. Assegureu-vos que tots els adults que cuideu Cada cop que un infant arriba
fins a la meta rep un premi.
dels infants mantingueu les mateixes normes.
Rutina: Sha de mantenir un ordre i seguir una rutina. En lhorari hi ha

dhaver hores per jugar, hores per treballar, hores per banyar-se, hores per
menjar, hores per netejar, hores per dormir,... Els infants han de saber
que toca fer en cada moment, i aix ja estaran preparats per fer-ho i es
mostraran ms conformes, evitant-vos discussions. Durant les vacances i
caps de setmana la rutina pot ser una mica ms flexible.
Lmits: Els infants necessiten saber que hi ha uns lmits al seu comporta-
ment, s a dir, que hi ha coses que no sn acceptables. Cal que establiu unes
normes i explicar-los com les han de complir.
Avisos: Aviseu contnuament a linfant de qu s el segent que tocar

fer (p.ex. Daqu a cinc minuts sortirs de la banyera i et portar al llit;
p.ex. Daqu a deu minuts ja estar el dinar; p.ex. Quan acabem de dinar
el grup verd recollir la taula i el grup blau rentar els plats). Daquesta
manera linfant ja est preparat per al segent que vindr, laneu acostumant
a la rutina, i s menys probable que us posi pegues per, p.ex., sortir de la
banyera, seure a dinar o fer les tasques que t encomanades.
Advertncies per mal comportament: Quan linfant es porti malament,

no el castigueu ja dentrada; la primera vegada simplement ladvertiu, i aix
li doneu la oportunitat de corregir el seu comportament.
Explicacions: Un infant petit no pot entendre com volem que es comporti

si no li hem explicat abans. Hem de parlar-li amb claredat i ensenyar-li com
s la manera correcta. (Has de demanar les coses aix: Men dones una
mica, si us plau?). I tot aix sense raonaments complicats: un infant petit
no els entn, limiteu-vos a frases senzilles (A la nena li fa mal si li tires
de les trenes; El nen est trist si li prens la joguina; Mossegar no est
b). Quan estigueu renyant a un nen, expliqueu-li els motius amb paraules
apropiades a la seva edat. Pregunteu-li si entn la ra per la qual lhem
renyat, daquesta manera, en respondrens, el missatge li calar ms fons.
Contenci: No perdre la calma, no cridar mai. Ladult s qui sha de

mantenir centrat. No reaccionar a una enrabiada amb una demostraci de
clera ni respondre a uns crits cridant tamb. Per tampoc sha de permetre
que ens prenguin el pl.
Responsabilitat: Permet que facin petites coses al seu abast per estimular
la seva autoconfiana i aprendre les habilitats socials necessries. Deixar
que ens ajudin a fer les coses. Per moderar les expectatives; no ens podem
sentir defraudat perqu fallin o sequivoquin de tant en tant.
Aquestes normes shaurien daplicar de forma sistemtica, ara b, hi ha situacions

en que shaurien de fer excepcions, en quan a la tcnica de laparcament, com per
exemple:
Quan un nen o nena est malalt.
Quan no es tenen evidncies clares de qui ha fet lentremaliadura.
Quan linfant que sha comportat malament realment li sap greu.
Quan un infant est passant per una situaci difcil i que el trasbalsa
emocionalment (la separaci dels pares, el naixement dun germ, etc.).
2) La Tcnica del joc compartit: Cal ensenyar als infants com mantenir relacions
socials. El fet que dos infants no spiguen jugar plegats o es barallin s perqu no
han aprs a relacionar-se correctament.
Una de les maneres s proposant i ensenyant jocs compartits; en comptes de jocs

o joguines individuals. En serien un bon exemple els jocs tradicionals i els de
regles com ara els jocs de taula on hagin de jugar junts i on per poder-hi jugar, han
daprendre a respectar les regles del joc.
Un altre consell que dona s quan les relacions entre ladult i linfant no sn gaire
bones o shan anat fent tenses, s convenient que tots dos passin ms temps junts,
fent coses plegats, evidentment que jugar junts ser una bona opci, la qual cosa
implica no noms que ladult els dediqui el seu temps si no que tamb els escolti.
Compartir moments ldics s la millor manera de millorar les relacions i mostrar
afecte vers laltre.
3) La Tcnica de la implicaci: Permet que linfant es senti escoltat sense que

ladult hagi de renunciar a les seves feines i obligacions.
Exemple de tcnica de la implicaci
leducador est preparant uns materials i linfant reclama la seva atenci, si no li fa cas, no
parar dinsistir i de molestar. La qual cosa pot ser un preludi de conflicte. La millor soluci
s implicar linfant en la feina de ladult, que lajudi. Permet prestar atenci als infants a
la vegada que acompliu amb les vostres obligacions. Aix funciona amb els infants petits;
els fa sentir responsables i els dna confiana. s molt important que siguin feines en les
quals sen puguin sortir b i no els generin frustraci. Evidentment que caldr agrair-li i
elogiar el seu esfor i collaboraci prestant-vos la seva ajuda. Si heu de renyar a un infant
recordeu que linfant no s
dolent, s dolenta lacci
Els lmits shan destablir de forma clara, per aix cal: que acaba de fer.
Fermesa: un no s un no.
Immediatesa: el nen ha de saber de seguida quines sn les conseqncies

dels seus actes.
Consistncia: Tots els adults a crrec del nen heu de mantenir les mateixes
normes.
Claredat: establiu unes normes simples i expliqueu-les clarament des del

principi.
Flexibilitat: la norma s la norma, i la flexibilitat s per a les excepcions.
Privacitat: si s possible, mai renyis a un infant davant dels altres infants

ja que ho viu com un afrontament humiliant, i pot continuar portant-se
malament per salvar les aparences o per demostrar que no li afecta el tema.
Demana-li que us acompanyi a fora i renyar-lo all. Quan el renyeu, no lheu
de reprovar a ell com a persona, sin limitar-vos a criticar lacci.
Comprensi: no imposeu les normes; raoneu-les i escolteu tamb el punt

de vista de linfant.
Independncia: no donar-los les coses fetes, si ho poden fer ells. No passa

res si no ho fan tant b o sequivoquen.
Autoritat: tenir present el llenguatge verbal i el no verbal.
2.2.3 Intervenci en infants amb alteracions de la conducta
Alguns infants presenten problemes de conducta, leducador pot intervenir a partir

del joc i de determinades dinmiques per tal dajudar-los a adquirir i mantenir
conductes socials adequades.
Infants hiperactius: sn infants amb un excs denergia, per neutralitzar-

la els hi anir b els jocs motrius dexterior i els jocs manipulatius i de
construcci. El grau de dificultat ha de permetre que els puguin realitzar de
forma satisfactria per tal daugmentar la seva autoestima.
Infants agressius: els jocs de manipulaci i de construcci els ajudaran a

centrar latenci. Els jocs de dramatitzaci de situacions quotidianes els
ajudaran a adquirir models de comportament social i afectiu adequats.
Infants inhibits: els jocs collectius, cooperatius, jocs per racons i les
joguines de peluix contribuiran a afavorir lafectivitat i la seva integraci
amb la resta de companys del grup.
2.2.4 Els jocs cooperatius en la resoluci de conflictes
Diversos estudis fets per promoure els jocs cooperatius. Desprs sha pogut
constatar, en el joc lliure daquests infants, un increment en les interaccions verbals
positives i un increment del contacte fsic positiu entre ells, especialment amb
els discapacitats. Parallelament, es va observar una disminuci del contacte fsic
negatiu i de les interaccions verbals negatives. Tamb es va constatar un increment
de les conductes prosocials i una disminuci de lagressivitat. Per tant, els infants
tamb aplicaven les interaccions positives entre els infants promogudes durant els
jocs cooperatius en altres contextos de joc.
En aquests jocs, quan sorgeixen conflictes, el paper de leducador ha de ser

proposar al grup la recerca dalternatives i estimular lorganitzaci social. En la
prctica, es pretn que els infants siguin capaos de trobar solucions als problemes.
Aix els porta a anar assolint ms autonomia en les relacions socials.
La intervenci educativa de leducador davant dels conflictes no ha de consistir a

Leducador ha de saber dialogar renyar els que es barallen, sin a aportar elements que ajudin els infants a prendre
conscincia del problema, a buscar solucions i fer que se sentin motivats a aplicar-
les.
En letapa de leducaci infantil, els jocs de cantarelles eliminatries o per

veure qui ser primer, ajuden als infants a prendre decisions, sense crear
conflictes.
Dalt del cotxe
Objectiu: Determinar quin dels jugadors haur de parar. Afavorir la interioritzaci del ritme i
latenci.
Desenvolupament: Els jugadors formen rodona. Un dells canta una can i, a ritme va
tocant, un per un i per ordre, els companys; aquell a qui toca pronunciar la darrera sllaba
queda eliminat, o li toca parar.
Dalt del cotxe hi ha una nina que repica els cascavells, trenta, quaranta, latmetlla
amarganta, pinyol madur, vs-ten tu. Si tu ten vas nero, nero, nero, si tu ten vas, nero,
nero, nas
El conflicte s quelcom natural; en comptes de negar-lo cal entendrel i aprendre

a resoldrel de manera positiva. Aquests jocs ensenyen a solucionar els conflictes
sense violncia.
El collage
Definici: Es tracta dun joc de rols en el qual el grup s dividit en tres grups. Cadascun dells
t unes consignes prpies, per una comuna que consisteix a veure quin s el millor treball
dels realitzats pels tres davant una mateixa proposta. Es trobaran amb que no hi ha material
suficient per a fer-lo els tres.
Objectius: Analitzar les actituds i mecanismes que provoca una dinmica competitiva, aix
com diferents formes denfrontar-la.
Participants: Grup, classe,... a partir de 5 anys.
Materials: 4 cartolines, 1 barra de cola, 1 retolador i una revista.
Consignes de partida: (all que es diu a tots). Noms es podr utilitzar el material que
leducador colloqui a la taula central. Es divideix al grup en 3 subgrups digual nombre de
persones i un quart grup de 3 observadors (1 per grup). Cadascun dells t 20 minuts per
realitzar un collage que represent-thi, per exemple les quatre estacions de lany. Totes les
parts del collage han destar pegades a la cartolina i retolat almenys el ttol. Abans de complir-
se els 20 minuts shan de lliurar els collage a leducador. Es tracta de veure, quin grup ho fa
millor.
Desenvolupament: Una vegada donades les consignes generals i dividit el grup sels dna
un temps, abans de comenar el treball, perqu sorganitzin i donar els rols especfics de
cada subgrup, comenant pels dels observadors. Cal fer especial mfasi que ning es pot
sortir del rol assignat. Una vegada explicats a cada subgrup, es colloca el material en el
centre i es dna el senyal dinici.
Avaluaci: Primer sha de fer una roda en la qual cadascun sense entrar en debat conti
com sha sentit, Noms sentiments.
Desprs els observadors conten el ms objectivament possible el desenvolupament del joc,

explicant a tot el gran grup quin era la consigna especfica del grup que observava.
A continuaci es pot obrir un debat sobre les actituds que shan donat i es donen en un
ambient de competici: quins resultats shan obtingut amb les diferents actituds: violenta,
passiva, no violenta,...? Quines reaccions han generat? Quin tipus de respostes poden ser
efectives per a fer el que s just? A qui serveix competir i a qui cooperar?
s important deixar clar que en el debat parlem de rols que han jugat unes persona i no
daquestes persones. s molt important que ning es senti malament. Leducador haur
de procurar que totes les coses surtin durant lavaluaci i serveixin per a enriquir el debat.
Consignes
Observadors: no interv per res. Presa nota de tot el que ocorri: estratgia que elabora el
grup, forma dorganitzar-se, relacions entre ells, rols que assumeixen, frases significatives,...
1 grup: el seu objectiu s guanyar per sobre de tot. Per a aix els est perms qualsevol
cosa. No cooperen amb els altres grups i no deuen arriscar-se que altre grup pugui fer un
collage millor que el seu.
2 grup: treballen en el seu collage sense ficar-se amb-res ni amb ning. La seva postura
s defugir les dificultats o conflictes. Mai senfronten. Davant ordres o agressions, la seva
postura s la submissi. Mentre no es fiquin amb ells continuaran treballant.
3 grup: la seva consigna principal s que tot grup t dret a realitzar el mural. Haurien
dafrontar els conflictes de forma positiva.
Els jocs cooperatius entrenen per al treball en equip i promouen una soluci
constructiva dels conflictes.
3. Lavaluaci de les activitats ldiques
Leducador necessita saber fins a quin punt shan acomplert els objectius que
havia proposat i veure si la seva intervenci ha estat adequada. Lavaluaci ha
de proporcionar aquesta informaci.
Mentre juguen, els infants es comporten tal com sn i mostren els coneixements
que tenen del mn. Per tant, lobservaci directa de lactivitat ldica es converteix
en el marc ms adequat per dur a terme lavaluaci.
Aquesta observaci permetr obtenir informaci de linfant o del grup i tamb dels
diversos elements de la programaci o de la intervenci educativa.
Lanlisi de les dades de lobservaci ha de permetre que els educadors reflexionin

sobre ladequaci de la seva intervenci i spiguen en quins elements shan de fer
adaptacions. Per tant, tota avaluaci, si es vol fer b, comporta una autoavaluaci
de leducador/a.
En lavaluaci, com a mnim, shaurien de determinar mecanismes per fer el

seguiment i lavaluaci dels infants, de les activitats i dels educadors. El joc lliure
Observar linfant durant el joc
lliure pot donar informaci sobre
Infants: el seguiment dels infants durant el desenvolupament de les diverses la seva iniciativa, si s capa de
jugar sol sense massa dispersi.
activitats ldiques, possibles conflictes que puguin sorgir en el dia a dia i
com shan resolt. El seguiment dels infants amb problemes dadaptaci,
infants discapacitats o amb problemes socials.
Activitats: avaluaci diria de les activitats que es duen a terme. Moment

en qu es far lavaluaci, els responsables de recollir els materials i desar-
los, ladequaci del material, les condicions de seguretat dels materials i
dels espais, el tractament dels estereotips sexistes, si el temps previst per fer
lactivitat ha estat suficient, etc.
Educadors: com es far el seguiment dels educadors en les activitats,

resoluci de possibles conflictes, estratgies utilitzades per promoure la
participaci dels infants i de les famlies, etc.
Leducador infantil avaluar de manera sistemtica els diferents elements de

la programaci, la seva prpia intervenci i les capacitats dels infants.
3.1 Tcniques dobservaci
Lobservaci s la tcnica ms adequada i utilitzada per recollir informaci sobre

els infants en letapa de leducaci infantil. Lobservaci tamb s un mtode de
treball que leducador fa servir per adequar la seva intervenci a les necessitats
concretes del seu grup i recollir informaci sobre un infant o ms.
Lobservaci implica una actitud de serietat i professionalitat, de reflexi, de

respecte a la tasca educativa i envers linfant. La finalitat s adequar la intervenci
educativa a les necessitats observades en linfant i en el grup.
Per poder avaluar s imprescindible que leducador spiga observar i que lobser-
vaci sigui una tasca habitual i sistemtica.
Lavaluaci formativa ha de permetre conixer amb objectivitat com est anant tot
el procs dintervenci. Per fer-la, s til observar sistemticament les conductes
dels infants, les estratgies daprenentatge que utilitzen i les conductes dels
educadors. Aquestes observacions shan danotar en un registre, seguint unes
pautes que permetin analitzar-les posteriorment.
Aquestes observacions poden ser directes o indirectes, mitjanant gravacions en

vdeo mentre estan jugant o a partir de lanlisi de les produccions dels infants,
com ara dibuixos, treballs manuals, etc. Leducador ha de comentar aquestes
observacions amb la famlia de linfant.
Per dur a terme una observaci sistemtica sha de partir del segent:
Coneixements de psicologia evolutiva prpia de ledat dels infants.
Coneixements previs que es puguin tenir dels infants concrets daquell grup,
barri, etc.
Objectius que es vulguin aconseguir.
A partir daquesta informaci es podran recollir de manera sistemtica els compor-

taments que interessi observar, per estudiar successivament levoluci de linfant
o del grup, i els seus progressos o estancaments, per tal de preveure el tipus dajut
necessari perqu puguin progressar. Aquest tipus dobservacions es duran a terme
durant lavaluaci contnua o formativa i sempraran uns instruments dobservaci
que ajudaran a sistematitzar-les.
3.1.1 Disseny operatiu
El disseny operatiu constitueix el suport tecnolgic per confeccionar els instru-

ments que guiaran lobservaci i que estaran dissenyats dacord amb una prvia
catalogaci de signes atributs a cada conducta, expressada a la vegada per
mltiples caracterstiques. El disseny dinstruments precisos i concrets redueix
considerablement el bagatge informatiu, per t avantatges, ja que, duna banda,
permet seleccionar noms la informaci que es considera til per a lavaluaci, i,
de laltra, limita les influncies externes produdes pels prejudicis personals, les
imatges distorsionades de la realitat, els valors, lescassa formaci de lobservador,
etc. El fet destructurar detalladament el focus datenci permet un major nivell

dobjectivitat.
El disseny operatiu es podria iniciar desprs dhaver donat respostes a aquests

interrogants: qu observar?, quan?, com? i on?
1) Qu observar: no es pot observar tot al mateix temps (es tracta dels moviments
i les activitats infantils, que es desenvolupen a un ritme bastant accelerat). Per tant,
sha de fer el segent:
Definir la unitat dobservaci (un determinat infant, un grup).
Concretar els fets, les tasques o les conductes a observar.
Establir els indicadors. Indicadors dobservaci del

joc
Tipus de joc que fa.

2) Quan observar: caldr fer observacions en diferents moments del dia, en
Rols preferits.
diferents dies, en diferents situacions de joc.
Motricitat.
3) Com observar: constitueix el suport metodolgic de lobservaci que, lgi- Creativitat.

cament, depn molt de la naturalesa de lobjecte a observar (persones, escenaris, Capacitat simblica.
activitats o objectes).
Llenguatge.
Aix, el plantejament metodolgic s diferent si es pretn observar les caracte-

rstiques de laula (com treballen els alumnes en grup o individualment) o si,
per contra, es tracta de la interacci educador-infant (diferents tipus de tasques,
motivaci, relacions afectives, etc.). En aquest sentit, indubtablement leducador
mateix no pot dissenyar ni executar el procs de lobservaci, ja que no pot ser al
mateix temps observador i observat en una situaci natural. En aquests casos, es
fa necessari designar un altre observador, que b podria ser un altre educador del
centre, que per tant no s totalment ali al context, o un avaluador extern. Ambdues
figures plantegen situacions de rebot diferents i, tot i que sadmet amb ms facilitat
la figura dun educador del centre, aquesta circumstncia no leximeix de ser una
persona aliena a la dinmica daquesta aula.
Daltra banda, la presncia dun estrany propicia sempre la modificaci de

conducta, fet que sha de considerar especialment en observacions puntuals i de
curta durada. En les observacions que exigeixen intromissions perllongades, la
presncia de lobservador sarriba a considerar normal i, al cap de poc temps,
les conductes solen ser les habituals. Tanmateix, la gravaci en vdeo del
desenvolupament de lactivitat ldica tamb pot ser un bon recurs.
4) On observar: fa referncia al lloc on es faran les observacions i a la ubicaci

en aquest escenari de les persones observades. Per exemple, la situaci que
ocupa linfant a laula durant lactivitat de joc per racons. En aquest cas, caldria
descriuren la ubicaci espacial, els llocs que tria, etc. Lexercici per a una
observaci del grup exigeix ms espai temporal que no pas el que es destina a
una situaci individual.
A partir daqu, caldr fer el segent:

Elegir i preparar els instruments dobservaci que ajudin a lobjectivitat i la

sistematitzaci, i que permetin registrar el que sha observat. El registre ha
de ser tan breu i gil (codificaci de paraules o esdeveniments amb signes)
com rpids sn els canvis dactituds i conductes de les persones.
Observar-ho en lambient natural.
3.1.2 Requisits per a una observaci adequada
No es descobrir res nou si es diu que leducador habitualment i de forma

espontnia observa les conductes i les interaccions dels infants, individualment o
en grup, per perqu les observacions aportin informaci rellevant i tan objectiva
com sigui possible, hi ha dhaver una intencionalitat, una preparaci prvia.
Perqu lobservaci sigui un mitj de coneixement de linfant i un recurs pedag-

gic, ha de complir uns requisits:
Abans dobservar, sha dhaver concretat qu es vol observar, s a dir,

lobjectiu de lobservaci. A continuaci, sha de preparar un instrument
que permeti enregistrar les conductes observades.
Leducador ha de conixer prviament els patrons de conducta i les carac-

terstiques de ledat evolutiva dels infants que shan dobservar.
Lobservaci sempre partir de linfant o del grup dinfants en una situaci

i hi far referncia. Noms podem observar el comportament com a
manifestaci de la personalitat en una situaci concreta.
Sha de ser precs a lhora denregistrar les observacions. s a dir, les

manifestacions de linfant shan danotar textualment i a lacte per evitar
ometre detalls que podrien ser rellevants quan posteriorment sen faci
lanlisi i lexplicaci.
Les conductes de linfant no shan de confondre amb la interpretaci de

lobservador. Aquesta interpretaci noms sha de fer desprs denregistrar
el que sha observat. Per tant, sha de distingir el que realment sest veient
i escoltant de les conclusions que sen treuen. A ms, sha dinterpretar el
que sobserva des del punt de vista de linfant i no imposar les percepcions
adultes.
Lobservador extern afegeix Cal definir, prviament, amb precisi, exactitud i sense ambigitats la
objectivitat a lobservaci.
conducta observada, incls el llenguatge corporal; o lescala descriptiva
graduada de les conductes que shan dobservar.
s millor fer les observacions en diferents ambients, moments i situacions

per tenir ms garanties de fiabilitat.
Les observacions sobre linfant shan de tractar amb respecte i linfant no

sha de sentir observat; per tant, les persones que habitualment estan amb ell
poden ser uns bons subjectes observadors. Lobservaci s ms fcil durant

el joc lliure, ja que t ms marge de llibertat.
Sha devitar la subjectivitat de lobservador. Els prejudicis ens porten

a veure el que esperem veure o el que volem veure; ens acostumem a
creure certes coses i les donem per fetes i no es t conscincia de la seva
importncia i significaci. Evitar els prejudicis de lobservador i efecte
halo, es a dir, si ens agrada una persona tendir a veure noms les parts
bones i a linrevs.
3.1.3 Tipus dobservaci
Amb lobjectiu de conixer millor linfant, leducador haur de recollir informa-

ci. Habitualment aquesta informaci sobt per dues vies, lobservaci indirecta
i lobservaci directa. Totes dues vies sn recomanables, ja que la informaci que
faciliten es complementa i ajuda a tenir una visi ms completa i global de linfant
o del grup. Tot seguit expliquem els dos tipus dobservaci resumidament.
Observaci indirecta: fa referncia a tota la informaci que sha recollit a

travs de qestionaris i entrevistes en altres moments de la relaci centre-
famlia i que sha desat per utilitzar-la posteriorment. Ens referim, per
exemple, a la informaci facilitada per altres persones, sigui la famlia (en
emplenar la fitxa dinscripci) o altres professionals que tinguin una relaci
directa amb linfant, i ens pugui aportar informaci complementria que
ajudi a interpretar correctament les conductes i situacions observades durant
les activitats ldiques.
Observaci directa: s la que leducador o educadora porta a terme en

el context de la seva prctica diria. Per tal que lobservaci sigui tant
rigorosa com sigui possible, leducador ha de ser objectiu en la recollida
de les dades. Per aix, caldr que lobservaci no es faci de manera
improvisada. Leducador, a travs de la planificaci i preparaci prvia
dactivitats ldiques, podr observar les conductes i situacions significatives
que li permetin conixer millor cada infant i el grup en general. En
aquest sentit, el joc lliure ofereix una font dinformaci molt valuosa ja que
possibilita crear un entorn natural on linfant pot actuar amb total naturalitat
i espontanetat.
Els mitjans tecnolgics tamb poden facilitar la feina. s el cas de les cmeres
de vdeo. Cal tenir present que sempre que sopti per aquest mitj, sha de tenir
lautoritzaci dels pares o dels tutors legals en virtut de la normativa que regula els
drets sobre la imatge i de la protecci jurdica del menor que es tenen en compte
en les fonts segents:
La Constituci espanyola de 1978.

La Constituci espanyola de 1978, article 18.1
Es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge.
La Llei Orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a lhonor,

a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge.
Captol II: De la protecci civil de lhonor, de la intimitat i de la prpia imatge. Article

Set.
Tindran la consideraci dintromissions illegtimes en lmbit de protecci delimitat per

larticle segon daquesta llei:
1. Lemplaament en qualsevol lloc daparells descolta, de filmaci, de dispositius ptics o de

qualsevol altre mitj apte per gravar o reproduir la vida ntima de les persones.
2. La utilitzaci daparells descolta, dispositius ptics o de qualsevol altre mitj per conixer la
vida ntima de les persones o manifestacions o cartes privades no destinades a qui faci s
daquests mitjans. Tamb inclou qualsevol mitj que es pugui fer servir per lenregistrament,
el registrament o la reproducci daquests elements.
3. La divulgaci de fets relatius a la vida privada duna persona o una famlia que afectin la
seva reputaci i el seu bon nom. Tamb la revelaci o la publicaci del contingut de cartes,
memries o altres escrits personals de carcter ntim.
4. La revelaci de dades privades duna persona o una famlia coneguts per mitj de lactivitat
professional o oficial de qui els revela.
5. La captaci, la reproducci o la publicaci per fotografia, film o per qualsevol altre procediment
de la imatge duna persona en llocs o en moments de la seva vida privada o fora daquests,
excepte els casos previstos en larticle vuit, dos.
6. La utilitzaci del nom, la veu o la imatge duna persona per a fins publicitaris, comercials o de
naturalesa anloga.
7. La imputaci de fets o la manifestaci de judicis de valor per mitj daccions o expressions

que de qualsevol manera lesionin la dignitat daltra persona, menyscabant la seva fama o
atemptant contra la seva prpia estimaci.
La Llei Orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor,

de modificaci parcial del Codi Civil i de la Llei denjudiciament civil.
Captol II: Drets del menor.
Article 4. Dret a lhonor, a la intimitat i a la prpia imatge.
2. La difusi dinformaci o la utilitzaci dimatges o nom dels menors en els mitjans de

comunicaci que puguin implicar una intromissi illegtima en la seva intimitat, honra o
reputaci, o que sigui contrria als seus interessos, determinar la intervenci del Ministeri
Fiscal, que instar immediatament les mesures cautelars i de protecci previstes en la Llei
i sollicitar les indemnitzacions que corresponguin pels perjudicis causats.
3. Es considera intromissi illegtima en el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar

i a la prpia imatge del menor qualsevol utilitzaci de la seva imatge o el seu nom en els
mitjans de comunicaci que pugui implicar menyscapte de la seva honra o reputaci, o que
sigui contrria als seus interessos fins i tot si hi ha el consentiment del menor o dels seus
representants legals.
Cal dir que, ltimament, algunes llars dinfants privades ofereixen a les famlies la
possibilitat dobservar a temps real, des de casa o des de la feina, qu fan els seus
fills a laula, a partir de la installaci dun circuit tancat de cmeres de televisi.
Els mitjans tecnolgics ofereixen avantatges en lobservaci de conductes en un

entorn natural, sense manipulaci de variables per part de lobservador. A ms,
es pot veure lescena tantes vegades com es vulgui, es minimitza lefecte halo i
es millora la quantitat i lobjectivitat de la informaci recollida. Daltra banda,
ofereix a leducador una informaci molt interessant per reflexionar sobre la seva
prpia forma dactuar i intervenir amb els infants.
3.1.4 Instruments dobservaci
Els instruments dobservaci que selaborin han de permetre uns nivells de qualitat
en la recollida de les dades per tal que realment recullin la informaci que interessa
i ho facin duna manera objectiva. Si no s aix, correrem el risc que les dades no
siguin fiables, vlides ni precises. Aix determina els parmetres de qualitat dels
instruments dobservaci:
Fiabilitat: un instrument s fiable si les dades procedents de diferents

observadors sobre una mateixa situaci observada coincideixen. Tamb
quan sutilitza successivament en les mateixes condicions i proporciona
resultats idntics. La fiabilitat ser ms gran si els tems a observar estan
definits de manera clara.
Validesa: un instrument s vlid si detecta o recull el que realment es vol

mesurar. Com que no s fcil, es recomana utilitzar registres que prvi-
ament hagin passat controls de validaci (s el cas de tests i qestionaris
psicolgics).
Precisi: un instrument s de qualitat quan realment detecta la conducta

definida per ltem. s a dir, linstrument s sensible quan la discriminaci
que fa s tan precisa que permet diferenciar de manera operativa les
respostes o els comportaments dels subjectes observats.
Per tal que la informaci recollida sigui til, lobservaci ha de ser

sistemtica, objectiva, clara, adequada, mesurable i comparable. Sha de
ser rigors en el moment de preparar linstrument de registre, denregistrar,
de fer el buidatge i dinterpretar les dades recollides.
s important establir un acord dequip sobre el sistema i els instruments de

recollida de dades per tal que tots utilitzin el mateix. Daquesta manera, es
facilitar la comparaci dels registres i ser ms rigorosa. Tamb caldria que
tots fessin servir els mateixos models de documents: fitxa dactivitats, fitxa de
seguiment dels infants, etc.
Hi ha una srie dinstruments que poden ser de gran utilitat per als educadors a
lhora delaborar el seu propi registre dobservaci del joc dels infants.
1) El diari (figura 3.1): recull els esdeveniments quotidians ms significatius

(activitats, jocs, ancdotes...). Implica una reflexi del que ha passat al llarg de
la jornada. Les anotacions no es fan durant el desenvolupament dels fets, sin al

final de la jornada. Aporta molta informaci, per s fcil confondre els fets amb
la seva valoraci. Sha de completar amb altres instruments ms estructurats.
Figura 3.1. Exemple de disseny de diari de laula
2) Registre anecdtic (figura 3.2): serveix per registrar els esdeveniments (escrits
o filmats) mentre estan succeint (el que passa, el que es diu, lambient en qu
es desenvolupa) i que a leducador li criden latenci. Pot fer referncia a un
alumne en particular o a un grup. Presenta linconvenient de la subjectivitat per
part de lobservador i que pot interrompre lactivitat espontnia del grup. Per,
en canvi, permet una anlisi posterior ms profunda, focalitza latenci sobre els
fets concrets i es registren fidelment les paraules i gestos.
Figura 3.2. Exemple de registre anecdtic
Els fets significatius a registrar sn: comportaments que es repeteixen fre-

qentment, comportaments no habituals, incidents favorables o desfavorables per
linfant.
Ee el comentari shauria dindicar: tipus dactivitat i estmul o que va provocar el

comportament concret. Quin era seu lobjectiu. Cap a qui o qu es va dirigir la
conducta, intensitat, persistncia i duraci.
3) Llista de control (figura 3.3): consta dun llistat de conductes, caracterstiques,

habilitats, qualitats que es consideren rellevants, i que cal veure si estan present o
no en linfant o grup. Noms cal marcar la resposta adequada en cada cas. Sn
fcils de contestar, per es perd informaci, ja que no indica la freqncia, la
intensitat i levoluci de la conducta.
Figura 3.3. Exemple de llista de control
Permeten conixer el progrs de linfant o del grup. Conixer quines accions con-
cretes realitza. Constatar si desprs duna determinada estratgia daprenentatge,
les habilitats o conductes estan presents. Programar lacci educativa partint de
la realitat present.
Per exemple, possibles comportaments a observar en activitats ldiques podrien

ser:
Juga sol.
Sentrega al joc amb entusiasme.
Es mostra agressiu.
Es mostra introvertit.
Plora quan les coses no li van b.
Senfada i es retira del joc amb freqncia.
Sinventa jocs.
Li fa vergonya participar en alguns jocs.
Alguns jocs li fan por.
s molt intrpid.
Busca la protecci de ladult.
Exemples en ls de joguines i material ldic:
Comparteix les joguines amb els altres infants.
T cura dels jocs.
Utilitza el material de forma creativa.
Parla amb les joguines, els hi posa noms.
Es concentra molta estona en un mateix joc.
4) Escales de valor o destimaci (figura 3.4, figura 3.5 i figura 3.6): recullen
la freqncia i el grau amb qu apareix una conducta. Exigeix un judici per
part de lobservador. Sha devitar puntuar els valors centrals, ja que no aporten
informaci rellevant.
Figura 3.4. Exemple descala de valor grfica
Figura 3.5. Exemple descala de valor numrica

Figura 3.6. Exemple descala de valor descriptiva
3.2 Anlisi de les dades
Sha dacordar amb lequip com es dur a terme el buidatge i la interpretaci de

les dades recollides. La investigaci-acci
s un recurs de treball en equip
Lanlisi de les dades ha de permetre una retroacci (feed-back) pel que fa a la per garantir la validesa de les
observacions, a partir de lanlisi
coherncia i a lefectivitat de les intervencions: si shan acomplert els objectius, i reflexi de les dades.
si les activitats ldiques han estat encertades, quines conductes o conseqncies
han generat aquestes activitats, quines dificultats han sorgit en el desenvolupament
de les activitats o del projecte, etc.
Leducador ha de ser un bon observador, dels altres i de si mateix, de com es

mostra i actua amb els infants. Ha de ser conscient que els infants el tenen com a
model i que, per tant, ha de predicar amb lexemple.
Conv fer observacions tant del joc lliure com del joc dirigit, ja que totes dues
aporten informaci complementria. Observar linfant en el joc lliure permet
detectar punts forts i febles del seu comportament que, a partir del joc dirigit,
es podr mirar de corregir o potenciar. Per exemple, el joc dirigit, quan es tracta
dinfants que durant el joc lliure juguen sols o no es relacionen amb els companys,
pot afavorir aquest contacte amb la resta de nens.
Les dades recollides sobre el joc infantil, determinades amb anterioritat per
lequip deducadors i descrites amb precisi i amb detall per cadascun dells,
sanalitzaran conjuntament per tal destablir els elements comuns detectats
i els que corresponen a interpretacions personals. Tots sn importants per
determinar ladequaci i la consecuci dels objectius.
Sha dacordar prviament un model de document per fer el buidatge i la transmis-

si de la informaci. De les dades recollides i analitzades, sha de decidir quina
informaci es dna a qui (altres professionals o famlia) i com es dna (de manera
escrita o oral). Cal anar amb molt de compte a lhora de destriar quina informaci
personal dels infants es dna. Igualment, cal tenir tacte, prudncia i empatia en el
moment de donar-la. La informaci que es pugui considerar confidencial no sha
de passar.
El joc com a recurs ldic

El joc infantil i la seva metodologia El joc com a recurs ldic
ndex
Introducci 5
1 Classificaci dels tipus de jocs i la seva adaptaci 9

1.1 Classificaci dels jocs en funci de lespai on es realitzen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2 Classificaci dels jocs en funci del paper de ladult . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Classificaci dels jocs en funci de lactivitat que desenvolupa en linfant . . . . . . . . . . . 12
1.4 Classificaci en funci del nombre de participants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.5 Jocs per a lanimaci de grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.6 Els jocs tradicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.6.1 Els jocs de falda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.6.2 El joc i la interculturalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.7 Jocs de pistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.8 La panera dels tresors i el joc heurstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.9 Ladaptaci de jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.9.1 Adaptaci de jocs per a infants amb discapacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.9.2 Criteris per adaptar els jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2 El joc i les noves tecnologies 35

2.1 Els mitjans de comunicaci: la seva influncia en el joc i en la joguina . . . . . . . . . . . . . 35
2.1.1 La publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.1.2 La programaci infantil de televisi i la violncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2.2 Les aportacions de les noves tecnologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
2.3 Caracterstiques dels suports multimdia per al joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.4 Els videojocs com a recurs socioeducatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.4.1 Aplicacions ldiques dels recursos multimdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.4.2 Pros i contres de ls dels videojocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.5 La seguretat en ls dels jocs multimdia o videojocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.6 Internet i la seva relaci amb el joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
3 Leducador i el joc infantil 49

3.1 Intervenci de leducador en el joc infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
3.2 Recomanacions per la preparaci de jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
3.2.1 Elecci i elaboraci dels instruments dobservaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
3.3 Orientacions per dinamitzar el joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
El joc infantil i la seva metodologia 5 El joc com a recurs ldic
Introducci
A primera vista, es podria pensar que el joc s un comportament infantil i que s

una activitat innata, natural, sense aprenentatge previ. De fet, els infants juguen de
manera alegre i espontnia. Es podria arribar a pensar que noms als infants sels
reconeix el dret a jugar. Contrriament, el joc s present al llarg de tota la vida
de les persones. Evidentment, per, lactivitat ldica s diferent en les diverses
etapes.
El joc s una activitat molt seriosa que forma part dels ssers humans i dels animals
com una activitat vital. El seu origen sha de buscar en una srie dimpulsos que es
van desenvolupant gradualment segons lentorn de cada individu. Aix sexplica
que lactivitat ldica es manifesti de les maneres ms diverses, tant en lsser hum
com en els animals.
Per als infants, el joc s la via daccs progressiva al mn dels adults. Com
diu Piaget, els jocs tendeixen a construir una mplia xarxa de dispositius que
permeten a linfant lassimilaci de la realitat, incorporant-la per a reviure-la,
compensar-la o dominar-la.
Actualment es considera el joc com una activitat essencial per al desenvolupament

integral de linfant.
Hi ha una gran diversitat de tipus de jocs: jocs motrius, jocs sensorials. Cada tipus
permet desenvolupar unes determinades capacitats en els jugadors, de manera
que s molt important que la proposta de jocs sigui variada per tal dafavorir el
desenvolupament de totes les capacitats. Aix, en la proposta dactivitats ldiques,
leducador haur de seleccionar jocs que permetin posar en prctica les diferents
capacitats psicomotrius a mesura que el progressiu procs maduratiu dels infants
ho permeti.
Per poder fer una proposta dactivitats ldiques ajustada a les caracterstiques i
les possibilitats del infants, leducador ha de tenir coneixements de psicologia
evolutiva. Aix li permetr tenir una idea de quines habilitats, destreses i
capacitats cal esperar que tinguin els infants duna determinada edat. Tanmateix,
no tots els infants duna mateixa edat sn iguals: lentorn social, cultural i el
context familiar, les experincies que han viscut, si han patit o pateixen algun
trastorn fsic, psquic o sensorial que shagi convertit en una discapacitat, etc. Tot
aix sn factors que leducador ha de tenir en compte i valorar a lhora de proposar
jocs i activitats ldiques a un infant o a un determinat grup dinfants. Aix, un
determinat joc pot ser un xit dacceptaci en un grup i un fracs en un altre, ja
que cada grup s diferent. A ms a ms, en un mateix grup, pot ser que un dia
aquell joc funcioni molt b i que un altre dia no hi tingui la mateixa acceptaci.
El que es vol dir s que leducador ha de tenir els coneixements i les habilitats
necessries i dominar diverses estratgies per tal de saber, en cada moment, quins
jocs i activitats ldiques sn els ms adequats en funci de ledat dels infants, les
seves caracterstiques, lespai disponible, etc.
Amb la intenci dajudar leducador en la seva tasca diria, en aquesta unitat es

donaran recursos perqu pugui fer propostes ldiques en el treball amb els infants.
En lapartat Classificaci dels tipus de jocs i la seva adaptaci trobareu un

ampli ventall de tipus de jocs amb molts exemples que mostren com treballar-
los en les propostes ldiques. Proposar jocs tradicionals de la cultura autctona
i jocs tradicionals de la cultura dels infants nouvinguts ser un bon recurs per a
la integraci. A ms a ms, en funci de les caracterstiques i les necessitats dels
infants, molts cops shauran de fer adaptacions de determinats jocs per tal que tots
hi puguin participar activament; veureu com podeu adaptar jocs.
En lapartat El joc i les noves tecnologies es fa referncia als diversos tipus de

jocs multimdia i al valor educatiu que tenen, ja que la seva difusi creix de manera
accelerada. Cal que leducador conegui les possibilitats educatives que tenen i en
promogui un s responsable.
Lapartat Leducador i el joc infantil se centra en el paper de leducador en el joc

dels infants. Es fa referncia a tot el procs de planificaci del joc i tamb a com
observar el joc dels infants, recollir, analitzar i utilitzar la informaci recopilada.
Aquesta unitat s molt prctica. En el seu estudi es recomana prestar una atenci
especial als nombrosos exemples que es donen i fer les activitats web per treballar-
ne els continguts.
1. Dissenya activitats ldiques, relacionant-les amb les teories del joc i amb el
moment evolutiu en qu es troba linfant.
T en compte el moment evolutiu dels nens i les nenes en el disseny

de les activitats ldiques.
Enumera i classifica diferents activitats ldiques atenent a criteris
com sn, entre daltres: edats, espais, rol del tcnic, nombre de
participants, capacitats que desenvolupen, relacions que sestableixen
i materials necessaris.
Recopila jocs tradicionals relacionant-los amb ledat.
Relaciona el significat dels jocs ms freqents a letapa infantil amb
les capacitats que desenvolupen.
Valora les noves tecnologies com a font dinformaci.
Valora lactitud del professional respecte del tipus dintervenci.
Valora la importncia de defugir de la reproducci de rols i estereotips
sexistes en la planificaci dactivitats ldiques.
Relaciona les activitats ldiques amb elements interculturals.
2. Implementa activitats ldiques, relacionant-les amb els objectius establerts

T en compte ladequaci de les activitats amb els objectius establerts

en la seva implementaci.
Organitza els espais, els recursos i els materials (els espais i els recur-
sos), adequant-se a les caracterstiques evolutives dels destinataris, en
funci de ledat dels mateixos i dacord amb els objectius previstos.
Identifica els trastorns ms comuns (del joc) i les alternatives dinter-
venci.
Valora la importncia de la participaci dels infants i de les seves
famlies en el marc de la intervenci.
Mostra sensibilitat, respecte i tolerncia envers les diferncies indivi-
duals.
Analitza els espais, equipaments i materials ldics.
3. Avalua activitats dintervenci ldica, justificant les tcniques i instruments

dobservaci seleccionats.
Aplica distintes tcniques i instruments davaluaci a distintes situa-

cions ldiques, tenint en compte, entre daltres, criteris de fiabilitat,
validesa, utilitat i practicitat per als usuaris de la informaci.
Elegeix i aplica la tcnica adequada segons la finalitat del registre.
Extreu les conclusions i explica les conseqncies que sen deriven
per a lajust o modificaci del projecte.
Identifica les adaptacions que requereix el joc en un supsit prctic
dobservaci dactivitat ldica.
Valora el grau dadequaci dels materials i el seu nombre segons els
tipus dactivitats, i tamb les condicions de seguretat dels materials i
dels espais de joc.
1. Classificaci dels tipus de jocs i la seva adaptaci
Si es fa una revisi bibliogrfica sobre el joc, es pot veure que no hi ha una

classificaci nica dels jocs, sin que cada autor, en funci del seu marc teric
o de la finalitat del joc proposat, els classifica de manera diferent. Els criteris
que sutilitzen per classificar els diferents tipus de jocs sn convencionals i no
sexclouen entre ells, ja que un mateix joc pot formar part de ms duna categoria.
Aix, en part, s degut al carcter global que t el joc mateix.
Quan busqueu jocs, veureu que en molts casos no es poden aplicar tal com
indiquen a les edats i a les caracterstiques dels vostres infants, de manera que hi
haureu de fer unes quantes adaptacions. Aqu trobareu recursos que us ajudaran a
fer les adaptacions convenients.
Val a dir que les classificacions han de servir dorientaci i dajuda a leducador.
En cap cas, per, no s obligatori que compleixi la proposta dactivitats ldiques
que fan. De fet, leducador mateix pot classificar els jocs i elaborar el seu propi
dossier en funci de lobjectiu que persegueixi en cada cas. Algunes de les
possibles agrupacions serien les que figuren en la taula 1.1.
Taula 1.1. Criteris per classificar els diferents tipus de jocs
Criteris Tipus de joc
Lespai en qu es realitza el joc Jocs dinterior

Jocs dexterior
El paper de ladult Jocs lliures

Jocs dirigits
Jocs presenciats
Lactivitat que es desenvolupa Jocs sensorials

Jocs de moviment
Jocs manipulatius
Jocs verbals
Jocs simblics
Jocs cognitius
Jocs dinteracci social
Nombre de participants Jocs individuals

Jocs de parella
Jocs de grup:
- Relaci associativa
- Relaci competitiva
- Relaci cooperativa
Jocs per a lanimaci de grups Jocs de presentaci

Jocs dafirmaci
Jocs de distensi
Jocs dajuda
Jocs danimaci i escalfament
Tamb es far referncia als jocs per dinamitzar els grups, els jocs tradicionals, els
jocs de pistes i els jocs de la descoberta: la panera dels tresors i el joc heurstic.
A part daquests criteris i tipus de jocs, en podeu trobar daltres i tamb podeu
fer-ne la vostra prpia classificaci.
1.1 Classificaci dels jocs en funci de lespai on es realitzen
Lespai condiciona el tipus de jocs que es vol fer; aix, els jocs en qu els infants
juguen asseguts o en rotllana, que no sn de gaire moviment, seran adequats per
a un espai interior; en canvi, els jocs motors (saltar a corda, jugar a pilota, etc.)
shan de fer en un espai exterior o en sales dusos mltiples grans.
A partir dels 2 anys els infants necessiten per jugar espais amplis, ja que estan molt
interessats pels jocs motors.
En funci de lespai en qu es realitza el joc, distingiren entre jocs dinterior i jocs

dexterior.
Jocs dinterior: els jocs dinterior necessiten poc espai i no han de generar
gaire aldarull. Aqu trobarem els jocs de taula, els de raonament lgic
matemtic, els manipulatius, la majoria dels jocs simblics, etc. Aquests
jocs sn molt prctics per a vetllades nocturnes i reunions en dies de pluja o
dhivern. Procureu que sesforcin a ajudar el seu grup, per que no hi hagi
massa competitivitat amb els altres grups.
Relleus amb pintura
Tipus de joc: Joc dexpressi.
Espai de joc: Una sala qualsevol.
Material: Paper i pintures.
Objectius: Distreure i fomentar lexpressi i la relaci per mitj de la pintura.
Descripci del joc: Es formen dos equips. Cada equip est compost per un grup dinfants
posats en fila, preparats per fer un bonic quadre de pintura abstracte. Els participants aniran
sortint, dun en un, a pintar en un gran paper situat al davant i a uns quants metres de
distncia.
El joc consisteix a veure quin dels dos equips acaba primer. s molt important que cada
jugador continu el dibuix que ha comenat el seu company.
El Pare Carbasser
Tipus de joc: Collectiu.
Espai de joc: Classe.

Els menuts gaudeixen jugant amb la
terra. Nombre de jugadors: Mnim de 10 i mxim de 20.
Edats: A partir de 4 anys aproximadament (shi juga de cinc en cinc).
Objectius: Afavorir latenci i la memria.
Desenvolupament del joc: Cadasc pren un nmero. Qui comena diu el segent: El pare
carbasser, quan va tornar de Frana, va portar... quatre carbasses! Qui t aquest nmero ha
de dir molt de pressa Del quatre al... i dir un altre nmero. I aix successivament fins que un
sequivoca i queda eliminat. Com ms jugadors hi hagi eliminats, ms fcil s equivocar-se,
ja que es pot dir el nmero que correspon a un jugador que ja no hi s i, aleshores, es queda
fora del joc.
Observacions i variants: Es pot demanar penyora a qui queda eliminat.
Jocs dexterior: fan referncia bsicament als jocs motors, que necessiten
espais amplis (jocs amb la pilota, saltar a corda, jocs de terra i aigua, etc.). A
partir del fil conductor duna histria, es desenvolupa una srie dactivitats
dirigides a aconseguir un objectiu.
El falc i els coloms
Consignes de partida: Un fa de falc i la resta, de coloms.
Desenvolupament: Es tracen dues lnies paralleles a terra, amb una separaci de 6 passes
aproximadament. Els coloms se situen al damunt duna de les lnies i el falc equidista
dambdues marques. El joc sinicia de la manera segent:
Coloms: Al falc. Falc: On sn els coloms? C: Al bosc. F: I qu fan? C: Treballar.

F: I en quin ofici? C: En el de fuster. F: Cal empresonar-lo?
El falc es respon a si mateix. Si diu que no, la cantarella es repeteix, per s canvia dofici.
El procediment s el mateix fins que el falc respon s.
Quan la resposta s afirmativa, tots els coloms han de crrer cap a laltra lnia per salvar-se.
Els coloms que el falc hagi tocat mentre passaven duna lnia a laltra, salien amb el falc
i barren el pas als altres coloms en la carrera segent. Guanya linfant que ha aconseguit
ser colom fins al final. El premi consisteix a ser colom en la partida nova.
1.2 Classificaci dels jocs en funci del paper de ladult
Com ms petits sn els infants, ms necessiten ladult per jugar, tant si s per
iniciar i dirigir el joc com simplement per presenciar-lo. Encara que linfant jugui
sol, amb el seu cos o amb objectes, necessita que leducador/a estigui all.
En funci del paper de ladult distingirem entre joc lliure, joc dirigit i joc
presenciat.
Joc lliure: s quan linfant juga espontniament, per iniciativa personal i

amb absoluta llibertat. Decideix a qu juga, amb quins rols i amb quines
joguines.
Joc dirigit: ladult t el paper de proposar, animar, organitzar i dirigir el

joc i de proposar els materials. Grcies a la repetici, els infants els aprenen
i, posteriorment, hi juguen espontniament, sense la intervenci de ladult:
jocs per acompanyar canons amb gestos, jocs motors, jocs tradicionals, etc.
Si linfant o el grup rebutja el joc proposat, leducador o educadora ha de
tenir una actitud permissiva, ja que vol dir que lactivitat no era apropiada.
El canari, el cangur i el camell
Tipus de joc: Joc de moviment.

Espai de joc: Exterior.
Nombre de jugadors: 10 com a mnim.
Edat: A partir de 6 anys.
Material: Cap.
Objectius: Desenvolupar latenci i els reflexos.
Desenvolupament del joc: Els jugadors es divideixen en dos grups iguals i han de formar
dues files, luna desquena a laltra, separades per una ratlla. Lun s el grup dels canaris i
laltre, el dels camells. Darrere de cada equip, a una distncia de vint metres, es dibuixa una
lnia per delimitar el seu refugi. Leducador se situa al cap de les dues files i crida, per exemple,
ca...naris. Aleshores, els canaris shan de girar rpidament i intentar atrapar els camells, que
han de procurar arribar al seu refugi sense que els atrapin. Si crida ca...mells, el procs s
invers. Tamb pot cridar ca...ngurs i, aleshores, tots els jugadors shan de quedar immbils.
Guanya lequip que ha aconseguit agafar tots els jugadors de lequip contrari.
Joc presenciat: encara que linfant jugui sol o amb altres nens i nenes
necessita que ladult tamb hi sigui perqu aix li proporciona confiana
i seguretat (panera dels tresors, joc heurstic).
1.3 Classificaci dels jocs en funci de lactivitat que desenvolupa

en linfant
Freqentment els educadors necessiten conixer i aprendre jocs diferents per

promoure en els infants determinats coneixements i aprenentatges.
En funci de lactivitat que desenvolupa en linfant distingirem entre jocs sensori-

als, jocs de moviment, jocs manipulatius, jocs verbals, joc simblic, jocs cognitius
i jocs dinteracci social.
Jocs sensorials: sn els jocs que afavoreixen el desenvolupament dels

sentits. En aquest grup hi ha els jocs visuals (jocs de buscar objectes
amagats, de trobar diferncies, etc.), els jocs tctils, els jocs auditius, els jocs
gustatius i els jocs olfactius. Hi ha jocs que promouen la coordinaci de ms
dun sentit, com ara els jocs audiovisuals, els jocs audiomotors o els jocs
visiomotors. Maria Montessori va dissenyar uns materials especfics per
desenvolupar cada sentit. Decroly tamb va crear i recopilar jocs sensorials.
Qu thas canviat?
Tipus de joc: Activitat sensorial.
Espai de joc: Qualsevol.
Material: Portar ms duna pea de roba al damunt.
Objectius: Desenvolupar la memria, latenci i lobservaci visual.

Desenvolupament del joc: Els jugadors senfronten per parelles. Durant un temps
determinat sobserven atentament lun a laltre. Llavors es posen desquena i es treuen una
pea de roba, la canvien de lloc o se la posen del revs. Es tornen a posar lun al davant de
laltre i guanya el primer que endevina qu ha canviat el company.
A tocar...!
Tipus de joc: Activitat sensorial.
Material: Objectes de textures diferents.
Objectius: Diferenciar, per mitj del tacte, diversos materials.
Desenvolupament del joc: Cada jugador tindr al seu abast diversos objectes de diferents
materials i textures. Quan el dinamitzador digui Tocar ferro!, tots els jugadors hauran
dagafar algun objecte de ferro. Es fa el mateix amb la resta de materials.
Jocs de moviment: apareixen espontniament en els infants des de les

primeres setmanes quan repeteixen els moviments i els gestos que inicien
de manera involuntria. Es prolonguen al llarg de tota la infantesa i
ladolescncia (arrossegar-se, crrer, saltar, etc.) i deriven en les activitats
esportives. La major part de jocs tradicionals sn jocs motors (jocs de
persecuci, joc de fet i amagar, saltar a corda, policies i lladres, etc.).
Joc de fet i amagar
Tipus de joc: Damagar.
Espai de joc: Exterior.
Nombre de jugadors: Indeterminat, com ms millor.
A partir de: 3 anys aproximadament.
Material: Cap.
Objectius: Afavorir laspecte motor de tot el cos i la imaginaci.
Desenvolupament del joc: Un dels jugadors para i ha de comptar fins a un nmero establert.
Mentrestant, els altres shan damagar. El qui compta, un cop ha acabat, diu la frase Qui no
samaga, para i desprs busca els altres jugadors. Quan en veu un, ha de crrer cap al lloc
on estava parant i intentar arribar abans que el qui estava amagat. Tocant la paret, ha de dir
un, dos, tres... i el nom del qui ha vist. Si el qui estava amagat aconsegueix arribar abans
que el qui para, diu un, dos, tres, salvat. Pot passar que el qui para vegi un dels jugadors
que estan amagats i el confongui. Si s aix, el qui est amagat surt i diu has trencat lolla.
Desprs, tots surten i el que parava torna a parar.
Jocs manipulatius: sn els jocs en qu intervenen els moviments rela-

cionats amb la prensi de la m, agafar objectes, botonar, enfilar, omplir,
buidar, colpejar, enroscar (jugar amb plastilina).
Jocs verbals: linfant iniciar els jocs verbals amb ladult. Comena amb el
balbuceig i desprs, reforat per ladult, estableix un veritable colloqui de
balbuceig. Repetir sries de sllabes que haur escoltat o buscar lobjecte
que se li diu. A partir dels 2 anys, aquests jocs tindran gran importncia,
a vegades reforaran el joc simblic. Altres vegades, mitjanant canons,
contes, poesies o embarbussaments els infants establiran situacions comu-
nicatives entre ells.
El regal
Han de ser sis jugadors com a mnim. Han destar asseguts a terra en rotllana. Tots han
de tenir els ulls tancats menys un, que fa de mare o pare, i va donant voltes per fora del
cercle, darrere els altres. Entre els nens i la mare sestableix el dileg segent:
- Mare, tinc set.
- Beu aigua.
- Hi ha una mosca.
- Beu vi.
- Hi ha un mosquit.
- Beu vi bo.
- Ai! Que ns, de bo! A quina hora passaran els Reis?
Aleshores, el jugador que fa de mare diu un nmero superior a 15 i tots els altres compten
amb els ulls tancats. Mentrestant, el qui fa de mare posa una cosa al darrere dun dels
infants i desprs diu Qui sha pixat al llit?. Tots miren a veure si tenen lobjecte i qui el
t saixeca per agafar la mare, tot corrent. Si lenxampa, el nen que feia de mare seu a la
rotllana i laltre passa a fer aquest paper i torna a comenar el joc.
Jocs dimitaci: cap als 7 mesos, els infants intenten reproduir els gestos,
els moviments i els sons que han conegut anteriorment. Poden reproduir
accions, sons, objectes, esdeveniments, oficis, etc. Les canons acompa-
nyades de gestos serien molt adequades.
Jocs cognitius: apareixen quan els infants busquen objectes amagats o quan
miren i observen els contes, encaixen peces, etc. Es compliquen amb jocs
dassociaci, de memria, de relacions espacials o temporals.
Jocs dinteracci social: els jocs socials entre els 0 i els 2/3 anys sano-
menen jocs de falda. A partir dels 6/7 anys, els jocs de regles seran els
protagonistes.
1.4 Classificaci en funci del nombre de participants
Linfant, malgrat que des de molt petit li agradi jugar acompanyat daltres infants
i sempre ha de sentir la companyia de leducador/a, tamb s capa de jugar sol.
En funci del nombre de participants distingirem entre joc individual, joc en

parella i joc en grup.
1) Joc individual: s quan linfant juga sense interaccionar amb altres infants,
malgrat que tamb hi hagi altres nens (jocs motors dexploraci del propi cos i
dels objectes prxims, jocs de raonament, etc.).
2) Jocs en parella: en letapa de leducaci infantil, els jocs en parella sn els

jocs que linfant fa amb ladult, com ara els jocs de falda. Posteriorment, a partir
dels 3 anys, poden jugar-hi amb un altre nen o nena cantant i picant de mans.
3) Jocs en grup: en els jocs en grup podem diferenciar tres tipus de relaci:
Relaci associativa: quan hi ha intercanvi amb altres nens i nenes o amb

ladult, per no arriba a haver-hi cap organitzaci en les relacions socials ni
cap divisi de rols (per exemple, quan imiten els gestos que fa leducador
mentre canta una can).
Relaci competitiva: El joc competitiu s aquell en qu els jugadors

competeixen entre ells per aconseguir una finalitat. Hi ha sempre un
guanyador o equip guanyador i un perdedor o equip perdedor. En aquest
joc es premia el qui guanya i s, per tant, eliminatori, excloent. Provoca una
Els jocs competitius estimulen lafany
pressi psicolgica en els participants per aconseguir la major puntuaci, i de superaci
guanyar i la consegent angoixa per la por dequivocar-se i perdre.

