3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

EL CANVI SOCIAL I LA GLOBALITZACIÓ

1. GOVERNANÇA GLOBAL

1. Governança global vs. Globalització:

La governanta global és una conseqüència de la globalització, però son dos

fenòmens que no podem estudiar per separat. (per tant no son el mateix
concepte). La naturalesa i el ritme dels canvis associats a la globalització van
posar de manifest, en els últims anys del segle passat, la necessitat de nous
instruments per a governar l'economia política transnacionalitzada.
Avui l'acte de governar l'espai global implica la negociació i l'emergència
d'actors no estatals que participen cada vegada més en la presa de decisions
polítiques transnacionals.
 Globalització:
Intensificació de les activitats i dels intercanvis econòmics, socials i culturals
entre els països, més enllà de les economies nacionals. Augment de l'extensió,
la intensitat, la velocitat i l'impact; generant fluxos d'interacció transnacionals
que abans no hi eren. Impacte en les relacions econòmiques internacionals, en
l'estructura i relacions polítiques, en l'àmbit cultural, en la vida social i la
distribució de la riquesa, en la gestió dels recursos i la supervivència del
planeta.
 Comissió de Gestió dels Afers Públics Mundials (1995)
La governança global és: “La suma de les moltes maneres en què els individus
(la societat civil) i les institucions, públiques i privades, manegen els seus afers
comuns. (múltiples actors de diferent naturalesa). És un procés continu
mitjançant el qual es poden acomodar interessos diversos i conflictius i adoptar
alguna acció cooperativa. Inclou les institucions formals i els règims amb poder
per a imposar obediència, i també avinences informals que han acordat les
personas i les institucions”.
- Aquesta gran estructura que s’ha creat s’ha d’adaptar als canvis.
- No hi ha una estructura única del que podríem anomenar governança
global (hi ha múltiples mecanismes).

2. Governança global vs. Gobern:

El govern implica una activitat de governar estructurada a partir d'una autoritat
formal, amb uns poders polítics que asseguren la implementació de les
polítiques. La governança, en canvi, es refereix a les activitats que poden
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

derivar o no de les formes legals o formals i que no es basen en les forces

polítiques per a aconseguir la implementació.
- La governança és un procés en curs que s'estableix sobre la base de la
no-existència d'un govern mundial que exerceixi l'autoritat.
La governança global es caracteritza per la multiplicitat d’actors i pels
diferents mecanismes, estructures e institucions que les conformen.

3. Transformació i reconfiguració del poder i l’autoritat:

Transformació multiescala del sistema de governança global.  Diversitat
d'actors, de mecanismes i de maneres de gestionar i regular els temes globals.
- Extensió del multilateralisme.
- Participació d'actors no estatals (empreses, societat civil global,
organismes internacionals).
- Mecanismes de governança policentrics, multiespacials i basat en
xarxas

4. Emergència de nous mecanismes de regulació:

Classificació de mecanismes feta per Jan Aart Scholte (2005): “Globalization: a

critical introduction”.

- Mecanismes intergovernamentals que s'estableixen mitjant

organitzacións internacionals governamentals
(NU,BM,FMI,OMC,UE,OCDE,OMS, OIT, etc...)
- L'existència de xarxes transgovernamentals (G-7, G-20 (agrupació dels
països amb més poder econòmic), entre altres).  No hi ha cap base
legal, per tant, no poden ser una institució en si mateixa i s’organitzen
mitjançant conferències i acords.
- Acords interregionals (entre la UE i el Mercosur, per example).
- Acords translocals (Eurocities, ICLEI -Local Governments for
Sustainability-, etc..)
- Mecanismes privats, publico-privats, multistakeholders o híbrids ( ex:UN
Global Compact, GAVI – The Vaccine Alliance)  Actors
governamentals i no governamentals.

5. Evolució i consolidació de la governança global durant el segle XX:

Hi van haver uns antecedents històrics de caràcter internacional que buscaven
el mateix que busca ara la governança local, gestionar els desafiaments que
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

proposa la societat conjunta mundial, com per exemple evitar una guerra
mundial (internacional).
- Un tret comú de totes les iniciatives es que van sorgir just després d’un
gran conflicte.
Avui dia, la governaça global no solament té la finalitat de mantenir la pau i
l’estavilitat a nivell internacional, sinó que també té l’objectiu de mantenir unes
bones relacions comercials, resoldre problemes polítics,...
 Pau de Westfalia (1648) : Ordre post-Westfalia. Sorgiment de l'estat
nació com a unitat dominant d'un nou sistema internacional. Expansió de
el poder europeu a tot el món. sorgiment de la idea de l ' "equilibri de
poder" entre els estats-nació com a mitjà per mantenir la pau.
o La guerra anterior a la pau de Westrfalia es va originar a causa de
una mala intervenció de l’església.
o El 1648 es considera com l’any del sorgiment de l’”estat-nació
modern”.  Anteriorment l’estat estava dominat per la ideologia
catòlica. Després de la pau de Westfalia, l’estat-nació apareix
com a sovirà (l’estat tenia la sobirania absoluta per decidí ¡r
acords intern i també internacionals, sense la intervenció de la
església catòlica.
o Es respectava els principis de sobirania dels estats-nació.  Idea
de dret internacional.
o Després de les guerres Napoleòniques ve una època de
restauració de les monarquies de França, Espanya, Prusia,
Rússia Portugal,... i s’estableix una mena de “pentanquia”
 Congrés de Viena / Concert d'Europa (1814): Pentarquia i balança de
poder basada en el principi de legitimitat. Política de restauració.  Va
donar lloc a un dels períodes de Pau més llargs que havia tingut Europa
fins al moment.
o Va ser una sèrie de conferencies i reunions que es van dur a
terme per part dels 5 països potencials post napoleònics. Les
polítiques que es decidien sempre jugaven a favor d’aquestes 5
grans potències.
o Mitjançant aquest Concert d’Europa es va poder firmar la pau
durant molt temps.
 Lliga de les nacions (1919-1946) Primera temptativa reial de constituir
una estructura de governança global.  L’antecedent de les Nacions
Unides (ONU).
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

o Es crea després de la primera Guerra Mundial, creat amb la

pretenció d’organitzar un sistema interncional que mantingues la
pau mundial.
o La seva durada temporal va ser molt curta i només va ser eficient
i rellevant duran l’època d’entreguerres. Aquesta organització no
va rebre el suport dels EEUU i a més, va rebre moltes crítiques
per part d’aquelles potències que havien perdut la primera guerra
mundial (consideraven que era una institució creada per protegir
als vencedors de la guerra).
 1948: Creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
o Compleix tots els criteris per considerar-se una organització dintre
del que ara considerem Governança global.
o Estava bastant influenciada pels EEUU i els seus primers anys de
funcionament van ser molt precaris. (Era una organització
totalment bloquejada, per tant, una organització poc efectiva que
no va poder aturar guerres com la de Corea o la de Vietnam).
 Període de la guerra freda (1949-1989) : ordre mundial basat en la
bipolaritat. Guerra ideològica. Ordre mundial basat en una "pau armada".
 Caiguda de l'teló d'acer (1991): Pas d'una bipolaritat a una major
complexitat de les relacions internacionals. Creixent interdependència
dels actors internacionals de diferent naturalesa. Major complexitat dels
desafiaments globals.
o Les Nacions Unides comencen a agafar importància i ser
realment útils.

