PERFIL PSICOLÒGIC DELS LÍDERS DEL NAZISME I EL FEIXISME

Joel Martín González

Montse Masdeu Valverde
Curs 2021/22, 2B batxillerat
Institut Antoni Pous i Argila
1
RESUM
Adolf Hitler i Benito Mussolini van ser dos dels dictadors més importants i
revolucionaris del segle XX. Els dos tenien una ideologia semblant i van ser els
autors de milions de morts en els seus respectius països. Els objectius d'aquest
treball han estat investigar sobre la vida i el perfil psicològic d'aquests
personatges, veure l'entorn en el qual van créixer i trobar alguna característica en
comú entre ells dos per tal de saber si en aquesta fase de desenvolupament els hi
va succeïr alguna cosa que els marqués de per vida, creixent així amb certes
ambicions, que els van fer arribar als extrems que van arribar.
Paraules clau: Adolf Hitler, Benito Mussolini, nazisme i feixisme.

Adolf Hitler i Benito Mussolini fueron dos de los dictadores más importantes y
revolucionarios del siglo XX. Los dos tenían una ideología parecida y fueron los
autores de millones de muertes en sus respectivos países. Los objetivos de este
trabajo han estado investigar sobre la vida y el perfil psicológico de estos
personajes, ver el entorno en el cual crecieron y encontrar alguna característica
en común entre ellos dos para saber si en esta fase de desarrollo les sucediera
algo que los marcase de por vida, creciendo así con ciertas ambiciones, que los
hicieron llegar a los extremos que llegaron.

Paraules clau: Adolf Hitler, Benito Mussolini, nazismo y fascismo.

Adolf Hitler and Benito Mussolini were two of the most important and revolutionary
dictators of the 20th century. The two had a similar ideology and were the authors
of millions of deaths in their respective countries. The aims of this work have been
to investigate the life and psychological profile of these characters, to see the
environment in which they grew up and find some common features between
them, in order to know whether in this phase of development something happened
to them that would mark them for life, thus growing with certain ambitions, that
made them reach the extremes they arrived.
Paraules clau: Adolf Hitler, Benito Mussolini, nazism and fascim.

2
AGRAÏMENTS

En primer lloc, vull agrair al meu tutor del Treball de Recerca, Montse Masdeu, per
la seva orientació i ajuda tècnica que han estat essencials quan ho he necessitat.

També agraeixo la col·laboració oferta per alguns companys de classe, que s'han
interessat en el meu treball i m'han aconsellat. Així mateix, també vull agrair la
formació rebuda per part dels professors que he anat tenint durant la meva
trajectòria com a estudiant, les seves ensenyances han set útils fins al punt de
formar-me prou bé per a poder fer un Treball de Recerca.

Per últim, vull agrair de forma molt especial el suport de les persones que han
estat al meu costat durant la realització d'aquest treball: a la família i als amics.

3
ÍNDEX

RESUM 2

MARC TEÒRIC 6

2- El context del món d’entreguerres 7

3- IDEOLOGIES DELS LÍDERS. 10

3.1 Perfil psicològic, Adolf Hitler. 10
3.2 Perfil psicològic, Benito Mussolini 21

4- ITÀLIA I ALEMANYA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 34

4.1 Alemanya 34
4.2 Itàlia 34

IDEA POPULAR DEL NAZISME I EL FEIXISME 37

ESQUEMA COMPARATIU 44

6- Conclusions 46

7- WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA 48

4
1- INTRODUCCIÓ DEL TREBALL

Els motius pels quals em proposo a investigar sobre aquests dos líders és per
resoldre la curiositat que tinc de saber com va afectar la humanitat, en concret a
Alemanya i a Itàlia tots aquests trastorns, aquesta ambició i ganes de ser els
millors i d'acabar amb tot el que s'oposés a la seva ideologia, erradicant-los com
si res. M'agradaria arribar a saber el perquè pensaven així i què els hi va succeir
durant la seva infantesa i joventut per tal d'arribar en aquests extrems, vull
investigar si els hi va succeir alguna cosa en comú i poder trobar un nexe d'unió.
A part d'això m'agradaria aprofundir en la seva ment i intentar veure si ells de
veritat pensaven que tot el que feien estava bé. Així doncs primer contextualitzaré
l'època en la qual va succeir tot això, seguidament explicaré la vida dels dos
líders, on van néixer, situacions en la qual es van criar i com van anar arribant al
poder entre altres dades, tot això amb el seu perfil psicològic, faré una petita part
amb les conseqüències que va tenir la guerra i acabaré amb les conclusions i la
bibliografia web.

5
MARC TEÒRIC

6
2- El context del món d’entreguerres

Per començar a parlar de la Segona Guerra Mundial primer ens hauríem de posar
una mica dins del context històric d'aquella època, i saber el perquè va esclatar la
guerra.

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a dos

grans eixos entre els anys 1939 i 1945. Per una part hi havia l'eix de les tres grans
potències, format per l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista i el Japó, més tard ens van
sumar Hongria, Romania i Bulgària entre d'altres. Els principals líders d'aquest eix
van ser Adolf Hitler, Benito Mussolini i Hirohito. Per l'altra banda, l'eix dels aliats
estava format per Polònia, França i Gran Bretanya tot i que més tard, tal com va
passar amb l'altre eix es van afegir més països, en aquest cas Xina, la Unió
Soviètica i Estats Units, els principals líders d'aquest eix van ser Winston
Churchill, Stalin, Franklin Delano i Charles De Gaulle.

La guerra va ser disputada de totes les maneres, tan de forma terrestre,

aèria i marítima utilitzant els oceans Atlàntic i Pacífic. Es va estendre arreu
d'Europa, Àfrica i Àsia, és considerada la guerra més sagnant de la història i va
estendre durant sis anys.