Els jocs competitius...
poden ser a nivell dindividus o
dequips. Quan els infants
Un altre inconvenient dels jocs competitius s que els infants poden arribar a creure juguen a fer carreres per veure
que la seva acceptaci per part del grup depn de si guanya o perd, per tant, sest qui arriba el primer, jugar a
bsquet o futbol, serien exemples
provocant en els infants un nivell dangoixa i dagressivitat destructiva elevats. El de jocs competitius.
missatge que poden captar els infants s que limportant s guanyar, sigui com
sigui, si conv, fent tram-pes. Aix, els lmits imposats per les normes socials
poden ser considerats obstacles. El jugador t llavors dos reptes: el seu inters
personal i el propi afany de guanyar, que es converteix en part del joc i passa a ser
un fi en si mateix.
Des dun punt de vista educatiu, promoure els jocs competitius suposa no
potenciar lempatia amb les necessitats i les emocions dels altres i fomentar un
model on els valors se supediten als resultats. Un altre problema s que per guanyar
de pressa i repetides vegades no es pensa a llarg termini.
Es persegueixen petits objectius per dem o dem passat, generant frustraci a la

llarga. Si es pretn formar individus que spiguen collaborar i es responsabilitzin
del seu propi aprenentatge, dels companys i de lentorn en comptes de competir
per latenci de leducador, el fet promoure la comparaci personal a travs de
la competici crea individus frustrats i insegurs; res a veure amb els valors que
volem promoure.
Sense entrar en la polmica en contra dels jocs competitius, per promoure la

competncia i la rivalitat entre els infant, leducador/a ha de tenir present que
un joc en que els infants queden eliminats, s un joc que sempre avorrir als que
no puguin seguir jugant, ja que impedir la seva participaci activa, per tant, es
podrien adaptar traient aquesta possibilitat amb la qual cosa es convertirien en jocs
realment actius per a tots durant tot el joc.
Es pot educar en la competitivitat utilitzant els sentiments de cohesi, de

superaci, de victria, dequip, de respecte al contrari i a les regles del joc.
Aquest s el repte de leducador amb els jocs competitius.
Relaci cooperativa: El joc cooperatiu s aquell en qu tots els participants

sesforcen per aconseguir un objectiu com. Sn objectius positius, no
competitius i la majoria relatius a alguna finalitat motriu. Posen de manifest
la importncia de tots els que juguen i el fet que per a la seva realitzaci calen
accions dajuda mtua, dacord, sha daprendre a compartir i a cooperar.
Els jocs cooperatius
Els infants es diverteixen en un
grup organitzat que t un Exemple de joc cooperatiu o de collaboraci
objectiu collectiu fixat
prviament. Per assolir lobjectiu Un grup de 6 infants gatejant han de cooperar per aguantar sobre la seva esquena un
fa falta lesfor de tots els
membres i un enteniment mutu matals que simula la closca de la tortuga, mentre avancen. Hauran de cooperar per
(jocs de rotllana, jocs de cantar i mantenir lequilibri i alhora desplaar-se.
picar de mans en parella).
Els jocs cooperatius preparen pel treball en equip i promouen la soluci

constructiva dels conflictes.
1.5 Jocs per a lanimaci de grups
Terry Orlick (1986) va ser un dels divulgadors dels jocs cooperatius en lmbit
escolar. Definia quatre components essencials en aquest tipus de jocs: cooperaci,
acceptaci, participaci i diversi.
La cooperaci, pel tipus de relaci que sestableix entre els participants a

fi daconseguir un objectiu com.
Lacceptaci, pel fet que cada infant t un paper ple de significat en el

joc un cop ha decidit participar-hi lliurement. Cada persona s acceptada
en el grup o equip amb les seves habilitats i limitacions. Permet millorar
lautoconcepte i lautoestima.
La participaci, perqu tots hi participen, ja que mai no perd ning. Es

permet que qui vulgui pugui seure a descansar o a observar com juguen els
companys.
La diversi, en desaparixer la por de ser eliminat o de fracassar.
Els jocs per a lanimaci de

Hi ha diversos tipus de jocs de cooperaci adequats per a leducaci infantil.
grups... Formen part dels anomenats jocs per a lanimaci de grups.
... afavoreixen la relaci i la
comunicaci en el grup.
Aquestes dinmiques es poden
comenar a aplicar a partir del Jocs de presentaci: sutilitzen per aprendre i identificar el nom dels
segon cicle de leducaci
infantil. companys. Sn previs a la formaci del grup i animen a la participaci.
Exemple de joc de presentaci
Tots els infants en rotllana. Leducador creuar els dits de totes dues mans. Amb els dos
dits ndex estesos, anir assenyalant cada infant i, alhora, li preguntar el segent:
- Ocellet petit, com et dius?
Linfant assenyalat ha de respondre el segent:
- Em dic...
La resta del grup repeteix el segent:
- Es diu...
Es continuar aix fins que tots els infants hagin dit com es diuen.
Aquest s el meu amic
Objectiu: Integraci de tots els participants en el grup.
Descripci: Els participants sasseuen en cercle i es donen les mans. Un infant comena
presentant el company de lesquerra amb la frmula Aquest s el meu amic X. Quan en diu
el nom, ala la m del seu amic. El joc no sacaba fins que tots els nens han estat presentats.
Avaluaci: Aconseguir que tots els participants es sentin integrats i acceptats dins del grup.
s important que tots els companys spiguen com es diuen els uns i els altres.
Jocs dafirmaci: pretenen fomentar lautoconcepte positiu, tant en el pla

individual com en el pla grupal. En potenciar lacceptaci i la integraci de
tots els membres, safavoreix la conscincia de grup.
Exemple de joc dafirmaci
Havent acabat el mural que han fet entre tots, els infants es disposen en semicercle i es
van passant una pilota. Qui rep la pilota ha dexplicar quina part del mural ha fet i els altres
lhan de felicitar.
El jardiner
Objectiu: Desenvolupar la confiana en un mateix. Estimular lorientaci espacial.
Materials: Un objecte que representi una eina de jardineria. Un mocador per tapar els ulls.
Desenvolupament: Els jugadors se situen en dues files cara a cara a dos metres de distncia
aproximadament, representen els arbres duna avinguda. La primera persona que fa de
jardiner sha de situar en un extrem de lavinguda (passads) amb els ulls embenats. Ha
danar a buscar un objecte que s a laltre extrem de lavinguda i ha de fer el trajecte sense
tocar els arbres. Successivament van sortint altres jardiners, fins que tot el grup ha passat
per lavinguda.
Avaluaci: Com shan sentit? Com han sentit les altres persones i lespai? Litinerari es pot
complicar fent que el passads tingui corbes, etc.
Jocs de distensi: adequats quan el grup est cansat o ha entrat en una

dinmica negativa. Provoquen situacions que fan riure, de moviment, de
relaxaci.
Exemple de joc de distensi
Imitar un coet: Tot el grup pica de cames, desprs bufen la m que roda, com si xiuls. A
continuaci hi ha un gran aplaudiment i sacaba amb una exclamaci de satisfacci, quan
el coet invisible explota.
Amanida de fruites
Objectiu: Afavorir lagilitat i la rapidesa.
Desenvolupament: Consisteix a posar a terra tants crcols com participants hi ha (menys

un). Els crcols se situen en diferents llocs, de manera que no quedin gaire junts. Cada
participant es posa dins dun crcol i leducador li diu el nom duna fruita (noms han de ser 4,
per exemple, taronja, mel, sndria i maduixa). Un dels participants es queda sense crcol al
mig i diu Vull un cctel de fruites de... (ha de dir les fruites que ell vulgui de les esmentades
anteriorment). A continuaci, els participants que tinguin el nom daquestes fruites han de
canviar de crcol. En aquest moment, el que ha demanat el cctel ha dintentar trobar un
crcol buit. Daquesta manera, sempre hi haur un participant que no estar dins de cap
crcol.
Jocs dajuda: en aquests jocs, els infants tenen loportunitat de demanar i

ajudar a partir de les relacions del joc. Aprenen a confiar en els altres i, en
anar alternant els rols, tamb aprenen a tenir-ne cura. Daquesta manera, en
descobreixen les necessitats i la manera com accepten lajuda.
Exemple de joc dajuda
El passeig: Un infant passeja un altre company que porta els ulls tapats. El guia indicant-li
tots els perills perqu no es faci mal.
Fer volar objectes
Amb el paracaigudes parallel al
terra, shi introdueixen els El vent i larbre
diferents objectes que es volen
llanar enlaire. Els jugadors
comencen a fer moviments amb Objectiu: Afavorir la confiana en el grup i en un mateix. Eliminar pors.
el paracaigudes per intentar que
els diversos objectes selevin al Desenvolupament: Un participant se situa al centre i tanca els ulls. Els braos li pengen al
mxim possible per recollir-los
amb el paracaigudes. El joc llarg del cos i es mant totalment dret per no caure. La resta dels participants lempenyen
acaba quan no queda cap objecte suaument amb les mans. El del centre ha de deixar que els altres el balancegin, com les
dins del paracaigudes. *
Material: diversos objectes que branques dun arbre bressolades pel vent.
no pesin gaire, com ara globus,
pilotes de tennis, pilotes de Avaluaci: s important que cada participant expressi com sha sentit.
platja, etc.
Jocs danimaci i escalfament del grup: per comenar la jornada, per

animar els infants quan estan aptics i per donar cohesi al grup.
Joc dels disbarats
Objectiu: Dir al mxim possible de disbarats, bajanades i tota mena de coses que no tinguin
cap sentit.
Descripci: Tots els participants es posen lun al costat de laltre. Llavors, el primer fa
qualsevol pregunta al segon i el segon respon. El segon fa una pregunta ben diferent al
tercer i aix fins al darrer, que, un cop ha resposta la pregunta que li fan, en fa una altra al
primer. Per posar-ne un exemple, podem dir que el primer pregunta al segon Quin temps
fa avui? i el segon respon Fa sol. Llavors, el segon pregunta al tercer Quina fruita fa el
presseguer? i el tercer respon Prssecs, etc. Totes aquestes preguntes shan de fer a
cau dorella, perqu noms les spiga qui pregunta i qui respon. Llavors, quan ja sha donat
tota la volta, cadasc va dient quina s la pregunta que li han fet i quina s la resposta que
han donat a la seva pregunta, s a dir, no diu res de la resposta que ell ha donat ni de la
pregunta que ell ha fet. Aix, el segon participant de lexemple anterior diria el segent: A
mi mhan preguntat quin temps fa avui i mhan dit prssecs. Daquesta manera, a vegades
sortiran respostes sense grcia, per algun cop en trobareu alguna que far que us feu un tip
de riure, perqu s clar la resposta no s per a la pregunta que se li fa, sin per a una altra.
El joc amb paracaigudes

Est fet de nil, s de colors vius
i t nanses perqu els
Els jocs amb paracaigudes: Sn una modalitat de joc cooperatiu. Sn participants shi puguin agafar
b. Plegat ocupa poc espai i nhi
adequats per a grans grups i tamb per a leducaci infantil. El joc del para- ha de diferents mides.
caigudes fomenta la mxima participaci de tot el grup. El comportament
dun paracaigudes en moviment fa que la cooperaci sigui una necessitat. Al
mateix temps, cada nen t una responsabilitat pel que fa a la prpia actuaci.
Fomenta la coordinaci, la socialitzaci, la cooperaci i el respecte als
altres.
1.6 Els jocs tradicionals
Quan parlem de jocs tradicionals ens referim a aquells jocs transmesos de manera
espontnia de generaci en generaci que formen part de la memria collectiva.
Segons ledat dels infants, unes vegades sn els adults que transmeten aquests jocs
i daltres sn els mateixos infants ms grans que els transmeten als ms petits;
normalment sn jocs collectius (per exemple, lun,dos, tres, pica paret...).
La majoria es transmeten oralment i formen part del folklore infantil. Fonamen-

talment consisteixen en cantarelles per acompanyar el moviment, altres vegades
sn jocs dendevinalles o embarbussaments.
De jocs tradicionals nhi ha de molts tipus, aqu en proposem una classificaci:

Exemple de joc de falda per
fer saltar
Estant linfant en un lloc elevat,
Jocs de falda: per balancejar, per fer saltar, per fer veure que linfant el fem saltar agafant-lo de les
manetes alhora que cantem... On
cavalca, per ensenyar les parts del cos, per imitar, per fer menjar, per fer van els bous? A la llaurada. Qu
pessigolles, per fer por... mengen? Civada. Qu beuen?
Vi. Salta Mart. Salta Mart.
Jocs amb el nom dels infants.

Jocs per saltar a la corda.
Jocs de rotllana.
Jocs dembarbussaments.
Jocs dendevinalles.
Jocs de pilota.
Jocs per sortejar.
Alguns jocs de falda

Aquesta classificaci dels jocs tradicionals pretn ser una petita mostra de lam- Per fer saltar linfant: Un, dos,
tres, salta pags. Per fer
plitud i varietat daquest tipus de joc, per en podeu trobar daltres. pessigolles: Ralet, ralet, para un
dineret.
Com que sn producte del folklore, del mateix joc es poden trobar diferents
versions segons la zona geogrfica. Ara b, si els heu de treballar, s preferible
que tot lequip deducadors i molt millor si comptssiu amb la collaboraci

de les famlies us posssiu dacord per escollir la versi que transmetreu als
infants, ja que a aquestes edats valoren mot la fidelitat i lexactitud del model. Els
desconcerta que la can o joc no coincideixi amb la que han aprs anteriorment
i aix suposa una dificultat perqu laprenguin i en gaudeixin.
1.6.1 Els jocs de falda
Amb els jocs de falda sestableixen les primeres relacions ldiques entre linfant
i ladult, que experimenten un seguit de sensacions i apropaments mutus.
Tots els jocs de falda tenen un component emocional i afectiu molt important
mitjanant el qual linfant descobreix el plaer del contacte amb ladult.
Els jocs de falda es podrien considerar un punt de partida en leducaci infantil,

ja que a travs daquests jocs linfant sinicia en el descobriment del seu cos, del
llenguatge oral, del moviment, de la dansa, del ritme; a partir de les sensacions i
percepcions que li provoquen el contacte i la comunicaci afectuosa amb ladult.
En els jocs de falda, linfant, assegut a la falda de ladult, est atent mentre se li
canten canons acompanyades de moviments rtmics que el mouen o que ha de
reproduir (arri, arri, tatanet). Tamb hi ha jocs de moviment, duni i separaci
entre linfant i ladult (balanceig).
Inicialment, s ladult qui pren la iniciativa en el joc i amb la repetici fa que

linfant ho recordi i faci els gestos oportuns.
Exemple de jocs de falda per balancejar
Leducador amb linfant assegut a la seva falda i bellugant-lo suaument en moviment de

vaiv, simulant el balanceig de les campanes, mentre li canta la segent can. En arribar
al darrer vers sel deixa anar com si caigus enrere.
Ning, nong,
les campanes
de Salom
cauen a terra
Versi de la canoneta i fan ning, nong.

Ning, nong
Ning, nong, les campanes de
Salou. Exemple de jocs de falda per imitar
- Qui enterren? Amb linfant a la falda i amb les manetes una mica alades, ladult les hi fa girar a dreta i
esquerra com si fossin uns titelles, mentre canta...
- En Candeles.
- Qui sen riu? Els petits putxinellis,
- La perdiu Ou, ou, ou, ou. fan, fan, fan,
tres voltes i sen van
Es giren tres cops les manetes i seguidament, seguint el text de la can, es tanquen com
si la funci shagus acabat, per torna a comenar.
El corrent afectiu i de comunicaci que sestableix entre linfant i ladult

a travs dels jocs de falda s tan important que com a educadors infantils,
els haurem de promoure des de lescola fent que les mares i pares shi
interessessin i tamb els fessin a casa.
Si voleu ms informaci
sobre els jocs de falda,
Com ja sha dit, de jocs tradicionals nhi ha molts i de molts tipus, aqu teniu un consulteu lapartat
Bibliografia en el web de
exemple de joc per saltar a la corda. la unitat.
A la barrejada
Joc per saltar a la corda. Com ms llarga s la corda, ms gent hi pot jugar. Dues persones
menen la corda i es comena a cantar la can:
A la barrejada, qui no entra para;
A la barrejada, qui no surt ha perdut.
Els participants van entrant a saltar fins que la lletra diu: Qui no entra para. Quan la lletra
diu: Qui no surt ha perdut, tothom ha de sortir a fora.
Passa a fer rodar la corda qui no ha entrat o ha sortit a lhora o b qui sha entrebancat, i
substitueix, per torns, un dels jugadors que menen la corda.
1.6.2 El joc i la interculturalitat
El joc afavoreix el desenvolupament sociocultural dels infants des duna doble

perspectiva: la immersi cultural que suposa la simbolitzaci de situacions i
esdeveniments socials de la vida quotidiana i la primera connexi infantil amb
la cultura en la qual viu mitjanant els jocs tradicionals.
Els infants projecten les activitats adultes de la seva cultura i reciten els seus futurs
rols i valors perqu solament poden simbolitzar aquelles escenes que coneixen i
de les quals han tingut experincia i perqu el temps de joc suposa un laboratori
dassaig de conductes i actituds daquesta manera santicipen a situacions socials
de la vida adulta.
Els anomenats jocs populars o tradicionals formen part de la cultura de la mateixa

manera que la msica, les danses o la gastronomia. Cada cultura t els seus jocs
i les seves joguines prpies, per hi ha molts jocs que sn comuns a diferents
cultures i que shan universalitzat a travs dels moviments migratoris i de la
convivncia intercultural de tots els temps i poques (per exemple: lestel, la
baldufa, les bales, la corda, etc.).
Joc de bales
Es juga amb boles petites de pedra, de vidre o fins i tot de ferro. Abans noms shi jugava
amb boles de pedra o de fang, no gaire grosses i que estaven fora b de preu a les
botigues dels adroguers.
Amb aquestes boles o bales es poden fer molts jocs, tractant-se en tots ells de demostrar la
punteria dels jugadors llanant-les unes contra les altres o contra alguna pedra o moneda
que sutilitzi en el joc. Cada jugador fa servir les seves prpies bales, que sn com una
mena de tresor que es pot anar fent ms gran si el que juga en sap molt, o que pot perdre
si no en sap gents i li guanyen totes les partides i, amb elles, les bales.
Una variant s la segent: sha de fer un petit clot a terra, que es diu gu. Inicia el joc qui
ha guanyat el joc anterior, sortint del gu i mirant de tocar qualsevol de les bales per fer
xiva. Si no ho aconsegueix, el segent a jugar ha de mirar dintroduir la bala al gu per
poder anar tamb a tocar les bales dels altres jugadors. Perqu un jugador pugui fer ms
duna tirada seguida, ha daconseguir tocar un contrari o introduir la bala en el gu.
Una vegada sha passat pel gu, cada jugador ha de mirar de fer xiva, tute i duedo a cada
una de les bales. Quan sha fet tot aix a una bala, el que ho ha fet ha de mirar danar al
gu. Si hi entra elimina laltre i se li queda la bala. La partida sacaba quan noms queda
un jugador.
Joc de dames
Tipus de joc: Joc de taula.
Orgens del joc: Aquest joc t el seu origen a principis del segle XII i va unir les fitxes de
diferents jocs: Backgammon, els escacs i el moviments de lAlquerque. s per aix que es pot
considerar un dels jocs ms interculturals dels que es juguen actualment. Existeixen diferents
modalitats de dames, com per exemple les turques o les poloneses.
Nombre de jugadors: Dos.

Els jocs tradicionals o
populars
Material: Un tauler quadrat de 8x8 caselles blanques i negres, 12 fitxes negres i 12 blanques.
Hi ha jocs diferents per a cada
edat que es repeteixen en
diferents marcs culturals. Cada
Objectius: Capturar les fitxes de loponent.
cultura ha desenvolupat cada joc
amb regles diferents Desenvolupament del joc: El joc comena amb les fitxes blanques. Les fitxes es mouen
acompanyant-lo de canons un quadrat cap endavant i sempre en diagonal. Quan es pot saltar per damunt duna fitxa
prpies, per lestructura o
format del joc s similar en totes. contrria, que est situada davant i en diagonal, aquesta s capturada.
s obligatori menjar-se una fitxa. Si no la fitxa que no ha estat menjada s bufada, s a

dir es retira del tauler. Si una fitxa s bufada, el torn de joc passa a la persona que hagi
bufat la fitxa. Si una fitxa arriba al final del tauler, corona Dama, la qual cosa li permet fer
desplaaments ms llargs pel tauler.
Jocs tradicionals catalans
Des de fa molts anys, els infants A la nostra cultura ens trobem en un temps en qu es fa difcil el trasps oral
de Catalunya han jugat a una
srie de jocs tradicionals en els de les tradicions en general i dels jocs en particular, ja que la imatge sovint es
quals el ms important no era
guanyar sin divertir-se. Alguns menja la paraula. Les famlies extenses que convivien tots junts sota el mateix
daquests jocs tornen a estar de
moda actualment com per sostre shan convertit en famlies nuclears i monoparentals, i les condicions del
exemple:
carrer, espais i amics tamb han canviat molt. A les aules i altres programes
educatius, coincideixen infants de diferents cultures; els educadors tenen diferents
Les curses de crcols.
possibilitats dintervenci, la qual cosa sempre sha demmarcar en una actitud
La petanca.
oberta, tolerant i respectuosa cap a altres cultures, a ms de tenir un coneixement
La baldufa. seris o b una capacitat de recerca de recursos, dels costums culturals implicats.
Les bitlles catalanes.
En les situacions de joc simblic en qu puguin sorgir conflictes amb motiu de les
La xarranca.
diferncies culturals es fan necessries algunes de les intervencions segents:
Ajudar els infants a comprendre que hi pot haver diferncies i proposar jugar
de les dues maneres.
Aprofitar altres activitats diferents que facilitin experincies signinficatives

com un taller de cuina, la cura de un hort, la visita a un mercat, etc. per
conixer millor els costums de les diferents cultures que hi conviuen.
Representar aquests costums sota la coordinaci dels educadors o famlies.
Aprofitar els moments dedicats als jocs collectius per tal daprendre jocs de
diferent procedncia cultural amb la collaboraci dels pares, mares o altres
familiars dels infants.
Escoltar i aprendre canons de jocs en altres llenges diferents de la llengua

vehicular del centre.
Mikado
Orgens del joc: Dorigen japons, probablement est relacionat amb el sistema
dendevinaci del I Ching.
Nombre de jugadors: Indefinit.
Material: 15 palets amb una ratlla (Kulis), que valen 2 punts. 15 palets amb dues ratlles
(Bronzen), que valen 3 punts. 5 palets amb tres ratlles (Mandarines), que valen 5 punts. 5
palets amb quatre ratlles (Samurais), 10 punts. 1 palet amb cinc ratlles (Mikado), 20 punts. No
s necessari que els palets estiguin marcats com sindica anteriorment, el que s important
s que es repeteixi el nombre de palets amb les mateixes marques.
Objectius: Joc de precisi per a jugadors solitaris o en grup.
Desenvolupament del joc: Shan dagafar tots els palets amb una m i deixar-los caure.
Llavors sha dintentar agafar palet per palet, sense moure els altres. Si un palet es mou, el
torn s per a un altre jugador. Guanya el jugador que ms punts aconsegueixi.
Els jocs tradicionals sn importants perqu formen part de lherncia cultural

duna societat i, a ms, perqu permeten compartir amb altres persones uns
mateixos rituals, canons, dites, etc.; s a dir, permeten compartir arrels culturals
des que som molt petits.
1.7 Jocs de pistes

En la secci Adreces
dinters del web hi ha
pgines web en qu
Els jocs de pistes sn jocs en qu el grup dinfants ha de seguir les pistes que han trobareu exemples de jocs
de pistes.
deixat prviament els organitzadors. Ho han de fer amb atenci i, alhora, han de
superar una srie de proves.
Amb aquest joc, els infants aprenen a entendre els signes de les pistes, a desxifrar
els missatges i a preparar els missatges ells mateixos. Daquesta manera divertida
es van apropiant de lespai en qu es duu a terme el recorregut.
Les proves poden consistir a desxifrar un missatge, a trobar un tresor amagat,

a observar b i recordar les caracterstiques dun determinat lloc, a parar-se a
aprendre una can, a deixar un altre missatge, a recollir determinats materials
(pedretes, branques, fulles, etc.) o a jugar a un determinat joc.
En els darrers anys, els jocs de pistes han esdevingut un dels recursos ms habituals
per apropar el pblic familiar a les colleccions dels grans museus o als continguts
dexposicions temporals. Nhi ha de molts tipus i la majoria funcionen. s a
dir, aconsegueixen distreure els ms petits durant la visita i, alhora, els familiars
acompanyants tamb en poden gaudir.
Lobjectiu s entretenir i, alhora, facilitar uns coneixements i convidar a la reflexi.
Els jocs de pistes de Caixa Forum
Hem volgut aprofitar algunes de les caracterstiques daquests jocs per crear una lnia
de treball que t a veure amb la nostra manera dentendre la mediaci amb lart i que,
bviament, comparteix filosofia amb les altres estratgies educatives que posem en marxa
en el nostre departament.
Per aix, la noci que tenim del joc de pistes no s la duna gimcana. No es tracta de
passar per uns punts determinats a fi daconseguir un premi -no hi ha premi o, en tot cas,
el premi s laprenentatge mateix- o de trobar tots els elements dun color que hi ha en
una pintura. Quin sentit pot tenir demanar als nens que busquin alguna cosa noms pel fet
de buscar-la si no aprofitem la descoberta? Fer observar o buscar alguna cosa adquireix
sentit quan la troballa ens explica una idea, ens ajuda a pensar-hi o ens convida a fer-nos
preguntes.
El joc de pistes es concreta en un fullet que les famlies porten mentre visiten lexposici.
El paper cont propostes de petites activitats que potencien lobservaci, fan que la persona
es fixi en determinats aspectes que no es veuen a simple vista, li proporcionen informaci,
encara que en petites dosis, i responen a preguntes que condueixen a altres preguntes.
Montse Sampietro (2007, maig). Zona pblica (nm. 6). Associaci de Muselegs de
Catalunya.
1.8 La panera dels tresors i el joc heurstic
La panera dels tresors i el joc heurstic sn propostes ldiques adequades per al

primer cicle de leducaci infantil. Van ser ideats per Elionor Goldschmied. Sn
jocs basats en lexploraci i manipulaci dels objectes a partir de la manera natural
que tenen els infants de conixer.
La panera dels tresors
La panera dels tresors s un joc adreat a infants menors dun any (de 6 a
10/12 mesos), es pot iniciar en el moment en qu es poden mantenir asseguts
correctament per encara no es desplacen gaire.
Consisteix en un conjunt dobjectes variats ds com (no han de ser joguines

comercialitzades). Sn objectes que resulten de gran inters per als infants
perqu ofereixen una gran varietat i complexitat destmuls; per tal dafavorir
la manipulaci i lexploraci, i tamb lestimulaci dels diferents sentits: la
descoberta i el desenvolupament del tacte, el gust, lolfacte, loda, la vista i el
sentit del moviment del cos.
Cada infant juga sol amb els objectes de la panera, sense la intervenci directa de
ladult, per a la vegada el necessita per donar-li seguretat i confiana amb la seva
presncia, i aix poder concentrar-se en les seves exploracions i arribar a aprendre
per si mateix.
Jugant amb la panera dels tresors, cada infant pot manifestar les seves preferncies
i diferncies en el seu comportament amb els objectes. Tamb podr escollir
el material que ms li agradi i explorar-lo com vulgui: llepar-lo, sacsejar-lo,
acariciar-lo, etc.
Els objectes es trien un per un segons la seva qualitat: fusta, vmet, metall, palla,
objectes naturals, etc.; i es posen en una panera de vmet dur duns 35 centmetres
de dimetre i 8 dalria. s important que la panera sigui slida, plana, estable i
sense nanses. El nen shi ha de poder repenjar cmodament sense que se li tombi.
La panera somple amb uns 60 o 80 objectes variats. Es presenta als infants sempre
duna manera atractiva. Els objectes han destar sempre nets i shan de renovar
quan es comencin a deteriorar.
Shan doferir uns materials interessants per als sentits dels infants. A travs
del tacte han de poder conixer diferents textures, pesos i formes. Per lolor
coneixeran diferents olors, a travs del gust reconeixeran diferents sabors. Per
loda reconeixeran els diferents sons que es produeixen en sacsejar o colpejar els
diferents objectes. Per la vista percebran els colors, la forma, la grandria i la
lluentor dels objectes.
A la panera dels tresors hi ha dhaver objectes fets de diferents materials:

A la panera no shan
dincloure...
... objectes de plstic (ja que
Naturals: pinyes obertes sense pinyons, petxines, castanyes, carabasses ofereixen pocs estmuls) ni
objectes ms petits que una nou
seques, esponja natural, plomes grans, pedra tosca, llimona, poma, taps de gran.
suro, etc.
De materials naturals: pinta dos, calador dos, cabdell de llana, brotxa

dafaitar, raspall de dents, teixit de rfia, cistellets, etc.
De cartr: bloc petit amb espiral, paper vegetal, rotllo de paper higinic,
paper dalumini, postals amb imatges conegudes.
Objectes de la panera
De roba, goma, pell: moneder de pell, trossos de tubs de goma, roba de
vellut, nina de drap, braalet de pell, manyoc de cintes de colors, bossetes
de roba amb roman, farigola, etc.
De fusta: castanyoles, capses petites, flauta de bamb, penja-robes, tambor,

anella de tovall, cullera, bobines, sonalls.
De metall: cullera, motlles de pastisseria, cadenes grans de diferents

gruixos, timbre de bicicleta, copa per a lou, triangle musical, claus, xiulets.
Leducador ha destar segur que els objectes de la panera no suposen cap

perill pels infants. Els objectes no han de ser ms petits que una nou gran.
Lactivitat es realitzar sempre amb la presncia de leducador.
La panera no estar permanentment a labast dels infants. Leducador la donar a

cada nen o nena quan estigui en condicions de poder concentrar-se en el joc (ja ha
menjat, est net). Se li buscar un lloc segur i confortable perqu estigui a gust i
en contacte visual amb ladult.
El joc finalitzar en el moment en que els infants perdin linters.
La panera dels tresors s una activitat dexploraci, concentraci i atenci.

Desenvolupa la capacitat de coordinar ull, m i boca. Desperta linters de linfant
per les coses que t al davant, estimulant tots els sentits. Afavoreix la curiositat
innata de linfant per descobrir les qualitats de les coses.
Els pares i mares tamb shi poden implicar recollint objectes i observant levolu-
ci del seu fill.
El joc heurstic
El joc heurstic s una activitat de joc adreada als infants dentre 12 i 24 mesos,
pensada per fer en petit grup (8-10 infants) i que representa una continuaci de la
panera dels tresors.
En el joc heurstic es tenen en compte les noves capacitats de linfant, en especial

la capacitat de moures de manera autnoma. La curiositat augmenta alhora que
Capacitat deductiva
es va perfeccionant la coordinaci ull-m i la prensi.
E. Goldschmied anomena aquest
tipus de joc joc heurstic perqu Aquest joc facilita als infants la realitzaci dactivitats en les quals estan interessats
s una activitat que afavoreix el
desenvolupament de descobertes duna manera natural i espontnia, quan tenen el material adequat per fer-ho:
relacionades amb la racionalitat
deductiva. posar i treure, encaixar, omplir i buidar, obrir i tancar, abocar, arrenglerar, tapar i
destapar, fer lliscar, etc.
El joc heurstic permet als infants escollir els materials que ms els interessa
i realitzar-hi les accions i relacions que vulguin, ats que les possibilitats sn
infinites. En cap moment no shan de preocupar per si ho fan b o malament,
Els objectes del joc
totes les accions i relacions seran correctes.
heurstic
Poden ser corrons, pilotes de Per realitzar el joc cal:
ping-pong, cabdells de llana,
boles de suro, anelles de cortina,
petxines, esponges, pots de
rosca, taps de suro, colzes de Un espai convenientment preparat; pot ser laula per cal treure de labast
canonada de coure, claus, capses
de fusta, cartr i metall amb dels infants tots els objectes que puguin distreure la seva atenci.
tapa, cintes...
Un material concret, inespecfic, no catalogat de didctic. Nhi ha de tres
tipus:
Els objectes: sutilitzen objectes que no tenen una finalitat ldica

preestablerta, per que sn fcilment combinables entre ells. Sn molt
semblants als de la panera dels tresors. Han de ser manejables i conv
que es conservin en bon estat. Nhi ha dhaver dentre 15 i 20 tipus
diferents i unes 50 unitats de cada tipus.
Els contenidors: sn objectes susceptibles de contenir-ne daltres,
com ara capses, pots, cistells. Nhi ha dhaver 3 o 4 per infant i es
deixen al costat dels objectes.
Les bosses: sn de roba (50 50 cm) amb un cord per tancar. En
cadascuna es guarda un mateix tipus de material.
Un temps exclusiu i exempt dinterrupcions (entre 30 i 45 minuts per

sessi).
La disponibilitat absoluta dun educador que es limitar a la presncia

fsica, sense interferir en lactivitat:
Observa qu fan els infants.

Comunica amb la mirada.
Facilita lacci dels infants.
Evita un conflicte sense intervenir-hi.
Reordena el material.
Detecta si estan cansats.
Una atmosfera de calma i de tranquillitat en el grup.

Les nocions de lgica
matemtica...
El desenvolupament del joc s el segent: ...a la primera infncia estan
integrades en el
desenvolupament global de
linfant i formen part del sistema
Preparaci del joc: primerament, leducador prepara lespai i distribueix el de coneixement de lentorn, que
selabora a partir de lexploraci
material de joc. A terra, i en quatre o cinc punts de laula, diposita un grup sensoriomotriu.
dobjectes de cada tipus i uns quants contenidors. Quan tot est preparat
entren els infants.
Fases del joc:
Exploraci i combinaci dels objectes: els infants actuen lliurement

amb els materials.
La recollida: els infants, amb lajuda de leducador, han de recollir
tots els objectes i ficar-los a la bossa corresponent. Aquesta part s tan
important com la primera. La inicia ladult quan observa signes de
cansament en alguns dels infants, convidant-los a recollir el material
dun en un per tipus, s a dir, cada tipus de material en una bossa
diferent. Leducador no ha de recollir els objectes, deixar les bosses
obertes i verbalment ajudar i orientar els infants perqu facin la
recollida (mira, darrere teu hi ha una anella, porta-la) i els convidar
a dipositar-ho tot a la bossa corresponent. Cal tamb encoratjar-los i
animar-los (ho ests fent molt b). Sha de procurar que collaborin
tots els infants i sha de recollir tot el material. Aquest material es
guardar a les bosses fins a la propera sessi. El joc heurstic no s una
metodologia didctica,
noms s una manera
organitzada daprofitar
Amb el joc heurstic safavoreix: lactivitat natural dels
infants.
Lexperimentaci amb els objectes.
La concentraci de latenci.
La comparaci i classificaci dels objectes.
Lestructuraci del llenguatge i del pensament.
La possibilitat dactuar segons el propi ritme.
El valor de la conservaci del material i del respecte als altres.

Lassoliment dhbits de treball.
La creaci dun clima de silenci i calma.
El joc heurstic s una activitat que aprofita les accions espontnies dels
infants i les potencia. Contribueix a estructurar el pensament i el llenguatge,
les relacions personals i les accions dels infants. A leducador li permet
observar els infants amb tranquillitat per poder-los conixer millor.
Tant la panera dels tresors com el joc heurstic sn propostes de joc de descoberta
dobjectes basats en lactivitat dexploraci i manipulaci dels objectes que els
infants fan de manera natural.
Observant lactuaci del nen sobre el mn dels objectes, podrem descobrir la seva
capacitat per diferenciar estmuls, comparar-los i organitzar-los amb les eines que
el seu pensament sensoriomotor li ofereix.
A travs daquests jocs linfant:
Sinicia en el coneixement de les propietats dels objectes. A travs de les

tcniques dexploraci:
Tctils: xumar, llepar, mossegar, pessigar, pitjar, acariciar.

De moviment: sacsejar, picar, tirar, treure, posar, enfilar, tapar,
destapar.
Dobservaci: seguir el moviment de lobjecte, atendre a lexploraci
que fa un company.
Dna unes respostes concretes a les propietats dels objectes:
Preferncia dalguns objectes segons alguna de les seves caractersti-

ques sensorials: color, forma, textura, olor.
Adaptaci motriu de la m als objectes dacord amb les propietats de
forma, pes, dimensi.
Reaccions fsiques a les propietats tctils dels objectes: ganyotes,
acceptaci o rebuig de lobjecte.
Persistncia en lexploraci: mant linters per lobjecte, el reconeix
en una prxima sessi.
Compara les propietats dels objectes:
Utilitza tcniques dexploraci especfiques a un grup dobjectes: per

exemple, sacseja els que fan soroll, pica amb els objectes consistents
i durs.
Utilitza diferents estratgies per combinar els objectes dacord amb
les seves propietats rellevants: introduir-ne un dins laltre, aparixer i
desaparixer.
Agrupa objectes de caracterstiques semblants: es penja les cintes al
coll i enfila les anelles amb un pal.
Desenvolupa les nocions espacials:
Adapta el moviment del bra a la distncia que el separa de lobjecte, fa

aproximaci precisa als objectes, experimenta les diferents direccions
dins de lespai, ajusta el seu desplaament a la presncia dun obstacle
o dun company.
Crea relacions espacials entre objectes: fa files, apila, agrupa, disper-
sa.
Amb totes aquestes accions linfant sinicia, ja en els primers mesos de vida, en
el coneixement de les primeres nocions de lgica matemtica.
1.9 Ladaptaci de jocs
Com a educadors, moltes vegades haureu dadaptar jocs perqu els infants ms
petits tamb en puguin gaudir. Tamb haureu dintroduir modificacions en alguns
jocs que els infants ja coneixen per tal que hi puguin continuar jugant, per aplicat
a situacions noves.
Transformar o adaptar un joc consisteix a identificar-ne lestructura i fer-la

assequible a les caracterstiques dels infants.
Aix, de fet, els infants ho fan constantment. Per exemple, quan diuen que juguen
a futbol, en realitat el que fan s eliminar tots els aspectes del futbol que no entenen
o que no poden complir. A mesura que creixen, hi van incorporant aspectes del
joc que en aquell moment ja poden entendre. Per aix no ens ha destranyar que
en molts casos de jocs en grup, els infants comencin acordant les regles del joc,
s a dir, posant-se dacord pel que fa a les adaptacions que faran del joc.
Ladaptaci de jocs coneguts per tal de fer-los assequibles a un grup dinfants

concret es pot fer de diverses maneres:
Canviant o adaptant els materials del joc, per mantenint igual la resta
delements.
Modificant o simplificant les normes del joc per tal que els infants ms petits
les puguin comprendre.
Modificant-ne els objectius. Per exemple, un joc pensat per desenvolupar

la percepci visual es pot transformar en un joc destinat a desenvolupar la
percepci auditiva, mantenint-ne lestructura inicial.
Transformant el tipus de joc. Per exemple, un joc competitiu es pot fer

cooperatiu, un joc dexterior es pot adaptar per desenvolupar-lo a linterior,
etc.
Per exemple, en el joc del Veig, veig, en comptes de dir una cosa que comena
per una determinada lletra, com que els infants ms petits no les coneixen, es pot
fer referncia als colors o a la localitzaci:
Veig, veig una coseta que s de color... Veig, veig una coseta que s al mar, al
pati...
A partir daquest exemple i daquestes pautes, es poden fer moltes ms adaptacions

en altres jocs.
1.9.1 Adaptaci de jocs per a infants amb discapacitat
Com a educadors, s molt probable que en els vostres grups hi hagi algun infant
discapacitat. No heu doblidar que els nens discapacitats, per tal de desenvolupar-
se correctament, tenen el mateix dret i les mateixes necessitat de jugar que la
resta dinfants. Cal evitar la falsa integraci, en qu els infants discapacitats
adopten rols passius que redueixen la seva participaci normalitzada en el joc.
El repte de leducador ser possibilitar que tots els infants participin en el joc,
independentment de les seves caracterstiques i peculiaritats. Per tant, en els jocs
competitius, caldr facilitar que els infants discapacitats hi participin activament
per tal de compensar els desavantatges que tenen.
En el jocs, intenta treballar la convivncia en la diversitat. Educar amb la

diversitat, en la diversitat, base de futures actituds de respecte en un entorn
motivador en qu tots i totes juguen.
1.9.2 Criteris per adaptar els jocs
En general, la consigna ser adaptar noms els aspectes estrictament necessaris.

Aix, no caldr que tots els infants juguin amb els ulls tapats perqu hi ha
un company cec. Tanmateix, tamb sha de poder reconixer que, segons les
caracterstiques del joc, nhi haur que no es podran adaptar.
Abans de proposar un determinat joc, sha de preveure que tots els infants amb
alguna discapacitat puguin adoptar qualsevol rol.
Tamb ser necessria la sensibilitzaci del grup per aconseguir que les adaptaci-
ons siguin acceptades de manera natural com a part de la comprensi duna realitat
social.
En general, es poden adaptar les normes del joc, lespai, els materials i les
habilitats dels jugadors.
Els criteris dadaptaci de jocs per a infants amb discapacitat motriu sn els
segents:
Espai:
Buscar un terreny pla i regular per facilitar el desplaament, sobretot

pel que fa als infants amb cadira de rodes.
Augmentar la distncia que han de recrrer els jugadors sense disca-
pacitat o b reduir la dels jugadors discapacitats per compensar els
desavantatges en la carrera.
Crear refugis, en els jocs denxampar, que permetin descansar i donar
avantatge als jugadors amb mobilitat reduda.
Reduir lespai de joc.
Materials:
Utilitzar materials tous si hi ha jugadors amb problemes de prensi.

Utilitzar material alternatiu o adaptat.
Normativa:
Modificar les normes del joc i incloure-hi normes o prohibicions

especfiques noves (infants amb crossa o amb cadira de rodes).
Donar avantatges als infants discapacitats. Per exemple, donar-los ms
vides que a la resta de companys.
Permetre que, quan els infants discapacitats facin de perseguidors,
puguin enxampar un company en el moment que hi hagi un metre de
distncia entre tots dos i en cridin el nom i enxampat.
Quan puguin ser enxampats, quan arribin a la seva altura, sels cridar
pel nom i enxampat.
Habilitats:
Modificar les formes de desplaament dels adversaris directes, per

exemple, pas de tortuga.
Modificar lhabilitat perqu es pugui dur a terme.
Afegir habilitats per a la resta del grup o per als adversaris directes, en
una situaci competitiva, per tal dequiparar la desigualtat motriu.
Exemple dadaptaci dun joc: El tnel
Tipus de joc: Joc dexpressi.
Material: Cap.
Objectius: Estimula lagilitat.
Normes del joc: Els equips han destar formats per infants i educadors i hi ha dhaver un
mnim de cinc jugadors per equip. Els infants que puguin estar drets shan de collocar en fila,
amb les cames obertes, juntament amb els educadors. El primer o lltim de cada fila ha de
passar per sota del tnel format per les cames obertes de tots els seus companys i, desprs,
sha de collocar al comenament o al final de la fila, respectivament. Sha dintentar que tots
passin sense ajut, en cas contrari els companys mateixos els donaran un cop de m. En cas
que hi hagi nois i noies amb cadira de rodes, el joc es far de la mateixa manera, per les
files estaran formades per parelles agafades de la m, de manera que el tnel el formaran els
braos i no pas les cames.
Els criteris dadaptaci de jocs per a infants amb discapacitat psquica sn

els segents:
Material:
Utilitzar pocs objectes a la vegada per no crear dispersi.

Fer servir objectes que siguin grans i lents i que possibilitin qualsevol
tipus de manipulaci.
Deixar un temps per manipular i experimentar amb els objectes i les
propostes presentades.
Normativa:
Intentar que els jocs siguin curts, ja que la capacitat de concentraci

s inferior.
Proposar normes senzilles.
Habilitats:
Presentar habilitats molt senzilles que, a poc a poc, augmentin la difi-

cultat, segons el grau dexecuci dels participants. Cal que leducador
utilitzi un llenguatge clar, senzill i comprensible.
Cal saber esperar que responguin a la situaci plantejada, ja que el seu
perode de latncia s ms alt. Sobretot, pacincia.
Els criteris dadaptaci de jocs per a infants amb discapacitat visual sn els
segents:
Espai: El domini de lespai s fonamental perqu aquests infants es puguin

integrar en el joc. La por de topar amb els companys o els obstacles, la
mobilitat i la velocitat de desplaament condiciona la participaci daquests
infants en el joc. Es poden fer adaptacions en lmbit visual, tctil i sonor.
Donar a conixer els diferents colors de parets, portes, materials i on

sn. Tamb sels pot fer saber lorientaci dels focus de llum.
Ampliar o reduir lespai per incrementar el seu domini i disminuir els
riscos.
Donar a conixer els sons propis de lespai de joc (el so duna pilota
en botar en diferents terrenys, una carretera prxima, etc.).
Conscienciar de les diverses textures del terra i les parets millora lorientaci
espacial de linfant. Els terrenys plans faciliten el desplaament.
Indicar-li la posici de leducador durant el joc li pot servir dorientaci.
Material:
Indicar el color de la samarreta dels infants que ha de perseguir o

defugir. Utilitzar els colors que vegi ms b en contrast amb el fons.
Permetre que, en els jocs denxampar, utilitzin una samarreta com a

prolongaci de la seva m per poder tocar els companys ms fcilment.
Utilitzar pilotes sonores, ms grans i toves.
Normes:
Modificar la forma de desplaament de la resta dinfants per igualar la

diferncia.
Permetre que jugui donant-li la m a un infant vident.
2. El joc i les noves tecnologies
Actualment vivim envoltats daparells tecnolgics que formen part de la nostra

vida quotidiana fins al punt que resultaria estrany viure sense tenir a labast
un daquests aparells. Entre els aparells electrnics, hi ha els ordinadors i les
videoconsoles, que es constitueixen com uns dels elements ms importants als
espais i en els temps del lleure, ja no solament per a infants sin per a tota aquella
persona que, independentment de la seva edat, vulgui ocupar el seu temps doci.
Val la pena aturar-se a reflexionar sobre la manera com els nous mitjans de comu-
nicaci faciliten la realitzaci de moltes tasques, per tamb poden plantejar una
nova srie de dificultats derivades de la comunicaci o incomunicaci humana.
Aix dna peu a una polmica sobre la seva validesa com a elements educatius que
s convenient analitzar des del vessant educatiu i, sobretot, des de la perspectiva
de la metodologia del joc.
Les noves tecnologies de la informaci i comunicaci, que sn prou conegudes

amb la sigla TIC, sn el resultat evident del conjunt de transformacions que sestan
donant en la vida quotidiana de les persones. Cal fer tamb una anlisi de les
aportacions socials de les TIC pel que fa al joc i el seu impacte sobre la vida dels
infants.
Els videojocs poden ser un recurs molt interessant per al lleure dels infants. Un
professional de leducaci ha de ser conscient dels valors dels jocs informtics i
videojocs i les seves limitacions respecte a altres maneres de jugar que suposen
lexperincia directa amb la realitat. No s bo criminalitzar-ne ls, el que cal
fer entre tots s afavorir un s creatiu i responsable daquests recursos culturals
com a mitj per facilitar lactivitat ldica que exerceix un paper fonamental en el
desenvolupament i aprenentatge infantil.
2.1 Els mitjans de comunicaci: la seva influncia en el joc i en la

joguina
Letapa dels tres anys en els infants es comena a caracteritzar pel desenvolu-
pament dels primers jocs simblics i per la concessi de molt protagonisme als
dibuixos i imatges, la qual cosa deriva en la importncia cada cop ms patent dels
contes i la televisi.
Els mitjans de comunicaci audiovisuals sn tan poderosos que influeixen en

la realitat i fins i tot la poden modificar. Els infants davui dia viuen envoltats
destmuls audiovisuals des que neixen i als tres anys ja poden ser consumidors
habituals daquests missatges.
La televisi ocupa una franja important dins del temps doci dels infants,
per no ofereix loportunitat dinteractivitat necessria per estimular
diversos processos cognitius com latenci, la memria, el raonament, la
creativitat, la llengua, la capacitat danlisi i sntesi o la lgica que linfant
adquireix mitjanant lexploraci i la descoberta a travs del joc.
Reciprocitat
Hi ha una influncia recproca Els jocs informtics shan anat fent un lloc important a la indstria de lentreteni-
entre els mitjans de comunicaci
i els videojocs. La pellcula ment i de loci. Els videojocs han estat el primer mitj a combinar la multiplicaci
Buscant en Nemo ns un
exemple, ja que juntament amb destmuls visuals de la televisi amb la participaci activa de lusuari i shan
la pellcula sha elaborat el
videojoc per a tot tipus de convertit en un nou concepte de multimdia interactiu. El desenvolupament de
videoconsoles i el llibre, tamb
en diferents formats. la tecnologia ha perms que els videojocs cada vegada sassemblin ms a les
pellcules sense perdre el seu gran avantatge: la interactivitat.
El grau dinfluncia recproca entre la televisi, el cinema i els videojocs es

manifesta en la progressiva aparici de jocs com a promoci de pellcules,
especialment les destinades al mn dels infants.
Les productores de cinema contracten els serveis de creadors de videojocs de

manera que el videojoc serveix com a promoci de la pellcula, ja que sestrena
abans, i es configura en una estratgia comercial independentment de la qualitat
del joc perqu, en la majoria dels casos, es necessita veure la pellcula per entendre
lentramat i la soluci del joc que es planteja.
Si la pellcula no sap trobar lingredient adequat per captar latenci del jugador,
anir directa al fracs ja que el pblic destinatari s precisament aquell que juga al
videojoc ats que altres persones que desconeixen la temtica de la pellcula no
shi sentiran atretes.
2.1.1 La publicitat
La publicitat influeix en les maneres de pensar i dactuar de la societat. s el

reflex dels models socials ja que, a ms dels productes que ofereix, tamb ven
ideals poltics, socials, educatius i econmics, etc.
La publicitat implica emocionalment els infants mitjanant estratgies que fan

atractiva la imatge, com afegir sorolls elevats, colors estridents, etc., amb la
Publicitat recproca
finalitat de cridar latenci dels infants.
En el mercat hi ha molts
productes relacionats amb els Els anuncis de televisi adreats al pblic infantil semplacen en franges horries
videojocs de ms xit. Els
videojocs, com les sries de de mxima audincia i sincrementen en poques determinades: per Nadal, al
televisi o el cinema, sn una
font dingressos molt elevada i comenament de lestiu, etc.
les empreses de joguines
intenten treuren el benefici ms
gran possible. Els infants coneixen les joguines a travs de la televisi i a travs dels catlegs de
publicitat de grans magatzems i associacions de botiguers que arriben a domicili
i, per tant, han de triar entre les joguines que els ofereixen els adults; i s per aix
que s important ajudar-los a descobrir cada joguina i la manera de jugar-hi.
Cal diferenciar entre la publicitat explcita, que s aquella que ven un producte
de manera manifesta, i la implcita, que s present en molts programes infantils i LAssociaci dUsuaris de
la Comunicaci (ACU) ...
sries de televisi. ... va elaborar un informe sobre
la influncia dels mitjans de
comunicaci i la publicitat en
s molt important que es vetlli per linters superior de linfant als mitjans de lelecci de les joguines. El
informe posa de manifest que el
comunicaci, sobretot a la televisi: en aquest sentit, els programes infantils no sexe dels infants continua essent
la clau per assignar
haurien dincloure publicitat ni, tampoc, promocionar joguines als seus concursos, diferencialment els tipus de
joguines; la imatge dels infants
ja que aquesta presncia pot influir en els infants a lhora de triar unes determi- que es transmet continua essent
duna lnia tradicional pel que fa
nades joguines. Per aquesta ra, el Consell de lAudiovisual de Catalunya lany als rols de gnere i que shaurien
devitar les imatges simulades
2004 va acordar en un ple les Instruccions generals sobre protecci de la infncia que poden crear confusi en els
i de ladolescncia, senyalitzaci orientativa i dret a la informaci de les persones infants pel que fa a les
caracterstiques de la joguina.
usuries dels serveis de televisi.
2.1.2 La programaci infantil de televisi i la violncia
Diferents estudis assenyalen que la majoria de mares, pares i adults, en general,

tenen dificultats per controlar el temps que els seus fills veuen la televisi i
assenyalen tamb que hi ha una correlaci entre el temps de veure la televisi
i dficits en la lectura, escriptura i vocabulari i alteracions de conducta com
irritabilitat i agressivitat manifesta a lhora de relacionar-se amb els altres i amb
lentorn.
Segons estudis realitzats per la Fundacin Infancia y Aprendizaje, els mitjans

de comunicaci i especialment la televisi com a mitj dinfluncia en el mn de
la infncia presenten les caracterstiques segents:
A la televisi s dna una presncia excessiva de violncia als programes

de ficci, als dibuixos, als documentals i als informatius.
En moltes ocasions, les conductes violentes queden sense cstig.
Es presencia la violncia com lestratgia per resoldre tota mena de conflic-

tes.
Es justifica ls de la violncia per part dun heroi, a ms, se li recompensa.
Apareix violncia implcita i explcita en les maneres de relaci interperso-

nal.
Es ridiculitzen altres tipus de relacions ms pacfiques.
Hi ha molta relaci entre el nombre dinfants que veuen la televisi durant

molt de temps amb el nombre dinfants usuaris de videoconsoles.
Els experts i professionals del mn de la televisi i daltres mitjans de comunicaci

A la secci annexos del
i les entitats i organitzacions infantils van establir conjuntament una srie de web trobareu lAcord del
Ple del Consell de
propostes al voltant de la sensibilitzaci en contra de la violncia als mitjans de lAudiovisual de
comunicaci com a principals instruments dentreteniment del temps lliure dels Catalunya.
infants i amb la finalitat de transformar els recursos tecnolgics en mitjans de

transmissi dels valors universals.
Es va proposar la implantaci duna programaci infantil regular, dintre dels

seus horaris, en la qual sespecifiqus ledat i la qualificaci dels programes
en educatius o informatius i en la qual els guionistes haurien de tenir present
conceptes com la convivncia, el respecte, la llibertat i la solidaritat.
s recomanable que la televisi i altres mitjans de comunicaci collaborin

ensenyant mares, pares i educadors a veure la televisi i a conixer la programaci
per tal dorientar i desenvolupar una actitud ferma i inflexible davant de continguts
inadequats.
Aprendre a mirar la televisi
A Catalunya el Departament dEducaci i el Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC)

han publicat una guia didctica per aprendre a mirar la televisi en famlia en la qual
sintrodueixen les recomanacions segents:
La responsabilitat del que veuen els infants a la televisi s bsicament de les persones
adultes que hi conviuen. s bo pactar amb ells la selecci de programes adequats a la seva
edat i als seus interessos. Ensenyem-los a triar.
Limitem el temps que els infants dediquen a la televisi. El televisor no ha destar tot el dia
encs. Apaguem-lo quan el programa seleccionat shagi acabat.
Els infants tendeixen a imitar les
condicions dels adults, tamb a lhora
de mirar la televisi. Procurem mirar la televisi amb els nostres fills i filles i comentem els programes i la publicitat.
Aprofitem els valors de la televisi.
Ensenyem els infants a qestionar i a valorar all que veuen a la televisi, estimulant la seva
capacitat crtica. Ajudem-los a entendre la diferncia entre realitat i ficci.
Si no podem estar amb els nostres fills i filles, interessem-nos pel que miren i pels motius de
les seves preferncies.
Mirar la televisi no ha de treure hores de son, que sn necessries per al bon

desenvolupament fsic i psquic dels nostres infants.
Traurem ms profit de la televisi utilitzant el vdeo o el DVD per enregistrar els programes
que puguin interessar ms els nostres infants.
Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer esport, anar amb els amics... Hi ha
moltes coses a fer a ms a ms de mirar la televisi.
No deixem que la televisi sigui lnica font dinformaci i lnica opci cultural dels nostres
infants. Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la rdio, el cinema, el teatre...
Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de fer dels adults tamb pel que fa a
la televisi.
2.2 Les aportacions de les noves tecnologies
Les noves tecnologies sajuden de les noves formes i mitjans de comunicaci, que
prenen com a base els serveis de la informtica, la fibra ptica, la telefonia mbil,
Internet i altres xarxes de connexi, etc. s per aix que les noves tecnologies
afavoreixen ms la comunicaci sense barreres temporals ni espacials i possibili-

ten una gran interactivitat entre els mitjans de comunicaci que anteriorment es
consideraven ms independents.
Actualment, s possible interconnectar diferents mitjans tradicionals com la rdio,

la televisi, el telfon, el vdeo, la fotografia, etc.
Les noves tecnologies presenten noves possibilitats de comunicaci i noves formes

daccedir a la informaci. El fet de poder accedir a informaci multimdia
integrada en suports multifuncionals i interactius (ordinadors multimdia, punts
dinformaci interactius) possibilita una veritable integraci de llenguatges de
comunicaci: icnic-verbal, visual-auditiu, esttic-dinmic.
Les noves tecnologies permeten organitzar la informaci amb una estructura ms

adaptada a les necessitats i interessos dels usuaris, la qual cosa facilita processos
de pensament i recerca dinformaci basats en lassociaci lliure i el pensament
divergent. s el cas dInternet i de molts materials multimdia, en els quals el
concepte de navegaci i recorreguts lliures i personals marquen les pautes daccs
a la informaci.
En referncia al mn de les joguines multimdia, no noms suposen canvis en els

suports de joc i en les maneres dinteractuar dels infants, sin que aporten nous
valors educatius (figura 2.1) que cal tenir en compte.
Figura 2.1. Per qu les joguines multimdia aporten nous valors educatius?
2.3 Caracterstiques dels suports multimdia per al joc

Interactivitat i atracci
Els ingredients clau dels jocs
multimdia que els caracteritzen
Sengloba dins del concepte de suports multimdia tot all que fa referncia a la i els fan atractius sn la
interactivitat o feedback
banda informtica i als formats audiovisuals com el so, els grfics i les imatges immediat i latracci
audiovisual.
fixes i en moviments que serveixen de fonament tecnolgic a la gran majoria de
les joguines i de jocs del segle XXI.
Lactivitat ldica actual t el suport dun mn tecnolgic que es caracteritza per

facilitar un feedback immediat amb la persona que el fa servir.
La interactivitat permet obtenir una resposta immediata a les accions del jugador.
La necessitat dacci se satisf de manera puntual, a ms destimular el repte i la
superaci personal de manera contnua.
Les noves tecnologies permeten la recreaci dentorns virtuals de gran realisme

i fantasia, per la qual cosa els nous jocs multimdia tenen un alt grau datracci
audiovisual, ja que la situaci de joc es veu envoltada dentorns fantstics, de gran
realisme i de molta acci i moviment.
El nou format tecnolgic dels jocs i joguines implica canvis en els suports de joc
Entre les videoconsoles porttils, la
i en les maneres dinteraccionar amb els infants i aporten nous valors educatius a
Game Boy va ser una de les ms
reclamades pels infants. lactivitat ldica.
La majoria dels jocs en suport informtic adreats a infants fins a sis anys
dedat sn jocs educatius mitjanant els quals saprenen coneixements, estratgies
Exemples daplicacions per
intellectuals i es desenvolupen les capacitats creatives.
a la formaci
Programes educatius dissenyats Mquines i suports de joguina multimdia
especficament per treballar
continguts curriculars, Alguns dels tipus de mquines i suports de joguina multimdia que es poden trobar sn:
diccionaris i enciclopdies,
programes per aprendre idiomes,
etc.
Joguines intelligents com robots, mascotes electrniques, etc.
Ordinadors porttils i de sobretaula.
Videoconsoles porttils.
Videoconsoles domstiques.
Accessoris i perifrics dordinador com cmeres web, ratolins, teclats adaptats, auriculars,
micrfons, etc.
Accessoris per a jocs multimdia com volants, pedals, comandaments, etc.
Mbils.
CD i DVD.
Exemples daplicacions Els programes que ofereixen aquests suports electrnics de joc sn molt variats
informtiques
Editors grfics, de text, de vdeo,
tant per la seva temtica com per la seva finalitat, per les habilitats que promocio-
danimacions, de pgines web,
programes de gesti de dades,
nen i tamb pel tipus de valors i actituds que transmeten.
etc.
Atenent la finalitat i el tipus dhabilitat que potencien, es poden trobar diferents
tipus daplicacions multimdia:
Aplicacions ldiques.
Aplicacions per a la formaci, la finalitat de les quals s merament didctica.
Aplicacions informtiques.
2.4 Els videojocs com a recurs socioeducatiu
Els videojocs constitueixen la primera oportunitat dels ms petits per accedir a

lera multimdia.
Definici de videojoc
Un videojoc consisteix en un entorn informtic que reprodueix sobre una pantalla un joc les
Indstria del videojoc
regles del qual han estat prviament programades. Darrere de la seva innocent aparena
La primera videoconsola de jocs
de joguina, els videojocs van ser la primera tecnologia informtica a la qual un gran nombre domstica va aparixer lany
de persones van tenir accs directe i personal. En definitiva, van preanunciar la irrupci dels 1970 i sanomenava Odissey.
Des de la dcada dels noranta
ordinadors a les nostres vides. fins a lactualitat, sha anat
produint una consolidaci dels
D. Levis (1997). Los videojuegos, un fenmeno de masas (pg. 27). videojocs dins del mercat de les
joguines. Laparici gaireb
setmanal de nous jocs i el
desenvolupament constant de
Actualment, els videojocs sn un material de joc amb un elevat grau dacceptaci noves videoconsoles posen de
ja que els usuaris entenen rpidament lobjectiu del joc i es consolida com un manifest la rellevncia de la
indstria del videojoc.
dels instruments que pot ser utilitzat per aprofitar aquest element clau per a
laprenentatge.
Els videojocs milloren la psicomotricitat, els reflexos, la iniciativa i lautonomia

dels jugadors. A ms dutilitzar-se dins de lmbit ldic, tamb es poden fer servir
dins de lmbit de leducaci tant formal com no formal, amb una funcionalitat
didctica per contribuir a aconseguir determinats objectius educatius.
Quan es fa referncia als videojocs, cal distingir quatre suports tecnolgics

diferents, les caracterstiques dels quals determinen diferents maneres de jugar:
les mquines recreatives, lordinador personal, les videoconsoles i les consoles
porttils.
Una de les aplicacions dels
ordinadors ms utilitzades a les llars
sn els jocs.
Les mquines recreatives ubicades als salons recreatius de joc: per poder-
hi jugar, cal introduir una moneda. Els jocs acostumen a ser senzills i de
curta durada per facilitar la rotaci del pblic i perqu la mquina sigui
rendible per al propietari/a.
Lordinador personal t lavantatge que es pot fer servir per a altres

activitats que no siguin exclusivament jocs.
Les videoconsoles requereixen ser connectades a una televisi i es ca-

racteritzen per utilitzar cartutxos o sistemes propis de lectura de discos
compactes (CD-ROM, DVD). Sn sistemes concebuts fonamentalment per
jugar, fcils dutilitzar i amb un cost econmic sensiblement inferior al dels
ordinadors personals, tot i que actualment ja hi ha consoles capaces doferir
altres aplicacions multimdia com veure una pellcula, escoltar la rdio o
msica, etc.
Les consoles porttils porten incorporada la pantalla de visualitzaci i

fan servir cartutxos especfics segons la marca registrada. Actualment
tamb poden oferir altres aplicacions multimdia, com les videoconsoles
domstiques.
2.4.1 Aplicacions ldiques dels recursos multimdia
Podem distingir tota una tipologia dels jocs multimdia, tot i que en molts casos
diferents tipus de jocs es poden trobar barrejats en un mateix producte amb la
finalitat datraure ms pblic.
1) Arcade: sn jocs de molta acci que requereixen un ritme rpid, un temps de

reacci mnim i una atenci focalitzada. Els jugadors han de superar obstacles que
cada pantalla va presentant de manera molt mecnica. Dins de la modalitat dels
Classificaci dels videojocs
jocs Arcade, trobem els tipus de jocs segents:
La classificaci dels videojocs

sengloba en quatre grans blocs: Jocs de plataforma: en els jocs de plataforma, el protagonista est en un
espai bidimensional i es desplaa dun costat a laltre o b de dalt a baix.
1. Arcade
Laberint: en els jocs de laberint, leix central reprodueix un laberint
Plataforma
Laberint dextensi considerable que afavoreix la percepci espacial de lusuari/a.
Competicions
esportives Competicions esportives: en els jocs de tipologia Arcade de temtica de
Dispara i oblida
competicions esportives, es reprodueixen diferents esports i el jugador es
2. Simulaci converteix en el rival de la mquina.
Simuladors
instrumentals
Jocs de dispara i oblida: sn jocs en primera persona en els quals lobjectiu
Simuladors bsic s eliminar els enemics.
situacionals
3. Estratgia 2) Jocs de simulaci: els jocs simuladors o constructors situen el jugador en un

Aventura entorn molt semblant a la realitat i en el qual ha daplicar coneixements especfics
grfica
Jocs de rol
per tal de resoldre la situaci plantejada en el joc. Dins la modalitat dels jocs de
Destratgia simulaci, trobem els tipus de joc segents:
militar
a) Simuladors instrumentals: els jocs simuladors tenen lorigen en els simula-

