3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

EPISTEMOLOGIA DE LES CIÈNCIES

SOCIALS
7. PROBLEMES SOCIALS I SOCIOLÒGICS

1. Distinció entre problema social i sociològic:

La distinció entre problemes socials i sociològics es dilueix fàcilment i acabem
tractant-los de la mateixa manera.
▪ Comentari sobre el text d’inici de classe  Els prejudicis s’imposen a la
nostra experiència (ens poden fer pensar que no hem entès la pròpia
experiència, per així que es pugui preservar l’ordre del nostre prejudici).
La sociologia neix des dels corrents de la sospita.  La manera com vivim i
entenem la vida quotidiana no és exactament la versió complerta de la realitat
(ens autoenganyem).
▪ Ens coneixem a nosaltres mateixos i als altres mitjançant processos de
racionalització i autolegitimació de la pròpia experiència per dotar-la de
sentit.
▪ La vida necessàriament no és coherent, nosaltres reinterpretem el passat
per donar-li la coherència que li fa falta.  Reinterpretem el passat en
funció del present.  Racionalitzacions per donar ordre a la biografia (la
memòria social és necessàriament selectiva, no ho recorda tot, solament
allò que li convé).  És un conjunt de records, oblits i reinterpretacions, això
és la memòria.
Els problemes socials son generats en l’àmbit de la realitat de la vida
quotidiana, que tenen la funció d’autojustificicació.  Però des de la sociologia
hem de definit problemes sociològics, i si aquests problemes tenen a veure
amb la realitat de la vida quotidiana, s’han de construir des de les teories
sociològiques (dirigir-los a les realitats de la vida quotidiana però amb unes
categories.
▪ L’atur és un problema social, no sociològic.  Es defineix des de la
construcció de la realitat de la vida quotidiana
- Des del punt de vista econòmic, l’atur més que un problema és una
solució per reajustar els equilibris.

2. Els problemes socials i sociològics:

Els problemes socials, son problemes socials quan estem a la vida quotidiana,
però no ho son des del punt de vista sociològic, hi ha de haver alguna teoria
que ens permeti definir la problemàtica.
▪ Els fonaments de tota organització social són: l’espai i el temps.  És molt
important estudiar com les societats organitzen el temps (això explica les
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

lògiques de poder, desigualtat, organització social,...com estan organitzats

els rituals d’iniciació, de mort,...organització de les temporalitats individuals i
col·lectives).
- Per explicar el canvi d’una societat tradicional a una de moderna és molt
important tenir en compte la concepció del temps (abans era un element
no controlable socialment, mentre que ara el podem manipular).  Pas
d’un “temps” com a ritme estipulat a un “temps” com una mercaderia (el
podem malgastar, estalviar, invertir,...el temps és or).  A partir
d’aquesta nova base, el tipus de sistema canvia radicalment.

▪ El temps lliure és un concepte social (porta associades ambigüitats

terminològiques)  Sociològicament, el “temps lliure” realment no és lliure,
sinó que és temps de “consum”. Quan tenim temps lliure tothom ens
comportem de forma gregària (tots fem el mateix).
- Respon a unes lògiques consumistes que estan estimulades pel propi
mercat (el temps lliure no en té gens de “lliure”).
- Divisió entre “temps de producció” i “temps de consum”.
- El temps lliure és epistemològicament confús (no sabem com definir-lo)
 Diferència entre temps de reproducció (dutxar-me, fer el dinar, cuidar
als nets,...) i temps de lliure disposició (el que utilitzem de la manera que
nosaltres decidim, com viatjar).  El temps de lliure disposició serveix
per estudiar el grau de llibertat d’una societat.
Perquè un problema social sigui sociològic, l’he de reinterpretar amb base a
teories sociològiques.  Passem els problemes per un model sociològic per
poder-los tractar de manera científica i social (molts cops, els problemes
sociològics molts cops parteixen de la base d’un problema social).
▪ Hem de trobar models que ens permetin sociologitzar el temps  Procés de
dessubjectivització (allò que visc subjectivament a la vida quotidiana
necessito uns instruments teòrics que ens permetin objectivitzar la nostra
aproximació).
- Necessitat de produir i guanyar distància gràcies a teories i models
sociològics (instruments que ens serveixen per redefinir el problema).

