Professional Documents
Culture Documents
L’ONADA:
1
1.1 ARGUMENT DE LA PEL·LÍCULA:
Aquesta trama està basada en una novel·la de Morton Rhue, fonamentada en un
cas real en la història. És situa en un institut d’ensenyament secundari, al mig d’una
ciutat alemanya. El professor Rainer Wenger, els va proposar una activitat als seus
alumnes, els hi va explicar que havien de fer una activitat sobre el sistema de
govern: totalitarisme.
Els estudiants, estaven cansats de tantes discussions, sobre el tema dels nazis,
doncs per a ells era un topic perenne a totes les escoles d’alemanya. Al front de tot
això, la pregunta del seu professor que deia: “Aixì que no penseu que a Alemanya
sigui possible una altra dictadura”?, els alumnes van quedar parats i estupefactes,
no creuen per a ells mateixos que la tornada del nacionalsocialisme els hi mostre un
perill propi.
És a l’hora quan el professor arriba a la seva decisió, que és començar amb un
experiment, amb el qual vol arribar a ensenyar als altres com n'és de fàcil manipular
a les masses de la diferent gent d’un estat, societat, ciutat, vila o poble.
2
la identitat pròpia i la societat de les diverses classes socials. A més a més de tot
això és capfica en comportaments que siguin victimistes conduïts fins a la violència
contra els que, el propi règim polític, anomena i els declara enemics.
-Nazisme: Règim que va governar durant molt de temps a Alemanya de 1993 a
1945. Pensa, principalment, en la determinació biològica com a factor molt decisiu
en la definició de les diferents labors que ha d’executar un individu. També
s’encarrega d’identificar la raça ària, (un mite sobre els seus orígens, sobre la seva
força i el seu vigor, i avant tot, sobre la superioritat que exerceixen sobre els de
més), com a creador de totes les victòries de l’espècie humana. Aglutina en el
mateix sac tant als jueus com als comunistes, anarquistes, persones amb trastorns
mentals i homosexuals. Va desencadenar en aquests col·lectius tota la frustració del
poble Alemany avant la pésima marxa de l’economia. És caracteritza per donar una
gran importància a l’estat, a partir del cual s’organitza tota l’activitat nacional.
Presenta un fort lideratge en la figura d’un líder suprem i també defensa un
imperialisme que deu portar a terme les conquistacions dels pobles considerats a
ells inferiors.
-Anarquia: És una forma de govern que prescindeix de la part que ocupa l’estat i a
on les institucions són generades per el lliure acord, sense utilitzar la força per a
obligar a altres a obeir-los. En termes més generals, aquesta forma de govern
planteja una societat políticament organitzada sense estat. Aquest és considera una
cosa innecessari i directament prejudicial en la mesura en que atenta contra les
llibertats dels individus que formen en conjunt tota la societat.
Ja que creiem que en un bon sistema de govern tots hem de tenir una part
beneficiadora i que no només estigui classificada, és a dir tots hem d’englobar una
llibertat propia, pensament lliure, uniformitat, personalitat etc…
3
El 1918, després de la derrota alemanya a la Gran Guerra, el kàiser Guillem II va
abdicar i es va proclamar la república, que va establir la seva capital a la ciutat de
Weimar, i es va fonamentar en una constitució democràtica. La república de Weimar
dirigida per democratacristians i socialistes que van haver de fer front a
descontentaments. Durant els primers anys van patir l’amenaça de moviments
revolucionaris de l’esquerra. El descontentament de la població seguia en augment,
degut a que Alemanya havia hagut d’assumir la derrota militar i acceptar les dures
condicions de pau imposades pels vencedors. El Tractat de Versalles acusava
Alemanya de provocar la guerra, li arrabassava territoris, en reduïa l’exèrcit i li
imposava fortes reparacions econòmiques.
A més a més, els anys de postguerra van ser per Alemanya de crisi econòmica,
misèria i atur. Els deutes de guerra i les reparacions van provocar una inflació alta,
que va anar acompanyada d’una gran depreciació del marc. El descontentament
dels sectors nacionalistes es va sumar a les classes populars i va causar una greu
situació de pobresa.
Adolf Hitler era un soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial que no havia
acceptat la derrota alemanya i que el 1920 va ingressar al Partit Nacionalsocialista
dels Treballadors d’Alemanya, del qual es va erigir en líder indiscutible.