4. Jocs de taula
dors de vol. Sn reproduccions molt sofisticades dactivitats o aparells complexos
Puzles
De lgica
com simuladors de vol, de cotxes, de motos, etc.
De preguntes
Etc.
b) Situacionals: en els jocs simuladors situacionals, el jugador assumeix un rol
especfic determinat segons el tipus de simulaci, la qual pot ser:
Mitolgica: se simula el desenvolupament de la vida.
Socioeconmica: largument de la histria simulada s principalment de

gesti econmica.
Esportiva: el jugador adoptar diferents rols com poden ser dentrenador,

de jugador, seleccionar els jugadors, etc.
3) Jocs destratgia: el jugador adopta el perfil dun personatge especfic i

nicament coneix lobjectiu final. Dins de la modalitat dels jocs destratgia,
trobem els tipus de joc segents:
Jocs daventura grfica: sn jocs en els quals es combinen elements

dacci i destratgia com a mtode per aconseguir lobjectiu final. Els jocs
daventura grfica sn dacci rpida en qu shan daconseguir objectes i
accedir a diferents escenaris.
Jocs de rol: en aquests jocs, el jugador pot controlar i collocar diferents

atributs a ms dun protagonista. Dins dels jocs de rol sinclouen els jocs
de guerra o destratgia militar: en aquests jocs predomina lelaboraci
dun pla dacci i de reflexi de les jugades enfront de la simple acci.
4) Jocs de taula: en aquests jocs, es fa una representaci de molts dels jocs de

taula tradicionals i contemporanis. Exemples de la tipologia de jocs de taula sn:
Puzles i jocs de lgica: sn jocs que afavoreixen el desenvolupament de la

percepci espacial i de les capacitats lgiques de lusuari.
Jocs de preguntes: sn jocs de pregunta-resposta que permeten treballar

continguts i conceptes molt diversos.
2.4.2 Pros i contres de ls dels videojocs
Una de les caracterstiques dels jocs amb suport informtic o b dels videojocs
s que sn jocs que poden resultar principalment educatius, ja que a travs dells
els infants poden aprendre tota mena de coneixements, estratgies intellectuals i
desenvolupar capacitats creatives.
Els videojocs ofereixen diferents aplicacions ldiques i per a la formaci, per cal
considerar alguns dels riscos ms especfics. Els jocs dArcade contribueixen al
desenvolupament psicomotor i a lorientaci espacial, per conv limitar el temps
que es dedica a aquest tipus de jocs i observar el comportament dels infants que
hi juguen per tal dajudar-los en cas de detectar possibles smptomes daddicci o
destar sotmesos a una tensi excessiva.
Els jocs de simulaci permeten experimentar i esbrinar el funcionament de

mquines, fenmens i situacions, per s convenient recordar els jugadors que
es troben davant duna representaci de la realitat -a vegades imaginria- i que la
realitat sempre s molt ms complexa que la que es representa als simuladors.
En els jocs destratgia, el risc ms important t relaci amb la moralitat pels

contravalors que moltes vegades promouen i ladult ha dorganitzar activitats
participatives que permetin analitzar i realitzar una reflexi conjunta amb els
jugadors sobre aquests aspectes.
Els videojocs de taula sn els que tenen menys riscos especfics i collaboren en el
desenvolupament de la percepci espacial, la lgica, la imaginaci, la creativitat,
i a ms contribueixen a lassimilaci de determinats continguts conceptuals.
Cal destacar que les noves aplicacions dels jocs multimdia serveixen per fomentar
la destresa motriu en infants amb retard mental. Shan realitzat diversos estudis
que demostren que, en general, els videojocs constitueixen un instrument efica
en terpies de rehabilitaci dinfants amb dificultats daprenentatge, ja que en
faciliten el nivell de concentraci i atenci. Una altra possibilitat dels videojocs s
per a infants amb cncer per tal de disminuir els mals de cap produts que produeix
la quimioterpia. El nom de la consola porttil Game
Boy deixa entreveure el predomini
mascul en el mn dels jocs
Als anys vuitanta, des del camp de la psicologia i la pedagogia es va comenar a informtics
intentar donar resposta a les inquietuds, moltes vegades justificades, que desperta-
ven els possibles efectes negatius dels videojocs. Les conclusions a les quals van
arribar els primers estudis publicats resultaren sorprenents.
Contrriament a lopini fins llavors generalitzada, la majoria daquests treballs

no noms desmentien els suposats efectes perjudicials dels videojocs, sin que
els atribuen una llarga llista de qualitats positives, amb prou feines matisades per
alguns problemes funcionals de senzilla resoluci.
La taula 2.1 ofereix un resum dels aspectes positius i negatius de ls dels

videojocs.
Taula 2.1. Pros i contres de ls dels videojocs
Aspectes positius Aspectes negatius
El jugador simplica, pren decisions i executa accions. Poden provocar que sels dediqui un temps
Percep que el seu esfor es veu recompensat. desproporcionat i sabandonin altres tasques.
Potencien les habilitats psicomotrius. Poden generar addicci i promoure la soledat.
Sadquireixen coneixements com llenguatges Alguns videojocs estan carregats de tpics

especfics, smbols, tcniques, etc. perillosament masclistes.
Proporcionen un sentit del domini, control i Els jugadors assidus als jocs violents poden
compliment de les execucions en la recerca de les presentar una conducta ms agressiva, impulsiva i
solucions a un problema. egoista.
Reporten un augment de lautoestima i Els jocs violents poden predisposar a acceptar la

reconeixement social per part dels amics. violncia amb massa facilitat.
Permeten lexercici de la fantasia sense limitacions Els videojocs de continguts agressius no sn

espacials ni temporals o de gravetat. recomanables ja que generen ansietat i sentiments
hostils, almenys a curt termini.
Afavoreixen el desenvolupament de la coordinaci Algunes persones amb fbia social fan servir
oculomanual, ensenyant habilitats especfiques i aquestes tecnologies com a refugi i defensa de la
ajudant a aprendre a aprendre. seva problemtica. Correspon a la famlia
controlar-ne ls.
Exemples de videojocs que poden promoure la violncia
En les instruccions del joc Action man. Destruir a X : recomana ls per a infants majors
de 3 anys. Desprs de descriure el joc, sassenyala com un aspecte positiu la possibilitat
dutilitzar un complet arsenal de destrucci.
El joc Crash Bash tamb est adreat al pblic infantil major de 3 anys. En les instruccions
sassenyala que lenfrontament amb el Gran s Polar s un dels moments estellars del
joc. Has desperar el teu moment dendinyar-li una bona canonada quan aparegui la
pantalla amb el punt de mira. Genial.
Sovint, els videojocs, a lhora de submergir els infants en un mn de ficci que els
evadeix de la realitat, estimulen la imaginaci, els impliquen i els desencadenen
reaccions emotives de certa intensitat i aquesta conseqncia pot suposar a la
vegada un desfogament de tensions.
El grau datracci o la capacitat daddicci que poden comportar els videojocs

depenen de diversos factors, per els ms destacats sn la qualitat dels grfics, el
so, la jugabilitat o la facilitat per al joc i el nivell dentreteniment i de diversi
que proporcionen.
Els videojocs, com qualsevol altre recurs cultural, sn eines bsiques

daprenentatge social i cultural, eines de socialitzaci que aporten al jugador
competncies i habilitats instrumentals i socials. El que cal s aplicar
metodologies que permetin integrar les noves tecnologies, i els videojocs,
a la programaci educativa ja que les noves tecnologies formen part de la
nostra quotidianitat
2.5 La seguretat en ls dels jocs multimdia o videojocs
Els videojocs i els recursos multimdia van ms enll de lentreteniment. Nor-

malment el seu s no ha de resultar negatiu. s responsabilitat de la famlia i dels
educadors controlar-ne i adequar-ne ls, aix com limitar possibles excessos.
Amb la finalitat de proporcionar a pares i altres adults compradors i consumidors

ms confiana i seguretat davant dels jocs multimdia, sha presentat el sistema Per obtenir ms
informaci sobre el
PEGI (paneuropean game information). sistema PEGI i les seves
recomanacions, podeu
consultar la secci
Adreces dinteres del
web daquesta unitat.
El sistema PEGI constitueix el conjunt de la informaci paneuropea sobre
jocs, ms conegut com el codi PEGI, que va ser promocionat pels fabricants
i contrastat amb consumidors i mares i pares. Estableix una classificaci per
edats per als videojocs i els jocs dordinadors i ofereix una descripci sobre Elements que cal tenir en
compte...
el contingut del producte per tal de valorar-ne ladequaci o no per a un grup
... a lhora dadquirir un joc
dedat. multimdia:
El principal objectiu del codi PEGI s que els consumidors, especialment els Obtenir informaci
sobre els continguts del
pares tinguin prou informaci sobre els videojocs que sn a la venda per limitar joc i les habilitats que
promociona.
laccs als menors dedat a determinats jocs que els poden resultar inapropiats. El
Considerar les
codi saplica als videojocs, als jocs dordinadors i als materials educatius en CD- caracterstiques del
destinatari al que anir
ROM, independentment de si es distribueixen en lnia o pels mitjans de distribuci adreat.
tradicionals en botigues.
Tenir en compte ledat
recomanada pel codi
Tots els productes estan marcats amb uns logotips que es corresponen amb les PEGI.
franges dedat recomanades per al videojoc segons els diversos continguts que Intentar diversificar la
temtica, la dinmica i
poden ferir la sensibilitat dels menors. Els logotips especifiquen, a ms, el motiu les estratgies dels jocs
seleccionats.
pel qual sha classificat en la categoria dedat seleccionada.
El sistema PEGI inclou cinc categories dedat: 3+, 7+, 12+, 16+ i 18+. La Requisits dels jocs
informtics
classificaci per edats del codi PEGI no sha dentendre literalment. Hi ha El principal requisit que han de
complir els jocs informtics per a
videojocs que aparentment no contenen escenes que poden resultar inadequades menors de 7 anys s que
sadeqin a ledat de linfant al
per als infants, per que poden contenir valors que els adults de la famlia no qual van destinats. El segon s
comparteixen. Per tant, sn els adults de la famlia els responsables de les diferents que la proposta de joc que
presentin sadeqi a la seva
propostes de joc que tenen els seus infants. s important analitzar conjuntament capacitat de comprensi, que no
li resulti massa fcil per no
abans de decidir-se sobre una compra o adquisici, contrastar interessos, valors i avorrirse ni massa difcil per no
provocar abandonament i
ajustar-se a les circumstncies especfiques dels infants destinataris del joc. frustraci.
Els indicadors es faran ms comprensibles mitjanant les descripcions del con-

tingut que es mostraran segons sigui necessari. Dins del sistema PEGI hi ha set
descripcions diferents de contingut:
Material que cont paraules malsonants.
Material que pot afavorir la discriminaci.
Material que fa referncia o mostra ls de drogues.
Material que pot espantar o fer por als ms petits.
Material que fomenta el joc o ensenya a jugar.
Material que cont representacions de nus o comportaments o referncies

sexuals.
Material que cont representacions violentes.
La classificaci del joc apareix a la part frontal i al dors dels embalatges dels jocs
interactius i els botiguers han doferir informaci sobre el sistema PEGI.
La intensitat del contingut s ladequada al nivell de la classificaci dedat del

joc. A lhora de jugar amb jocs multimdia, s important considerar els aspectes
segents: !
s bo compartir el joc amb els infants per tal dobservar-ne les reaccions.
Sha dobservar el temps que els infants dediquen a jugar per evitar caure
en conductes addictives i sha de mirar doferir-los altres activitats de joc
alternatives.
Cal animar els infants perqu juguin en companyia per evitar la soledat i
lallament.
2.6 Internet i la seva relaci amb el joc
Internet es configura com un entorn de joc virtual que aporta nous elements a
les qualitats dinteractivitat i datractiu dels jocs multimdia.
s un recurs mitjanant el qual es pot jugar i que permet interactuar amb altres
jugadors duna manera nova, ja que facilita la comunicaci i la interrelaci entre
els jugadors o b en virtut del joc en si mateix, o b per comentar aspectes o trucs
sobre els jocs a travs dels frums.
Per lusuari de la prctica de joc per Internet, ms que interactuar, mant una
relaci dinteractivitat amb un recurs tecnolgic que s la xarxa dInternet, capa
de respondre a les seves accions.
A Internet, lentorn o lespai de joc i el temps en realitat no existeixen, sin que

sn, en certa manera, imaginaris. Quan es juga a travs de la Xarxa, des de casa
o des duna habitaci o dun local, sarriba a una convergncia de lespai pblic
amb lespai privat, i lespai natural com poden ser un parc o el carrer es converteix
en una part de la simulaci i, per tant, sabandona la noci tradicional de lespai i
el temps en el joc real.
A Internet es fa difcil distingir entre els llocs web dedicats a loci, a lentrete-
niment, als esports i als jocs en si mateixos. Cada dissenyador de webs crea les
pgines dacord amb les seves inquietuds i necessitats i s possible trobar espais
amb diferents enllaos a webs dentreteniments i jocs. Trobareu informaci sobre
diferents webs de jocs
infantils en lapartat
La possibilitat de trobar jocs a Internet s molt mplia i va augmentant rpidament Adreces dinters.
i espectacularment. Amb Internet, els jocs sn ms accessibles, es van actualitzant
sovint i es disposa de gran varietat i quantitat.
Predominen els jocs tipus Arcade, tot i que, independentment de la tipologia de

joc, sn de simulaci. Nhi ha en forma de jugador individual o multijugador. Per
als infants menors de 7 anys, solen ser de caire educatiu. Algunes de les joguines
simulades a Internet sn lletres, figures, nombres, cartes..., i personatges daltres
mitjans com els videojocs, la televisi o la mateixa xarxa dInternet.
La joguina adquireix una altra dimensi ja que no shi pot tenir un contacte directe,
sin que est mitjanat per la tecnologia de lordinador i de lentorn de la xarxa
internauta. El contacte que estableix el jugador s a travs de la manipulaci dels
cursors dirigits per un ratol, una palanca de control o un commutador i s en
aquests moments quan lordinador adquireix la dimensi de joguina. Socilegs i altres terics
opinen sobre Internet...
Qestionant Internet ... que s a la vegada un mitj
tecnolgic (jugar per Internet)
1) Tot el nou llenguatge i el nou mitj dInternet representen un nou escenari per al joc que que ofereix moderns escenaris
per al joc (jugar a Internet) en els
condiciona una nova manera de jugar. quals es pot jugar a una gran
varietat de jocs (jugar Internet)
2) Internet s un espai ampliat que facilita una xarxa de ms relacions malgrat la distncia, que contenen diversos recursos
per jugar (jugar amb Internet) i
en certa manera annima. que a la vegada el requerim com
a recurs per poder practicar els
jocs (i fins i tot
3) En les relacions socials, sobserva una modificaci i una necessitat de redefinir de nou
comercialitzar-los).
el que sentn per mbit privat i mbit pblic.
4) Jugar a Internet o amb Internet ha comportat una individualitzaci creixent del fet de
jugar o dadquirir jocs i joguines. Aquesta nova manera de jugar no sols implica noves
opcions de joc, sin tamb nous valors transmesos mitjanant lactivitat ldica, aix com
noves formes de comer com s el comer electrnic.
5) Internet s un medi obert, un entorn en el qual s molt fcil accedir a continguts

adequats i inadequats i, per tant, hi ha un important risc per als infants a lhora de navegar-
hi i de jugar-hi. s per aix que cal tenir en compte un srie de mesures per tal de fer-ne
un s responsable:
Lordinador ha destar ubicat en un espai com per facilitar lobservaci dels jocs i la navegaci
que fan els infants.
Shan de presentar propostes dadreces de joc segures.
Cal explicar als usuaris els perills que hi pot haver de no respectar unes normes de connexi
i de navegaci.
Cal informar-se sobre instruments i recursos de prevenci com poden ser els filtres de
continguts.
3. Leducador i el joc infantil
La millor manera de conixer i comprendre linfant mentre juga s observar-

lo. El joc infantil, en les diferents variants i formes que presenta, jugant sol
o acompanyat, per lambient natural, espontani i dists en qu es desenvolupa
normalment, s un moment privilegiat per conixer la personalitat de linfant,
per observar-ne atentament les reaccions i per conixer-ne les necessitats i els
interessos.
Per tal que el joc sigui una font de coneixement de linfant, leducador no solament
ha de conixer la fonamentaci i la tipologia de jocs infantils, sin que tamb
sha densinistrar en tcniques dobservaci per analitzar la informaci recollida i
interpretar-la adequadament.
Aix, es pot observar lactitud general de linfant al pati. Per exemple, si juga poc,
molt o es mostra passiu sense saber qu fer; si t tendncia a jugar sol o prefereix
jugar en grup, si busca la companyia de ladult o es mostra autnom, si sempre
juga amb els mateixos infants, si fa diferncies de sexe en lelecci dels companys
de joc o si prefereix jugar amb els infants ms petits.
En els jocs dinterior tamb es pot observar com es comporta. Per exemple,
si es concentra o es distreu amb facilitat, si canvia de joc amb freqncia, si
contnuament sollicita latenci de leducador, quins rols representa en el joc
simblic, etc.
Pel que fa als tipus de joc que desenvolupa, es pot observar si li agraden els jocs
tranquils o dinmics, si prefereix els jocs tradicionals o prefereix inventar-sels,
etc.
El joc s un instrument dobservaci de la personalitat de linfant, ja que, a

travs del joc, linfant ens mostra com pensa i els coneixements que t del mn
que lenvolta; per aix es pot afirmar que el joc s un mirall que reflecteix el
desenvolupament global de linfant. Tota la seva personalitat sexpressa a travs
del joc.
No ens ha destranyar, doncs, que els infants que juguen a jocs variats i creatius
mostrin un desenvolupament intellectual ms gran que els que juguen poc. Per
per tal que els infants juguin, cal que els adults (educadors i pares) possibilitin i
fomentin el joc.
Segons Bruner, la intervenci dels adults ha de consistir a facilitar les condicions

que permetin el joc, ladult ha estar a disposici de linfant i no dirigir ni imposar
el joc.
3.1 Intervenci de leducador en el joc infantil
La intervenci de leducador en el joc infantil ha danar encaminada a estimular i

enriquir el joc per tal dafavorir el desenvolupament de linfant. Ladult ha devitar
lactitud de control del joc. Des daquesta perspectiva, leducador ha de fer el
segent:
Leducador participa promovent el joc Crear lambient adequat perqu linfant jugui:
dels infants.
Preparar lespai per jugar.

Destinar temps per jugar.
Seleccionar i mantenir en bon estat els materials de joc.
Transmetre les normes bsiques del joc.
Podeu completar la
informaci sobre com
resoldre conflictes en
lapartat La intervenci
en situacions de conflicte Presenciar el joc ja que els infants necessiten la presncia de ladult per
de la unitat Les activitats
educatives en el lleure.
donar-los la confiana i la seguretat que els permeti centrar-se en el joc,
malgrat que ladult no jugui.
Ensenyar jocs: inicialment ser ladult qui inici el joc, amb la repetici
del joc, linfant anir prenent una postura cada cop ms activa. En aquest
sentit s important que com a educadors tingueu inters a ensenyar els jocs
tradicionals, i concretament els de falda, pel corrent afectiu i comunicatiu
que sestableix entre linfant i ladult. Tamb perqu formen part del nostre
folklore i en transmetres oralment corren el risc de perdres en loblit.
Enriquir el joc: ja sigui introduint jocs o personatges nous, o modificant

les situacions (per exemple, a partir de les experincies duna sortida o
de la narraci dun conte, leducador pot introduir en el joc situacions i
personatges o animals nous).
Fomentar que inventin jocs i cren les seves prpies joguines.
Promoure la igualtat: promoure la flexibilitat i la riquesa en la represen-

taci de rols.
Ajudar a resoldre conflictes: sha dafavorir una resoluci constructiva del

conflictes; en aquest sentit, cal que leducador aporti elements que ajudin
als infants a prendre conscincia del problema, a buscar solucions i faci que
se sentin motivats a aplicar-les.
Respectar les preferncies de joc de cada infant: proporcionar-li noves

situacions i materials per no forar-lo a jugar si ell no ho vol.
Transmetre la importncia del joc a la famlia: jugar amb els fills

proporciona a les famlies un excellent mitj de comunicaci i diversi
conjunta. Leducador o educadora ha de crear les situacions que consideri
oportuna per tal que les famlies reconeguin el valor del joc i cren a casa
espais temps de joc. Tamb podr orientar els pares sobre la compra de
joguines per tal devitar hbits de consum poc enriquidors per a linfant.
Igualment sha dinteressar per saber a quins jocs juga linfant a casa seva
per poder donar-los continutat al centre educatiu.
Observar el joc infantil per tal de seguir levoluci de linfant, les seves
noves adquisicions, les preferncies, les relacions amb els companys i els
adults; per millorar les propostes de joc, etc.
Establir un marc amb lmits: linfant ha de poder expressar les seves

emocions, per se lha dajudar perqu aquesta expressi sigui cada cop
ms simblica. Lactitud de leducador o educadora en el joc lliure ha de
ser:
Emptica: ha destablir amb linfant una relaci amigable i compren-

siva.
Dacceptaci incondicional: tant de les expressions positives com de
les negatives, sense fer judicis de valor i acceptant els errors del nen o
nena.
De creaci dun clima de llibertat: on linfant pugui expressar els
seus sentiments i emocions (amor, odi, etc.). Aquest clima s possible
si leducador est obert a la comunicaci i la comprensi.
De confiana i respecte: linfant pot solucionar els seus problemes si
se lin dna la oportunitat, si es respecta el seu ritme de desenvolupa-
ment.
No directiva: partir del desig de linfant, facilitant el desenvolupa-
ment daquest desig.
3.2 Recomanacions per la preparaci de jocs
Per preparaci del joc no entenem que leducador ensenyi els nens a jugar, ja
que linfant juga espontniament. La feina de leducador consistir a preparar i
presentar el joc de la manera ms motivadora possible. En aquest sentit, la seva
intervenci es pot estructurar en quatre moments, amb unes tasques concretes
en cada moment. Malgrat que les pautes que sexposen a continuaci estan
bsicament enfocades als jocs en grup, els diferents moments tamb sn aplicables
als jocs individuals, com moltes de les tasques que ha de realitzar leducador-
animador. Sha fet aix amb la intenci de no repetir i pensant tant en lmbit
dactuaci professional de leducaci formal com de leducaci no formal. Els
quatre moments sn elecci, presentaci, observaci i avaluaci del joc.
1) Elecci del joc. Lelecci del tipus de joc la realitzarem segons les caracters-
tiques del grup dinfants al qual vagi adreat. Tindrem en compte ledat, el tipus
de joc, el nombre de participants, els objectius que volem aconseguir i el context
de les activitats, el centre dinters o el projecte on sinclogui. En tots els casos,
sha de tenir en compte el segent:
Leducador ha de conixer el joc a fons.
No ha dafectar la integritat fsica, psquica o afectiva dels participants.
No pot discriminar per ra de sexe, raa o religi.
El joc no sha desgotar mai.
Cal adaptar-lo al moment i lloc on es realitzar: interior o exterior, espai

disponible, preveure possibles perills, pensar en la possibilitat de fer varia-
cions per adaptar-lo a alumnes amb alguna discapacitat.
Sha de preparar amb anterioritat: durada, nom del joc.
Shan de preveure els materials necessaris.
2) Presentaci del joc. Per presentar el joc cal tenir presents els aspectes segents:
Es presentar el joc amb una proposta motivadora.
Es realitzar una explicaci clara, concisa i concreta de les consignes del

joc.
Si cal, es crear certa atmosfera abans de linici del joc (ambienta-

ci,maquillatge, disfresses, noms especials...).
No sha de forar linfant a jugar si no
en t ganes
Per afavorir latenci del grup, es disposaran els participants en semicercle
durant lexplicaci de les consignes de joc.
Abans de comenar a jugar, cal assegurar-se que tots han ents les normes
del desenvolupament del joc.
En el moment dexplicar el joc, cal diferenciar clarament quina s la finalitat

o objectiu del joc i quines sn les normes o regles per aconseguir lobjectiu.
Sha de mirar de no etiquetar els resultats bons.

Pot ser interessant gravar
en vdeo alguna activitat,
per sha de procurar que
no afecti lespontanetat del 3) Observaci del joc. Durant la fase dobservaci, leducador o educadora ha de
grup.
tenir en compte els aspectes segents:
Leducador ha de mantenir una observaci activa del que passa durant el

joc i del seu resultat. Aquesta informaci pot ser especialment valuosa
en el moment de contrastar amb la famlia informaci sobre preferncies,
interessos, conductes del seu fill.
Lobservaci pot ser externa o interna segons si leducador participa o no en

el joc. Tamb pot ser que un educador participi en el joc i laltre lobservi.
El joc s un instrument molt important de leducador per al coneixement del

grup i dels infants, ja que en el joc es revela la personalitat, el carcter, els
sentiments i el grau de maduresa dels participants. Observar com juguen
els infants ens permetr conixer els seus progressos respecte al segent:
la relaci amb leducador, la por de quedar-se sol, les reaccions davant la
frustraci, les estratgies utilitzades per resoldre una situaci, el grau de

concentraci i perseverana, etc. I en relaci amb el grup de jugadors, tamb
permet observar levoluci dels infants en la manera de relacionar-se entre
ells, en lacceptaci de les regles de joc, la resoluci dels conflictes que
puguin aparixer entre ells, etc.
La guia o instrument dobservaci selaborar en funci de lobjectiu que

shagi plantejat prviament i del tipus de joc.
Alguns possibles aspectes en una guia dobservaci podrien ser els se-
gents:
Grau de participaci.
Rols que desenvolupen els participants.
Relacions que sestableixen i conflictes que sorgeixen.
Fases del joc.
Dificultats detectades.
4) Avaluaci del joc. Lavaluaci implica lanlisi i reflexi de tot el procs de

joc des de lelecci, la preparaci, la presentaci, el desenvolupament fins a la
finalitzaci, per tal de valorar tots aquells elements que condicionen ms o menys
la finalitat educativa encaminada a promoure i respectar el joc dels infants.
En lavaluaci leducador avalua els infants, per per tal de millorar la qualitat
educativa tamb sha de tenir en compte una avaluaci interna de leducador i
del grup deducadors. Un cop finalitzada la sessi de joc es pot reflexionar sobre
el segent:
El grau de compliment dels objectius proposats.
El grau de preparaci prvia dels diferents elements a utilitzar.
El grau dadequaci del joc als infants.
Lanlisi de com sha explicat la consigna i de com sha desenvolupat el joc.
Les possibles millores en la planificaci, desenvolupament, dinamitzaci i

avaluaci de la sessi de joc.
Tamb cal tenir en compte lavaluaci que en fan els participants:
La finalitat s prendre conscincia de lexperincia viscuda partint dun

plantejament positiu.
Lavaluaci pot ser estructurada o no estructurada, es poden utilitzar dife-

rents instruments (qestionaris, enquestes...).
Possibles aspectes a avaluar serien els segents:
Qu han aprs?
Com shan sentit?
Quines dificultats han tingut en la comprensi de la consigna o durant
la realitzaci del joc?
3.2.1 Elecci i elaboraci dels instruments dobservaci
Lobservaci exigeix formaci, entrenament i sistematitzaci, reflexi i respecte

vers linfant i la tasca educativa. Sha de tenir cura a lhora de recollir les dades per
tal que siguin tan objectives com sigui possible. A ms, leducador o educadora
ha de ser un bon observador dell mateix, de com es mostra davant dels infants,
de la seva actitud i conducta i de com reaccionen els infants davant seu.
Per tal de sistematitzar les observacions, leducador o educadora ha de seguir uns

passos que lajudin a optimitzar el seu treball. En tots els casos caldr:
1) Definir els objectius: els aspectes sobre els quals volem obtenir informaci.
La funci projectiva del
Reflexionar sobre lobjectiu de lobservaci. Qu es vol observar.
joc...
... es manifesta amb com els 2) Establir les conductes que es volen observar: quins aspectes es consideraran
infants utilitzen les joguines, que
en molts casos sha dentendre rellevants per proporcionar informaci sobre el joc dels infants. Hi ha diferents
com una alliberaci, la qual cosa
no significa permetre possibles indicadors:
indiscriminadament que els
trenquin.
Els diferents tipus de joc que realitza linfant.
El comportament de linfant en el joc: est concentrat, pendent del que fan

els altres, acaba el que comena, etc.
s que fa del material: t cura dels materials, els utilitza adequadament,

etc.
Accions que realitza en el joc: corre, salta, fa com si...
Lespai: si s suficient, segur, si possibilita el joc, etc.
Material: si s adequat a ledat dels infants, suficient, variat, etc.
Si el temps previst per cada tipus de joc ha estat suficient, el temps que un
determinat infant ha estat centrat en un joc, etc.
Personatges: caracterstiques dels rols preferits.
Motricitat: equilibri, to muscular, coordinaci de moviments, lateralitat,

orientaci en lespai i en el temps, coordinaci ull-m...
Creativitat.
Capacitat simblica.
Llenguatge que utilitza.
Sociabilitat: adaptaci a les normes, agressivitat, cooperaci.
Tamb cal decidir si lobservaci es far dun sol infant o del grup dinfants.
3) Concretar lespai i el temps en qu es realitzar lobservaci: lobservaci

es pot fer de forma puntual (en un moment determinat) o longitudinal (cada cert
temps repetir la mateixa observaci en diferents moments).
4) Una vegada decidit tot aix, sha de passar a seleccionar i elaborar el tipus
dinstrument amb qu es recolliran de manera gil i prctica els aspectes que
shan dobservar per poder analitzar-ne i interpretar-ne les dades a continuaci.
Els instruments dobservaci que sajusten ms b sn les llistes de control i les
escales de valor o estimaci.
En la taula 3.1 teniu un exemple de fitxa dobservaci del joc individual amb la
panera dels tresors. Aquesta observaci es pot repetir longitudinalment per veure
levoluci de linfant en el joc.
Taula 3.1. Fitxa dobservaci de la panera dels tresors
Observaci individual de la panera dels tresors
Nom:
Data:
Hora inici observaci:
Hora finalitzaci observaci:
Nom observador:
1. Sinteressa pels objectes de la panera? Molt Poc Gens

2. Accions que fa (explora, agafa, mira, colpeja...)
3. Utilitza totes dues mans o, principalment, noms una?
4. Mostra preferncia per alguns objectes? S No
Tant si la resposta s afirmativa com si s negativa, per quins?
5. Durant el joc: Est concentrat Est dispers
6. Durant quant de temps mostra inters pel joc?
7. Podria incorporar algun material nou a la panera?
8. Respecte els materials.
Li resulten atractius? S No
Sn segurs? S No
Sn prou variats pel que fa a la forma? S No
Amb quin tipus de material juga ms? (metall, fusta...)
Amb quina textura juga ms?
9. Altres observacions dinters:
10. Conclusions:

web teniu ms exemples
de fitxes dobservaci del
5) Recollir les dades: cal tenir present que lobservaci no consisteix a fer judicis joc.
de valor sobre linfant, sin a recollir informaci de manera rigorosa per poder
analitzar i ajustar eficament lacci educativa.
6) Analitzar i interpretar els resultats: significa fer una anlisi, una valoraci
i una reflexi de totes les dades recollides. Est en relaci amb les idees prvies
que leducador o educadora t sobre el grup o linfant. Pressuposa honestedat
intellectual, ja que el que leducador ha observat lha de fer qestionar-se el que
creia saber ja, i no ha de buscar la confirmaci de les idees prvies que tenia. La
interpretaci permet:
Augmentar el coneixement de cada infant.
Revisar i modificar els criteris dintervenci educativa.
Elaborar noves hiptesis de treball. Per a que la relaci entre les

observacions i les
intervencions posteriors
sajusti, cal aprendre a mirar
Lobservaci del joc lliure proporciona a leducador una font dinformaci molt i a veure.
valuosa per conixer experincies, vivncies, sentiments i emocions interiors de

linfant, ja que el joc lliure li permet expressar-se lliurement, i s un bon moment
per poder detectar conductes anmales.
Daltra banda, el joc dirigit pot servir per observar els progressos en un determinat
aprenentatge, per corregir o detectar determinades conductes mostrades prvia-
ment en el joc lliure, com ara la falta dinteracci amb els companys i companyes,
la inhibici o lagressivitat davant determinades persones, etc.
En qualsevol cas, sempre que leducador detecti qualsevol conducta anmala no

ha de dubtar a comentar-ho a la resta de lequip i, si ho considera convenient, als
especialistes.
3.3 Orientacions per dinamitzar el joc
Si b leducador ha de potenciar i enriquir el joc dels infants, la seva intervenci

sha dajustar a les caracterstiques, les necessitats i les possibilitats daquests
infants dacord amb el moment evolutiu en qu es troben. Daquesta manera, la
intervenci directa de leducador en el joc dels infants que tenen entre 0 i 2 anys
ser ms gran, ja que depenen ms de ladult que no pas els infants que tenen ms
de 3 anys, que ja sn ms autnoms.
1) Infants de 0 a 6 mesos. Leducador del grup de nadons ha de saber entrar en

el seu mn i connectar amb ells per mitj del joc.
El joc de leducador amb els nadons sha de centrar en el cos de linfant i en les
seves possibilitats de moviment. Per tant, ha de destinar un temps diari a jugar
amb cadascun dels nadons (pessigolles, contacte corporal, mirades, canonetes,
etc.).
Quan estan desperts, shan de situar de manera que puguin veure les persones i
els objectes que hi ha al seu voltant. Tamb sels ha de donar objectes que puguin
subjectar, prmer, colpejar, etc.
2) Infants de 6 a 12 mesos. Leducador ha de continuar dedicant un temps diari

a jugar amb cada infant amb jocs corporals i cantarelles.
Jocs dimitaci daccions de leducador.
Jocs de fer aparixer i desaparixer cares o personatges. Tamb jocs de

trobar objectes amagats sota un mocador o en una capsa.
Jocs de llanar i recollir els objectes que tiren de manera repetitiva. Mirar
contes i assenyalar-ne les imatges.
Jocs amb objectes: el nombre i la varietat dobjectes sha dampliar. s el

moment de fer el joc de la panera dels tresors.
Jocs de gronxar-se, damagar-se en capses o casetes per sentir-se protegits.

Comencen a caminar i lespai sha dorganitzar perqu hi puguin circular

amb els caminadors.
Per comenar, es poden fer jocs dimitar amb gestos les canons que canta
leducador (petit grup dinfants asseguts en rotllana).
3) Infants d1 a 2 anys. La gran conquesta dels infants dun any s caminar.

Per tant, estaran molt interessats a caminar, crrer, grimpar, etc. Tamb podran
observar i explorar els objectes amb ms concentraci, establir relacions entre ells
(fer torres, fileres, etc.).
Continuar, davant aquests avenos, dedicant un temps diari als jocs de cada
infant. Linfant es pot amagar i leducador el pot buscar i sorprendres quan
el troba. Buscar o trobar les coses que leducador li diu. Continuar amb les
canons acompanyades de gestos. Fer el tren.
Ampliar i variar el nombre dobjectes que puguin explorar. s el moment

de fer el joc heurstic.
Introduir jocs de terra i aigua, jocs amb plastilina.
Proporcionar espais segurs i lliures dobstacles perqu puguin crrer,

enfilar-se, etc. Leducador pot animar linfant a no rendir-se i perseverar
quan apareixen les primeres frustracions.
Facilitar-los casetes i nines perqu sinicin en els jocs de fantasia.
4) Infants de 2 a 3 anys. En aquest punt, la gran fita s el desenvolupament del

llenguatge. Per tant, tots els jocs que impliquin parlar i escoltar els interessen
especialment. Tamb es poden fer jocs dimitaci i el joc simblic. Guanyen
seguretat en els jocs motors, tamb guanyen capacitat en els jocs que requereixen
concentraci i precisi, com ara els trencaclosques. Laparici del joc simblic marca una
fita en levoluci de linfant.
Leducador pot fomentar aquests avenos proposant les activitats segents:
Jocs amb les paraules: llegir contes, repetir poesies curtes en qu hi hagi
paraules repetitives, repetir onomatopeies que els infants memoritzaran
fcilment.
Jocs dimitaci de gestos: com menja un elefant o com camina un ocell. Fer
gestos per tal que la resta de companys endevini de qu es tracta.
Proporcionar materials per al joc simblic: teles, roba de grans, miralls,

bosses, objectes quotidians, nines, animalets de peluix, etc.
Jocs amb aigua, fang, pintura de dits: leducador ha densenyar als infants
a fer un bon s daquests materials i els ha danimar a crear el que vulguin.
Proposar jocs de taula: jocs denfilar boles, classificar botons, etc. Els ha
densenyar a utilitzar-los. Els materials han destar ordenats perqu els
infants spiguen on els han danar a buscar i on els han de desar desprs
de jugar. Tamb s un bon moment perqu collaborin en la reparaci de
joguines i en la creaci de joguines noves.
Organitzar espais i materials per als jocs motors: espais amplis, rampes,
estructures des don es pot saltar, tricicles, etc. En aquests jocs s important
la presncia atenta de leducador per animar i alabar. No sels ha despantar
recordant-los els perills, sin que sels ha dajudar a refer-se dels ensurts.
Entre els 2 i els 3 anys s important promoure al pati els jocs motors, de
fantasia i dexperincies amb la natura.
5) Infants de 3 a 6 anys. Els infants daquestes edats fan grans progressos

en el desenvolupament del llenguatge i en la motricitat. Sinteressen per temes
fantstics amb protagonistes animals.
Hi ha grans progressos pel que fa a compartir el joc amb altres infants. Es fa

evident en els jocs motors i en el joc simblic, ja que shi poden entretenir durant
hores.
Leducador ha dorganitzar lespai i els materials dacord amb les noves possibili-
tats dels infants. Tamb els ha de recordar les normes per jugar (en el joc tot est
perms excepte fer coses que molestin els altres nens i nenes o que malmetin el
material de joc).
Ara els infants tenen ms iniciativa per jugar, coneixen molts jocs i sn capaos
dorganitzar-se. Per tant, leducador ha de tenir en compte aquestes possibilitats
noves dels infants i respectar-ne els interessos i les dinmiques. Malgrat aix,
leducador pot enriquir aquestes situacions. Per exemple, pot participar en el joc,
Leducador organitzar lespai i els
materials fer propostes i suggeriments, procurar que alguns infants intervinguin en alguns
papers que a vegades sn monopolitzats per altres infants, fomentar relacions
positives en el grup, treure importncia al fet de guanyar o perdre i aix prioritzar
el fet de participar, etc.
En el segon cicle de leducaci infantil, leducador passa a ser ms aviat un

animador del joc dels infants.
El joc i la joguina en el model
ldic
Ma. Llusa Cortiella Arasa

El joc infantil i la seva metodologia El joc i la joguina en el model ldic
ndex
Introducci 5
1 El joc infantil 9
1.1 Qu s el joc? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Caracterstiques del joc infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Teories del joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.3.1 Teories clssiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3.2 Teories modernes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.3.3 La pedagogia ldica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.4 Evoluci del joc en linfant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.4.1 Tipus de jocs segons ledat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.4.2 Tipus de jocs segons lestadi evolutiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.5 Joc i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.5.1 Contribuci del joc al desenvolupament sensoriomotor . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.5.2 Contribuci del joc al desenvolupament cognitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.5.3 Contribuci del joc al desenvolupament afectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.5.4 Contribuci del joc al desenvolupament social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2 La joguina 37
2.1 El paper de la joguina en el joc infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2.1.1 Funcions de la joguina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.1.2 La joguina en el procs evolutiu de linfant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.1.3 Creativitat i joguines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.2 La transmissi de valors a travs de la joguina i de la publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.2.1 Joguina i societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.2.2 La joguines en leducaci per a la igualtat i la pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.2.3 La joguina i leducaci per al consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.3 Organitzaci del material ldic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.3.1 Criteris per seleccionar joguines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.3.2 Classificaci de les joguines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.3.3 Fitxa de la joguina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.3.4 Manteniment de les joguines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.4 La seguretat en les joguines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.4.1 Legislaci sobre la qualitat i la seguretat de les joguines . . . . . . . . . . . . . . . . 55
2.4.2 Organismes que vetllen per la qualitat i la seguretat de les joguines . . . . . . . . . . 58
3 El model ldic 61
3.1 Concepte i caracterstiques del model ldic pedaggic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.2 Recursos i tcniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.2.1 Espais condicionats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.2.2 Disseny despais ldics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.2.3 Els elements de joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
El joc infantil i la seva metodologia El joc i la joguina en el model ldic
3.2.4 Pautes lgiques de distribuci dels espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

3.2.5 Establiment de vinculacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3.2.6 Disseny dels equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3.2.7 Temps per jugar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3.2.8 El paper de leducador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3.3 Fonamentaci del model ldic pedaggic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
3.4 Contextos ldics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
3.4.1 El joc en un context informal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
3.4.2 El joc en leducaci formal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.4.3 El joc en un context no formal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
El joc infantil i la seva metodologia 5 El joc i la joguina en el model ldic
Introducci
Tots els estudiosos del mn de la infncia han destacat el joc com una de les
activitats prpies dels infants que contribueix tant al seu desenvolupament global
com a fomentar mltiples aprenentatges.
La legislaci educativa actual identifica el joc com una necessitat bsica de la

infncia. Concretament, en letapa de leducaci infantil, el joc es considera un re-
curs idoni perqu sutilitzi a lescola, ats el seu carcter motivador, globalitzador
de continguts i mediador daprenentatges significatius. A ms a ms, lactivitat
ldica fomenta la interacci entre nens i nenes, aspecte que constitueix tant un
objectiu educatiu com un recurs metodolgic de primer ordre.
Aquesta unitat pretn exposar el marc teric en qu es fonamenta el model ldic

en leducaci infantil. Estudiareu com els infants, des de molt petits, utilitzen
estratgies eficaces per fer front a diverses situacions, que aniran ampliant i
perfeccionant si els en donem loportunitat. s a dir, si els oferim un marc
de referncia educatiu ric, segur, flexible i gratificant que els permeti explorar,
manipular, temptejar, investigar, descobrir i, a la vegada, passar-sho b.
Malgrat que els infants juguen espontniament, s fonamental per a la vostra

formaci com a educadors infantils adquirir estratgies per saber com fomentar
i facilitar el joc dels infants i, alhora, reflexionar sobre el seu valor educatiu.
Treballar la capacitat ldica amb els infants des dels primers moments significa
utilitzar el joc com a contingut per aprendre a experimentar plaer per mitj
dactivitats quotidianes i, aix, ajudar-los a donar un sentit personal i satisfactori a
tot el que fan. Per exemple, fer que sadonin de la sensaci agradable que comporta
mullar-se les mans i la cara quan tenen calor o ajudar-los a emocionar-se amb lolor
del camp desprs de la pluja. Quan no els agrada fer alguna cosa que conv fer,
cal trobar una manera agradable perqu els acabi agradant, etc.
Per tant, aquesta unitat didctica pretn contextualitzar i, a la vegada, introduir

els continguts en qu es fonamenta la utilitzaci del joc com a eina metodolgica
densenyament-aprenentatge en letapa de leducaci infantil.
En lapartat El joc infantil es fa una conceptualitzaci global del joc, a partir de

les diverses teories, de les caracterstiques que tenen i de la contribuci que fan al
desenvolupament infantil.
En lapartat La joguina es fa referncia al paper de la joguina com a recurs

ldic, com a potenciadora de la creativitat dels infants i com a transmissora de
valors socials. Tamb es donen pautes per seleccionar i organitzar el material
ldic. Finalment, saborda el tema de la qualitat i la seguretat en les joguines en
relaci amb la legislaci vigent.
En lapartat El model ldic sexposen les caracterstiques i les tcniques da-

quest model perqu les pugueu aplicar en la vostra prctica educativa. Tamb es
fa referncia als tres contextos educatius en qu hi ha el joc: el context informal
(la famlia i els parcs infantils a laire lliure), el formal (la llar dinfants) i el no
formal, en qu hi ha una gran varietat de serveis adreats a la infncia, que shan
classificat en tres modalitats (social, cultural i educativa).
Per treballar els continguts daquesta unitat s convenient que aneu fent els
exercicis dautoavaluaci i les activitats recomanades. Es recomana que feu una
primera lectura general de tota la unitat, ja que uns apartats complementen els
altres.
1. Contextualitza el model ldic en la intervenci educativa, valorant-lo amb

les diferents teories sobre el joc, la seva evoluci i importncia en el
desenvolupament infantil i el seu paper com a eix metodolgic.
Identifica les caracterstiques del joc en els nens.

Analitza levoluci del joc durant el desenvolupament infantil.
Analitza la importncia del joc en el desenvolupament infantil.
Valora la importncia dincorporar aspectes ldics en el procs
densenyament-aprenentatge.
Estableix semblances i diferncies entre les diverses teories del joc.
Relaciona el joc amb les diferents dimensions del desenvolupament
infantil.
Reconeix la importncia del joc com a factor dintegraci, dadaptaci
social, digualtat i de convivncia.
Analitza projectes que utilitzin el joc com a eix dintervenci, en
lmbit formal i en lmbit no formal.
Incorpora elements ldics en la intervenci educativa.
Valora la importncia del joc en el desenvolupament infantil i com a
eix metodolgic de la intervenci educativa.
Reconeix les diferents tendncies i experincies ms rellevants sobre
el disseny despais ldics.
2. Selecciona joguines per a activitats ldiques, relacionant les seves caracte-

rstiques amb les etapes del desenvolupament infantil.
Analitza diferents tipus de joguines, les seves caracterstiques, la seva

funci i les capacitats que contribueixen a desenvolupar en el procs
evolutiu de linfant.
Valora les noves tecnologies com a font dinformaci.
Elabora un dossier de joguines infantils adequades a ledat.
Recopila joguines tradicionals relacionant-les amb ledat.
Identifica joguines per a espais tancats i oberts adequats a ledat.
Enumera i classificar diferents joguines atenent als criteris de: edat,
espai de realitzaci, rol de leducador, nombre de participants, capa-
citats que desenvolupen, relacions que shi estableixen i materials
necessaris.
Estableix criteris per a la disposici, utilitzaci i conservaci de
materials ldics.
Analitza la legislaci vigent en matria ds i de seguretat de joguines.

Reconeix la necessitat dadequaci a les condicions de seguretat de
les joguines infantils.
1. El joc infantil
Pares, pedagogs i educadors coneixen la importncia que el joc t en la vida dels

infants. Malgrat lexistncia duna extensa bibliografia sobre joc i educaci, el
joc no sempre s vist com un dels mitjans ms adients per aprendre. Encara
avui hi ha qui considera el joc noms una activitat per distreures i gaudir, en
contraposici a les activitats prpiament daprenentatge escolar, per tant, hi ha
qui pensa que a lescola no shi va a jugar, sin a aprendre. Aix, no estar de ms
insistir en lextraordinari valor educatiu del joc en la mesura que contribueix al
desenvolupament de linfant. Per tant, cal entendre el joc com una activitat molt
seriosa amb la qual linfant aprn de forma natural.
La transcendncia del joc en la vida dels infants queda recollida en larticle 7 de

la Declaraci dels Drets de lInfant, adoptada per lAssemblea General de lONU
el 30 de novembre de 1959.
Article 7 de la Declaraci dels Drets de lInfant:
Linfant ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han destar orientats a
les finalitats que persegueix leducaci; la societat i les autoritats pbliques sesforaran a
promoure la satisfacci daquest dret.
1.1 Qu s el joc?
El joc s una activitat universal, una constant antropolgica que trobem a totes les
cultures, una activitat que lsser hum practica al llarg de tota la seva vida. Per
tant, s una activitat transcendental, fonamental per a lhome, fins al punt que de
la seva manifestaci i possibilitats dexpressi en pot dependre considerablement Etimolgicament la paraula
joc ve del llat Iocusi, que
levoluci, el desenvolupament i la maduraci. significa diversi, esbarjo,
broma, passatemps.
Lheterogenetat del comportament ldic fa que no hi hagi una definici unitria

del concepte de joc. Diferents autors han definit el joc, per la majoria shan
centrat en aspectes concrets del comportament ldic, hi ha poques definicions que
engloben tot el camp ldic.
Farem diferents aproximacions a la definici de joc amb el propsit demmarcar-

ne la conceptualitzaci.
Rssel (1958) defineix el joc des duna perspectiva psicolgica i atenent al joc
infantil: El joc s una activitat generadora de plaer que no es realitza amb una
finalitat exterior a ella, sin per ella mateixa.
Elkonin (1980) dna una versi ms social: El joc s una activitat en qu es

reconstrueixen, sense finalitats utilitries directes, les relacions socials.
Un dels estudiosos clssics del joc i del context ldic s Johan Huizinga, pensador
holands autor de lassaig Homo ludens (1938). En aquest assaig, mostra com la
cultura neix dun impuls ldic, en forma de joc. Totes les activitats i ocupacions,
fins i tot les ms lligades a les necessitats bsiques (menjar, dormir, etc.) tenen
forma ldica en els seus inicis.
Etimolgicament la paraula joc ve del llat Iocusi, que significa diversi, esbarjo,
broma, passatemps.
Lautor considera el joc com una acci o activitat voluntria, realitzada dins
de certs lmits, fixats en el temps i en lespai, que segueix una regla lliurement
acceptada, per completament imperiosa, proveda duna finalitat en si mateixa,
acompanyada dun sentiment de tensi i alegria i duna conscincia dsser
quelcom diferent dall que s la vida corrent. Per a Huizinga, en el joc hi ha
tres elements essencials:
Llibertat: s important que linfant se senti lliure per actuar com vulgui;
un bast pot ser lescombra de la bruixa o un cavall.
Allament: linfant salla, se situa en un temps i un espai concrets,

diferenciats de la vida comuna.
Reglamentaci: hi ha reglamentaci, que implica tensi i concentraci

per tamb alegria, ja que ens situem en un mn que sescapa de les normes
quotidianes i comunes.
Huizinga destaca tres trets essencials del joc: llibertat, allament i

reglamentaci.
V. Navarro (1993) considera el joc una activitat recreativa natural dincertesa

sotmesa a un context sociocultural. En la seva anlisi es poden observar els
aspectes segents:
El joc s lactivitat per excellncia de

linfant
Activitat: el joc implica la realitzaci duna acci motriu.
Recreaci: la prioritat del joc es troba en lentreteniment, s un passatemps.
Natural: el joc s una activitat que sorgeix lliurement i s espontnia.
Incertesa: la incertesa s la situaci que es genera en levoluci del joc, en

el qual es juga per saber qu passar, exposant-se a situacions fictcies. V.
Navarro defensa aquesta incertesa en tots els tipus de joc (joc funcional, per
les situacions imprevistes; jocs de fantasia, per la irrealitat a qu se sotmet;
joc de regles, pel dubte en el resultat final).
Context sociocultural: lmbit i ambient en qu es desenvolupa influeix

directament sobre el joc que es realitza. Les accions que es realitzen en el
joc mantenen una estreta relaci amb lambient, idees socials, formes dor-
ganitzaci de grup socials, etc., reproduint la situaci i context sociocultural
on es realitzen els jocs.
En general, podem considerar que el joc:
s un mitj de socialitzaci, expressi i comunicaci, amb el qual linfant

supera el seu egocentrisme, establix relacions amb els seus iguals i aprn a
acceptar punts de vista diferents al propi.
Permet a linfant conixer-se a si mateix, als altres i establir vincles afectius.
Desenvolupa les funcions psquiques necessries per als aprenentatges com

la percepci sensorial, el llenguatge, la memria, etc., aix com les funcions
fsiques (crrer, saltar, equilibri i coordinaci).
Estimula la superaci personal a partir de lexperimentaci de lxit, que s

la base de tota autoconfiana.
Ajuda a interioritzar les normes i pautes de comportament social, ja que si

els infants no respecten les normes de joc que ells mateixos es donen, se
sancionen.
s la base de tota activitat creativa, ja que promou la imaginaci.
1.2 Caracterstiques del joc infantil
Per poder parlar de joc, abans ens hem de posar dacord per establir quan
considerem que un infant est jugant i quan no, i en qu ens basem per fer
aquesta afirmaci. De vegades resulta discutible i difcil afirmar-ho amb seguretat.
Per tal de facilitar la conceptualitzaci del joc, ens ser til conixer les seves
caracterstiques, els trets que sobserven en la conducta dels nens i nenes i que ens
porten a pensar que est jugant. En aquest sentit, podrem dir que el joc infantil
presenta les caracterstiques segents: El joc pel joc
Segons Wallon, linfant troba
alegria en lactivitat ldica, tot i
El joc proporciona plaer: el joc s lactivitat fonamental de linfant, li que no la busca, no persegueix
cap propsit que no sigui el joc
proporciona plaer i diversi. Aix no ha dexcloure necessriament lesfor, pel joc.
ja que tamb la satisfacci es pot produir pel grau de dificultat del joc. La
mostra dalegria i gaudiment sn els millors indicadors de lactivitat.
Lactivitat ldica durant la infncia t una finalitat en si mateixa: es

juga pel plaer que produeix. No respon a un fi extern. Com a situaci
fictcia que s, el resultat s conseqncia de la prpia activitat i no va ms
enll. A ms, labsncia dexigncies externes allibera linfant de la por
a equivocar-se o a no complir amb les expectatives, potenciant daquesta
manera la iniciativa i la creaci.
Linfant juga aqu i ara: el que li interessa s la prpia conducta i no

tant el resultat o producte daquesta. s a dir, es dna ms importncia als
mitjans que als fins, la qual cosa no vol dir que no es tinguin presents, sin
que aquests poden anar variant al llarg del joc, per tal que encaixin amb els
mitjans que es van descobrint a mesura que transcorre el joc.
El joc s lliure, espontani, no condicionat per reforos o imposicions

externes: linfant no sha de sentir obligat a jugar. El joc permet la llibertat
i la iniciativa dels participants.
El joc s ficci, simulaci: s el desenvolupament duna situaci inexistent

i mancada de transcendncia. s fer com si..., fer possible un mn de
fantasia on els desitjos es poden fer realitat grcies a la simulaci i la
fantasia. Amb el joc, linfant, transforma el mn exterior adaptant-lo a les
seves necessitats.
El joc s una activitat que implica acci i participaci activa de linfant:

explorar, pensar, moures, etc.
El joc s una activitat voluntria que troba el que busca en ella mateixa
i en el desenvolupament del seu propi procs. El joc, per al nen o
nena, s una activitat molt seriosa en qu simplica totalment (sentiments,
pensaments, etc.). La prctica del joc li serveix per demostrar i afirmar la
seva personalitat.
Les caracterstiques del joc shan de prendre com a orientaci per tal dajudar a
la conceptualitzaci del joc i de la seva importncia en el desenvolupament de
linfant. Evidentment, a la realitat es poden veure situacions clares de joc que
no compleixen totes aquestes caracterstiques. Resulta habitual mesclar treball
amb joc; a lescola, realitzar tasques i activitats duna manera ldica i distesa
constitueix la base de moltes propostes pedaggiques, no sempre es poden complir
totes les caracterstiques assenyalades per, si ms no, ens poden servir de referent
per a la conceptualitzaci del tema que ens ocupa.
1.3 Teories del joc
Al llarg dels anys shan elaborat nombroses teories sobre lorigen, les caracters-
tiques i les finalitats de lactivitat ldica. Nhi ha que es contraposen, daltres es
complementen en un intent de comprendre lambivalncia ldica, la qual, daltra
banda, es dna en gran nombre despcies animals.
Per tal de facilitar lestudi de les diferents teories, les dividirem en dos grans grups,
amb els respectius autors i la seva visi i interpretaci del joc. Tamb es far
menci daquells pedagogs que amb les seves propostes han reivindicat el joc
com la metodologia ms adequada en letapa infantil.
En la taula 1.1 es mostren les diferents teories agrupades en dos grans blocs: les
teories clssiques i les modernes.
Taula 1.1. Teories sobre el joc
Teories clssiques
1. Teoria de lexcs denergia de Spencer
2. Teoria del descans de Lazarus
3. Teoria de la recapitulaci de Hall
4. Teoria de lexercici preparatori de Groos
Teories modernes 1. Teoria de lautoexpressi de Freud

2. Teoria de Buytendijk
3. Teoria de la ficci de Claparde
4. Teoria de Piaget
5. Teoria sociohistrica de Vigotsky i Elkonin
6. Teoria de lenculturaci de Sutton-Smith i Roberts
7. Teoria ecolgica de Brofenbrenner
Teories pedaggiques 1. Freidrich W. A. Froebel

2. Rosa i Carolina Agazzi
3. Ovide Decroly
4. Maria Montessori
5. Clestin Freinet
6. Elionor Goldschmied
1.3.1 Teories clssiques
Les teories clssiques se situen des de mitjans del segle XIX fins al primer
ter del segle XX i destaquen pel seu mfasi evolucionista. Aquests pensadors
se centren en lestudi de la naturalesa humana i noms tracten el tema del joc
incidentalment. Les teories clssiques son: la de lexcs denergia, la del descans,
la de recapitulaci i la de lexercici preparatori.
1) Teoria de lexcs denergia. Segons Spencer (1855), si es consideren les

diferents espcies, sobserva que com ms desenvolupades estan, ms juguen,
ja que han de destinar menys temps a satisfer les seves necessitats bsiques.
Aix sexplica si es t en compte que les activitats serioses estan destinades a
la conservaci de lespcie.
Spencer considera el joc el resultat dun excs denergia acumulada. El joc

infantil es justificaria com una manera de canalitzar lenergia que no es gasta,
en no haver de realitzar activitats serioses, ja que les necessitats sn satisfetes
per daltres. Desconnectades de les activitats adreades a la supervivncia, les
activitats esttiques i ldiques sn un luxe, una manera de malbaratar lenergia. Segons Halls, en els jocs dempaitar
linfant reprodueix la recerca de la
presa.
Aquesta interpretaci no t en compte el fet que linfant juga encara que prvia-
ment hagi estat fent una tasca que li hagi suposat molt de desgast denergia.
2)Teoria del descans. En contraposici a la teoria anterior, Lazarus (1883) veu el

joc com una activitat alliberadora dels problemes, de les inquietuds i que afavoreix
el descans. Considera el joc com un descans desprs de la feina.
3) Teoria de la recapitulaci. S. Hall (1904) aborda el joc des duna perspectiva

evolucionista i hi veu la confirmaci de la hiptesi segons la qual el desenvolu-
pament ontogentic s una recapitulaci de levoluci filogentica. Veu que hi ha
una analogia entre els diferents estadis del desenvolupament embrionari i els grans
perodes de levoluci de les espcies. En aquest sentit, Hall fa una classificaci
dels jocs infantils per ordre daparici, on es reflecteix en cada individu la lgica
de levoluci de lespcie. Des daquest plantejament, creu que els jocs a laigua
es donaran abans en linfant que els jocs de pujar als arbres, precisament perqu
els peixos van precedir els micos en lordre daparici com a espcie. Aix mateix,
linfant, des del moment que neix, mitjanant el joc fa una mena de recapitulaci
de levoluci de lhome. Al comenament es comporta com un animal (juga a
agafar-se i a aixecar-se), desprs com un salvatge (jocs damagar-se reproduint la
recerca de la presa) i aix successivament fins a arribar a jocs ms complexos i de
nivell superior, jocs de construcci, jocs destratgia, etc.
Aquestes teories donen una visi evolucionista a lexplicaci de la naturalesa del

joc infantil i, malgrat hagin quedat desfasades, han servit per plantejar el joc
infantil com un concepte clau a lhora dentendre el desenvolupament hum, i
Classificaci dels jocs
alhora, fer reflexionar sobre la importncia del joc en la vida dels infants.
Groos va fer una classificaci
dels jocs en els animals i en les 4) Teoria de lexercici preparatori. K. Groos (1901) considera el joc una manera
persones a partir de les funcions
de lorganisme: jocs de lluita, de practicar o exercitar els instints abans que aquests estiguin completament
afectius, de moviment, de
reconeixement, etc. desenvolupats.
Sinspira en lobra de Darwin i pensa que si els organismes juguen s perqu el

fet de jugar suposa un avantatge per a la supervivncia de lespcie. Aix, el joc
s til com a exercici preparatori, dentrenament daquelles habilitats que haur
de desenvolupar quan sigui adult. Per exemple, linfant, en el joc simblic, imita
ladult en moltes de les seves accions.
Per a aquest autor, el joc seria nicament un aprenentatge per a la vida, per
descuida el carcter ldic del joc, ja que ladult, que suposadament ja est preparat
per a la vida, segueix jugant.
1.3.2 Teories modernes
Les teories modernes es desenvolupen al llarg del segle XX fins a lactualitat. En

aquestes, el joc durant la infantesa passa a ser un element destudi rellevant en tant
que contribueix al desenvolupament hum. Les teories denominades modernes
son: lautoexpressi de Freud, la de Buytendijk, la de ficci de Claparde, la de
Piaget, la sociohistrica de Vigotsky y Elkonin, la de enculturaci de suttan-Smith
i Roberts i la ecolgica de Brofenbrenner.
1) Teoria de lautoexpressi de Freud. S. Freud (1905) estableix una analogia

entre els somnis i el joc simblic, ja que tots dos permeten la projecci de
linconscient, la realitzaci de desitjos insatisfets. Vincula el joc a linstint de
plaer. El joc s una via que permet a linfant expressar les seves necessitats i
satisfer-les.
Si b en un principi Freud noms vinculava el joc al principi de plaer, desprs

sadon que en el joc infantil actuen tamb les experincies de la vida real de
linfant. El joc passar a ser tamb una via a travs de la qual linfant expressar
de manera inconscient situacions conflictives que langoixen. Amb lavantatge
que ara, en el joc, els esdeveniments reals, traumtics no dominen el subjecte sin
que s ell que els domina. Per exemple, linfant est angoixat perqu lhan doperar
dapendicitis, la possibilitat de jugar a metges li permet reconstruir la situaci a
la seva mida, i aix poder controlar-la, donar-hi soluci i disminuir aix la seva
angoixa.
El joc esdevindria aix un mitj per canalitzar langoixa provocada per les
experincies reals.
Seran aquestes caracterstiques del joc infantil les que en permetran la utilitzaci
com a instrument de diagnstic i de terpia dels conflictes infantils.
Igual que en el cas dels somnis, el joc infantil expressa altres processos als quals
no tenim accs directe. Permet la realitzaci de desitjos sexuals inconscients,
per tamb permet expressar langoixa provocada per les experincies de la vida
real. Reproduint aquestes experincies doloroses a travs del joc, linfant reviu
langoixa, tornant a fer present un sentiment traumtic. Per el fet descenificar el
trauma en aquest context li permet dominar-lo i adaptar-se millor a la realitat.
2) Teoria de Buytendijk. Buytendijk (1933) planteja una concepci del joc

infantil completament oposada a la de Groos (teoria de lexercici preparatori).
Segons aquest autor, els infants tenen unes caracterstiques i components clara-
ment diferenciats respecte dels subjectes adults, per tant, els seus comportaments
tamb seran diferents.
La timidesa, la impulsivitat, lambigitat, la facilitat per distreures sn condicions

de la infncia que possibiliten el joc infantil, s a dir, entre les caracterstiques de
la infncia es podria situar el joc. Segons Buytendijk, la infncia explica el joc;
lsser viu juga perqu encara s jove. Els jocs dexperimentaci
Grooss i Claparde van agrupar
3) Teoria de la ficci de Claparde. Per a Claparde (1934), el joc s una actitud els jocs sensorials, motors,
intellectuals i afectius en una
del jugador o jugadora davant la realitat. El joc s una manera dinteractuar amb la categoria anomenada jocs
dexperimentaci.
realitat que s determinada per factors interns de qui juga i no per les condicions i
circumstncies de la realitat externa. La clau del joc s el seu component de ficci.
En el joc es poden satisfer els desitjos, superar all que est prohibit o a qu no es
t accs. Claparde creu que linfant, jugant, pot ser protagonista de les situacions
creades, cosa que la societat li impedeix; per aix el joc permet compensar les
privacions del mn que lenvolta.
4) Teoria de Piaget. Segons Piaget (1932), el joc s un reflex de les estructures

cognitives i, a ms, contribueix a lestabliment de noves estructures mentals.
Les diverses formes que el joc adopta al llarg del desenvolupament infantil sn
conseqncia de les transformacions que experimenten les estructures cognitives.
Linfant sha dadaptar constantment a un mn fsic i social que no comprn gaire