Pel que fa al desenvolupament de la guerra, tot va començar l'1 de setembre

de 1939 quan Adolf Hitler, líder de l'Alemanya nazista decideix envair Polònia,
aquesta és realment l'acció bèl·lica que ho inicia tot, com ja he dit abans la
Segona Guerra Mundial ha set el conflicte bèl·lic més gran i devastador de la
història de la humanitat. Abans de tot això entraré una mica en context i donaré a
entendre el perquè de la invasió d'Alemanya a Polònia, retrocedim fins al final de
la Primera Guerra Mundial, que havia acabat gràcies al conegut Tractat de
Versalles (Què és el Tractat de Versalles?) després d'aquesta guerra la gran
Alemanya havia sortit bastant perjudicada i havia perdut molts soldats i terrenys.
Alemanya estava necessitada d'un bon líder que els ajudés i els liderés com a
poble, per això arriba Hitler. Si es pot dir alguna cosa bona de Hitler després de tot

7
el que va arribar a fer és que Hitler era un gran orador, sempre parlava als
alemanys de la seva superioritat respecte a la resta del món i del camí que havien
de seguir si volien tornar a ressorgir. Després d'això es va crear el Partit Nacional
Socialista Alemany, que tenien idees racistes, supremacistes i un fort component
antisemita.

Després que Hitler hagués passat vàries vegades per la presó va ser escollit
líder i guanya les eleccions amb molta comoditat. Després d'això esclata tot el
desastre i comencen les persecucions als jueus, camps de concentració, etc.
Hitler no va fer cas al Tractat de Versalles i el que significava i, per tant, va crear
un fort estat militar.

Durant el 1938 comença el seu pla d'expansió massiva arreu d'Europa,

incorpora a Àustria com un dels seus dominis, es va fer un tractat entre França,
Regne Unit i Itàlia on els hi concedien una petita part de Txecoslovàquia. Hitler, al
cap d'un any va acabar envaint tot Txecoslovàquia, per continuar amb el seu pla
Hitler havia d'envair Polònia que en aquell moment era un país sorgit del Tractat
de Versalles, ja que antigament Polònia havia format part d'Alemanya. A l'agost
del 1939, Stalin i Hitler, dos líders totalment diferents sorprenen el món amb el
tractat Ribbentrop - Molotov on signaven la pau. Nou dies després Hitler envaeix
la meitat de Polònia, tres setmanes més tard els soviètics feien el mateix però per
l'altra banda. Després d'això França i Itàlia van declarar-li la guerra a Alemanya. I
així és com va començar tot.

Després d'aclarir els països els quals van participar, la manera en què es va
disputar i la seva durada explicaré com es va desenvolupar la guerra.

Tot va començar l'1 de setembre de 1939 quan Adolf Hitler, líder de

l'Alemanya nazista decideix envair Polònia, aquesta és realment l'acció bèl·lica
que ho inicia tot, com ja he dit abans la Segona Guerra Mundial ha set el conflicte
bèl·lic més gran i devastador de la història de la humanitat. Abans de tot això
entraré una mica en context i donaré a entendre el perquè de la invasió
d'Alemanya a Polònia, retrocedim fins al final de la Primera Guerra Mundial, que

8
havia acabat gràcies al conegut Tractat de Versalles, després d'aquesta guerra la
gran Alemanya havia sortit bastant perjudicada i havia perdut molts soldats i
terrenys. Alemanya estava necessitada d'un bon líder que els ajudés i els liderés
com a poble, per això arriba Hitler. Si es pot dir alguna cosa bona de Hitler
després de tot el que va arribar a fer és que Hitler era un gran orador, sempre
parlava als alemanys de la seva superioritat respecte a la resta del món i del camí
que havien de seguir si volien tornar a ressorgir. Després d'això es va crear el
Partit Nacionalsocialista Alemany, que tenien com a idees tot el que ja sabem,
idees racistes, supremacistes i un fort component antisemita.

Durant el 1938 comença amb la seva idea i explota el seu pla d'expansió
massiva arreu d'Europa, incorpora a Àustria com un dels seus dominis, es va fer
un tractat entre França, Regne Unit i Itàlia on els hi concedien una petita part de
Txecoslovàquia. Hitler, al cap d'un any va acabar envaint tot Txecoslovàquia, per
continuar amb el seu pla Hitler havia d'envair Polònia, així ho va fer i aquí va ser
on va començar tot.

Foto de l’Alemanya Nazista envaint Itàlia

Font: Foto de l'Alemanya nazista envaint Itàlia

9
3- IDEOLOGIES DELS LÍDERS.

3.1 Perfil psicològic, Adolf Hitler.

Adolf Hitler tenia un gran coeficient intel·lectual del 141, encara que no ho sembli
era una persona superdotada i experta en la sociologia, psicologia i política.
Encara que hi ha estudis com el que va fer Henry Murray (Estudi realitzat per
Henry Murray) que descriu la personalitat de Hitler com la d'un criminal compulsiu
i que es mostra perseverant davant de la derrota, amb una gran confiança en si
mateix i el diagnostica com a neuròtic, psicòpata, histèric i esquizofrènic. I és que
Hitler a l'edat de sis anys va ser diagnosticat pel psicòleg de la família de
problemes mentals greus i recomanava una internació i un tractament, al qual el
pare es va negar. Han set moltes les etiquetes que se li han posat a Hitler i vinc a
descriure-les totes.

