TEMA 1: REPRESENTACIO I SIMBOLITZACIÓ

SIGNES I SIMBOLS (aproximacions al món simbòlic)

1. SISTEMES INTERNS DE SIMBOLITZACIÓ

SIGNE està compost per:
- Significat: la manera en com ens expressem  paraula de bolígraf
- Significant: objecte  objecte de bolígraf

Segueix unes LLEIS de signes:

- Arbitrarietat (relació arbitraria)
- Convencionalitat
- Immutabilitat (sempre es dirà bolígraf i fa que ens entenguem a l’hora de
parlar)
- Mutabilitat (les llengües van avançant, hi ha terme que es necessari que
evolucioni) ex: carro a Mèxic cotxe a Europa, a Europa s’ha produït mutabilitat

SEMIÒTICA (Umberto Eco)

-Les relacions entre significat i significant
-El signe es tot que representa una cosa per algú (ex: fenòmens naturals)
-La comunicació es pot donar de manera intencional o no (sempre estem comunicant
alguna cosa)
-Llei de reciprocitat (ex: llapis paraula/ llapis objecte)
-El signe no existeix mai com una entitat física observable i estable, ya que es producte
d’una sèrie de relacions (ex: dit indice apuntat)
-La importància del codi/context (ex: frase dita per un metge o per un policia significa
una cosa o un altre)

PRAGMÀTICA (Charles Peirce)

-El us dels signes i dels seus efectes. La intenció de qui ho produeix. (ex: CALLA!
Autoritat o calla siusplau
-

Icone: una cosa que te la forma de l’objecte que representa (autoretrat)

Index: una cosa que indica un altre cosa
Símbol: paraules arbitraries i convencionals

GEORGE H.MEAD – Teoria del Self

-L’individu es capaç d’autopercibir-se, és un objecte per si mateix
-Els actes humans: l’activitat autodirigida i construïda dels individus que inclueix la
interpretació i reacció de les accions dels demes. (ex: podem interpretar una mateixa
acció com a persistent o tossudesa)
-PERSONA= organisme fisiològic + self: es desarrolla en el procés d’interacció de
l’individu amb l’ambient a traves de l’adquisició de llenguatge
-El significat esta íntimament connectat amb l’acció
-Les accions estan governades per els significats, a la seva vegada considerades com a
propietats del medi social.
·Importància de les respostes dels altres als actes d’una persona
·Els objectes cap a qui es dirigeix l’acció tenen sentit en el mart del procés
social.
(ex: diferencies de gènere, una acció realitzada d’una dona significarà algo diferent que
si la fa un home/ religions, unes mateixes accions per diferents religions)
-Destaca l’ús de símbols significants, com a vehicle de processos d’interacció social i
control psicològic (afecta als altres i a mi mateix). (ex: de la manera que jo aconselli
(control psicològic) a la meva amiga que esta malament afecta al la seva interpretació i
reacció (intercanvi social) i de manera que l’influirà, la seva reacció positiva o negativa
també m’afectarà a mi)
-Procés de comunicació amb els altres

ROLAND BARTHES
1. Etapa Saussuriana: interpretació directe de la realitat
2. Etapa Intertextualitat: el context ajuda a interpretar el que succeeix en cada
moment. No es nomes el que succeeix entre emissor i receptor/ imatge i
generador d’imatge, sinó que també és important veure el context en el que es
gènere aquella interrelació. (Ex: una mateixa fotografia vist en un moment o un
altre interpretes els senyals de la imatge completament diferents. El meme, si
es publica un meme d’una cosa ha de ser publicada immediatament perquè no
tindrà el mateix sentit de l’humor si es penja 1 mes després, ja no estarà en el
context que toca i haurà perdut la gracia)
Estem tant acostumants a interpretar que allò que veiem es la realitat que ens oblidem
que entre el que veiem i la realitat hi ha una sèrie de capes construïdes de significat –
imatge de la pipa -> és una representació d’una pipa però no es una pipa perquè no es
pot agafar i fumar. (hem de veure si nosaltres ens enfadem per la realitat o per la
construcció/ interpretació de la “realitat”)

QUESTIONS respecte las teories del llenguatge i signe?

