MP4.

NF1: EL JOC I LES JOGUINES

UNITAT FORMATIVA 1. EL JOC: CONCEPTE I TEORIES DEL JOC

1. QUÈ ÉS EL JOC?

El joc ha estat present durant tota la historia de la humanitat, té un caràcter universal i que depèn
de la cultura. Es presenta segons l’evolució de l’edat, i és necessari pel desenvolupament
psicomotor, intel·lectual i social.

● És un recurs didàctic
● És un dinamitzador pel seu desenvolupament
● És una activitat necessària per a l’ésser humà.

1.1.2 EL JOC, ALGUNA COSA MÉS QUE DIVERSIÓ

La paraula “joc” també s’utilitza com sinònim de d’esbargiment o diversió. El joc provoca el
aprenentatge de diverses capacitats i habilitats, restringir el joc, podria influir en el seu
desenvolupament i aprenentatge.

El joc sorgeix de manera natural amb els infants i es una manera peculiar de relacionar-se amb
l’entorn. Amb el joc: aprenen a conèixer el món, interpretar la realitat, conductes socials, assumir
rols…

1.1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL JOC: algunes de les més importants són:

● És una activitat agradable: dona plaer i satisfacció qui ho realitza

● El joc ha de ser lliure, espontani i voluntari:
● El joc té una finalitat en si mateix: Juguem per plaer de jugar, si el que volem es
aconseguir un fi, perd el atractiu.
● El joc implica activitat: la persona ha d’estar psiquicament activa. MOURE’S, IMITAR,
PENSAR…
● El joc es desenvolupa en una realitat fictícia: durant el joc, els infants son el que vulguin
ser, superen els límits de la realitat, en un món imaginari.
● Tots els jocs tenen una limitació espacial i temporal: es dona en un funció dels interessos
dels infants.
● El joc és una activitat pròpia de la infància: tot i que els adults poden ocupar estones de
lleure.
● El joc afavoreix el procés socialitzador: el joc ensenya a cooperar i relacionar-se amb els
altres, i crear lligams afectius.
● El joc compleix una funció compensadora de desigualtats, integradora i rehabilitadora:
tothom pot jugar sense discriminar a ningú
● En el joc els objectes no són imprescindibles: una pedra pot ser un cotxe.

1
 EL JOC INFANTIL A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA: CLÀSSICA, MEDIEVAL, MODERNA I CONTEMPORÀNIA.

1.2.1 EL JOC A L’ÈPOCA CLÀSSICA:

● A Grècia i a Roma el joc infantil era una activitat de la vida quotidiana: utilitzaven gobelets
(vasos) i daus fets d’os i figures d'animals fetes de terracota. (segle V ac)

➔ Un dels primers autors: Plató (427-347 aC) Reconèixement del valor pràctic del
joc.
➔ Alguns jocs de l’època: (pilotes de cuir, bales, baldufes…)
➔ Aristòtil: (384-322 aC): El joc com a caràcter medicinal.
➔ M.F.Quintilià: el joc com element motivador i amb gran importància.

1.2.2 EL JOC AL MÓN MEDIEVAL I RENAIXENTISTA:

● A l’època musulmana, malgrat la prohibició alcorànica de representar figures d’animals o

humanes, els infants musulmans del segle XV feien servir animals de joguina com girafes de
fang.
● A l’edat mitjana: els infants de classe alta jugaven amb joguines que feien ells mateixos, els
infants ho feien amb elements naturals (pobres)
● En el renaixement, el joc infantil recupera valor i reviuen els jocs a l’aire lliure: pilota,
corda…

1.2.3 EL JOC A L’ETAPA MODERNA

● Durant els segles XVII, XVIII I XIX, està vigent un model educatiu basat en la transmissió de
coneixements del professor cap a l’alumne.
● Aquest model desestima el concepte de joc: com un sinònim de desordre, descontrol…

➢ Al segle XVII (17) : conceben el joc educatiu com element que facilita
l’aprenentatge.
➢ Al segle XVIII (18) : el joc com instrument pedagògic. Segons Rousseau: que els
individus actuessin segons el bé que es podia aconseguir mitjançant l’educació.
L’educació era impartida per l'església.
○ Escoles pedagògiques amb teories renovadores: pestalozzi, frobel…
○ Nous ideals educatius que formaran part del moviment de l’Escola Nova.