Hitler va ser el líder de l'alemanya nazista i un dels grans dictadors de la

història de la humanitat. Es va nomenar a si mateix com a "Führer" d'Alemanya,
va liquidar tots els partits i institucions democràtiques que hi havia per aquell
moment i va establir una dictadura de partit únic després de ser escollit per la
població. Les seves idees eren clares: superioritat de la raça ària, exaltació
nacionalista i pangermànica, militarisme revengista, anticomunisme i
antisemitisme. Els nazis i Hitler van ser acusats moltes vegades d'exterminadors,
ja que cremaven les obres literàries, filosòfiques i científiques que estiguessin en
contra de la seva ideologia. Hitler es pronunciava davant d'això dient que "Eren
enemics de la intel·ligència en un sentit més profund del que aquests científics
burgesos, idiotes i envanits hagin pogut somiar". Hitler va fulminar a totes aquelles
persones que no complien les característiques de la raça ària, a part d'això va
reorganitzar Alemanya, la va armar i va modernitzar tot el seu exèrcit convertint-lo
en una maquinària temible. França i Gran Bretanya van consentir l'annexió
d'Àustria i l'ocupació de Txecoslovàquia, però la invasió d'Alemanya a Polònia va
ser el que va desencadenar tota la Segona Guerra Mundial, que durant la primera
fase va donar el poder total d'Europa a Hitler, exceptuant Gran Bretanya. La fallida

10
invasió d'Alemanya a Rússia li va donar la volta a la truita, tot i que la derrota es
veia a venir Hitler no va acceptar cap mena de negociació, arrossegant així a
Alemanya a una resistència i gran crisi que el va portar a suïcidar-se en un
búnquer pocs dies abans de la caiguda de Berlín.

BIOGRAFIA

Adolf Hitler va néixer a una família de classe mitjana el 20 d'abril de 1889, en

el petit poble fronterer de Braunau situat bastant lluny de Múnich i a pocs
quilòmetres de Salzburg. El seu pare, Alois Hitler era un funcionari de duanes, era
un home estricte, serio i passional, solia propinar grans pallisses al jove Adolf,
això va fer que el caràcter d'Adolf es convertís fort i dur. De fet, en una entrevista
amb la seva secretaria va dir: "Llavors vaig prendre la decisió de no plorar mai
més quan el meu pare em castigava. Uns pocs dies després vaig tenir l'oportunitat
de posar a prova la meva voluntat. La meva mare, espantada, es va amagar al
davant de la porta. Pel que fa a mi, vaig comptar silenciosament els cops de pal
que em va donar el meu pare. Al contrari d'ell, la seva mare Karla Pölzl, una jove
dona de vint-i-tres anys li donava tot l'afecte que el seu pare li negava. Aquest era
el tercer matrimoni que tenia Alois Hitler, producte d'aquest van néixer 5 fills, dels
quals només 2 van arribar a l'edat adulta, Adolf i la seva germana que patia de
limitacions psicològiques, la relació entre els dos germans sempre havia estat
bastant distant, ella des de ben petits l'havia considerat un pinxo, Hitler per la seva
banda sempre havia mirat d'ocultar-la amb l'excusa de vetllar per la seva
seguretat, fins i tot li va aconsellar que es canviés de cognom.

L'any 1898, la família de Hitler es va mudar a Linz, la capital d'Alta Àustria, la

seva infància la va passar allà, la seva formació com a estudiant va ser molt
escassa, va ser un bon estudiant a la primària, però per culpa dels constants
canvis de domicili i la rebel·lia contra el seu pare pels maltractes físics que patia,
es decideix convertir en pintor sense gaire èxit. En l'estiu de 1905 conclou els
seus estudis per obligació, ja que el seu mediocre rendiment en la Realschule li
havia valgut l'expulsió sense obtenir titulació. Adolf volia ingressar a l'escola d'arts
visuals, això va comportar un gran conflicte amb el seu pare que volia que

11
estudiés la carrera d'administració pública, després de la mort del pare Hitler va
aconseguir convèncer a la seva mare que el deixés perseguir el seu somni de ser
pintor. Hitler es va quedar orfe a l'edat de disset anys, la seva mare va morir a
causa d'un càncer, des d'aquest moment decideix mudar-se a viure a Viena per
intentar viure de la pintura i mirar d'ingressar a l'escola de Belles Arts de la ciutat.
L'any 1907 Hitler fa l'examen d'ingrés a l'escola de Belles Arts on va ser rebutjat
durant dos anys per "falta de talent", tampoc va entrar a la carrera d'arquitectura
per falta de certificats d'estudi. Després d'aquests fracassos que el deixen bastant
tocat mentalment inicia un període de vaguisme i decadència social pels carrers.

D'aquesta època Hitler va destacar el seu convertiment al nacionalisme

germànic i a l'antisemitisme, allà Hitler va ser molt influenciat per dos moviments
polítics. El primer va ser el nacionalisme racista alemany propagat pels polítics
d'Alta Àustria, la segona gran influència va ser l'alcalde de Viena Karl Lüger,
promovia un antisemitisme brutal.

El 1913 en part atret per la potència d'Alemanya i en part per eludir el servei
militar, Hitler s'escapa del regne Austríac i es refugia a Munich, allà es va allistar
com a voluntari en l'exèrcit Alemany durant la Primera Guerra Mundial, va ser
enviat a França i a Bèlgica com a missatger, gràcies al seu coratge rescata al seu
comandant sota foc, això li proporciona el seu ascens i rep la seva primera creu
de ferro de segona classe, la segona creu la va rebre l'any 1918 pel seu
comportament excepcional, una condecoració que és molt poques vegades
entregades a soldats rasos. En les 36 batalles que va disputar Hitler va adquirir la
reputació de tenir un enorme valor personal i va ser elogiat moltes vegades pels
seus oficials superiors, es referien a ell com un "soldat excepcionalment valent,
eficaç i consistent"; els seus companys el veiem com una persona reservada i
distreta, només quan parlaven de certs temes polítics Hitler demostrava una
passió ardent, estava totalment convençut que després de la guerra els Alemanys
Austríacs s'unirien a la mare pàtria i una Alemanya nova i millor eliminaria a tots
els elements de raça estrangera i a la democràcia que s'esforçaven a crear,
aquestes declaracions davant els seus companys els feia tenir un pensament

12
bastant escèptic amb Adolf i va rebre vàries crítiques, pràcticament ningú podia
compaginar davant de la seva personalitat.

A l'acabar la guerra Hitler va quedar temporalment cec d'un ull per un atac
amb gasos tòxics i va ser traslladat a un hospital militar on va ser diagnosticat
com "perillosament psicòtic". Després d'això es va passar a la política, marcat pel
rebuig de l'Antic Règim democràtic de la República de Weimar, el qual va assetjar
als seus polític d'haver traït amb Alemanya acceptant les humiliants condicions del
Tractat de Versalles.