6. Perspectives teòriques de la Governança Global:

 Realisme: El sistema internacional consisteix en una sèrie de grans

potències, que busquen sobreviure. Com que el sistema és anàrquic (és a
dir, no hi ha cap autoritat central per protegir els estats els uns dels altres),
cada estat ha de sobreviure pel seu compte. (Morgenthau, Waltz).
o Va ser l’enfocament que va predominar durant la Guerra Freda.
o Caràcter estatocèntroc, on l’estat-nació es l’actor racional principal de
les relacions internacionals.
o Els realistes diuen que la naturalesa conflictiva de les relacions
internacionals impossibilita que hi pugui haver un ordre polític estable
i una pau permanent entre els diferents estats, perquè, per a ells, els
països actuaran sempre segons els seus propis interessos (per a ells
sempre hi ha un context de lluita eterna). Els individus i els governs
estat-nació són per naturalesa egoistes.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

o Per mantenir un cert equilibri diuen que sempre s’ha de mantenir una
defensa militar (amb l’amenaça de tenir armes nuclears que podien
destruir tot un territori).
 Idealisme: Teoria normativa. Afirma que tots els països en el món conviuen
en una sola comunitat internacional on les accions entre nacions han d'estar
regides pels ideals de la humanitat i han de perseguir beneficis en comú
(Dougherty & Pfaltzgraff).
o Teoria normativa = allò que hauria de ser.
o Tots els països del mon conviuen en una mateixa comunitat, un
mateix món, per tant, les accions de cada país hauren d’estar
guiades per l’objectiu d’obtenir uns beneficis i interessos comuns
(tots hem de cooperar per aconseguir la mateixa fita).
o Com que els Idealistes diuen el contrari dels Realistes, son
corrents que s’oposen uns als altres. Els idealistes dieun que hi
ha uns pocs individus realistes que son egoistes. Ells diuen que el
millor seria controlar aquests individus perquè no operin pels seus
propis interessos generan un melestar i desequilibri internacional.
 Transnacionalisme: Els llaços econòmics i tecnològics existents en el món
interdependent es presenten com a instruments per a la construcció d'una
societat global. Así les organitzacions internacionals o les empreses
multinancionales es conveirente en estructures de cooperació i d'integració.
o Abandonen la visió estatocèntrica i augmenta la importància dels
sectors i actors transnacionals (públics i privats).
o Creuen que els llaços econòmics i la interdependència en el marc
d’una economia capitalista seria el que generaria un equilibri
internacional. Com uns països depenen econòmicament dels
altres, s’haurien de mantenir en pau per no generar desajustos.
o La interdependència econòmica desincentivaria que els estats
utilitzessin la força uns contra els altres.
o creien que així s’aconseguiria la pau mundial juntament amb
l’expansió de la democràcia.
o La interdependència econòmica dissuadiria els estats d’utilitzar la
força els uns contra els altres, ja que la guerra posaria en perill la
prosperitat de cada part i les institucions internacionals podrien
ajudar a superar el comportament egoista d'aquells. (Keohane &
Nye)
 Teories de la dependencia:  Marxisme: Capitalisme com a causa central
del conflicte internacional.  Neomarxisme (teoria de la dependència): Es
centra en les relacions entre potències capitalistes avançades i els estats
menys desenvolupats i argumenta que els primers s’haurien enriquit
explotant els segons (Paul A. Baran, Celso Furtado, André Gunder Frank)
o La principal causa del conflicte es la relació d’explotacio que
existeix entre les potencies capitalistes del primer mon i els paisos
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

de la perifèria del sistema.  Els paisos del primer món s’haurien

tornat rics explotan aquests paisos al marge del sistema.
o S’arribaria a una situació de ordre i pau mundial vencent les elits
parasitaries d’aquests paisos i instaurar un govern revolucionari a
aquest paisos conpropmes amb el desenvolupament local
(aquesta teoria critica la divisó internacional del treball que origina
la globalització econòmica)  S’oposa a l’enfocament dels
transnacionalistes.

Lectura 1 – “Toward a Sociology of the Network Society” – Cap a una

sociologia de la societat xarxa - Manuel Castells

LA CRIDA A LA SOCIOLOGIA
El segle XXI ha d'introduir una nova societat. La gent de tot el món sent els
vents de canvi social multidimensional sense entendre-ho realment, i ha
d’entendre el procés de canvi. D'aquí el repte a la sociologia, com a ciència de
l'estudi de la societat. Més que mai la societat necessita sociologia, però no una
sociologia qualsevol. La sociologia que la gent necessita no és una meta-
disciplina normativa que els instrueixi, des de l'autoritat sobre què s'ha de fer i,
encara menys, una pseudo-sociologia formada per jocs de paraules buides i
narcisisme intel·lectual, expressat en termes deliberadament incomprensibles
per a molta gent.
Perquè necessitem saber, i perquè la gent necessita saber, més que mai
necessitem una sociologia arrelada en el seu esforç científic. Per descomptat,
ha de tenir l'especificitat del seu objecte d'estudi i, per tant, de les seves teories
i mètodes, sense imitar les ciències naturals en la recerca inútil de la
respectabilitat. I deu tenir un propòsit clar de produir coneixement objectiu ,
provocat per observació, teorització rigorosa i comunicació inequívoca. Els
sociòlegs fracassaran en el seu deure professional i intel·lectual en el moment
en què més els necessiten. Es necessiten perquè, individualment i
col·lectivament, la majoria de la gent del món està perduda sobre el significat
del remolí que estem passant. Així que cal saber en quin tipus de societat
estem, quin tipus de processos socials estan sorgint, què és estructural i què es
pot canviar mitjançant una acció social intencionada.
Excepte uns quants economistes acadèmics tossuts, hi ha un consens
generalitzat que nosaltres hem entrat en una nova economia. Estem vivint en
una nova societat, de la qual la nova l'economia és només un component. La
supervivència de la sociologia com a activitat significativa depèn de la seva
renovació, d'acord amb els nous fenòmens que es plantegen. estudiats i les
noves qüestions analítiques a abordar. Però què és aquesta nova societat?
Des del focus que aquest article és sobre sociologia, no sobre societat, no hi
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