1.2.4 EL JOC A L’EDAT CONTEMPORÀNIA:

● Finals del segle XIX i començaments del XX, sorgeix el moviment pedagògic de Escola
Nova. Experiències i idees revolucionàries.
● Van ser posades en pràctica subtilment i de manera poc explícita durant molt de temps.
● Destaquem autors com Montessori: el joc és el mètode d’aprenentatge més eficaç per a
l’infant.

1.3 CONCEPCIONS TEÒRIQUES SOBRE EL JOC:

● Sorgeixen a l’inici del segle XX, les primeres propostes teòriques sobre el joc basades en
l'observació empírica.
● Es dediquen al l’estudi de la naturalesa humana.
● Algunes de les més importants són:

2
 TEORIES DEL JOC:

Friederich von SCHILLER Teoría de la potència supèrflua:

1759-1805
● El joc consumeix l’energia que li sobra a l’organisme, una vegada satisfetes les
necessitats biològiques bàsiques.

Herbert SPENCER Teoria de l’energia sobrant:

1820-1903
● Considera que el joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada. Inspiració de
Schiller.

Moritz LAZARUS: Teoria de la Relaxació:

1824-1903
● El joc és un sistema per relaxar als individus i recuperar energia en un moment
d’abatiment i cansament. Contrari d Spencer
● El joc treu el cansament. Evolucionant el jocs, un cop superats, es van posant nous
reptes.

Stanley HALL Teoria de la recapitulació:

1844-1924
● Les persones reprodueixen mitjançant el joc, tasques de la vida dels seus
avantpassats. Les activitats lúdiques tenen una funció preparatòria per a la vida
adulta.

Karl Gross Teoria de l'exercici preparatori:

1861-1946
● El joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar habilitats per més tard,
seran útils per a la vida adulta.
● Joc com empremta per practicar els instints. Adults competents.
● Jocs motor: Perquè un infant faci jocs simbòlics, (imitar rols) haurà d’haver fet jocs
més corporals (correr, saltar…)

F.J.J.Buytendijk Teoria general del joc:

1887-1974
“L’infant juga perquè és un infant”
Etapa on els humans han de jugar, perquè es produeixi el joc es necessiten 4 condicions:

● L'Ambigüitat dels moviments:

● El caràcter impulsiu: mai estan quiets
● L’actitud emotiva: estímuls externs per realitzar accions
● La timidesa: no és per la por.

Ell afirma 3 impulsos que condueixen al joc:

● L'impuls de llibertat,
● El desig de fusió
● La tendència a la reiteració

E. Claparède Teoria sobre la ficció:

1873-1940
● Es refugien a través de la ficció on es compleixen els seus desitjos. Imaginar un
TEORIA DE LA FICCIÓ món imaginari on ets el protagonista.

3
 1.4 EL JOC EN ELS GRANS CORRENTS PSICOLÒGICS: Destaquem 3 autors:

Sigmund Freud Teoría de Freud

1856-1939
● El joc està vinculat a l’expressió dels instints.
● El joc com l’expressió de sentiments inconscients i la realització de
desitjos insatisfets.
● Compleix la funció d’expressar sentiments reprimits

Piaget Teoria de Piaget

1896-1980
● Canvis i progressos que es produeixen en el joc. Format per 4 estadis.
○ Sensoriomotor (0 anys) Funcional/construcció
○ Preoperacional (2 anys) Simbòlic/Construcció
○ Operacional concret (6 anys) Reglat/construcció
○ Operacional formal (12 anys o +) Reglat/construcció

● L’infant juga xq es l’unica manera de poder interactuar amb la realitat

que el desborda. Imitar als pares/profes..

Vigotsky Teoria de Vigotski:

1896-1934
Proposa 2 teories:

● El joc com a valor socialitzador: Orienten el joc en funció on viuen. La

seva cultura.
● El joc com a factor de desenvolupament:
○ A mesura que l’infant creix el joc evoluciona.
○ Crea zones de desenvolupament pròxim: Que el infant jugi
amb els altres, i amb el pas del temps van agafant experiències
i van madurant.