(sha dadaptar a un mn dadults que t uns interessos i unes normes que encara li
resulten externes). Com que adaptar-shi li resulta difcil i poc satisfactori, buscar
la manera dassimilar aquest mn dintre de les seves possibilitats, i ho far a travs
del joc.
Linfant, per adaptar-se de manera intelligent a la realitat, disposa de dos meca-

nismes: el dassimilaci i el dacomodaci. Piaget veu en el joc el paradigma

de lassimilaci, ja que permet a linfant transformar la realitat segons les seves
necessitats i aix facilitar-ne la comprensi.
Segons Piaget, els mecanismes dassimilaci i dacomodaci sn els que permeten

a linfant adaptar-se al seu entorn.
Abans dadaptar-se al medi, linfant oscilla entre acomodacions que lobliguen a

reorganitzar les seves pautes de conducta en funci de la pressi del mn exterior,
per exemple, les diferents maneres de xumar, en funci que el lquid estigui al pit,
al biber o a la cullera.
En canvi, en lassimilaci, linfant deforma la realitat en benefici de la seva

organitzaci interna. Quan linfant assimila, sotmet objectes diferents a un mateix
patr de comportament, per exemple: els esquemes motors sexerciten amb els
objectes que t al seu abast, independentment de les caracterstiques de cada
objecte; ho veiem quan juga a llanar qualsevol objecte que va a parar a les
seves mans i tan aviat com se li recull, el torna a llanar; en aix consisteix
el joc. Daquesta manera, va consolidant els esquemes que va adquirint (en
aquest cas, esquemes motors), repetint el mateix patr de resposta amb diferents
objectes i situacions. En la figura 1.1 es mostra una representaci dels mecanismes
Enfrontar-se a la realitat
dassimilaci i acomodaci.
Per a Piaget, linfant t tres
maneres denfrontar-se a la
Figura 1.1. Els mecanismes dassimilaci i acomodaci
realitat:
Mitjanant
comportaments
dacomodaci,
adequant la conducta a
les circumstncies
exteriors (joc
dimitaci).
Mitjanant
comportaments
dassimilaci,
modificant el medi
segons la seva voluntat
(joc simblic).
Mitjanant
comportaments
adaptats en que les dues
formes anteriors
guarden un equilibri,
unes vegades ser
linfant qui imposi els
seus desitjos, daltres
ser el medi que
simposar a linfant.
En lacomodaci s el medi qui imposa la seva llei, en lassimilaci s el

subjecte qui la imposa.
Segons Piaget, el desenvolupament condiciona el joc. Les transformacions que

experimenten les estructures intellectuals de linfant es manifesten tamb en el
tipus de joc.
La repetici desquemes motors fora del seu context habitual es transforma en

accions que representen una situaci no present. Fer com si begus es converteix
en un smbol que representa el vas, el lquid i lacci de beure.
El smbol s lestructura mental que fa possible la ficci i amb aquesta nova

adquisici sinicia el joc simblic (entre els 2 i els 7 anys).
Per a Piaget, la capacitat de simbolitzaci s una fita que linfant assoleix primer
de manera individual (joc en parallel o joc egocntric) i noms desprs passa a
ser una representaci collectiva. Hi ha una edat en la qual els infants, encara
que estiguin jugant junts, cadascun desenvolupa el seu propi tema i, si entren en
contacte, ho fan de manera fortuta (un fa una pregunta i laltre pot ser que li
respongui alguna cosa que no t res a veure). Ara b, jugant junts, el smbol es
socialitza i passa a tenir el mateix significat per a tots els participants. Per el
referent daquest significat el treuen del seu entorn quotidi i principalment dels
adults, que actuen com a models. Manifestacions
simbliques
Aquesta concepci del joc simblic que t Piaget xoca amb la que t Vigotsky. Segons Piaget, el conjunt de
manifestacions simbliques sn
Piaget considera que el joc simblic s, en la primera fase, individual responent la imitaci, el llenguatge, el
dibuix i la imatge mental, totes
al tipus de pensament egocntric de linfant daquesta edat i noms desprs passa permeten representar la realitat
sense haver de limitar-se al
a ser socialitzat, mentre que Vigotsky considera que el smbol apareix per designar moment en qu t lloc lacci
que representa.
alguna cosa per a alg. El joc simblic, en tant que activitat compartida amb altres
infants, suposa la superaci del pensament egocntric. Per tant, Vigotsky creu que
el joc simblic s socialitzat des del seu inici.
Seguint amb la teoria de Piaget, ms endavant el joc es transforma en joc de regles,

que necessita la representaci simultnia de les accions dels diferents jugadors.
La prctica va fent cada cop ms complexes les regles que regulen les seves
interaccions ldiques. Tamb canviar la seva concepci de la regla: didentificar
les regles com a quelcom extern, invariable, procedent de ladult, a ser producte
dun acord entre els jugadors.
El grau de desenvolupament dun infant en un moment donat condiciona el

tipus de joc i la manera de jugar.
5) Teoria sociohistrica de Vigotsky i Elkonin. Aquesta teoria sinclou dintre

de lanomenada escola sovitica. Vigotsky (1933, 1966) va ser el seu precursor i
desprs la van continuar els seus deixebles entre els quals hi ha Elkonin (1980).
Per a Vigotsky, hi ha dues lnies de canvi evolutiu que conflueixen en lsser hum
civilitzat. Una de les lnies depn de la biologia i consisteix en les variacions que
tenen lloc en els organismes com a efecte de la necessitat dadaptaci. Laltra
s sociocultural i fa referncia a les modificacions produdes pel fet de viure en
societat. Viure en societat ha provocat en lhome la necessitat de comunicar-se
i laparici del llenguatge. Aquestes capacitats promouen una reestructuraci
de les funcions biolgiques i laparici de les capacitats superiors (capacitats
intellectuals). La memria, latenci, la percepci i el pensament serien atributs
que es presenten inicialment de manera natural o elemental i que el procs
dadquisici de la cultura els converteix en socialitzats o superiors.
Les funcions per a la supervivncia ens sn donades biolgicament i les funcions

especficament humanes sn resultat del contacte social.
El joc ajuda al desenvolupament de les capacitats fsiques i psquiques. Lexign-

cia prpia, lelement de tensi que implica les ganes de superaci i la relaci amb
els altres, que implica compartir jocs, sn elements estimulants de les diferents
El joc com a activitat social
capacitats.
Per a Vigotsky, el joc s una
activitat fonamentalment social Segons Vigotsky, el joc condiciona el desenvolupament. El joc contribueix
que facilita el coneixement dun
mateix i dels altres, aix com de a ladquisici i consolidaci de les capacitats mentals superiors. Facilita el
la realitat que tots les respectin.
pas dunes adquisicions incipients i immadures a daltres de consolidades i
permanents.
El joc evoluciona a mesura que linfant creix. En un principi, el joc es basa a imitar
la realitat de la manera ms exacta possible. Amb laparici del joc simblic,
moment en qu discerneix entre lobjecte i el seu significat i pren conscincia de
les relacions amb els altres, linfant sinteressar pel joc ms social.
El joc simblic apareix quan linfant s capa de separar lobjecte del seu significat
(quan fa servir un pal com a cavall, el significat cavall queda independitzat de
lobjecte original). A continuaci passa per una zona intermdia dajustament de
regles on tot el seu inters estar dirigit a la realitzaci conscient dun propsit per
tal daconseguir-lo. I en la darrera etapa es busca per damunt de tot establir unes
normes i que tots les respectin.
Respecte al joc simblic o joc sociodramtic, com sanomena en la tradici russa,

al principi consistiria a escenificar situacions i interaccions que linfant observa
en els adults, per de manera fraccionada. A mesura que va adquirint ms
conscincia de les relacions amb els altres, necessita la cooperaci dels altres
nens i nenes per tal que tinguin papers complementaris al seu, necessitar regles
que organitzin cadascun daquests papers per crear autntiques situacions socials.
Aquests canvis suposaran el pas dun joc ms individual a un altre de ms social.
Inicialment, els infants juguen de manera natural, no interessa el resultat, no hi ha

autodisciplina, ni una conscincia del parallelisme amb la realitat. En el joc de
la infncia humana, els motius o els temes sn socials per imperfectes, fins que
linfant aconsegueix fer un salt qualitatiu que el porta a considerar la perfecci en
la representaci del paper.
Vigotsky considera el joc com el motor del desenvolupament infantil en tant que
crea contnuament zones de desenvolupament prxim (ZDP).
La zona de desenvolupament prxim (ZDP) s lespai que separa la capacitat dun

infant de realitzar una tasca o problema individualment, utilitzant nicament els
seus propis recursos (nivell de desenvolupament real,NDR), de la capacitat de
realitzar una tasca o problema amb lajut duna altra persona ms experimentada,
sia un adult o un altre company o companya ms capa (nivell de desenvolupament
potencial, NDP). Aquesta noci s molt important en la seva teoria. Vegeu la
figura ??.
:title:Zona de desenvolupament prxim de Vigotsky
:::
El joc contribueix a la socialitzaci i a

la transmissi de valors.
Lorigen del joc s lacci espontnia de linfant, per orientada socialment. Es pot
veure quan un infant agafa una pinta i se la posa a la boca, ladult interv orientant
aquest joc en un determinat sentit, i s probable que linfant deixi de posar-se la
pinta a la boca i comenci a pentinar la nina. Daquesta manera, el joc contribueix
a la socialitzaci dels individus i a la transmissi de valors. Quan juga a mestres,
li permet explorar qu s un mestre, i la clau del seu comportament ser veure els
seus companys des del paper de mestre.
En la teoria sociohistrica t gran importncia lentorn social, lajut dels altres

com a facilitadors del desenvolupament de les potencialitats individuals.
6) Teoria de lenculturaci de Suttan-Smith i Roberts. La teoria de lencultura-

ci de Sutton-Smith i Roberts (1964, 1981) planteja que hi ha una relaci entre els
tipus de valors que sinculquen en una determinada cultura i els tipus de jocs que
promou aquesta cultura. Segons aquesta teoria, el joc actuaria com a transmissor
de valors. Els jocs es classificarien segons si promouen aspectes com la fora
fsica, latzar o lestratgia.
7) Teoria ecolgica de Brofenbrenner. Un dels representants de la teoria

ecolgica s Brofenbrenner (1979), que considera que el joc est determinat per
diversos factors ambientals, fsics i culturals.
Destaca el paper dels entorns en els quals transcorre la nostra vida. Considera
la persona com un organisme actiu, com un sistema que encaixa dins dun altre,
establint relacions recproques entre ells, de manera que, en canviar un element,
tot el conjunt tamb canvia.
Cada persona es relaciona duna determinada manera amb el seu ambient, amb els
objectes, persones i situacions que lintegren. El que veritablement importa per a
la conducta i el desenvolupament s com es percep lambient, ms que com pot
ser objectivament.
El seu plantejament es basa en la comprensi de la conducta de les persones, que

exigeix analitzar-la en funci dels diferents contextos on es mouen (escola, famlia,
treball, etc.) i a la vegada aquests sinflueixen mtuament.
Les edats sn molt importants en les percepcions de lentorn. La casa on vivem

quan rem petits i que recordvem, ara quan hi tornem desprs dels anys, la veiem
molt ms petita. Els records que tenim de la infncia de certs llocs no coincideixen
amb la percepci que en tenim en edats posteriors. El joc s el mtode per
excellncia que tenen els
humans per aprendre i
Una qesti clau en aquesta teoria s com sorgeix i com va canviant la percepci conixer
de la realitat en la conscincia de linfant i amb la seva interacci amb el medi.

Al principi, linfant confon les caracterstiques subjectives i objectives del seu
entorn, la qual cosa li pot provocar frustraci. De mica en mica, el mn imaginari
de linfant i la realitat es van aproximant. Per tant, en el desenvolupament del seu
mn fantstic, al principi, el que succeeix en el joc s real i per aix pot creure
que t poders per volar com el seu heroi Superman. Posteriorment, linfant anir
esdevenint capa de diferenciar fantasia i realitat i intentar fer-les compatibles en
la seva vida quotidiana.
El joc, des daquest plantejament, reflecteix lentorn tal com el percep linfant i
evoluciona a mesura que es va fent capa de relacionar-se i modificar-lo segons
les seves necessitats i desitjos.
El joc est format per una srie de conductes bsiques que apareixen en activitats
de joc i en altres activitats no ldiques; per a partir del moment en qu es parla
de joc s perqu aquestes activitats es viuen duna forma especial i, per tant, cal
ser cautelosos en voler interpretar-los.
Des daquest plantejament sinsisteix molt en la importncia que t per al correcte

desenvolupament de linfant lexistncia de criteris educatius comuns entre els
pares i els educadors responsables daltres contextos com ara lescola, la ludoteca,
lesplai, etc.
Linfant, mentre juga, es coneix a ell mateix, descobreix el seu entorn, es

relaciona amb els altres, des dun posicionament en el qual no perd el control
de la situaci, sexpressa i experimenta en un entorn adaptat al seu ritme i
possibilitats, fet a la seva mida. Aquests coneixements, fruit de lexperincia
i adquirits a travs del joc, els podr aplicar a la vida quotidiana i, en un futur,
a la vida adulta.
1.3.3 La pedagogia ldica
Froebel, les germanes Agazzi, Decroly i altres pedagogs van reconixer el valor
pedaggic de lactivitat ldica i el van aplicar a les propostes peda-ggiques que
desenvoluparen.
1) Freidrich W. A. Froebel (1782-1852) donava molta importncia a leducaci

preescolar i considerava el joc un dels mitjans fonamentals per al desenvolupament
de linfant, ja que s la seva primera activitat instintiva i s la base per al seu futur
com a persona.
Per aix, segons aquest pedagog, cal que leducador pari atenci i tingui cura del
joc infantil facilitant-lo, creant espais apropiats, dirigint aquest joc i donant-li el
paper preponderant que t en el procs educatiu daquesta etapa.
Lactivitat ldica compliria els objectius segents: exercitar la fora i lagilitat dels
cos, desenvolupar els sentits, la intuci, la creativitat; establir vincles afectius i
tenir control de la voluntat.
Per posar en prctica la seva metodologia, va crear un material de joc denominat

dons o regals, constituts per materials com ara pilotes de diferents colors agafades
a un cordill, capses que contenen materials geomtrics de diferent tipus (cubs,
prismes triangulars, figures que poden donar lloc a diferents composicions...). Es
tracta dun material variat que dna a linfant moltes opcions.
2) Rosa i Carolina Agazzi (1866-1951 i 1870-1945), coneixedores del mtode

de Froebel, del qual van prendre alguns elements, adoptaren postures prpies en
relaci a leducaci infantil.
La seva metodologia es basa en el respecte a la llibertat i espontanetat de linfant

mitjanant la proposta dactivitats ldiques. La seva aportaci original i moderna
s la dutilitzar materials reciclats per jugar i per a qualsevol altre tipus dactivitat
a laula infantil.
Segons el mtode de les germanes Agazzi les activitats educatives sapleguen

en els mbits segents: exercicis de la vida prctica, exercicis de llenguatge,
educaci musical, exercicis de discriminaci intellectual, manualitats, jardineria
i horticultura, joc...
Aquest conjunt dactivitats pretenen desenvolupar habilitats i destreses variades

com ladquisici dhbits de la vida quotidiana, lexpressi dafectes, desitjos,
idees mitjanant la paraula, educar loda i modular la veu, classificar els objectes,
etc.
3) Ovide Decroly (1871-1932) pretenia preparar linfant per la vida creant un

ambient que ofereixi a linfant lestimulaci que necessiti. Va concebre leducaci
dels infants, de parvulari i primria, al voltant dels centres dinters, fonamentats
en dos principis:
Globalitzaci: linfant percep la realitat com un tot, no com un conjunt de

parts interrelacionades entre elles.
Inters: la intervenci educativa estar en funci de les necessitats de

linfant.
Decroly va considerar el joc, necessitat infantil, com el mitj idoni per a lautoe-
ducaci de linfant i per al seu desenvolupament sensorial, motor i intellectual.
Segons aquest autor, el joc que sofereix a linfant ha de reunir les qualitats
segents:
Ha destar adaptat a les seves capacitats.
Ha dafavorir les tendncies positives de linfant.
Ha de contribuir al desenvolupament de lobservaci.
Ha de crear bons hbits.
Ha de ser variat per tal de mantenir linters.
Lhort, centre dinters

4) Maria Montessori (1870-1952) crea un material didctic que s model El centre dinters constitueix el
punt de partida de lactivitat
dinspiraci de moltes joguines educatives que hi ha en el mercat, encara que educativa. A partir dun tema
interessant per a linfant,
aquesta autora no dna gaire importncia al joc ni a la fantasia. Es tracta dun sorganitzen les activitats de les
material ordenat i organitzat que est centrat en els sentits i la finalitat del qual s diferents rees daprenentatge.
Aquesta imatge s un exemple de
desenvolupar la intelligncia. Pensa que el paper de leducador s molt important, lmina que sutilitza
freqentment per treballar
ja que organitza els materials en funci de la capacitat de linfant i propicia lexpressi oral.
un clima positiu perqu es doni laprenentatge, tot respectant la llibertat i la

individualitat de cada infant.
5) Clestin Freinet (1896-1966) s el precursor de la metodologia que ms

sutilitza en letapa deducaci infantil; s a dir, dels racons de joc i els tallers.
Les seves tcniques pedaggiques propugnen que lescola ha danar a la cerca de
Als annexos del web la vida i a la democratitzaci de lensenyament.
podeu ampliar la
informaci sobre la
pedagogia de Freinet a Laplicaci de les seves tcniques a letapa infantil para atenci a la necessitat de
lEI.
seguretat de linfant, a la necessitat destar actiu, a la capacitat de passar fcilment
del joc al treball, a la participaci de linfant en el seu propi procs daprenentatge,
i aix es fa cada vegada ms responsable de les seves accions.
Lescola, en una poca en qu linfant est mancat del contacte directe amb la
vida, tracta de trobar noves formes de relaci entre linfant i el medi, linfant i
leducador, i linfant i la comunitat.
Els racons i tallers es basen en la filosofia que leducador no s a laula com

la persona que t el coneixement, sin que est entre els infants, ajudant-los a
orientar-se respecte als problemes que tenen i respecte als seus propis interessos.
Es tracta dorganitzar un ambient atractiu i estimulador per al desenvolupament
infantil.
6) Elionor Goldschmied (1910) ha fet les propostes metodolgiques ms actuals

per a la llar dinfants. A ella es deuen les propostes de la panera dels tresors per
als infants en el primer any de vida i del joc heurstic, adient per al segon any.
La panera dels tresors la va concebre per tal dafavorir el desenvolupament de

linfant i com una eina que li permet aprendre de si mateix, de seu entorn immediat
i de les persones que lenvolten, jugant tot sol amb objectes comuns.
El joc heurstic, igualment, va ser concebut per desenvolupar les capacitats

infantils; en aquest cas, linfant ha madurat prou i la seva acabada destrenar
capacitat de desplaar-se li obre noves possibilitats. s un joc en el qual, a
travs dun material obert s a dir, poc estructurat, linfant experimenta amb
Infants jugant al joc heurstic els objectes descobrint i entenent les possibilitats daquests materials.
Per concloure, podem dir que la major part de pedagogs, iniciadors de lescola
moderna i de lescola activa reconeixen el valor educatiu del joc i, per tant, el
consideren una eina imprescindible per a laprenentatge infantil. Aix el joc es
considera una activitat rellevant en la majoria de projectes i programes de letapa
deducaci infantil.
1.4 Evoluci del joc en linfant
Els infants no juguen de la mateixa manera al llarg de la seva vida. Els jocs que
observem en els ms petits sn ben diferents dels que observem en els ms grans.
A mesura que linfant creix, els jocs es modifiquen i es transformen i levoluci
de lactivitat ldica sadapta al desenvolupament del nen.
Aquesta evoluci del joc en relaci amb ledat no vol dir, en tots els casos, que
desapareguin les formes de joc anteriors, sin ms aviat que es transformen i es
fan ms complexes.
Abans dels 2 anys, els infants desenvolupen els jocs funcionals. Centren el seu
inters en lexploraci i lactuaci sobre els objectes gaudint daquells jocs que
tenen un gran component sensorial i motor.
Els jocs evolucionen amb ledat.
Posteriorment, a partir dels 2 anys, seran capaos de realitzar altres jocs ms

complexos, per encara mantindran linters pels jocs que provoquen sensacions o
b pels jocs que exigeixen una activitat fsica o motriu (crrer, saltar, empnyer...).
Complerts els 6 anys, els infants tamb passen a interessar-se pels jocs de
representaci, els quals apareixen al final dels 2 anys de vida i aniran adquirint
rellevncia a mesura que es vagi desenvolupant el seu llenguatge.
Parallelament al desenvolupament de noves capacitats, linfant sinteressa

per formes de joc ms complexes, per a les quals no estava preparat
anteriorment, per les formes de jocs anteriors no desapareixen, sin que
es transformen i senriqueixen amb les noves possibilitats i capacitats.
1.4.1 Tipus de jocs segons ledat
El joc s una activitat innata en linfant, s una acci espontnia que li permet
descobrir tot el que lenvolta i relacionar-shi. El tipus de joc va dacord amb
ledat i passa per diferents etapes depenent de levoluci de linfant.
Els infants juguen per aprendre com funciona el mn i les altres persones (infants,
pares o altres adults) que tamb formen part del seu mn.
Passem a comentar alguns dels jocs tpics dels infants a mesura que avancen en
edat. Els estudiarem agrupant-los per edats:
1) De 0 a 3 mesos. Als nadons els atreuen els objectes lluminosos i amb colors
vius, sobretot si contrasten amb el fons, i els que es mouen i sonen. Tamb la cara,
la mirada i la conversa dels adults. En aquest sentit, els jocs que ms els agraden
sn: fer pessigolles, massatges, carcies, expressions amb la cara i somriure, el
propi moviment que fa que aparegui i desaparegui la seva cara, canons de falda,
canons de bressol que els relaxen per anar a dormir.
Dels 0 als 3 mesos, el nad utilitza de manera reflexa el seu propi cos (mans
i peus) com a objecte de joc i tamb el de ladult.
2) De 3 a 6 mesos. Dels 3 als 6 mesos, linfant juga amb el seu cos, amb el de
ladult i amb objectes que pugui manipular. El seu cos (boca, mans, peus) i la mare
sn els seus materials de joc. El joc es basa en les seves capacitats per tocar, agafar,
posar-se objectes a la boca, somriure a les persones, i emetre sons i moviments
corporals en resposta als comentaris i carcies de la mare. Les situacions cara
a cara amb ladult (bany, menjar, canvi de bolquers) sn molt importants per a
linfant.
3) De 6 a 9 mesos. Durant els 18 primers mesos linfant es relaciona amb el mn

a travs dels sentits i actuant sobre ell. Noms existeix laqu i lara. Noms actua.
El seu primer joc s aconseguir repetir moviments involuntaris del seu cos (posar-
Linici del joc
se la m a la boca). El segent joc ser reproduir reaccions en els objectes de
fora (moure un sonall) fins a conservar aquest moviment. Desprs relacionar els
moviments dels diferents sentits.
De 6 a 9 mesos juga amb els seus peus, s capa de girar lateralment, reptar,
seguir la trajectria dun objecte i agafar-lo si est dintre del seu camp visual.
Plora davant dels desconeguts, mentre que les persones que li sn familiars li
proporcionen prou seguretat i tranquillitat per jugar i explorar. A mesura que
es podr aguantar assegut al terra ser capa dagafar dos objectes a la vegada i
fer-los xocar o passar-se un objecte duna m a laltra.
Dels 3 als 9 mesos, el joc de linfant consisteix a explorar el seu propi cos i
el de la mare.
4) De 9 a 12 mesos. De 9 a 12 mesos linfant comena a buscar objectes que

estan amagats. Quan un objecte li cau i desapareix del seu camp visual, ser capa
dintuir on ha pogut anar a parar.
Un dels seus entreteniments ser tirar objectes, fer-los rodar, observar la seva
trajectria, el soroll que fan. Comena a comprendre la relaci entre les parts
en jocs senzills dencaixos. A mesura que progressa la seva capacitat per
desplaar-se dret samplien les possibilitats dexploraci del seu entorn. Amb els
desplaaments sinicia un perode de perills, caldr proporcionar-li espais segurs
i rics en estmuls perqu guanyi confiana en les noves capacitats. Reconeix
els objectes, sap com funcionen i que tenen una existncia prpia, sobretot els
habituals del seu entorn, per buscar ladult per tal que li confirmi o no les seves
suposicions sobre quin s el lloc on es desa cada cosa (el xumet al llit, la tovallola
al bany...).
Dels 9 als 12 mesos, linfant juga a explorar lespai i els objectes, busca
agafar-los, els colpeja, els llena...
5) De 12 a 18 mesos. De 12 a 18 mesos continua progressant en el coneixement

del funcionament dels objectes (amb la cullera menja i dna de menjar, amb
el carret transporta terra, objectes...), per el seu principal inters se centrar
a comprendre les diferents parts de qu es componen les joguines: trencar per
explorar, desmuntar, desvestir les nines, ser el seu nou entreteniment. Tamb
ser important lexploraci amb el seu propi cos (amagar-se o posar-se dintre de...,
gronxar-se). Durant el primer any de

vida...
... el ms important s la
interacci que linfant estableix
Dels 12 als 18 mesos, linfant intenta utilitzar els objectes segons les seves amb ladult: els jocs de falda i
els de contacte sn molt
propietats i funcions ms evidents. apropiats; les joguines poden
ajudar i ser un element ms
daquesta interacci, per per
elles mateixes perden inters.
6) De 18 a 24 mesos. De 18 a 24 mesos combina dues o ms joguines en un tema
simple. Fa composicions amb els blocs de construcci per desprs destruir i tornar
a construir (cases, ponts...).
Reprodueix amb les seves joguines (la caseta, el cotxe, les nines...) el coneixement
que t de les activitats de la vida quotidiana (a casa, a lescola).
Dels 18 als 24 mesos, linfant combina dues o ms joguines en un tema

simple de joc.
7) De 2 a 4 anys. Al llarg dels dos primers anys de vida el joc s fonamentalment

individual i dexploraci. Si juga en companyia, normalment s amb ladult. Les
interaccions amb els iguals generalment acostumen a ser conflictives: baralles,
protestes, empentes per prendres joguines... Per entre els 2 i els 4 anys es
produiran canvis despecial rellevncia en els diferents tipus de jocs: Als 2-3 anys guanyen destresa amb
les mans i els dits.
Ara linters de linfant se centra en els jocs que impliquin saltar, crrer,
enfilar-se, gronxar-se, etc.
Respecte a la motricitat fina, guanyen precisi, la qual cosa es reflecteixen

els jocs denfilar, fer encaixos i construccions.
En els jocs dimitaci i reproducci descenes de la vida quotidiana tamb

es busca la mxima precisi i fidelitat al model. Tamb els agrada explorar
situacions noves, manipular materials diferents utilitzant la seva creativitat
(amb la terra fa un pasts, amb pedres, carreteres...).
En laspecte social, a partir dels 2 anys linfant comena realment a

interessar-se pel que fan els altres nens i nenes. El joc s encara individual.
Malgrat que juguin a un mateix joc un grup de dos o tres infants,no
sajusten les conductes dels uns amb les dels altres. Apareix la figura dels
observadors. s freqent que hi hagi algun infant observant com els altres
juguen. Al final dels 4 anys sinicia el joc en grup on hi ha acord de punts
de vista i intercanvi entre els jugadors. Primer entre dos, desprs entre tres
i progressivament es va ampliant el grup. Comena a aparixer la figura del
company o companya preferit, per normalment obeeix ms a les relacions
damistat dels respectius pares i mares que a les preferncies dels infants.
Dels 2 als 4 anys, linfant adquireix la capacitat de representaci que li

permetr sortir de laqu i lara.
8) De 4 a 6 anys. De 4 a 6 anys continua progressant en el domini dels materials

i de lentorn, per el canvi ms espectacular s en lmbit dels jocs socials.
Augmenta el nombre de membres del grup fins a vuit o deu, on cadasc ha

de jugar b el seu rol sota la supervisi de la resta de membres del grup.
El grup s encara poc estable.
Prefereixen jugar nens amb nens i nenes amb nenes, per tamb poden
arribar a jugar junts i fins i tot amb infants ms petits quan els conv, sobretot
per realitzar certs rols (es necessita un nen per fer de pare, una nena per fer
de mare i la filla ser una nena petita).
A partir de la progressiva evoluci i complexitat dels jocs socials sanir creant

una estructura grupal, apareixer el lder del grup, els que obeeixen, els que no
accepten les imposicions i formen un subgrup, etc.
Dels 4 als 6 anys, linfant busca la relaci amb els iguals. Els jocs socials
adquireixen cada cop ms importncia.
9) De 7 a 12 anys. De 7 a 12 anys van adquirint importncia els jocs de competici

en grup, la necessitat dorganitzar-se. Van diferenciant el que s joc del que sn
altres activitats serioses. Prefereixen jugar sols, sense la presncia de ladult.
1.4.2 Tipus de jocs segons lestadi evolutiu
El tipus de joc dun infant dun any no s el mateix que el dun de tres anys. Les
formes de joc evolucionen en la mesura que linfant va madurant.
Per explicar levoluci del joc infantil es presenta la proposta de Piaget i la de

Wallon.
Tipus de jocs segons Piaget
Segons Piaget, el joc dels infants est determinat pel nivell de desenvolupament
cognitiu, i adopta diferents modalitats en funci de lestadi de desenvolupament
de linfant. En cada estadi es donen diferents formes de joc, per sempre nhi ha
un que predomina i que Piaget considera caracterstic daquell estadi, com es pot
veure en la taula 1.2, on es destaca en un color ms fosc el tipus de joc caracterstic
daquell estadi, malgrat que puguin donar-se a la vegada els altres tipus de joc.
Aquesta classificaci inclou quatre tipus de joc: el joc funcional o dexercici, el
joc simblic, el joc de regles i el joc de construcci.
Taula 1.2. Classificaci del joc segons Piaget
Estadi senso-
(0-2 anys) Joc funcional Joc de
riomotor
construcci
Perode preo- (2-6 anys) Joc funcional Joc simblic Joc de

peracional construcci
Taula 1.2 (continuaci)
Estadi senso-
(0-2 anys) Joc funcional Joc de
riomotor
construcci
Perode (6-12 anys) Joc funcional Joc simblic Joc de regles Joc de
doperacions construcci
concretes)
Perode (ms de 12 Joc funcional Joc simblic Joc de regles Joc de

doperacions anys) construcci
formals
1) Joc funcional o joc dexercici. Aquesta forma de joc, prpia dinfants menors
de 2 anys, no constitueix plenament un joc, sin lactivitat que desenvolupen
espontniament en repetir algunes accions que han realitzat inicialment per
casualitat. Sanomena joc funcional perqu s una manifestaci de funcions amb
un valor biolgic i psicomotor. Acompanyen el control que progressivament va
adquirint del seu cos (agafar, llepar, colpejar...), sn jocs o activitats que permeten
que linfant exerciti les seves noves possibilitats sensorials i motrius.
El que s realment important en aquest tipus de joc sn les accions sobre els
objectes. El fet dagafar coses, de llepar-les, de colpejar-les, de balbucejar, etc.,
permet a linfant exercitar noves possibilitats, partint de moviments espontanis
que posteriorment repeteix, buscant sensacions de vegades sensorials i de vegades
motrius.
Per a Piaget, linfant repeteix aquestes accions, al principi, sense cap intenci, amb
la finalitat dadaptaci. Quan linfant casualment fa moure un mbil que t al seu
bressol, o provoca un so determinat, tendeix a repetir-lo i a adaptar-shi. s a dir,
repeteix la mateixa acci pel plaer que li produeix i aix li permet consolidar-la,
perfeccionar-la.
El joc funcional sinicia en lestadi sensoriomotor i es conservar, en part, durant

els anys segents. En aquest estadi li agraden els jocs de balanceig, dagafar i
amollar objectes, daparixer i desaparixer davant ladult, tamb es descobreix al
mirall.
Els jocs funcionals afavoreixen en linfant el desenvolupament dels sentits,

del moviment i el coneixement de lentorn. Linfant primer es centra en
el coneixement del seu propi cos i les seves possibilitats de moviment;
parallelament descobreix el cos dels altres. Desprs se centra en el
coneixement del objectes i de lespai.
2) Joc simblic. El joc simblic est considerat com lautntic joc. s el joc
propi dels infants a partir dels 2 anys, moment en qu apareix la capacitat de Fer com si...
representaci que li permetr sortir de laqu i lara. Jugar a fer com si... permetr a
linfant conixer i integrar-se en
el seu entorn social. Tamb jugar
En el joc simblic o de ficci, linfant, representa accions reals o imaginries: es amb les seves preocupacions,
expressar-les i buscar solucions.
transforma en un personatge, fa com si... Pot utilitzar joguines (nines, cotxes, etc.)
o qualsevol objecte, utilitzant-lo com si fos... transforma els objectes representant-
ne daltres que no estan presents.
El que s important daquest tipus de joc s el que els objectes i les accions
representen. Linfant pot desenvolupar accions sense necessitat de tenir material
al seu abast, noms ha de reproduir el gest. En aquest primer moment, el joc
simblic estar relacionat amb el medi familiar i social immediat, sn els jocs de
En el joc simblic pares i mares, metges i infermeres, venedors i compradors...
lescombra es transforma en
cavall, la capsa de sabates
s un bressol... Fins i tot el
mateix infant passa a ser un
Lobjecte normalment sol tenir una similitud perceptiva amb lobjecte representat.
altre. Com menys estructurada, menys sofisticada sigui la joguina, ms possibilitats de
joc oferir.
Segons Piaget, en el joc simblic linfant assimila la realitat adaptant-la a les

prpies necessitats. Per a Freud i els psicoanalistes, aquest tipus de joc permetr
a linfant reviure i representar situacions conflictives de la seva vida o fantasies
inconscients. Acostuma a basar-se en situacions que a linfant li suposen certa
dificultat. Aix, s possible que jugui amb la nina fent que sho mengi tot o castigar-
la per haver fet alguna cosa malament; intentant elaborar la problemtica personal,
Linfant pot donar de menjar per tamb, el que linfant voldria que li passs realment.
a la nina o menjar ell mateix
sense tenir ni menjar ni
estris, noms fent el gest... Evolutivament, al principi s un joc en parallel (no socialitzat), al final de letapa
juga amb altres infants. De mica en mica va descobrint els altres:
Jocs en parallel: predomina legocentrisme.
Jocs de ficci: es van establint regles.
Estableixen a qu jugaran: juguem a...?
Reparteixen papers: jo ser... tu sers...
El final del joc: ja no jugo ms a..., ara juguem a...
Aquests acords sn necessaris per evitar conflictes. Cal que hi hagi certa
coincidncia entre les experincies que tenen els diferents infants i la percepci
que tenen del que representaran.
En el joc simblic linfant imita i
representa la realitat modificant-la
segons les seves necessitats.
Tamb s tpic daquesta edat lamic imaginari, un personatge amb qui el nen
o nena juga com si hi fos de veritat. No ens ha de preocupar, desapareixer
gradualment.
En el joc simblic linfant pot representar:
Conductes que fa habitualment mitjanant gestos exagerats: fer com si

begus en un got.
Conductes que veu en els altres: fa com si llegs un llibre.
Projecta la seva conducta sobre un altre: nines.
Doble conversa: fa com si la nina parls i es contesta a si mateix.

Juntament amb el joc
simblic es troba el
llenguatge i el dibuix, que Imita una altra persona identificant-shi.
marcaran linici de la
capacitat de representaci.
Juga amb altres infants representant rols.
El joc simblic marca linici de la capacitat de representaci, correspon a

ledat de 2 a 7 anys. Ara linfant pot representar accions reals o imaginries,
imitar les accions dels adults, transformar-se en personatge. s el joc de fer
com si....
3) Joc de regles. Aquest tipus de joc sinicia durant la segona meitat de letapa
de leducaci infantil i es desenvolupa plenament a partir dels 6-7 anys.
Com a principal caracterstica destaca que linfant ha daprendre a jugar, s a dir,

ha de seguir unes determinades accions i alhora nha devitar daltres que estan
prohibides. Shan de seguir les regles del joc.
Mentre que en el joc simblic linfant t totes les possibilitats de reviure i inventar,
en el joc de regles el que ha de fer cada jugador est prefixat.
Els infants sinicien en els jocs de regles de manera progressiva, comenant amb
regles molt senzilles que de mica en mica saniran fent ms complexes.
Al principi, els infants consideren les regles de joc, no com un acord entre
jugadors, sin com una veritat absoluta, arriben a pensar que noms es pot jugar de
la manera en qu ells ho fan. Progressivament i amb lexperincia de joc, aniran
comprovant, inicialment amb una gran sorpresa, que es pot jugar al mateix joc
per canviant les regles segons les variables de temps, espai, obstacles, etc. (en
una altra escola juguen al mateix joc amb regles diferents).
La conscincia que linfant t de les regles del joc va evolucionant:
Inicialment, la regla no s coercitiva, pot no respectar-se, ja que linfant

encara no juga duna manera prpiament social.
Ms endavant, la regla s sagrada i inamovible, ve de ladult i sempre ha

estat aquesta.
Quan linfant ja ha assolit una certa maduresa, la regla sorgeix de lacord

entre els jugadors, pot modificar-se si tots els jugadors es posen dacord.
En molts jocs de regles, els jugadors sn lelement fonamental del joc i es necessita
noms lespai adequat (cavall fort, fet i amagar...); sn jocs on lelement motor,
supeditat a les normes, s fonamental; mentre que en els jocs de taula, el material
(cartes, tauler, domin...) tindr un valor fonamental, amb les regles prpies de
cadascun. En aquest cas, laspecte motor tindr poca rellevncia.
4) Joc de construcci. Entenem per jocs de construcci aquells en qu, a partir

de diferents peces, es tracta de relacionar-les, encaixar-les, apilar-les, enfilar-les,
aconseguint una nova composici. Els infants els practiquen des de les primeres
edats, per amb diferents graus de complexitat i intencionalitat.
Mitjanant els jocs de
Inicialment, els jocs de construcci estan supeditats als jocs motors: posar i treure construcci...
objectes, encaixar peces, fer i desfer torres... Ms tard, podran enriquir el joc ...els infants sintroduiran en el
mn de les matemtiques. En la
simblic o donar-hi suport amb determinades construccions com ara castells, seva activitat classificaran peces,
seriaran, igualaran alades... Tot
granges, garatges, casetes, etc. pel seu propi inters.
Per als ms grans es tracta de supeditar la construcci a un model extern, fins i tot
que funcioni. Sn els jocs en qu amb diferents peces es poden arribar a construir
objectes dacord amb un model donat o real.
Els jocs de construcci faciliten la transici del joc al mn del treball.
Moltes persones en ledat adulta mantenen lactivitat caracterstica dels jocs de

construcci com a hobby (construcci o reproducci de vaixells, cotxes, edificis,
etc.).
Tipus de jocs segons H. Wallon
Henri Wallon (Pars, 1879-1963), psicleg i pedagog francs, considera que el

desenvolupament de linfant est influt per la maduraci biolgica i pel medi
social; desenvolupament que no s continu, sin que est sembrat de crisis que
provoquen una reorganitzaci contnua. Va descriure el desenvolupament mental
de linfant com una successi destadis. Va aprofundir en lanlisi dels aspectes
cognitius, biolgics, afectius i socials del desenvolupament infantil.
Wallon classifica els jocs, en funci dels estadis evolutius, en funcionals,de ficci,
dadquisici i de fabricaci.
Jocs funcionals: sn els que realitzen els infants molt petits, quan encara no
tenen control sobre les seves reaccions. Sn ms aviat exercicis biolgics i
psicolgics. La majoria de les vegades consisteixen a posar i treure, omplir
i buidar, etc.
Jocs de ficci: apareixen cap als 2 anys. Poden ser simblics o dimitaci i
es pot confondre la realitat amb la ficci, ja que shi representen situacions
i rols de la realitat.
Jocs dadquisici: linfant reprodueix les paraules i els gestos que rep.
Gaudeix escoltant i mirant contes, s ms receptor que actor.
Jocs de fabricaci: apareixen cap als 4 anys, van lligats als de ficci.
Exerciten les habilitats manuals i creatives.
1.5 Joc i desenvolupament
El joc t una gran importncia en el desenvolupament global i harmnic de linfant.

Ofereix moltes ocasions daprenentatge, perqu posa en marxa noves habilitats i
desenvolupa les que ja estan apreses. Per mitj del joc, linfant explora el seu
entorn i els ssers i objectes que lenvolten; aprn a coordinar les seves accions
amb les dels altres, aprn a planificar i a valorar els mitjans per aconseguir all
que vol.
El joc contribueix al desenvolupament integral de linfant.

El joc com a instrument
daprenentatge
Lactivitat ldica s un dels principals i ms efectius motors de desenvolupament.
El joc s un instrument
El joc possibilita a linfant espais per assajar, provar, explorar, experimentar i, daprenentatge per a linfant. Per
exemple, si jugant observa que la
evidentment, interactuar amb els objectes i les persones del seu entorn i que a la pilota bota en un terreny dur i
que es queda parada en un
vegada contribueixen a satisfer les seves necessitats de coneixement i dacci. terreny fangs, est aprenent
quins sn els llocs ms adequats
per fer-la botar.
El desenvolupament condiciona el joc en la mesura que les capacitats que es tenen
en un moment donat determinen el tipus de joc en relaci amb ledat. Daltra
banda, el joc actua com a motor essencial del desenvolupament destacant-ne el
valor formatiu i la convenincia de respectar-lo i potenciar-lo.
Podem considerar el joc una activitat globalitzadora en el sentit que normalment

incideix en diferents aspectes del desenvolupament (psicomotor, cognitiu, afectiu,
etc.). Quan un nen imita ladult picant de mans mentre canta, fa molt ms que aix,
ja que tamb est coordinant el moviment de les mans amb la percepci auditiva
i, a ms, estableix una relaci afectiva i social.
El desenvolupament condiciona el joc, per el joc tamb facilita el

desenvolupament i leducaci.
1.5.1 Contribuci del joc al desenvolupament sensoriomotor
Els jocs de moviment, amb el cos i amb els objectes, afavoreixen el desenvo-
lupament psicomotor en la mesura que complementen la maduraci nerviosa i
estimulen la coordinaci de les diferents parts del cos.
La possibilitat de moures unida a la seva curiositat innata permetr a linfant:
Explorar el seu entorn i ampliar les seves possibilitats sensorials (descobrir

sensacions noves) i motrius (coordinar els seus moviments).
Estructurar la representaci mental del seu esquema corporal.
Descobrir-se com a subjecte actor de les modificacions que provoca en els

objectes del seu entorn.
Guanyar confiana en ell mateix per continuar descobrint el mn exterior.
Els objectes que poden rodar, com ara la pilota, conviden linfant a moures per
anar a agafar-los, primer en posici bocaterrosa i desprs sobre les extremitats.
En aquest sentit, s important que lambient sigui estimulant per a linfant (anar
canviant les joguines: ara una, desar-la i presentar-nhi una altra). Tamb s bo
proposar-li experincies motrius noves que lincitin a progressar.
Els jocs de moviment contribueixen al desenvolupament de la motricitat bsica

(llanar i recollir una pilota, jugar a bitlles, etc.) i la motricitat fina es desenvolupa
exercitant la sincronitzaci de moviments i la coordinaci visomotriu (jocs den-
caixos, enfilar boles). Amb el joc tamb es desenvolupen moltes altres capacitats:
La coordinaci dinmica general (crrer a amagar-se, saltar a corda).
Equilibri (anar amb patins, anar a peu coix).

Els jocs dencaixos desenvolupen la
Precisi de moviments (bales, petanca).

motricitat fina.
Fora muscular (picar amb un martell).
Control motor o resistncia (joc de les esttues).
Els jocs motors tamb permeten a linfant prendre conscincia del seu esquema
corporal. Linfant, ben aviat, es va iniciant en el coneixement dell mateix com
un tot. Quan juga amb les seves mans, quan amaga el cap, quan es descobreix
al mirall, sadona que tots aquests elements formen un tot: el seu cos. Els jocs o
joguines que consisteixen a anomenar o assenyalar parts del cos, o els encaixos
amb la figura humana tenen un paper important en la construcci de lesquema
corporal.
Limitar lesquema corporal a un coneixement anatmic seria erroni, ja que el jo de

linfant es va formant parallelament a travs de les relacions que va establint amb
les joguines. Aquestes passen a actuar com a mitjanceres i li permeten provar
certes situacions de la vida real per a la seva mida, sense perills, controlant la
situaci. Aix, pot tornar a reviure moments importants, que no ha comprs o que
Lesquema corporal fa
referncia al cos viscut i
lhan impressionat. Per, a ms a ms, el joc li permet projectar-se en un jo futur
sentit fruit de les diferents
relacions amb lentorn.
que li agradaria ser (joc de rol).
El joc sensoriomotor tamb afavoreix el desenvolupament de les capacitats sen-

sorials:
Percepci visual (jocs de buscar diferncies en imatges quasi iguals),

direcci i orientaci en lespai.
Percepci auditiva (jocs amb sons danimals), sentit del ritme (ballar),
sentit del temps (ordenar vinyetes).
Percepci tctil (la gallina cega).
Percepci olfactiva (joc de les olors).
Percepci gustativa (endevinar qu s: sal, sucre...).
Els jocs sensoriomotors afavoreixen el desenvolupament dels diferents

sentits, de la motricitat bsica i fina, i tamb de lesquema corporal.
1.5.2 Contribuci del joc al desenvolupament cognitiu
El joc s el principal cam que introdueix linfant en el mn de les idees, de

labstracci. Jugar per desenvolupar les
estructures mentals
Linfant, amb el sol fet de mirar o escoltar, no aprn, necessita experimentar, tocar. Linfant, en els jocs de
construcci, al principi, agafa les
Amb lacci sobre els objectes, tant si sn joguines com si no, coneix les seves peces, se les posa a la boca, les
examina, les colpeja. Cap a un
qualitats (forma, textura...) i tamb les seves prpies capacitats de captar les coses. any aprn a desmuntar-los;
desprs descobreix que les peces
El joc li permet exercitar la seva intelligncia, primer grcies al descobriment de es poden ajuntar de diferents
maneres. Cap als tres anys ser
les formes, de la seva representaci i utilitzaci, i desprs grcies a la investigaci capa dimaginar que ajuntant
aquestes peces pot formar una
i la imaginaci. casa, un cotxe, etc. Sadona que
pot crear una cosa amb sentit a
partir de coses sense sentit; a
El joc s font daprenentatge en el sentit que permet a linfant: partir dara noms li caldr
perfeccionar aquesta capacitat a
travs de lexercici.
Adquirir noves experincies.
Tenir loportunitat de cometre errors i encerts.
Solucionar problemes.
Descobrir-se a un mateix.
Manipular, experimentar, explorar i conixer el mn exterior.
Superar legocentrisme, ja que en el joc es fomenten situacions que li

permeten posar-se en el lloc de laltre jugador, anticipar-ne el comportament
i coordinar el seu punt de vista i les seves accions amb les del altres
companys.
Desenvolupar la imaginaci i la creativitat.
Discriminar entre fantasia i realitat.
Construir la realitat i diferenciar entre el jo i el no-jo.
Desenvolupar el llenguatge.
En la mesura que el joc s expressi i comunicaci; la creaci de personatges i la

relaci entre ells sestableix a travs del coneixement i el domini del llenguatge.
Lexpressi sestimula en el joc simblic i tamb a travs de jocs de titelles i la
comunicaci safavoreix en tots aquells jocs que realitzi en companyia daltres
infants o de ladult.
Elaborar lansietat
Segons M. Klein, el joc s la
El joc s el mitj a travs del qual linfant elabora i desenvolupa les seves forma que t el jo infantil
delaborar lansietat procedent
estructures mentals. de la realitat dolorosa per a ell i
de les seves prpies pors.
1.5.3 Contribuci del joc al desenvolupament afectiu
Jugar s una necessitat per a linfant, el joc contribueix al seu equilibri psquic en
la mesura que li permet canalitzar les seves emocions, i aix reduir-les i poder-les
controlar. Lajuda a apropar-se i poder establir vincles afectius amb els altres; a
demostrar el seu poder i autonomia, la qual cosa li permetr superar conflictes
afectius.
El joc s una font de plaer per a linfant: per a ell, ladult est investit
amb tot el poder, per en el joc pot invertir els poders, pot invertir els rols
de la vida real, la qual cosa, depenent de la situaci li permet experimentar
diferents tipus de plaer:
Plaer sensoriomotor.
Plaer de ser causa i provocar uns efectes.
Plaer de crear i destruir.
Plaer de fer all que est prohibit.
El joc li permet elaborar lansietat interna i externa: linfant expressa

els seus sentiments, conflictes, pors, desitjos, fantasies, sense que hi hagi
sentiment de culpa i alliberant la tensi, a travs de la representaci
simblica.
Elabora experincies traumtiques (havent estat castigat juga a castigar;

davant langoixa que li suposa haver estat separat de la mare juga a aparixer
i desaparixer).
Expressa i satisf impulsos agressius (jocs de construir i destruir, imitar

animals salvatges). s important que linfant pugui expressar tots aquests
sentiments, ja que quan surten a la superfcie, ladult pot ajudar-lo a
elaborar-los de manera positiva.
Expressa i satisf impulsos sexuals: moltes de les seves fantasies giren al

voltant del que passa quan els pares tanquen la porta de la seva habitaci i
respecte a les diferncies sexuals. Ho simbolitzen a travs de jocs com el
de la menjadeta, fer veure que menja o que dna de menjar (experincies
orals), jocs daigua i terra (experincies anals, on laigua simbolitza el pip
i la terra la caca), jocs de posar i treure, de metges, de parelles (experincies
genitals).
El joc li permet aprendre a controlar les seves pors i a resoldre con-

flictes: en jugar, linfant, desplaa a lexterior les seves pors i les domina
mitjanant lacci (jugar a bruixes, jugar a espantar laltre, els jocs a les
fosques).
El joc contribueix al procs didentificaci amb ladult (jocs de drama-

titzaci de rols) i didentificaci psicosexual (dna informaci anatmica i
satisf la necessitat de tocar, de mostrar-se, i de veure i ser vist).
El joc contribueix a lequilibri psquic de linfant i al desenvolupament de la

seva personalitat.
1.5.4 Contribuci del joc al desenvolupament social
El desenvolupament social fa referncia al procs a travs del qual linfant assoleix

els valors, normes, costums, rols, coneixements i conductes que la societat
transmet i exigeix complir a cadascun dels seus membres.
El desenvolupament social implica, duna banda, conixer els valors i les normes
de comportament del grup social al qual es pertany i, daltra banda, comportar-se
dacord amb aquestes normes i valors. Per tant, cal diferenciar comportament de
coneixement, ja que no sempre hi ha una coherncia entre tots dos.
El desenvolupament afectiu s la base del desenvolupament social, ja que les

primeres separacions de la mare (o de la persona amb la qual hagi establert aquest
vincle afectiu), aix com les primeres experincies amb els iguals fonamentaran
les futures relacions socials. Des daquest punt de vista, el joc t un paper molt
important en el procs de socialitzaci de linfant, ja que lajuda a incorporar-se a
la societat a la qual pertany:
A travs del joc descobrir la vida social dels adults i les regles per
les quals es regeixen aquestes relacions: en el joc, cada rol consisteix
a complir les obligacions i exercir els drets que imposa.
El joc li permet identificar-se amb el model adult: imitar el mn de

ladult lajuda a comprendrel.
El joc fomenta la interacci i la cooperaci amb els seus iguals: linfant

passa del joc egocntric i solitari dels tres anys a la collaboraci amb els
altres prpia dels sis anys.
El joc s relaci i tamb comunicaci: el joc crea lescenari de relaci a

travs del qual sorgir la necessitat i lhbit de comunicaci.
El joc promou la superaci de legocentrisme: compartint amb els altres,

respectant el torn de joc anir comprenent el punt de vista dels altres.
El joc s tamb lmbit que permet el desenvolupament moral, ja que

suposa lassimilaci de normes de conducta: quan linfant representa un
rol, hi ha un model de conducta implcit al darrere, amb el qual linfant
compara i verifica la seva conducta.
El joc fomenta el desenvolupament de la conscincia personal i de la

sociabilitat: Amb el joc es crea un context relacional molt ampli que
afavoreix el coneixement dun mateix i dels altres. A ms, li permetr
establir vincles, que sinici el sentiment de pertnyer a un grup i que vagin
sorgint les primeres amistats.
El joc, com a instrument de socialitzaci, va evolucionant:
Fins als 2 anys, el seu inters pels altres infants s escs; quan es dna,
normalment consisteix a agafar la joguina de laltre. Els primers jocs els fa
amb ladult, ja que aquest s capa dadaptar-se a lactivitat del nen o nena
(jocs de falda). Els primers contactes socials es produeixen amb lintercanvi
de somriures i gestos. El desig de contacte social, al principi, es tradueix
amb jocs turbulents de contacte fsic que li permetran anar regulant la seva
fora fsica.
Als 3 anys, el joc s egocntric, consisteix bsicament a investigar els

objectes un infant al costat de laltre.
Als 4-5 anys, comena a tenir un company o companya preferit de joc. El

Als tres anys, el joc s egocntric.
joc es va fent associatiu.
A partir dels 5 anys, el joc simblic es va fent ms collectiu, es representen

rols socials i es corregeixen els uns als altres. Linfant busca els altres per
jugar.
Als 6-7 anys, els rols socials estan clarament definits. Sorgeixen els jocs
collectius i organitzats, el seguiment dunes regles a travs de les quals
anir prenent conscincia dels drets dels altres. Apareix el company de joc.
El joc ajuda linfant a aconseguir un desenvolupament integral ja que li

permet adaptar les seves conductes per a una total integraci social, establir
relacions adequades amb els objectes i amb les persones que lenvolten.
s principalment a travs del joc que linfant es desenvolupa, aprn i es fa
persona, en el sentit ms ampli de la paraula.
2. La joguina
Parlar de joc comporta inevitablement parlar de joguines. Tots els nens i nenes
El que s fonamental no s
tenen dret a jugar i a tenir temps, amics i llocs on poder divertir-se i tamb tenen la joguina en si mateixa,
sin el valor que linfant li
dret a tenir joguines. La relaci que estableix linfant amb les seves joguines ens dna.
ha de fer reflexionar com a educadors sobre els valors que transmetem als infants
quan els oferim joguines i sobre els missatges que linfant ens transmet per mitj
daquestes. En la nostra societat, la joguina sha convertit en un b de consum,
per com podem saber si una joguina s adequada per a un determinat infant?
Segur que tots recordeu algunes de les vostres joguines. La joguina s un mitj
molt important per fer feli als infants, per noms s un mitj!
2.1 El paper de la joguina en el joc infantil
Els infants sn capaos dinventar-se jocs utilitzant objectes ben diversos ds

quotidi (una capsa com a cami). Es podria dir que cada objecte pot esdevenir
una joguina per a linfant. Per aix, la primera qualitat exigida a una joguina s
que permeti el joc.
Contrriament a aquesta primera exigncia, avui dia moltes joguines inciten a la

passivitat, linfant esdev espectador i no pas actor en el joc. Daltra banda, la
joguina actualment sha convertit en un producte comercial de primera lnia. Per
lexperincia mostra que moltes daquestes joguines sn rpidament relegades
pels infants, ja que tenen ben poca utilitat.
La forma ms estesa s considerar les joguines com a creacions artesanes o

industrials, especialment dissenyades i produdes pels adults per estimular i
acompanyar el joc infantil.
El diccionari de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola diu que la joguina

s un objecte atractiu amb el qual sentretenen els infants. Aquesta definici no
t en compte que la noci de joc s inherent a la de la humanitat. El joc i la
joguina, amb ledat, es transformen en hobby, oci, malgrat lessncia, la necessitat
de proporcionar plaer ldic, perdura.
La legislaci defineix la joguina com tots aquells productes concebuts i adreats

al joc dels infants de 0 a 14 anys.
Per si, com hem dit abans, una caracterstica fonamental de tota joguina ha de
ser que permeti el joc, millor que la considerem en un sentit ms ampli. Per tant,
definirem joguina com qualsevol objecte que linfant utilitza per jugar, sigui quin
sigui el seu origen.
La conceptualitzaci de joguina des daquesta perspectiva remarca ls que

linfant li dna. La taula 2.1 mostra els diferents tipus dobjectes i materials per
jugar.
Taula 2.1. Joguines i objectes per jugar
Joguines i objectes per jugar Definici
Joguines comercialitzades Les joguines construdes de manera artesana o

industrial amb la finalitat que els infants hi juguin.
Objectes de la vida quotidiana Objectes elaborats per a un altre s per amb els
quals els infants juguen: vestits, ampolles, pintes,
escombra...
Objectes de la natura Sorra, terra, aigua, pedres, fulles...
Materials no estructurats Objectes seleccionats com a material ldic, que

permeten moltes possibilitats de joc: retalls de roba,
cordes, material de rebuig...
Creacions dels infants Tot all construt pels mateixos infants: des duna
capsa de cartr que fa de llit per a la nina, fins a
llaunes que fan de vaixells, disfresses, invents...
Aix, en la imaginaci de linfant tot es pot convertir de sobte en una joguina.