▪ Hi ha vegades que no es produeix el pas d’un problema social a un

sociològic.  Quan no es realitza aquesta ruptura, no es pot elaborar bona
sociologia (o sociologia directament).
- S’han d’utilitzar termes i conceptes que puguin ser definits objectivament
des de l’epistemologia sociològica.
- “No son els valors els que decideixen les nostres decisions, sinó que son
les rutines les que prenen les nostres decisions, que les justifiquem a
través de valors”.
- Quan es confonen els discursos i problemes socials amb els sociològics,
mai podem fer una bona sociologia.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

- Problemes socials son els que venen de la realitat de la vida quotidiana,

i els problemes sociològics aquells que enfoquem, de la visa quotidiana,
amb base a models i teories socials.
- Quan els discursos tenen càrrega ideològica, no podrem fer sociologia.

Lectura 11 – “A Sociology of nothing” – Susie Scott

Una sociologia del no-res: la comprensió d’allò no marcat - Conclusió
El no-res ha estat negligit per la sociologia perquè la nostra preocupació pels
objectes, accions i identitats definides positivament. Per respondre a les crides
per revertir l’espai social marcat negativament, aquest article ha elucidat alguns
dels objectes socials que comprenen aquest terreny ocult. En termes
weberians, l’absència de fenòmens socials s’acompleix a través de l’acció
social significativa. A més, els processos d’interacció social estan implicats en
la recepció, definició i negociació d’aquests significats. Jo faig una distinció
analítica entre dues categories del no res social: el fer/ser una no-alguna cosa
(a través d’actes de comissió) i el no-fer/no-ser alguna cosa (a través d’actes
d’omissió). En el primer cas, el no-res es realitza de manera demostrable a
través de la no-participació, l’evitació o el repudi, i porta a la constitució
d’objectes simbòlics tals com les no –i mai- identitats, l’absència conspícua i el
rebuig d’oportunitats. En el segon cas, el no-res arriba passivament sobretot
per absència, a través d’actes no realitzats, de la inèrcia i del potencial no
realitzat. He explorat de quina manera aquesta dicotomia juga en quatre
dimensions: la no-identitat; la inactivitat; l’absència i el silenci. Tant si es realitza
per comissió o per omissió, el no-res és creatiu i productiu, i genera nous
objectes socials i defineix formes de relació. Igual que les coses no fetes, hi ha
coses fetes en el seu lloc, esperits de coses que havien estat presents i els
imaginaris de coses que podien haver estat. Els significats d’aquestes formes
conseqüencials també estan definides i gestionades de manera interactiva. El
“no-res” com a realització social, en aquest sentit, té implicacions pel jo, els
altres i per l’ordre interactiu, convertint-lo, paradoxalment, en “alguna cosa”
valuosa de ser estudiada.

Scott, Susie 2018. Una sociologia de res: comprendre els no marcats.

Sociologia 52 (1): 3–19.
Argumento que la mundanitat s’estén encara més, des de accions i éssers fins
a no portes i no éssers, que també formen part del teixit cultural. A més
d’estudiar com les persones no fan “res”, hauríem de preguntar -nos per què
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

poden “no fer” o “no ser” coses potencials, i els espais que creen en la vida
social. (4)

A la vida social, però, res no és només una condició passivament perduda, sinó
un mode d’experiència gestionat reflexivament. L’elecció de no fer alguna cosa,
desvinculant -se d’un grup o no trobar res per relacionar -se en un guió cultural
dominant, es pot considerar demostracions d’agència individual, cosa que
suggereix una interpretació crítica de la situació. (4)
La comunicació d’aquests significats privats amb els altres, i el seu
reconeixement (o no) d’això constitueix un acte addicional, que és per definició
social. Els gestos de potència i resistència a nivell micro es poden expressar en
la conversa quotidiana del no-res. Per exemple, considereu l’intercanvi, “què
feu?” / “Res ...”, per la qual cosa la resposta defensa el fet d’un “alguna cosa”
que no és el negoci de l’Enquirer. Afirmar que un "no va fer res" el cap de
setmana és una actuació de la ociositat com a un lleure visible, cosa que indica
la llibertat de l'obligació de fer coses no desitjades. (5)
"Res" és, per tant, una forma d'acció social weberia (Weber, 1949 [1904]).
S'adapta als dos criteris de (1) tenir sentit per a l'actor i (2) tenint en compte
d'altres, objectes socials com ara persones, institucions o discursos, i estar
orientat així en el seu curs. (5)
Els actes de comissió es produeixen quan decidim evitar fer-ho/ser alguna
cosa, mitjançant la desvinculació o la desidentificació conscient: per exemple,
rebutjar el tractament mèdic, l’acció de vaga, el freganisme anti-capitalista,
l’objecció de consciència a la prescripció militar o rebutjar una assignació de
sexe/gènere. Quan demostra "no fer res", l'actor considera, però rebutja una
acció esperada normativament pels seus significats associacionals negatius.
(5)
Els actes d’omissió es produeixen quan descuidem o no actuem més
passivament, acabant en una altra posició per defecte en lloc de la intenció
conscient. Això pot incloure agnosticisme (no desenvolupar una fe religiosa), no
parlar ni defensar-se de la injustícia, no perseguir una relació íntima, no utilitzar
ordinadors domèstics (Selwyn, 2003) o no consumir "DIY" de venda
farmacèutica de venda lliure (voluntat (voluntat (voluntat i Weiner, 2015).
Aquests actors no se senten fortament desinclosos cap a una opció, tant com a
una altra, que té més sentit. Aquests actes de no fer-se o de no-ésser, i les
coses hipotètiques que es queden desfades, són intangibles i infinites, per tant,
el seu estudi descuidat. (5)
Tal com argumenta Mullaney (2001), quan les persones que no siguin formen
la base de la visualització d’identitat, han de ser testimonis i ratificats per una
audiència per tal de ser realitzades amb èxit. Les refusions, per contra, prevenir
o limitar la capacitat de l’actor per no fer res. Això convida a una anàlisi
interaccionista simbòlica dels processos micro-socials a través dels quals les
persones no arriben a fer o es converteixen en coses que d’altra manera
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