- Innatisme o medi en l’adquisició del llenguatge o simbolització? Innatisme +
interacció amb el medi, i aquestes d’han de determinar en algunes edats
(procés de maduració)
- Realitat independent fora del llenguatge i del discurs? Hi ha una part substracte
de realitat objectiva però també existeix quan nosaltres tenim la capacitat de
anomenar-la.
- En quina mesura els sistemes de signes i de llenguatge ens imposen límits
funcionals i comunicatius? Els sistemes no tenen tot i els nostres sentits no ho
perceben tot
 - Que es el que els permet pensar o representarnos aquests sistemes de signes?
Cadascun ens permetrà arribar a unes determinades fronteres
- Fins a quin punt la simbolització i el llenguatge son dependents de la cognició,
determinants de la cognició o autònoms respecte altres processos cognitius? Si
no tinc cognició no tinc memòria ni interpretació. Estan conectats amb altres
processps (memòria, percepció..)

PIAGET – La funció simbòlica i la representació

-Considera significants (objecte) aquells objectes o conductes que substitueixen a
altres. Allo substituït son els significats (representació d’accions).
-Manifestacions de la funció simbòlica:
·Grafisme en el dibuix
·Joc simbòlic: objecte o conducta que substituiex la que es real
(ex: poma nó es un dibuix de poma)
·La escritura aritmètica: la xifra i els signes operacionals
·Llenguatge: ???

 L’objecte permanent =
- L’univers inicial careix d’objectes
- Estadi III: el nen es percata de que l’objecte existeix però no sap com buscar-lo
(les coses que no veuen no existeixen, i ni ho recorden)
- Estadi IV: comença a buscar l’objecte
- Estadi V: l’objecte es buscat en funció dels seus desplaçaments (es representa
el com que no veu, la mama em deixa a la llar però senva, jo se que hi es i
senva i per això vull que torni) – capacitat de representació mental
- Estadi VI: s’agrega un joc de inferències que aconsegueixen dominar algunes
combinacions, per exemple, aixecar un coixí i encontrar un altre obstacle que
es aixecat immediatament. (arriba a on es l’objecte)
 Espai i temps = al principi nomes existeix un conjunt d’espais centrats en el cos:
espai bucal, visual, auditiu i certes impressions temporals com l’espera
 Causalitat: les situacions inicials de causalitat se centren en l’acció pròpia, sol es
fara objectiva i adecuada despres d’una llarga evolució.

ASPECTES AFECTIUS DE LES RELACIONS SENSORIO-MOTORES

Aspecte cognoscitiu i afectiu son complementaris
- Cognoscitiu passa d’un estat centrat en l’acció pròpia a la construcció d’un mon
objectiu i descentrat
- Afectivitat evoluciona en el adualisme dels estadis (III...)
Aquestes coses son un pas previ a l’adquisició de llenguatge i simbolització

 Percepció =
- Gracies a la percepció ens adonem de l’existència dels objectes que ens
rodegen
- És un filtre: en el mateix moment de la percepció hi ha coses que tot i que les
percebem el nostre cervell les descarta (inconscientment) -> aprenentatge
inconscient de una percepció afinada
 (ex: somellier, aquesta persona es capaç de reconèixer el nom del vi, l’any, els
camps, tipus de vi etc a traves del gust. És una percepció apresa/ musics
perceben quan estan afinats els instruments i quan no. És una percepció per
educació)
- Al percebre algo, la nostra ment capta la forma, color, olor, so... de la percepció
reproduint-se o imintant-la interiorment
- Aquesta imitació internalitzada dona lloc a les imatges mentals

VIGOTKSY – eina social (culturament entrar en una manera de pensar)

-Enfocament genètic i social, emfatitzant la determinació històrica i cultural
??????
-El paper de la cultura (de quina manera ens hem cregut aquestes idees dels nostres
referents tant familiar com social)
·Signe com a mediador
·Interiorització de l’ús del signe
·El llenguatge interior
-Funcions d’un símbol:
·Substitueix una realitat
·Medi de comunicació amb altres persones i es comparteixen significats (si jo no
conec la historia de la guerra mundial, no puc interaccionar en la conversació)
·Suscita una representació del individu (tota l’estona)
·Favoreix la organització i construcció de la representació interna (conforme
anem incorporant coses noves, de manera irremeiable aquestes s’estan
incorporant a la representacions mentals tant per enriquir el que pensaven o
bé per qüestionar o modificar. Tenim tendència a buscar coses que ens anem
representant)

