3.1 Pregunta 1: Quins efectes té el teatre sobre els alumnes de 1r d’ESO?

Índex

Resum
Paraules clau
Justificació de la pregunta
Objectius
Marc teòric
Introducció del teatre
Teories del desenvolupament humà
Teoria del desenvolupament cognitiu - Jean Piaget
Teoria del desenvolupament psicosocial - Erik Erikson
Teoria del desenvolupament moral - Lawrence Kohlberg
Teoria del desenvolupament del llenguatge - Lev Vigotsky
Efectes del teatre en el desenvolupament humà
Educació a través del teatre
El teatre, una eina per la intervenció socioeducativa a secundària
Discussió
Conclusions
Bibliografia

Resum

La pregunta 1 de la memòria de pràctiques analitza l’impacte del teatre educatiu en el

creixement personal i social dels alumnes. Es realitza un marc teòric a partir de la revisió crítica
de la literatura existent i s’explora com el teatre pot incidir en els aspectes emocionals, socials i
cognitius dels estudiants, amb un enfocament especial en els adolescents.

Paraules clau

teatre, desenvolupament emocional, desenvolupament social, desenvolupament cognitiu,

adolescència
Justificació de la pregunta

Aquesta pregunta va ser plantejada el primer dilluns de pràctiques, quan al entrar a la classe de
teatre, amb els alumnes de primer, es van veure les diferents actituds que tenen els nens quan
es posaven a fer aquells exercicis dits pels docents. La motivació principal és comprendre
l’impacte del teatre en el desenvolupament humà en l’àmbit educatiu.

Es centra en els alumnes adolescents perquè es troben en una etapa clau pel seu
desenvolupament, concretament es centra en els estudiants de primer d’ESO perquè és el curs
el qual s’imparteix aquesta assignatura obligatòria per tots els alumnes a l’INS Caldes i forma
part del currículum optatiu del centre. També, s’assisteix a totes les sessions de totes les
classes i m’és més profitós per poder comprovar i veure a la pràctica quelles informacions que
es trobin en la recerca bibliogràfica i aconseguir unes conclusions més reals.

En un mateix curs, cada grup és un món diferent, i fins i tot, cada sessió és diferent. Els alumnes
s’acomoden diferent a cada situació proposada en funció de diverses circumstàncies, caràcter i
característiques de cada individu Aquestes actituds els poden ser favorables o no al seu
desenvolupament, fins i tot poden perjudicar-lo.

Objectius

- Identificar els efectes del teatre en el desenvolupament emocional

- Distingir els efectes del teatre en el desenvolupament social
- Conèixer els efectes del teatre en el desenvolupament cognitiu
- Aproximar teoricament l’ús del teatre com eina per la intervenció socioeducativa.
Marc teòric

Introducció del teatre

El teatre és molt present a l’àmbit d’entreteniment però també el podem utilitzar en la

psicològia, l’educació i la teràpia ja que ajuda al desenvolupament potencial de l’ésser humà.
Incideix en les habilitats socials, emocionals i cognitives, sobretot en els adolescents. És un
espai de diàleg col·lectiu on hi ha un acte de reflexió i comunicació per tal de fingir o similar la
realitat. (Pere Riera: “El teatre és un reflex de nosaltres mateixos” – El Pilar Report, s.d.). És a
dir, és un entre, és una activitat que es dona entre els artistes o actors i els espectadors, és una
pràctica compartida (Carreira, 2010). És una manera d’expressió i representació artística on es
veu reflectida la cultura i la societat. Engloba un àmbit social i hi ha implicació de totes les
persones presents al lloc on es realitza l’activitat teatral (Hays, 1977). El teatre ha anat
evolucionant en funció de la societat i el moment, sempre és el reflex del pensament dels
autors de l’escena (Hays, 1977).

En el teatre apareixen dos rols, actor i espectador. Segons Plessner (citat en Fischer-Lichte,
2002) l’actor sembla un reflex màgic per a l’espectador i per tant, ha d’intentar reflectir-li luna
imatge com a la seva pròpia. Per aconseguir-ho l’actor ha de realitzar diferents accions amb el
cos i el llenguatge. Les escenes que es representen imposen la seva identitat com a membres
d’una societat i d’ells mateixos, conseqüentment ajuda a la creació de la pròpia identitat. El
teatre et permet respondre la condició humana de crear i representar, per tant, la capacitat
d’actuar i representar. Pot argumentar que el teatre tematitza i reflecteix la posició
descentrada de l’home i el potencial que en deriva. (Fischer-Lichte, 2002).
Teories del desenvolupament humà

Hi ha diverses teories del desenvolupament humà les quals cadascuna ofereix una visió única
del creixement dels individus i com evolucionen al llarg de la vida. Totes aquestes teories
engloben àmbits com la psicologia, l'educació i la sociologia. En aquesta recerca es tracten les
següents:
- Teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget
- Teoria del desenvolupament psicosocial de Erik Erikson
- Teoria del aferrament de John Bowlby i Mary Ainsworth
- Teoria del desenvolupament moral de Lawrence Kohlberg
- Teoria del desenvolupament del llenguatge de Lev Vigotsky