UNITAT FORMATIVA 2: EL JOC COM A PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT:

2.3 ESTADIS EVOLUTIUS I TIPUS DEL JOC: 3 ESTADIS

ESTADI EVOLUTIU EDAT TIPUS DE JOC

CARACTERÍSTIC

SENSORIOMOTOR DE 0 A 2 ANYS Joc funcional

JOC DE CONSTRUCCIÓ
PREOPERACIONAL DE 2 A 6-7 ANYS Joc simbòlic

D’OPERACIONS DE 7 A 12 ANYS Joc de regles

CONCRETES

4
 ESTADIS EVOLUTIU I TIPUS DE JOC

ESTADI SENSOMOTOR

Joc funcional:
Exercicis que no comporten cap simbolisme ni experiència, consisteix repetir les activitats per plaer.

0-6 mesos
● 0-3: El nadó s'interessa especialment per tot allò que són estímuls nous, encara que
encara no domina les mans. Els ulls es fixen en objectes i persones properes durant
molt poc temps. Li atrauen objectes de colors, lluminosos i que fan soroll.
JOGUINES: Experimenta amb els mòbils del seu bressol, cintes i llums de colors,
sonalls, picarols, i ninos de goma
● 3-6: Segueix els objectes en moviment. Té les mans obertes i sovint es posa a la
boca als objectes. També sonriu a les persones que l’envolten.
JOGUINES: tot sol fa sonar el sonal, tocar els mòbils i xuclar l’anell de dentició.
6-12 mesos
● Augment de la autonomia motriu i desenvolupament cognitiu. Més curiositat pel
entorn. Busca objectes gatejant, els més avançats caminen.
● És dedica a copejar les joguines a terra o xocar-los entre ells.
● Juguen a xocar objectes, golpejar-los a terra, jocs de falda, jocs de mans.
● Li podem ensenyar contes amb dibuixos, personatges animats, cançons..

12 a 24 mesos
● És desplaça lliurement i és més autònom. Comença a explorar espais més llunys.
● El seu joc: trencar, masegar i copejar.
● JOGUINES: Trens amb locomotors, cotxes per rodar i arrosegar, nines…

ESTADI PREOPERACIONAL

Joc simbòlic:

És la representació i la simulació de vivències, reals o inventades, a més a més l’infant tendeix a

imitar accions dels adults.

DE 2 a 4 ANYS: CONTINUA EL JOC FUNCIONAL.

● Augment considerable en les habilitats motores

● Al infant li agrada córrer, saltar, lliscar, gronxar-se
● Espais oberts on puguin gastar la seva energia: gronxadors, tobogans..

DE 2 A 4 ANYS: JOC SIMBÒLIC →

● Dediquen part del seu temps a imitar el món de les persones adultes i representar
les seves vivències: 2 fases:

○ Dramatització dels seus gestos i accions exagerats. Actes de menjar, beure,

rentar-se mans…
○ Projecció d’experiències cap als altres infants utilitzant objectes.

Amb les seves joguines els infants representen situacions reals o a interpretar personatges:
(la caixa de sabates el cotxet de la nina/ la molla del pa el menjar…)

5
DE 4 A 6 ANYS:

● Al final del 4 anys apareix el joc en grup. Comportarà consequencies importants

com:
○ Els infants es relacionen amb els seus iguals i ja no cal la presència dels
adults.
○ Aparició de regles i consignes en el joc.
○ Utilització de materials i joguines dins del joc.
○ Necessari preparar l’aula amb objectes i recursos lúdics per estimular
habilitats i el joc en grup.
○ Tots els infants d’aquesta edat haurien d’estar escolaritzats.

Joc de regles
El joc de regles són combinacions sensoriomotores o intel·lectuals que afavoreix el
desenvolupament motor i cognitiu, aquest tipus de joc estan basats en la competència el codi
cultural. Les regles apareixen a partir dels 4-5 anys pero no es fins el període de les operacions
concretes entre els 7-12.