De fet, la seva primera joguina s el seu propi cos. Es poden distingir una srie
dobjectes que, independentment de la funci per a la qual van ser elaborats, als
ulls de linfant perden la seva identitat i es transformen en instruments de joc, s
a dir, en joguines.
Amb aquesta facilitat, linfant s capa de trobar en ell mateix i en el seu entorn les
joguines que necessita en el moment en qu est jugant i que duren el temps que
dura el joc. En aquest sentit, una joguina s tot objecte que linfant transforma per
poder desenvolupar el seu jo. A ms a ms, les peculiaritats dun objecte poden
induir a un determinat tipus de joc. En el cas de linfant que xuta una ampolla
buida, la joguina adquireix una dimensi temporal (dura el que dura el joc) i una
dimensi imaginria (lobjecte transformat).
El que no sha de perdre mai de vista s que el joc s ms important que la

joguina.
Els objectes sn
instruments de joc
LAndreu va pel carrer i veu a Daltra banda, en lmbit educatiu, es parla de joguina didctica, joguina educati-
terra una ampolla buida, li dna
un cop de peu i tot seguit va, material estructurat i material no estructurat. Cal clarificar cadascun daquests
comena a crrer a mesura que
la va xutant. Lampolla sha
conceptes:
convertit en una pilota i lAndreu
en un futbolista.
Joguina didctica: material que utilitzen els educadors per facilitar als
infants laprenentatge de determinats continguts (rellotge didctic, capsa de
lletres, bac, etc.).
Joguina educativa: aquella que afavoreix el desenvolupament i perfeccio-

nament de les diferents capacitats dels infants (encaixos, escacs, dmino).
Material estructurat: joguines creades per a un determinat s (trencaclos-

ques).
Material no estructurat: joguines on no hi ha establerta una determinada

forma ds, sin que depn de linfant i de la seva capacitat creativa (un
cotxet).
Fa uns anys que shan posat de moda les joguines didctiques, que intenten
conjugar els conceptes de treball/utilitat i joc.
Si, com se sap, el joc contribueix al desenvolupament integral de linfant, ja

que influeix en les diferents dimensions de la personalitat (intellectual, creativa,
psicomotriu, social i emocional o afectiva), totes les joguines sn educatives,
perqu les diverses aportacions contribueixen al desenvolupament infantil. A
ms a ms, les joguines tenen un potencial didctic, ja que nhi ha que permeten
afermar o exercitar aprenentatges motrius, relacionats amb el currculum escolar.
Intrnsecament, una joguina no s ni educativa ni didctica, una joguina s una

joguina. Tanmateix, segons com sutilitzi i segons lorientaci que les persones
adultes puguin donar a ls daquesta joguina, es pot considerar que s educativa
o didctica.
Com a educadors infantils haureu de procurar que a la classe hi hagi una

varietat de joguines amb les quals els infants puguin jugar lliurement.
2.1.1 Funcions de la joguina
El joc s lactivitat per la qual linfant mostra ms inters i hi dedica ms temps ja

que a travs del joc aprn a viure i assaja la forma dactuar en el mn. En aquest
sentit, la joguina s el recurs, linstrument que ni que sigui de forma inconscient,
linfant utilitza per jugar.
Si com ja sha dit, limportant s el joc, una bona joguina ser aquella que estimuli
la imaginaci per desencadenar el joc i enriquir lescenari del joc, afavorint la
interacci, assegurant la comunicaci i perfeccionant lactivitat ldica. Daltra
banda no hem doblidar que la joguina creix amb linfant i que cada infant t les
seves preferncies.
La joguina no s imprescindible per jugar, noms s un recurs capa

denriquir i estimular el joc.
2.1.2 La joguina en el procs evolutiu de linfant La joguina

La joguina convida linfant a
afinar la coordinaci ull-m i el
Les joguines acompanyen i contribueixen el desenvolupament dels infants, per domini de la prensi, i aix
guanya precisi en els seus
tant, aquestes han danar canviant a mesura que linfant creix i canvien les seves moviments.
necessitats, interessos i capacitats.
De manera orientativa, en cada apartat hi ha exemples de joguines que afavoreixen

el desenvolupament daquell aspecte concret, ja que la majoria de les joguines
poden ser polivalents, encara que nhi ha que desenvolupen ms un aspecte que
un altre. El que s important s que a lhora descollir-les es tinguin en compte
A la secci annexos del els diferents mbits, per tal dafavorir la formaci integral dels infants.
web trobareu exemples de
joguines adequades a les
diferents edats. Aix podem parlar de les joguines segents:
Joguines que desenvolupen la motricitat.
Joguines que desenvolupen lafectivitat.
Joguines que desenvolupen les capacitats cognitives.
Joguines que desenvolupen la sociabilitat.
Joguines que desenvolupen la motricitat
Hi ha joguines que desenvolupen ms la motricitat bsica, com ara els arrosse-

gadors, els patins, les cordes, les pilotes, els estels, els cotxes amb pedals, els
tricicles, les bicicletes, els monopatins, les baldufes, els globus,les raquetes, els
carretons, etc.
Altres joguines afavoreixen el desenvolupament de la motricitat fina: els encaixos,

els jocs damuntegar i acoblar, les bales, les bitlles, els blocs lgics, les pintures,
les joguines musicals de percussi, corda i vent (que, a ms a ms, contribueixen
al desenvolupament de la sensibilitat i lexpressi).
Aquestes joguines indueixen a jocs que possibiliten lexercitaci de determinades

habilitats emergents en relaci amb el propi cos, com ara guanyar destresa o
millorar la coordinaci i lequilibri.
Una pilota incita linfant a moures per anar-hi al darrere. En proposar-li

experincies motrius noves, la joguina incita linfant a progressar.
Joguines que desenvolupen les capacitats cognitives

La joguina desperta la
curiositat de linfant
En descobrir les propietats de les El desenvolupament de la intelligncia est estretament unit al desenvolupament
joguines, el que linfant
descobreix, a poc a poc, sn les sensorial i motor. En muntar i desmuntar una joguina, vestir i desvestir una nina,
seves prpies capacitats de
captar les coses. linfant aprn a analitzar els objectes, i aquest constitueix un pas cap a les activitats
mentals danlisi i de sntesi, de raonament. Tamb aprn a distingir els colors,
les formes, les textures, les mides, etc. Per aquesta ra, moltes de les joguines
apuntades en els apartats anteriors tamb es poden incloure aqu.
Daltra banda, lestimulaci de la intelligncia es realitza mitjanant jocs de

reflexi, dobservaci, de relaci dassociaci, danlisi i de sntesi. Entre els
jocs que afavoreixen aspectes intellectuals, hi ha els de preguntes i respostes, els
dassociaci i relaci de lletres i dimatges, els encaixos, els jocs de construcci,
els llibres de contes o dimatges, les cartes, els escacs, els jocs destratgia i tots
els jocs de taula.
La joguina tamb permet la invenci i la imaginaci, sobretot quan es tracta de jocs

que ofereixen moltes possibilitats diniciativa: jocs de construcci, de pintura, etc.
En aquest sentit, hi ha materials que desenvolupen la creativitat, afavorint la

lliure expressi dels infants. Amb aquests materials, els infants creen quelcom
nou grcies a la seva fantasia. El fang, la fusta, la roba, el paper, les pintures,
etc. li permeten tallar, pintar, inventar, descobrir formes i models nous. Tamb
desenvolupen la creativitat les disfresses, els titelles, les mscares i carotes, les
joguines per enganxar i els instruments musicals, entre daltres.
Joguines que desenvolupen lafectivitat

Lafectivitat s el motor i la
fora de la intelligncia.
En el terreny de lafectivitat de linfant, la joguina ocupa un paper molt important.
Els infants tenen la necessitat de basar-se en les coses reals, de reviure situacions,
didentificar personatges per poder afermar-se, projectar-se, situar-se afectivament
en el mn dels adults i poder-lo entendre. La joguina per fer front a
situacions afectives
En els primers anys, les joguines que afavoreixen lafectivitat els permeten imitar La Maria, en sortir de lescola,
situa les seves nines en filera
les situacions de la vida adulta. En aquest grup trobarem les nines, els ninots davant seu i comena a parlar-hi
i a castigar-les. Aquest joc li
articulats o sense articular, els animals de peluix, les disfresses, els cotxes, les permet reviure sense perill
lescena que en el seu moment
botigues, les casetes, etc. Amb aquests objectes, linfant estableix relacions no ha ents, que lha
impressionada, o assajar uns
afectives i, de vegades, hi projecta la seva angoixa i resol situacions conflictives. personatges o situacions que li
agradaria viure, i aix, grcies al
joc, projectar-se en un jo futur
En els primers mesos de vida, linfant no veu la diferncia entre el jo i el no-
jo. Aviat descobreix que certs moments, com per exemple, quan la seva mare
lalimenta, li proporcionen un gran plaer, per aquests moments no duren gaire.
Uns quants mesos ms tard, substitueix la mare, que no para dabsentar-se, per
un objecte, amb el qual crea una relaci simbitica. D. W. Winnicott lanomena
objecte transicional.
Una joguina es pot convertir, temporalment, en un objecte transicional, que permet

a linfant substituir la mare que se separa dell o que no s capa de satisfer la seva
demanda immediata datenci. Buscant refugi en les seves joguines, abraar la
nina, el peluix, un coix o la suavitat duna tela (el seu mocador), amb els quals
mirar de suprimir langoixa. Aix doncs, la joguina permet a linfant enfrontar-se La joguina pot actuar com a objecte
transicional
a una variada gamma de situacions afectives.
La joguina esdev un pont per comprendre i conquerir el complex mn social

adult.
Joguines que desenvolupen la sociabilitat
La sociabilitat es desenvolupa mitjanant els jocs que posen linfant en contacte

amb els altres i lensinistren per a la vida en com: les nocions de propietat,
de relaci, de respecte i tots els vincles que mantenen la vida en grup, linfant
els descobreix a travs del joc (el concepte de propietat, lexperincia de regalar,
de prestar les seves coses). La relaci es transforma rpidament en competici;
malgrat que molts jocs impliquin cooperaci, la idea de guanyar i de ser el millor
guia els jugadors.
Als infants els agrada imitar les accions de les persones que hi ha al voltant seu,
amb la qual cosa sen facilita la integraci social. En aquest cas, cal vigilar
les limitacions que suposen certs models socials vigents que responen a rols i
estereotips molt discutibles, com s el fet destablir rols o activitats diferenciades
per a nens i nenes. En les joguines aix es podria traduir equivocadament a
oferir nines, cuinetes i firetes o disfresses de princesa o dinfermera a les nenes,
i camions, ninots articulats daventurers, soldats o astronautes i disfresses de
pistolers als nens.
Dins aquest grup, situarem les joguines que reprodueixen objectes, activitats i
professions de la vida adulta com ara les eines de treball de qualsevol ofici, els
elements relacionats amb el camp (granges, tractors, carretons...), els elements
relacionats amb la vida del carrer (botigues, cotxes, garatges...), els elements de
la vida familiar (cuines, vaixelles, planxes, bricolatge, mobles...), etc.
A ms, cal ubicar-hi els jocs que afavoreixen lestabliment de relacions i la

comunicaci amb els altres. Entre aquests jocs hi ha els jocs de regles, en qu
els infants shan dajustar a unes normes acordades prviament.
Amb aquests jocs aprenen a comunicar-se amb els altres jugadors i a aplicar i
respectar un determinat reglament. Aprenen a guanyar i a perdre i a controlar
els seus impulsos. Sempre seran ms interessants els jocs que desenvolupin la
cooperaci ms que no pas la competici. Pel que fa a aquests darrers, cal tenir
cura de controlar lagressivitat que poden produir. El parxs, loca, les dames, els
Qualitats duna bona
escacs, el monopoli sn alguns dels jocs socials.
joguina
Una bona joguina s la que
estimula aspectes positius en el
desenvolupament de linfant, La joguina participa en el despertar dels sentits, de la motricitat, de la
convidant-lo a superar-se o a
expressar els seus sentiments, intelligncia, t una funci afectiva i pot afavorir la socialitzaci. Tots
despertant la seva curiositat o la
capacitat de riure i imaginar i aquests poders sn molt menys importants que el de proporcionar alegria
proporcionant-li aprenentatges i
experincies positives per al seu i plaer. El primer poder de la joguina s el joc.
creixement com a persona.
Si, com sha vist, les joguines contribueixen al desenvolupament dels infants,
podem dir que sn realment necessries. Linfant que no t joguines, les fabrica.
El que s important no s tant lobjecte manufacturat com la possibilitat i el perms
concedit a linfant per utilitzar uns objectes en el seu joc. Ms que la seva qualitat
o quantitat, el que s indispensable de la joguina s el dret a tenir-la, tocar-la i
divertir-shi.
2.1.3 Creativitat i joguines
El joc ofereix loportunitat de desenvolupar la imaginaci i la creativitat, per no

es pot assegurar que aquestes habilitats cognitives apareguin realment, en tot cas, web trobareu un
el cert s que el joc s un mitj que afavoreix lemergncia daquestes aptituds ja interessant article sobre
les 10 superjoguines.
que precisa de la imaginaci i duna ment oberta per donar diferents alternatives
a la resoluci de problemes, doncs el joc lliure permet que cada infant es mostri
tal com s de forma lliure i espontnia.
Per a Vernica Bronstein (Psicloga-Psicoanalista. Directora de lInstitut de la

Infncia de Barcelona): La creativitat s la capacitat de respondre a necessitats,
problemes o situacions desconegudes duna forma original i nova. s la pos-
sibilitat que t cada persona dafrontar desafiaments interns o externs, analitzar
problemes, experimentar amb ells, prendre decisions i aix poder trobar solucions
originals.
No es tracta dun do o talent particular que posseeixen algunes persones, sin dun
cam que sinicia amb laparici duna necessitat i que es dirigeix a la recerca de
solucions. Des daquest punt de vista, en el procs creatiu no es valora nicament
la resposta final, sin que es considera tot el procs, en el qual intervenen des de
la prova i lerror, el fracs, la tolerncia a la frustraci, lxit...
La creativitat s una capacitat prpia de lsser hum que es desenvolupa al llarg

de tota la vida, per s durant la infncia quan sinicia i es manifesta de forma molt
evident.
Per estimular la imaginaci i la creativitat els infants necessiten objectes per jugar,
daquests objectes nhi ha dhaver que siguin joguines i altres objectes quotidians
(capses de cartr, teles, etc.) per tal que els puguin transformar integrant-los en el
joc.
s important que la joguina desperti el joc simblic ja que aquest s una de les
Els titelles sn adequats per
eines que ajuden a linfant a entendre el mn i a trobar el seu lloc en ell. Els promoure la creativitat
infants gaudeixen ms amb aquelles joguines que sn capaces de despertar la seva

imaginaci, la creativitat i la illusi, i a ms a ms lajudar a desenvolupar el seu
creixement emocional. Per tamb s molt important per ell jugar amb ladult.
No sha doblidar que com ms petit s linfant o menys autnom es sent, ms
Joguina i joc, essncia de
li costar desenvolupar la seva imaginaci i creativitat ell sl. Per aix s tant la infantesa
La joguina, igual que el joc,
important romandre al seu costat donant-li tot el suport emocional i creatiu que ell representa lessncia de la
encara est intentant desenvolupar. A partir dels 2-3 anys comencen a passar ms infantesa. s un estri que ha
evolucionat a mesura que ho ha
estones jugant sols. Tamb s important oferir als infants llocs de joc estimulants fet la societat; per tant, dalguna
manera la representa en el
(platges, boscos, sorreres...) amb materials diversos i sempre amb la supervisi present i en el seu
desenvolupament histric, social
de ladult. i cultural.
2.2 La transmissi de valors a travs de la joguina i de la publicitat
El mn de la joguina s un reflex de la societat i tamb dels valors, normes i

costums imperants en cada moment histric. Val la pena aturar-se a reflexionar
breument sobre els valors i les pautes de comportament que transmeten les
joguines.
Com a adults, el tipus de joguines que posem a labast dels infants implcitament
transmeten uns valors: els nostres (gust esttic, preferncies per determinats
materials, etc.) i els de la nostra cultura (tolerncia, tecnologia, nou paper de
la dona, del pare, etc.), que dalguna manera influiran en les preferncies dels
nostres infants i contribuiran, sens dubte, a la seva integraci a la nostra cultura.
Com a educadors heu de ser conscients daquest fet en el moment de seleccionar
els objectes ldics.
2.2.1 Joguina i societat
Les joguines sn representants en miniatura duna societat, deriven de la civilit-

zaci que les produeix. Per tant, es podria dir que les joguines han existit sempre,
sn tan antigues com la mateixa humanitat. En jaciments arqueolgics de lIran
i Mesopotmia datats del tercer millenni aC shan trobat joguines amb rodes,
sonalls i mobiliari de nines de terrissa. La histria de la joguina ens mostra que
nhi ha que shan mantingut al llarg dels temps malgrat que la seva forma hagi
evolucionat. Els grecs ja jugaven a les bales, els egipcis a pilota, el parxs s
dorigen hind, el tangram, xins... La nina, fabricada amb materials diferents
La societat influeix en les joguines en cada etapa (del fang es passa a la fusta, el cartr, la porcellana i el polietil),
creua tota la histria i es torna cada cop ms expressiva i realista (camina, parla,
plora...).
A partir de la Revoluci Industrial sorgeix la producci en massa de les joguines

a un cost ms baix. La introducci del plstic en la indstria de la joguina en
possibilita la producci i difusi a gran escala i, juntament amb els canvis de forma
de vida ms sedentria i laparici de la televisi, contribueix que la joguina
passi a ser un objecte ms de consum. Ara els infants reben joguines tot lany, no
noms per Nadal. Tenint en compte aix no ens ha destranyar la gran importncia
Els principals aspectes pels
quals les joguines encisen que actualment t la joguina des del punt de vista comercial.
ms els infants sn, duna
banda, levocaci del mn
real i, de laltra, levocaci Histricament, la joguina s un testimoni de levoluci i perfeccionament de les
del mn de la fantasia.
joguines, sin perqu ens ajuda a veure diferents maneres dintegrar linfant en
la societat (paper de la nina) o dexplicar-li els mecanismes de funcionament del
mn que lenvolta (joc del Monopoly).
El rol de gnere
El rol de gnere o rol sexual fa En aquest sentit, les noves tecnologies han modificat les nostres formes doci,
referncia al conjunt de
comportaments i actituds entre les quals hi ha el joc, aix com la resta dactivitats socials com ara treballar,
atribubles a unes persones en
funci del sexe. comprar, aprendre, relacionar-nos...
Els jocs i les joguines no solament han evolucionat pel que fa al contingut, sin
tamb pel que fa a la forma. Grcies als nous suports informtics i audiovisuals,
disposem actualment duna nova famlia de jocs per a lentreteniment i laprenen-
tatge, i de nous suports i entorns de joc (consoles, ordinadors, Internet, telfons
mbils...): les joguines multimdia. Actualment, les joguines multimdia no
noms sn un recurs ldic ms, sin que tamb representen una porta daccs
al mn de la tecnologia.
La producci de joguines segueix les modes, les evolucions tcniques i les

condicions socials de lpoca i del lloc.
2.2.2 La joguines en leducaci per a la igualtat i la pau
El model social de cada poca influeix en la forma i el tipus de les joguines, per,
alhora, el joc i les joguines exerceixen una influncia sobre els individus, ja que
actuen com a transmissors de valors. En aquest sentit, hi ha debats oberts sobre
si les joguines poden transmetre valors sexistes i sobre la capacitat dincitar a la
violncia de les joguines blliques.
La joguina i la transmissi de rols
El sexe biolgic el tenim des que naixem, el gnere ladquirim i desenvolupem a

travs de leducaci i, com a tal, varia en funci de la cultura i del moment histric.
La producci de joguines segueix les modes, les evolucions tcniques i les

condicions socials de lpoca i del lloc.
Els infants van construint la seva identitat de gnere dacord amb la cultura en qu
els ha tocat viure i a travs del contacte i la imitaci dels models adults del seu
entorn. En el joc expressen aquests models socials que han tingut oportunitat de
conixer. A ms, el joc s un mitj extraordinari per a la identitat personal.
Leducador infantil ha de ser molt sensible i anar amb molt de compte per tal de no
reproduir mitjanant els seus valors i les seves propostes de joc els rols de gnere
tradicionals. En aquest sentit, haur de fomentar que els nens i les nenes juguin
junts, que escullin lliurement els seus jocs, transformar els jocs que consideri
discriminatoris i evitar expressions com els nens no juguen a... o aquesta Les joguines i els rols
sexuals
nena sembla un cavall (en el sentit de que t conductes considerades com a ms Qu hem de fer quan les
expectatives dels infants sobre la
prpies dels nens), estimulant i afavorint el creixement i la identitat dels nens i de joguina no coincideix amb la
dels adults? Si un nen vol una
les nenes. nina i aix xoca amb les
expectatives dels pares, shaurien
de respectar les preferncies
Els infants noten el rebuig social quan escullen jocs o joguines que socialment infantils. No s rellevant tenir
no sidentifiquen amb el seu sexe. A les nenes sels ofereixen nines, cuinetes, una nina o una pistola, el que
veritablement influeix en els
accessoris de perruqueria, joguines per fer de mestressa de casa i per triomfar infants, a llarg termini, s
lexemple que tinguin dels seus
agradant. Als nens, ninots aventurers, soldats, jocs esportius que potencien el pares.
model dhome fort i valent. Daquesta manera, es preparen els seus respectius
papers a la societat. Aix no obstant, la societat tolera millor que les nenes
demanin joguines que tradicionalment han estat patrimoni dels nens que no pas a
linrevs.
A travs de la imitaci dels models adults i dacord amb les expectatives de

les persones que els envolten, els infants van interioritzant el rol sexual que
els identifica. Per tant, no sn les joguines per elles mateixes que afavoreixen
estereotips de gnere, sin la manera com shi juga. Jugar pot ser seguir unes
regles, per tamb trencar-les, anar ms enll dels estereotips socials. Canviar
les convencions de les joguines pot afavorir la interioritzaci de noves normes i
pautes de comportament.
Entenem per joguina bllica

Les joguines blliques
aquella que sutilitza per
representar escenes
blliques (lluites amb
armes, guerres). Actualment hi ha la controvrsia sobre si shan de facilitar als infants joguines
blliques. Duna banda, hi ha qui pensa que la joguina bllica incita linfant
a la violncia; daltra banda, hi ha qui creu que aquestes joguines permeten
a linfant descarregar lagressivitat generada per altres raons alienes al joc.
Tradicionalment, els infants han utilitzat joguines blliques, des de joguines
fabricades per ells mateixos a partir de pals que simulen pistoles, espases i arcs,
fins a les joguines ms sofisticades.
No podem oblidar que linfant t la necessitat de jugar simblicament a ser ms

poders. Jugar amb pistoles li dna la possibilitat de sublimar aquestes conductes.
Daltra banda, linfant viu en un medi on, malauradament, lagressivitat s cada
cop ms present, s normal que lexpressi en el joc. Ara b, una cosa s aquesta
expressi de la realitat i una altra s que es fomenti la violncia oferint als infants
armes, cada cop ms perfectes en el seu disseny.
Cal reconixer el fet que linfant t la necessitat de jugar a guerres, per, com a
educadors, cal transmetre que no sn bones les baralles i les guerres on moren
persones de veritat.
2.2.3 La joguina i leducaci per al consum
Ja sha dit que el que s important s el joc i no tant la joguina. Ara b, la publicitat
aconsegueix induir al joc o ms aviat pretn la compra i possessi de la joguina?
Com sabem, la publicitat actua selectivament, adaptant els missatges als diferents
receptors, i daquests, els infants sn els ms vulnerables.
Linfant s particularment influenciable per la publicitat perqu difcilment pot

separar la imatge del producte que se li ofereix del producte en si. El mrqueting
aprofita aquesta particularitat i la utilitza des del bombardeig sistemtic a travs
dels mitjans de comunicaci -especialment la televisi i les revistes infantils- fins
a uns embalatges molt suggerents.
Mecanismes utilitzats per la publicitat
Dels nombrosos mecanismes i tcniques de comunicaci utilitzats per la publici-

tat, ens centrarem en els que sutilitzen ms freqentment en la publicitat de les
joguines:
Fa servir recursos visuals que magnifiquen laspecte del producte i induei-

xen a lengany i posterior frustraci.
A la televisi, el ritme de les imatges s tal que, per si mateix, pot fer
atractiva una joguina dall ms anodina. Aquest dinamisme fa que la
joguina deixi de ser el suport del joc i esdevingui per si mateixa el joc, La publicitat de vegades s
enganyosa.
tot afavorint la passivitat dels infants.
Concentra la propaganda en el temps (Nadal) amb un bombardeig publici-

tari sistemtic en aquestes dates, adreat tant als infants com als pares, que
en seran els compradors, especialment a les hores de ms audincia infantil.
Fa servir canons i arguments que no requereixen cap esfor daprenentatge

i que la repetici insistent acaba per fixar.
La manipulaci de la imaginaci: fa veure un mn fantstic, prxim al mn

imaginari de linfant.
Cal insistir que quan linfant rep el missatge publicitari, rep una autntica
ordre de compra.
Consum estacional de
joguines
Uns estudis realitzats pel professor Erlin Bjurstrm (1994) indiquen que noms El consumidor influeix
directament, amb la seva
a partir dels 12 anys els nens i les nenes eren capaos dentendre els objectius de demanda incontrolada, en
lincrement dels preus. La
la publicitat. Els infants entre 2 i 5 anys no distingien entre programa i anunci, i compra de joguines sha de fer
els menors de 8 anys no entenien clarament que els anuncis no sempre deien la amb previsi, per no caure en la
dinmica consumista del Nadal.
veritat.
Per aix s important que els pares mirin la televisi amb els seus fills amb una
actitud crtica i activa, i que vagin amb ells a la botiga de joguines per comprovar
si les joguines que han demanat responen realment a les seves expectatives.
La manipulaci de la informaci i la concentraci de la propaganda en el

temps sn els principals aspectes utilitzats pel mrqueting de les joguines, i
que pretn incitar a comprar un producte.
Control de la publicitat
Qui controla els publicistes? LAdministraci pblica exerceix el control sobre la

publicitat i, especficament, sobre la televisi. Tanmateix, els ciutadans poden
exercir aquest control directament, canalitzant les denncies per mitj de les
associacions de consumidors.
La Llei general de publicitat 341988 considera que s illcita:
La publicitat que vagi en contra de la dignitat de les persones o vulneri els valors i els drets
reconeguts en la Constituci, especialment pel que fa a la infncia, la joventut i la dona.
La publicitat enganyosa: en larticle 5, la mateixa llei especifica els aspectes a considerar per
valorar si una publicitat s enganyosa.
Altres aspectes dinters general referents a la normativa de control de la publicitat sn els

segents:
No es podr admetre la publicitat que exalti la violncia o el bellicisme.
Ladmissi de publicitat a la televisi requereix, prviament, la certificaci que les joguines

compleixen la normativa vigent en matria de seguretat i dels materials emprats.
Lanunci haur de reproduir la grandria real de la joguina.
El missatge publicitari haur de facilitar la comprensi dels moviments reals de la joguina i

evitar la confusi derivada de la utilitzaci defectes especials.
En les demostracions es veur clarament si lacci i lanimaci de les joguines s manual o

mitjanant automatismes o energia elctrica.
Quan el preu de la joguina sigui de 30 euros o ms, es donar una referncia del preu en
sobreimpressi.
2.3 Organitzaci del material ldic
El material ldic per excellncia s la joguina, per tamb sn materials ldics

altres objectes o matries que, tot i tenir altres finalitats primeres, sn utilitzats
per jugar, per la qual cosa cal estendre el terme joguina a aquests altres objectes
i trencar-ne el sentit comercial i considerar-lo des de la perspectiva del significat
que els infants li donen.
Les joguines, en el sentit ampli, sn un mitj per desenvolupar el joc infantil, per
no sn absolutament imprescindibles ni el substitueixen, encara que s el poden
estimular i enriquir.
Avui dia, loferta de material ldic s extensa i variada. Els materials de joc
poc estructurats conviuen amb les joguines tradicionals, les joguines industrials
i els jocs de tecnologia ms avanats. Dintre daquest ampli ventall, la joguina
industrial ns lestrella i est totalment present en la vida dels infants.
Joc sense joguines
A lescola infantil s important
Davant de tanta varietat, famlies i educadors necessiten orientaci per poder
la presncia de joguines, per escollir el ms adequat per a cada infant, la qual cosa estar en funci de ledat
tamb hi ha moltes propostes en
les quals el material de reciclatge i dels contextos en els quals jugui i es desenvolupi. Tamb hauran de conixer
s fonamental i en les quals els
objectes quotidians ms possibles criteris per organitzar el material ldic.
insignificants prenen un paper
rellevant: panera dels tresors i
joc heurstic, racons de joc i Ladquisici o la renovaci de joguines o de materials est justificada per les raons
tallers.
segents:
No tenir prou joguines en relaci amb el nombre dusuaris.

Recursos necessaris per dur a terme lactivitat o el projecte.
Retirada dels utilitzats quan no interessen, perqu shan desenvolupat altres

capacitats i cal proposar estmuls nous.
Substituci dels deteriorats per utilitzaci.
Estimular i motivar el joc, els materials es canvien per tornar a sorprendre i

evitar la monotonia dun s perllongat.
2.3.1 Criteris per seleccionar joguines
s important que les joguines siguin escollides amb deteniment, pensant en

linfant o grup dinfants en concret, tenint en compte la seva edat, gustos i
interessos, les seves necessitats i capacitats.
Cada cop sn ms els fabricants que indiquen ledat a lembalatge i donen

orientacions pedaggiques sobre la joguina. Aquestes dades sn tils per orientar-
nos.
En cas que el nen o nena tingui alguna discapacitat, a ms de pensar en els seus
interessos i capacitats, cal avaluar les possibilitats dadaptaci de la joguina.
Per guiar lelecci de joguines, es poden seguir els criteris segents:
1) Edat de linfant. Quan una joguina potencia lacci i la creativitat de linfant

i li proporciona experincies significatives, aleshores podem dir que s adequada Una joguina que noms
serveix per posseir-la t poc
per a ell. valor.
Els infants, en funci de ledat i les preferncies particulars, es mostren interessats

en joguines diferents. Les joguines shan dadequar a les seves capacitats, no han
de ser ni massa senzilles, ja que no els plantejarien cap repte i les avorririen, ni
excessivament complicades, ja que no aconseguirien entendren el funcionament.
Tamb hem de tenir en compte les preferncies individuals de cada infant a lhora
de comprar una joguina. Hi ha infants que no mostren inters per les nines i
prefereixen les joguines amb formes danimals, nhi ha daltres que juguen millor Un objecte sense valor per
a un adult pot ser una
amb reproduccions petites, etc. joguina meravellosa als ulls
dun infant.
A lescola infantil, a lhora dorganitzar i distribuir materials, shan de considerar

tant les necessitats infantils com les orientacions curriculars, ja que, duna
banda, cal respectar lespontanetat del joc infantil i, de laltra, cal planificar
els continguts de les diferents rees daprenentatge (coneixement dun mateix,
coneixement de lentorn i expressi i comunicaci) tenint en compte els diversos
Si no coneixem la joguina...
objectius i les caracterstiques de linfant, determinades per ledat i la maduraci.
... potser ser convenient que
linfant la provi prviament, per
exemple, en una ludoteca, per
Dels 0 als 3 anys els objectes que es proporcionen a linfant han de evitar frustracions.
ser de formes, textures i colors variats per captar-ne latenci i estimular

lexploraci i lexperimentaci. Cap als 2 any apareix la funci simblica
i, aleshores, s important que linfant pugui tenir objectes i joguines que li

permetin representar-se el mn adult per imitar-lo i recrear-lo en el seu joc.
Dels 3 als 6 anys el joc simblic s omnipresent i evoluciona cap al joc

de regles. Per tant, els objectes que serveixen per representar la realitat
continuen essent molt importants. A poc a poc, es poden anar introduint
jocs i joguines de regles simples que estimulin la interacci entre els infants
mitjanant unes normes i unes pautes senzilles.
No ens hem de deixar
enganyar per lembalatge.
Cal assegurar-se que a dins
hi ha el que sembla des de
fora.
Per ms joguines que tinguin els infants, mai no podran substituir la
necessitat que ladult jugui amb ells.
2) El valor educatiu. El valor educatiu duna joguina consisteix a reconixer la

capacitat que t per estimular el desenvolupament de linfant, proposant activitats
que afavoreixin ladquisici o el domini de competncies fsiques (caminar, crrer,
saltar...), cognitives (atenci, memria...), afectives (riure, tenir cura dels altres,
compartir...) o comunicatives (expressar, representar ...).
Una joguina adequada ser la que permeti a linfant aprofitar al mxim les
capacitats que desenvolupa, que li desperti la curiositat i la imaginaci, que
el convidi a superar-se i a expressar els seus sentiments i que respecti els
seus interessos.
3) Seguretat. La seguretat s molt important si considerem que seleccionem

material per a menors de 6 anys. En relaci amb aquest aspecte, cal tenir en compte
el segent:
Que els materials ldics emprats no siguin txics.
Que les joguines no siguin prou grans perqu linfant tingui problemes per
agafar-les.
Que no continguin peces prou petites perqu linfant se les pugui ficar a la
boca i empassar-se-les.
Que no pesin tant que a linfant li costi arrossegar-les o portar-les agafades,
Que estiguin ben polides, sense arestes, cantells aguts, ni res que pugui tallar
linfant o fer-li cap mal.
Les joguines no han de ser traumtiques, estellables ni txiques. Shan de

poder rentar i hi ha dhaver la seguretat que linfant no se les pot empassar.
4) Durabilitat. Una joguina ha de tenir solidesa i resistncia, sobretot quan lhan

dutilitzar molts infants. Cal que les joguines romanguin amb linfant mentre
creix.
5) Higiene. Les joguines han de ser fcils de rentar, dordenar i de controlar.
6) Esttica. Les joguines han de ser atractives per a linfant. Han de defugir els
estereotips i tenir una certa harmonia i bellesa. No sha doblidar que els infants
aprenen i formen el seu sentit esttic a partir del que observen i experimenten. Tenir moltes joguines
inutilitzades pot dificultar
que linfant aprengui el valor
7) Quantitat. La quantitat no s cap qualitat intrnseca de la joguina, per cal de les coses.
tenir mesura en la quantitat de joguines que sofereixen a linfant en un mateix

moment. Una quantitat excessiva de materials provoca dispersi i desinters. Aix
s negatiu, ja que linfant es desconcentra i no sap qu fer ni a qu parar atenci.
Tanmateix, tamb s cert que hi ha menys conductes competitives o baralles. Cal
que hi hagi prou material i, a ms, cal tenir una part de les joguines guardades per
anar-les variant i alternant peridicament. Que linfant tingui joguines
variades no vol dir que
tingui excs de joguines.
Es recomana adquirir, en primer lloc, materials i joguines verstils que permetin
gran varietat de jocs i que puguin ser utilitzats per ms dun grup dedat (nines,
pilotes, jocs de construcci de peces grans, etc.). Tamb s aconsellable completar
aquest fons de joguines amb objectes duna altra procedncia, com ara materials
naturals o reciclats, objectes de la vida quotidiana, etc.
No sha doblidar la funci socialitzadora del joc. Per poder acomplir aquesta
funci sense gaires tensions, s molt important que els infants tinguin accs a
material de joc adequat, en bon estat i en quantitat suficient.
Una joguina s adequada en la mesura que afavoreixi el desenvolupament,

laprenentatge i la creativitat de linfant. Leducador infantil organitza
lentorn fsic de linfant, de manera que ha descollir amb cura les joguines
i els materials que li ofereix. Ha de vigilar la qualitat daquest material i la
quantitat que posa a labast de linfant.
8) Capacitat dentretenir i divertir. Les joguines capaces de provocar diferents

sensacions, com ara sorpresa o ensurt i, tot seguit, rialles (capses sorpresa,
balancins...); les que depenen de la sort (parxs), les que comporten un repte o un
desafiament a superar demostrant les habilitats personals (escacs, cartes...) o els
jocs de simulaci tenen caracterstiques que afavoreixen la diversi en moments
diferents de la vida dels infants.
Sigui quina sigui la joguina, limportant s que no sigui massa sofisticada

ni que ho faci tot sola, de manera que linfant noms en sigui un simple
observador. Cal que les joguines deixin un marge important dacci,
descobriment i experimentaci a linfant.
Ladequaci dels continguts i els valors que transmet la joguina
Els infants juguen i reprodueixen el que veuen, no el que els diuen que est b
o que hauria de ser, i van construint la seva identitat dacord amb la cultura que
els ha tocat viure. Normalment duen a terme aquesta construcci a partir de la
imitaci dels models que tenen ms a prop (els pares, per tamb personatges de
Joc i gnere
la televisi, amics, mestres, etc.).
Entre els 2 i els 6 anys, els nens i
les nenes construeixen la seva Cal facilitar als infants joguines que transmetin, per mitj de la forma que tenen i
identitat de gnere, i s notria la
influncia ambiental respecte al el joc que proposen, actituds de respecte envers els altres i envers lentorn que els
que han de ser els rols masculins
i femenins a lhora descollir els envolta. Daquesta manera, shan devitar totes les joguines que transmetin valors
jocs i les joguines.
no recomanables per a la seva formaci.
Leducador fomentar que nens i nenes juguin junts, que trin lliurement els
seus jocs, transformar els que consideri discriminatoris i aix afavorir el
creixement i la identitat de cada infant.
2.3.2 Classificaci de les joguines
Cal organitzar el material ldic per facilitar-ne lanlisi, laccs i la utilitzaci.

Aquest material es pot classificar responent a diversos criteris: la funci que
desenvolupa la joguina, lespai, ledat, etc.
La funci que desenvolupa la joguina. Les joguines es classifiquen

atenent un criteri funcional:
Amb relaci a diferents capacitats: perceptiva, motriu, etc.

Amb relaci a la didctica, en cas que les joguines siguin utilitzades
com a recurs per a ladquisici de determinats continguts daprenen-
tatge.
Considerant laspecte sociorelacional, les joguines poden servir per
fer un joc individual, o per jugar amb altres infants.
Lespai: les joguines es classifiquen atenent lespai on es desenvolupar el

joc (interior, exterior o tots dos).
En la secci Annexos
del web trobareu una
selecci de joguines
agrupades per edats.
Ledat: les joguines es classifiquen atenent un criteri evolutiu. Les diferents
joguines sassignen a cada etapa del desenvolupament conforme a les
capacitats fsiques, de manipulaci i de raonament dels infants. Linfant ha
de jugar amb all que el satisf i que el diverteix. En funci de les necessitats
i capacitats dels infants en les diferents edats, hi haur uns tipus de joguines
ms adequats per a cada etapa.
2.3.3 Fitxa de la joguina
Resulta interessant tenir un fitxer de totes les joguines disponibles que hi ha al

centre en qu sindiquin les caracterstiques ms rellevants de cada joguina, ledat
ms adequada, on trobar-la, etc. Lanlisi de la joguina es pot fer des del punt de
vista tcnic i des del punt de vista pedaggic.
Fitxa tcnica. Lanlisi tcnica recull informaci sobre la joguina en si mateixa,

lembalatge (en cas que les peces shi hagin de desar) i les instruccions.
Pel que fa al material de la joguina, es poden analitzar els aspectes segents:
El color.
La qualitat del material.
La seguretat quant a lacabat, les peces.
La resistncia.
La higiene.
Si resulta atractiva.
Si la prdua dalguna pea lafecta.
Etc.
Pel que fa a lembalatge, es poden tenir en compte aquests elements:
La consistncia.
Sha de guardar el tiquet de
compra de la joguina per si
s defectuosa i, per tant,
Altres punts que poden formar part de la fitxa tcnica: sha de fer una reclamaci.
Si resulta prctica.
Si permet ordenar les peces.
Edat recomanada.
Fabricant.
Si la informaci escrita s clara i nhi ha prou.
Si hi ha imatges explicatives en les instruccions.
Etc.
Fitxa pedaggica. Es pot elaborar com a complement de la fitxa tcnica. La

informaci que shi podria incloure podria ser la segent:
Nom de la joguina.
Edat indicada per utilitzar-la.
Si s per jugar en grup i/o individualment.
Si necessita la presncia de ladult.

Tipus de joc que possibilita (motriu, simblic, dinteracci social, de regles,

de construcci).
Espai per jugar-hi (interior, exterior, tots dos).
Si estimula el joc.
Si resulta potencialment divertida.
Si permet investigar abans de jugar o mentre es juga.
Si estimula la creativitat.
Si permet un ventall ampli de jocs.
Si permet jugar-hi al llarg dels anys, crixer amb linfant.
Tipus de joc social que afavoreix (solitari, associatiu, cooperatiu, competi-

tiu).
Nivell datenci que cal per jugar-hi.
Aspectes que permet desenvolupar (sensomotriu, cognitiu, afectiu, social).
Etc.
2.3.4 Manteniment de les joguines
s de vital importncia el manteniment del material ldic. Cal preparar les

joguines i la resta de material ldic perqu la seva utilitzaci i conservaci doni
el mxim rendiment, com per exemple: reforar els embalatges, plastificar fulls
dinstruccions de les joguines i guardar-ne una cpia, detallar molt b el nombre
de peces de qu consta el material per facilitar-ne la localitzaci en cas de prdua.
Igualment, ats que es tracta dun material que passa per moltes mans, cal estar
atents a la higiene de tots els objectes i desinfectar-los peridicament. Conv que
les joguines siguin senzilles i que es puguin rentar i desinfectar amb facilitat per
evitar riscos dinfeccions per contacte.
Amb ls, les joguines es deterioren i es trenquen, de manera que perden linters
dels infants i shan de retirar. Cal preveure un lloc per guardar les que es poden
reparar i desprendres de les que estan malmeses. s interessant dedicar un cert
temps a reparar les joguines amb els infants, tant si ells tamb participen en la
reparaci com si noms observen el procs. Tamb s molt interessant construir
joguines noves a partir de diversos objectes reciclats.
2.4 La seguretat en les joguines
La preocupaci creixent per la seguretat infantil s una constant als pasos desen-
volupats, que sha anat plasmant en nombroses disposicions legals, adreades a
exigir que les joguines compleixin una srie de condicions que garanteixin la
seguretat dels infants mentre juguen.
2.4.1 Legislaci sobre la qualitat i la seguretat de les joguines
Els requisits mnims que han de complir les joguines per ser segures i que es
puguin comercialitzar sense riscos estan establerts per una normativa especfica
que s aplicable a tots els pasos de la Uni Europea.
Els fabricants o b els seus representants, distribudors i comerciants estan obligats

a complir-la a fi de proporcionar als consumidors nicament joguines segures.
Perqu una joguina sigui segura ha de complir tres condicions:
Normativa. Ha de complir la normativa legal vigent a Espanya i ha

dinformar eficament del funcionament de la joguina, de les situacions de
risc per un s inadequat i de les precaucions que shan de prendre.
Consum. A lhora de comprar-la, sha de seleccionar atenent-ne el valor

ldic i educatiu.
s. Tenint en compte el comportament habitual de nens i nenes, no sha de

posar en perill la seguretat i la salut dels usuaris, ni de terceres persones,
quan sen fa un s adequat.
Des del punt de vista legal, la normativa relativa a les joguines s la segent:
Normativa de la UE. La Directiva 88/378/CEE del Consell, de 3 de maig de

1988, modificada per la Directiva 93/68/CEE estableix el marc jurdic per a
la seguretat de les joguines en la UE per tal dassegurar que totes les joguines
que es comercialitzin en aquest mbit compleixin les exigncies essencials
de seguretat. Aquesta norma es fa extensiva als diferents ordenaments
jurdics dels estats membres, entre els quals hi ha Espanya.
Normativa espanyola. La normativa espanyola relativa a les joguines la

trobem en el Reial decret 880/1990, de 29 de juny, pel qual saproven les
normes de seguretat de les joguines (BOE nm. 166/1990, de 12 juliol
de 1990). Modificat pel Reial decret 204/1995, de 10 de febrer, pel qual
es modifiquen les normes de seguretat de les joguines, aprovades pel Reial
decret 880/1990, de 29 de juny (BOE nm. 99/1995, de 26 dabril de 1995).
Comunitats autnomes i les administracions locals. Apliquen la nor-

mativa estatal sobre seguretat de les joguines. En cas de tenir-ne, apliquen
normes prpies de carcter general sobre consum, mercat interior i protecci
al menor. Sn competncia de les comunitats autnomes aspectes com ara:
Informaci i formaci al consumidor

Control i inspecci de joguines
Mesures cautelars
Imposici de sancions
A lAdministraci pblica li correspon la protecci i defensa dels consumidors i

usuaris.
El Govern espanyol, per tal dincorporar les disposicions de la Directiva europea

a la legislaci espanyola, promulga el Reial decret 204/1995, de 10 de febrer, pel
qual es modifiquen les normes de seguretat de les joguines, aprovades pel Reial
decret 880/1990, de 29 de juny.
Reial decret 2041995, de 10 de febrer*
Alguns dels articles ms significatius daquesta normativa sn els segents:
Article 1. mbit daplicaci: aquesta disposici saplica a les joguines. Sentn per joguina
tot producte destinat a infants menors de 14 anys i concebut o manifestament adreat a ser
utilitzat per jugar.
Article 3. Es prohibeix la comercialitzaci de les joguines que no compleixin les exigncies

de seguretat essencials establertes en lannex II daquest reial decret.
Article 5. Les joguines amb la marca CE es consideraran conformes a les disposicions

marcades en aquest reial decret.
Article 7. Quan les autoritats competents comprovin que joguines marcades amb CE
poden comprometre la seguretat o la salut dels consumidors o de tercers, han dadoptar
les mesures necessries per retirar-les del mercat o restringir-ne la comercialitzaci, i nhan
dinformar immediatament la Comissi de la CEE.
Article 11. La marca CE i el nom i/o la ra social i/o la marca, aix com ladrea del
fabricant o del seu representant autoritzat o de limportador dintre de la comunitat han
danar collocats de manera visible, llegible i indeleble, sia sobre la joguina o b sobre
lenvs.
Article 14 (punt 2): importaci. Les joguines procedents de pasos que no formen part de
Podeu consultar el Reial lacord de Ginebra, a ms de complir les disposicions establertes en aquesta disposici,
decret 880/1990 sobre la han de fer constar en letiqueta el pas dorigen.
normativa de la joguina en
la secci Annexos del
web daquesta unitat. Segons el que es desprn daquesta normativa, als pasos de la Uni Europea
(UE), noms est perms comercialitzar les joguines que compleixin els requisits
de seguretat que estableix la normativa i que nafecta de manera especial les
propietats i la informaci referent a determinats riscos. El grau dexigncia en
la seguretat preveu la utilitzaci que es far de la joguina com a tal i tamb el
possible s que en podria fer un infant (sovint, linfant utilitza la joguina amb
una finalitat diferent de la que ha previst el fabricant). A ms, el fabricant ha de
garantir que el nivell de seguretat de la joguina es mantingui durant tota la vida
til de la joguina, s a dir, mentre sutilitzi duna manera previsible i normal.
Per tant, quan es parla de seguretat en la joguina cal parlar de seguretat en la

utilitzaci normal de la joguina i en la utilitzaci anormal racionalment previsible.
Els accidents imputables a les joguines es poden agrupar bsicament en els
segents: caigudes, ofegaments, cremades, ferides i intoxicacions.
Per mirar de garantir, tant com sigui possible, la seguretat dels infants en la seva
interacci amb les joguines shan de considerar els aspectes segents:
Les joguines shan de regir per unes normes de fabricaci que eliminin
riscos en la construcci i en la composici per tal devitar els accidents
esmentats.
Les joguines han de portar una etiqueta en qu constin les instruccions

de funcionament i ledat mnima per utilitzar-la, per reduir en la mesura
possible el risc inherent a la seva utilitzaci i funcionament.
No sha doblidar la responsabilitat de les persones adultes, pares i mares i

educadors.
La marca CE s smbol de garantia i ens permet donar per fet que la joguina s
conforme a les disposicions legals sobre seguretat dels usuaris.
Normes detiquetatge
Segons la normativa europea i lespanyola hi ha una srie dinformaci que ha de

proporcionar letiqueta que acompanya la joguina o lenvs. Es la segent:
El nom o la marca.
El domicili i el nmero de registre industrial o didentificaci fiscal, del

fabricant, de limportador o de lorganisme responsable de la venda de la
joguina.
Smbol per a les joguines no
adequades a infants menors de tres
anys
En els casos segents, a ms a ms, hi ha dhaver unes indicacions especfiques,

assenyalades en lannex IV de la normativa estatal (Reial decret 204/1995, de 10
de febrer):
Les joguines que poden ser perilloses per a infants menors de 3 anys o 36
mesos.
Els gronxadors i les joguines anlogues shan dacompanyar amb ladverti-

ment de la necessitat defectuar controls i revisions peridiques de les parts
ms importants.
Les joguines funcionals, les que tenen les mateixes funcions que aparells
o installacions destinats a adults (forns, cable elctric, etc.), han de dur la
inscripci Atenci! Utilitzeu-lo sota la vigilncia dadults i instruccions
ds amb lespecificaci del risc. Tamb han dindicar que la joguina sha
de mantenir fora de labast dels infants ms petits.
Les joguines que contenen substncies perilloses, i particularment les

joguines qumiques (kits per a experiments qumics, tallers de cermica
en miniatura, esmalts, fotografia i joguines anlogues), han de dur una
inscripci que indiqui que el joc va adreat a infants de ms de 10 anys
i advertncies relatives als perills que suposa una utilitzaci indeguda:
Atenci! Utilitzeu-lo sota la vigilncia dadults.
Les reproduccions dequips de protecci (per exemple, cascos) han de dur

la inscripci: Atenci! No proporciona protecci en cas daccident.
Els patins de rodes i patinets per a infants, si es venen com a joguines, han
de portar la inscripci: Atenci! Utilitzeu-lo amb un equip de protecci.
Els estels i altres joguines voladores han davisar: Atenci! No lutilitzeu

a prop de lnies elctriques.
Les joguines nutiques i els seus envasos han dadvertir: Atenci!

utilitzeu-lo noms en aiges on linfant pugui estar-se dret i sempre sota
la supervisi dun adult.
En els annexos I i II dels reials decrets 880/1990, de 29 de juny, pel qual saproven
les normes de seguretat de les joguines, i 204/1995, de 10 de febrer, pel qual es
modifiquen les normes de seguretat de les joguines de lanterior, es fa referncia
especfica al segent:
Productes no considerats com a joguines (annex I).
Exigncies essencials de seguretat de les joguines (annex II).
En lannex V daquest reial decret es parla del marcatge de conformitat. Aquest

marcatge est compost per les inicials CE, dissenyades tal com apareix en la figura
2.1.
Figura 2.1. Marcatge de conformitat
2.4.2 Organismes que vetllen per la qualitat i la seguretat de les

joguines
La joguina s un producte de consum i com a tal ha de complir unes normes de

seguretat que navalin la qualitat. La normativa obliga els fabricants a complir
La Guia de jocs i joguines, publicada
per lAIJU, assessora i informa sobre una srie de requisits en lelaboraci dels seus productes, per tal de garantir la
la importncia del joc i la correcta
elecci del material ldic. seguretat dels consumidors. Els fabricants estan cada cop ms sensibilitzats de
les necessitats i preferncies ldiques, educatives, sanitries i de seguretat dels

infants.
En aquest sentit, shan constitut diferents organismes i institucions encarregats

de supervisar i investigar les diferents empreses i donar-los suport perqu les
seves joguines surtin al mercat amb una garantia de qualitat i seguretat per als
consumidors, la qual cosa s sinnim de prestigi i reconeixement de lempresa i
de la seva marca en el mercat. Per a qualsevol reclamaci,
demaneu el tiquet de
compra, comproveu-lo i
LAssociaci Espanyola de Normalitzaci i Certificaci (AENOR) s lencar- guardeu-lo, amb la data, la
identificaci del venedor i
regada de donar el distintiu de normalitzaci N a les joguines. Aquest distintiu limport total.
identifica les joguines espanyoles que han passat per un seguit de proves en
qu diferents tcnics, especialistes i investigadors en qualitat de les joguines han
avaluat el producte i han arribat a la conclusi que compleix les normes establertes. Per completar les
recomanacions per a la
compra de joguines podeu
Els fabricants poden accedir a aquest distintiu voluntriament, per per consultar la guia per als
consumidors que trobareu
aconseguir-lo hauran de passar per unes auditories i, a ms, hauran de sotmetre en la secci Annexos del
web daquesta unitat.
sistemticament els seus productes a unes proves de seguiment per tal de certificar-
ne la seguretat al llarg del temps.
LInstitut Tecnolgic de la Joguina (AIJU) s una entitat sense nim de lucre

encarregada, en lmbit nacional, dinvestigar i de fer les proves que permeten
verificar el compliment de la normativa europea en matria de seguretat de la
joguina. Fan assajos de seguretat (mecnics, fsics, qumics i elctrics) i de qualitat
per a joguines, embalatges i productes de puericultura; estudis pedaggics (valor
de joc, reacci de pares i infants, etc.). Tamb elabora la Guia de les joguines, en
qu apareixen les joguines i els fabricants que han passat les seves proves. s un
referent de consulta per a la Comunitat Europea en matria de seguretat i qualitat
de les joguines.
A Barcelona tenim el Laboratori dAssaig i Investigaci, que tamb treballa en

la millora de la qualitat i la seguretat de les joguines.
LOrganitzaci de Consumidors i Usuaris (OCU) tamb vetlla i representa els

interessos dels infants i/o dels pares com a consumidors. Anomalies
Si observeu qualsevol anomalia
En principi, totes les joguines que estan a la venda han de complir unes condicions en una joguina que hgiu
comprat, podeu fer la reclamaci
bsiques de seguretat dacord amb la normativa i han de donar la confiana que a lestabliment on lheu adquirit,
i tamb contactant amb
han estat verificades en algun moment. Per malauradament, aquesta verificaci, lassociaci de consumidors ms
propera o directament a
seguiment i inspecci real de totes les joguines que actualment hi ha en el mercat lAdministraci local
corresponent.
no est exempta de dificultats, la qual cosa fa que puguem trobar en el mercat
joguines que presentin irregularitats.
La millor garantia de seguretat s que la joguina estigui fabricada en algun

pas de la Uni Europea o que sigui duna marca prou coneguda, ja que,
desgraciadament, algunes joguines importades utilitzen el marcatge CE
malgrat que no compleixen la normativa vigent de seguretat.
3. El model ldic
En lactualitat, tots els especialistes coincideixen en el valor psicopedaggic

del joc en la infncia. El joc possibilita un creixement harmonis del cos, la
intelligncia, lafectivitat, la creativitat i la sociabilitat. Aquesta concepci del
joc, per, s relativament recent.
No va ser fins a principis del segle XX que els pedagogs de lanomenada escola
nova van qestionar el model pedaggic de lescola tradicional i van proposar
principis metodolgics innovadors basats en el coneixement de la manera com
aprenen els infants.
El model pedaggic de lescola tradicional es basava en la instrucci, en la

memoritzaci dels conceptes a partir de la repetici, en la severitat i la serietat
com a forma de relaci entre leducador i els infants.
Aquest model tenia la seva ra de ser en un context social i poltic determinat,

en qu lescola era lnica que dipositava i difonia els coneixements, i la moral
reprimia qualsevol forma despontanetat.
El moviment de lescola nova va representar linici de la ruptura del model

tradicional, ja que va proposar uns principis innovadors basats en el coneixement
de la psicologia infantil. Aix va significar recuperar el valor educatiu intrnsec
del joc i fomentar lexpressivitat, lalegria i el clima afectiu positiu en les relacions
a laula com a requisits per a laprenentatge.
Avui, els principis metodolgics de lescola nova sn plenament vigents.

Si b s cert que en letapa de leducaci infantil el model ldic est molt
ests, no passa el mateix en la resta detapes educatives. El repte actual s
aconseguir que el model ldic educatiu es reforci i se sistematitzi en letapa
de leducaci infantil i sestengui a leducaci primria.
A fi de desenvolupar-se correctament, linfant necessita relacionar-se amb altres

infants i adults en contextos diferents, ja que aix augmenta les possibilitats de
comunicaci, interacci i adaptaci social. Tanmateix, en molts casos aix no s
gens fcil. Joc-treball
Per als adults hi ha una
diferncia entre treball i joc: el
El ritme de vida de la nostra societat, especialment en lentorn urb, no facilita que joc s diversi, s gratut i no t
una finalitat en si mateix, mentre
linfant pugui compartir jocs amb altres infants de la mateixa edat. El descens en que el treball s seris,
productiu, til i se li troba un
el nombre de fills fa que no sempre sigui possible tenir germans dedats similars rendiment. En el cas dels infants,
podem dir que aquest binomi
per jugar. Un altre factor s lescassesa despais dedicats a lactivitat ldica, ja que joc-treball est unit, ja que el joc
el joc al barri, als parcs i a les cases prpies ha quedat molt redut. El temps de qu els s til, productiu i enriquidor.
Es podria dir que linfant treballa
disposen per jugar tamb ha disminut; els infants estan sobrecarregats dactivitats mentre juga, ja que el joc li
permet explorar el seu propi mn
escolars i extraescolars, que es consideren ms tils per a la seva formaci. i el mn dels adults, s el lloc
privilegiat per interaccionar amb
els iguals i per ser cada vegada
ms autnom.
Lescola ha anat donant resposta a la necessitat de relaci amb els iguals, per amb
un plantejament que separa clarament joc i treball. Daltra banda, la demanda
social creixent de serveis datenci a la petita infncia ha fet proliferar un gran
nombre se serveis ldics i educatius adreats als infants i a les famlies.
Com a educadors, podeu fer molt perqu el paper del joc es valori, no
solament des del punt de vista ldic, sin com a dret dels infants i com a
metodologia densenyament-aprenentatge.
3.1 Concepte i caracterstiques del model ldic pedaggic

Aprendre jugant
Per mitj del joc, linfant
desenvolupa les funcions
La pedagogia ldica implica crear un ambient a laula caracteritzat per activitats
psquiques: la percepci, la que despertin la imaginaci i estimulin el pensament divergent.
memria, la imaginaci, la
intelligncia, etc. Lactivitat
ldica ajuda linfant a
socialitzar-se, s una eina que li
El model ldic s la metodologia ms adequada per a letapa de leducaci infantil,
permet autoconixement i, a la ja que reuneix dos aspectes complementaris:
vegada, conixer els altres, amb
els quals interactua. Linfant, per
mitj del joc, va establint vincles
afectius amb els altres i, alhora, Linfant viu els aprenentatges escolars de manera ldica, agradable i pla-
interioritza normes i pautes de
convivncia bsiques. ent. Les experincies daprenentatge gratificants esdevenen estmuls que
motiven linters per aprendre coses noves.
El joc s un principi psicopedaggic (s la manera natural com aprenen

els infants) i no pas un simple recurs, malgrat que utilitzar-lo com a recurs
potencia el valor educatiu de les activitats.
El model ldic considera que el joc no solament s un simple element de motivaci

envers les tasques escolars o un recurs didctic en qu es poden plantejar les
activitats educatives amb aparena de joc, sin que s un objectiu en si mateix,
ja que el punt de partida s que saprn jugant i no pas que es juga per aprendre.
Laprenentatge infantil est associat a la vivncia ldica, a partir de la qual es creen

hbits de descobriment, dinvestigaci i daprenentatge que generaran la motivaci
pel coneixement.
El joc ha destar present en tot el disseny curricular com una experincia que cal
garantir en el dia a dia. Mitjanant el joc, leducador pot analitzar molts aspectes
de linfant, ja que ofereix informaci valuosa sobre les capacitats lingstiques,
la comprensi del mitj social i natural, el domini de certes destreses, etc.
Igualment, li permet saber el nivell de linfant i identificar possibles problemes
de desenvolupament i socialitzaci, actituds, valors i prejudicis, necessitats.
En la pedagogia ldica no es tracta tant dintroduir jocs educatius a lescola,

com daconseguir un aprenentatge escolar ldic.
Les caracterstiques ms remarcables del model ldic sn les segents:

Proporciona un ambient de seguretat emocional, necessari per poder apren-

dre, en qu els infants se senten a gust.
Evita la distinci entre treball (seris, forma daprenentatge) i joc (plaer,

entreteniment), ja que es pretn que el treball seris sigui gratificant i, a la
vegada, coherent amb els valors de respecte, tolerncia, justcia i igualtat.
Presenta activitats atractives mitjanant les quals els coneixements a assolir

adquireixen significat als ulls dels infants.
Evoluciona i sadapta a requisits nous detapes posteriors, per dins dun marc de
satisfacci personal que fomenta la motivaci per aprendre.
El joc es converteix en una activitat diferent, per valuosa i complementria de les

activitats curriculars ms dirigides i obligatries. Aquestes activitats persegueixen
laprenentatge de continguts culturals que es considera que els nens han dadquirir
a lescola. Tanmateix, el joc i laprenentatge no es deixen a banda, ja que hi ha
adquisicions importants que sassoleixen en la infncia per mitj de situacions
ldiques. Per aquest motiu, cal que lescola no ignori la importncia que el joc
t en la vida dels infants i que el joc sigui el seu aliat a lhora de desenvolupar la
tasca educativa.
El joc i les joguines poden portar a terme o reforar aquests aprenentatges, aportant
motivaci i inters. El joc tamb ocupa una funci clau en el desenvolupament de
comportaments socials (concretament, en el de la cooperaci) i en el desenvolu-
pament daspectes de la personalitat (la perseverana, la concentraci, la reflexi
i lautonomia). Tots tenen una repercussi important en els aprenentatges ms
formals i dirigits.
Quant a les conseqncies duna gesti incorrecta del joc, sembla que si no es dna
prou material de joc als infants, sels limita lexperincia daprehensi del mn;
si sels proporciona un material inadequat per a la seva edat i les seves habilitats,
se senten avorrits i frustrats, i si no sels dna prou temps per jugar al seu ritme
o sels interromp amb altres demandes, simpedeix que aprenguin a concloure
experincies i problemes.
El model ldic consisteix a aconseguir una intervenci educativa que faciliti

tantes experincies ldiques i tan diverses com sigui possible. Es tracta,
doncs, dincloure els aprenentatges en aquestes experincies. Aquesta
concepci del joc com a recurs educatiu s exclusiva de leducador, no de
linfant que juga.
3.2 Recursos i tcniques
Leducador, sabedor de la importncia que t el joc en el desenvolupament infantil,

ha de conixer gran varietat de jocs adequats a les diferents caracterstiques i
necessitats dels infants i tamb ha de saber com organitzar els espais per afavorir
el joc, sense oblidar la necessitat de reservar un temps, en la programaci, per al
joc lliure.
3.2.1 Espais condicionats
Duna banda, aquests espais han de garantir la seguretat psquica dels infants. Per
tant, han de ser espais acollidors en qu els nens se sentin cmodes, segurs i lliures
per actuar. Daltra banda, tamb han de garantir la seguretat fsica, de manera
que han de disposar dambients i objectes que estimulin el joc, el moviment i
lautonomia dacord amb les possibilitats de cada infant sense que leducador hi
hagi dintervenir necessriament.
El joc al centre educatiu, a diferncia del joc a casa, permet que linfant
aprengui a esperar el seu torn, observar com juguen els altres, jugar en
parallel, prendre la iniciativa, comprendre que els jocs sn de tots, etc.
3.2.2 Disseny despais ldics
El disseny despais ldics per als infants s un element important a considerar, ja

que repercuteix en les condicions de joc dels infants i en la qualitat de lactivitat
que desenvolupen.
Per tal de facilitar i afavorir el joc, a lhora de dissenyar espais ldics sha de
tenir en compte la funci que fan i tamb les caracterstiques i les necessitats dels
usuaris.
Crear un bon espai de joc consisteix a proporcionar un entorn segur, divers i

flexible, amb una ambientaci acurada per tal que els usuaris shi sentin a gust
(illuminaci, temperatura, elements de la natura com arbres, plantes, terra o
aigua). Aquest espai ha doferir els estmuls necessaris als infants perqu puguin
desenvolupar les capacitats motrius i fomentar les aptituds socials, creatives i
sensorials.
Si b el disseny dun espai permet un gran marge dactuaci, la incorporaci dels

equipaments i els elements de joc (tobogans, gronxadors, etc.) requereix una
atenci especial derivada de les caracterstiques del seu s i, fins i tot, del seu mal
s. Aix doncs, avui des del punt de vista de la higiene i la seguretat, els requisits
dels espais ldics i de lequipament que shi incorpora han de seguir unes normes
La joguina ha de ser adequada a que regulen els parmetres daccessibilitat i seguretat.
ledat de linfant i no ha de
representar-li cap mena de perill.
Qualsevol espai de joc ha de reunir les caracterstiques segents:
Estar diferenciat i protegit daltres usos.
Estar provet delements segurs i controlats a fi devitar riscos per als nens.
Estar en condicions higiniques adequades als nens: prohibir lentrada

danimals.
Assenyalar ledat permesa per utilitzar-lo i evitar, en la mesura que sigui

possible, que lutilitzin persones que no compleixin aquest requisit.
Presentar una relaci adequada entre la superfcie que t i el nombre

dusuaris que hi poden haver.
Permetre un s diferenciat dactivitats simultnies que no interfereixin entre

elles.
Oferir les possibles experincies que es requereixen per obtenir els objectius
relacionats amb ledat i les possibilitats dels usuaris als quals es destinen.
Facilitar la comunicaci entre els nens i les famlies i els educadors que hi
ha.
Eliminar barreres discriminatries ds i facilitar, aix, que tots els nens hi

puguin accedir (accessibilitat universal).
3.2.3 Els elements de joc
Els elements de joc tamb han de complir uns determinats requisits, com ara
les proteccions dels equips (arrodonides i contnues), la forma i la dimensi
de les peces (adequades als menors als quals sadrecen), els materials i els
acabats (innocus i resistents) o els paviments (tous i flexibles, en funci del grau
damortiment necessari).
3.2.4 Pautes lgiques de distribuci dels espais
Tamb hi ha unes pautes lgiques de distribuci dels espais de joc que inclouen,
per exemple, diferenciar les rees de joc collectiu de les rees de joc individual,
preveure espais per a jocs tranquils separades de zones per a activitats fsiques,
sorolloses o dacci, etc.
3.2.5 Establiment de vinculacions
Igualment, cal tenir en compte lestabliment dalgun tipus de vinculaci entre els
diversos espais. Aquesta vinculaci ha de permetre fomentar les relacions entre
grups diferents. Tamb ha de possibilitar que les diferents zones sidentifiquin

fcilment i es puguin connectar mitjanant diferents itineraris segons cada neces-
sitat. Daquesta manera, els infants shi han de poder bellugar i orientar sense
dificultats i en igualtat de condicions.
3.2.6 Disseny dels equipaments
Quant al disseny dels equipaments de joc, a part dels equipaments tradicionals

que hi pugui haver (tobogans, gronxadors, etc.), shi estan incorporant equips ms
abstractes, multifuncionals, modulars i flexibles, estudiats a conscincia per tal
dafavorir el desenvolupament de les capacitats motrius, socials i creatives dels
infants. Tamb shi afegeixen peces niques adaptades a un determinat espai o
equips interactius que proporcionen estmuls i respostes sonores, visuals i, fins i
tot, olfactives.
A lhora de dissenyar espais ldics, els parmetres de seguretat,

funcionalitat, accessibilitat i esttica shan de tenir ben presents.
3.2.7 Temps per jugar

Ladult davant del joc de
linfant
La presncia de ladult en el joc Hi ha dhaver moments per al joc lliure i moments per al joc dirigit. Sha de
del nen s fonamental en la
primera infantesa, perqu li procurar que el joc lliure no noms sigui un temps despera o un complement en
proporciona seguretat. La
comunicaci que ladult finalitzar les activitats dirigides. El joc lliure sha dincloure en la programaci
estableix amb el beb s el que el com una activitat ms.
mou a actuar. s ladult qui
ofereix un objecte a linfant
perqu lagafi i lexplori. Sense
ladult, doncs, linfant no es
Sha de fer una selecci de joguines i materials que responguin a les necessitats,
podria desenvolupar. Ladult li
dna seguretat i estabilitat i s a
els interessos, els nivells de coneixements i de destreses, i els ritmes de desenvo-
partir daqu que linfant actua, lupament dels infants. Si hi ha infants amb alguna discapacitat, caldr preveure la
experimenta, juga, etc.
incorporaci de materials especfics.
3.2.8 El paper de leducador
El paper de leducador s el de garantir aquestes condicions perqu el joc es

dugui a terme. Leducador s qui possibilita el joc infantil, de manera que cal
que reconegui el valor fonamental daquesta eina metodolgica per a la vida de
linfant.
Les funcions principals de leducador serien les segents:
Organitzar les activitats quotidianes, lambient interior i exterior de lescola

(perqu sigui adient a les activitats infantils) i el material de joc. El material

i les joguines que sofereixin a linfant shan dadequar a ledat que t i als
objectius daprenentatge, han de ser suficients per no excessius. Lexcs
de joguines descentra i distreu el joc.
Facilitar i orientar el joc dels infants en els diferents contextos en qu es

porti a terme. Ha de crear, doncs, un ambient que els permeti funcionar
amb autonomia.
Presenciar el joc dels infants per donar-los confiana, tranquillitat i segure-

tat a fi de poder centrar-se en el joc.
Iniciar les activitats ldiques dirigides (activitats plstiques, contes, etc.) i

donar les ajudes que calguin als infants per jugar.
Motivar sempre linfant perqu vulgui participar en lactivitat ldica i ho

faci lliurement. Igualment, fomentar la interacci entre els infants per tal
que tots sacabin integrant.
Exemples de motivaci
En els jocs motors o simblics, leducador ha de proporcionar als infants imatges i

experincies positives i riques que els ajudin a crixer com a persones. En els jocs de
construcci, els ha dajudar a superar les dificultats motrius, dorientaci i dimaginaci. En
els jocs de regles, els ha dexplicar les normes o les instruccions de joc. En els jocs a
laire lliure, ha de fomentar la recuperaci de la transmissi oral, que s la manera com
tradicionalment shan aprs aquests jocs.
Leducador ha de donar normes clares i en positiu del joc. En el joc tot

est perms excepte fer coses que molestin la resta de companys i fer un mal
s del material.
Leducador ha de recordar que els infants passen per etapes destructives

en els seus jocs. Aix lajudar a comprendre els comportaments infantils,
per no a permetrels. La sensibilitat educativa no significa permetre que
linfant faci el que vulgui. Significa facilitar a linfant el que sigui ms
adequat segons les seves necessitats i el seu desenvolupament, encara que
a vegades aix representi negar-li o retirar-li una mica, per exemple, una
joguina que estigui trencant.
Saber que els impulsos destructors existeixen s conixer la realitat de les emo-
cions bsiques. Aix no implica consentir-les i no actuar per establir uns lmits
clars. En primer lloc, cal explicar als infants que est prohibit espatllar qualsevol
dels materials, perqu aix fa que la classe els perdi i que ning no hi pugui jugar
ms. Posteriorment, cal trobar una alternativa perqu actun, sense fer mal a ning,
quan tinguin aquests impulsos que necessitaran aprendre a autoregular.
Leducador ha dobservar el joc, cosa que li proporcionar una informaci

privilegiada de linfant, de les seves caracterstiques i del seu desenvolupa-
ment. Ha de mantenir en tot moment una actitud de respecte envers linfant.
Daquesta manera, ha devitar fer comentaris que el puguin menysprear o
avergonyir en pblic, ja que aix generaria situacions denfrontament mutu.