La seva ideologia (Mein Kampf) va expressar el menyspreu per la democràcia
parlamentària i l’odi al bolxevisme. Igualment, defensava l’antisemitisme, la
superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi que unís a tots els
pobles de llengua alemanya.
Per captivar les classes treballadores, Hitler va fer servir la demagògia: va permetre
feina per a tothom, reduir els beneficis industrials o millorar els salaris. En els seus
discursos, va carregar durament contra qui acusava de ser els responsables de la
crisi alemanya: els jueus, els comunistes i els demòcrates.
Aquestes milícies es van oposar violentament a la república i van protagonitzar
diversos intents insurreccionals.
Alemanya va viure entre el 1924 i el 1929 un període de relativa millora econòmica.
Ara bé, la crisi del 1929 va arrossegar molts bancs a la fallida, cosa que va provocar
tancaments de fàbriques, atur i descontentament social.
Una bona part de la població es va inclinar per les propostes dels partits
extremistes. Burgesos arruïnats, pagesos i obrers desesperats es van sentir atrets
per les promeses nazis; els intel·lectuals i la majoria d’obrers es van decantar pel
Partir Comunista.
D’altra banda, el Partit Nazi va començar a tenir el suport de destacades
personalitats de la indústria i de les finances i disposar d’importants ajuts
econòmics. En les eleccions del 1932, va obtenir 13 milions de vots i, el gener del
1933, va aconseguir que el president Hindenburg nomena Hitler canciller.
Per aconseguir una majoria parlamentària, Hitler va convocar noves eleccions per al
març del 1933. En plena campanya electoral, els esquadrons nazis van provocar un
4
incendi al Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes. Aquest incident va
servir de pretext a Hitler per eliminar els seus adversaris i exigir plens poders.
El 1934, després de la mort de Hindenburg, Adolf Hitler es va proclamar Führer i
Canciller del III Reich.
Itàlia va ser el primer exemple d’un país europeu, amb un sistema de govern
democràtic parlamentari, en el qual les conseqüències de la Gran Guerra va
provocar l’increment de diverses opcions polítiques, nacionalistes i autoritàries que
van finalitzar imposant un nou sistema anomenat: Antidemocràtic i dictatorial.
Una altre banda, la guerra va deixar a Itàlia greus malestars humans i econòmics:
van morir 700.000 persones, moltes indústries van quedar inutilitzades i l’alt deute
exterior havia fet augmentar la inflació. Per a molts italians, el cost de la seva vida
va incrementar de manera vertiginosa, mentre que els salaris laborals que rebien
estan en constant disminució i el nombre d’aturats en continu creixia.
Tota aquesta crisi va comportar una gran tensió entre la societat. A la part del nord
va prendre forma un nou moviment anomenat: vaguístic que animat per l’exemple
dels soviètics, volia portar a terme els seus propis objectius de caràcter
revolucionaris. Molts dels pagesos ocupaven les terres dels grans propietaris i els
artesans/obrers es van familiaritzar molt ràpidament amb moltes fàbriques del seu
voltant. Moviments que van ser reprimits, però per la simple raó de que esclatés una
revolució social, pareguda a la que es va produir a Rússia.
Aquesta situació va ser partidaria, d’un naixement nou, el moviment feixista havia
arribat a Itàlia, acompanyat amb la figura de Benito Mussolini, que a l’any 1919, va
formar els anomenats “Fascis de Combat”, que eren grups paramilitars, de manera
uniformitzada: camisa negre, amb els que volia frenar en creus el moviment
5
ocasionat pels obrers, va atacar també fortament els sindicats obrers i els seus
líders.
Els fascis a l’any 1921, van començar sent un grup de militars i es van acabar
formant en un nou partit nacional anomenat el partit nacional feixista. Aquest partit
es presenta com el recurs més eficaç per a aturar totes les revolucions a l’estat
d’itàlia. Tot el seu programa engloba la construcció de la visió de l’estat fort, que
garantia la propietat privada, i una política exterior expansionista.