Teoria del desenvolupament cognitiu - Jean Piaget

El desenvolupament cognitiu passa a través de la interacció activa i continua de l’individu

(subjecte) i entorn (objecte). La relació que s’estableix no és estable, va canviant i per tant el
subjecte necessita informació subjectiva i objectiva per tal de realitzar les accions. Entre
subjecte i l’entorn, per tant, hi ha interaccions constants que formen l’inici del coneixement.
Aquestes interaccións ens arriben a una construcció a través de la interacció entre el
coneixement i la intel·ligència. Aquest fet necessita coordinació en les accions i interrelació
entre els objectes (Piaget, 1981). Per tant, els nens a mesura que experimenten el món
assimilen i acomoden els seus esquemes mentals per adaptar-se a noves experiències.

Piaget (1981) proposa la teoria dels estadis de desenvolupament

- Nivell sensoriomotor (0-2 anys)
- Es centren en el seu propi cos del subjecte → interacció amb el món a través del
que aporta el seu cos, és a dir, a través dels sentits i accions motores.
- Objectivació i especialització dels esquemes d’intel·ligència pràctica →
coordinació sensoriomotora i comprensió de l’existència d’objectes i inici
pensament simbòlic.
 - Nivell preoperatori (2-7 anys)
- Inici funcions orientades i d’identitats qualitatives → pensament egocèntric
- Formació del llenguatge i imatges mentals → inici del desenvolupament
d’habilitats pensament simbòlic i un pensament intuïtiu
- Nivell operacions concretes (7-11 anys)
- Comencen arguments operatoris → lògics i concrets
- Comencen a realitzar operacions mentals simples i comprensió de conceptes tot
i que segueix sent limitat a lo concret i tangible, dificultat de comprensió
abstracte
- Nivell operacions proposicionals o formals (+11 anys)
- Inici pensament abstracte
- Maneig hipòtesis per realitzar raonaments inductius
- Capacitat de resolució de problemes de manera més sistemàtica i reflexiva →
múltiples perspectives

Teoria del desenvolupament psicosocial - Erik Erikson

El psicoanalista Erik Erikson (1950) en el seu llibre Infància i Societat presenta la teoria del
desenvolupament psicosocial i relaciona com les experiències socials i culturals influeixen en la
formació la la pròpia identitat al llarg de la vida.

L’experiència dins la infància d’un individu és molt important pel seu desenvolupament i en
aquesta etapa és important analitzar l’entorn social, cultural i familiar on es desenvolupen ja
que ajuden a un millor desenvolupament emocional i social dels nens. Un cop passada aquesta
etapa i arriben a l’adolescència, els nens, es troben en una “crisis d’identitat”. És per això que
aquesta época el nen es centra en una exploració i experimentació constant per tal de
respondre preguntes com: “Qui vull ser?”, “Com puc encaixar a la societat?”, “Quines són les
meves fortaleses i debilitats?, “Quin tipo de persona vull ser en un futur?, “Quins són els meus
valors i creences?”, entre moltes altres. És totalment normal i necessari passar per aquesta
crisis d’identitat per tal de descobrir els interessos, valors i metes personals. S’aconsegueix la
construcció de l’identitat a través de l’exploració i l'experimentació, tot i que aquests fets
poden causar confusió de rols i incertesa sobre el futur. Un factor rellevant que ajuda també
són les relacions socials, com la família, els amics l’escola i altres entorns socials, que aporten
un suport emocional i un aprenentatge social, i indirectament afavoreix a un bon
desenvolupament d’una identitat saludable (Erikson, 1983)

El desenvolupament del jo-individual és una construcció dinàmica que es forma a través de la