Aix no significa permetre que faci el que vulgui. Vol dir, doncs, que el
comportament de linfant sha de reconduir sense estridncies i parlar-hi
quan estigui ms calmat.
Leducador ha de fomentar en les famlies dels infants linters pel joc,

s a dir, saber a quins jocs juguen a casa, si juguen amb els seus pares, etc.
3.3 Fonamentaci del model ldic pedaggic
El model ldic pedaggic es basa en la utilitzaci del joc com a estratgia

metodolgica en qu linfant i leducador es relacionen en un ambient ldic.
Per ambient ldic sentn un ambient dalegria i de trobada en qu es pot conviure,

participar i expressar-se lliurement. Permet jugar creativament, comunicar-se
amb facilitat, crear vincles damistat entre persones que comparteixen vivncies,
interessos i necessitats.
Aquest model es fonamenta en el fet que el joc apareix de manera natural i

espontnia en els infants. Mitjanant el joc, adquireixen experincies del mn que
els envolta, aprenen a relacionar-se amb els altres i es coneixen a ells mateixos.
En aquest sentit, el joc possibilita espais de llibertat i de creativitat en qu tot s
possible.
En lmbit de la psicologia, les teories cognitives del joc nodreixen el marc teric
de la pedagogia ldica. Piaget i Vygotsky principalment.
Les pedagogies actives daquest segle ens descobreixen que linfant no s un adult
en miniatura ni un objecte passiu.
Les escoles de Montessori, Decroly i Freinet tenen, malgrat les seves diferncies,
un mateix propsit: basar els aprenentatges en lactivitat dels infants, donant
importncia al joc en els diversos estadis de la seva maduraci. La nova pedagogia
s global en la mesura que t en compte linfant de manera integral.
El desenvolupament afectiu-relacional-social s, sens dubte, el component bsic

de tot aprenentatge conceptual. En aquest sentit, la pedagogia ldica dna molta
importncia a lestabliment de relacions afectives que permetin a linfant sentir-se
acollit i segur, que sel consideri com a tal i se li doni la possibilitat dexpressar-se
lliurement. Daquesta manera, es facilita la inhibici dels impulsos agressius.
La pedagogia ldica es constitueix com un marc teric duna prctica

educativa que t com a eixos lactivitat ldica de linfant i el joc com
a estratgia daprenentatges significatius en un ambient ldic que li dona
sentit.
En aquest mbit de trobada, les variables que constitueixen lacte didctic sinter-
relacionen mtuament: espai, temps, comunicaci, llibertat, creativitat, tendresa

i alegria. Daquesta manera, creen lambient adequat per organitzar situacions
densenyament-aprenentatge que permetin a linfant aprendre i crixer.
En el marc de la pedagogia ldica es planteja lorganitzaci dun currculum

integrador, que es dissenya sobre la base de les teories i els principis pedaggics
esmentats anteriorment.
El currculum integrador s una organitzaci global, integrada, funcional i

consensuada:
Globalitat: marc total organitzacional del fet educatiu. Pot ser interpretada
en tres nivells interrelacionats:
Com a marc total. Aquest nivell t a veure amb el projecte educatiu

i el seu disseny curricular, que sha delaborar com una estructura
dinmica en qu tots els elements que el componen tinguin relaci,
sentit i comunicaci entre ells i amb el context.
Com a metodologia globalitzada (cicle/aula). Accions interdiscipli-
nries dels equips docents que programin les seves activitats a partir
duna orientaci integradora.
Com a experincia daprenentatge. La fa lalumne i es refereix a la
manera global i estructural de conixer.
Integraci: Relaci entre les variables del context, les fites/objectius a

assolir.
Funcionalitat: Equilibri i relaci entre el projecte educatiu, el projecte

curricular i les programacions. Tamb hi ha dhaver una interrelaci entre
els continguts de les diverses rees curriculars.
Consens: Acceptaci, participaci i comproms de la comunitat educativa.

Requereix una comunicaci eficient, fluida i clara. El currculum escolar s
lorganitzaci del conjunt daspectes, dimensions i mbits a abordar en el
treball sistemtic educatiu. Caldr procurar el segent:
Ambient: Afectus/Segur. Motivador/Significatiu. Obert/Dinmic.

Lloc de comunicaci fluida. Comproms amb el context. Consensuat.
Infant: Coneixement de linfant i de lambient en qu es troba.
Concepci del psiquisme com una globalitat en qu els aspectes cog-
nitius (pensament i llenguatge), perceptius (sensoriomotriu) i afectius
(relacional/social) shan de comprendre com una totalitat complexa,
dinmica, evolutiva i interactiva en un context cultural. El joc s
lactivitat principal de linfant.
Joc: El Joc es converteix en estratgia en una relaci densenyament-
aprenentatge. Per mitj del joc, linfant desenvolupa gradualment
conceptes, habilitats i actituds. Qualsevol contingut curricular (con-
ceptual, procedimental o actitudinal) es pot transferir a partir del joc.
Per tant, les estratgies ldiques han de ser motivadores, significatives,
dinmiques, participatives i han de donar loportunitat de descobrir i

crear.
Aprenentatge: Laprenentatge implica pensar, sentir i actuar. Hi ha
aprenentatge quan en una experincia es produeix un canvi que per-
dura en les capacitats/aptituds de les persones. Per tant, es produeixen
canvis en lestructura de la personalitat. El punt de partida de tot
aprenentatge escolar s la consideraci dels esquemes cognitius previs
de linfant, dels seus interessos i necessitats, del grau de rellevncia
dels continguts i del clima motivador.
Educador: Actitud de canvi. Coneixement i prctica destratgies
El joc permet el desenvolupament de
linfant ldiques. Organitzador de lambient ldic.
3.4 Contextos ldics
Linfant juga en les circumstncies ms variades: a casa, al carrer, en un servei

a la infncia (per exemple, una ludoteca), en una escola infantil, etc. Es tracta
duna activitat espontnia que apareix en els diversos contextos en qu els infants
creixen i es desenvolupen. Jugant aprenen els valors, les normes i les formes de
vida dels adults de manera natural.
Per mitj del joc, linfant posa en prctica les seves habilitats sensorials i motrius,
expressa la seva vida interior i es relaciona amb el mn exterior (els adults, els
altres infants i el medi en general).
El joc permet compensar situacions socials de discriminaci per raons de classe

social, cultura, tnia, sexe o discapacitat. Per tant, s un bon recurs i una
metodologia adequada per a la integraci social.
Els diferents agents educatius necessriament han de tenir en compte aquesta

particularitat a lhora de planificar les seves intervencions, tant si es tracta de
lmbit formal com de lmbit no formal de leducaci, fins i tot de linformal.
En aquest sentit, el model ldic, es basa en la utilitzaci del joc com estratgia
metodolgica daprenentatge i socialitzaci dels infants .
Modalitat de leducaci
Entenent leducaci com un procs global en el qual els individus desenvolupen les
seves capacitats i adquireixen uns coneixement i una cultura, la podem classificar en tres
modalitats:
Leducaci informal seria aquella que lindividu rep de manera espontnia del seu entorn
familiar i social (pares, amics, vens, mitjans de comunicaci). Es tracta duna influncia no
planificada que es dna de manera natural contnuament.
Leducaci no formal seria aquella que, estant planificada i amb una intencionalitat, es dna
en el temps lliure. En aquest cas, temps i espai sadapten al tipus de proposta i als usuaris
(ludoteques, esplais, altres serveis per als infants).
Leducaci formal s leducaci reglada, forma part del sistema educatiu dun estat i est
totalment reglamentada (lespai, el temps i el currculum estan definits per a cada nivell
educatiu: educaci infantil, educaci primria...).
En cada context on es desenvolupa linfant, el joc est present, per la qual

cosa el joc s un recurs metodolgic privilegiat per als educadors infantils
i es converteix en un instrument ideal perqu linfant aprengui, adquireixi
autonomia personal, se socialitzi i avanci en el desenvolupament integral de
la seva personalitat.
3.4.1 El joc en un context informal
Des que hi ha vida humana en el mn, els infants han ocupat el seu temps
jugant; per ells mateixos, per la satisfacci que lactivitat ldica en si mateixa
els proporciona, i pels beneficis que els aporta com a persones.
Per, a diferncia del que passava en poques anteriors, avui dia el joc sha
convertit en un b escs, perqu les nostres ciutats i el nostre estil de vida no
permeten jugar gaire ni en els espais pblics (carrers, places...) ni en els espais
privats (on els pisos sn petits i poc adequats per al joc i el televisor passa a ocupar
una part important del temps infantil). s per aix que els infants davui ms que
mai necessiten espais i temps per jugar en llibertat amb altres infants.
Jugar en llibertat
Un infant que savorreix pot fer malvestats i, fins i tot, engolir medecines perilloses, per
un infant tot sol ha de poblar la seva solitud i sha dinventar jocs, sha de contar histries
i ha de fer projectes. No hi ha dubte que la collectivitat infantil s un altre dels elements
importants, per una collectivitat viva, com en altres temps era lesbarjo escolar, el carrer
i la plaa, i no una collectivitat prviament organitzada, amb monitors, dispositius ldics i
imitacions dexrcits sense armes.
Ma. Aurlia Capmany (1988). Qui juga?. Perspectiva Escolar (nm. 127, pg. 2).
Shauria de fer un esfor per potenciar els contexts que permetin un joc en llibertat,
potenciant el joc al medi familiar, als espais pblics i en altres espais destinats als
infants.
El joc en el medi familiar
La famlia s el primer context de joc de linfant i el ms influent. Per tant, cal

que els educadors, tant si fan la seva tasca en lmbit formal com en el no formal, El joc no s tan sols una
cosa dinfants, s una
el tinguin en compte. Els pares sn els primers companys de joc dels bebs i els activitat voluntria que
responsables de lorganitzaci de loci dels seus fills. Per aix, poden informar els aporta plaer a les persones
de totes les edats.
educadors sobre la manera en qu juga linfant i el tipus de joc que fa.
La relaci amb les famlies
La famlia s el grup primari ms important en la vida de les persones. s lagent educatiu

que ms influeix en el desenvolupament integral de linfant. Per aix, la relaci entre famlia
i escola o entre famlia i servei a la petita infncia s fonamental.
Cal conixer les famlies, la seva realitat, i establir relacions positives amb elles per tal
dorientar-les i perqu ens orientin en la tasca deducar linfant, de manera que entre els
diferents contextos educatius hi hagi una continutat i una coherncia.
Els educadors orientaran les mares i els pares a travs dentrevistes, reunions, xerrades,
trptics, etc.
Per, molt sovint, passa que els pares estan desorientats en relaci amb diferents
aspectes de leducaci dels seus fills, com pot ser el joc: com han de jugar
amb els infants, quines sn les joguines ms adequades, el paper del joc en el
desenvolupament de linfant, etc.
Leducador infantil s un orientador per a les mares i els pares. Pot fer
intervencions relacionades amb diferents aspectes del joc:
Lelecci de les joguines i els materials de joc.
Fer veure la importncia que els pares juguin amb els infants.
Fer veure la necessitat que linfant disposi dun espai per organitzar el
seu joc.
Pel que fa a lelecci de joguines i materials de joc, leducador ha dorientar amb

criteris apartats de modes i estereotips, en funci de ledat dels infants i de les
possibilitats que les diferents joguines i materials tenen (afavorir la manipulaci,
leducaci dels sentits...). Igualment, s convenient parlar de la quantitat de
joguines que ha de tenir un infant. Avui dia, el consumisme desenfrenat fa que
els infants acumulin joguines que no fan servir i entre les quals es perden sense
Els infants necessiten els
saber quina escollir.
pares per jugar
Els jocs tradicionals sn una Pel que fa al joc entre famlia i infants, s ideal que les mares i els pares
bona eina perqu pares i mares i
infants juguin junts. A ms, els comparteixin moments ldics amb els seus fills. Sho passaran b i, al mateix
infants necessiten els adults per
poder utilitzar correctament temps, enfortiran positivament els vincles que els uneixen i, per tant, les relacions
moltes de les joguines que hi ha
en el mercat. familiars en sortiran reforades. Les mares i els pares sn molt importants per
afavorir el joc dels infants, especialment quan els infants sn petits, perqu com
ms petits sn els nens, ms important s el paper dels progenitors a lhora
diniciar els jocs i engrescar els infants a jugar. Per tant, la seva presncia s
molt necessria per al confort de linfant.
Finalment, els infants necessiten tenir el seu propi espai per jugar. Sha de tenir
en compte que a linfant li agrada i necessita jugar sol en alguns moments, i ho
necessita ms a mesura que creix. per tant, s important habilitar a casa, en funci
de les possibilitats, un espai perqu linfant pugui jugar, on trobi les seves joguines
i spiga que s el seu espai (la qual cosa no implica en cap moment que els infants
estiguin desatesos).
El joc en els espais pblics
Els parcs i les places sn llocs ideals perqu els infants es relacionin entre ells.
Constitueixen llocs de trobada en qu, a ms de passar una estona de diversi, els
infants poden desenvolupar la sociabilitat i adquirir diverses habilitats motrius.
En aquests espais hi ha tota mena dinstallacions, com ara gronxadors, balancins,

tobogans, sorrals, etc. Cal que aquestes installacions siguin segures i estiguin
ben conservades. Igualment, conv que els adults que acompanyen els infants els
ensenyin a utilitzar-les adequadament i a compartir-les amb els altres nens que
tamb les volen fer servir. Mentre els infants no sn prou grans per establir tots
sols les normes ni el temps ds de les installacions, els adults nhan de regular
la utilitzaci i han de vetllar perqu lambient sigui de cordialitat i respecte.
3.4.2 El joc en leducaci formal

Principis metodolgics de
leducaci infantil
Lescola s el lloc on linfant es prepara per a la seva futura inserci en la El joc s un principi metodolgic
en letapa educativa de 0 a 6
societat. Representa el primer contacte amb la cultura, el medi en qu plantejar anys. Altres principis sn la
globalitzaci i la creativitat.
les qestions que lajudaran a comprendre el mn, en qu aprendr a defensar els Quan es diu que lacci
educativa ha de ser globalitzada,
seus criteris, a formar opinions, etc. vol dir que ha de donar resposta
a la unitat de la persona; s a dir,
a totes les seves dimensions:
Daltra banda, el carcter multicultural de la nostra societat es reflecteix a les aules, sensorial, psicomotriu, cognitiva,
afectiva, social, comunicativa,
on conviuen alumnes que pertanyen a cultures diferents. Aquesta convivncia els etc. La creativitat, en ser una
dimensi ms de la totalitat del
servir de preparaci per a la inserci. Com a resposta a aquests i a molts altres subjecte, fa referncia al fet que
factors, lescola ha de proporcionar als infants experincies positives que reforcin cada comportament de linfant s
nic i innovador per a la persona.
la seva confiana, despertin la seva curiositat i afavoreixin lexploraci cap a la
construcci del seus coneixements. En aquest sentit, el joc s un bon aliat.
Si considerem que el joc s una eina fonamental en laprenentatge dels infants,

aleshores no ens sorprendr que hagi destar present en el projecte educatiu de
lescola infantil i no solament durant lesbarjo, sin durant tota letapa. Per tant, la
major part de les activitats infantils tindran un caire ldic. Aix, el joc es converteix
en un dels principis bsics de la metodologia en leducaci infantil. A la secci annexos del
web, a larticle
Organitzaci de laula
trobareu molta informaci
per organitzar una activitat
en una aula: espais i
El joc en el currculum de leducaci infantil materials.
Lactivitat ldica s essencial en el desenvolupament infantil, fet que est recollit

en la legislaci educativa actual. Des que es va aprovar la LOGSE (Llei
orgnica general del sistema educatiu), on per primera vegada es reconeixia letapa
deducaci infantil dintre del sistema educatiu i on es va establir per primera
vegada el currculum per a aquesta etapa, fins a la LOCE (Llei orgnica de la
qualitat de leducaci), es reconeix el joc com una necessitat de la infncia i com
un recurs idoni per ser utilitzat a lescola infantil.
En el Decret 181/2008, de 9 de setembre (pel qual sestableix lordenaci dels

ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil, publicat el 16 de setembre de
2008 al DOGC nmero 5.216), es diu que caldr promoure el joc com a activitat
natural de linfant daquesta etapa, que li permetr integrar espontniament lacci
amb les emocions i el pensament, afavorint el seu desenvolupament personal i
social.
El joc s, juntament amb la globalitzaci i la creativitat, un dels principis

metodolgics ms importants que shan de considerar a leducaci infantil.
Aix vol dir que ha destar present tant en el temps dedicat a lesbarjo com en
el temps que sest a laula; lactivitat ldica ha dimpregnar tota la dinmica
que es porti a terme a lescola infantil.
El joc s leix organitzador de lacci educativa en aquesta etapa. s
leix entorn del qual sorganitzaran les diferents rees curriculars: rea de
descoberta dun mateix, rea de descoberta del medi natural i social i rea
dintercomunicaci i llenguatges.
Per desplegar aquestes rees, cal fer una proposta dactivitats que permetin
assolir els objectius proposats, que ofereixi a linfant una experincia holstica
i que contribueixi al desenvolupament integral de linfant. Aquesta proposta es
vehicular a travs del joc, perqu el joc motiva linfant i li dna plaer, perqu
integra totes les modalitats de treball, s a dir, les accions educatives que
sexerceixen sobre ell.
El tipus de joc que es pot fer a lescola infantil, el podrem classificar en dos grans
blocs, el joc lliure i el joc organitzat:
Joc lliure: constitueix la manera de jugar ms genuna de linfant, comporta

llibertat delecci i llibertat ds dobjectes, materials o idees. s un joc que
no t una finalitat en si mateix, i que produeix plaer. Normalment sorganitza
a partir de racons de joc.
Joc organitzat: a lescola, el joc conserva un cert grau delecci, per de

fet, est en funci del propsit de leducador/a, que s qui posa a labast de
linfant un determinat material i organitza un temps i un espai per a aquesta
activitat, perseguint una finalitat didctica.
Les activitats ldiques que organitza lescola no es limiten a les parets que la
componen, sin que sutilitzen els recursos de lentorn per fer sortides. Per tant,
lespai exterior al centre tamb s un recurs educatiu excellent.
Dins del centre, laula i, desprs, el pati sn els espais on es duen a terme la
major part de les activitats ldiques. Tanmateix, no sn els nics, ja que laula
de psicomotricitat, la sala dactes, el passads i la majoria dels espais del centre
poden esdevenir espais ldics i educatius en un determinat moment.
Els requisits mnims dels espais de les escoles infantils estan regulats per norma-
tiva, per lorganitzaci depn de lequip docent i de leducador/a responsable
de laula. En aquest sentit, heu de saber que lespai s un recurs educatiu i que
la manera dorganitzar-lo condicionar el procs daprenentatge, la comunicaci,
les activitats ldiques i la forma de relaci.
Actualment, la tendncia ms estesa s organitzar lespai de laula per racons i

distribuir el pati en zones de joc segons la utilitat didctica que sels atribueixi.
3.4.3 El joc en un context no formal
Leducaci en contextos no formals est fora present en la vida actual per a tota
La intervenci educativa en
la poblaci; per tant, tamb ho est per a la primera infncia. un context no formal s ms
flexible i menys
convencional que a
Els agents implicats en aquests tipus deducaci no sn nicament els professio- leducaci escolar
nals, sin que tamb es compta amb la implicaci de les famlies i de la comunitat.
Per aix, la influncia de les intervencions adreades als infants va ms enll i
incideix en el context que els envolta; s a dir, incideix en la societat.
La flexibilitat prpia de leducaci no formal permet adequar els serveis a les

necessitats dels infants, de les seves famlies i del seu entorn, adaptant-se en
tot moment a les seves caracterstiques. Aix explica que hi hagi multitud de
modalitats dintervencions educatives no formals. Funci dels serveis
deducaci no formal
Els serveis a la infantesa, tant
Dintre del marc de leducaci no formal, loferta ldica s cada vegada ms mplia formals com no formals, van
sorgir per ajudar les famlies en
i sha anat desenvolupant per tal de donar resposta a les exigncies de la societat latenci dels infants mentre els
actual: pares que troben moltes dificultats per compaginar la seva vida laboral i progenitors treballaven, per
tamb per compensar carncies
familiar, habitatges petits on hi ha poc espai perqu linfant pugui jugar, el fet que en els contextos deprimits, que
donaven poca estimulaci i
els infants tenen pocs germans amb qui compartir els jocs, la prdua dels espais poques oportunitats als infants
per al seu desenvolupament.
pblics (places, parcs, carrer...) per al joc, a causa del perill que aquests espais
representen per als infants (trnsit, superpoblaci, etc.).
Per tot aix, els infants necessiten trobar un lloc on estar i ocupar el seu temps
fora de lhorari escolar. De fet, s quan sacaba lhorari escolar que els infants
utilitzen ms els serveis educatius no formals. En el cas dels infants petits, per
a qui lescolaritzaci no s obligatria, a vegades aquests espais es converteixen
en una alternativa a leducaci infantil institucionalitzada. En qualsevol cas, es fa
necessari un espai per a la relaci i per desenvolupar lactivitat ldica prpia de
les seves edats (tant si aquest espai s escolar o no).
Els serveis educatius no formals sn molt variats. Es podrien classificar en tres

modalitats:
La modalitat cultural: s el tipus de serveis, la finalitat dels quals s

la promoci de la cultura. Actualment, molts centres o equipaments
culturals disposen de serveis al pblic per fer difusi cultural com ara
museus, biblioteques, centres culturals, etc. A vegades, els serveis educatius
daquests centres o equipaments organitzen activitats per al pblic infantil
(nens acompanyats per les seves famlies o visites escolars). Igualment
alguns daquests centres o equipaments ofereixen servei de guarderia per
als menuts (0-6 anys), on els nens romanen mentre els pares visiten
lequipament.
La modalitat social: sn serveis que posen latenci a la comunitat en la

qual estan immersos. Aix, des dels centres cvics, les associacions de vens,
etc. sorganitzen activitats de caire educatiu o ldic per a la poblaci de un
barri o poble. Per als nens sorganitzen activitats extraescolars (tallers per
desenvolupar les capacitats plstiques, musicals, de dansa...), activitats de
refor escolar, activitats esportives. etc.
La modalitat educativa: lobjectiu daquest serveis s educar en el temps

de lleure i motivar per a la formaci permanent. Els centres per a adults,
les activitats extraescolars que sorganitzen als centres densenyament,
els esplais i les ludoteques serien exemples dequipaments educatius no
formals.
En la secci Annexos
del web daquesta unitat
trobareu exemples Aquesta classificaci no s exhaustiva ni excloent: les activitats extraescolars, per
dexperincies amb els
infants a la comunitat o exemple, poden tenir les mateixes caracterstiques si es fan a lescola que si es
barri.
fan en un centre cvic. En els dos casos s una intervenci educativa no formal.
La diferncia est en la finalitat del servei que acull aquest tipus dactivitats i els
objectius que persegueixen en cada cas; per tant, les activitats extraescolars estan
ben classificades en les dues modalitats.
Les finalitats dels diversos serveis varien en funci del context en qu es desenvo-
lupa lacci. Igualment, el tipus dactivitats que sofereixen s variat, per totes
tenen en com el carcter ldic i la metodologia activa i participativa.
Tot i que el joc no t la mateixa importncia ni el mateix paper en totes aquestes

ofertes, sempre hi s.
Les activitats extraescolars
inclouen activitats de refor
escolar, que sn diferents Els serveis no formals per a infants, una alternativa a lescola infantil?
de les activitats ldiques i
sn igualment De vegades, es parla dels serveis educatius no formals, com ara ludoteques o altres
extraescolars.
centres, com a alternativa a les escoles bressol.
En quin sentit sn una alternativa? Sovint, les escoles bressol sn un servei que resulta
car a les famlies.
Tamb passa que els horaris daquestes escoles no sadapten als horaris de treball dels
progenitors, que necessiten disposar dun lloc on deixar els infants fora del marc de lhorari
escolar.
Aix comporta un perill perqu, duna banda, una ludoteca o un esplai no sn lequivalent
duna escola infantil. En una ludoteca o un esplai, linfant va a jugar acompanyat del pare,
de la mare o dalgun tutor (no s recomanable deixar-los sols ni gaires hores en aquest
tipus de serveis). Daltra banda, sota el nom de servei per a la infncia, samaguen el que
sn veritables prquings infantils. s a dir, els infants passen tantes o ms hores que en
una escola infantil en espais inadequats i atesos per un personal poc preparat.
El Parlament de Catalunya, lany 2009, va aprovar la Llei deducaci de Cata-

lunya (LEC), que reconeix el lleure com a mbit educatiu i el dret de tots els
alumnes a accedir-hi en condicions digualtat.
La nova llei deducaci reconeix el valor educatiu de les activitats de

lleure. La LEC reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats
de lleure, especialment pel comproms i els valors que fomenten, i el dret
de tots els alumnes a accedir-hi en condicions digualtat.
La nova llei deducaci inclou les entitats de lleure dins la comunitat

educativa. Segons la LEC, la comunitat educativa lintegren totes les
persones i totes les institucions que intervenen en el procs educatiu. En
formen part els alumnes, les famlies, el professorat, els professionals
datenci educativa, el personal dadministraci i serveis, lAdministraci
educativa, els ens locals, els agents territorials i socials i les associacions
que els representen, els collegis professionals de lmbit educatiu, lasso-
ciacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, les
empreses i les entitats de lleure i de serveis educatius.
Els projectes dintervenci
doci i lleure educatiu

El joc infantil i la seva metodologia Els projectes dintervenci doci i lleure educatiu
ndex
Introducci 5
1 Lanimaci com a activitat socioeducativa en la infncia 9

1.1 Concepte i evoluci del temps lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.1.1 Caracterstiques de loci i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.2 Models en la nova societat de loci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.1 Pedagogia social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.2 La Pedagogia del lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.2.3 Sociologia de loci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.3 Modalitats danimaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.3.1 Les activitats de lanimaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
2 Integraci social per mitj del joc 27

2.1 El lleure com a prevenci i compensador de desigualtats socials . . . . . . . . . . . . . . . . 28
2.1.1 Tipus de programes dintegraci social basats en el lleure . . . . . . . . . . . . . . . 29
2.1.2 Projectes dintegraci intercultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.1.3 Ludoteques per a la integraci social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2.1.4 Els tallers per la integraci social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.1.5 Intervenci socioeducativa en infants en situaci de risc social . . . . . . . . . . . . . 35
2.2 Integraci dels infants discapacitats per mitj del lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2.2.1 Leducador i latenci a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
2.2.2 La creaci despais de joc accessibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.2.3 Recomanacions generals en ladaptaci dels recursos ldics . . . . . . . . . . . . . . 42
2.2.4 Caracterstiques dels infants amb diferents discapacitats . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.2.5 Adaptaci de joguines per a infants discapacitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.2.6 Ajuts tcnics per a ladaptaci de joguines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.2.7 Centres doci i lleure per a infants amb discapacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
3 El projecte ldic 51
3.1 Fases i continguts del projecte ldic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
3.1.1 El diagnstic en un projecte ludicorecreatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
3.1.2 Denominaci del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
3.1.3 Descripci general del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.1.4 Justificaci i marc de referncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.1.5 La promoci, gesti i organitzaci del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.1.6 Objectius un projecte ludicorecreatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.1.7 Metodologia dun projecte ludicorecreatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.1.8 La programaci dactivitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
3.1.9 Els recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.1.10 Lavaluaci del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
El joc infantil i la seva metodologia 5 Els projectes dintervenci doci i lleure educatiu
Introducci
El temps lliure s un espai i un temps que no es correspon amb cap instituci

educativa concreta, per ofereix unes grans possibilitats de descans, entrete-
niment, diversi, oci i desenvolupament personal. Daquesta manera, si els
educadors/es i els adults no hi fan latenci necessria, pot afectar negativament
el desenvolupament integral de linfant. Per tant, s important que ens plantegem
la necessitat deducar en el temps lliure.
El joc s un recurs excellent per al tractament de la diversitat. Mitjanant el joc s

possible compensar diverses situacions discriminatries per raons de sexe, tnia,
cultura, classe social o diferncies de tipus fsic, psquic o sensorial.
Lactivitat ldica tamb pot palliar situacions provocades per dificultats da-
daptaci social i de relaci familiar i per un entorn sociocultural i econmic
desfavorable.
Els infants amb discapacitat necessiten el joc igual que els altres nens i nenes.
En molts casos, el joc s una de les millors maneres perqu linfant s relacioni
amb el seu entorn, el seu grup social i els seus interlocutors. Tamb en fomenta la
creativitat i en potencia la personalitat i les capacitats. Amb el joc saconsegueix
un aprenentatge ms rpid i teraputic.
Leducador/a infantil ha de veure de quina manera pot utilitzar i optimitzar els

recursos de joc per afavorir el desenvolupament emocional i social de linfant. Ha
de conixer els fonaments del disseny dun projecte de carcter ldic i les diverses
raons que justifiquen lelaboraci daquests projectes amb una finalitat ldica.
En lapartat Lanimaci com a activitat socioeducativa en la infncia es fa

referncia al sorgiment de lanimaci sociocultural i a les modalitats que presenta.
A continuaci, se centra en lmbit de la infncia, des del qual saborden els valors
que promou i el tipus dactivitats i recursos que utilitza.
En lapartat Integraci social per mitj del joc sincideix en el valor del joc com
a recurs per la integraci dels infants en situaci de risc social i dels infants amb
discapacitat. Igualment, es presenten els recursos que hi ha per afavorir-la.
Lapartat El projecte ldic se centra en els elements que shan de tenir en compte
a lhora delaborar projectes dintervenci en el lleure infantil.
En abordar lestudi de la unitat, heu de tenir present que limportant s laplicaci

prctica dels continguts que shi exposen. Per tant, s molt important que feu les
activitats web proposades.
En finalitzar la unitat lalumne/a:
1. Dissenya projectes dintervenci ldics, relacionant-los amb el context i

infantil.
Descriu els principis, objectius i modalitats de lanimaci infantil.

Identifica els diferents tipus de centres que ofereixen activitats de joc
infantil.
Identifica les caracterstiques i prestacions del servei o equipament
ldic.
Aplica els elements de la programaci en el disseny del projecte ldic.
Estableix espais de joc tenint en compte: el tipus dinstituci, els
objectius previstos, les caracterstiques dels nens i les nenes, els
materials dels quals es disposa, el pressupost i el tipus dactivitat a
realitzar en ells.
Valora les noves tecnologies com a font dinformaci en la planificaci
de projectes ldico-recreatius.
Defineix els criteris de selecci de materials, les activitats a realitzar,
dorganitzaci i de recollida de materials, les tcniques davaluaci i
els elements de seguretat en els llocs (espais) de jocs.
T en compte la gesti i organitzaci de recursos humans i materials
en el disseny del projecte ldic.
Adapta un projecte-tipus dintervenci ldico-recreativa per a un
programa, centre o instituci determinada.
Valora la influncia de lentorn en el marc de la intervenci.
2. Avalua projectes dintervenci ldica, justificant les tcniques i els instru-

Identifica les condicions i els mtodes necessaris per realitzar una

avaluaci de lactivitat ldica.
Valora ls de les noves tecnologies com a font dinformaci.
Estableix indicadors davaluaci de la intervenci relacionats amb la
promoci de la igualtat de gnere.
1. Lanimaci com a activitat socioeducativa en la infncia
Lanimaci fa referncia a lanimaci sociocultural, modalitat educativa no for-

Etimolgicament
mal. animaci...
.... significa vida, al,
revitalitzaci(anima) i tamb
Es fa difcil datar el moment precs de laparici de lanimaci sociocultural. Es moviment o dinamisme,
incitaci a lacci (animus).
podria dir que lanimaci, com a fenomen inespecfic, ha existit sempre (cultura Sociocultural ens remet a
lobjecte dintervenci, societat i
popular). Hi ha, per, alguns fets que ens ajuden a comprendre la seva aparici cultura com a eixos sobre els
pel que fa a laplicaci del concepte danimaci a la vida social. quals avana la humanitat.
Lanimaci social sorgeix com una necessitat social deguda, bsicament, al

LASC (animaci
desenvolupament industrial i urb, als canvis socials i tecnolgics, als canvis sociocultural) creu en la
persona
econmics i culturals de les societats modernes, a la massificaci i, sobretot,
Creu que totes les persones tenim
a la necessitat que se sent dadaptar-se al canvi, no noms per comprendre la la capacitat de decidir el que ens
conv. Totes les persones podem
societat en qu es viu, sin per collaborar activament en la seva transformaci. iniciar un procs de canvi que
ens faci ms conscients de la
Ve a cobrir la necessitat destructuraci social de les societats que entraven en realitat en la qual vivim i del que
volem per al nostre futur.
la postindustrialitzaci, amb els factors definitoris dindividualisme i falta de
comproms collectiu. LASC (animaci
sociocultural) creu en el
Lanimaci apareix en la societat amb lnim de potenciar la collaboraci i les grup
Els grups ens influeixen de
relacions de grup, no noms pel que fa al temps de treball sin tamb al temps manera poderosa respecte a les
necessitats collectives. En el
lliure. grup les persones sestimulen a
participar en les decisions
grupals. Un dels trets que ms
El terme cultural fa referncia a un concepte ampli de cultura vinculat a valors, caracteritza lASC s la
participaci en la presa de
hbits i actituds molt relacionat amb la definici antropolgica del terme. decisions, precedida de la
informaci, la creaci de grups
dopini, la consulta, etc.
La finalitat que es pretn aconseguir amb els processos danimaci sociocultural,
amb la qual bsicament tots els autors estaran dacord, s la millora de la qualitat
de vida dels grups i les comunitats.
Com a modalitat educativa no formal, lanimaci t les caracterstiques se-

gents:
Vivencial, centrada en les necessitats experimentades per les persones.
Respon sempre a un grup o comunitat; per tant, s comunitria.
Pretn fomentar lanlisi de tots els factors que intervenen en cada situaci,
s crtica.
Estimula la creativitat de tots els membres de la comunitat per aix descobrir

entre tots noves formes danlisi i noves solucions als problemes que es
plantegen.
s realista, quant al fet que actua dacord amb objectius possibles.
Estableix, sempre que pot, un dileg amb leducaci formal institucional

per aconseguir una educaci global i permanent en la qual tots els grups de
la comunitat participin en la prevenci dels problemes i organitzin els seus

propis recursos.
LASC (animaci
sociocultural) creu en
lacci poltica i social De tot aix es desprn que:
Parteix del supsit que cap
persona pot arribar a la plenitud
humana fins que no s capa de
treballar en la transformaci de Lanimaci s, des del seu naixement, una forma dintervenci socio-
la societat en la qual viu.
Propugna que hi ha associacions pedaggica, de promoci cultural o dacci social (segons posem lmfasi
de tot tipus en les quals els
ciutadans es poden trobar per en una o altra activitat) que pretn que les persones ens situem com a agents
prendre iniciatives, expressar
opinions, defensar els seus drets, actius de la nostra prpia formaci.
etc.
Lanimaci sociocultural posa laccent en la participaci de les persones, en

el procs de fer-se crrec de la prpia realitat i la capacitat de transformar
la societat.
De vegades trobem acompanyant el concepte danimaci ladjectiu recre-

atiu. Aquest adjectiu fa referncia a descansar amb algun entreteniment
desprs del temps de treball.
Lanimaci recreativa s la prctica habitual i tpica dentretenir els infants

mitjanant canons, concursos, expressi corporal, actuacions de ritme i mim,
jocs dirigits, teatre, pallassos, etc.
Aquestes activitats no reuneixen els requisits de lanimaci, ja que sn situacions

espordiques i sense continutat. Sn les que es duen a terme en la famlia, quan es
fan celebracions (aniversaris, festes populars...), un grup de famlies que es troben
(colles), associacions de vens, etc.
A lescola tamb trobem activitats fora del marc de les habituals quan se celebren
dies especials, com la setmana cultural, la fi de curs, el carnestoltes, etc.
Lanimaci recreativa s realment animaci quan els principis de lanimaci es

plantegen en un projecte educatiu i de continutat, i es consideren com un centre
dinters des don treballar aspectes com la socialitzaci, mitjanant activitats
ldiques i musicals, els infants hi descobreixen la seva identitat aix com les seves
diferncies.
Lanimaci recreativa esdev veritable animaci quan les activitats

reflecteixen els valors propis daquesta: participaci, sentit del grup,
solidaritat i respecte a les diferncies.
1.1 Concepte i evoluci del temps lliure
Parlar danimaci, recreaci i dinamitzaci s bsicament parlar de temps lliure i

temps de lleure (oci). Tots aquests termes es situen en la modalitat de leducaci
no formal.
Leducaci no formal s una de les modalitats educatives que engloba el concepte

educaci permanent, concepte que inclou tots els processos daprenentatge que
sinicien en el moment del naixement duna persona i perduren tota la vida.
Podem distingir tres modalitats deducaci, leducaci formal, leducaci no

formal i leducaci informal. Tot i que pot semblar que els lmits estiguin ben
definits, a la vida real sentrecreuen, sobretot pel que fa a la influncia sobre les
persones.
Un exemple pot ser Internet, mitj deducaci no formal en qu cada vegada ms

sofereixen propostes de formaci no reglada, en lnia, i tamb ofertes deducaci
formal (UOC, UNED, IOC...).
Es defineix loci com aquella activitat aliena al treball o a les obligacions a la qual
sassocien altres conceptes com diversi, descans o lleure.
Es distingeix entre temps lliure de temps de lleure. Sentn per temps lliure el
referent temporal que podem ocupar amb accions educatives molt diverses, mentre
que quan parlem de temps de lleure o oci, fem referncia a una manera dutilitzar
el temps lliure que posa laccent en el valor de la llibertat davant el de la necessitat
i promou el gaudir de la persona mentre realitza una activitat. Es posa lmfasi en
lactitud de la persona i no en lactivitat en si mateixa.
Si fem una mica dhistria, des de finals del segle XIX les activitats educatives
en el temps lliure shan anat convertint en els motors de la renovaci pedaggica.
Pensem en les primeres colnies de vacances, de carcter escolar, a partir de les
quals va sorgir una pedagogia del temps lliure. Aquesta educaci en el temps lliure
ha anat evolucionant fins a poder oferir la possibilitat de desenvolupar un procs
intencional des de lmbit de leducaci no formal que afavoreix lenriquiment
personal, des duna opci del voluntariat i de persones compromeses amb una
realitat sociocultural i lliure de la pressi institucional.
Aquesta evoluci ens porta a parlar de temps de lleure. En les societats postindus-
trials hem passat de viure un temps lliure espontani a un temps lliure o desbarjo
organitzat socialment i del qual pot gaudir una gran part de la poblaci. Fer esport,
viatjar, passejar, llegir el diari sn activitats quotidianes i freqents en les societats
anomenades desenvolupades. Aquest augment del temps de lleure fa que loci es
consideri avui una necessitat social.
No sempre, per, aquest temps s viscut de manera positiva, ja que el temps lliure
conseqncia de la manca estructural de treball s sovint causa de frustraci i
conflictivitat social, en limitar les possibilitats de la persona. Sn conseqncies
de les contradiccions de la societat postindustrial.
1.1.1 Caracterstiques de loci i lleure
El temps lliure s una cosa que ens trobem, mentre que loci lhem
daconseguir mitjanant el desenvolupament de diverses capacitats com ara
lautonomia, la decisi, la creativitat i lesfor.
Podem definir loci com lactitud per afrontar el temps lliure duna manera
autnoma i satisfactria. Aix implica la capacitat de triar lliurement les
activitats a realitzar, a fi de gaudir i satisfer les necessitats personals que
decidim, independentment que aquesta activitat produeixi cap benefici o
sigui til.
Temps lliure
Linfant que desprs de la Les caracterstiques de loci i el lleure son:
jornada escolar arriba a casa i
sasseu a veure la televisi,
ocupa el seu temps lliure de
manera molt diferent daquell
que locupa participant en les El lleure est en relaci directa amb el temps exempt dobligacions laborals
activitats de lescola de msica
municipal. En el primer cas no o escolars (feina o escola), socials (anar a visitar els pares grans,o els avis),
hi ha intencionalitat educativa,
mentre que en el segon s. etc. s aquell temps lliure que tenim per a nosaltres mateixos, per dedicar-lo
a fer all que volem.
T a veure amb un conjunt dactivitats especfiques molt relacionades amb

el mn del joc i la recreaci. La diversi allunya de les preocupacions
quotidianes, obre horitzons, allibera de lavorriment. Es busca la satisfacci
personal, el gaudi, la felicitat.
Inclou un seguit dexperincies emocionals (practicar un esport daventu-

ra!), formatives i de desenvolupament personal que el relacionen amb el
mn de lemoci. Permet una participaci social ms mplia i ms lliure,
amb possibilitats dintegraci en la vida de grups recreatius, culturals i
socials. Possibilita ladquisici de cultura i el desenvolupament dhabilitats
i aptituds.
En loci es dna una condici diniciativa i de llibertat personals que accen-

tuen el valor de lautonomia i de la llibertat davant la necessitat(treball).
Qualsevol activitat, per tant, es pot considerar com a oci segons el temps social
en qu es produeix i segons lactitud personal amb qu la realitzem. El temps
lliure s un espai lliure dobligacions quotidianes, loci s una actitud personal, una
manera dutilitzar i estar en el temps amb autonomia amb la finalitat daconseguir
un desenvolupament personal i positiu i valus, aix com satisfacci, descans i
diversi en cadascun dels espais de temps lliure.
Cada vegada s ms freqent loferta dactivitats doci. La indstria de loci mant

una estreta relaci amb la societat de consum: televisi, cinema, espectacles,
turisme, indstria de la joguina, parcs datraccions, etc.
Empresa dedicada a la gesti

dactivitats extraescolars (angls,
El consum del lleure, ents com lhomogenetzaci i alienaci de la persona,
reps...)
entra en contradicci amb els valors de llibertat, autonomia i desenvolupament
personal que es defensen des daltres posicions com ara lanimaci sociocultural,
la pedagogia del lleure, etc.
Les activitats que ens ofereix la indstria de loci persegueixen objectius no sempre
educatius. Es dna prioritat al consum dun producte, duna activitat concreta,
amb la intencionalitat dobtenir-ne una rendibilitat econmica. Ben mirat, aix no
nega la possibilitat que aquesta activitat sigui educativa.
El repte que sens presenta consisteix precisament a fer lesfor de noves lectures
de les possibilitats de relaci entre lleure educatiu i consum.
Quan parlem doci infantil cal fer un seguit de consideracions, ja que no es pot
partir del referent de temps de treball per definir-lo. Per parlar de temps lliure
infantil cal prendre com a referncia lescola. Lescola s locupaci obligatria
per a la infncia. El temps disponible (lliure) s el que queda un cop descomptat
el temps dedicat a les tasques paraescolars (deures, estudi...), tasques dajuda a
la llar i satisfacci de les necessitats bsiques fisiolgiques, bsicament. Malgrat
aquests parallelismes tan clars, hi ha particularitats pel que fa al temps lliure
infantil respecte de ladult. Aquestes sn:
Necessitat de protecci i salvaguarda de la seva autonomia: ats que

s un sser immadur psquicament i fsicament, i fcilment manipulable, i
que les persones i institucions que exerceixen el control sobre la infncia
tendeixen ms a larbitrarietat (per exemple: diferncies culturals dacord
amb sectors de la poblaci o cultures).
El mn del joc com un dels contextos fonamentals de la infncia: el joc

com la forma bsica de relaci de linfant amb el mn.
Com sens configura la nova societat de loci?
La societat de loci esdev ms que mai una realitat, doncs, contradictria. El

temps de lleure s el calaix de sastre que cont aspectes positius i aspectes negatius,
funcions socials valuoses i tasques qestionables. Ens trobem davant del triomf
de la cultura lleugera pel desenvolupament tecnolgic de la televisi i la seva
comercialitzaci universal, que simposa mitjanant la societat de lespectacle,
amb forts continguts de violncia i sexe; consum frentic i massificat; consum
solitari; etc.
Altres caracterstiques de la nova societat de loci son:
Latur. La informatitzaci i robotitzaci de les tasques, la terciariaritzaci

de la producci i el canvi econmic mundial ha comportat una reducci
massiva del treball irreversible.
Prdua del valor que experimenta la persona en el treball. Cada vegada

ms, el treball s font dabsentisme i desinters, ja no s font de realitzaci
humana i de creativitat individual, ni collectiva.
Problemes socioeducatius. Els avenos tcnics i industrials ens situen

en la necessitat de pensar quin tipus deducaci es requereix per cobrir
adequadament el temps disponible, i enfocar la preparaci tcnica i humana

de manera convenient amb vista al futur. Com senfoca una formaci
adequada davant els canvis constants?
El paper de leducaci en relaci amb la comunicaci i lexpansi de

la cultura. Els mitjans de comunicaci social sn imprescindibles en la
societat actual ats que s lelement ms rpid i prolfic. El seu gran poder
est en el fet que actua sobre les persones creant opini, determinant valors,
formant actituds i orientant comportaments, fets pels quals crea conscincia
social. Cal una utilitzaci crtica dels mitjans, tant de la informaci que
trameten com dels temps que ocupem en el seu consum (televisi, xarxa
informtica, etc.).
Situaci de desarrelament a les grans ciutats. Les relacions interperso-

nals que simposen a la ciutat es caracteritzen per la fredor emocional; ritme
de vida urbana sobrecarregat destmuls sensorials; atabalament davant el
soroll intens; dificultats per dormir i bombardeig constant dinformaci. El
carrer ha deixat de ser un lloc de trobada per als adults i un lloc de joc per
Una nova tasca educativa
consisteix a educar per la als infants.
correcta utilitzaci dels
mitjans i oferir alternatives
ms creatives,
participatives...
En el context social actual, lanimaci sociocultural sens presentar

intervenint en la societat per promoure una ocupaci del temps lliure ms
constructiva i no alienant, a favor de la creativitat personal i social de la
comunitat.
1.2 Models en la nova societat de loci
Lanimaci sociocultural comprn un ventall ampli de prctiques que es fonamen-

ten en diverses cincies socials com la psicologia, la sociologia i la pedagogia. Pel
que fa al temps de lleure, les aportacions ms importants que hi ha sn les de la
pedagogia social, la pedagogia de loci i la sociologia de loci.
1.2.1 Pedagogia social
La pedagogia com a cincia ha de respondre a necessitats reals, tant si s

per factors externs socials, econmics, poltics, demogrfics, urbanstics,etc.
com interns de carcter estrictament pedaggic (antecedents tcnics, terics,
instrumentals... elaborats a traves de lexperincia pedaggica acumulada).
La pedagogia social ha passat a ocupar-se de leducaci social de les

persones en contextos no escolars i de manera especial de persones i
collectius en situaci dinadaptaci o conflicte social.
La pedagogia social sha
orientat cap a dos vessants:
Lobjectiu de leducaci social s ladaptaci a la societat de les persones, leducaci social i el treball
social.
entenent per adaptaci la capacitat i disposici dinserir-nos harmoniosament
i constructivament en la realitat social en la qual vivim i adaptar-nos a les
exigncies de la societat respectant les normes generals de convivncia. Els mbits
dintervenci sn, doncs, molt variats: des de la dinamitzaci sociocultural en
centre cvics a latenci primria. Leducaci social considera
el procs educatiu com un
procs de desenvolupament
La intervenci educativa social pot situar-se en un vessant preventiu i un de individual, influt i
condicionat per lentorn
tractament: social.
Les accions de vessant preventiu es dirigeixen a collectius amb la finalitat

dajudar a lautoformaci dels seus membres i a crear o reforar situacions
i contextos que afavoreixen el desenvolupament comunitari i de cadascuna
de les persones que formen part del grup social en qesti.
Les accions de vessant de tractament sn aquelles que es dirigeixen

directament a persones o collectius en situaci de conflicte social. Aquesta
intervenci es produeix en el camp de la cultura (identitat; respectes per
les cultures; desenvolupament cultural, etc.) que cal tenir present per les
repercussions en el sentiment de pertinena a una determinada comunitat
per part dalgunes persones.
El treball social atn les necessitats i mancances de sectors marginats de

la poblaci, socialment problemtics i de nivell socioeconmic baix, amb
la pretensi de fer arribar a aquesta part de la poblaci els serveis socials
necessaris.
Els mbits dactuaci sn molt amplis atesa lamplitud de tipologia de persones Leducaci social
es realitza fora del marc
que atenen i per les competncies a desenvolupar en cadascuna delles. Alguns institucional del centre escolar.
exemples sn els segents: Els mbits dintervenci sn
molt variats: des de la
dinamitzaci sociocultural en
centre cvics a latenci
Joventut: delinqents, persones amb addicions; joves exclosos del sistema primria.
educatiu, etc.
Infncia: per exemple, gestionar la tutela de menors i fer-ne el seguiment...
Immigrants i minories tniques: afrontar problemes de xenofbia, per

exemple.
Persones adultes: en situaci de pobresa; promoure la inserci.
Persones que tenen discapacitats.
A lhora de desenvolupar la seva intervenci, la pedagogia social utilitza

lanimaci sociocultural com a tcnica en una gran quantitat de projectes.
1.2.2 La Pedagogia del lleure
La pedagogia del temps lliure ha anat evolucionant cap a una pedagogia del lleure
(oci), de desenvolupament duna actitud personal de viure el temps lliure.
A partir dels conceptes temps lliure i oci es pot diferenciar entre la pedagogia del
temps lliure, que respon a ensenyar a omplir un temps temporal duna manera
personal, i la pedagogia del lleure, que atn la dimensi integral de la persona.
No obstant aix, leducaci per al temps lliure ha darribar a una educaci per al
lleure, ha doferir ajuda i orientaci per a la realitzaci personal alhora que somple
un espai amb elements de diversi o entreteniment.
La pedagogia del lleure t com a objectiu aconseguir un entorn de llibertat

i independncia dacord amb ledat de la persona que sha deducar, a la
vegada que li permet descobrir la importncia de les activitats ldiques, el
goig artstic, i viure el temps lliure com un desenvolupament i enriquiment
personal.
Com a objectius concrets de la pedagogia del lleure es poden assenyalar:
Aprendre a descansar i a divertir-se des duna opci personal.
Desenvolupar-se com a persona integralment.
Saber viure en societat.
Desenvolupar valors, actituds i habilitats com ara la creativitat, convivncia,

cultura popular, etc.
Des de la dimensi educativa, el temps de lleure lhem dentendre com a educaci

no formal. I des dels diferents camps de lanimaci sociocultural es plantejaran les
actuacions en matria de lleure des duna metodologia de dinamitzaci, creativitat,
participaci i acci autnoma, caracterstiques de lanimaci i marcadament
oposades a la passivitat, el consumisme i lexcs de directivitat daltres propostes
Lleure negatiu de la indstria del lleure.
Ocupaci del temps lliure
mediatitzat pel bombardeig de la
publicitat que manipula els Tenint en compte que lestructura social tracta de conformar les persones al
interessos i necessitats de les
persones; tamb els mitjans sistema, leducaci per a loci intenta que les persones trobem la nostra manera
audiovisuals transmeten
situacions de violncia, activitats prpia de fer i de ser i la nostra identitat, enmig dels canvis permanents a qu ens
i relacions no solidaries i sotmet la nova societat. Per tant, tamb ens caldr aprendre a ser crtics amb els
consumistes. Tamb existeix
lanomenat oci passiu. mitjans de comunicaci i consum, que acostumen a ser alienants i massificadors.
Alguns principis prctics de la pedagogia de loci aplicables a la metodologia

de lanimaci (Puig i Trilla) sn:
Respectar lautonomia; les persones hem de poder decidir les activitats i

com dur-les a terme (creativitat).
Formar per aconseguir un s del temps lliure adequat, dotant-lo de valor,

habilitats, recursos, etc.
Alliberar temps per al lleure formatiu: millorant el transport a les ciutats,

organitzant les tasques familiars...
Respectar la contemplaci: el no fer res.
...
La pedagogia de loci es centra en lestudi de les dimensions educatives de

loci i del tipus dactuacions que es realitzen durant aquest temps lliure.
1.2.3 Sociologia de loci
La sociologia estudia la societat i els canvis que shi produeixen. La sociologia

del lleure va anar adquirint importncia a partir dels anys cinquanta com a resultat
de la configuraci de lestat del benestar. Aix ha comportat un augment de temps
lliure i un canvi pel que fa al valor del treball i del gaudi daquest temps. Indstries de loci
La planificaci comercial
Amb larribada de les societats de consum massiu, el lleure adquireix un sentit nou monopolitza les disponibilitats
de temps de les persones i
com a temps alliberat de la producci i disponible per al consum. El consum de tot intenta ocupar-les totalment pel
consum dirigit. La propaganda
tipus de bns tils i intils es converteix en la primera ocupaci de loci. Aquesta que difonen els mitjans de
comunicaci s un instrument
ocupaci comporta inconvenients com la passivitat, la imitaci i les desigualtats que manipula les opinions i els
costums a fi de controlar-los i
socials que sestableixen entre els consumidors. A ms a ms, per, un temps modelar-los segons les
basat en el consum implica la generalitzaci de les indstries de loci que noms convenincies de la indstria.
Tot aix comporta una prdua de
tenen com a inters els seus beneficis. llibertat, despontanetat i de
creativitat.
La necessitat dintervenci en el camp del lleure s una de les constants ms clares

en el treball del socileg Dumazedier. Pensa que la sociologia que estudia el lleure
ha danar ms enll, fins a una intervenci social. Considera que el temps de
lleure s un temps ideal per desenvolupar plans dacci sociocultural orientats a
fer comprendre, recrear i crear cultura: fer de loci un temps deducaci. Aix, la
sociologia, juntament amb altres disciplines com ara la pedagogia, ha destudiar
les condicions materials i les actuacions catalitzadores que posen en moviment
processos dincrement del nivell sociocultural.
Al llarg de les darreres dcades sha desenvolupat espectacularment el camp

de les indstries doci, especialment els mitjans de comunicaci de massa i els
serveis de vacances i de diversi. Tanmateix, arran de la crisi econmica mundial,
lalliberament del treball sha convertit en atur i el progrs indefinit, en degradaci
omnipresent. La reducci massiva de la quantitat de treball disponible s un
fet que no sembla tenir una soluci fcil. La informatitzaci i la robotizaci de
moltes tasques, la terciaritzaci de la producci i, en definitiva, la mutaci que est
experimentant el mn econmic, ens allunyen cada vegada ms de la recuperaci
duna jornada laboral de quaranta hores setmanals per a tothom. Per complicar-
ho ms, el model de creixement econmic indefinit i intens no s sostenible sense
posar en perill la salut de les persones i les condicions ecolgiques del planeta.
Tot plegat ha fet grinyolar el model econmic de les societats occidentals. En
conseqncia, la reflexi sobre el temps lliure i loci tamb shi ha vist implicada.
Des de la perspectiva de la sociologia de loci, hi ha dos aspectes de la crisi que

sn especialment rellevants. El primer s el de latur. Davant daquesta situaci,
una soluci que va adquirint ms adeptes s la de repartir entre tots el treball
disponible i, per tant, guanyar tots ms temps lliure, sense crear atur. Aquest cam
ens portaria a una societat en qu els ciutadans disposarien de ms temps per fer
activitats doci.
Contribuir a la sortida de la crisi econmica amb un increment del temps lliure,

a ms dobrir grans possibilitats per una forma de vida nova, tamb solucionaria
un segon aspecte de la crisi actual, que t a veure amb la creixent prdua de valor
que avui experimenta el treball (en el sentit de realitzaci personal). El treball
s cada vegada menys font de realitzaci personal i de creativitat individual i
collectiva. Parallelament, la generalitzaci progressiva dels ocis crea nous valors
poc compatibles amb els del treball. Complementriament a una revitalitzaci del
treball, un augment substancial del temps lliure crearia les condicions que poden
arribar a permetre a les persones un tipus dexistncia amb ms sentit.
Bona part de limpuls actual de la sociologia de loci el proporciona aquest

plantejament. No obstant aix, una soluci com la proposada planteja un conjunt
dinconvenients que tamb sestan debatent. Lincrement del temps lliure deixa
sense aclarir el tema de la seva ocupaci. En aquest sentit, sacostuma a dir que
lescola ha de replantejar la seva funci educativa i no instruir prioritriament per
al treball, sin formar amb vista a tota la vida de la persona. Ats que loci ser
una part important de la vida, lescola tamb hauria de formar per a loci futur. Un
punt de trobada de les humanitats, lesport i les arts, juntament amb els valors i els
coneixements de les cincies i de la tcnica, haurien de presidir una modificaci
del currculum escolar. En definitiva, es considera que lescola i leducaci sn
una de les claus de la utilitzaci positiva del temps lliure.
Una altra lnia danlisi de locupaci del temps lliure sorienta cap a les indstries
culturals i les empreses del sector de loci. Tancar-se en el propi habitatge i gaudir
dun ventall ampli de mitjans comunicatius, afavoreix, a part de la passivitat, un
problema nou, el tancament de la persona i la incomunicaci. Daltra banda,
les indstries de la comunicaci ens amenacen de limitar la llibertat individual
per mitj de les prctiques dinculcaci subtil que apliquen. No obstant aix,
lun i laltre aspecte, malgrat els perills que comporten, sn realitats amb valors
indubtables de democratitzaci informativa, cultural i social. Es tracta, per tant,
de trobar uns mitjans adequats per controlar-ne la implantaci i per impulsar una
educaci que previngui els consumidors daquests bns i els faci crtics.
Finalment, la sociloga R. Sue ha plantejat un interrogant important quant a

locupaci del temps lliure. Es pregunta si en el fons estaria b ladveniment duna
societat del temps lliure, s a dir, duna societat en qu les vacances, la televisi, el
consum, els viatges de plaer i altres formes desbarjo fossin la manera docupar una
gran part del temps. Es pregunta si aquest tipus doci podria donar sentit a la vida.
No podrem trobar-nos davant un gran fracs hum si a la despersonalitzaci del
treball afegssim la generalitzaci dun temps dedicat a ocis passius i consumistes?