ha més opció que ser esquemàtic i declaratiu, més que analítiques, prenent la
llibertat de referir-se el lector de la meva trilogia sobre el tema.
Aquests són, al seu entendre, les principals dimensions del canvi social que,
junts i en la seva interacció, constitueixen una nova estructura social, subjacent
a la "nova societat".
 El primer és un nou paradigma tecnològic, basat sobre el
desplegament de noves tecnologies de la informació i inclosa
l'enginyeria genètica com la tecnologia de la informació de la matèria
viva.
Tanmateix, ens hem de prendre seriosament la transformació material del teixit
de la nostra societat tal com ho permeten les noves tecnologies de la
informació, la formació de noves formes d'organització social i d'interacció
social de forma electrònica i les xarxes d'informació. De la mateixa manera que
la revolució industrial, basada en la generació i distribució d'energia, no podria
ser separada de la societat industrial que va caracteritzar els dos darrers
segles, la informació i la revolució tecnològica, encara en les seves primeres
etapes, és un potent component multidimensional de canvi social. Tot i que les
noves tecnologies de la informació no són factors causants d'aquest canvi
social, són mitjans indispensables per a la manifestació real de molts processos
socials actuals de canvi, com ara l'aparició de noves formes de producció i
gestió, dels nous mitjans de comunicació o de la globalització de l'economia i
de la cultura.

 La segona dimensió del canvi social és: precisament, la globalització,

entesa com a allò tecnològic, organitzatiu i institucional amb capacitat
dels components bàsics d'un sistema determinat (per exemple,
l'economia) per funcionar com una unitat en temps real o temps escollit
a escala planetària.
 La tercera dimensió és el tancament de les manifestacions culturals
dominants en un espai interactiu, hipertext electrònic, que esdevé el
marc comú de referència per al processament simbòlic de totes les fonts
i de tots els missatges. Internet (248 milions d'usuaris actualment, l'any
2000; 700 milions previstos per a finals de 2001; 2.000 milions per 2007)
vincularà individus i grups entre ells mateixos i a l'hipertext multimèdia
compartit. Aquest hipertext constitueix la columna vertebral d’ una nova
cultura, la cultura de la virtualitat real, en què la virtualitat esdevé un
component fonamental del nostre entorn simbòlic, i per tant de la nostra
experiència com a éssers comunicants.
 El quart eix de canvi, en gran part conseqüència de les xarxes globals de
l'economia, la comunicació, i el coneixement i la informació, és la
desaparició de l'estat-nació sobirà.
No és que els estats-nació actuals desapareguin ,la seva existència
institucional, però la seva existència a mesura que els aparells de potència es
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

transformen profundament, ja que es salten o es reorganitzen en xarxes de

sobirania compartida formades per nacionals governs, institucions
supranacionals, institucions connacionals (com ara la europea Unió, OTAN o
NAFTA), governs regionals, governs locals i ONG, tots interactuant en un
procés de decisió negociat
Com a resultat, la qüestió de la representació política la sentència també es
redefinia, des de la democràcia es va constituir en el recinte nacional.
Més gent es preocupa per la seva experiència local, més representació política
a través de l'estat-nació ( contra els aspirants a tirans o polítics descaradament
corruptes).
En un altre eix de canvi estructural, hi ha una crisi fonamental del patriarcat,
provocat per la insurrecció de les dones i amplificat pels moviments socials gai i
lesbiana, desafiant l'heterosexualitat com a fonament de la família. Hi haurà
altres formes de la família, ja que els valors igualitaris es difonen cada dia, no
sense lluites i contratemps. Però és difícil imaginar, almenys en les societats
industrialitzades, la persistència de les famílies patriarcals com la norma.
El veritable problema és com, a quina velocitat, i amb quin cost humà, la crisi
del patriarcat s'estendrà, amb les seves formes específiques, a altres zones del
món. La crisi del patriarcat, per descomptat, redefineix la sexualitat, la
socialització i, en definitiva, la formació de la personalitat.
Perquè la crisi de l'estat i de la família, en un món dominat per mercats i xarxes,
està creant un buit institucional, hi ha (i cada cop seran més) afirmacions
col·lectives d’ identitat primària al voltant dels temes clau de religió, nació,
ètnia, localitat, que tendiran a trencar societats basades en institucions
negociades, a favor de comuns fundades en valors.
Finalment, però no menys important, el progrés científic del coneixement i
l'ús de la ciència per corregir-lo i el propi desenvolupament unilateral, estan
redefinint el relació entre cultura i natura que caracteritza l'era industrial. Una
profunda consciència ecològica està impregnant la ment humana i afectant la
manera com vivim, produïm, consumim i ens percebem. Estem just al
començament d'una extraordinària transformació cultural que està invertint el
curs del pensament que ha prevalgut entre els dominants del món grups des de
la Il·lustració.
Aquesta nova societat es va produir durant el darrer quart del segle XX, a
través la interacció entre tres i processos independents que van coincidir en el
temps:
 La revolució en les tecnologies de la informació;
 La reestructuració socioeconòmica tant del capitalisme i estatisme (amb
diferents destins per a aquests modes de producció antagònics).
 El cultural, moviments socials sorgits als anys seixanta els Estats Units i
Europa occidental. Mentre aquest canvi social multidimensional indueix a
varietat d'expressions socials i culturals en cadascun context institucional
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