DE 4 A 6 ANYS:

● En aquest període ja han aconseguit un grau de desenvolupament cognitiu, fisic

afectiu necessari per realitzar aquest tipus de joc
● Alt grau de coordinació motora
○ Llibertat en jugar allò que els fa sentir bé, a més els ajuda a alliberar energia,
regular l’agressivitat i promoure la resolució de conflictes
○ Per aquest joc requereix una negociació inicial i manteniment de regles
○ Assimilació.
○ Prescindeixen de la figura dels adults.
○ Necessari gran espais oberts per córrer. Jocs: carreres, la xarranca, saltar
corda, llançaments
○ Jocs més tranquils i amb un espai reduït, estimulen el raonament, memòria,
creativitat i llenguatge: Monopoly, escacs, oca, parchis…

Jocs de Construcció: (tots els estadis)

És un conjunt d’accions coordinades amb la finalitat de crear elements més propers a la realitat.
Aquest joc implica un grau de complexitat i intencionalitat. Infants tenen tendència a encaixar,
amuntegar o classificar objectes.
Aquest joc promou:

● La motricitat fina i gruixuda i la coordinació ull-mà.

● L’atenció, la concentració,
● L'esforç i la paciència.

EDATS:

● 9 mesos: l’infant pica a terra amb les peces, (solen ser de plàstic, tela o fusta) i de diferents
colors i mides.
● 1 any: l’infant pot encaixar alguna peça i amuntegar-les amb dificultat.
● 2 anys: ja sap construir una torre o un tren.
● 3 anys pot construir un pont i començar a encaixar formes diferents o encaixar puzzles
plans.
● 4 anys: pot escenificar un camí o una granja.

6
 UNITAT FORMATIVA 3: EL JOC EN LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA.
EL MODEL LÚDIC

3.1 EL MODEL LÚDIC:

El joc es presenta com una eina que cal aprofitar com a mitja educatiu i font d'aprenentatge, el
model lúdic és el mètode d'intervenció educativa que es basa en el joc, l’objectiu és que els
infants adquireixin un desenvolupament i un aprenentatge adequats mitjançant una vivència.

● El model lúdic: és el mètode d’intervenció educativa que es basa en el joc.

● El concepte d’infància: Una etapa amb sentit propi i amb funcions específiques centrades
en les necessitats dels infants. L’objectiu és que l’infant adquireixi i desenvolupi un
aprenentatge adequats mitjançant una vivència feliç i agradable.

● El concepte d’educació: Noves perspectives i noves teories sobre l’aprenentatge dels

infants: adopció d’una metodologia educativa centrada en el joc com a base
d’aprenentatge.

● La metodologia basada en el joc es posa en pràctica en dos àmbits:

○ L’educació formal: Carácter intencional, planificat i regulat. Curriculum definit per
un nivell educatiu, l'espai i calendari
○ L’educació no formal: Planificada pero no obligatoria, té una intencionalitat i es
produeix en el temps lliure (casal estiu)

3.2 INTERVENCIÓ EN L’EDUCACIÓ FORMAL:

Concepte activitat lúdica: l’aplicació d’elements inherents al jocs amb finalitats educatives, generar
processos d’ensenyament-aprenentatge.

Planificar activitats educatives-divertides: han de ser viscudes com a joc. lúdiques.

3.2.1 FACTORS QUE INTERVENEN EN LA PLANIFICACIÓ: 2 components:

● Component lúdic: joc activitat gratificadora causa plaer, felicitat i gaudi.

● Component educatiu: el joc com valor didàctic: l’infant reflexiona, investiga,
adquireix estratègies per superar els objectius educatius.

JOC LLIURE VS JOC DIRIGIT:

El joc ha de ser lliure, espontani natural i no dirigit. Els educadors i educadores tinguin una actitud
més o menys directiva en el joc. Els educadores han de dissenyar objectius on els infants manipulin,
experimentin, observi i manifestin experiències, i que un cop dominin aquestes situacions, tinguin
prou autonomia i llibertat per generar les seves propies accions, una espiral entre joc dirigit i lliure.

Han de viure el seu aprenentatge com un joc.

7
LA METODOLOGÍA EDUCATIVA:

Volem aplicar una metodologia educativa amb la qual, mitjançant la planificació d'activitats i un
determinats recursos, el infant adquireixi uns coneixements i estratègies noves per desenvolupar les
seves capacitats.