interacció continua entre l’individu i el seu entorn social i cultural. Ho distribueix en una sèrie
d’etapes marcades per uns objectius específics que han de ser superats per aconseguir un
desenvolupament saludable. Els diferents nivells són:
- Confiança vs desconfiança (0-1 any)
En aquesta etapa els infants aprenen a confiar amb l’entorn i les persones que els
cuiden. La confiança apareix quan es senten segurs, estimats i atesos pels seus
cuidadors i axiò fa que es sentin capaços d’explorar el món que els envolta i relacionar-
se amb altres persones. Si no apareix aquesta confiança fa que puguin tenir dificultats
per formar relacions segures en el futur.
- Autonomia vs vergonya i dubte (1-3 anys)
S’inicia el desenvolupament del sentit de la independència i autonomia degut a una
exploració de l’entorn. Es comencen a realitzar tasques bàsiques com vestir-se, menjar,
dutxar-se, jugar. Quan hi ha un recolzament als esforços realitzats fa que els nens es
sentin segurs i capaços d’acceptar reptes i explorar món. Per contra, s’aconseguirà una
bona autopercepció d’un mateix i de les pròpies habilitats.
- Iniciativa vs culpa (3-6 anys) → etapa preescolar
Exploren activament l’entorn i desenvolupen una iniciativa en les pròpies accions i
tasques degut a l’energia i la curiositat que tenen. Aprenen a explorar i expressar-se
creativament amb el suport dels cuidadors i respectant els seus límits.
- Indústria vs inferioritat (6-12 anys) → edat escolar
Aprenen a dominat habilitats i busquen aconseguir objectius i reconeixements pels seus
esforços. Si aconsegueixen l’èxit es senten competents i capaços d’afrontar nous
desafiaments i assoleixen un sentit positiu d’aplicació.
 - Identitat vs confusió d'identitat (adolescencia temprana, 12-18 anys) → adolescents
Hi ha un procés d’exploració activa de la identitat a partir de qüestionar i reflexionar
sobre qui són i què volen ser en un futur. Si aquest període és significatiu es sentiran
segurs i tindràn una comprensió clara dels seus objectius i metes professionals i
conseqüentment hi haurà un desenvolupament positiu del seu jo.
- Intimitat vs aillament (adultesa temprana, 18-40 anys)
Es busca mantenir relacions íntimes i significatives amb altres individus, les quals implica
un nivell de proximitat emocional i compromís mutu. Aquest fet implica la capacitat de
confiar amb els altres, compartir pensaments i sentiments a través de la formació de
vincles significatius. Si s’assoleixen aquests enllaços positivament es podran tenir
relacions saludables que aportaran intimitiat emocional i connexió amb altres.
- Generativitat vs estancament (mitjana edat, 40-65 anys)
Es busca contribuir al desenvolupament i al benestar de les generacions més joves,
criant fills, ensenyant, mentoritzant… Hi ha l’objectiu de beneficiar les pròximes
generacions futures.
- Integritat vs desesperació (edat avançada, +65 anys)
Hi ha una reflexió de la vida on s’avaluen els èxits i les experiències acceptant la realitat
viscuda al llarg de la vida i trobar un significat a les accions. Si s’aconsegueix es troba la
pau interior sentint-se satisfets i complets amb les seves vides.

Teoria del desenvolupament moral - Lawrence Kohlberg

El desenvolupament moral és l’adquisició i internalització de normes, valors i principis ètics que

s’adquireixen al llarg de la vida. Aquest fet ve influenciat per factors com l’educació, la cultura,
la religió, les experiències i interaccions personal i implica un creixement i una maduració de
l’individu. Segons Kohlberg (1984) el desenvolupament moral evoluciona sobre unes etapes
seqüenciades on cada avenç implica un raonament moral més avançat. (Kohlberg, 1984).

S’estructura el desenvolupament moral en sis etapes agrupades en tres nivells diferents.

(Kohlberg, 1981)
- Nivell preconvencional
L’individu respon a les regles culturals independentment estigui bé o no ja que es guien
per les conseqüències. Realitzen el judici de les accions en funció benefici i impacte
personal.
- ETAPA 1: OBEDIÈNCIA I CÀSTIG
Les conseqüències físiques de l’acció fixen si està o no bé indiferentment del
valor de la repercussió de l’actuació. No hi ha la comprensió moral dels actes i es
realitzen amb l’objectiu d’evitar el càstig.
- ETAPA 2: L’ORIENTACIÓ RELATIVISTA INSTRUMENTAL
Els actes es focalitzen amb les pròpies necessitats (benefici personal) i
ocasionalment la dels altres (benefici col·lectiu)ja que en aquesta etapa s’inicia el
reconeixement de diferents punts de vista i interessos dels contextos.

- Nivell convencional
Inici de la comprensió de les normes socials per identificar que és allò correcte i allò que
no, per això va més enllà dels resultats sinó que les acciones que es duen a terme també
responen a una lleialtat.
- L'ORIENTACIÓ DE LA CONCORDANÇA INTERPERSONAL
Les bones accions són les aprovades pels demés sent amable, tot i que estan
estereotipades. Es prenen decisions per contentar els altres i es centren en
l’experiència dels companys i evitant el conflicte interpersonal.
- ORIENTACIÓ DEL MANTENIMENT DE LA SOCIETAT
Les accions es focalitzen en l’ordre social i l’estabilitat de la societat. Les actituds
venen guiades pel respecte de l’autoritat i mantenir l’ordre social.
- Nivell autònom postconvencional
És el moment de definir els valors morals i els principis ètics de l’individu amb l’objectiu
de mantenir l’ordre social. La bona actitud és aquella que per un mateix aconsegueix
tenir respecte per l’autoritat i l’ordre social.
- ORIENTACIÓ DEL CONTRACTE SOCIAL
 Apareix la comprensió individual dels valors i les opinions amb l’objectiu
d’arribar a un consens col·lectiu per arribar a l’ordre social. Les bones accions
són aquelles que han estat examinades, criticades i acceptades per la societat.
- ORIENTACIÓ AL PRINCIPI ÈTIC UNIVERSAL
El dret és el principi ètic universal auto-escollit i es defineix com abstracte i ètic.
Fan referència a la justícia, la igualtat, el respecte per la dignitat humana. L’acció
correcte va lligada aquests principis sempre i ajuden a entendre que és just i
correcte a nivell universal.