específic, proposo el noció que hi ha alguna cosa en comú en el resultat,

si no en el procés, al nivell on es constitueixen noves formes socials-és a
dir, en l’estructura social.
LA SOCIETAT EN XARXA: EL SOCIAL
ESTRUCTURA DE L'ERA DE LA INFORMACIÓ
La nova societat està formada per xarxes.
Els mercats financers globals es basen en xarxes electròniques que processen
transaccions financeres a temps real. Internet és una xarxa de xarxes
informàtiques. L'hipertext electrònic, enllaç diferents mitjans en connexió
global/local, és format per xarxes d'estudis de comunicació-producció,
redaccions, sistemes d'informació informàtics, unitats mòbils de transmissió i
emissors i receptors cada cop més interactius.
L'economia global és una xarxa financera de transaccions, llocs de producció,
mercats i grups de treball, impulsats per diners, informació, i organització
empresarial. L'empresa en xarxa, com a nova forma d'organització empresarial,
és feta de xarxes d'empreses o subunitats d'empreses organitzat al voltant del
rendiment d'una empresa projecte. La governança es basa en l'articulació entre
els diferents nivells de decisió institucional fent enllaçats per xarxes
d'informació. I els moviments socials més dinàmics estan connectats a través
d'Internet per tota la ciutat, el país i el món.
Les xarxes són, però, una forma molt antiga d’ organització social. Però al llarg
de la història, les xarxes van tenir grans avantatges i un gran problema.
- Els seus avantatges són la flexibilitat i adaptabilitat, característiques
imprescindibles per gestionar tasques en un món tan volàtil i mutable
com el nostre. El problema era la incapacitat incrustada de les xarxes
per gestionar la complexitat més enllà d'una mida crítica. Les xarxes han
estat útils històricament per interacció personal, per solidaritat, per
recíproc suport. Però van tenir un mal rendiment a l'hora de mobilitzar
recursos i centrar-hi aquests recursos en l'execució d'una tasca
determinada.
Els sistemes de comunicació electrònica donen a les xarxes la capacitat de
descentralitzar i adaptar l'execució de les tasques, alhora que coordina el
propòsit i la presa de decisions. Per tant, es pot aconseguir flexibilitat sense
sacrificar el rendiment.
 Una xarxa és un conjunt de nodes interconnectats. Les xarxes són
estructures flexibles i adaptatives que, alimentades per tecnologia de la
informació, poden fer funcionar qualsevol tasca que s'hagi programat a
la xarxa. Es poden expandir indefinidament, incorporant qualsevol nou
node simplement reconfigurant ells mateixos, amb la condició que
aquests nous nodes no representen un obstacle per al compliment de
les instruccions clau del seu programa. Per exemple, totes les regions
del món poden estar vinculades a l’economia global, però només fins al
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

punt en què afegir valor a la funció de generació de valor d'aquesta

economia, per la seva contribució en humans recursos, mercats,
matèries primeres o altres components de la producció i distribució.
També existeixen xarxes basades en valors alternatius, i la seva morfologia
social és semblant a la de xarxes dominants, de manera que els conflictes
socials prenen la forma de les lluites basades en xarxes per reprogramar
xarxes oposades des de l'exterior. Com?
Escrivint codis nous (valors nous, per exemple) en els objectius que organitzen
l'actuació de la xarxa. Per això les principals lluites socials de l'era de la
informació es troba en la redefinició dels codis culturals de la ment humana.
La prevalença de les xarxes en l'organització la pràctica social redefineix
l'estructura social en les nostres societats. Per estructura social l’ autor entén
els arranjaments organitzatius dels humans en les relacions de
producció/consum, experiència, i poder, tal com s'expressa en una interacció
significativa emmarcada per la cultura. A l'era de la informació, aquests es
basen els acords organitzatius específics sobre xarxes d'informació
alimentades per tecnologies de la informació basades en microelectrònica (i en
el futur proper mitjançant informació biològica tecnologies,

TEORITZACIÓ DE L'ESTRUCTURA SOCIAL COM XARXES D'INFORMACIÓ

INTERACTIVES
L'estudi de les xarxes socials està ben establert en la investigació sociològica,
encapçalada a Sociologia americana contemporània de Wellman i
Granovetter. També hi ha una associació internacional per a l'estudi de les
xarxes socials, que constitueix un entorn fructífer de recerca. Això pot
proporcionar conceptes i mètodes que afavoreixin la comprensió de les xarxes
socials com a específiques formes d'organització i relació, incloses xarxes de
comunicacions electròniques. La sociologia del segle XXI ho haurà de fer
ampliar la perspectiva basada en la xarxa a anàlisi de tota l'estructura social,
d'acord amb les tendències actuals de l'evolució social.
Això implica més que analitzar les xarxes socials. Caldrà reconceptualitzar
molts processos i institucions socials com a expressions de xarxes, allunyant-
se dels marcs conceptuals organitzats al voltant de la noció de centres i
jerarquies.
 L’autor distingeix: sociologia industrial i sociologia urbana.
La forma predominant d'organització empresarial sorgint en societats
avançades i en difusió a tota l'economia global és la xarxa empresa, que
defineixo, en termes sociològics, com la forma específica d'empresa el sistema
de la qual està constituït per la intersecció de segments de sistemes autònoms
d'objectius. Segueix una transformació completa de les relacions de producció i
gestió, i per tant de la estructura ocupacional en què estructura social es basa
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

en gran mesura. Com podem conceptualitzar el paper dels productors

d'informació en la seva posició diferencial al llarg d'una xarxa interactiva?
Com podem conceptualitzar la geometria variable de les noves organitzacions
industrials, a partir de els límits permeables de les empreses, reunint-se
treballadors, capital i coneixement en projectes específics que es formen, es
dissolen i es reformen sota una configuració diferent? Sí feina, treballadors,
l'explotació, la cooperació, el conflicte i la negociació no desapareixen, sinó la
consegüent individualització de la relació entre gestió i treball i el caràcter
efímer de les organitzacions industrials basades en projectes requereixen un
nou aparell conceptual, centrat en relacions en xarxa més que en jerarquies
verticals. En aquesta perspectiva, l’autor es proposa conceptualitzar la nova
estructura ocupacional al voltant de la interacció entre tres dimensions de les
relacions de producció:
 presa de valors,
 presa de relacions i
 presa de decisions.
Per a la creació de valor, de forma basada en la informació procés de
producció, podem diferenciar diversos posicions estructurals: els comandants
(o estrategs), els investigadors, els dissenyadors, els integradors, els operadors
i els terminals humans.
La creació de relacions defineix un altre conjunt de posicions: els networkers,
els connectats i els apagast.
I el posicionament relatiu a la presa de decisions es diferencia entre els
decisors, els participants i els marmessors.
Les tres dimensions són analíticament independents. Així, l'observació empírica
de les diverses disposicions entre diferents posicions en les tres dimensions
construïdes al voltant del rendiment d'un projecte determinat poden donar
algunes pistes sobre l'aparició de noves relacions socials de producció, a
l'origen de la nova estructura social.
Un segon exemple: la transformació de l'estructura espacial, un tema clàssic de
la sociologia urbana.
Amb la difusió de les tecnologies de la comunicació de base electrònica, la
contigüitat territorial deixa de ser una condició prèvia per a la simultaneïtat de
pràctiques socials interactives. Però "la mort de distància" no és el final de la
dimensió espacial de la societat. En primer lloc, l'"espai dels llocs", basat en
proximitat física significativa, continua sent a font principal d'experiència i funció
per moltes persones i en moltes circumstàncies. I en segon lloc, la comunicació
distant i interactiva ho fa no eliminar espai; el transforma.
Una nova forma de l'espai sorgeix: "l'espai dels fluxos". És fet de circuits
electrònics i sistemes d'informació, però també està fet de territoris, físics llocs,
el significat funcional o simbòlic dels quals depèn de la seva connexió a una
xarxa, més que en les seves característiques específiques com localitats.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