2.SISTEMES EXTERNS DE ZACIÓ: ens ajuden a adaptarnos en un determinat context

-Adquisició bàsoca: els subjectes s’adapten a un grup de referencia. Sistemes macros i
micros.
-Origen i historia:
·Rituals socials lligats a emocions i altres
·Cultura mítica en histories que cohesionen creencies. (diferencia entre catòlic i
protestants. Catòlics diuen tu treballes aquí a la terra i deu et jutjarà després de
la mort tant recompenses com càstigs. Protestant, el cel tel guanyes tu
treballant aquí i es jutja mentres vius. Maneres de fer completament diferents
·Externalitzacions: estructures, postures

Exemple de sistema extern de representació: com va vestit l’emperador i el ciutadà. ->

tot es simbòlic

La IMPORTANCIA de l’APARICIÓ dels sistemes externs de simbolització

-Escriptura, la alfabetització. El que es diu i el que es creu, el que s’imagina i el que
queda escrit.
-La impremta organitzadora del pensament
-El cine/TV = real i ficció
-Comunicació per internet/mòbil, formes especifiques de comunicació que creen
noves formes (públic/privat) (ex: correu ordinari, e-mail, whatsapp...) -> han
evolucionat molt
FUNCIONS CULTURA I VALORACIÓ
-Funcio del missatge: a quien? Como? Contexto)
-La cultura determina com es perceben
???

REPRESENTACIONS I SIMBOLITZACIONS
- Representació
- Representació interna: esta fora de mi i me la represento internament, els
sistemes de simbolitza

IMATGES MENTALS (NO copia de la percepció, nosaltres no enregistrem absolutament

tota la informació de la realitat)
-Imitacions actives interioritzades -> Piaget
-Hi ha una part del nostre coneixement del mon que no s’expressa verbalment
-Abstraccio i esquematització (prototips) ens ajuden a simbolitzar les imatges mentals
de la realitat.

CONEIXEMENT MÉS ALLA DEL LLENGUATGE – Exemples

 De tot allò que no son objectes de comunicació (records de quadres, olors,
melodies)
 No disposem de termes adequats per expressar-ho
 Sinestesia

EL CARACTER CONSTRUCTIU de la imatge mental

- No es concebeix com un calc psicològic passiu de la realitat ni com la
reminiscència de les experiències perceptives passades
- És la reconstrucció activa de les experiències (entitat psicològica nova)
- Experiencia imaginativa es diferent a la experiència real del mon

Quan fas la visio global d’una realitat fas un judici – il·lusió òptica elefant
Tenim un prototip d’elefant que ens fa percebre un elefant, hem vist que tenia
característiques essencials i hem pensat que era un elefant. I fem això constantment
amb les persones i coses. I el meu comportament serà en base al judici. Si ens
plantejem la dada objectiva potser ens donem conte que les coses no son com pensem

PERNER
 Representacions primaries = allò que sembla es
Reconeixement d’una foto: foto dels reis mags, SON els reis mags
 Representacions secundaries = represento els 360 graus de la persona (ex:
veus algu que es com la laia i dius hostia es la laia, intervé el coneixement previ
 Metarepresentació = més evolucionada. Nosaltres tenim tant coneixement
d’un determinada realitat, que tot i que estigui molt canviada nosaltres seguim
identificant la mateixa. (ex: icone de Monroe en 10 colors diferents i sabem que
es ella. On no hi ha cultura audiovisual no coneixeran aquesta persona)
MODEL MENTAL: comprendre i accedir d’una manera molt mes rapida
-Els models permeten als individus fer interferències ???????
SHANK I ABELSON (1977): GUIONS (saber estar)
- Representacions dinàmiques i funcionals
·Fer un nus
·Funcionament rentadora
- Representacions socials
·Familia
·Democracia
·Accio injusta
Accions com per exemple anar a un restaurant
- Respresentacions pre-nociones
·Idees prèvies (psicopedagogia)
·Diagnostic

REPRESENTACIONS I SIMBOLITZACIO (les construíem en base a la funció i objectiu que

tinguem)
-Representacio de: cada persona te les seves coincidents o no amb les dels altre, en
base a la realitat que tenim (i tenint en compte el context)
-Representacio per:
-Depen de:
Tot allò que contribueix a organitzar i re-organitzar les representacions