Teoria del desenvolupament del llenguatge - Lev Vigotsky

La teoria del desenvolupament del llenguatge és una part fonamental per entendre
l’enfocament sociocultural del desenvolupament humà (Vygotskii, 1934). Aquest
desenvolupament es relaciona amb el cognitiu general i es veu afectat per la interacció social i
cultural.

S’adqureix la parla gràicies a l’ajuda d’agents externs adults i altres membres de la comunitat ja
que aporten oportunitats i pràctica als infants. S’utilitza el llenguatge com una eina mediadora
per tal de facilitar la comprensió i comunicació, ajudant a compartir coneixements, representar
la societat, resoldre conflictes i col·laborar els uns amb els altres. Conseqüentment, és el centre
de la formació del pensament i la mediació de l'activitat humana cultural.

Per comprendre el paper del llenguatge com a eina mediadora tenim idees com:

- Zona de desenvolupament pròxim (ZDP):

És un espai que descriure aquelles habilitats que sap fer un nen de forma autònoma i el que pot
aconseguir fer amb ajuda d’un agent extern que ja té els coneixements previs a les tasques que
es duen a terme. Aquesta zona varia en funció de la tasca i el context donat.
Aquesta ZDP és important pel desenvolupament del llenguatge i cognitiu ja que apareix una
interacció social amb altres individus per adquirir nous coneixements on és necessari aquest
àmbit lingüístic (Vygotskii, 1934).

- Parla egocèntrica i social

El parloteig egocèntric és una acció natural de l’individu al llarg del desenvolupament i a mesura
que van evolucionant aprenen a interaccionar amb els éssers del seu entorn i per tant passen a
un parloteig social.

La parla egocèntrica és la que va dirigida a un mateix mentre s’executa una activitat. És una
eina per expressar pensaments i ajudar a organitzar i autoregular la conducta pròpia. En canvi,
la parla social és entre persones i té l’objectiu de comunicar-se. Aquest fet ja implica la
verbalització i s’aprèn a relacionar-se i participar en activitats corporatives (Vygotskii, 1934).

Efectes del teatre en el desenvolupament humà

El teatre és una forma d’expressió artística i cultural que va molt més enllà de l’entreteniment.
Té molts efectes en el desenvolupament humà a grans escales. És una eina per transmetre
idees emocions i experìencies, i té impacte en el desenvolupament cognitiu, emocional, social i
físic dels subjectes practicants.

- Efectes en el desenvolupament cognitiu

El teatre implica actuar i interpretar. En el cas de la interpretació implica improvisació i

espontaneïtat, i és el moment on ens deixem anar per relacionar-nos i actuar. En aquest
moment ens focalitzem amb nosaltres mateixos i ens formem formant la llibertat personal
(Spolin, 1968). Per aconseguir una interpretació correcte es pot utilitzar el joc teatral que
ofereix experiències que requereixen de implicació i llibertat personal per tal d’experimentar i
acaba sent molt útil per desenvolupar la creativitat i la imaginació per assolir l’objectiu.
A través del teatre també apareix el desenvolupament del pensament crític deguda a
l’estimulació a analitzar i qüestionar, a través del diàleg i l’actuació, les diferents estructures
tractades en una escena. En el moment de representar una interpretació aporta una
experiència que comporta trobar una veu i un sentit d’autoestima que poden transferir a les
seves vides fomentant un empoderament personal (Boal, 1974). L’actuació, també implica
saber-se adaptar als diferents rols i situacions fent que s’hagi de desenvolupar una flexibilitat
mental que poden utilitzar externament ja que els hi genera una millora en la capacitat
d’adaptació i resolució de problemes (Stanislavski, 1936)

Les obres de teatre impliquen una preparació prèvia en quan a l’interpretació gesticular de
cada escena i l'aprenentatge del guió. En tots els casos implica procés d’estimulació de la
memòria, a llarg i curt termini, els actors treballen el procés de retenció i recuperació de la
informació. A més, en els assajos els membres han de mantenir l’atenció per respondre a les
diferents situacions fent que hagin de desenvolupar una gran capacitat de concentració
(Stanislavski, 1936).