L'espai dels fluxos està fet de trossos de llocs, connectats per

telecomunicacions, transport ràpid i sistemes d'informació, i marcat per símbols
i espais d'intermediació (com aeroports, hotels internacionals, centres de
negocis, simbolitzats per deslocalitzats arquitectura).
Per tant, som necessaris, però per fer què?
La ciutat global no ho és només un centre metropolità important que ocupa un
lloc alt en la geografia mundial de la gestió de riquesa i informació: New York,
Londres, Tòquio, París o Sao Paulo...
La ciutat global, en el sentit analític estricte, no és cap particular ciutat. I
empíricament s'estén a espais situats a moltes ciutats del món, unes
extragrans, altres grans, i d'altres no tan grans.
 La ciutat global està formada per territoris que en diferents ciutats
asseguren la gestió de l'economia global i de les xarxes globals
d'informació.
Així, unes quantes illes de Manhattan formen part del ciutat global, però la
major part de Nova York, de fet la majoria de Manhattan, és molt local, no
global. Aquests segments globalitzats de Manhattan estan vinculats a altres
espais arreu del món, que estan connectats en xarxes de gestió global, mentre
estar vagament connectats amb els seus hinterlands territorials.
Així, la ciutat global és una xarxa de territoris no contigus, reunits al voltant de
la tasca de gestionar el globalisme mitjançant xarxes que transcendeixen
localitat (Graham i Simon 2000).
Així, és la connexió entre local i global, més aviat que el "final de la geografia"
en l'era de la globalització, que esdevé la perspectiva adequada per a la nova
sociologia urbana. Xarxes de llocs discontinus en interacció amb diferents
localitats són els components de la nova estructura socioespacial. La qüestió
analítica central, doncs esdevé com es produeix el significat social compartit
d'unitats espacials desarticulades reunides en una lògica global purament
instrumental .
En redefinir l'estructura espacial a partir de a lògica de la xarxa, obrim una nova
frontera una de les tradicions sociològiques més antigues, la sociologia
urbana.
L'anàlisi de les estructures socials com a sistema multidimensional i en evolució
de xarxes dinàmiques pot ajudar a explicar l'evolució social en l’era de la
informació. De fet, les xarxes són dinàmiques, estructures autoevolutives, que,
impulsades per tecnologia de la informació i la comunicació amb el mateix
llenguatge digital, pot créixer, i incloure totes les expressions socials,
compatibles amb els objectius de cada xarxa. Les xarxes augmenten el seva
valor exponencialment a mesura que afegeixen nodes.
Tal com va proposar fa anys l'informàtic i empresari d'Internet Bob Metcalfe, el
valor d'una xarxa augmenta a mesura que el quadrat del nombre de nodes de
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

la xarxa. (La fórmula precisa és V= n(z'-~) , on V és el valor de la xarxa i n el

nombre de nodes).
L'estructura social és un sistema obert del que pot expandir-se indefinidament,
sempre que les xarxes incloses a la metaxarxa són compatibles.
La qüestió sorgeix, doncs, de les contradiccions entre xarxes, que donen lloc a
conflictes i canvi social. De fet, la teoria de xarxes podria ajudar a resoldre una
de les majors dificultats en l'explicació del canvi social. La història de la
sociologia està dominada per la juxtaposició de i la manca d’ integració entre
l'anàlisi de l'estructura social i l'anàlisi del canvi social.
Els actors socials constituïts com a xarxes sumen i resta components, que
porten amb ells a la xarxa d'actuació nous valors i interessos definides en
termes de la seva matriu en el canvi estructura social. Les estructures fan
pràctiques, i les pràctiques promulguen i canvien les estructures seguint la
mateixa lògica de xarxa i negocis similars termes amb la programació i la
reprogramació dels objectius de les xarxes, establint aquests objectius la base
dels codis culturals.
Es trenca amb la visió mecànica de la societat com una màquina formada per
institucions i organitzacions; i la visió organicista de la societat com a cos,
integrat amb òrgans amb funcions corporals específiques. En canvi, si
necessitem una nova metàfora, la sociologia de la xarxa la societat es
construiria sobre l'autogeneració processos descoberts per la biologia
molecular, com les cèl·lules evolucionen i es desenvolupen mitjançant la seva
interacció en una xarxa de xarxes, dins del cos i amb el seu entorn.

UNA NOVA METODOLOGIA?

La sociologia ho és una ciència empírica, dins de tots els límits inherents a les
restriccions de l'observació en condicions no experimentals. Així, nous temes,
nous conceptes, noves perspectives requereixen noves eines.
L'aparició de xarxes d'informació interactives com a eix vertebrador de
l'estructura social fa encara més aguda la necessitat d'assumir el major repte
metodològic per a la empírica recerca en sociologia. Tot i que la majoria de les
nostres eines analítiques es basen en relacions lineals, la majoria dels
fenòmens socials, encara més a la societat xarxa, es caracteritzen per ser no
dinàmiques lineals.
L'accés a fonts globals pot alliberar la sociologia de l’etnocentrisme incrustat de
la seva observació.
La pràctica de la metaanàlisi, en ple desenvolupament en altres ciències,
especialment en economia, pot esdevenir una eina estàndard de recerca
sociològica. Això també requeriria una formació adequada i una orientació
metodològica perquè els sociòlegs puguin beneficiar-se de les possibilitats
ampliades d'informació sense sent aclaparat per això.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