Quan va tornar a Múnich, molt dolgut i ressentit per la derrota d'Alemanya i

totalment convençut que va ser per culpa dels jueus, va escriure els primers
documents en el qual expressa que l'objectiu final de l'antisemitisme era la
"l'exterminació total dels jueus". Hitler va ingressar en un partit petit i
antisemitisme de ultradretes, es deia el Partit de Treballadors Alemanys, en
aquest partit va ser on va descobrir les seves capacitats com a orador i
posteriorment, l'any 1920 es va convertir en el dirigent de propaganda d'aquest
mateix partit i el va bautitzar amb el nom de Partit Nacionalsocialista dels
Treballadors Alemanys (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei - NSDAP)
a podat més tard com a Partit Nazi. Aquest partit es declarava nacionalista,
antisemita, anticomunista, antiliberal, antidemòcrata, antipacifista i anticapitalista,
aquest partit proposava que els jueus alemanys fossin despullats dels seus drets
civils i que alguns d'ells fossin expulsats del país; aquest conglomerat ideològic,
fonamentalment negatiu, s'alimentava sobretot dels temors de les classes
mitjanes d'Alemanya i de les incerteses del món modern. Adolf es va fer molt
famós gràcies a la seva manera d'orar, ja que molts deien que era extraordinària,
havia extret una visió darwiniana de la vida, ja que deia que la veia com una lluita
constant en el que triomfa el més fort i el més llest.

Gràcies a les relacions que havia obtingut amb Dietrich Eckart, Alfred
Rosenberg i Rudolf Hess, Hitler va aconseguir la síntesi de totes les seves
creences, durant la seva estança a Berlín un professor d'art dramàtic li va donar
unes quantes classes per aprendre a parlar en públic. Dos anys més tard ja havia

13
guanyat bastant importància amb els seus discursos en els quals atacava als
grups rivals i als jueus, el 1921 es va convertir en el líder unitari del partit i es va
crear un culte a la seva personalitat que el descrivia com el més gran i infal·lible
dels alemanys. El 1923 el partit Nazi ja comptava amb 56.000 afiliats i una milícia
de 15.000 homes organitzats en tropes d'assalt, la seva carrera es va veure
bastant desviada per quan el 9 de novembre del 1923, els afiliats de Hitler i altres
grups militars nacionalistes intenten apoderar-se del govern alemany a Múnich
durant una revolta armada que denominarien "el Putsch de la Cerveseria",
aquesta acció el va portar a ser detingut, jutjat i empresonat sota una condemna
de 25 anys, en aquest llarg període de temps les seves idees prenen un nou tomb
i va ser quan va decidir escriure el llibre de Mein Kampf (La meva lluita), una obra
en la qual expressava totes les seves idees polítiques extremistes i en el qual
plasmava el seu menyspreu cap a la democràcia. Es va convertir llavors en un
home conegut i en un màrtir polític, junt amb el seu company de presó Rudolf
Hess, comencen a estudiar la geopolítica sota de les influències de Karl Ernst
Haushofer, a la vegada Hitler s'entera de l'existència d'un moviment científic
internacional anomenat eugenèsia, els eugenistes creuen que "no només les
malalties com la tuberculosi i la epilepsia són hereditàries de generació en
generació, sinó que també les forces i les debilitats mentals i morals, molts creuen
també que la procreació entre races diferents produeix fills degenerats". La
eugènesia es va expandir per tota Alemanya i va adaptar el nom de "Higiene
racial", Hitler va estudiar molt de prop diversos llibres sobre aquest tipus de coses.
Va trobar vàries idees que deien coses com: Entre els individus existeixen
diferents tipus de jerarquies, uns neixen per manar i uns altres per ser esclaus.
Després d'estar durant nou mesos a la presó, Hitler és posat en llibertat el
desembre del 1924.

De nou en llibertat, Hitler va reconstruir el Partit Nacionalsocialista expulsant

als possibles rivals i es va envoltar d'un grup de col·laboradors fidels com
Goering, Himmler i Goebbels, les seves files cada vegada s'anaven expandint.
Van ser acusats de ser un partit molt dinàmic i juvenil, a les eleccions de l'any
1932, el partit nazi va ser derrotat, tot i això, va obtenir un 37% dels vots, això el
va convertir en el partit polític més nombrós del parlament alemany. El 30 de

14
gener de 1931 Hitler va promoure una onada de revoltes que van portar al govern
al col·lapse i posteriorment va ser escollit com a Canceller, el seu poder va anar
creixent cada vegada més, va organitzar un incendi al parlament alemany el qual
va utilitzar com a excusa per destruir als seus opositors polítics al govern, en
menys d'una setmana va aconseguir aprovar una llei que anul·lava la democràcia
a Alemanya i li atorgava poders absoluts. Des de la seva visió racista del món, va
procurar revitalitzar a Alemanya, combinant hàbilment la lluita política legal amb
l'ús il·legítim de la violència als carrers, els Nazis van anar guanyant pes electoral
fins que Hitler va ser anomenat com al "cap" del govern pel president Hindenburg.
Entre els seus principals objectius estaven l'enfortiment de l'exèrcit i la
promulgació de les mesures antijueves. S'iniciava així el Tercer Reich, un règim
totalitari basat en l'exaltació d'una superioritat racial sense fondament científic.
Quan va morir el president Paul von Hindenburg el 2 d'agost de 1934, Adolf Hitler
va assumir el càrrec i es va nomenar Führer, va sotmetre a l'exèrcit a un jurament
de fidelitat i el va preparar per eliminar qualsevol mena d'oposició; el Partit es va
fer càrrec de l'aparell burocràtic, va iniciar el procés d'eliminació dels "enemics
d'Alemanya", va prendre el control de l'economia i va crear la Gestapo, un cos de
policia que combatia les "tendències perilloses per l'Estat".