La metodología educativa presenta unes característiques específiques:

● S’ha d’aportar seguretat emocional, s’han de trobar a gust en l’ambient.

● S’ha d’evitar la distinció entre treball i joc. Coherents amb valors com: respecte, tolerància,
justícia i igualtat.
● Presentar activitats atractives que afavoreixin l'aprenentatge significatiu, i que els
coneixements adquireixin significat per als ulls dels infants.
● Les activitats han de ser motivadores.

3.2.3 CONTINGUTS DE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA: 3 components.

llenguatge-mates-creativitat.

1. L’adquisició del llenguatge:

Abans que l’educador afavoreixi el llenguatge, ha de saber conèixer les funcions i analitzar-les.
Aportar activitats lúdiques per el desenvolupament de les funcions del llenguatge.

● Funció lúdica: Els infants tenen la facultat de divertir-se amb ell llenguatge, plaer
de les accions pròpies de l’articulació i la repetició de sons. En l’escola bressol passen
molt de temps balbotejant, vocalitzant i repetint sons. (joc del telèfon)

● Funció comunicativa: L’infant amb el temps aprèn un llenguatge que utilitzarà

com a vehicle de comunicació, el qual es farà entendre i relacionar-se. Amb el joc
simbòlic s’incrementa el desenvolupament del llenguatge, augment considerable
de paraules i conceptes.

● Funció instrumental: El llenguatge és utilitzat com instrument per al progrés i

l’estructuració de futurs coneixements. En el moment que l’infant és capaç
d’articular paraules està reforçant els seus jocs

2. La resolució de problemes morals i matèmatics:

L’educador ha de proposar activitats lúdiques per afavorir coneixements i estratègies perque

l’infants adquireixin habilitats per solucionar problemes. Primer els infants han d’aprendre amb
ajuda i després sols.

● Els continguts morals: Els problemes morals son els conflictes més greus que
generen als infants. L’educador ha de posar als infants en situacions de conflictivitat
moral i facilitar escenaris de jocs on puguin sense por a manifestar les seves idees.
En aquest ambit podran detectar i corregir possibles errors sense càstigs.
● Els continguts matemàtics: L’educador ha d'ensenyar aquests continguts amb
estratègies i procediments matemàtics en dos períodes.
■ En el primer període: l’infant desenvolupa manipulació,
experimentació i l’observació. Jocs de descobriments, també
aportació de jocs de construcció. (abans del 2 anys)
■ En el segon període: A partir de 2 anys: un cop adquirida la
representació simbòlica: les activitats van encaminades a afavorir
l’expressió lliure. És recomana els racons. (comprar i pagar en la
botiga/ garatge: els cotxes que tens…)

8
FACILITAR LA SOLUCIÓ DE PROBLEMES:

● L’infant ha de sentir seguretat. Al principi activitats estructurades i de mica en mica se li

ha de donar més autonomia.
● L’infant ha de tenir llibertat per equivocar-se. Ha de rebre reforç positiu dels educadors.
● L’educador ha de generar una contínua curiositat: mitjançant l’aportació d'estímuls i
recursos adequats.
● Cal promoure el pensament divergent (diverses formes de solucionar problemes) i el
desenvolupament de la creativitat.

3. El desenvolupament de la creativitat:

Es considera que la creativitat sorgeix de forma natural pero no es aixi, es necessita de uns requisits
perquè sigui possible la seva manifestació. Cal plantejar activitats lúdiques per fomentar la
creativitat. (Treballar els sentits, jocs d’expressió)
El foment de la creativitat fomentarà actituts molt valuoses pel futur dels infants, no només l'àmbit
de l’art, disseny o cultura en general, també en el món empresarial i tecnològic.

LES EDUCADORES I ELS EDUCADORS:

El paper de l’educador/a és la planificació i execució d’activitats lúdiques. Ha de ser motivador i el joc

sigui un instrument per introduir continguts al currículum.