En general, la sociologia hauria de superar i ho farà l'oposició estèril i artificial

entre investigació quantitativa i qualitativa, i entre teoria i estudi empíric. En la
perspectiva de l'alfabetització computacional, i amb la formal integració de les
observacions en una teoria que concep l'estructura social com una xarxa
d'interacció realment no importa el que vingui de l'estadística o de l'etnografia.
El que importa és la precisió de l'observació i el seu significat. Així, els models
formals escrits en el els programes informàtics han de ser teòricament
informats, encara que es pot donar informació adequada respon les preguntes
plantejades a la teoria.
La sociologia de la societat xarxa ho farà desenvolupar-se mitjançant la
sinergia entre la teorització rellevant, l'alfabetització computacional i la
imaginació sociològica.
D'una banda, tenim un camp en expansió de la nova matemàtica de la
complexitat basada en nocions com ara fractals, propietats emergents, xarxes
autopoietiques i similars (Capra 1996).
D'altra banda, la potència millorada dels ordinadors i programació informàtica
nova i flexible idiomes, ens permeten gestionar la complexitat de una estructura
de xarxa interactiva en precisió termes. Anàlisi de sistemes basats en ordinador
les xarxes dinàmiques poden constituir un fructífer enfocament a través del qual
l'observació i la teoria es pot conciliar sense excessiu reduccionisme social.
Models de simulació en el social les ciències van començar malament als anys
seixanta perquè les seves teories subjacents eren del tot simplistes, i els
programes informàtics estaven limitats tècnicament pel seu conjunt de
suposicions rígides. Però nova capacitat informàtica, en dinàmica interacció de
supòsits alternatius processats a gran velocitat, pot canviar-ho tot, tal com està
ja succeeix en la investigació biològica. En aquest sentit, alfabetització
computacional (és a dir, saber com interactuar amb els ordinadors, en lloc de
només executar programes estadístics) pot ser requisit fonamental
d'aprenentatge de la generació actual.

RESUM TROBAT EN ANGLÈS

La mesura en què la tecnologia i Internet han revolucionat les nostres
estructures socials és incommensurablement evident. En les últimes dècades,
la tecnologia ha perdut la seva connotació antiga com a màquines complexes i
impersonals i s'ha convertit en dispositius que ofereixen característiques reals i
palpables a les masses. Internet, al seu torn, ofereix fonts infinites de diversió i
coneixement. La tecnologia juntament amb Internet estan construint
arranjaments innovadors per a les noves generacions adaptant-se a hàbits de
nova creació que mai abans s'havien plantejat; un exemple d'això es va tenir
quan un diari nacional va anunciar que produiria contingut en línia
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

exclusivament (Independent, 2016). perquè havien entès que la gran majoria

dels seus lectors estaven en línia. Tot i que aquestes tendències només s'han
fet notar clarament en les dues últimes dècades, els fenòmens de la xarxa en
línia i les seves implicacions en les societats s'han estudiat i teoritzat durant
molt més temps. Un dels noms més destacats en aquest camp de la sociologia
és Manuel Castells, que va ser pioner en el que es coneix com a teoria de la
“societat xarxa”. Aquest assaig analitzarà les definicions donades per Castells
sobre la societat xarxa, així com les crítiques i arguments alternatius presentats
d'altres dos estudiosos destacats: Nicholas Garnham i Frank Webster.
Finalment, es donarà un exemple pràctic per ajudar a donar sentit a les idees
de Castells en la vida quotidiana i la pràctica mediàtica contemporània.
L'aparició d'internet i la seva adhesió generalitzada van provocar importants
canvis estructurals en el món on vivim, fins i tot en les seves característiques
sistemàtiques més intrínseques. Castells destaca dos trets específics de la
societat xarxa: “Espai de fluxos” i “Temps atemporal”. Aquests dos nous
conceptes no substitueixen les estructures anteriors d'espai i temps; en canvi,
tots conviuen i són també una expressió cultural de la societat xarxa. Això vol
dir que el temps i l'espai com a conceptes físics encara existeixen; tanmateix,
les limitacions que els humans van tenir una vegada, són cada cop menys
evidents.
Les tecnologies que caracteritzen la societat xarxa van aniquilar les fronteres
geogràfiques i econòmiques. Al llarg de la seva obra, Castells (2004: 22) posa
un exemple del sistema dels mercats financers: el comerç financer es fa a un
ritme constant arreu del món, en un moment donat. Les diferents ubicacions i
zones horàries no són un obstacle, ja que el sistema comercial és global i està
connectat en xarxa. Com a definició, "l'espai dels fluxos fa referència a la
possibilitat tecnològica i organitzativa de practicar la simultaneïtat (o el temps
escollit en el temps compartit) sense contigüitat".
El segon límit físic i biològic adaptat a les necessitats de la societat xarxa
és el temps. A priori, el temps s'entén com una seqüència d'esdeveniments. El
factor "seqüència", però, ha estat anul·lat. "Això es fa, d'una banda, comprimint
el temps (com en les transaccions financeres globals d'una fracció de segon o
l'esforç per lluitar contra les "guerres instantànies") i, de l'altra, desdibuixant la
seqüència de pràctiques socials, incloses les del passat, present i futur, en un
ordre aleatori". (Castells, 2004:37). És a dir, la noció de temps es torna
irrellevant, ja que les pràctiques es produeixen de manera efímera i simultània.
La teoria de la societat xarxa que ens ha presentat Castells és, sens dubte,
rellevant per als estudis de ciències socials i mitjans. Tanmateix, és important
assenyalar que l'argument de Castells no és ni una veritat universal ni
representa el panorama global de les diferents realitats econòmiques i
polítiques que conviuen al món. La naturalesa binària “inclusiu/exclusiu” d'un
arranjament en xarxa és una limitació important de la seva teoria i va ser
reconeguda pel mateix Castells. Aquesta lògica estableix que qualsevol part
determinada de la xarxa només pot comunicar i compartir informació amb un
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

altre membre d'aquesta estructura, és a dir, que, si hi ha algun subjecte

desconnectat d'aquesta disposició, aquest últim queda automàticament exclòs
del seu univers.
Una perspectiva social binària, doncs, implica que hi ha dues realitats molt
diferents i contrastades dins del mateix planeta: les que viuen persones que
formen part de la xarxa –i, per tant, informades i influents–; i els que viuen
desconnectats de la xarxa, per tant, que són impotents i febles. L'estructura
binària dóna lloc a la bretxa digital, concepte estudiat per Mark Warschauer i
definit per ell com una barrera “marcada no només per l'accés físic als
ordinadors i la connectivitat, sinó també per l'accés als recursos addicionals
que permeten a les persones utilitzar també la tecnologia". Això vol dir que les
persones i les societats que encara no van tenir la sort de gaudir dels beneficis
de la tecnologia, estan aïllades de la realitat dels que en són experts.
Es poden trobar més crítiques a la societat xarxa de Castells en assaigs d'altres
estudiosos que també pretenien entendre la influència de les tecnologies de la
informació en la vida contemporània. Una de les principals crítiques és que la
teoria de Castells conté massa determinisme tecnològic: en termes sociològics
bàsics, la creença que la tecnologia configura les estructures socials i culturals.
El determinisme tecnològic va ser definit per Frank Webster com la creença
que "la tecnologia es considera la principal dinàmica social", és a dir, que
primer s'han d'inventar les tecnologies i després, tindran un impacte en la
societat, la qual cosa impulsa els humans. i la societat respon al nou. Per tant,
aquesta perspectiva situaria Internet –i la societat xarxa per conseqüència– al
costat d'altres invents que distorsionen la societat: la màquina de vapor,
l'automòbil, la tecnologia nuclear, etc. (Dickson, 1974 – citat a Webster,
2006:11) Webster (2006 :11), en canvi, creu que la tecnologia és una part
intrínseca de la societat, i no un factor extern que l'afecta en introduir-se en el
seu entorn.
La intel·ligència i l'experiència humana, juntament amb les prioritats en recerca
i desenvolupament, van crear les tecnologies que defineixen la societat actual.
A la llum d'aquest argument, Webster (2006:23) respon a Castells dient que "la
principal dificultat, però, està en l'argument que els desenvolupaments de la
informació assenyalen l'aparició d'un nou tipus de sistema social, una societat
de la informació". Aquesta afirmació vol dir que Webster creu que una xarxa o
societat de la informació no és en realitat un fenomen nou, sinó una continuïtat
de la "societat capitalista corporativa", l'estructura social en què la humanitat
havia estat vivint fins que la tecnologia va prendre un paper important i va
canviar els modes de producció.