podrien haver estat, negociar aquestes opcions i gestionar les reaccions socials
que es produeixen. (5)
El "marcatge invers" s'aconsegueix invertint el contrast entre la figura de
Gestalt i el sòl, per estudiar l'espai negatiu al voltant d'objectes socials marcats.
Aquest és un estil establert en arquitectura, art, fotografia i comèdia i es podria
estendre a la sociologia. Per exemple, el 2016, el professor de Princeton,
Johannes Haushofer, va publicar el seu "CV de Falles", que enumerava els
"Premis i beques que no vaig obtenir", "Finançament de la investigació que no
vaig obtenir" i "Rebugues en paper de revistes acadèmiques". (6)

No identitat
Res no resideix en les identitats que es basen en no fer o ser certes coses.
Això pot funcionar de dues maneres. En primer lloc, podem repudiar activament
una identitat de rol o les activitats associades, com una cosa no desitjada i poc
desitjada. Per actes de comissió, escollim positivament ser una cosa "no" i ens
sentim orgullosos d'aquest menyspreu. Tal com argumenta Williams (2000), les
identitats socials són relacionals, definides tant pel que no són com per allò que
són. Es tracta d’un procés conscient i reflexiu de desidentificació. Per exemple,
Skeggs (2004) mostra com les identitats de classe mitjana basades en la
“respectabilitat” es defineixen en contrast amb la presumpta no representació
de la classe treballadora. Les subjectivitats abjectes es construeixen
poderosament mitjançant discursos carregats políticament sobre
característiques devaluades socialment, però el seu rebuig genera identitats
opositives més. Aquests últims són no marcats, però són significatius per als
seus demandants. (7)
Les identitats "ex-" també es construeixen activament mitjançant la
desidentificació. Ebaugh (1988) va documentar el procés de sortida del rol, pel
qual les persones es dissocien activament d’una identitat anteriorment
significativa. (7)
Alternativament, podem construir "mai identitats" (Mullaney, 2001), basant-nos
en coses que hem decidit no fer i, per tant, no ho hem fet mai. Qualsevol acció
comporta l’exclusió d’alternatives i aquests camins no escollits poden tenir un
significat igualment significatiu. Mullaney dóna l'exemple de virginitat voluntària
quan es troba enquadrat com a castedat: es citen raons morals o religioses per
tenir en compte aquestes "mai desgraciades". (7)
En segon lloc, podem desenvolupar no identitats mitjançant actes d’omissió
més passius: processos d’atenció, falta o deficiència, indexant alguna cosa que
no hi és, però que podria haver estat. Es tracta d’un procés de no identificació
en lloc de des d’identificació: l’objecte simbòlic s’enfila per sota del llindar de
consciència, no és prou significatiu per ser vist i rebutjat conscientment. La no
identificació es refereix a identitats potencials que no han sorgit, particularment
quan es considera que això és desviada o inusual. Aquí, el no
desenvolupament de la característica està marcat, mentre que el
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

desenvolupament normativament previst no està marcat. Per exemple,

l’asexualitat es defineix negativament en un model de deficiència, com a manca
de desig i/o atracció sexual “normals” (Carrigan, 2011). (7)
Les no identitats basades en la no-fe poden romandre no marcades, si
representen la majoria normativa. Quan és convencional i s’aprova socialment
per no fer -ho/ser alguna cosa, és poc probable que constitueixi la base de la
identitat. Per exemple, les persones heterosexuals rarament ho mobilitzen com
a identitat política o han de sortir com a no LGBTQ. (8)