LA PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS: 6 COMPONENTS PER PLANIFICAR:

L’educador/a haurà de considerar algunes variables essencials com: el moment evolutiu, les seves
necessitats, l’agrupació de l’alumnat i el caràcter dels continguts programats:

● El moment evolutiu de l’infant: Saber en quin moment evolutiu es trobà per saber que
estratègies i continguts serà capaç d’assimilar en aquell moment.

● Les necessitats educatives i personals: Conèixer les necessitats de cada infant i

personalitzar el guiatge al màxim. Respectar el ritme i temps d’aprenentatge. I hem
d’intervenir de manera relaxada i ajustada perquè puguin millorar les habilitats.

● El grau de dificultat: Ha der idoni per l’edat. Conflictes superables: ni massa difícils perquè
frustarien a l’infant ni massa fàcils perquè no estarien atents.

● L’agrupament dels infants: Convenient que les interaccions entre alumnes no siguin
rígides i que siguin els mateixos infants que formin els grups triant amb qui volen estar o
jugar.

● Els continguts procedimentals: Les activitats lúdiques seran procedimentals durant tota
l’etapa d’educació infantil. Seqüència d’accions. Un temps.

● Contextualització a la realitat sociocultural: És convenient crear situacions reals o

properes als infants. Facilitarà l’assimilació de continguts i vivències socials. (festes
tradicionals o el folklore popular). Aprofitar les festes i esdeveniments, ja que poden
aprendre la gastronomia o música popular

9
 L’EXECUCIÓ D’ACTIVITATS 2 COMPONENTS:

● La presentació de l’activitat: L’ha de presentar de manera atractiva. Per estimular la

participació i implicació. Selecció de materials didàctics rics en estímuls. Tots els objectes i
materials en que es treballin es poden convertir en una joguina: un pal potser un cavall, una
cadira el tron de la princesa… Els contes poden ser elements molt convenients.

● El domini dels mecanismes de reforç i estimulació: La relació entre els educadors i els
infants es clau per mantenir la motivació. Haurà de conèixer i utilitzar tècniques de reforç.
(reforç verbal, afecte, retroalimentació, escolta activa, dinàmiques de grup, jocs
cooperatiu…)

ESPAIS LÚDICS

Lés aules son els espais educatius per excel·lència dins de l’educació infantil
Cada grup ha de tenir la seva aula, així els infants assimilan com seu aquest espai. L’aula ha de
versatil i flexible. S’han de diferenciar dues zones: el descans i l’altre el joc. La zona dedica al joc
ha de compaginar el joc individual amb l’exploració i el descobriment. L’organització per racons
satisfà aquestes exigències.

● ALTRES ESPAIS

A més de l’aula trobem: la sala de psicomotricitat, la sala polivalent, la biblioteca i la sala

d’informàtica. (taula d’experiment → examen)

→ L’aula de psicomotricitat: Al voltant de 2 anys ja poden anar a l’aula de psico; poden

rebolcar-se per terra, llançar-se els un al damunt dels altres, tombarelles. També es relaxen i
aprenen a conèixer el seu cos i el dels altres.
● Ha d’estar organitzada en focus d’interès i entrin descalços. Alguns materials (mirall
gran, moqueta, pilotes de diferents mides, matalassos, llençols, cordes, cadires,
taules…)

→ La sala polivalent o d’usos múltiples: Adequada per activitats que requireixen certa
preparació ex: (circuit d’educació vial). També es poden fer jocs col·lectius amb motiu de
festa: Nadal, Carnestoltes..

→ La biblioteca: Recomanable que hi hagi a l’aula un racó de lectura d’imatges. La biblioteca

ha de distribuir espai especialment a partir de segon cicle, per als primers lectors. Ha de ser
acollidor i que tingui dos ambients: Un per la lectura i l’altre per realitzar jocs. El material:
catifa amb coixins, taules i cadires

→ L’aula d'informàtica: Aquesta aula ofereix la possibilitat al infant de conèixer un seguit de

recursos informàtics, obrir el món de Internet.

→ El pati escolar: Afavoreix el joc espontani i el desenvolupament d’activitats psicomotores.