Es va instaurar un control policial total de la societat, i es va començar la

persecució dels jueus, iniciant amb les racistes Lleis que permetien despatxar als
jueus dels seus llocs en l'administració pública i posteriorment la llei de
Nuremberg, a partir d'aquí cada vegada més els nazis van anar introduint una
sèrie de disposicions que excloïen als jueus de tots els àmbits de la vida. Es va
programar el que conduiria a l'extermini sistemàtic dels jueus europeus a partir del
1939, això va ser anomenat per Hitler com la "solució final", entre tant es creaven
centres de concentració en els quals empresonaven als opositors polítics i
ideològics, Hitler estava convençut que l'estat d'Àustria sempre obstruiria a tots
els grans alemanys i que donarien suport a tot el que estigués en contra
d'Alemanya. Odiava aquella barreja de txecs, polonesos, hongaresos, serbis,
croates, i sobretot als sempre presents jueus, va annexar a Àustria a la
persecució, el que agregava gairebé 200.000 jueus al seu domini. L'exèrcit nazi va
envair Polònia, el que va provocar el començament de la Segona Guerra Mundial i

15
l'inici d'una sorprenent successió de victòries militars que van incrementar
significativament el prestigi d'Adolf Hitler.

La política internacional de Hitler va ser la clau de la seva promesa de

reconstruir Alemanya, basada a desviar l'atenció dels conflictes interns cap a una
acció exterior agressiva. Es va alinear amb la dictadura feixista italiana, amb la
que va intervenir amb auxili de França en la Guerra Civil Espanyola, assaig
general per la posterior contesa mundial: va completar les seves aliances amb la
incorporació de el Japó en una aliança antisoviètica fins a formar l'eix
Berlín-Roma-Tòquio el 1937". Sota la geopolítica i la teoria de l'espai vital" Hitler
pronunciava que Alemanya devia d'apoderar-se de les terres que necessités, el
Führer va envair gran part d'Europa, va començar per rearmar el país per fer
respectar les seves demandes per la força restaurant el servei militar obligatori,
amb això va reactivar la indústria alemanya, reduint l'atur i pràcticament superant
la depressió econòmica que l'havia portat al poder, Hitler era el cap al
comandament dels diversos atacs i constants reclutaments dels jueus "era el líder
que dominava completament totes les situacions que coneixia els fets amb tal
seguretat que sorprenia als generals i ministres als quals citava per donar-los
ordres. Al representar aquest paper cap al seu ús de notable memòria, que li
permetia recitar complicades ordres de batalla, especificacions tècniques i
llargues llistes de noms i dades sense vacil·lar ni un moment", va ser un actor
consumat, amb el geni histriònic i oratori necessari per identificar-se plenament
amb el seu paper i convèncer de la veritat que estava dient en el moment el que
ho deia. Tenia el do dels grans polítics: captar les possibilitats d'una situació amb
més rapidesa que els grans polítics: captar les possibilitats d'una situació amb
més rapidesa que els seus adversaris, els seus encerts en la guerra anaven en
augment cada vegada més ràpid.

A finals del 1942 la sort va de Hitler va començar a canviar, l'exèrcit soviètic

va començar a guanyar vàries batalles, Alemanya cada vegada anava perdent
més i més batalles i la derrota militar cada vegada s'anava acostant més. Adolf
Hitler continuava amb la "Solució Final" sense desistir dels seus ideals
d'exterminar jueus. El 2 d'abril del 1945 encara presumia d'estar aconseguint

16
l'extermini dels jueus. Menys d'un mes després, el 30 d'abril del 1945, es va
suïcidar junt amb la seva dona Eva Braun al seu búnquer de Berlín. Finalment i
segons les paraules de Hitler "La seva missió és la màxima expressió de l'ànima
de la raça, la seva única missió és deslligar les emocions de les masses
alemanyes, va aflorar a la superfície de la seva fe latent en la raça i sang".

ANÀLISI

Al voltant de la vida de Hitler podem observar diferents i diversos aspectes

relacionats amb els tipus d'intel·ligències i les seves perspectives, de Hitler podem
identificar tres de les intel·ligències plantejades per Howard Gardner: aspecte
espacial, personal i intrapersonal. En la primera, la intel·ligència aspecte espacial,
els subjectes tenen habilitats per pensar i percebre el món de manera exacta i fer
transformacions sobre aquestes, el subjecte té molta sensibilitat respecte a les
formes, el color, l'espai, l'estructura i els altres components necessaris per
representar de forma gràfica les idees d'allò que han observat. Hitler era un jove
amb habilitats per al dibuix, el seu ideal era ser un gran pintor de l'escola de
Belles Arts de Viena, on va ser rebutjat dues vegades consecutives per falta de
talent segons els experts de l'escola, en algunes de les obres de Hitler podem
veure identificar que hi ha una discriminació d'espai, lateralitat, altura, llargada, ús
de diferents tècniques, es pot observar el realisme i el domini de colors i
contrastos en les mateixes que deixen veure que sí que existien habilitats en l'ús i
el domini del dibuix tot i que aquestes habilitats no van ser valorades pels experts,
això va portar al fet que desenvolupés les seves habilitats en un altre tipus de
diferències. Per altra banda, a Hitler es feia evident la intel·ligència intrapersonal,
es reconeixia a si mateix i tenia l'habilitat per actuar davant del món en relació
amb aquest coneixement, es veia a si mateix com el Führer, estava convençut de
la seva superioritat, de ser l'escollit per salvar a la raça ària i ell tot això sabia com
transmetre-ho, es coneixia l'ho suficient per a controlar les seves emocions i
estats d'ànim, de tal manera que podia convèncer al públic que ell mateix estava
convençut del que deia, era un home autodidacte i auto disciplinat, el que li va
permetre ser la màxima figura d'Alemanya durant molt de temps. En relació amb

17
l’anterior, la intel·ligència intrapersonal és la més destacada de Hitler, gràcies al
coneixement que tenia de si mateix i el que va aconseguir fer del seu entorn,
establint distincions entre els sentiments, necessitats, temors, estats d'ànims, etc,
de les persones que l'envoltaven, va aconseguir influir en el canvi d'ideals
d'aquests i d'aquesta manera va aconseguir persuadir-los perquè arribessin als
seus propis ideals. Hitler tenia la capacitat extraordinària de captar l'atenció de
tota Alemanya a través de l'ús de la paraula, gràcies als tons, les expressions, la
seguretat i la música que utilitzava als seus discursos, gràcies a això, Hitler va
convèncer al seu poble que ell era l'únic salvador i que matar als jueus era l'única
solució.