Superar aquest inconvenient previsible requereix dedicar temps al treball i a loci
convencionals, per a ms tamb al treball dutilitat social. El treball dutilitat
social es defineix com a voluntari, desitjable i no realitzat per treuren un profit
econmic, encara que no per aix deixi de ser til i cobreixi certes necessitats. En
definitiva, un treball altruista que es fa en benefici de tots. Un treball que donaria
sentit a la vida i vincularia lindividu amb la seva comunitat.
La creaci i locupaci del temps lliure, amb tot el suport educatiu que
comporta, sn els temes que marquen lestat actual de la sociologia de loci
i els problemes que les societats haurien de solucionar en el futur.
El temps lliure es pot ocupar de moltes maneres, de ls que sen fa deriva

un determinat estil de vida i de comportament. Per exemple, es pot ocupar
mirant la televisi, jugant a lordinador, fent esport, llegint, fent visites, etc.
En els infants, si b s cert que limportant s que ocupin el temps lliure amb
activitats gratificants, tamb s cert que sels ha deducar perqu en facin un
s saludable i responsable.
1.3 Modalitats danimaci
Dins de lmplia gamma dactivitats anomenades animaci sociocultural, s

possible distingir diferents modalitats o mbits dactuaci. En la taula 3.1 trobem
les caracterstiques de cada modalitat, segons si es posa lmfasi en una acci o
una altra:
Taula 1.1. Modalitats dactuaci
Modalitat Caracterstica Metodologia Acci
Cultural Sorienta a promoure Centrada en lactivitat Cases i centres

activitats culturals i que que es realitza. culturals, centres
fonamentalment sn polivalents, escoles
artstiques; arts; artstiques, tallers, etc.
expressi, etc. Tamb museus,
biblioteques, etc.
Educativa Transformaci Centrada en la persona. Universitats populars,

dactituds, sentit crtic, educaci
responsabilitat. compensatria,
activitats extraescolars,
centres i clubs de temps
lliure...
Social Participaci, Centrada en el grup o Associacions, centres

transformaci, comunitat. civicosocials, centres de
integraci, serveis socials,
protagonisme, canvi, moviments o collectius
mobilitzaci social... ciutadans...
Cultural: es tracta de les accions encaminades a desenvolupar la creativitat,

lexpressi, les arts.
Educativa: com a modalitat deducaci permanent no institucionalitzada,

s una actuaci que pretn millorar el nivell educatiu de les persones a
les quals va destinada el programa (universitats populars,formaci dadults,
etc.). Es pretn motivar, estimular i sensibilitzar vers el canvi personal.
Social: s una modalitat de lanimaci orientada a promoure i donar

suport a associacions de base que es proposen donar solucions a problemes
collectius que afronta un grup o comunitat.
Les tres modalitats no sexclouen, sin que a la prctica es poden uniren funci de
les fites o intencionalitat des duna animaci integral.
A mesura que shan anat ampliant els sectors i mbits en els quals saplica la
metodologia de lanimaci, han aparegut activitats molt especfiques; per exemple
lanimaci turstica, lanimaci en centres de vacances o lanimaci esportiva, en
les quals lmfasi es posa en les activitats ldiques, fsiques i recreatives, etc.
1.3.1 Les activitats de lanimaci
Amb letiqueta danimaci sociocultural es realitzen una gran quantitat dacti-

vitats que classificarem en cinc categories, que a la vegada inclouen una gran
varietat dactivitats socioeducatives i culturals (dacord amb la classificaci que
en fa Ander-Egg):
Activitats de formaci: sn activitats que afavoreixen ladquisici de

coneixements i el desenvolupament de lesperit crtic de la ra, mitjanant
una pedagogia participativa.
Activitats de difusi cultural: afavoreixen laccs a determinats bns cul-

turals. Amb aquestes activitats es procura donar a les persones la possibilitat
de conixer, apreciar i comprendre el que s el patrimoni historicocultural,
recuperar-lo com a memria histrica i fer-lo viu i significatiu en relaci
amb els problemes actuals.
Activitats dexpressi artstica no professional: afavoreixen lexpressi i

constitueixen formes diniciaci o desenvolupament de llenguatges creatius.
Afavoreixen tamb els processos dinnovaci i cerca de formes alternatives
dexpressi.
Activitats ldiques: activitats fsiques, esportives i a laire lliure que

afavoreixen el desenvolupament fsic i corporal.
Activitats socials: afavoreixen la vida associativa, latenci a les necessitats

del grup i la soluci de problemes de la comunitat o collectius.
En la taula 3.2 es detallen algunes activitats de cadascuna de les categories.

Taula 1.2. Activitats socioeducatives

Act. ldiques Act. socials Act. formaci Act. difusi Act. expressi
Acampades, Festes Tallers Museus Dansa: ballet,

marxes, passeig... jazz, lliure,
educacional
Protecci de la Reunions Cursos Galeries dart Msica i cant:

natura rondalles,
moderna, clssica
Recreaci, Trobades Seminaris Fonoteques Llenguatge i

excursions... literatura: diari
popular, tallers
literaris...
Jocs Mobilitzaci Taules rodones, Videoteques Noves formes de

preesportius..., debats cultura: Loci en famlia
ioga, gimnstica... audiovisuals, El turisme rural s una opci
rdio, pellcules,.. cada cop ms demandada per les
famlies per ocupar el temps
doci. Permet fer activitats molt
Accions socials Educaci dadults Arts escniques:
diverses en contacte amb la
(AV) teatre, mim, natura. Hi ha activitats per als
titelles, joglars... ms petits, per als adults i per les
famlies.
Ens centrarem en les activitats ldiques (recreaci, jocs, festes, esbarjo, esport) i
de lanimaci sociocultural infantil com a alternatives al lleure de consum.
Amb les activitats ldiques i les danimaci sociocultural infantil es pretn

potenciar les oportunitats que el lleure ofereix per desenvolupar la iniciativa,
la creativitat i el fet de ser persones completes i felices.
Les activitats ldiques
Les activitats ldiques com lesport i el turisme, esdevenen una forma dabandonar
la monotonia i lavorriment de les tasques quotidianes.
En la societat actual lesport apareix com una activitat fsica de lleure que ocupa
un lloc central.
El desenvolupament de les societats contempornies, en les quals les ciutats estan

cada dia ms urbanitzades i ms industrialitzades, ha anat creant les condicions
estructurals que han condut a una veritable explosi de lesport. Dintre del mercat
de lesport podem trobar una gran diversitat dactivitats. Als pasos ms
urbanitzats...
B com una manera de beneficiar la higiene i la salut mental, o b com a prevenci ... els nous estils de vida shan
centrat en linters de dur a
i teraputica, o senzillament com a gaudi i plaer, lesport avui s una activitat terme activitats esportives amb
la finalitat de millorar i/o
que considerem necessria ats laccelerat ritme propi de les societats modernes mantenir la salut.
i lestil sedentari de la majoria de la poblaci.
Per la realitat no sembla aquesta. Duna banda, tenim la idea que lesport s
una activitat reservada als anys de joventut i a una minoria amb bones aptituds.
Aquesta idea s la que trobem darrere el moviment de lesport de competici,
lesport delit, etc. Daltra banda, lesport com a consum, lactitud passiva
dassistir a espectacles massius i delit. Podrem afegir-hi la violncia en els partits
de determinats esports, el fet de guanyar a costa del que sigui, la deshumanitzaci
de lesportista com a mquina de batre rcords, la polititzaci dels jocs olmpics,

la competncia entre pasos, la publicitat dels mitjans de comunicaci, etc.
Davant de tot aix, en lanimaci sociocultural apareix, a finals dels anys setanta
del segle XX, una nova tcnica per motivar la participaci ciutadana a la vegada
que, des de sectors esportius, es considera important i necessari trencar amb el
cercle de la prctica professional, minoritria i elitista dels esports i ampliar la
prctica esportiva a sectors socials amplis.
El que pretn lanimaci de la prctica esportiva s:
Superar lactitud passiva davant lesport com a consum. s a dir, lassistn-

cia a espectacles esportius.
Ampliar els sectors socials de la poblaci que en poden gaudir, per trencar
amb les distincions socioeconmiques que es generen. Pensem que hi ha
sectors de la poblaci que no poden gaudir dequipaments on practicar cap
tipus desport (camp de futbol, bsquet, zones de patinatge...).
Potenciar el carcter ldic i de diversi, descartant els principis de compe-

tncia i de rendiment.
Generalitzar lanimaci a tots els collectius: infants, joves, mestresses de

casa, estudiants, persones de la tercera edat...
Despertar la conscincia collectiva per aconseguir la creaci dactivitats

massives: ciclisme, rutes de muntanya, carreres atltiques, etc.
Dinamitzar el barri i la poblaci: afavorir la integraci dels ciutadans en el

seu entorn promovent la qualitat de vida.
Lanimaci esportiva sentn dintre del marc de lanimaci sanitria i de

lanimaci del temps lliure. Lanimaci esportiva considera lesport com un
El turisme.... hbit molt important per al desenvolupament de la salut i tamb com una
... s una font de riquesa per a forma agradable de viure el temps lliure.
molts llocs. Aquesta activitat s
un mitj de promoci econmica
de molts municipis, comarques i
regions. El seu atractiu pot estar El turisme mobilitza milions de persones per raons que no sn ni econmiques,
en linters histric,
monumental, paisatgstic, ni socials, ni poltiques..., es mobilitzen per plaer. De fet, lanimaci turstica
excursionista, gastronmic, etc.
significa la promoci en les persones del gust per viatjar i participar en excursions,
visites o viatges collectius.
El turisme juvenil rep limpuls i les facilitats de les administracions en molts pa-
sos, com a modalitat dintercanvi cultural. Aquesta forma de turisme s un mitj
per a lintercanvi i lenriquiment cultural, per a la formaci i per a lesbarjo de les
persones, i contribueix a crear relacions interpersonals i desenvolupar lanimaci
del temps lliure i es pot promoure en relaci amb lanimaci comunitria.
Aquesta modalitat danimaci inclou lanimaci dhotels, de cmpings, de viatges

turstics, i daltres.
Lanimaci sociocultural infantil
Lanimaci de la infncia s una de les primeres formes danimaci que apareixen

aqu a Catalunya. El seu origen es troba en les colnies destiu, que van aparixer
amb lobjectiu de canalitzar el temps lliure infantil en el perode de vacances
escolar. Des dalguns sectors educatius es plantejava la necessitat de completar
la tasca de lescola amb una acci social que millors la formaci dels infants i
tamb les seves condicions de vida.
Les formes han anat evolucionant i ampliant els espais i activitats dintervenci.
Aquest desenvolupament respon a les transformacions socials i de lestructura
familiar experimentats els darrers anys. La incorporaci de la dona al mercat de
treball, entre daltres, ha generat la necessitat que leducaci en el temps lliure
assumeixi algunes de les tasques que eren ateses des de la famlia. Lleure infantil
Identifiquem lanimaci
En termes generals, les activitats i recursos de lanimaci sociocultural en la sociocultural infantil com un
mbit especfic de la pedagogia
infncia coincideixen amb molts dels recursos i activitats de leducaci no formal de loci (lleure). Remarquem la
idea que el joc s i ha de ser
dirigits al pblic infantil: activitats extraescolars (activitats de menjador, colnies lactivitat bsica de leducaci
en loci infantil, i leix central de
escolars, setmanes culturals...); activitats i recursos de carcter cultural (animaci les actuacions prpies de
lanimaci en la infncia com a
en museus, fundacions culturals, biblioteques...); activitats i recursos recreatius mbit de la pedagogia de loci.
(parcs temtics, espais de joc a laire lliure...); institucions educatives que oferei-
xen activitats deducaci en el temps lliure especialitzades (clubs esportius, teatre,
corals, tallers dexpressi...).
Els moviments i les institucions clarament orientats a leducaci en el lleure de

manera estable sn variats: clubs infantils, centres de temps lliure, moviment
escolta, etc. La diversitat s una constant (laiques, confessionals, pbliques,
privades, etc.). Independentment de la titularitat, la seva finalitat ltima s la
formaci integral dels infants en el temps lliure i les activitats que ofereixen
acostumen a ser variades i sense nim de lucre (acampades, activitats esportives,
tallers manuals...).
La proposta educativa pot caracteritzar-se, en termes generals, pel segent:
Leducaci parteix del mateix infant.
Es posa lmfasi en els valors educatius del joc i de la vida quotidiana.
Es fomenta la vida en grup, la participaci i la implicaci personal.
La presncia i intervenci dun grup deducadors. Centres desplai

s un servei que sofereix a tota
la societat. Sestructura
normalment en grups dedat,
encara que t altres seccions com
Partint del principi que lactivitat prpia de linfant s el joc, lanimaci biblioteca infantil i juvenil,
ludoteca o grups temtics. s
de la infncia ha de tenir com a objectiu principal lactivitat ldica, per una entitat gestionada per joves
que, amb actitud de voluntariat,
desenvolupar-la activament en les accions danimaci. Es pretn que els analitzen lentorn del centre,
proposen un projecte educatiu i
infants descobreixin i duguin a la prctica els valors de solidaritat, vers planifiquen tot el curs. Segons
les edats, es plantegen objectius
els altres, amor i respecte a la natura, posici crtica davant el consum, avaluables i utilitzen recursos
educatius caracterstics de
tolerncia... lesplai: activitats, grups, vida
quotidiana, lactitud del monitor
i la mateixa estructura de la
Podrem concretar els objectius de lanimaci infantil en el segent: instituci.
Facilitar espais i equipaments ldics no consumistes per al lleure infantil.
Promoure laventura de les excursions a laire lliure, els campaments destiu

i altres activitats diferents de les quotidianes.
Gaudir dactivitats culturals actives i participatives, no noms de consum.
Educar per a un s adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles

situacions de risc social.
s clar que per dur a terme aquests plantejament hi ha diverses modalitats a ms de

la que aqu hem desenvolupat: lanimaci recreativa, lanimaci de grups infantils,
lanimaci de les vacances, les ludoteques, les granges escola, els camps de treball,
lanimaci en centres escolars, i un llarg etctera.
Les activitats danimaci sociocultural infantil es situen dintre de lmbit

social, per tant, ms que buscar una finalitat educativa la seva intenci s promoure
les relacions socials en un ambient festiu. Les activitats danimaci sociocultural
sofereixen en moments en els quals, per diferents motius, sorganitzen activitats
ldiques que contribueixen a afermar les relacions entre els vens, els companys
de lescola, dassociaci, etc. Lobjectiu principal s la participaci social de tota
la comunitat en qu conviuen diferents generacions.
En les activitats ludicofestives, s important tenir cura dels aspectes relatius

a la decoraci i ambientaci dels espais i, sovint, tant els infants com els
familiars adults han de treballar junts en la seva elaboraci. Tamb s
important tenir en compte lajustament de la temporitzaci per tal que totes
les activitats es puguin desenvolupar amb tranquillitat i es pugui mantenir
aix el nivell dinters i de participaci.
Els organitzadors daquestes activitats busquen promoure la participaci i la

implicaci de tots els seus membres, es a dir, que es sentin protagonistes.
Les activitats danimaci infantil es poden promoure des de diversos mbits:
En festes populars: sacostumen a organitzar activitats especfiques per

al pblic infantil. Generalment van a crrec dajuntaments, associacions
Festa privada per celebrar un
aniversari del barri o associacions de discapacitats. Aquestes activitats poden anar
dirigides tant a grups petits com a grups grans.
Festes promogudes des de lescola: per celebrar el final de curs o alguna

festa assenyalada.
Festes privades: per celebrar un aniversari. Lorganitza la famlia de

linfant, sia en el propi domicili o a fora, en un parc a laire lliure o en
centres recreatius on munten tota la festa amb atenci als infants i als adults
acompanyants.
Les activitats poden ser molt variades: actuacions de grups danimaci

musical, teatre de titelles, pallassos, xarangues, rondallaires, tallers, jocs
de tot tipus, estructures inflables, etc. Normalment aquestes celebracions
sacompanyen dun dinar popular, una xocolatada o un pasts daniversari.
2. Integraci social per mitj del joc
El joc s un recurs excellent per a la integraci social. Mitjanant el joc s possible

compensar diverses situacions discriminatries per raons de sexe, tnia, cultura,
classe social o diferncies de tipus fsic, psquic o sensorial.
Lactivitat ldica tamb pot palliar les situacions provocades per dificultats
dadaptaci social i de relaci familiar i per un entorn sociocultural i econmic
desfavorable.
Els infants amb discapacitat necessiten el joc igual que els altres nens i nenes.
En molts casos, s una de les millors maneres perqu aquests infants es relacionin
amb lentorn, el grup social i els interlocutors, i perqu fomentin la seva creativitat.
El joc s una manera de potenciar-ne la personalitat i les capacitats. Amb el joc
saconsegueix un aprenentatge ms rpid i teraputic.
El joc compartit entre infants discapacitats i no discapacitats i entre infants

de diferents cultures implica un esdeveniment espontani dinteracci social que
ofereix lopci de la descoberta recproca i de viure la diversitat, comprendre-la i
respectar-la.
s important analitzar les qualitats socialitzadores del joc i els diferents recursos
que hi ha per afavorir el desenvolupament emocional i social dels infants en
situacions de risc social o de conflicte social. Cal oferir orientacions al futur
educador infantil pel que fa a la intervenci socioeducativa i a latenci a la
diversitat.
Per assegurar el desenvolupament correcte del joc, cal facilitar als infants joguines
i materials ldics que els permetin gaudir al mxim de les seves capacitats dacci.
Daquesta manera, shan de poder sentir protagonistes de la seva activitat i no
solament espectadors del que la joguina fa o de ls que en fa una altra persona. A lhora de seleccionar
joguines i elements de joc...
La diversitat de tipus de discapacitats i els diferents graus dafecci dificulten
... cal tenir en compte una srie
lestabliment de criteris generals que facilitin la selecci de joguines. Si b en tots daspectes i criteris que faciliten
lelecci. En general, cal
els casos s ineludible pensar en les caracterstiques de linfant a qui es destina el assenyalar que s important fer la
selecci tenint sempre en compte
joc o la joguina, en el cas dels infants discapacitats resulta imprescindible. els interessos i les capacitats de
linfant. Tant si sadquireix una
joguina com si shi fan
Val la pena fer una anlisi de les raons per les quals hi ha programes dintegraci adaptacions perqu la pugui
manipular un infant amb una
social al voltant del joc en la societat actual. Tamb s interessant preguntar-se determinada discapacitat,
sempre sha de pensar en les
quin paper t el joc infantil dins aquests programes dintegraci social destinats normes de seguretat.
a la infncia que es troba en diferents situacions de risc a causa de les seves
diferncies fsiques, psquiques, socials o culturals.
El context de leducaci en el lleure s un mitj molt valus per facilitar

la integraci social dinfants amb problemtiques diverses, per tamb ho
s per prevenir comportaments desajustats en els infants, ja que permet la
flexibilitat, la promoci de valors basats en la convivncia i la participaci
activa en un ambient ldic.
2.1 El lleure com a prevenci i compensador de desigualtats socials
El temps de lleure s un entorn immillorable per facilitar la participaci i la

integraci social en el si duna comunitat.
Per dur a terme projectes i programes dintegraci social, cal entendre la realitat
dels infants a qui van destinats. En aquest sentit, els conceptes de socialitzaci i
dintegraci social estan molt relacionats. La persona destinatria dun procs
dintegraci social s la que no ha pogut gaudir dun procs de socialitzaci
adequat.
Un nivell de socialitzaci adequat s important per tal de prevenir processos

dinadaptaci social. Els conceptes de socialitzaci i integraci estan estretament
Integraci social
relacionats.
s el procs dincorporaci
duna persona, un grup social o El concepte de socialitzaci mitjanant el joc pot aportar algunes pautes per al
una minoria tnica en una
societat global, de qu assumeix procs dintegraci social per les raons segents:
els valors, les pautes de
conducta, les institucions i les
estructures. Aix, en el tot social
hi ha de predominar la cohesi i El joc s un element de motivaci. Estar i jugar amb altres infants s un
la cooperaci per damunt dels
conflictes. element de motivaci per als nens i les nenes de qualsevol edat, fins i tot per
als nadons.
Mitjanant el joc sincorporen a lactivitat simblica elements referits a la

ment daltres infants amb qui juguen o b amb els adults.
El joc ajuda a afermar les bases del procs dadquisici lingstica.

Infants en situaci de risc
social amb NEE
dintervenci
Lactivitat ldica es converteix en un mbit que facilita ladaptaci al context
socioeducativa i lhabilitat. En algun tipus de joc permet que els infants es relacionin
Les situacions de mancances
afectives i socials en qu viuen amb una certa conscincia de competncia i amb un grau dautoestima que
alguns infants influeixen en el
seu desenvolupament i fa que
repercuteix en un clima socialitzador positiu.
sels consideri infants en situaci
de risc social amb necessitats La flexibilitat duna activitat ldica permet que hi hagi diferents jugadors.
educatives especials
dintervenci socioeducativa.
Mitjanant el joc, sassimilen i es comprenen els valors individualment i en
grup.
Un menor en situaci de
risc s el que... Lactivitat ldica ajuda a consolidar el concepte damistat.
... presenta una srie de factors
sociofamiliars i personals que
poden representar una situaci Linfant, per poder desenvolupar les capacitats socials, sha de desenvolupar
de risc i que el predisposen a
trobar-se en un futur davant una
situaci de possible
prviament en lmbit afectiu, de manera que ha destablir una bona relaci
desemparament. dafecci amb les persones que desprs constituiran el seu model (mares, pares i
educadors). De fet, linfant inadaptat, a lhora de socialitzar-se, t molt problemes

per identificar-se amb el seu model. Aix s degut al fet que el model daquest
infant no s socialment vlid o s inestable quant a actituds i conductes. Tamb
pot ser per totes dues raons.
Dins lmbit de leducaci, tant formal com no formal, cada vegada s ms

freqent trobar infants en situacions extremes. Hi ha menors en situaci de risc
social o de desemparament extrem perqu els deures de protecci cap al menor no
shan complert adequadament i, en alguns casos, per tal de protegir els drets i el
desenvolupament de linfant, sha decidit separar-lo de lmbit familiar. Un menor en situaci de
conflicte social s el que...
El joc s un recurs excellent per al tractament de latenci a la diversitat i es pot ... amb la seva conducta greu
altera les pautes de convivncia i
arribar a convertir en un recurs normalitzador dinfants en situacions de risc social de comportament social
generalment acceptades, amb
i de conflicte social. risc de causar perjudicis a
terceres persones.
Per mitj del joc es poden compensar diverses situacions discriminatries

per ra de classe social, professi, sexe, tnia, religi, cultura o diferncies
de tipus fsic o intellectual.
El joc tamb pot palliar situacions discriminatries que provenen del
fracs escolar, de dificultats dadaptaci social i de relaci familiar, amb
famlies multiproblemtiques, desestructurades, disfuncionals i en un entorn
sociocultural i econmic desfavorable.
2.1.1 Tipus de programes dintegraci social basats en el lleure
La nova Llei deducaci de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a mbit

educatiu i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions digualtat. La
nova Llei deducaci fomenta lequitat en leducaci en el lleure.
Article 41. Foment de lequitat en leducaci en el lleure
Les administracions pbliques han destablir mesures de foment per garantir que tots els
alumnes puguin participar en els plans i els programes socioeducatius i en les activitats
deducaci en el lleure en condicions dequitat, sense discriminaci per raons econmiques,
territorials, socials, culturals o de capacitat.
Els programes i els projectes dintegraci social basats en el lleure i en el joc es

configuren com a compensadors de diversos contextos:
Els contextos socioeconmics.

Objectiu dels programes
Els contextos personals. dintegraci social
Els programes dintegraci
social van adreats a la infncia i
Els contextos socioculturals. a la famlia. Tenen lobjectiu de
prestar ajuda als infants en
situaci de risc social i a les
seves famlies. Poden tenir un
Els programes dintegraci social poden pertnyer a entitats pbliques o privades, carcter preventiu o un carcter
palliatiu de la situaci concreta
o b poden ser el resultat dun conveni o una coordinaci entre institucions que els ha tocat viure.
diferents. Es poden desenvolupar en espais diferents, serveis socials, locals

dassociacions o parrquies, centres escolars i educatius, etc.
Entre les diverses possibilitats dintervenci que hi ha, cal destacar les segents:
Programes esportius, dins o fora de lescola.
Programes i serveis del lleure: com la granja escola, els campaments o les
colnies destiu, els centres desplai, etc.
Programes dactivitats creatives: com tallers, exposicions, etc.
Activitats ldiques en espais naturals: parcs infantils, installacions socio-

culturals, etc.
Aules infantils dins dels centres educatius adreats a adults que els permeten
perfeccionar o consolidar els estudis mentre els seus fills sn atesos.
Activitats ldiques en centres hospitalaris i penitenciaris.
Activitats a les biblioteques pbliques com el rondallaire o les bebeteques.
Activitats a les ludoteques dirigides a latenci a la diversitat amb lobjectiu

principal dintegrar la poblaci immigrant en la comunitat.
Els centres poden oferir joguines difcils de trobar en altres mbits. Daquesta
manera, ajuden a socialitzar duna manera menys formal, ja que els uns organitzen
activitats culturals i artstiques, els altres esportives, etc.
Dins leducaci en el lleure hi ha diversos programes i projectes creats per

compensar diferents tipus de desigualtats: personals, socioeconmiques i soci-
oculturals. Cada programa incideix en un aspecte concret.
Contextos personals
Projectes compensadors de desigualtats personals
Alguns exemples de programes
dintegraci social en un context
persona sn:
Els projectes i centres dedicats al tractament dels contextos personals estan
Experincies entre emmarcats en una educaci no formal i fomenten la integraci perqu els infants
centres deducaci
especial dinfants no es veuen forats a acabar el treball o la tasca al mateix temps ni de la mateixa
discapacitats i alumnes manera, ja que es respecta el ritme de cada subjecte.
descoles infantils
ordinries.
Experincies
Als centres interactuen menors de diferents edats, classes socials, tnies i capaci-
dapropament i tats, amb la qual cosa aprenen a respectar la diferncia. El fet de conviure amb
solidaritat entre centres
educatius de diferents altres infants estimula la sensibilitzaci cap a la diferncia.
pasos afectats per
greus esdeveniments
com l11-M o l11-S.
Projectes compensadors de desigualtats socioeconmiques
Els centres dedicats a projectes dintegraci social basats en el lleure com a

compensador de desigualtats socioeconmiques fomenten que tots els infants
tinguin accs a joguines de qualitat.
Tamb es fan xerrades amb els pares i mares per conscienciar-los de que lafecte
no est proporcionalment relacionat amb la quantitat de joguines que ofereixen als
seus fills, sin que la importncia resideix a invertir ms temps a jugar amb ells.
En aquests projectes es fomenta el prstec de joguines i el seu intercanvi, amb la
qual cosa es deriva cap a una joguina social i pblica compartida per tothom.
Projectes compensadors de desigualtats socioculturals
Els projectes i centres dedicats al tractament dels contextos socioculturals tenen

com a principal objectiu estimular la tolerncia, el coneixement i el respecte
als diferents sexes i a les altres cultures, incidint en el benefici que implica la
multiculturalitat.
Actualment ens trobem en una situaci de molts moviments migratoris de diferents

pasos per causes poltiques, econmiques i socials que suposen que la diversitat
cultural s un fet i una caracterstica prpia de la nostra societat.
El joc constitueix un element de vital inters i importncia per dinamitzar,

intercanviar, respectar, tolerar i acceptar les diferncies. Cal contextualitzar-lo
com una acci educativa propera a la realitat de lentorn dels infants i desenvolupar
projectes dmbit local.
Els projectes dintegraci social dins dun context sociocultural van enfocats cap
a la conscienciaci dels pares i dels adults en general de la importncia del joc i
de la seva influncia en el desenvolupament posterior dels infants. Incideixen en
dos sentits:
El joc dels infants reprodueix el conjunt dels valors socials i, per tant, cal
prendre conscincia de la importncia dintercanviar jocs i joguines, de
compartir i de reduir la despesa abusiva.
Cal disposar duna amplitud dels recursos de carcter ldic i que ladult
conegui els jocs i joguines vlides i adequades per a cada edat, promovent
activitats ldiques en grup en les quals es desenvolupin situacions de pau i
de dileg entre els diferents agents del joc.
El joc ha de ser contemplat en la comunitat des de mltiples programes,

projectes, serveis i centres i ha destimular la integraci de totes les persones
sense cap tipus de discriminaci.
2.1.2 Projectes dintegraci intercultural
Els projectes dintegraci cultural van adreats a la poblaci de diferents cultures

(famlies, adults, joves i infants) que conviuen en un mateix poble o barri amb
la finalitat dafavorir el coneixement i un apropament mutu a partir dactivitats
dintercanvi dexperincies i costums i de potenciar, a ms, la participaci en el

Les activitats...
mateix programa.
... normalment sn de caire
festiu o de celebraci dalguna
diada en particular. Es fan
sessions paralleles dactivitats Lobjectiu principal i com en els projectes dintegraci intercultural s
per a adults i activitats per a
infants. Les sessions adreades a prevenir laparici de conflictes derivats de les dificultats en la convivncia
infants tenen com a eix central el
joc, amb joguines i sense, en que poden estar causats tant pel desconeixement dels costums i les tradicions
consonncia amb les necessitats i
els interessos adients a ledat daltres cultures, com de possibles prejudicis personals o collectius.
dels infants als quals es destina
lactivitat.
Daquesta manera, la integraci social est basada en la prevenci dinadaptacions
a la cultura que acull i en la prevenci de situacions conflictives mitjanant el
desenvolupament dactituds tolerants i de respecte en ambds sentits.
En les activitats ldiques en qu sinclou lobjectiu de la integraci intercultural

cal procurar el segent:
Promoure una acceptaci, una tolerncia i una comunicaci mtua entre els
infants.
Aconseguir un ajustament de les normes.
Fer veure la necessitat de solucionar conflictes.
Alguns recursos que es poden suggerir per dur a terme activitats relacionades amb
els projectes dintegraci cultural poden ser les segents:
Que els infants mateixos siguin els presentadors dels jocs tradicionals de la
seva cultura. Daquesta manera, si tots els infants juguen junts, els resultar
ms fcil descobrir altres jocs que sassemblen molt als propis.
Presentar jocs cantats en altres llenges o aprendre paraules en altres

llenges o dialectes diferents del propi.
Desenvolupar centres dinters basats en textos i contes tradicionals de cada

cultura, i emfatitzar els detalls que es corresponguin amb la realitat (vestits,
plats tpics, etc.).
Construir joguines tradicionals de cada cultura.
Fer trobades interfamiliars en qu tamb intervinguin les mares, els pares i

altres familiars dels infants del grup.
2.1.3 Ludoteques per a la integraci social
Les ludoteques per a la integraci social sn un model de ludoteca dedicat a

aconseguir la integraci social dinfants en situaci de risc, i es diferencia de la
resta de ludoteques per les caracterstiques segents:
Depenen dels serveis socials dels ajuntaments, del Departament dAcci

Social i ciutadania de la Generalitat.
Poden ser gestionades per aquests organismes o b per entitats privades en

conveni o en collaboraci amb les anteriors (ONG, associacions, etc.).
Els grups de destinataris solen ser entre deu i vint assistents per sessi de
joc i atesos per un mnim de dos educadors amb lobjectiu de poder atendre
les necessitats individuals de cadasc.
A cada sessi, es combina el joc lliure amb altres jocs i activitats estructu-
rades i semidirigides. Llibres a les ludoteques
A les ludoteques tamb hi tenen
cabuda els llibres, que poden ser
Es realitza un seguiment individual de cada assistent, el qual ser revisat tils per plantejar una activitat
ldica que tingui per objectiu la
en sessions davaluaci de lequip de professionals de la ludoteca, els integraci social.
responsables dels serveis socials i lequip datenci psicopedaggic de
suport.
El contacte amb els pares o altres familiars dels infants usuaris daquestes
ludoteques sha destablir en tres nivells:
Informaci sobre les activitats en les quals participen els seus fills i
filles, la seva evoluci, lorientaci per a ladquisici de joguines, etc.
Formaci: algunes ludoteques ofereixen sessions o cursos de formaci
per a les famlies impartits per especialistes en el mn del joc i en altres
temes com psicologia infantil, pediatria, etc.
Collaboraci de les famlies com a personal de suport en determina-
des activitats ldiques especials com excursions, festes, etc.
Les ludoteques dels serveis socials sn un espai ideal per a la integraci

dels infants amb dificultats sociofamiliars, inadaptats al medi i en situaci
de risc social ja que permeten, entre altres possibilitats, la creaci
dun laboratori dassaig dactituds i comportaments, la trobada lliure
amb altres infants amb qui ser necessari arribar a acords i pactes per
solucionar conflictes i, a ms, tindran sempre el suport i lassessorament
de professionals especialitzats en el mn del joc.
Aquestes ludoteques constitueixen un espai alternatiu al carrer per a
alguns infants on poden passar moltes hores durant el seu temps lliure
desenvolupant activitats doci que resulten profitoses.
Els professionals encarregats de les ludoteques amb projectes dintegraci social

han de tenir present els criteris segents:
Sha de mirar de compaginar un temps de joc lliure, que permet lestruc-

turaci del propi temps i comportament amb un temps dactivitats i jocs
estructurats.
s bo proposar activitat ldiques a lexterior de lespai de la ludoteca.

Val la pena establir com a costum realitzar assemblees desprs de cada

sessi de joc amb la finalitat davaluar els jocs i activitats, conversar sobre
els esdeveniments i possibles conflictes, etc., de tal manera que serveixi per
desenvolupar un sentit de crtica constructiva, assimilaci de normes socials
i de resoluci de conflictes.
Cal atendre al desenvolupament de certs hbits dautonomia personal i

social com la higiene, lordre, el respecte als torns de joc, el respecte a les
normes de cada joc i del centre, etc.
Cal estar preparats i disposar de prou recursos amb un enfocament educatiu

per tal de solucionar possibles conflictes, comportaments passius o agres-
sius, etc.
Sha de tenir una gran capacitat per a lobservaci sistemtica de les

activitats, tant per a lavaluaci i informe posterior com per a la programaci
de les sessions segents.
Sha dafavorir la incorporaci progressiva de les famlies per poder com-

pletar el procs dintegraci.
2.1.4 Els tallers per la integraci social
Els tallers de joc constitueixen un recurs de carcter ldic que pot oferir diferents
aportacions a la integraci social i que tenen les caracterstiques segents:
Sn activitats ldiques que poden complementar loferta del lleure duna

instituci o programa destinat a infants i adolescents. Disposen de diverses
possibilitats de programaci dactivitats consistents en el desenvolupament
de jocs collectius i activitats preesportives idnies per a cada edat i
mitjanant les quals saborden aspectes i valors com la participaci, la
ciutadania, la tolerncia, la cooperaci, etc.
Afavoreixen la trobada de caire informal de grups dinfants dedats similars

en situacions de risc o de conflicte social que es veuen immersos en
programes deducaci en valors basant-se en el consens, lassumpci de
normes i la resoluci de conflictes.
No acostumen a necessitar un espai especfic i el cost de material s mnim,

ja que es poden oferir a les aules, als patis o gimns de les escoles, en parcs,
etc. Amb aix, es pot afirmar que s un recurs assequible per a tota mena
dentitats.
A lhora de programar les activitats per a les sessions del taller de joc, s
convenient tenir en compte una srie de criteris:
Lambient ha de ser relaxat i potenciador del joc per treballar duna manera
Els tallers sn un bon recurs per a la
integraci social.
subliminar la capacitat dempatia entre els infants.
Abans del joc, cal avaluar el grau de conflictivitat entre els infants i sha de
comenar amb situacions de joc que no impliquin gaire contacte corporal.
Cal assegurar-se que el desenvolupament del joc ser satisfactori mirant de

tenir en compte abans les habilitats personals i grupals.
Els jocs no han de ser excessivament llargs per aconseguir un alt nivell
datenci dels infants destinataris i, dintre del possible, caldria alternar jocs
de moviment amb altres de ms relaxats i combinar-los amb moments de
conversa en els quals es pugui fer una reflexi sobre la dinmica viscuda,
amb la finalitat dexpressar sentiments, trobar solucions als conflictes,
establir aprenentatges, etc.
La programaci de les activitats ha de ser flexible, tenint en compte

lestat dnim dels infants que hi assisteixen. Els infants amb necessitats
especials es caracteritzen per manifestar conductes alternes entre excitaci
i passivitat, sempre depenent dels esdeveniments de la vida diria.
Dins de les activitats programades, cal atorgar responsabilitats a cada infant

fent-lo partcip del joc i no deixant que sigui un simple receptor de les
instruccions de joc.
2.1.5 Intervenci socioeducativa en infants en situaci de risc social
El mot intervenir en ls intransitiu presenta moltes accepcions, segons si entenem

intervenir per a alg, amb alg o alguna cosa o sobre alg o alguna cosa. Podem
diferenciar els significats segents:
Prendre part, participar, col.laborar o contribuir en un procs.
Oferir o proposar la seva capacitat per realitzar una activitat.
Intercedir o mitjanar per alg.
Interposar-se entre dos o ms que es troben en desacord.
Aquest aspecte enllaa adequadament amb la idea dacompanyament, mediaci,

participaci, oferiment, intercessi, interposici, comunicaci o interacci.
El propsit principal de tota intervenci s corregir o evitar circumstncies

individuals i/o collectives no satisfactries. Entendrem per intervenci
qualsevol actuaci de la comunitat envers els infants.
El concepte dintervenci
comporta un procs
Es parla de la intervenci socioeducativa pel fet que cal atendre educativament dinterferncia o influncia i
persegueix un canvi.
els diferents infants i famlies segons les seves procedncies socioculturals i
contextuals. En les intervencions s
fonamental una bona
coordinaci dels agents
socials que hi prenen part,
La intervenci socioeducativa requereix unes habilitats prpies del professional configurant una bona feina
de leducaci que el capacitin per a la intervenci adequada i escaient, i no dequip.
solament la funci de detectar situacions problemtiques en certs infants, ja que

amb les activitats ldiques dels programes que es duen a terme es compensen les
mancances i desajustaments personals i socials.
Els principals objectius de tota intervenci social han de ser:
Aconseguir un desenvolupament hum integral i reduir els problemes

psicosocials que limpedeixen.
Promocionar el sentit psicosocial de pertinena a la comunitat (famlia,

escola, barri, etc.).
Fomentar lenfortiment personal i social dels infants i de les seves famlies

(concepte dempowerment).
Lequip de treball implicat en una intervenci ha de respectar aquests principis

dorganitzaci:
Oferir una atenci completa o integral que cobreixi diversos tipus de serveis.
Oferir una atenci centrada en les persones (infants i famlies) i en les seves
necessitats.
Oferir una continutat de lassistncia i xarxa de serveis.
Garantir una coordinaci horitzontal (en espai i temps) entre els agents
prestadors de serveis, els serveis mateixos i ladministraci.
Mantenir una integraci tcnica, administrativa i geogrfica per un funcio-

nament efica dirigit cap als mateixos objectius.
Els models terics des dels quals sha estructurat la intervenci socioeducativa
amb els infants en situaci de risc sn mltiples. Lexperincia dels diferents
professionals ha posat de manifest que el model que millor sadapta en aquest sentit
s el model dintervenci ecolgica, originat en la teoria dUri Brofenbrenner
anomenada ecologia del desenvolupament.
Aquest model entn les situacions de risc social com el resultat duna disfunci
fonamental en un complex ecosistema amb nombroses variables que interactuen
entre elles. Des daquest model, es rebutja la idea que les caracterstiques del
menor siguin fruit duna personalitat anmala, ans al contrari, es considera que es
deriven de les interaccions amb un entorn social i institucional que freqentment
no ha ofert oportunitats ni estmuls adequats perqu la persona shagi pogut
integrar duna manera activa i confiada. s per aquest motiu que aquest model
considera que la intervenci preventiva no es pot centrar exclusivament en linfant,
sin que ha datendre totes les variables que segurament intervenen en la situaci
problemtica.
La intervenci shauria de donar en tres moments que comporten caracterstiques

diferents dactuaci:
1) Prevenci: quan encara no sha produt el conflicte, s a dir, quan linfant est
en una situaci de risc. Aquesta mena dintervenci sha de centrar essencialment
al voltant de lentorn social ms proper a linfant i s aqu on es pretenen eliminar
els elements que contribueixin a la inadaptaci i a facilitar el desenvolupament de
les seves capacitats personals, la seva socialitzaci i la seva integraci en el medi.
2) Intervenci socioeducativa: quan el menor ja presenta conductes dinadapta-

ci. El seu objectiu ha de ser proporcionar un ambient adequat perqu linfant
desenvolupi conductes alternatives, integradores i que responguin a les seves
necessitats.
3) Intervenci teraputica: quan es produeix una situaci de conflicte entre el

subjecte i la societat. En aquest cas, la intervenci adquireix un carcter ms
individual.
2.2 Integraci dels infants discapacitats per mitj del lleure
Els infants de totes les cultures i condicions han de gaudir del lleure i del joc i,
consegentment, necessiten joguines que estimulin aquesta activitat. Els infants
que presenten alguna mena de discapacitat troben traves importants a lhora de
satisfer aquesta necessitat i, per tant, es fa imprescindible que sels faciliti laccs
als jocs i les joguines sota uns criteris especfics per a cada infant i en consonncia
amb els seus interessos i les seves possibilitats dacci.
El joc i els nens amb discapacitat
Els nens amb discapacitat necessiten el joc igual que els altres nens i, en molts casos, s
una de les millors maneres perqu es relacionin amb el seu entorn, el seu grup social i els
seus interlocutors. El joc tamb en fomenta la creativitat i en potencia la personalitat i les
capacitats. Amb el joc saconsegueix un aprenentatge ms rpid i teraputic.
R. Gaitn Cazorla (2003). Joguina segura. Tcnic del Centre Estatal dAutonomia Personal
i Ajudes Tcniques
s absolutament important aconseguir una normalitzaci entesa a partir de la

participaci i lacceptaci dun infant amb una disminuci fsica, psquica o
sensorial en els mbits de la famlia, lescola i la societat. s essencial garantir la
igualtat doportunitats mitjanant espais i situacions de joc amb altres nens i nenes
que nafavoreixin la integraci i la normalitzaci.
La nova Llei deducaci (LEC), quan parla de voluntariat, t en compte un altre

mbit de collaboraci, el de la integraci social de les persones amb discapacitats
o amb risc dexclusi social.
Les entitats de voluntariat en lmbit de leducaci collaboren amb lAdministra-

ci educativa en la integraci social de les persones amb discapacitats o amb risc
dexclusi social i tamb en el desenvolupament dactivitats complementries i
extraescolars i deducaci en el lleure.
2.2.1 Leducador i latenci a la diversitat
Com en tota relaci humana, al llarg del procs dintervenci, leducador re-
quereix habilitats comunicatives, especialment les assertives i dabordatge del
Una intervenci s...
conflicte amb la seva negociaci.
... tant lacci com lefecte
dintervenir. Lacci ens remet al
procs ents com a
desenvolupament duna activitat, Lactitud de leducador ha de ser descolta, dobservaci dels problemes i
s a dir, fer mentre succeeix. I
lefecte ens remet a all que necessitats, ha de ser capa de comunicar-se amb linfant, amb la famlia
resulta del procs: el benefici, la
conseqncia, en definitiva, el i amb altres professionals que pertanyin a lentorn de linfant per tal de
canvi.
contrastar idees i opinions, i tamb ha de sa-ber demanar i acceptar suport i
consell professional.
Actualment impera un moviment educatiu renovador anomenat lescola inclusiva,

que es basa en els fonaments segents:
El corrent integrador de leducaci especial.
Els fonaments de la interculturalitat i el suport a la diversitat.
Lensenyament basat en la democrcia, en la participaci i en el con-sens

de tots els membres que formen part de la comunitat educativa.
El treball a les aules des dun procs densenyament i aprenentatge coope-

ratiu i de suport recproc entre els iguals.
Dins de lmbit de leducaci infantil, cobra una gran importncia el model de

leducador en la transmissi de valors. No es pot educar els infants en el respecte
a la diversitat, en la integraci social i en la tolerncia si a la nostra societat
mantenim unes concepcions racistes, classistes i sexistes.
El professional educador ha dentendre que la intervenci socioeducativa t la

finalitat de contribuir a una igualtat doportunitats en els casos dinfants amb
necessitats educatives especials, i per aix haur de tenir molta cura de seguir
els criteris segents per a la intervenci en ludoteques, centres del lleure, aules
hospitalries, granges escola, parcs pblics i altres projectes del lleure:
Shan de dissenyar prviament els objectius i les activitats ldiques que es

realitzaran. La intervenci no es pot fonamentar en la improvisaci.
Els projectes han destar immersos dins dels entorns propers a linfant,
de tal manera que facilitem la integraci i no la segregaci, tret que
lentorn dalgun infant en qesti sigui massa desfavorable per mantenir-
hi la permanncia.
La temporitzaci de les activitats ha de ser adequada a les necessitats, clima

i lloc de lentorn de linfant.
Cal tenir molta cura en lexpressi tant verbal com gestual davant dels
infants.
s important considerar la participaci dels pares i mares dins dels projectes

educatius, aix com el desenvolupament de les responsabilitats per part dels
educadors.
Cal tenir en compte la valoraci de les activitats dels infants de manera

crtica, lestmul de la relaci de grup i el respecte a les normes marcades
per ells mateixos. Han daprendre a actuar, a saber triar, a distribuir el seu
temps fent servir els jocs i les joguines i a observar.
Un dels objectius fonamentals s la incentivaci de lautoestima.
Els jocs de rol poden ser molt tils ja que reprodueixen situacions dinter-
canvi social que es corresponen amb els papers socials representats pels
adults en la vida diria.
Un objectiu essencial de latenci a la diversitat s latenci a la diversitat

mitjanant activitats molt comunament proposades en els temes transver-
sals:
Treballar amb els sentiments dafecte i les lloances.
Manifestar satisfacci davant de les conductes positives dels altres.
Compartir interessos i experincies amb els infants sense jutjar les

seves limitacions.
Animar el pensament divergent dels infants i permetre la lliure expres-

si de les idees.
Oferir opcions per triar les seves activitats.
Oferir suport en la presa de decisions.
Organitzar activitats on els infants puguin tenir assegurada una garan-

tia dxit.
Ajudar els infants a aprendre a acceptar les conseqncies derivades

de les seves conductes.
La importncia del joc en la intervenci socioeducativa
El joc suposa una expressi democions i sentiments, de la mateixa manera que

afavoreix el desenvolupament de les habilitats socials. Mitjanant el joc linfant
es comunica amb els altres i es pot permetre exterioritzar-ne els problemes i/o
preocupacions.
El joc constitueix per a linfant un llenguatge per a lexpressi de les seves

fantasies, dels seus conflictes, dels seus sentiments, de la seva manera de captar i Joc com a recompensa
transformar la realitat. El joc allibera i recompensa els
infants que han estat vctimes de
maltractaments, o que es troben
El joc serveix per poder abordar situacions conflictives difcils de tolerar per en situaci de risc, de marginaci
o en situaci de conflicte social.
linfant que, mitjanant el joc, les transforma per fer-les ms assimilables.
Lactivitat ldica afavoreix la normalitzaci de la situaci en la qual es troba

linfant i lajuda a desenvolupar-se personalment i socialment.
En els casos dinfants amb discapacitats fsiques, psquiques i/o sensorials,
el joc afavoreix la millora en diversos aspectes del seu desenvolupament
cognitiu, motor i socioafectiu sempre que es dugui a terme en un entorn
comunicatiu contextualitzat en el qual les diferents activitats ldiques
estiguin dotades dun significat i inters per al infant.
La selecci de jocs i joguines ha destar en funci dels interessos de tots els infants,
per tenint en compte que han de potenciar el coneixement i el respecte a les
diferncies, la lliure elecci de la persona i lautonomia del pensament.
s necessria la utilitzaci de tota mena de jocs i de joguines i de dinmiques de joc

per resoldre conflictes. La selecci dels tipus de jocs ha de dependre sempre de les
caracterstiques dels grups dinfants als quals ladult sadrea, com per exemple:
Infants amb labilitat i dispersi: jocs datenci.
Infants amb problemes dadaptaci dins del grup: jocs dintegraci.
Infants hiperactius o amb problemes de coordinaci: jocs psicomotors.
Conv realitzar activitats que desenvolupin lautoconcepte, lautoestima, lauto-

nomia, lassertivitat, etc., s a dir, aquells conceptes que sn implcits en els temes
tranversals del currculum.
Els jocs i les joguines que sutilitzin en les activitats ldiques han dafavorir el
respecte a les diferncies i s per aix que cal potenciar tota mena de situacions
en les quals els infants aprenguin a experimentar i a controlar les seves emocions i
pensaments. Sestimularan tot tipus de jocs i joguines i, per normalitzar la situaci
de joc, es podran fer servir ninots discapacitats (per exemple un peluix en cadira
de rodes, o amb ulleres, etc.) i ninots amb trets facials de totes les tnies culturals.
En la selecci dels jocs i joguines per dur a terme un programa dintegraci,

no s convenient descartar les joguines bl.liques i les anomenades joguines
de nens i de nenes. La joguina s la representaci de la societat en la qual
conviu linfant, i mitjanant els jocs linfant representa els rols marcats pels
estereotips culturals de la societat.
Les joguines blliques ajuden a descarregar lagressivitat i es podran fer servir

Les activitats esportives o de la vida en contextos ldics interactius. Tot i aix, leducador afavorir ls de material
quotidiana sn exemples dactivitats
coeducatives. alternatiu, de jocs cooperatius amb els quals es desenvolupi la integraci, la
cohesi i la interdependncia de la persona dins del grup, on cap infant perd i
tots guanyen.
Amb les joguines anomenades de nens i de nenes, leducador estimular la

utilitzaci del material de coeducaci i ls indiscriminat per part dels infants dels
materials assignats tradicionalment a cada sexe.
Coeducaci
Sha de contribuir a aquesta formaci prioritzant objectius relacionats amb la prpia estima,
lautonomia de criteri i el respecte cap els altres amb independncia del seu sexe.
MEC (1992). Materiales para la Reforma. Caja Roja de Educacin Infantil (pg. 50).
2.2.2 La creaci despais de joc accessibles
Linfant amb discapacitat fsica, psquica o sensorial es troba sovint en inferioritat

de condicions i amb una srie de dificultats que no li permeten gaudir duna
qualitat de vida semblant a la dun altre infant.
Als parcs infantils, es detecta poca presncia o, fins i tot, labsncia dinfants amb
discapacitats a causa de lexistncia de barreres arquitectniques o dun disseny
de les estructures externes dels elements ldics inadequat a les seves necessitats.
Daquesta manera, linfant amb discapacitat no pot participar activament de
lactivitat ldica i es veu obligat a convertir-se en un observador del joc, amb
el consegent perjudici per a la seva autoestima i la dels seus acompanyants. La
idea principal s crear espais accessibles i dintegraci on puguin accedir tots els
infants i adults independentment de si presenten alguna discapacitat o no. Per
aconseguir-ho, es fa necessari tenir en compte diversos aspectes en el disseny dels
Codi daccessibilitat
centres recreatius i del mobiliari o elements de joc.
A Catalunya es va aprovar el
Decret 135/1995, de 24 de mar,
Els centres recreatius hauran de disposar el seu espai per tal de superar les pel qual es promou
laccessibilitat i la supressi de
barreres arquitectniques i afavorir el lliure accs i circulaci. Per exemple, hauran barreres arquitectniques, i el
Codi daccessibilitat, que
de tenir: faciliten la integraci social dels
discapacitats fsics, psquics i
sensorials i de les persones amb
afectacions actives o passives.
Elements de joc que permetin jugar a infants amb diferents alades.
Paviment antilliscant, rampes i espais ampliats que facilitin la maniobrabi-

litat de les cadires de rodes.
Diferents superfcies al terra per orientar-se.
Parcs amb contrast de colors i formes per a les persones amb discapacitats
visuals.
Ajudes tcniques als corredors i als lavabos.
Pictogrames i commutadors per mitjans ptics, per soroll i per tacte, per a
la senyalitzaci de lespai.
Unes condicions ambientals adequades dels espais ldics (llum,soroll, etc.)

per afavorir la integraci dels infants amb dficit visual o auditiu.
2.2.3 Recomanacions generals en ladaptaci dels recursos ldics
El material sadaptar tenint en compte les necessitats dels infants. En els

casos dels infants amb discapacitat motriu, ladaptaci del mobiliari t molta
importncia i caldr utilitzar taules graduables amb superfcie magntica, cadires
posturals, accessoris en llits i sanitaris, etc.
En algunes situacions, els infants amb algun tipus de discapacitat poden fer servir
les joguines comercialitzades. A vegades, per, laccessibilitat de materials ldics
Adaptacions de joguines per a aquest tipus dinfants s molt pobra o gaireb nulla.
A vegades, les adaptacions de
joguines poden ser molt Quan no s possible fer servir la joguina tal com sha comercialitzat, a vegades
senzilles, com ara fixar la
joguina a una base amb Velcro, o conv adaptar les regles del joc o b fer algunes modificacions que permetin
b poden requerir la intervenci
despecialistes per tal que, per aprofitar millor el recurs ldic.
exemple, tradueixin els efectes
sonors duna joguina a efectes
visuals. El material de joc ser divers i daccs fcil. Haur de preveure lassociaci dels
diferents sentits per exemple, tacte amb color, soroll amb forma, etc. per a una
bona discriminaci. Tamb haur de tenir en compte recursos com els segents:
Adaptador per agafar-se.
Cubells de diferents mides i dianes de Velcro amb pes.
Suport per a les cartes.
Cartes amb les imatges ampliades.
Jocs de taula amb Velcro.
Puzles tctils i domins amb relleu.
Alfabets tctils, lletres de diferents textures i multisensorials.
Contes en llenguatge de signes, en relleu, en el sistema braille, parlats, etc.
Llibres amb ampliaci de les imatges i dels textos.
Jocs dencaixos, apilables o dassociaci didees.