Poden ser activitats lliures o dirigides. En un pati hi ha d’haver:
● Una zona de jocs de moviment: laberints, tobogans, tubs, ponts, escales de
cordes… desenvolupa flexibilitat, força, velocitat…
● Una zona de jocs simbòlics i de rols: utils les cabanes, iglús, castells, a més
de bancs i taules.
● Una zona de jocs de construcció: aconsellable crear un sorral perquè
puguin fer creacions de sorra. La sorra s’ha de canviar periòdicament.

10
El pati ha de complir una sèrie de condicions:

● Accessible per a infants amb diversitat funcional

● Àrees de jocs específiques per a cada edat
● Zones assollelades i altres amb ombra
● Equipat amb elements de joc que no comportin riscos
● Lloc per guardar les joguines.

L’ORGANITZACIÓ EN RACONS:

Suposa la creació d’espais on els infants duen a terme diferents activitats amb una metodologia
activa i participa i que afavoreixen l'expressió de les vivències reals, la imaginació, la creativitat i la
projecció de sentiments. Els racons poden ser individuals o en grup reduïts, en funció de l’edat i de
les estratègies metodològiques utilitzades.

ELS RACONS:
Els racons formen part del joc simbòlic i és per això que afavoreixen aquest tipus de joc: la casa, la
botiga, la perruqueria, la infermeria, ciutat… També hi ha altres racons com: taller de fang, activitats
de pintura..

● El racó de la casa: Els infants imiten i aprenen rols, comportaments i estils de relació, facilita la
comunicació i el desenvolupament del llenguatge. Algun dels materials: taula, cadires, sofà, cuineta,
cotxet, biberons, bolquers… Si hi ha prou espai millor muntar una caseta i en lloc de la cuineta.

● El racó de la botiga: L’activitat bàsica es comprar i vendre. Al principi només intercanvien productes i
després introduint les monedes. Els infants experimenten les operaciones matèmatiques per intuició.
(suma i resta) Alguns materials: caixa enregistradora, taullel, diners, cistells, prestatges per col·locar
productes, menjar, productes higiene, perfumeria…)

● El racó de la perruqueria: Activitats principals: maquillar i pentinar. En aquest racó s’enriqueix el

vocabulari, s’aprèn a respectar el torn, es treballa l’ordre temporal (primer rentem, després assequem,
finalment pentinar…) Un bon moment per introduir el racó seria Carnestoltes. Materials bàsics:
rentacaps, seients, miralls, pinces, rul·los, assecadors, clips, diademes..

● El racó de les disfresses: Estimula la interacció i la cooperació, necessiten ajuda a pujar-se la cremallera
del vestit o posar-se el cinturó. Material necessari: mirall gran, roba d’adult, complements,
perruques, caixa de maquillatge, bagul gran per guardar la roba.

● El racó de la ciutat: Estimula l’orientació espacial i temporal: coneixement de colors, l’ordre,

classificació, manipulació de formes i mesures: També la coordinació ull-mà. Els infants mouen els
cotxes, pujar i baixar per l’ascensor… Material necessari: garatge de dues plantes, catifa amb
carreteres dibuixades 2x2 m, cotxes de mida, colores, arbres, semàfors…

● El racó de la construcció: Estimula la orientació espacial i temporal, i el desenvolupament de la

motricitat fina i gruixuda. Materials necessaris: caixes de cartró de diferents mides, caixes petites de
plàstic, catifa, recipients per desar peces, es pot usar un sorral de 1’5x1’5m a uns 50 cm de terra
perquè construeixen castells, carreteres… Imaginació i creativitat

● El racó del joc didàctic: Estimular les funcions intel·lectuals i psicomotores. Els materials son diferents
en funció de l’edat, pero en general s’utilitzen: puzzles, jocs per enfilar, ordenar i classificar, jocs de
taula…

● El racó de psicomotricitat: Estimular la coordinació psicomotora, orientació espai-temps, esquema

corporal i la percepció dels sentits. Espai destinat a expressar-se amb el cos. Material necessari: amb
caixes de fusta es pot construir una estructura perque els infants pugin pujar, lliscar, amargar-se..
també matalassos, blocs d’escuma…

● El racó d’informàtica: A partir del segon cicle, afavorir l’accés dels infants a les tecnologies.