- Efectes en el desenvolupament emocional

El teatre requereix autoconsciència i autoexpressió per realitzar interpretacions i gestos. L’ús
del joc teatral és una eina que ajuda a desenvolupar aquestes aptituds ja que requereix de
sentir la llibertat personal i s’adquireixen aquestes habilitats jugant i experimentant (Spolin,
1968). A través de l’actuació i la interpretació de situacions, emocions… Els participants
aprenen a alliberar-se emocionalment, és a dir, treure emocions reprimides i traumes
personals, també ajuda a desenvolupar empatia, posar-se al lloc dels companys i comprendre
què els hi passa i què senten. Incideix a l’autoconeixement ja que fa reflexionar als subjectes
sobre si mateixos i ajuda a analitzar quines emocions internes senten i quines motivacions
tenen (Boal, 1974).
El procés de preparació del teatre també implica aprendre a controlar i manipular totes les
emocions internes per tal de ser capaç de posar-se en el paper del personatge sobre l’escenari i
d’aquesta manera aconseguir generar una connexió emocional amb el públic, aprenent a
transmetre el missatge i les emocions (Stanislavski, 1936).

- Efectes en el desenvolupament social

El teatre demana interacció entre actors, entre director/professor i entre l’audiència. Quan tots
agafen les responsabilitats pertinents apareix una experiència personal que afavoreix a la seva
pròpia llibertat (Spolin, 1968). Aquests diferents rols han de treballar en equip i cooperar per
aconseguir un bon treball teatral i conseqüentment acaben desenvolupant habilitats de
comunicació i col·laboració per afavorir un bon resultat en el treball en equip (Boal, 1974).
Mitjançant qualsevol representació hi ha la participació comunitària i un diàleg entre
personatges on apareixen, molts cops, situacions que intenten explicar la societat i posar
consciència dels problemes actuals (Boal, 1974).

Els actors han d’introduir-se dins un món real o fictici transmetent emocions de manera lliure i
autèntica i intentant connectar amb les seves experiències i sentint-se còmodes per transmetre
aquestes emocions . Quan hi ha aquesta representació, paral·lelament també hi ha d’haver una
comprensió d’aquestes emocions i sentiments i per fer-ho es desenvolupa el sentit de l’empatia
(Boal, 1974). Per aquest motiu, els actors principals adquireixen habilitats de lideratge a través
de l’organització comunitària a través de guiar exercicis i facilitar el diàleg entre actors (Boal,
1974).

Més enllà de la interpretació teatral i la seva preparació, el teatre el porta a la interacció amb
altres individus, com podria ser els directos, equips de producció… que generen vincles que
poden acabar sent relacions més enllà de la producció teatral i enriqueixen la vida social del
subjecte (Stanislavski, 1936).
 - Efectes en el desenvolupament físic
El teatre molts cops implica activitats que promouen la consciència corporal i l’expressió física,
des de l’implementació de i simples com a més complexos, fent intervenir la coordinació i la
flexibilitat, entre altres capacitats condicionals i coordinatives. A més, amb la interpretació,
s’utilitzen gestos corporals per comunicar-se amb l’espectador i transmetre emocions i
missatges de manera no verbal amb moviments que poden ser creatius (Boal, 1974).

Alhora de preparar una actuació o una sessió per tal de connectar amb l’interior del subjecte o
personatge, s’utilitzen tasques i exercicis de respiració i relaxació que poden a més de facilitar
la interpretació també aporten beneficis a la salut (Boal, 1974).

La preparació teatral pot generar moments de gestió complexe a nivell físic i emocional, però
ajuden a aprendre a afrontar aquest estrès físic i emocional que et causa a partir de la
resistència a aquests factors externs i acaba aportant un millor rendiment escènic (Stanislavski,
1936).

Educació a través del teatre

Quan parlem de teatre educatiu ens referim a una activitat on els participants realitzen una
tasca que implica una actuació espontània i improvisada davant d’un públic, i per tant, en un
escenari. Dins el marc educatiu, hauria de ser considerat des de la perspectiva de diferents
dimensions, artística i pedagògica. El teatre aporta molts avantatges, tant a nivell social com a
nivell personal, en adolescents.

El teatre en l’educaicó pot ser una eina molt clau, sobretot, a través de la improvisació
destacant el joc com a recurs per fomentar la creativitat, l’espontaneïtat, la imaginació,
l’expressió… Aquestes tasques ajuden als estudiant a desenvolupar habilitats socials com la
comunicació efectiva, aprenen a escoltar i a treballar en equip. També comporta desenvolupar
la confiança i la autoestima cap a un mateix i el respecte cap els altres (Spolin, 1968).
Segons Heathcote utilitzar el teatre com a eina integral d’aprenentatge a través de l’experiència
on els estudiants participen de manera activa per reflexionar posteriorment a la situació teatral.
Proposa el Mètode “Mantle of the Expert” on els estudiants adrquireixen diferents rols d’un
camp específic per aconseguir un aprenentatge real (citat a Wagner, 1976).