Hi ha unes normes de
seguretat per...
... a la fabricaci de joguines i
cal assegurar-se que les Generalment, les joguines sadaptaran en funci de les caracterstiques dels infants
adaptacions que shi fan no hi
introdueixen perills o manca de i de les seves necessitats, cosa que permetr detectar la millor manera de plantejar
seguretat. Els infants que
pateixen alguna mena de la interacci de linfant amb la joguina en cada cas en particular.
discapacitat tenen ritmes
daprenentatge diferents dels
altres infants i aquesta s una Un aspecte que sha de tenir en compte s ledat de linfant, ja que sovint es cau
bona ra per qestionar i adaptar
les indicacions dedat que en la infantilitzaci en apropar-se a linfant discapacitat sobretot als discapacitats
sofereixen sobre la joguina.
psquics, de manera que es trien exclusivament joguines que sadrecen a infants
ms petits.
A vegades, els infants amb discapacitat no presenten el nivell intellectual

daltres nens i nenes de la mateixa edat. Tanmateix, per, cal evitar limitar
les capacitats daquests infants amb joguines que no els estimulin prou
lautonomia, el creixement i el nivell de maduraci. En la majoria dels
casos, les joguines recomanades per a la seva edat sn prou adequades, de
maners que noms cal adequar les regles del joc i la dinmica perqu les
comprenguin.
Pel que fa als infants amb mancances afectives, necessitaran jocs oberts i poc
estructurats.
Per al desenvolupament del joc dels infants amb discapacitats, s de vital

importncia que el disseny dels jocs i de les joguines sigui apte per a tothom,
de manera que els infants amb discapacitat i els infants sense discapacitat
puguin fer servir els mateixos jocs i les mateixes joguines en situacions
similars.
2.2.4 Caracterstiques dels infants amb diferents discapacitats
El joc contribueix al desenvolupament dels diferents tipus de capacitats, per hi ha

infants que presenten alguna discapacitat (visual, auditiva, motriu, cognitiva), la
qual cosa t repercussions en el seu desenvolupament. Leducador ha de conixer
les limitacions en el joc de linfant amb una determinada discapacitat per tal
dadequar-ne la intervenci, seleccionant i adaptant les joguines normalitzades
a les caracterstiques i necessitats de cada infant, i daquesta forma contribuir a
compensar les limitacions de partida.
Caracterstiques del joc dels infants amb discapacitat visual
La vista s el sentit que permet percebre lentorn de manera global. Els infants
que tenen aquest dficit es mostren ms passius, tenen poc inters pels objectes i
no es desplacen. Per tant, s normal que comencin a jugar ms tard i que els seus
jocs siguin ms simples i repetitius.
La intervenci de leducador anir encaminada a estimular el joc: motivar-los

perqu explorin les joguines amb la resta dels sentits i explicar-los on sn, cosa
que els facilitar la comprensi de lespai. Com a conseqncia, necessitaran ms
temps per assolir el joc simblic. Les seves joguines han de recordar de la manera
ms vera possible els objectes reals i afavorir els jocs tctils.
Caracterstiques del joc dels infants amb discapacitat auditiva
Les dificultats dels infants amb discapacitat auditiva varien molt en funci del
nivell de prdua auditiva i de ledat en qu es va produir el dficit. Aquesta
discapacitat fa que assoleixin un desenvolupament cognitiu normal ms tard que la
resta dinfants de la seva edat. Presenten ms dificultats en els jocs que necessiten
una organitzaci temporal de les accions i capacitat de representaci (fer que una
escombra sigui un cavall).
s important seguir els rituals de la comunicaci a lhora de parlar. Tamb cal

tenir en compte que la boca i el recurs que sofereix han de quedar sempre en
el mateix angle. Les joguines ms adequades per a aquests infants sn les que
aporten molts estmuls lluminosos.
Caracterstiques del joc dels infants amb discapacitat motriu
El joc dels infants amb discapacitat motriu est molt condicionat per les possibi-
litats de moviment i per la quantitat i els tipus de recursos ldics als quals poden
accedir. Les joguines adequades per a aquests infants sn les que no necessiten
gaire pressi, per que ajuden a desenvolupar la precisi i la coordinaci.
Per a aquests infants, poder activar una joguina amb un polsador s el primer
pas per poder accedir desprs a altres dispositius, com ara un comandament de
televisi, un ordinador, etc.
Caracterstiques del joc dels infants amb discapacitat cognitiva
Els infants amb discapacitat cognitiva processen i organitzen la informaci senso-

rial de manera ms lenta i amb ms dificultats. Cal que rebin estimulaci per mitj
del joc des dels primers mesos de vida. Tanmateix, no sels ha de sobreestimular,
ja que aix provocaria la falta de motivaci. A ms a ms, el joc els ajuda a
relacionar-se amb els altres infants, a divertir-se, a millorar lautoestima, a superar-
se i a transferir i generalitzar els aprenentatges a altres situacions de la vida.
Els jocs han de ser senzills, amb pocs accessoris, per tal de facilitar la manipulaci
sensoriomotriu. Cal que els jocs combinin dues qualitats diferents a la vegada per
exemple, tacte i forma, de manera que resultin agradables a la vista i al tacte.
A lhora de seleccionar les joguines per a aquests infants, shan de tenir molt en
compte els gustos, les preferncies, les possibilitats concretes i ledat cronolgica
de cada nen.
s possible modificar alguns aspectes dels jocs i de les joguines que

permetin una adaptaci a les caracterstiques de cada cas particular i un
bon aprofitament del recurs ldic. Depenent del tipus de discapacitat,
les adaptacions poden ser molt senzilles o b requerir la intervenci de
professionals especialitzats en la matria.
2.2.5 Adaptaci de joguines per a infants discapacitats
El Departament de Pedagogia de lInstitut Tecnolgic dAlacant (AIJU), amb la

col.laboraci de lONCE i el CEAPAT, ha confeccionat una guia de suggeriments
per a ladaptaci de joguines considerant els tres tipus de discapacitat. En podem
veure un resum a continuaci:
1) Joguines per a infants amb discapacitat auditiva
Els consells per seleccionar-les son:
En joguines amb soroll, s important que disposin de control de volum

i sortida opcional dauriculars amb la finalitat de poder adaptar els
sons a la possible resta auditiva de linfant.
En el cas que la joguina tingui efectes sonors, s important que vagin
acompanyats daltres efectes perceptibles per aquest tipus dinfants
(llums, imatges, vibracions...).
s important tenir en compte que es poden produir problemes da-
coblament dalgunes joguines electrniques amb els audfons. Per
evitar-los, cal consultar algun especialista per tal que ens orienti en
la selecci segons del tipus daudifon utilitzat per cada infant.
Els suggeriments per adaptar-les sn:
Modificar la joguina per poder fer servir simultniament auriculars i

sons pel canal habitual de la joguina, amb la finalitat de possibilitar el
joc compartit de nens amb discapacitat auditiva i sense.
Adaptar dispositius electrnics que tradueixin els efectes sonors en
altres tipus defectes perceptibles per linfant.
Collocar dispositius electrnics que amplifiquin les vibracions de la
joguina en produir efectes sonors.
Realitzar adaptacions o canviar regles perqu els missatges que sin-
tercanvien durant el joc siguin escrits, no orals.
2) Joguines per a infants amb discapacitat motriu
Que puguin ser manipulats mitjanant tcniques motrius que els Exemple de joguina dexercici
adaptada per a discapacitat motriu
mateixos infants puguin controlar.
En joguines que disposin de polsadors o botons, que siguin molt
accessibles i fcils daccionar.
Que les seves peces siguin fcils dencaixar.
En estructures grans tipus mobiliari (cuines, bancs de treball...), que
les seves dimensions permetin introduir les cadires de rodes a la part
inferior per possibilitar un accs frontal a la joguina, o que possibilitin
un senzill desglossament en mduls per poder-lo fer servir desmuntat

sobre una superfcie.
Que permetin un accs fcil a totes les seves possibilitats o funcions.
En joguines de sobretaula, s important que disposin dantilliscants a
la part inferior.
Que no exigeixin massa rapidesa de moviments o que es puguin
regular els temps de resposta.
Que no obliguin a efectuar moviments simultanis.
Els suggeriments per adaptar-les son:
Fixar les bases de les joguines (amb Velcro, imants, etc.) per evitar
els moviments no desitjats durant el joc.
Modificar els vestits de les nines i ninots amb la finalitat que resulti
ms fcil posar-los-els i treurels-els (per exemple, amb Velcro a les
costures).
Ampliar les peces, mnecs o agafadors per facilitar-ne la manipulaci
i agafar-shi.
Collocar reposacaps, armilles i cinturons de subjecci per facilitar la
conservaci de la posici dels infants.
Afegir cordes per facilitar larrossegament dalgunes joguines.
Modificar les dimensions de la joguina (alada, profunditat...) per per-
metren laccs de manera frontal.
Incorporar elements en relleu (palanques, anelles, etc.) que facilitin la
manipulaci en els moviments de giravoltada de les peces.
Adaptar la joguina per accionar-la mitjanant un polsador extern.
En el cas dordinadors de joguina, acoblar carcasses per facilitar
laccs individualitzat al teclat.
3)Joguines per a infants amb discapacitat visual
Que els objectes que representen les joguines o els seus accessoris
tinguin un disseny senzill, realista i fcilment identificable pel tacte.
Que incloguin objectes o complements fcils de manipular.
Que incorporin efectes sonors i diferents textures.
Que no incloguin moltes peces de mida petita o que permetin una
cmoda i rpida classificaci pel tacte.
Que tinguin olor/s agradable/s, o b per discriminar o senzillament per
percebre.
Que els seus colors siguin molt vius i contrastats per tal de poder ser
detectats pels infants que disposin dalguna resta visual.
Que siguin compactes i no es puguin desmuntar fcilment.
Els suggeriments per adaptar-les son:
Els jocs de taula han de tenir relleu per a una millor identificaci i
evitar la mobilitat de les fitxes.
En tots aquells jocs en els quals shagin de llegir les instruccions,
caldr traduir la informaci al llenguatge Braille o dotar de relleu les
indicacions o il.lustracions.
Incorporar sons, relleus o textures que substitueixin o acompanyin
lestimulaci visual.
Acompanyar les joguines amb gravacions de veu que substitueixin les
possibles informacions escrites (per exemple instruccions).
En els jocs que incorporin fitxes, dotar-les dalgun sistema de subjec-
ci (Velcros, etc.) amb la finalitat que no es desplacin involuntria-
ment durant el joc.
En estructures per al joc simblic que constin de diverses peces, pot
resultar til enganxar-les per evitar que es desmuntin.
A les taules de joc o de treball, resulta til col.locar uns topalls als
ex-trems per evitar que caiguin els accessoris.
2.2.6 Ajuts tcnics per a ladaptaci de joguines
Hi ha entitats i organismes dedicats a la tasca dafavorir laccessibilitat arquitec-

tnica, urbanstica, de transport, comunicaci i serveis integral.
Entre aquestes entitats hi ha el CEAPAT (Centre Estatal dAutonomia Personal

i Ajudes Tcniques), que promou el disseny per a tothom. Assessora en ajudes
tcniques per a la vida diria, mobilitat personal, comunicaci i tamb accs a
la comunicaci i a les noves tecnologies. Aix mateix, trobem el Departament
Conillet de peluix de moviment
de Pedagogia de lInstitut Tecnolgic dAlacant (AIJU), que ha confeccionat una adaptat amb un polsador.
guia amb recomanacions per a infants amb discapacitats de la qual podeu veure
un resum ms avall. Dins daquest mbit destaca tamb a Catalunya el treball
aconseguit per UTAC (Unitat de Tcniques Augmentatives de Comunicaci) que
depn de la Universitat de Barcelona i el SIRIUS (Centre dAutonomia Personal)
que depn de la Generalitat de Catalunya. La ONCE (Organitzaci Nacional de
Cecs) facilita ajuda i recursos tant als infants invidents com a les seves famlies a
nivell de prevenci, rehabilitaci i inserci sociolaboral.
Aquestes entitats aporten ajudes per a la mobilitat, per a la protecci i per a la cura
personal; ajudes per a les tasques domstiques, per a la comunicaci, la informaci
i la senyalitzaci i ajudes per a les activitats de lleure de qualsevol mbit com la
fotografia, esports, msica (adaptacions per a instruments musicals), jocs de taula
(per exemple, un agafacartes) i joguines (des de ladaptaci duna videoconsola,
a adaptadors per a joguines de piles, etc.).
Ladaptaci de la joguina ha de tenir en compte tres aspectes fonamentals com sn:

la joguina en si mateixa, els dispositius adaptadors i lactivador de la joguina.
Les joguines ms fcils dadaptar sn les que tenen la funci dactivat i desactivat
(on/off) com poden ser les joguines de moviments (peluixos motoritzats, cavallets
musicals...), rdios o pistes de cotxes de curses, etc. A continuaci, es detallen
un seguit dadaptadors per tal dafavorir ladaptaci de les joguines per als infants
A la secci Annexos del amb discapacitats:
web trobareu dos
interessants articles sobre
sistemes daccs per als
dicapacitats motors. Pastilla de commutaci: separa la pila del contacte i permet que sigui el
polsador o commutador el que determini el pas del corrent elctric i, per
Conillet de peluix en acci
tant, lactivaci de la joguina.
Temporitzador: permet assignar un temps triat a voluntat, til sobre-tot

per als infants que no poden mantenir la pulsaci ms dun instant.
Dispositiu descaneig: es fa servir quan linfant ha de triar entre diverses

alternatives mitjanant una selecci directa duna manera natural.
A les seccions Adreces
dinters i Bibliografia
del web, podeu trobar una
enumeraci de llocs web i
En sn un exemple els llibres parlants, que disposen de diferents botons per emetre
referncies bibliogrfiques diferents sons o frases. Polsadors: es fan servir per activar el moviment de la
per ampliar informaci
referent a ladaptaci de joguina.
joguines.
La importncia de les adaptacions
Jos C. Martn, coordinador de la Unitat dAutonomia Personal al CRMF dAlbacete, va a

destacar a la Fira Internacional de la Joguina i el Joc de Valncia (2002) que hem de ser
conscients que molts nens amb discapacitats no seran mai capaos de manejar coses tan
senzilles com un comandament a distncia de televisor, una clau, linterruptor de la llum
o el teclat dun ordinador. Per aix sn importants els polsadors i commutadors, que no
noms permeten adaptar joguines, sin que ms endavant faciliten aquestes tasques tan
quotidianes per a persones amb discapacitat.
Per installar adaptacions ms complexes, cal dirigir-se a diferents institucions

i empreses especialitzades a adaptar joguines estndard tenint en compte les
necessitats i caracterstiques de linfant per al qual shan seleccionat.
Adaptaci de joguines
Roberto Gaitn Cazorla, tcnic del CEAPAT, dedica el seu treball a ladaptaci de joguines
estndard i els polsadors:
El meu treball diari juntament amb altres companys s ladaptaci de joguines i la

fabricaci de polsadors i suports. Incidint en aquesta idea dintegraci social, hem posat
molt dinters i estudi en ladaptaci de perifrics que facilitin laccs a lordinador ja que s
avui en dia una de les eines ms esteses tant en el joc com en el treball, tant en loci com
en les relacions socials.
Les principals adaptacions que hem realitzat a les joguines sn:
Una adaptaci universal per a joguines (pastilla de piles) que substitueix la palanca dON-OF,
collocant-li un polsador adequat al tipus de discapacitat del nen.
Una adaptaci al comandament de les joguines de radiocontrol per substituir les palanques o
botons del comandament i connectar polsadors.
Adaptaci de les videoconsoles posant en srie els polsadors amb els botons de
comandament, aparells de msica, etc. Tota joguina elctrica es pot adaptar per al seu
maneig amb polsadors (una mica ms endavant veurem els criteris de la valoraci de joguines
i possibles adaptacions).
[...] Creiem que facilitar laccs a un joc estandarditzat i reglat s un pas necessari per poder
lluitar contra lexclusi social que sofreixen les persones amb discapacitat. Aconseguir que
un nen amb una greu discapacitat fsica pugui jugar amb les mateixes joguines que els
seus amics nafavoreix no noms la integraci sin especialment la inclusi en la vida
normalitzada.
R. Gaitn Catarla (2003). Joguina segura.
Moltes daquestes adaptacions sn cares i per aquesta ra es poden trobar lluny de

les possibilitats reals de les famlies amb un infant discapacitat. Les adaptacions
que es realitzen al CEAPAT habitualment sn gratutes: les famlies o els centres
escolars els remeten les joguines i ells hi colloquen el polsador adequat. Nor- Exemples de commutadors
malment el crrec s el pagament del sistema de remesa. El CEAPAT, juntament Un dels camps en qu shan
desenvolupat ms adaptacions
amb lAdministraci estatal, intenta cobrir la manca de joguines adaptades que hi estndard s el dels perifrics per
a ls de lordinador, cosa que
ha en el mercat, tenint en compte a ms que aquesta mena de treballs acostuma amplia de manera notable les
possibilitats ds daquesta eina
a ser poc rendible per als botiguers especialitzats. Cal considerar que, en molts de comunicaci, amb mltiples
aplicacions ldiques.
casos, hi ha elements que no sn joguines que es poden convertir en importants
objectes ldics. Hi ha elements al nostre entorn ms proper que, en mans dun
infant, es transformen en autntiques joguines (per exemple: un mirall, papers
de diferents textures, caixes de cartr o de plstic, etc.). Des daquest punt de
vista, els adults, i sobretot els educadors, han de demostrar una gran capacitat de
creativitat i enginy per trobar estratgies per adaptar materials de joc i procurar
entrar en contacte amb diversos materials, valorant les condicions de seguretat i
atenent les caracterstiques prpies de cada infant.
La joguina sha dajustar a les possibilitats de moviment de linfant, a la seva

capacitat de veure i sentir i al seu nivell de comprensi del mn.
2.2.7 Centres doci i lleure per a infants amb discapacitat
En funci del tipus i el grau de discapacitat, hi ha diverses opcions de centres de

lleure per a aquests infants: centres oberts a tota la poblaci infantil, centres que
acullen grups especfics dinfants discapacitats o centres especfics per a persones
amb discapacitat.
Els infants amb discapacitat lleu poden assistir de manera normalitzada a les
activitats de lleure que organitzen els casals o els esplais de la seva zona. Aquesta
seria la millor opci per facilitar la integraci social daquests infants, sempre que
els educadors tinguin en compte ladaptaci de les activitats a les caracterstiques
dels nens que hi assisteixen. En la majoria de casos, una petita variaci en
el plantejament de les activitats permet que aquests infants tamb hi puguin
participar.
Si el grau de discapacitat de linfant no permet que assisteixi a aquests centres

doci de manera autnoma, hi ha la possibilitat que hi vaig amb lacompanyament
i el suport de professionals especialitzats, que en tindran cura en tot moment.
Normalment es formen grups amb la intenci que aquests infants participin en les
activitats organitzades amb la resta de nens de lentitat o el centre. Aix facilita

que shi integrin i sho passin b.
Tamb hi ha centres de lleure especfics per a discapacitats. Normalment, aquests

centres els creen associacions de famlies amb fills amb discapacitats greus.
Ofereixen atenci, estimulaci i ajuts tcnics especialitzats. Aquests centres sn
una alternativa perqu aquests infants no shagin de quedar a casa.
La millor opci s la que, amb els recursos i els ajuts tcnics necessaris,
permet que els infants discapacitats participin de manera normalitzada en
els centres de lleure ordinaris del seu entorn habitual. En tot cas, cal tenir
present que el perode dadaptaci sol ser ms llarg en aquests dinfants. Per
tant, conv inscriurels en centres de lleure que facin activitats al llarg de tot
lany.
3. El projecte ldic
Qualsevol projecte educatiu de lleure ha de tenir en compte les finalitats de lentitat

que el promou i des don sorganitzen les activitats que es fonamenten en una
determinada concepci de leducaci no formal en el lleure.
El plantejament ldic ha de partir duna anlisi de la realitat global. Per tant, ha

de tenir en compte aquests dos elements:
Lentorn geogrfic i sociocultural en qu es vol actuar.
Lentorn comunitari: associacions, entitats, societat civil, etc.
Altres condicionants concrets que afecten cada actuaci educativa sn els se-
gents:
Les caracterstiques concretes dels infants i de les famlies que hi intervenen.
El lloc i el medi concret en qu es dur a terme lacci educativa, les

caracterstiques que presenta i les possibilitats que t.
El model institucional des del qual es dur a terme la nostra acci educativa
(valors que promou, finalitats, etc.).
Les condicions concretes en qu sha de treballar (recursos).
Normalment, pel que fa a lmbit del projecte, els educadors, els monitors i els
professionals del mn de leducaci i latenci a la infncia porten a terme les
Projectar s preveure amb
activitats en un centre, una entitat, un organisme o una instituci. antelaci uns objectius i la
manera dassolir-los.
Un projecte s el resultat de la intenci dexplicitar un conjunt delements

de manera coherent i coordinada per aconseguir uns fins o uns objectius.
El projecte educatiu de lleure implica concretar opcions:
Quina resposta es vol donar a les necessitats dels infants.
Com es vol respondre.
Quin ordre de prioritats es vol donar a les necessitats que hi ha.
Quina experincia es proposa que visquin els infants.
Quines activitats es proposa que facin els infants.
Quin marc de vida es proposa que tinguin els infants.

Quina manera delaborar relacions sels proposa.
Quins objectius hi ha implcits en aquestes propostes.
Ara b, tot aix sha dordenar. Aquesta s la funci del projecte, la representaci
escrita de tot el que es proposa fer. Alhora, cont el pla detallat de com es port a
Seis honrados servidores terme. Per fer-ho, sha de seguir una metodologia.
me ensearon cuanto s;
sus nombres son Cmo,
Cundo, Dnde, Qu, Quin Seguint la proposta dAnder-Egg, abans de dur a terme un projecte, per tal que
y Por qu. Rudyard Kipling
tingui xit, ha de respondre a les qestions que apareixen en la figura 3.1.
Figura 3.1. Qestions a les quals ha de respondre un projecte
3.1 Fases i continguts del projecte ldic
La posada en marxa de projectes doci i lleure educatius per a la infncia, com

la resta de projectes, no s una tasca que es pugui deixar a la improvisaci, al
contrari, sha de planificar amb antelaci i suposa seguir una srie de fases, amb
uns continguts concrets en cada fase, que en gran manera determinaran lxit del
A la secci Annexos del
projecte.
web trobareu exemples de
projectes ldics, els quals
completen els continguts Un projecte ldic es desenvolupar en les fases segents:
terics i tamb us seran
de gran ajut per realitzar
els exercicis prctics.
La fase de diagnstic s el punt de partida dun projecte i consisteix a
identificar les necessitats i els problemes, en definitiva, a realitzar una
profunda anlisi del context.
En la fase de planificaci es determinaran i es programaran les lnies

dactuaci.
Fase dexecuci, aplicaci o posada en marxa.
Fase davaluaci per tal de controlar els resultats.
En lelaboraci del projecte ldic shan de contemplar els segents contingut:
Fer una anlisi del context en qu es realitzar el projecte:

La instituci en la qual semmarca.

Els destinataris de les activitats que shan de posar en prctica.
Els recursos dels quals es disposa.
Daquesta anlisi sen derivaran unes necessitats. El projecte es planificar sobre

la base de donar resposta a aquestes necessitats detectades.
Identificar-lo amb una denominaci, ttol del projecte.
Descripci general del projecte. Qu es vol fer?. Resumir els aspectes

ms significatius.
Justificaci i marc de referncia. Per qu es vol fer? i on sinscriu?. Raons

fonamentals que motiven i argumenten el projecte. Context on sinscriu el
projecte i el marc on es desenvolupar (dins dun programa ms ampli de
lentitat, un conveni de collaboraci amb lAdministraci...). Destinataris
del projecte. A qui sadrea?. Caracterstiques. Localitzaci. On es
desenvolupar?.
Objectius. Per a qu es vol fer? i quant es vol aconseguir?. Han dexpressar

el qu es vol aconseguir.
Metodologia en la realitzaci de les activitats amb els infants. Com es vol

fer?
Organitzaci de lequip de professionals que duran a terme el projecte.

Com es dur terme?.
Planificaci de les activitats. Quines activitats i quant es faran?. Calendari.
Recursos:
Materials. Amb qu es vol fer?

Humans. Qui el far?
Financers. Quant costar?
Avaluaci. Com es valorar? Com es comprovar si shan assolit els

objectius?
La resposta a totes aquestes qestions, determina lelaboraci del projecte, el qual

ha de ser previ per desenvolupar-lo en la prctica. A continuaci saprofundeix en
lestudi dels diferents continguts del projecte.
3.1.1 El diagnstic en un projecte ludicorecreatiu
Abans de posar en marxa un projecte, s important atendre a una srie daspectes

que en condicionaran el desenvolupament.
Heu de conixer les necessitats dactivitats de carcter ldic que tindr la poblaci
per tal dencertar la vostra oferta ldica i garantir un bon s dels recursos.
La instituci des don partir la idea del projecte.
Els destinataris del projecte. s convenient conixer prviament:
Les caracterstiques evolutives de les persones a qui va adreat.
La seva edat.
Altres caracterstiques destacades.
El nombre previsible de participants.
Aspectes socials i culturals de la zona, com ara les caracterstiques del

Hi ha diferncies
dactuaci... barri, els tipus de famlies, les mancances socials i familiars...
...entre una ludoteca que depn
dels serveis socials i la dun
centre educatiu quant a recursos,
pla anual o altres determinants.
En el cas de la primera es
persegueix treballar per a la Les caracterstiques dels grups a qui va dirigida. En aquests tipus de
integraci social i en el cas duna
ludoteca dun centre escolar ser projectes, a vegades els grups sn oberts per exemple una ludoteca que
important conixer prviament la
programaci didctica que sest no t grups estructurats i les persones que hi assisteixen no sempre sn les
portant a terme en aquell
moment a lescola. mateixes al llarg del temps, o b poden tenir grups tancats de nens i nenes
com pot ser un taller de joc per a infants dun centre residencial.
Les caracterstiques fsiques de lentorn, els parcs i jardins pblics, els

espais verds, els parcs recreatius... o altres zones i recursos possibles de
joc.
Les caracterstiques que reuneixen les installacions i el mobiliari atenent

les condicions que requereixen les activitats ldiques. s important coni-
xer els recursos de qu es disposa (materials, espais interiors i exteriors,
recursos humans...).
Analitzar les competncies del personal de qu es disposa des dun

principi.
Coneixement de les activitats o daltres projectes que realitzen altres

entitats, organismes o organitzacions socials, educatives i recreatives que
treballen en el mateix entorn per tal de no duplicar accions, eliminar
competncies innecessries i considerar la possibilitat destablir relacions
de collaboraci i, daquesta manera, no deixar cap necessitat de la poblaci
sense cobrir.
Exemple didentificaci
dun projecte
Ttol del projecte: Taller de
construcci de joguines Subttol
del projecte: Reciclem els jocs
3.1.2 Denominaci del projecte
Una vegada sha fet una anlisi del context i un diagnstic de les necessitats, cal
proposar denominacions per al projecte. El projecte necessitar identificar-se a
travs dun ttol breu, que far referncia a la definici del contingut, i amb un
subttol, que far referncia a les activitats dissenyades per a aquest fi.
3.1.3 Descripci general del projecte
El contingut de la descripci general del projecte ha de permetre que el lector

tingui una idea general del projecte. Es tracta de resumir-ne els aspectes ms
significatius.
Indicar el tipus de projecte que es vol realitzar: definici de la idea central

del projecte.
Incloure les dades de lentitat, instituci o els responsables del projecte

(nom, adrea, tlf....)
3.1.4 Justificaci i marc de referncia
La justificaci expressa les raons fonamentals que motiven i argumenten el

projecte.
Es tracta de fer referncia a la convenincia de la proposta del projecte per a la

poblaci destinatria en concret, fent esment als efectes previsibles i a la manera
en la qual quedar inserida la proposta del projecte dins de la instituci, estament
o organisme que el promou. Sha de justificar la necessitat o problema origen del
projecte.
Cal tenir en compte els aspectes segents:
La instituci de referncia: contextualitzaci del projecte dins duna

instituci, entitat o organisme del qual formar part. El tipus dinstituci
(religiosa, laica) condicionar la proposta de valors a fomentar en els infants.
Tamb si semmarca dins dun programa ms ampli de lentitat promotora
(pla, programa).
Localitzaci: poblaci, barri, districte, etc a qui va adreat el projecte.
Destinataris del projecte: definici del conjunt dusuaris concrets als quals
anir adreat el projecte i el seu perfil (edat, sexe, amb alguna discapacitat
o problemtica social, etc.).
3.1.5 La promoci, gesti i organitzaci del projecte
Els conceptes de promoci i gesti administrativa dun projecte van molt lligats a
la seva metodologia.
En les programacions dactivitats ldiques, s determinant utilitzar el mitj ms

idoni perqu la poblaci les conegui. Els destinataris potencials han de saber les
activitats que sels ofereixen.
Hi ha diferents maneres de distribuir la gesti i promoci dun projecte:
Una instituci elabora un projecte, per de la gesti se nencarrega una

altra instituci o entitat diferent (per exemple, una ludoteca que depn dels
serveis socials de lajuntament).
Un organisme o una instituci relacionada amb lmbit educatiu, recreatiu

o social promou, crea i desenvolupa el projecte ell mateix (per exemple, una
ludoteca de caire privat).
Un grup de professionals elabora un projecte, sencarrega del seu finan-

ament i gesti, per una administraci o entitat pblica els deixa les
installacions per dur a terme les diferents activitats del projecte (per
exemple, unes colnies urbanes organitzades per uns educadors i ubicades
fsicament en una escola pblica de primria CEIP i que compta amb el
poliesportiu municipal per a certes activitats puntuals).
El finanament necessari per dur a terme un projecte dactivitats ldiques pot ser
a crrec de les administracions pbliques ajuntaments, comunitats autnomes,
conselleries, etc. o a crrec daltres entitats de carcter pblic, privat o concertat
associacions infantils i juvenils, associacions culturals, centres desplai, associ-
acions de pares i mares, parrquies, etc.
s important tenir un reglament per tal de sistematitzar les normes necessries

per dur a terme un projecte amb una metodologia coherent amb els principis i
valors que fonamenten el projecte.
Alguns aspectes que ha de preveure el reglament sn:
Requisits que han de complir les persones que vulguin accedir a les activitats
del programa dactivitats ldiques (per exemple, pertnyer a lentitat que
promou el projecte, ledat, estar empadronat al barri, anar acompanyat dun
adult en el cas que linfant no tingui ledat mnima requerida, etc.).
Shan de preveure les fonts de
finanament del projecte
Presentaci duna srie de documents per transmetre la inscripci a les
noves persones que shi incorporin (per exemple, carnet de soci).
Establiment duna possible quota econmica. A vegades es fa necessari

contribuir al manteniment de les installacions, daltres potser la quota
s de carcter simblic amb la finalitat dimposar un major comproms
dassistncia.
Obligatorietat de respectar els horaris assignats per a la realitzaci de les

activitats del programa diari i setmanal.
Establiment de lorganitzaci i funcions del personal que collabora en el

projecte i tipificaci de les possibles faltes i sancions possibles corres-
ponents tant al personal com als destinataris de les activitat.
Requisits davant les formes de participaci en les activitats ldiques.
Respecte a unes normes de convivncia, a les regles dutilitzaci de les

installacions i a les normes ds dels jocs i de les joguines (per exemple,
en el cas duna ludoteca, respectar les normes del servei de prstec de jocs
i joguines).
3.1.6 Objectius un projecte ludicorecreatiu
Els objectius sn les fites que es volen aconseguir en un temps determinat

mitjanant una srie dactivitats. s un lmit a una situaci en un perode de
temps, i per poder arribar a aquest lmit, sha de proposar una srie daccions
organitzades. Criteris per formular
objectius
Conv que els objectius que es plantegin siguin clars, coherents i realistes amb Que siguin clars, breus
el context en qu es realitzaran les activitats ldiques i cal allunyar-se de falses i fcils dentendre.
utopies que suposarien el fracs del projecte. Que comencin amb un

verb en infinitiu.
Els objectius sn leix que indicar la direcci de lacci, marcaran all que es vol Que no vagin
acompanyats
aconseguir, all on es vol arribar. Per aquesta ra, han de promoure la participaci dintroduccions o
explicacions
i han de motivar s a dir, que els mateixos infants i famlies simpliquin en les complementries.
activitats programades per aconseguir-los i, a ms, han de ser avaluables pels Que expressin una sola
acci observable i
professionals per saber si realment amb el projecte sha aconseguit el que es mesurable, en
pretenia. definitiva, avaluable.
Que en els objectius

El principi general en qu es fonamenta un projecte socioeducatiu basat en especfics, el subjecte
de lacci sigui linfant
activitats ldiques s la concepci del joc, ja que aquest s el que determina el i no leducador, ja que
ell s qui aconseguir la
plantejament de les activitats i lorganitzaci de tots els recursos que estiguin a fita.
labast. Que en els objectius

generals, el subjecte de
lacci pugui ser
Exemples dobjectius per a un projecte dintervenci ldica linfant o tamb
leducador ja que el
professional pretn
aconseguir aquelles
Contribuir al desenvolupament integral dels infants mitjanant activitats ldiques. fites mitjanant el
projecte.
Oferir activitats i materials de jocs diversos a tots els sectors de la poblaci. Que es redactin sempre
en positiu.
Possibilitar la integraci social dels infants amb algun tipus de discapacitat o problema de Que sexpressin en
relaci. forma de resultats (all
que es vol aconseguir) i
no en termes dactivitat
Fomentar la comunicaci i cooperaci dels pares amb els seus fills a travs del joc. ni processos o
intencions.
Contribuir a la investigaci sobre el joc i les joguines.
Aconseguir que sadquireixi una visi nova de la joguina i de ls de les activitats ldiques en
la poblaci.
Conscienciar sobre la importncia del joc en el desenvolupament integral dels infants.

Els objectius han de ser coherents amb les finalitats establertes, motivadors,
participatius, clars, precisos, avaluables, coherents i proporcionats amb els
recursos disponibles i amb el context sociocultural.
Tipologia dels objectius

Nivells de concreci dels
objectius
Els objectius shan dinserir segons el nivell de planificaci. Un pla requereix uns
Objectiu general: objectius molt genrics objectius generals i a mesura que es concreta el nivell
fomentar la participaci
dels infants en de planificaci, es concreten els programes i els projectes objectius especfics i
lactivitat ldica.
operatius. Quan es defineixen els objectius s important tenir en compte aquest
Objectiu especfic:
participar en els nivell de concreci, que constitueix la tipologia dobjectius segent:
mateixos jocs,
independentment del
sexe.
Objectius generals: marquen les intencions globals dels projectes, sn el
Objectiu operatiu:
incorporar al joc lliure propsit central del projecte.
lintercanvi de joguines.
Sn els objectius que es volen aconseguir al final del procs dinter-
Exemple de verbs per venci, en el temps planificat.
definir un objectiu general
Afavorir, fomentar, conscienciar, El seu nivell de concreci s relatiu i menor que el dels objectius
consolidar, estimular, vetllar
per, facilitar, aclarir, orientar, especfics i no expressen una conducta mesurable directament a travs
potenciar, collaborar, ajudar,
contribuir, etc. sn verbs que dels seus indicadors.
serveixen per definir un objectiu
general. Sexpressen normalment amb un verb dacci ms abstracte que en
els objectius especfics, ja que lacci es concretar i es mesurar en
definir aquests darrers.
Objectius especfics: constitueixen lelement central o la part bsica del

projecte.
Sn uns propsits o lmits molt clars que shan daconseguir en un

temps concret i de manera determinada.
Defineixen les intencions educatives per a les diferents activitats.
Indiquen fites tangibles, realitzables, mesurables i avaluables.
Assenyalen all que sespera aconseguir un cop shagi desenvolupat
el projecte.
Clarifiquen i concreten els objectius generals i tenen una relaci de
dependncia amb els objectius generals.
A cada objectiu general, li corresponen diversos objectius especfics.
Els objectius especfics sn petits passos, petites finalitats per aconse-
guir lobjectiu general.
s molt important que els objectius especfics es formulin i es redactin
de manera molt clara.
Els verbs que expressen lacci han de ser molt ms concrets en
aquests objectius i permeten establir indicadors per avaluar el nivell
dassoliment dels resultats.
Objectius operatius: concreten els objectius especfics.

Mesuren all que sespera aconseguir mitjanant les diferents tasques.

Tenen com a finalitat ser objectius desenvolupats o b funcions dedu-
caci de capacitaci.
Fan referncia a la conducta immediata o a les activitats que shan de
portar a terme al llarg del procs dintervenci.
Canalitzen i orienten lacci cap a una avaluaci.
Exemple de verbs per
definir un objectiu especfic
augmentar, mantenir, disminuir,

fer, desenvolupar, organitzar,
cercar, obtenir, iniciar,
3.1.7 Metodologia dun projecte ludicorecreatiu participar, aconseguir, etc.
En general, la metodologia dins dun projecte fa referncia a la manera de portar

a terme les activitats amb un triple vessant de les decisions que shan de prendre:
Decidir quins han de ser els principis sobre els quals es basar la metodo-
logia per al compliment dels objectius plantejats al comenament.
Seleccionar els recursos que shan demprar per posar en prctica aquests
principis, tant si sn materials, tcnics, temporals, etc.
Organitzar les estratgies de la intervenci que shan daplicar mitjanant

el projecte.
La metodologia s leix principal del projecte ja que determina la gesti i El joc facilita el desenvolupament
biopsicosocial dels infants duna
manera holstica.
lorganitzaci que emmarca una acci socioeducativa mitjanant el joc.
El joc facilita el desenvolupament biopsicosocial dels infants duna manera

holstica.
En lmbit de leducaci
formal...
El joc com a principi metodolgic porta implcit: ... hi ha un desplegament
normatiu sobre els continguts, la
manera i el moment densenyar i
Respectar el desenvolupament autnom de les activitats ldiques, el seu davaluar, mentre que no s aix
en lmbit de leducaci no
ritme i la seva progressi, adaptant les diferents estratgies metodolgiques. formal. Aquest fet implica que
els professionals dedicats a
lmbit de leducaci no formal
Disposar i articular els elements o recursos metodolgics essencials per es vegin obligats a definir els
seus propis objectius de treball,
afavorir el desenvolupament ptim de lactivitat ldica. els continguts, la metodologia i
la manera davaluar que
considerin ms adient per dur a
Assumir les funcions educatives implcites en lactivitat ldica per tal terme el seu projecte
socioeducatiu.
daprofitar-la al mxim.
Tenir coneixement dels recursos existents i portar-los a la prctica des dun

punt de vista ldic i globalitzador.
Les caracterstiques principals que ha de tenir la metodologia que semprar en

un projecte socioeducatiu en el lleure o en un projecte ludicorrecreatiu sn:
La metodologia ha de ser motivadora i engrescadora cap a la participaci

dels seus destinataris. Es tracta de generar espais ldics i de convivncia
que collaborin en el desenvolupament socioafectiu dels infants amb esde-

veniments i experincies que resultin beneficioses i agradables per a tots els
que hi participen.
La metodologia ha de ser reparadora, teraputica i/o assistencial en

alguns casos en qu cal realitzar intervencions per a la integraci social dels
infants amb la idea de palliar-ne o solucionar-ne els dficits o mancances
que els colloca en situacions de risc de marginaci social o de conflicte
social.
La metodologia sha de caracteritzar per un alt nivell de flexibilitat que

permeti realitzar intervencions individuals, familiars, grupals, etc. en les
quals els professionals puguin aplicar estratgies i tcniques idnies per
fomentar la participaci, collaboraci i aprenentatge de tota per-sona que,
pel seu lligam amb el mn dels infants, estigui o pugui estar implicat en el
projecte en qesti.
Es poden utilitzar tcniques de dinmica de grups en les intervencions, ja

que la metodologia dels projectes danimaci s participativa, per cal tenir
en compte que aquestes tcniques son un mitj i no un fi en s mateixes.
Les tcniques de dinmica de grups ajuden, al principi, a trencar el gel, que

els participants es coneguin, a desenvolupar el sentiment de pertinena al grup,
afavoreixen la comunicaci intragrup i faciliten la reflexi.
3.1.8 La programaci dactivitats
Les activitats sn els mitjans que ens ajuden a assolir els objectius del projecte.
s preferible que diversos objectius es puguin assolir en una sola activitat i al
mateix temps que diverses activitats possibilitin aconseguir un mateix objectiu
(equifinalitat). Per portar un projecte a la prctica, lorganitzaci ha de ser
funcional; per tant, a ms de descriure les activitats, tamb sha despecificar com
Exemple dactivitat sarticulen les diferents tasques que estan implicades en cada una de les activitats.
seqenciada
Estructura de cada sessi dun
taller delaboraci de joguines: Les tasques sn les accions necessries per poder realitzar les activitats. Una
activitat est composta per una srie de tasques: per exemple, una activitat seria
Joc de salutaci. construir un portafotos, una de les tasques seria pintar la cartolina que fa de marc.
Proposta duna tcnica
de confecci duna Shan de seleccionar i programar activitats preveient el temps que ocupar
joguina i
desenvolupament dun cadascuna delles.
exemple.
Treball en grups: En projectes a curt i mitj termini, les activitats seran seqenciades i en els
elaboraci duna
joguina amb la tcnica de llarga durada hi haur ms diversitat dactivitats, per la qual cosa caldr
presentada.
especificar-les i classificar-les segons els destinataris, adjuntant-hi un calendari
Juguem amb les noves o un cronograma en qu sindiqui la distribuci de cadascuna de les activitats en
joguines i les valorem.
funci del temps i dels continguts treballats.
Les activitats estan basades en els jocs (amb o sense materials o joguines). Per
tant, el joc lliure forma part daquestes activitats duna manera molt important.
Hi pot haver diferncies en la manera de presentar-les i de desenvolupar-les segons

el centre, recurs o servei que les duu a terme, per per programar les activitats
caldr tenir en compte una srie de criteris importants que seran comuns a tots
els projectes de joc:
Cal plantejar les activitats o els jocs duna manera motivadora per tal que
es mantingui linters i latenci dels infants i hi ha dhaver la possibilitat
de canviar a una altra activitat si es detecta una prdua dinters.
Hi ha dhaver unes activitats fixes amb la finalitat dorientar els infants i

ajudar-los a adquirir rutines (per exemple, tots els dies de 12h a 13h piscina).
Les activitats shan dexplicar amb unes instruccions clares i amb lajuda
de la comunicaci gestual i no verbal per cridar latenci.
Les activitats han de fomentar la participaci i la cooperaci i evitar la

competitivitat, la discriminaci i la repetici dels rols estereotipats.
Shan dalternar les activitats individuals amb les de caire grupal tan en
grups petits com en grups grans, de manera que es permeti compartir les
experincies personals de cadasc en els jocs realitzats.
Cal programar activitats puntuals en qu es permeti la collaboraci de la

famlia, tant pel que fa a lorganitzaci com a la participaci en les activitats.
Exemple dactivitats fixes...
... en diferents sessions dun
taller de psicomotricitat:
comenar sempre amb la mateixa
Un projecte ldic no ha danar adreat exclusivament als infants, sin que can de salutaci i acabar amb
una activitat de relaxaci.
tamb ha de preveure la possibilitat que hi participin i collaborin la famlia
i daltres persones properes a lentorn dels infants. Exemple ds de la
comunicaci gestual
En els jocs a la natura o a
En la taula 3.1 es classifiquen les diferents modalitats dactivitats ldiques segons lexterior, en els quals lentorn
redueix la sonoritat, el monitor o
els destinataris o usuaris dels serveis o dels programes. educador es comunica amb els
infants mitjanant un gest que es
converteix en una consigna que
Taula 3.1. Activitats que shan de realitzar dins un projecte de joc atenent la poblaci diana o destinatria pot significar Som-hi!.
Tipus dactivitat Exemple
Exclusivament infantils Qualsevol activitat realitzada nicament per a infants

de determinades edats, com per exemple jugar a
pintar amb les mans.
Activitats per a escoles Les ludoteques sovint reserven un temps dins de

lhorari escolar perqu els infants realitzin jocs que no
es fan habitualment a lescola.
Activitats en qu collaborin els familiars o persones Activitats dinformaci i de formaci sobre temes
properes als infants relacionats amb linfant i la importncia del joc.
Activitats realitzades per a entitats tant pbliques Activitats de les colnies urbanes durant els perodes
com privades dedicades a locupaci del lleure de vacances.
s bsic planificar el temps de cadascuna de les activitats programades dins dun

projecte. La distribuci temporal canvia en cada cas: quan es programa una granja
escola o unes colnies destiu en qu els infants passen des dun dia fins a una
setmana. Les rutines marquen el punt de partida de lorganitzaci temporal, per
aix cal programar el temps per a totes les activitats diries, no solament les de
joc, sin tamb les relacionades amb activitats de la vida diria com lesmorzar,
lhora danar a dormir, etc.
Els programes dactivitats de joc estan molt determinats per les condicions atmos-
friques i climtiques i nicament es poden realitzar en una poca determinada
de lany, com per exemple, les escoles esportives desqu. Daltres shan de
programar exclusivament en perode de vacances escolars com, per exemple, les
colnies urbanes, i la majoria es realitzen fora dels horaris escolars ja que sn
activitats extraescolars que complementen el temps lliure dels infants. Per nhi
ha daltres que complementen el temps de les escoles com s el cas de les activitats
de les ludoteques o les excursions escolars.
Com a complement de la descripci de les activitats s recomanable establir un

calendari de les activitats amb la durada aproximada que tindran. Aquesta tasca
permetr presentar de manera grfica i coherent la distribuci temporal de les
tasques en els terminis establerts en el projecte a travs dun cronograma on es
concreta lordre, inici i final de cada activitat.
Va b preparar una fitxa de cada activitat i aix tenir-les ordenades, classificades

per edats, per tal de que sigui fcil localitzar-les.
3.1.9 Els recursos
En la selecci de recursos, es tracta de realitzar una previsi de tot all que es

necessita per executar el projecte, per tant shan de preveure els recursos materials,
espacials, humans i financers.
Els recursos materials

Els materials obtinguts del
medi natural...
... compleixen una funci molt
El recurs material bsic en un projecte de joc s la joguina, per qualsevol material
rellevant en les activitats que sigui utilitzat de la manera ms idnia pot afavorir el joc.
ldiques perqu es realitzen a
lexterior, en contacte amb la
natura, i en les quals la recerca
de materials que ens proporciona
Els recursos materials es divideixen en materials fungibles i materials inventaria-
ja constitueix una activitat ldica bles.
en si mateixa.
Es consideren materials fungibles aquells que previsiblement es gastaran durant

la realitzaci de les activitats i que hauran de ser reposats la propera vegada que
es realitzin aquelles activitats (paper, bolgrafs, pintures, etc.).
Sn materials inventariables aquells que tenen una durada previsible superior

a un any o que suposen una inversi, com per exemple les joguines, el material
esportiu, mobiliari, aparells audiovisuals, informtics, etc.
Desprs duna gimcana, qui i de
quina manera recollir el material i
netejar lespai? En la planificaci dun projecte ldic shan destablir criteris per a la selecci i
s dels materials, la manera de classificar-los, la distribuci als espais, normes de

prstec (en el cas duna ludoteca).
Manteniment i recollida: en els casos dactivitats a mitj o llarg termini,

cal organitzar el manteniment dels materials i dels espais que es fan servir
(neteja, desinfecci, reparacions, etc.). En cas de projectes de curta durada,
cal preveure com i qui recollir i netejar els materials i els espais que
shauran fet servir.
Preparaci prvia: sovint shan destablir els elements i materials de joc

que cal tenir disposats abans de la realitzaci de cada sessi ldica, de la
mateixa manera que cal preveure els torns de joc i els grups participants de
cada sessi.
Els recursos espacials

Pot ser que en un casal
destiu, unes activitats es
Cal preveure els espais o installacions de que es disposa per portaran a terme facin al casal o a les escoles
i altres a les piscines
les activitats del projecte i la seva organitzaci: distribuci, mobiliari, decoraci, municipals o al poliesportiu.
amplitud, adequaci, normes ds dels espais (per exemple, un gimns).
L Anlisi dels espais del projecte consisteix en estudiar les caracterstiques

del espai escollit per lactivitat: descripci, ubicaci, grau dadaptaci a la
seva funci, polivalncia, etc. Tamb cal tenir en compte les infraestructures i
equipaments disponibles i preveure els que seran necessaris.
Hi ha espais en centres...
... creats especialment per
Habitualment les activitats ldiques es duen a terme en parcs o jardins pblics, en realitzar activitats ldiques i
parcs temtics, poliesportius, granges escola, centres escolars,carrers, places, etc. daltres espais en installacions o
espais alternatius que amb un
programa adient es converteixen
en ldics, com les places
A lhora de planificar un projecte s fonamental saber en qu consisteixen les pbliques o centres cvics i
activitats ldiques que es pretenen generar i saber el nombre i la tipologia de culturals.
persones que seran els subjectes de lacci de joc per tal de seleccionar i organitzar
lespai. Tamb ho s ser conscients que la distribuci s important per possibilitar
o b limitar la implementaci del programa dactivitats.
Shaur de decidir si els espais han de ser exteriors o interiors, ja que cadascun
ofereixen diferents possibilitats dactivitats ldiques.
Lespai sha dorganitzar formant diferents zones de joc per als diferents grups
dinfants, i per a diverses activitats, sempre atenent els principis i objectius del
programa i per tal que les persones que juguen no sinterfereixin entre elles.
La distribuci de lespai i del mobiliari ha de ser flexible per poder modificar-

la rpidament quan calgui segons els interessos ldics del grup i del moment
dexecuci de les diferents activitats.
Quan lespai exterior s la mateixa natura, no es pot modificar, per s que es poden
programar les activitats ldiques en funci de les caracterstiques que ofereix
lespai natural.
Els espais de joc sempre seran espais propicis per a les relacions, espais de trobada
per als infants i per als adults que puguin participar de lactivitat.
Les zones de joc han de ser accessibles i de lliure desplaament per a tot
tipus de persones, incloses les que tenen alguna discapacitat fsica, psquica o
sensorial. Si no s aix, caldr condicionar-les amb la finalitat de respectar el codi
daccessibilitat.
En lorganitzaci de les diferents activitats sha de tenir especialment cura

en que els espais en que es realitzaran, els materials i equipaments ldics
que sutilitzaran, siguin del tot segurs per als infants.
Professions relacionades Els recursos humans

amb les activitats ldiques
infantils
Tcnic superior en Els recursos humans fan referncia al conjunt de professionals i daltres
Educaci Infantil
collaboradors necessaris per dur a terme el projecte amb total garantia.
Animador sociocultural
Psicleg Els professionals educadors han destar formats en el sector de leducaci infantil.
Pedagog Els centres i serveis dedicats al mn de les activitats ldiques infantils disposen
Mestre
de personal de diverses branques professionals que configuren un equip dirigit per
un coordinador o coordinadora.
Monitor del lleure
Monitor esportiu
Mediador intercultural A lhora de planificar un programa ldic s recomanable comptar, dins dels
Educador social recursos humans, amb la collaboraci de les famlies dels infants i tamb
Treballador social amb la collaboraci puntual de personal expert especialitzat.
Cal establir lorganitzaci de lequip deducadors que duran a terme el

projecte: nomenament dels responsables. Criteris de distribuci dels professi-
La gran diversitat de
professionals moltes onals. Distribuci de tasques, responsabilitats i funcions. Funcionament (com es
vegades s deguda al fet
que lAdministraci del prendran les decisions previstes, reunions, etc.). Actituds vers els diferents grups
nostre pas no ho ha regulat
laboralment. dedats del infants. En alguns casos pot anar b reflectir aquests acords en un
organigrama.
En els casos de projectes a curt termini, es tracta dassignar cada tasca a cadascun
dels membres collaboradors o autors del projecte (per exemple, qui dirigir els
jocs, qui oferir els pats, premis, detalls, etc., qui coordinar lactivitat en general,
etc.). En cas de projecte a mitj o llarg termini, shauran dassignar les diferents
funcions (per exemple, la direcci de la ludoteca, la vigilncia del material, la
revisi de quotes, la representaci i coordinaci amb altres organismes, entitats,
associacions, etc.).
Lequip de professionals ha de planificar i programar la forma com sorganitzaran

per tal de dur a terme les activitats del projecte.
Tamb cal preparar un quadre resum o plning de totes les activitats amb horaris,
dies, responsables, recursos necessaris i lloc de realitzaci.
En cas que alguna de les activitats requereixi la utilitzaci de transport, tamb

shan de preveure les gestions implcites.
Una altra qesti a considerar en la planificaci dun projecte s la difusi del

mateix, es a dir, com es donar a conixer el projecte a la poblaci destinatria,
com sen far publicitat (trptics, rdio, penjar cartells, pgina web, etc.)
Els recursos econmics o financers

Recursos materials i
espacials
Els recursos econmics shan de reflectir en un pressupost corresponent a les Les despeses derivades dels
despeses de tots els recursos necessaris. recursos materials i espacials
impliquen les despeses
dinversi, lloguer o compra,
manteniment i conservaci dels
Els recursos econmics depenen de la finalitat del projecte i de les activitats espais i dels materials de joc.
ldiques que shi planifiquin i estan lligats als recursos materials, espacials i
humans. Recursos humans
Les despeses derivades dels
Els recursos financers es poden aconseguir mitjanant subvencions a crrec recursos humans sn les
despeses ocasionades pel
dadministracions pbliques o daltres entitats de carcter privat o concertat. personal de plantilla i el personal
vinculat mitjanant contractes de
serveis (transport, dietes,
A lhora de preparar la redacci del pressupost del projecte, s important plasmar- formaci, etc.).
hi els apartats segent:
Les despeses necessries per a ladequaci i adaptaci de lespai.
Les despeses corresponents al material inventariable i fungible.
Les despeses especfiques de cada activitat.
les despeses de manteniment del material i de lespai.
Les despeses corresponents al personal que hi collabora.
Sha de concretar al mxim totes les despeses i ingressos, per concepte o partida,
per sense posar el preu de cada material fungible. Sha dincloure don provenen
els ingressos i de quin tipus sn.
Ingressos: subvencions (ajuntament, consell comarcal), patrocinadors

(banc de..), quotes (usuari fix, temporal), venda de productes (rifes), apor-
tacions (aportacions associaci).
Despeses: personal, recursos materials (fungible, didctic, publicitat),

infraestructures i equipament (condicionament del local), funcionament
(assegurances, neteja i manteniment, subministraments), imprevistos
Saconsella comptar sempre un 10% ms per a imprevistos de darrera hora.
3.1.10 Lavaluaci del projecte

Errades i encerts
Lavaluaci s el treball planificat i organitzat de recollir informaci sobre el Lavaluaci permet reconixer
errades i encerts de les
projecte en qualsevol de les seves fases i, daquesta manera, poder valorar la actuacions, dels punts de partida
i darribada i de les dificultats i
intervenci, prendre decisions i bviament veure si shan assolit els objectius. avantatges de tot el procs.
Lavaluaci ha de ser objectiva, vlida fiable, prctica, til i participativa.

En el projecte sha despecificar com i quan es far lavaluaci, qui la far i,
finalment, els instruments i tcniques que sutilitzaran.
El procs davaluaci es fonamenta en lanlisi diria de lacci, que es converteix

en investigaci, ja que mitjanant lexperimentaci de les activitats diries es
poden obtenir dades importants sobre la idonetat de les mateixes activitats i de
la interrelaci dels diferents elements que intervenen en el desenvolupament de
les activitats ldiques entre els quals es troben les actuacions dels educadors i les
Aspectes que ha de tractar
respostes dels infants.
lavaluaci
Els objectius de tota avaluaci sn:
Avaluaci dels resultats
obtinguts i que estaven
definits en els objectius.
Valorar els resultats i obtenir conclusions sobre el grau de consecuci dels
Avaluaci del projecte
globalment
objectius.
(metodologia,
activitats, recursos, Revisar i reorientar el desenvolupament del procs, diagnosticant les possi-
organitzaci, etc.).
bles deficincies.
Avaluaci de les
tasques desenvolupades
pels educadors i autors Identificar els elements que determinen les diferncies entre all que ses-
del projecte.
perava i els resultats obtinguts.
Millorar la intervenci de cada element i aconseguir un aprofitament ms

gran dels propsits del projecte per part dels destinataris.
Els aspectes que ha de tractar lavaluaci son:
Avaluaci dels resultats obtinguts i que estaven definits en els objectius.
Avaluaci del projecte globalment (metodologia, activitats, recursos, orga-

nitzaci, etc.).
Avaluaci de les tasques desenvolupades pels educadors i autors del projec-

te.
Les funcions de lavaluaci
El procs davaluaci compleix un conjunt de funcions relacionades amb cadas-

cuna de les fases del projecte i que defineixen els diferents tipus davaluaci:
Funci diagnstica: serveix per definir qu es vol aconseguir amb la in-

tervenci desprs danalitzar la realitat i per reorientar el tipus dactuacions
que es volen desenvolupar posteriorment en les fases de planificaci.
Funci predictiva: t relaci amb el pronstic del projecte. Un cop

es coneixen les mancances, ser possible diagnosticar les possibilitats
de reducci o correcci dels aspectes detectats en funci dels recursos
disponibles. La funci predictiva subica dins lavaluaci en la fase de
diagnstic i ajuda a dibuixar les possibilitats futures del context en qu es
treballa.
Funci orientadora: subica en la fase daplicaci. Defineix lavaluaci

com un mecanisme de retroalimentaci, de feedback, respecte del procs
que sest desenvolupant.
Funci de control: ens assegura el seguiment de les diferents variables que

configuren el disseny de la planificaci, aix com el de la seva execuci.
Lavaluaci consisteix a mesurar peridicament els resultats obtinguts,
comparar-los amb els resultats previstos i introduir-hi modificacions i
rectificacions per retornar el procs a uns lmits acceptables. La funci de
control defineix lavaluaci com un instrument tcnic integrat en el procs,
per que disposa duna certa autonomia tcnica que sadapta als diferents
moments en qu saplica.
Tipus davaluaci
El procs davaluaci dun projecte sha dentendre com un procs continu ja

que no es realitza en un nic moment, sin al llarg del temps i a partir de les
experincies de cada moment de les actuacions que es duen a terme.
El disseny de lavaluaci ha despecificar clarament qu savalua, qui avalua,

com savalua i quan savalua.
s important avaluar en els moments significatius del procs devoluci del

projecte. Hi ha tres tipus davaluaci:
1) Avaluaci inicial o diagnstica: permet conixer la situaci actual o real

tant dels infants, dun espai, duna comunitat, com duna famlia... Indica el
bagatge delements previs del destinatari de les actuacions en el moment diniciar
el disseny duna intervenci. El resultat daquesta avaluaci assenyalar el punt
de partida i el tipus de treball que caldr organitzar per tal que les activitats sigui
profitoses, puguin esdevenir novetats i es consolidin en forma de progrs.
2) Avaluaci contnua o formativa: es realitza durant tot el procs, t la finalitat

dindicar-nos quina s levoluci que sexperimenta en el context dintervenci
mitjanant la comparaci de la situaci real amb la situaci prevista tericament,
de manera que sigui possible reorientar el procs.
Lavaluaci contnua t un carcter marcadament educatiu en la mesura

que s correctora del procs perqu constantment indica quines sn les
necessitats de cada moment danlisi.
Amb lavaluaci contnua o formativa sanalitzen un conjunt delements que sn

fonamentals perqu el projecte tingui xit:
Participaci, assistncia peridica dels usuaris.
Si la metodologia s ladequada per assolir els objectius.

Si les activitats sn les ms pertinents per a aquell cas o casos.
Si el ritme de treball s ladequat (massa lent, massa rpid...).
Si hi ha coherncia de les activitats entre elles i amb els altres mbits del
disseny (altres activitats, altres unitats).
Si les actuacions es realitzen dacord amb el desenvolupament previst

inicialment.
Si sest seguint amb ordre les directrius de la planificaci.
Els professionals, a partir de seguiment de les activitats i dels resultats, que es

van observant han de valorar la situaci, i si cal, fer els ajustaments oportuns.
Aquests ajustaments shan de fer el ms aviat possible, des del moment en
que es detecta que alguna cosa no va b, no sha desperar al final per fer
canvis o ajustaments sobre la programaci establerta.
3) Avaluaci final o sumativa: pretn donar informaci sobre el grau dassoli-

ment dels objectius que es pretenen aconseguir amb la intervenci.
Lavaluaci sumativa mesura els resultats i permet pronunciar-se sobre lxit

o el fracs del projecte.
En el procs davaluaci cal tenir en compte el concepte deficcia quan es valora

el compliment dels objectius a travs duns indicadors per poder avaluar, i el
concepte deficincia quan es valoren els resultats finals en funci de les despeses
i dels recursos que shan fet servir.
Alguns indicadors a valorar serien:
La poblaci destinatria que realment sha apuntat a les activitats i el seu

grau de seguiment.
Participaci de les famlies.
Si les activitats han estat adequades a ledat i interessos dels infants.
Si els espais han estat suficientment amplis en funci del nombre de

participants i/o de lactivitat.
Si els criteris dagrupament han funcionat b.
Condicions higiniques i sanitries dels espais.
Seguretat de les instal.lacions.
Adequaci dels materials.
Intervenci dels diferents professionals amb els infants.
El pressupost ha estat ajustat, etc.

Per dur a terme el procs davaluaci (figura 3.2), cal establir procediments que
ajudin a valorar el procs atenent tots els passos realitzats durant la planificaci
i limpacte a lhora de valorar el grau de compliment dels objectius i si shan
produt canvis a partir de la nostra actuaci.
Figura 3.2. El procs davaluaci
Per exigncies de qualitat, en tota intervenci o projecte, no noms shan

destablir indicadors davaluaci del procs amb els usuaris sin que tamb
shan destablir indicadors dautoavaluaci de tots els participants en el
projecte. Cal fer una reflexi sobre la prpia intervencin.
Com la tipologia de serveis i dactivitats de lleu-re sn molt variats, cadascun amb

unes caracterstiques concretes, fa que lestructura dels diferents projectes ldics
pugui ser diferent, principal-ment en els aspectes organitzatius, per exemple duna
ludoteca a unes colnies. Malgrat aix la idea de projecte com a representaci
escrita de qu volem fer i com ho portarem a terme, s com a tots.
La taula 3.2 que es presenta a continuaci pot utilitzar-se com a guia per
lelaboraci de projectes ldics.
Taula 3.2. Guia per lelaboraci de projectes ldics
Apartats del projecte Continguts
1. Introducci 1.1. Fonamentaci:
Explica i justifica les raons que argumenten el

desenvolupament del projecte. Lextensi daquest
apartat ha de ser entre un 10% o un 15% del total del
projecte. Sha dexplicar quin s el punt de partida de
la fonamentaci (anlisi de la realitat).
1.2. Ttol del projecte:
* Una frase que faci referncia al contingut del

projecte
1.3. Si el projecte est incls en algun programa sha

desmentar.
1.4. Nom i cognoms dels realitzadors del projecte.
1.5. Instituci o entitat responsable del projecte.

Taula 3.2 (continuaci)
Apartats del projecte Continguts
2. Objectius 2.1.Generals: han de ser poc nombrosos.
2.2. Especfics: han de partir dels generals.
3. Metodologia La metodologia estableix com es far per assolir els

objectius previstos.
4. Activitats Breu descripci de les activitats sense massa detalls,

s a dir, no cal descriure els jocs que es realitzaran,
noms sha de dir de quin tipus sn.
5. Organitzaci 5.1. Destinataris (edat, zona don provenen, etc.).

Nombre aproximat o si s possible el nombre exacte
de destinataris.
5.2. Localitzaci o ubicaci del lloc on es

desenvolupar.
5.3. Dates i horaris de les activitats.
5.4. Recursos: humans, materials (fungibles,

inventariables).
5.5. Transport: dels participants, del material, altres...
5.6. Manutenci i allotjament si sn necessaris.
5.8. Difusi del projecte: qui se nencarregar, com

es far arribar la informaci de les activitats als
destinataris.
5.9. Assegurances.
5.10. Organitzaci de la gesti: cerca de transport,

allotjament, comanda de materials, etc. Especificar
els encarregats de fer aquestes gestions.
6. Avaluaci 6.1. Avaluaci del procs: permet analitzar i revisar

el funcionament intern del projecte i fer les
modificacions que calgui per tal de poder assolit els
objectius.
6.2. Avaluaci dels resultats: per determinar fins a

quin punt shan assolit els objectius.
7. Pressupost Sha de concretar al mxim totes les despeses sense

posar el preu de cada material fungible.
Saconsella comptar sempre un 10% ms per a

imprevistos de darrera hora. Sha dincloure don
provenen els ingressos i de quin tipus sn.
8. Annexos Fotografies, quadres, grfics, etc.

El Joc Infantil I La Seva Metodologia PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Joc Infantil I La Seva Metodologia PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Serveis socioculturals i a la comunitat

El joc infantil i la seva

CFGS - Educaci infantil

Primera edici: setembre 2010

Podeu veure el text legal complet a

possibles conflictes en el desenvolupament dactivitats ldiques. La planificaci

En acabar aquest mdul, heu de ser capaos del segent:

1. Contextualitzar el model ldic en la intervenci educativa. Sha de valorar

2. Seleccionar joguines per a activitats ldiques, relacionant les caractersti-

4. Implementar activitats ldiques, relacionant-les amb els objectius establerts

5. Avaluar activitats dintervenci ldica, justificant les tcniques i els instru-

6. Dissenyar projectes dintervenci ldics, relacionant-los amb el context i

7. Avaluar projectes dintervenci ldica, justificant les tcniques i els instru-

El joc i les joguines

Implementaci dactivitats doci i lleure

1. Classificaci dels tipus de jocs i la seva adaptaci

2. El joc i les noves tecnologies

3. Leducador i el joc infantil

1. Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci

2. La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic

3. Lavaluaci de les activitats ldiques

Disseny de projectes dintervenci doci i lleure educatiu

1. Entitats i serveis doferta ldica

3. Els espais ldics

1. Lanimaci com a activitat socioeducativa en la infncia

2. Integraci social per mitj del joc

El joc infantil i la seva metodologia

1 Entitats i serveis doferta ldica 9

3 Els espais ldics 37

El joc s un instrument privilegiat perqu linfant desenvolupi les capacitats

Les caracterstiques i les necessitats de les famlies actuals sn diferents de les

En aquesta unitat sexposaran diferents tipus dentitats, serveis i institucions que

Es fa especial referncia a les ludoteques pel seu important paper en leducaci

Lapartat Entitats i serveis doferta ldica presenta diferents modalitats de

En aquesta unitat, es recomana completar lestudi dels apartats La ludoteca i

estan molt enfocades a treballar casos prctics a partir daquests vdeos.

En finalitzar aquesta unitat, lalumne/a:

1. Dissenya projectes dintervenci ldics, i els relaciona amb el context i

Identifica els diferents tipus de centres que ofereixen activitats de joc

2. Avalua projectes dintervenci ldica, i justifica les tcniques i els instru-

Selecciona els indicadors davaluaci.

1. Entitats i serveis doferta ldica

s en aquest context que en un primer moment apareixen: els esplais, els

Malgrat que la funci principal de les entitats deducaci en el lleure s

El projecte educatiu que es dissenya, des de cadascuna de les entitats deducaci

Motivar el canvi social a partir de la inserci de linfant en la societat.

Donar a conixer les tradicions i la cultura catalanes.

Figura 1.1. Mtode de treball de les entitats en el lleure

Entre la varietat doferta ldica adreada a la infncia, es far especial referncia

1.1 Sectors productius doferta ldica

Una fundaci s un tipus

Sense finalitat lucrativa: sn les entitats que no tenen com a finalitat

trobem les fundacions, les associacions i les federacions, que reinverteixen

Amb finalitat lucrativa: sn empreses privades amb forma jurdica molt

1.2 Serveis socioeducatius en el lleure

1.2.1 Els centres desplai

Els centres desplai estan lliures de programes escolars sotmesos a avaluaci

Un centre desplai est molt vinculat a la zona geogrfica on estableix la seva

Els professionals que intervenen sn persones formades en educaci en el lleure:

Aquests professionals i voluntaris treballen amb la voluntat de ser un servei per

la cooperaci i el respecte entre tots i cada un dels membres de la comunitat.

Als centres desplai, es realitzen moltes activitats ldiques, esportives, musicals,

Activitats estables amb infants i adolescents.