Prenent en consideració l'anterior, per Stenberg la intel·ligència no era

qüestió de quantitat, sinó de saber utilitzar les habilitats analítiques, creatives i
pràctiques en el context, segons Gardner quan el nen posseeix un potencial bàsic
d'habilitats per cada una de les intel·ligències, però és només a través de les
experiències culturals i personals que estan aconseguint desenrotllar en menor a
major grau de les dites intel·ligències, és evident que el context i les seves
experiències en el mateix per Hitler va ser la barrera inicial per començar a
desenvolupar les seves habilitats com artista, però més endavant va ser el que li
va permetre utilitzar les seves destreses com a orador, a partir dels seus
aprenentatges en aquest, Hitler va saber donar respostes davant de les
necessitats que tenia Alemanya en aquell moment històric utilitzant diversos
mecanismes de manera intel·ligent, aconseguint així treure a Alemanya de la crisi
i més endavant eliminant als seus adversaris i a tot aquell que s'oposés al seu
camí. A més, creava diferents estratègies per respondre davant dels nous fets que
es presentaven a la guerra, tot això a partir dels mandats que feia als seus
exèrcits, es pot observar llavors en Hitler la intel·ligència pràctica, analítica i
creativa, a sobre amb el context i les necessitats del mateix van influir en el
progrés d'aquestes i les altres intel·ligències.

Les orientacions per l'atenció educativa a estudiants amb capacitats i talents

excepcionals, planteja la caracterització de la població, tema que està relacionat

18
directament amb la intel·ligència, el CI, els tests psicomètrics i altres proves
relacionades, per això és necessari tenir en compte les habilitats metacognitives,
el desenvolupament precoç en una vàries esferes del desenvolupament humà i
l'auto mestria en una o vàries àrees del saber (Winner, 1996-3); existeixen
diversos termes per referir-se amb aquesta caracterització com a superdotat,
brillant, geni, prodigi, etc, en aquest cas precís talent serà utilitzat, perquè és el
que es podria descriure Hitler al voltant de les seves característiques. Les
persones amb talent, són individus que tenen actituds rellevants en una àrea
específica, això pot estar relacionat amb camps acadèmics, artístics o racionals,
aquest últim és el talent principal del nostre personatge, com s'han mencionat,
tenia habilitats i destresses evidents per agradar i relacionar-se amb el públic,
tenia un CI de 141 i dominava un llenguatge estructurat i tècnic, arma principal
amb la qual aconseguia tots els seus comesos al voltant de la seva lluita.

Al voltant de les intel·ligències i talents, Stenberg proposa 4 tendències o

perspectives teòriques en l'estudi i discurs de les capacitats i talents excepcionals,
en les quals es descriu i es caracteritza en aquesta població, aquestes són: la
perspectiva psicomètrica, de desenvolupament, geogràfica i sistèmica. Cada un
d'aquestes se centra a caracteritzar a la població amb talents excepcionals des de
les postures i en funció de diversos teòrics. D'acord amb la història i les
característiques d'Adolf Hitler, en la perspectiva geogràfica és en la que es podia
descriure millor aquest personatge, en aquesta, l'excepcionalitat es considera com
una unitat general, es determina per processos de creativitat, té en compte
processos cognitius que involucren la capacitat de memòria i els processos
d'aprenentatge. Hitler era un subjecte amb una creativitat evident per eliminar els
enemics, des de la creació de guerres armades, invasió d'altres països i
convenciment per crear aliats, fins i tot els assassinats massius, la creació de
camps de concentració i l'extermini total de la raça jueva. A l'escola va tenir un
baix rendiment acadèmic i per problemes d'aprenentatge el que implica junt amb
problemes familiars, abandonar els estudis, però també hem de valorar les
condicions afectives familiars en les quals vivia i els pocs ànims que rebia per part
del seu pare, tot això no li va impedir seguir lluitant pel seu somni, ser algun dia un
pintor famós i conegut en l'àmbit mundial. En aquest mateix sentit hem de tenir en

19
compte la teoria dels tres anells com una forma d'abarcar les característiques
d'aquesta població, aquesta teoria composta per la capacitat intel·lectual, el qual
en Hitler era evident, no només pel seu CI, sinó per la seva capacitat de resoldre
qualsevol mena de problema, crear estratègies, argumentar idees, per
processament d'informació, amb relació al seu context i els esdeveniments en
aquest; la creativitat, la qual cosa anteriorment ja s'ha expressat en relació amb
les activitats de Hitler per respondre a la guerra i assolir els seus ideals i el
compromís amb la feina, en el que Hitler més que compromès estava totalment
capficat, la seva vida girava entorn de l'assoliment dels seus ideals, invertia la
major part del seu temps en la "solució final", la seva disciplina era ferme,
constant i d'aquesta manera vivenciava l'objectiu a assolir. A part d'això la seva
memòria era àmplia, podia gravar-se tot un llibre i recitar-li als seus subalterns,
s'aprenia gran quantitat de termes tècnics amb els quals aconseguia impressionar
als seus soldats quan els hi explicava els seus plans per a la guerra, a part de la
passió amb la qual s'entregava.