Un altre erudit respectat en aquesta àrea és Nicholas Garnham. Garnham

(2010), com Webster, presenta una perspectiva diferent de la de Castells sobre
la societat contemporània i la seva relació amb la tecnologia. Els estudis de
Garnham segueixen molt les idees presentades per Daniel Bell en el seu llibre
"The coming of Post-industrial society", de principis dels anys setanta a través
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

del qual va intentar explicar els primers canvis socials provocats per la
tecnologia. Bell (1973 - citat a Webster, 2006: 32-59) va argumentar que la
societat, en aquell moment, s'estava introduint en un nou sistema que la seva
característica principal era "una presència i significació augmentada de la
informació", però l'aspecte més important és que aquest creixement de la
informació s'utilitzarà per millorar la productivitat. (Bell, 1973 – citat a Garnham,
2010:141). Garham (2010) afirma que la idea que vivim en una societat
l'activitat principal de la qual és la informació i la tecnologia està sobrevalorada,
però, reconeix que ambdues influeixen en moltes pràctiques econòmiques dins
de la societat. "És l'explotació dels recursos materials del món, en particular els
combustibles fòssils, el que roman al nucli del creixement econòmic per molt
que s'apliqui el coneixement a aquest procés". (Garnham, 2010:144) Garnham
reforça el seu punt presentant estadístiques rellevants sobre la productivitat:
afirma que el 64% de l'ocupació total encara es manté en la producció i
distribució tradicional de béns (Garnham, 2010:142); i el creixement del comerç
electrònic com a exemple de la tecnologia de la informació que s'està aplicant
per refinar les pràctiques comercials clàssiques. (Garnham, 2010:143)
Malgrat les discrepàncies en l'àmbit acadèmic respecte a la importància del
paper de la tecnologia i la informació esmentades anteriorment, sembla
innegable que ambdues han estat causant un immens impacte directe en
l'organització de la societat, com podem comprovar en la nostra pròpia
dependència de les tecnologies de la informació. en la vida quotidiana. Un
exemple que encaixa perfectament dins la teoria de Castells i els seus crítics
s'ha pogut destacar recentment a la versió internacional del reconegut The New
York Times. El periodista Farhad Manjoo va escriure el divendres 21 de
desembre de 2016 sobre l'ús generalitzat de 'WhatsApp' entre refugiats i
migrants. ‘WhatsApp’ és una aplicació de missatgeria instantània per a telèfons
intel·ligents que es pot utilitzar gratuïtament sempre que tingui accés a Internet.
Manjoo (2016) va descriure el difícil viatge que afronten els migrants per arribar
a terres més segures com Europa i Amèrica del Nord. Tot i les diferents
nacionalitats i procedències econòmiques, tots comparteixen el llenguatge
comú del 'WhatsApp'. Els qui prenen aquest camí deixen enrere les seves
famílies i pertinences i l'únic que porten amb ells són els seus telèfons, que els
permeten localitzar-se i comunicar-se entre ells. . La migració és una
experiència antiga que s'ha remodelat en la societat xarxa. Manjoo (2017:2) va
destacar aquest canvi en la realitat com: "maneres sorprenents i subtils en què
la tecnologia, especialment els telèfons intel·ligents i les xarxes socials, ha
alterat l'experiència dels immigrants". Les característiques exactes que van
convertir ‘WhatsApp’ en una eina de supervivència són els factors fonamentals
que van provocar l'aparició de la societat xarxa: l'adopció generalitzada de
tecnologies com els telèfons intel·ligents i la inclusió més àmplia de la població
a causa de la reducció de costos proporcionada per l'accés a Internet.
La producció d'aquest assaig va mostrar com de complex és trobar maneres de
definir –i entendre– els ràpids canvis provocats per la informació i la tecnologia
a la societat. Castells (2004) va argumentar que aquests canvis van crear una
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

societat xarxa, constituïda per nodes que estan vinculats a ells mateixos i van
originar una nova morfologia social. Altres estudiosos, com Webster (2006) i
Garnham (2010) també van intentar teoritzar i explicar la societat actual, però, a
diferència de Castells, no van posar un èmfasi tan gran en la tecnologia en si,
sinó en el seu potencial per millorar la societat i la societat ja establerta.
pràctiques econòmiques. No obstant això, el treball de Castells va obrir el camí
perquè molts altres estudiïn també els efectes de la tecnologia en l'organització
social, i això només és extremadament valuós. Tot i que els estudiosos tenen
diferents enfocaments de la mateixa realitat, tots reconeixen la influència de la
tecnologia i la informació. Com Webster (2006:263) va expressar de manera
meravellosa “aquest consens entre els pensadors que la informació és d'una
importància cabdal en els afers contemporanis: es reconeix que no només hi ha
molta més informació que mai, sinó que també té un paper central. i un paper
estratègic en pràcticament tot el que fem, des de transaccions comercials, fins
a activitats d'oci i activitats governamentals". Tenint en compte com
d'innovadores són les empreses tecnològiques i les sorpreses que ens porten
constantment, la societat xarxa en la qual vivim es remodelarà contínuament;
per tant, encara hi ha més teories i idees. Podríem estar lluny d'arribar a un
argument concloent en aquest assumpte, si mai ho fem. No obstant això, la
discussió és incommensurablement important i fructífera, necessària per
entendre les fragilitats que penetren en la nostra realitat. Fragilitats que, un cop
solucionades, ens poden permetre fer un millor ús de la tecnologia i treballar
per un món menys dividit.