És molt important la participació activa dels estudiants dins les activitats per aconseguir el
desenvolupament de les habilitats socials i emocionals de manera positiva, per això s’ha de
garantir que el teatre respecti la inclusió i la diversitat. S’aconsegueix sent accessible per tots
independentment les habilitats, antecedents, experiències prèvies (Neelands, 1984).

El teatre, una eina per la intervenció socioeducativa a secundària

Els alumnes de secundària es troben en una etapa molt complicada com és l’adolescència.
Període de traspàs entre la infantesa i l’adultesa on es produeix un desenvolupament, a nivell
físic, psicològic i social (Stassen, 2007). Des de la perspectiva de la psicologia positiva (Seligman,
2002), es comprèn aquesta maduresa personal com la construcció d’un mateix. A l'inici
d’aquest període comença una crisi d’identitat i té l’objectiu construir el jo-individual (Erikson,
1983). Durant aquest temps, es produeixen molts canvis i conductes preocupants des de la
percepció adulta (Jiménez et al., 2005), es discuteixen els propis valors personals i s’inicien
noves obligacions i preferències (Barquero & Vargas, 2009). Aconseguir una transició exitosa a
l'adultesa, significa portar una vida saludable i autónoma que expressa el seu potencial.

Està demostrada la connexió entre el desenvolupament de l’individu i de l’ús del teatre en

l’àmbit educatiu (Navarro, 2013). És un recurs útil tant en programs d’alfabetització com també
pel debat de problemes socials i resolució de problemes escolars en quant a relacions alumne-
docent, entre estudiants i violència escolar (Boal, 1974). A més, ho podem relacionar amb la
psicologia positiva i l'obtenció d'habilitats. Treballen habilitats lingüístiques, culturals i
artístiques, socials i ciutadanes, a més d’una iniciativa personal. Ajuden a la superació de la
vergonya, autoconeixement i autoacceptació, autoestima, comunicació… A nivell social
potència conèixer als companys, les relacions entre persones, el treball cooperatiu…
Dutton (2001) dur a terme una proposta que relaciona les vivències dramàtiques en
adolescents per inserir en la seva construcció de habilitats, la millora de l’autoconfiança i
l’apreciació d’aptituds personals. Per altre banda, hi ha Hughes i Wilson (2004) que enfoca el
desenvolupament de la identitat a través de l‘acceptació de riscos i la millora de les capacitats
d’expressió. Les conclusions que en treuen són els efectes evidents del teatre en relació a les
habilitats socials, enfortiment i comportaments de risc.

Fins a llavors només s’havia analitzat posteriorment a l’adolescència, és a dir, es feia l’estudi de
l’efecte del teatre en el desenvolupament dels joves quan ja eren adults. És per això, que Motos
i Alfondo-Benlliure (2018) proposen La Bateria El Teatre i Jo, que evaluen l’impacte de
l’experiència dels propis adolescents que participen implicitament en la pràctica del teatre.
Aquesta escala de valoració analitza l’experiència teatral tenint en compte les dimensions més
destacades d’estudis previs com:

- Identitat i autoconcepte que en parlen autors com Hanrahan & Banerjee (2017) i
Mansour et al. (2016)
- Tolerancia del risc que en parlen Hughes & Wilson (2004)
- Obertura mental que en parlen Hough & Hough (2012)
- Exploració i iniciativa personal que en parlen Hughes & Wilson(2004) i Murray & Garcia
(2016)
- Distanciament dels problemes personals que en parlen Hughes & Wilson (2004) i
Mansour et al. (2016) i Neelands (2009a, 2009b)
- Resiliència que en parlen Hanrahan & Banerjee (2017)
- Estat d’ànim, autoestima i autoconfiança que en parlen Barquero & Vargas (2009) i
Dutton (2001)

Quan s’analitzen tots els paràmetres independentment s’extreuen conclusions sobre l’efecte
subjectiu del teatre en els individus joves. Realitzen un anàlisi de la pròpia experiència de fer i
escoltar teatre i les conclusions que se’n treu és que el teatre deixa marca en els adolescents,
ajudant-los en el desenvolupament social i personal.
Discussió

Els alumnes de 1r d’ESO es troben en una etapa com és l’adolescència i com diuen els diferents
autors citats anteriorments és una etapa molt complexe amb molts de canvis i que no es
solucionen fins al final d’aquest mateix període. Centrant-nos en els canvis psicològics i
emocionals ens trobem davant d’una crisi d’identitat que es veu resultant en actituds i
comportaments que poden fer perjudicials per ells.

El teatre s’utilitza com a eina educativa per ajudar al desenvolupament integral dels
adolescents. La participació en activitats teatrals els ofereix una experiència que influeix en el
seu creixement, a nivell emocional, cognitiu, personal, social i físic. Com s’ha esmentat
anteriorment hi ha diferents autors que parlen dels efectes del teatre en aquesta etapa.