Inactivitat i inèrcia
En segon lloc, podem estudiar les accions que la gent no fa i les seves
conseqüències socials. Igual que amb la identitat, podem distingir entre
decisions positives no (actes de comissió o no fer res) i no decisions negatives
(actes d’omissió o no). Podem “actuar no actuant” (Loy, 1985) quan la inèrcia té
conseqüències no desitjades. (8–9)
[...] Una acció no realitzada (negativa) desencadena un curs alternatiu d'acció
(positiva) que es fa en lloc. La no-fe d’alguna cosa ha d’implicar lògicament el
fet d’alguna cosa: una línia d’acció que es realitza, forma la identitat de l’actor i
condueix en un regne social diferent. Així, un objecte social simbòlic definit
negativament no és com un forat negre, destruint energia i matèria; Per contra,
té el poder de generar tota una altra cadena d’esdeveniments en el món social,
que d’una altra manera no hauria existit si s’hagués realitzat l’acció original (no
feta). (9)
[...] La inactivitat és molt més freqüent que l'activitat. Això és en part una
qüestió pràctica: només hi ha una quantitat limitada de coses que podem fer
dins de les restriccions temporals de tota la vida, però una quantitat infinita de
coses que no podem fer. (9)

Absència, invisibilitat, buit

A continuació, podem considerar formes de no presència en la vida social. El
no -res implica no fer, ni ser, sinó tampoc tenir objectes simbòlics, l’absència de
la qual deixa un buit. Aquest espai negatiu és significatiu malgrat (o més aviat a
causa del seu) el buit, com també ho són les formes reconegudes que en
falten. Tal com argumenta Mumford (2020), hi ha una importància paradoxal
per a les "veritats negatives" suggerides per les no entitats metafísiques, cosa
que els proporciona un estat epistemològic. La noció de "presència absent",
discutida en la sociologia del cos (Shilling, 2012), és una forma útil de
conceptualitzar aquestes formes socials: coses que en realitat no hi són,
tanmateix, es poden percebre, imaginar o recordar, i aquestes xifres fantasma
són objectes simbòlics als quals els actors orientaven la seva acció social
(vegeu Weber, 1949 [1904]). (11)
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

Com en els tipus anteriors de res, podem distingir entre dues categories de
formes absents: les que abans eren presents però després van desaparèixer
(mitjançant actes de comissió) i les que mai han existit (mitjançant actes
d’omissió). Per exemple, l’avortament involuntari i el part mortal són
experiències molt diferents de la infertilitat, tot i que sobre el mateix objecte
absent (Lovell, 1983). Això correspon a la diferència esmentada entre fer-ho
positivament/no ser res (tenir una cosa "no" haver tingut alguna cosa
hipotèticament possible). (11)
Si els objectes perduts o mai rebuts deixen el buit a les nostres vides, què
utilitzem per omplir els espais? De la mateixa manera que no fer-ho o no ser,
una cosa implica lògicament fer o ser una altra, no tenir-nos-ha de buscar
objectes de recanvi que ofereixen significats alternatius. En el primer cas,
memorialitzem objectes perduts amb recordatoris visibles de la seva existència
anterior. [...] En el segon cas, no podem memorialitzar alguna cosa que mai ha
estat, però ens podem imaginar i preguntar -nos. Les narracions biogràfiques
sobre oportunitats perdudes i carreteres no preses a la vida ens poden ajudar a
donar sentit al que podria haver estat. (12)

Silenci i tranquil·litat
No es pot practicar res mitjançant denegacions i declinacions verbals. Des de la
pausa embarassada de la conversa fins als boicots al consumidor, fem saber
els nostres sentiments dient res. Podem mantenir -nos en silenci de diverses
maneres i per diverses raons, no parlant, responent negativament o oferint
només una resposta silenciada, i també podem negar -nos a escoltar els altres.
Es pot fer una altra distinció entre actes de comissió i omissió: dir positivament
"no" (literalment o a través d'altres gestos de denegació) i negativament no dir
(declinant -se a parlar). (13)
No se sent res i es converteix en un objecte social simbòlic cap al qual s’orienti
més acció social. Paradoxalment, el silenci parla de volums: al dir res, una veu
sona més auditivament. (14)
En la sociologia de la salut mental, l’incompliment silenciós s’ha teoritzat com
una estratègia de resistència comissiva. Laing (1960) i els anti-psiquiatristes
van argumentar que els símptomes aparents de la “bogeria”, com la retirada i
l’al·lucinació, eren de fet intents racionals d’extricar-se dels patrons de
comunicació distorsionats i confusos dins de la família. Fer que un mateix es
defensés defensible els límits ontològics del jo contra la invasió, protegint la
integritat personal. (14)