Seminari 1 – Sociologia – “Toward a Sociology of the Network Society” –

Cap a una sociologia de la societat xarxa - Manuel Castells
Característiques de la societat de la informació (societat en xarxa):

▷ 1. El paradigma tecnològic:

L’economia digital comporta una bretxa digital:

- Edat
- Nord/sud
- Rural/urbà
- Educació
- Gènere

En els països del primer món, la bretxa digital potser no vol dir que un tinguin
accés a la xarxa i altres si, sinó que no tenen les mateixes facilitats per accedir-
hi o un cop dintre no poden fer ús dels mateixos serveis. Els factors o
indicadors que explicarien això:
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

- Factors de tipus cultural  Hi ha professions tècniques en les quals els

homes ocupen molt major lloc que les dones, per tant, fan un major ús
dels sistemes digitals.

▷ 2. La globalització com un fenomen:

Menciona el propi fenomen de la globalització que caracteritza el sorgiment de

la societat en xarxa.

▷ 3. Domini cultural dels valors que representa la xarxa internet:

Per a Castells, la xarxa internet es un recull de idees i valors que determinen el

marc cultural de la societat on vivim. Té efectes molt importants sobre la
cultura.

- Diu que és cultura perquè s’ha de pensar com fer internet.  I que té 4
capes culturals:
o 1. Capa Universitària (meritocràcia)
o 2. Capa dels Hackers (passió per crear continguts a internet i
compartir-los per a tothom, per exemple el que va crear LINUX)
o 3. Capa Contracultural (comença amb els moviments socials dels
anys 60 que qüestionaven el sistema i van ser els primer en
utilitzar les xarxes per organitzar-se. Primer gran moviment social
organitzat gràcies a les xarxes socials).
o 4. Capa “Establishment” (quan va sorgir la idea de fer diners amb
internet, sorgeixen les primeres empreses .com, ...Internet no és
una eina de les empreses sinó que es una eina que utilitzen les
empreses per generar benefici.
Internet estaria conformat per tots els valors culturals que li han donat aquestes
4 capes o fases.  Això està caracteritzat per un element comú: “internet és un
espai de llibertat”.

- La consultora Cambridge Analytica va adquirir les dades de forma il·legal

de 50 milions d’usuaris. Aquestes dades es van utilitzar per manipular
psicològicament als usuaris perquè votessin a favor de Trump en les
eleccions dels EEUU.
- Les “Fake News” també perjudiquen a les llibertats individuals.  Hi ha
pàgines web que s’han creat per detectar quines noticies són verídiques
i quines tenen propietats de “bulo”.  Una altra alternativa que s’estan
plantejant els governs és legislar contra les “Fake news”, vigilant la
informació que es publicada i en períodes electorals podria bloquejar
l’accés a la web d’aquelles que pengessin notícies falces.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

▷ 4. La desaparició o reorganització dels estats-nació:

Xarxes supranacionals en les quals es comparteix la sobirania (l’estat cedeix

sobirania a aquestes noves institucions).  Això ens porta a una doble crisi:

- Una crisi d’operativitat  En aquest nou context l’estat-nació ja no

funciona.
- Una crisi de legitimitat  Ja que cada cop hi ha més gent que es sent
representada i identificada amb l’estat-nació (a morir per una bandera).
Pèrdua de capacitat per controlar l’economia i a més, tampoc ha ajudat
la crisi mediambiental o la crisi migratòria, ja que els països no poden
solucionar aquests greus problemes per si sols.
o Com a conseqüència de la internacionalització econòmica i dels
riscos socials, hi ha una tendència cap a la cessió de
competències a les autoritats regionals i governs locals (també
cap a organismes supranacionals). Es deriven competències cap
a dalt i cap a baix i el propi estat es queda amb molt poques
(descentralització de competències).
o Estats desagregats o en xarxa: trossos dels estats que apareixen
el les xarxes transnacionals de les quals els estats es relacionen
amb altres estats també fent servir les noves tecnologies de la
informació i la comunicació.
o També influeix el fenomen de la crisi del model de família
heteropatriarcal.

▷ 5. Definició de la relació entre cultura i naturalesa:

A redefinit la relació que tenim amb la natura i la forma de socialització. Castells

fa referencia al medi ambient amb el sorgiment de la consciència ecologista, i
diu que aquesta es un moviment social i a més, una revolució cultural que fa
canviar la forma de percebre’ns i de percebre al món, canviar els modes de
producció,...

A una segona part de l’article parla de la societat en xarxa que és producte de

la interacció de 3 procesos:

- El gran desenvolupament de les TIC

- La reestructuració socioeconòmica del capitalisme i de l’estatisme
(globalització econòmica i política i tots els processos que això implica).
 Transnacionalització dels mercats, les finances, l’estat,...
- Els moviments socials que van sorgir a partir dels anys 1960 als EEUU i
altres països. Sorgiment de la societat civil global.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

La societat en xarxa és una societat on l’estructura i les activitats clau que es

duen a terme estan organitzades al voltant de xarxes digitals.

- Ex: el mercat global, les grans empreses que s’organitzen al voltant d’un
projecte comú, els moviments socials,... s’organitzen d’aquesta manera.
- Les xarxes no son noves, el que es nou és la capacitat de les mateixes
per adaptar-se als canvis i per ser més flexibles gràcies a les TIC
(permet adaptar-te i comunicar-te a temps real).
Castell diu que les xarxes serien un conjunt de nodes interdependents entre
ells. També diu que hi ha nodes més rellevants que altres (per tant son més
grans) però que no hi ha centre a la xarxa (per tant, no es contemplen
jerarquies).

- La sociologia s’ha d’adaptar a l’anàlisi d’aquestes noves estructures

socials, sense jerarquies i sense un centre clarament definit de poder
(aquesta és la societat en xarxa).
o La sociologia industrial  Parla del concepte d’empreses xarxa
(forma determinada d’organització industrial en la qual les
empreses s’articulen en organitzacions de xarxes d’activitats, es
descentralitza l’organització interna, els divideixen les tasques, es
subcontracten empreses més petites per realitzar determinats
processos de producció,...).
 Efecte nociu d’aquesta forma d’organització: la
individualització dels obrers, la qual cosa diu que
disminueix la seva capacitat negociadora i això porta a una
major desigualtat salarial i pel que fa a les condicions de
treball. Mentre tot això està passant, els sindicats encara
no funcionen en xarxa (per això no poden solucionar els
problemes).
o La sociologia urbana  La ciutat civil global.