Per finalitzar la intel·ligència d'Adolf Hitler no es pot posar en dubte, ell va

utilitzar les seves habilitats per aconseguir els seus fins i ideals, va saber jugar
amb el context que el rodejava, segons Gardner, la intel·ligència es deu utilitzar
per crear productes útils per un determinat context, cosa que aquest personatge
va saber fer a la perfecció. De millor o pitjor manera, Hitler va aconseguir assolir el
seu objectiu, per tant, no es pot considerar de cap manera una "intel·ligència
perduda".

Perfils psicològics Adolf Hitler

Font: Perfils psicològics Adolf Hitler

20
3.2 Perfil psicològic, Benito Mussolini

BIOGRAFIA

Benito Mussolini va néixer a Dovia di Predappio-Forlì-Romaña (Italia), el dia 29 de

juliol del 1883.

Va començar la seva infantesa i als principis de la seva adolescència, l'any

1894 ferint greument amb un ganivet a un company de la seva classe a l'escola
catòlica on estudiava, fet pel qual el van expulsar i va ser obligat a assistir com a
alumne extern. Als 39 anys va arribar al poder del feixisme que ell mateix va posar
en marxa abans amb idees de grandesa i de guerra, obtenint el suport dels
socialistes i comunistes amb la intenció d'introduir a Itàlia a la guerra. L'any 1924
va continuar amb els seus crims, però, aquesta vegada no eren executats per ell,
només es disposava a donar ordres i crear plans d'atac. Va ordenar raptar i
assassinar al diputat socialista contrari al feixisme Giacomo Matteotti i
posteriorment va succeir el mateix amb altres diputats que no estaven d'acord
amb les idees de les seves polítiques. Sota el seu règim feixista van ser
anul·lades les llibertats polítiques i sindicals. Entre el 1927 i el 1934 més de 5.000
persones van ser condemnades i assassinades per oposició al seu règim. A
sobre, va cometre diversos crims de guerra al fer ús d'armes prohibides per
acabar amb els seus enemics, Mussolini havia fet servir l'ús d'armes químiques
com el gas mostassa.

El 1937 va ordenar assassinar amb una pallissa a la seva ex dona Ida

Dalser i al seu fill Benito Alvino Mussolini, aquest últim amb una injecció letal
després de tancar-lo en un psiquiàtric.

És al 1900 quan té el seu primer contacte amb la política en entrar al Partit

Socialista Italià. El 1902, Mussolini abandona Itàlia i es trasllada a Suïssa, a
Lausana en concret. El motiu va ser evitar per tots els mitjans el servei militar

21
obligatori. Durant aquest temps a Suïssa, Mussolini va passar de treball en treball
intentat sobreviure. Finalment, va començar a col·laborar en diferents diaris
d'inspiració socialista.

El 1904 va poder tornar a Itàlia gràcies a un indult general concedit a causa

del naixement de l'hereu del rei. Una vegada de nou al país, va haver de
sotmetre's al pas pel servei militar, complint-lo el 1905.

Posteriorment, Mussolini tornaria a la seva localitat natal per a dedicar-se a

l'ensenyament. Una professió que ocuparia durant els següents anys, encara que
l'activitat intel·lectual i periodística de Mussolini era cada vegada més important, el
mateix que la seva vinculació amb els grups socialistes i amb les seves
publicacions.

El gir radical en la vida de Mussolini es va produir amb l'entrada d'Itàlia en la

Primera Guerra Mundial. Encara que el Partit Socialista donés suport a la
neutralitat, Mussolini aviat clamaria per participar en la contesa de manera activa.

Tant és així que va ser reclutat l'agost de 1915. En el front es va mostrar com
un soldat valent i carismàtic. No obstant això, l'explosió d'un morter el va manar
de baixa el febrer de 1917.

De tornada a Itàlia, Mussolini es va separar de manera definitiva dels partits

d'esquerres culpant-los dels pocs avantatges obtinguts per Itàlia després del
Tractat de Versalles. Aquest descontentament social va ser el germen a partir del
qual va créixer el grup Fasci Italiani di Combattimento. Aquest va ser la base
perquè el 1921 naixés el Partit Nacional Feixista. Aquest mateix any Mussolini
capta l'atenció de les classes altes en desfilar a Milà amb les seves camises
negres oposant-se a l'anarquisme i al socialisme de manera activa.
Gràcies a tot això, al maig del mateix any va aconseguir sortir electe com a
diputat en les eleccions. A partir d'aquí, va començar a prendre protagonisme en
l'àmbit nacional.

22
 Arran de la seva entrada en el parlament italià, el protagonisme de Mussolini
va anar en auge. Els camises negres van començar a dominar els carrers del país
constituint-se en piquets violents.

Ja el 1922 els feixistes van prendre diverses ciutats italianes davant

l'amenaça d'una vaga general convocada pels grups d'esquerres. Va ser el
començament de la coneguda revolució feixista, que va culminar amb la petició de
formar govern del rei Víctor Manuel III al costat de Mussolini.

L'endemà es va produir la Marxa sobre Roma i Mussolini va aconseguir el

més alt del poder polític italià. Comença llavors una etapa en la qual l'obstinació
de Mussolini serà el de crear un gran país unificat i recuperar l'esplendor del
passat Imperi Romà.

La militarització, pròpia dels règims feixistes del període d'entreguerres,

marcarien els següents anys del mandat. Més quan la Itàlia de Mussolini decideix
declarar la guerra a Etiòpia amb la finalitat d'expandir-se, violant diferents acords
de la Societat de Nacions.

Mussolini a la marxa sobre Roma.

Font: Mussolini a la marxa de Roma

La victòria en aquesta contesa va fer que la popularitat de l'italià creixés de

manera molt ràpida, aconseguint el suport de bona part de la societat italiana.
Tant és així que el rei li va lliurar al 1936 la Gran Cruz de l'Ordre militar, convertint
al polític en tot un heroi.