11
OBJECTIUS DEL RACONS: En funció del projecte que es vulgui realitzar

● Afavorir un aprenentatge actiu i significatiu

● Promoure el desenvolupament psicomotor
● Afavorir la comunicació i la sociabilitat
● Desenvolupar el llenguatge comunicatiu

DES DEL PUNT DE VISTA DE L’ALUMNAT:

● Compartir l’espai amb altres companys i amb els adults

● Reconèixer els materials i objectes un cop observats i manipulats
● Prendre consciència del propi cos
● Expressar experiències, sentiments i emocions.
● Alliberar ansietats…
● Ordenar i classificar ……….

MUNTATGE DELS RACONS:

Els educadors/es hauran de participar en el muntatge dels racons, per la qual han cosa hem de
saber com seleccionar-los, distribuir-los en l’espai i com muntar-los.

● Algunes consideracions per el muntatge de racons:

● S’han d’organitzar en funció de l’espai

● Els racons de jocs es poden muntar a partir d’infants de 2-3 anys i mantenir-los fins
als 7-8 anys.
● De 2-5 jugadors per racó.
● Respectar el ritme de cada infant. No s’han de sentir pressionats.
● El nombre de racons cal establir-lo segons els objectius programats.

● Elecció de l’espai i distribucció de racons

○ Han de tenir una estructura ben definida i un espai acotat (si es tancat millor) pero
al mateix temps hem de tener una visió general del racó.
○ Per delimitar l’espai entre un racó i un altre podem servir catifes, mobles,
prestatgeries…

● Elecció dels materials del racons: Uns requisits:

○ Que sigui vistós i agradable a la vista

○ Que els materials i objectes compleixin les condicions de seguretat
○ Que no contingui peces molt petites
○ Que la mida i el pes sigui adequats a l’edat dels infants.
○ Objectes suficients pero no en excés.

● Aprovisionament de material:

○ El material es pot aconseguir en botigues especialitzades o bé reciclant materials.

○ Es pot comptar amb la col·laboració de les famílies: aportant materials de casa que
no utilitzen: catifes, prestatgeries o roba que se’ls demani)

12
● Jocs de Falda → Música amb 3-4 notes, moviments simples per conèixer el cos. Asseure’s
sobre la falda del educador/a. Temps i calma. Espai comode, càlid i sense distraccions.
Treballem el llenguatge, moviment i musical. A partir de 4-5 mesos que ja s’aguanten
asseguts. Ritme propi

● Panera dels tresors: → Situar a terra objectes perquè els infants puguin explorar. De 0-1
anys. Treballar els sentits. Agafar i manipular, coordinació ull-mà-boca, experimentar
sensorialment, treballar la concentració, atenció durant un temps. Quan els infants ja es
troben asseguts 5-6 mesos.

○ Materials (fruites, ferro, fusta, amb volums, colors, sons…) Màxim interes dels infants.
(piedras, petxines, taps de suro, raspall de dents, castanyoles, argolles, agulles
d’estendre, culleres, xiulet, joc de claus, tubs de goma, estoigs, tubs de cartró,
collarets…
○ Condicions : → Ha de ser prou gran i prou petita, 35 cm de diàmetre i 8 d’alçada. I
estable perquè s’hi recolzin.
○ L'ambient calmat, tranquil, reposar els objectes que es fan malbé i netejar-los.
○ 1 mínim i 4 màxim.

● Joc heurístic: → En petit grup, disposar de gran quantitat d’objectes i materials perquè
explorin i manipulin. (Amuntegar objectes, encaixar, picar, accions d'omplir i buidar, obrir
tancar i posar i treure…) Ordenar i Classificar. 8 mesos
○ Materials:
■ OBJECTES: Entre 20 i 30 objectes diferents, fàcils de manipular. De cada
objecte que hi hagi 50 unitats en la bossa per guardar-los.
■ CONTENIDORS: Recipients més grans, metàl·lics sense tapa, caixes de fusta.
Convenient que cada participant tingui 3-4 contenidors. TOTAL: → 24
ENVASES O CUBOS
■ BOSSES: Es necessiten tantes coses com tipus d’objectes s’han recollit.
(Boses de tela opaca i el nom o el dibuix o foto de que contenen) Boses de
35x40 cm

13