Les activitats teatrals ofereixen un espai per explorar identitats i rols, ajudant-los a descobrir i
construir la seva pròpia identitat. La interpretació i la representació teatral els ofereix diferents
situacions en diferents contextos que els genera una experiència i experimentació que els
permet reflexionar més enllà del teatre, és a dir, els ajuda en aspectes de la seva identitat.

En el context teatral hi ha diferents aportacions socials a partir de les activitats. Les tasques
generen diferents oportunitats i experiències que els permet aprendre dels diferents
personatges que s'interpreten i dels quals a través de les seves interaccions, ajuden a la
comprensió dels rols i la societat.

Hi ha diferents rols dins les activitats teatrals, actor-espectador, els quals hi ha una interacció
comunicativa i expressiva entre ells. Per tant, el teatre, ajuda a la interpretació d’aquestes
situacions emocionals, i els ajuda a la comprensió de les seves pròpies. Aquest fet, contribueix,
a millorar les seves habilitats comunicatives i socials.

Finalment, amb la participació d’aquestes tasques també ajuden a l’autoconeixement i

percepció d’un mateix, ajudant a desenvolupar l’autoconcepte i l’autoestima dels adolescents
augmentant la confiança amb ells mateixos i els ajuda a sentir-se escoltats i reconeguts.
Conclusions

Per finalitzar podriem concloure que el teatre és molt útil en adolescents principalment perquè
promou el desenvolupament integral de l’individu, sobretot a tres nivells emocional, social i
cognitiu.
Emocionalment proporciona una plataforma per a l'expressió emocional, l'empatia,
l'autoconeixement i el control emocional, ajudant els participants a explorar i comprendre les
emocions tant seves com dels altres.
Pel que fa al desenvolupament social, el teatre fomenta habilitats de comunicació,
col·laboració, lideratge i treball en equip, i promou la inclusió, la igualtat i la diversitat.
Finalment a nivel cognitiu i com hem pogut veure en les teories de Piaget i Vygotsky, el teatre
ofereix oportunitats per al pensament crític, la creativitat, la concentració i la memòria, així
com el desenvolupament del pensament simbòlic i abstracte.

En resum, el teatre no només és una eina d’entreteniment, sinó també una gran eina per
promoure i ajudar el creixement i el benestar de l'ésser humà a partir de les oportunitats que
generen un creixement personal i social dels mateixos adolescents i afavorint el seu
desenvolupament.

Bibliografia

Carreira, A. (2010). La investigación como construcción del teatro, In Telon De Fond, Num 12, pp
1-14. https://archivoartea.uclm.es/textos/la-investigacion-como-construccion-del-teatro/
Barquero, V., & Vargas, G. A. (2009). Efecto de ocho clases de expresión corporal en el estado

de ánimo y autoconcepto general de jóvenes universitarios. Revista Educación, 33(2),

139. https://doi.org/10.15517/revedu.v33i2.509

Boal, A. (1974). Boal Augusto Teatro Del Oprimido PDF | PDF. Scribd.

https://es.scribd.com/document/345647136/boal-augusto-teatro-del-oprimido-pdf

Dutton, S. (2001). Urban Youth Development–Broadway Style: Using Theatre and Group Work
 as Vehicles for Positive Youth Development. Social Work With Groups, 23, 39-58.

https://doi.org/10.1300/J009v23n04_04

Erikson, E. H. (1983). Infancia y sociedad. Horme.

Fischer-Lichte, E. (2002). History of European Drama and Theatre. Psychology Press.

Hays, M. (1977). Theater History and Practice: An Alternative View of Drama. New German

Critique, 12, 85-97. https://doi.org/10.2307/487758

Hughes, J., & Wilson, K. (2004). Playing a part: The impact of youth theatre on young people’s

personal and social development. Ride-the Journal of Applied Theatre and Performance,

9, 57-72. https://doi.org/10.1080/1356978042000185911

Jiménez, T., Musitu, G., & Murgui, S. (2005). Familia, apoyo social y conducta delictiva en la

adolescencia: Efectos directos y mediadores. Anuario de Psicología, 36.

Kohlberg, L. (1981). Essays on moral development. San Francisco : Harper & Row.

http://archive.org/details/essaysonmoraldev0000kohl

Kohlberg, L. (1984). Kohlberg—Psicología Del Desarrollo Moral | PDF | Moralidad | Sicología.

Scribd. https://es.scribd.com/document/363808330/Kohlberg-Psicologi-a-del-desarrollo-

moral

Navarro. (2013). Teatro para El Cambio en La Educacion | PDF | Aprendizaje | Maestros.