En el nou partit va gaudir del suport d’una petita part del sector burgés, del
finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials i de tota la tolerància de
l'església catòlica, i en general del monarca mateix: Víctor Manuel III
Entre els anys 1922 i el 1924, el dictador Benito Mussolini va portar a terme un
procés de restricció de les diferents llibertats i persecucions dels seus enemics
exemples: socialistes, comunistes i democratacristiana), però va mantenir la seva
ficció de mantenir un règim parlamentari.
Passades les eleccions del 1924, que va guanyar gràcies a la violència portada a
terme, envers a tots els seus oponents, Mussolini va anunciar la instauració d’un
règim autoritari.
A més de tot això, les vagues van ser prohibides, i els sindicats, substituïts, per un
sistema de corporacions per oficis, que englobaven representants dels obrers, dels
patrons i de l’estat. També controlava l’economia, mirava a una política econòmica
autàrquica que aspirava a l'autosuficiència i donava suport a les empreses privades,
amb comandes militars i fortes subvencions
6
L’estat exercia un ferri control de la societat a través del petit, que dirigia la vida
social i tenia un gran control sobre els mitjans de comunicació( radio, premsa i
cinema). Es va imposar una concepció extremament molt conservadora de la família
i amb el paper de la dona, en aquesta línia Benito Mussolini,va signar un concordat
amb la santa Seu, per restaurar a Itàlia totes les atribucions de l’Església catòlica.
La simbología Feixista:
El feixisme italià va voler emular les glòries de la Roma imperial. Així, el terme
“feixisme” deriva de la paraula italiana fascio, que es refereix al símbol format per un
feix de vares(bastons) envoltant una destral. Aquest emblema ja que s'utilitza a la
Roma antiga, i representava autoritat.
1.- Presentació:
Aquesta obra està enquadrada dins del gènere dramàtic per la tracta de situacions
no épiques en un context seriós, amb un to i una orientació més susceptible
d'inspirar tristesa i compassió que riure. No obstant això, des del punt de vista
etimològic, es pot veure com s'envoca a l'acció i el diàleg.
També podem veure característiques pròpies del dramatisme en els personatges,
que d'una manera realista i deixant aflorar les emocions i els sentiments, generen
conflictes entre ells i encara amb si mateix, i / o amb la societat, i / o amb la pròpia
naturalesa.
I finalment, consider que s'enquadra dins d'aquest gènere, ja que es pot veure que
es presenten a un o diversos personatges que estan en conflicte en un moment
crucial de les seves vides. La creació de l'onada els afecta greument a tots, on molt
sovint, els conflictes involucren problemàtiques vinculades amb les famílies o les
relacions amoroses).
7
S'anomena Dennis Gansel. Va néixer el 4 d'octubre de 1973 i és un director actual
de cinema i guionista alemany que va escriure obres com: Elite für den Führer o el
fantasma, pels quals hi va rebre alguns premis.
Sempre el va interessar el tema del nazisme per preguntes com: el nazisme pot
ocórrer de nou, de com
funciona un sistema
feixista, de com la gent
pot deixar-se dur... A
més, li va aportar gran
interés el fet que el seu
avi va ser un oficial del
Tercer Reich.
El objectiu de la seva
pel·lícula era donar a
veure a la societat actual
que el perill que hi ha de
caure altra vegada en un règim feixista.
El seu avi va ser un oficial del Tercer Reich, un fet amb el qual el seu pare i els seus
oncles han tingut grans problemes. De jove el solia preguntar-se com s'hagués
comportat en una situació com aquella. En aquesta pel·lícula hi ha personatges amb
els quals ell a anat a l'escola, igual que Peter Thorwarth. Hi ha professors que li
hauria agradat tenir i d'altres que realment va tenir. Conservar una perspectiva de
món real va ser una gran ajuda.
2-. Anàlisi:
● Elabora una breu sinopsi de l’argument de la pel·lícula.
La pel·lícula comença, en un institut pertanyent a l’estat d’Alemanya al llarg de la
setmana de projectes, el professor Rainer va pensar en portar a terme un
experiment en el qual s’expliqui els seus alumnes el funcionament dels governs
totalitaris.
Amb el pas dels dies, van començar a sorgir una serie d’idees innòcues, per
exemple: la disciplina i el sentiment de comunitat es va anar convertint en un
moviment reial el qual van anomenar L’ONADA, que va començar sense tenir cap
mena de control, i es durant un partit d’esport quan el professor perd totalement el
control i no el pot tornar a recuperar-lo .
8
Hem triat les escenes més impactants durant l’evolució de la pel·lícula:
Escena 1: Quan Wegner (el professor) trova a en Tim esperant-lo a casa seva.
Aquí el director ens vol donar a veure on els règims totalitaristes actuen amb més
facilitat, en persones com Tim, que es senten sols i buits, i per tant, s'acaben s'afilia
al moviment per sentir-se plens i units a una comunitat.
9
Aquest no troba el camí a seguir en la vida ,es pot dir que viu una mica sota el
bullying i duu a terme una vida solitaria (com ja hem parlat abans) de manera que
durant tota la pel·lícula intentarà
complaure al grup de l'Onada d'una
manera excessivament fanàtica per
omplir el buit psicològic que sent. Al
final de la pel·lícula quan el grup es
divideix i es trenca per ordre del
professor (Wegner) aquest
personatge es suïcida al no veure cap
oportunitat de torna a tenir un grup
d’amics i una mica d’atenció.
10
-KARO: És una noia molt segura de si mateixa,
emprenedora i amb una vida afectiva molt plena,
però, amb una familia que ella no soporta per la
manera que tenen de viure i de educarlis a ella i al
seu germà, (el qual creu que té molta llibertat). No
es deixa influir pel que diuen desde un principi,
però, més endavant deixa l'Onada per la privació
de la seva llibertat d'expressió dins del grup i la
discriminació que rep (no acceptació).
Mona i Karo és revelen a causa del fanatisme extrem que portava en general del
grup, que es pot veure per exemple en l’escena en la que alguns membres no
11
deixen entrar a l’institut als alumnes que es negaven a fer la salutació característica
del grup, per la pèrdua de la llibertat, sobretot la falta de llibertat d’expressió i
d’identitat pròpies, que es veu perduda una vegada que s’implanta un uniforme.
Penso que la uniformitat no és per res dolenta i que en certes situacions com per
exemple, un centre d’educació secundària, ja que en alguns casos això pot ajudar
als alumnes a que tinguin una certa disciplina i així poder instaurar un ordre. Però
per l’altra banda aquesta uniformitat hauria de ser controlada per no permetre una
pèrdua d’identitat, com li acaba passant a Tim que crema la seva identitat per
aferar-.se fort a la causa de l’onada, que passarà a ser el motiu de la seva vida
El professor pensa que l'experiment s'està anant de les mans quan es troba a un
dels seus alumnes, en Tim, esperant-lo a l'entrada de la seva casa per oferir-se com
a guardaespatlles personal d'ell.També quan estan jugant el partit i veu que a la
grada els alumnes amb la samarreta blanca s'estan barallant amb els de l'equip
contrari.
Com he dit abans, el professor va anunciar que l’onada s’havia acabat molt
bruscament, de manera que gran part dels alumnes és van negar, en especial Tim
qui sentia que l’onada ho era tot per a ell. Per primera vegada es sentia volgut i
integrat en un grup, de manera que quan va veure que tornaria a ser la mateixa
persona solitària, sense amics i sense una família que l’estimi, va intentar que no
acabés el moviment de revolució mitjançant la força. Va ferir a un company amb una
pistola, i va apuntar amb ella també al professor, que segons després va intentar
calmar-lo , i que quan va pensar que el noi ja era tranquil, es va girar per ajudar al
ferit i en aquell precís moment, es va ficar la pistola a la boca i es va suïcidar.
3.Context històric:
12
● Tenir un líder admirat pels seus seguidors, i que d'aquesta manera el
segueixin.
● Sentiment de grup fort, que rebutja a persones fora d'aquest i que proposi als
membres benestar per a que no se'n vagin.
● La falta de llibertat, la disciplina i la homogeneïtzació per tenir un major
control sobre els membres.
Volia transmetre que encara que fa molt de temps que va ocórrer, el règim nazista
no implica que no pugui tornar passar en un futur, i que, per tant, les noves
generacions han de estar informades i alerta, a més de mostrar-lis als seus alumnes
els avantatges de la democràcia.
Ho va aconseguir sense dubtes, ja que els successos ocorreguts varen marcar a
tots els alumnes que varen participar i els va donar una lliçó de perquè es tant
important conèixer el passat per prevenir el futur.
4. Conclusions:
13