Scribd. https://es.scribd.com/document/392925282/Teatro-Para-El-Cambio-en-La-

Educacion

Neelands, J. (1984). Making sense of drama: A guide to classroom practice. London ;

Portsmouth, NH : Heinemann Educational Books published in association with 2D

Magazine. http://archive.org/details/makingsenseofdra0000neel

Pere Riera: “El teatre és un reflex de nosaltres mateixos” – El Pilar Report. (s.d.). Recuperat 11

març 2024, de https://escolaelpilar.junior-report.media/pere-riera-el-teatre-es-un-reflex-

de-nosaltres-mateixos/

Piaget, J. (1981). La teoría de Piaget.

 https://journals.sagepub.com/doi/epdf/10.1080/02103702.1981.10821902

Seligman, M. E. P. (2002). Ebook Authentic Happiness by Martin E.P. Seligman PhD (Original

version).

https://www.academia.edu/44651139/Ebook_Authentic_Happiness_by_Martin_E_P_Seli

gman_PhD_Original_version_

Spolin, V. (1968). Improvisation for the theatre viola spolin.

https://www.academia.edu/40449883/Improvisation_for_the_theatre_viola_spolin

Stanislavski, C. (1936). Preparación del Actor—Stanislavski.

https://www.academia.edu/34110216/Preparaci%C3%B3n_del_Actor_Stanislavski

Stassen, K. (2007). Psicología del Desarrollo. Infancia y adolescencia. Ed. Médica

Panamericana.

Vygotskii, L. S. (1934). Pensamiento y habla. Ediciones Colihue SRL.

Wagner, B. J. (1976). Dorothy Heathcote: Drama as a Learning Medium. NEA Order

Department, The Academic Building, Saw Mill Road, West Haven, Connecticut 06516

($7. https://eric.ed.gov/?id=ED130362

- Hughes, J. y Wilson, K. (2004). Playing a part: the impact of youth theatre on young
people's personal and social development. Research in Drama Education, 9 (1), 57-72.
doi: 10.1080/1356978042000185911.
- Belliveau, G. (2005). An arts-based approach to teach social justice: Drama as a way to
address bullying in schools. International Journal of Arts Education, 3. Recuperado de:
http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download doi:
10.1.1.463.6105&rep=rep1&type=pdf
- Lazarus, J. (2012). Sings of change: New directions in Theatre education. Chicago, IL:
Intellect.
- Dutton, S.E. (2001). Urban Youth Development– Broadway Style: Using Theatre and
Group Work as Vehicles for Positive Youth Development. Social Work with Groups, 23
(4), 39-58

- Navarro, A. (2013). Teatro para el cambio. Nuevos enfoques del teatro en la educación.
Ciudad Real: Ñaque. Recuperado de:
http://www.naque.es/virtuemart/179/15/ebook/teatro-para-el-cambio-en-la-
educacion-nuevos-enfoques-detail
- HANRAHAN, F., & BANERJEE, R. (2017). ‘It makes me feel alive’: the socio-motivational
impact of drama and theatre on marginalised young people. Emotional and Behaviour
Difficulties, 22(1), 35-49. DOI: http://dx.doi.org/10.1080/13632752.2017.128733
- MANSOUR,M.,MARTIN,A.,ANDERSON,M.,&SUDMALIS,A. (2016). Young People's
Creative and Performing Arts Participation and Arts Self-concept: A Longitudinal Study
of Reciprocal Effects. The Journal of Creative Behavior, 52(3). DOI: 10.1002/jocb.146
- HOUGH, B., & HOUGH, S. (2012). The Play Was Always the Thing: Drama’s Effect on
Brain Function. Psychology, 3(6), 454-456. DOI:
http://dx.doi.org/10.4236/psych.2012.36064 454
- MANSOUR,M.,MARTIN,A.,ANDERSON,M.,&SUDMALIS,A. (2016). Young People's
Creative and Performing Arts Participation and Arts Self-concept: A Longitudinal Study
of Reciprocal Effects. The Journal of Creative Behavior, 52(3). DOI: 10.1002/jocb.146
- NEELANDS, J. (2009a). Acting together: ensemble as a democratic process in art and life.
RIDE: The Journal of Applied Theatre and Performance, 14(2), 173-189. DOI:
http://dx.doi.org/10.1080/13569780902868713
- NEELANDS, J. (2009b). The art of togetherness: Reflections on some essential artistic
and pedagogic qualities of drama curricula. NJ Drama Australia Journal, 33(1), 9-18.
Retrieved from: http://www.dramaaustralia.org.au/publications.html
- HANRAHAN, F., & BANERJEE, R. (2017). ‘It makes me feel alive’: the socio-motivational
impact of drama and theatre on marginalised young people. Emotional and Behaviour
Difficulties, 22(1), 35-49. DOI: http://dx.doi.org/10.1080/13632752.2017.128733
 - Motos-Teruel, T., & Benlliure, V. A. (2018). Beneficios de hacer teatro en el desarrollo
positivo en adolescentes de Valencia. Revista de Investigación En Educación, 16(1), 34-
50. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6541917.pdf