23
 Els anys d'esplendor del mandat de Benito coincideixen en dates amb
l'ascens de l'Alemanya nazi. El 22 de maig de 1939, tots dos països van signar el
Pacte d'Acer. Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial, Itàlia va demostrar les
seves ganes d'annexionar-se territoris com Malta o Tunísia, recuperant així el
somni de crear un nou imperi mediterrani amb el seu centre a Roma.

Quan Hitler va declarar la seva intenció d'envair Polònia, Mussolini va

considerar que Itàlia no estava preparada per a un conflicte armat a curt termini, i
així li ho va fer saber. La infraestructura de l'exèrcit italià era molt feble i no podria
amb un conflicte armat de gran grandària, per la qual cosa Mussolini va decidir
mantenir a Itàlia neutral.

La veritat és que les primeres victòries dels alemanys en el conflicte van

convèncer a Mussolini que la victòria era segura, per la qual cosa va declarar la
guerra als aliats el juny de 1940. L'exèrcit italià no era tan poderós com l'alemany i
va fracassar en diverses de les seves campanyes durant tota la guerra, com la de
Grècia o la d'Àfrica. Un fet que es va unir a l'avanç de les tropes aliades en tot el
Mediterrani.

Aquestes van envair Itàlia fent que Mussolini es refugiés al nord. Hitler el va
posar al capdavant de l'anomenada República de Saló. Però tampoc va durar
massa i Mussolini va intentar escapar d'Itàlia travessant la frontera amb Suïssa.

El 27 d'abril de 1945, just quan intentava passar al país suís disfressat d'oficial
alemany, Mussolini va ser capturat, al costat de la seva companya Clara Petacci,
per part de la resistència italiana.

L'empresonament no va durar massa, ja que l'endemà va ser afusellat. Tant

el seu cadàver com el de la seva companya es van traslladar a Milà i van ser
penjats pels peus per al públic a la Plaça de Loreto.

24
 Amb aquest últim acte es posava fi a una de les figures clau de tota la
història d'Itàlia. La seva persona va arribar fins i tot a inspirar a Hitler, encara que
el poder econòmic i militar d'Alemanya era molt superior a l'italià. Amb tot, Benito
no va dubtar a embarcar-se en la contesa mundial convençut que la victòria era
segura. No obstant això, aquesta aventura acabaria de forma molt diferent.

ANÀLISI

GENOGRAMA

Font: Genograma
Mussolini

Fent la interpretació d'aquest genograma, ens mostra una família de 3

generacions, hi veiem una estructura patriarcal i amb molt poques dones a la
família, hi predomina la poca estabilitat de les unions matrimonials per part de
Mussolini.

Benito Mussolini va ser el primogènit de la família, per tant, això va fer que
adoptés postures de responsabilitat i ansies per tal d'obtenir el poder, en algunes
ocasions li va portar més d'un problema, ja que la seva conducta no era la
adecuada. Va créixer junt amb la seva germana i el seu germà amb qui tenia unes
relacions molt properes, entre ells no hi havia una gran distància d'edat.

25
 Sobre les relacions afectives i els divorcis mostren que hi ha una separació
immediata al primer matrimoni després de tenir un fill, també podem veure que
després d'aquest matrimoni torna a trobar parella ràpidament i en aquest sí que hi
veiem una mica més d'estabilitat amb el naixement dels seus 5 fills, després, però,
enllaça una petita relació amb Clara Petacci, la qual només considera la seva
amant.

Al genograma s'observen també, un distancament i hostilitat amb el seu

pare, però, en canvi, amb la seva mare mantenia una relació molt afectiva i
propera, igual que amb els seus germans, tornem a veure una relació de
distanciament i conflicte amb la seva primera dona, així també amb el seu fill amb
el qual mantenia una relació distant.

26
ARBRE DELS PROBLEMES
Font: Arbre dels problemes
Mussolini

Fent la interpretació d’aquest arbre dels problemes podem veure que a les arrels
es veuen els traumes més grossos que va viure durant la seva infància i la seva
joventut, problemes que el van fer desarrollar greus idees i actes que va patir
durant la seva etapa adulta fins a la seva mort. Les agressions que rebia
constantment del seu pare alcohòlic i agressiu de petit el van fer desarrollar una
agressió i una violència que podem veure reflectida contra tot allò que anava en
contra seva junt amb tots el crims que va cometre quan estava al poder d’Itàlia. El
següent problema que veiem és la petita pobre i humil de la qual provenia Benito
Mussolini, aquests fets el van fer ser una persona molt gelosa des de petit,
sobretot de les persones que tenien el què ell no podia tenir, això el va fer tenir
uns objectius molt clars i sempre aspiracions a la grandesa i a ser el que tingués
el poder en un futur. Tornant a la seva infància podem veure que va ser una
persona que sempre li va faltar l’afecte del seu pare i això li va afectar greument
en un futur desarrollant així en un futur l’histronisme, una afecció mental que per
la qual fa que les persones que la pateixen actuïn d’una manera molt emocional i
dramàtica que fa atraure a les persones cap a elles. Seguint amb el darrer
problema veiem que Mussolini des de ben petit va veure al seu pare enganyar i
tractar malament a la seva mare, cosa que ell a mesura d’anar creixent va anar
desarrollant també, convertint-lo en una persona polígama, el significat d’aquest
paraula és una persona que té més d’una dona o que manté relacions sexuals
amb més d’una persona, també era una persona violenta amb les seves parelles i

27
no li feia res maltractar-les. L’últim problema que veiem en aquest arbre dels
problemes és la insatisfacció personal que tenia dins seu que el va fer cometre les
massacres que va fer, per el simple fet de sentir-se satisfet.

CRIMINOGÈNESIS

Dins del seu nucli familiar no existeixen antecedents heredo familiars criminals, ja
que el seu pare era ferrer i la seva mare era mestre, sent aquest el primogènit de
la seva família, arribant a tenir així 2 germans més. Va ser l’únic que va tenir
problemes de conducta a l’escola, mostrant conductes rebels i intolerants,
mereixent així varies expulsions de l’escola per problemes amb els seus
companys. No van existir enfermetats psiquiàtriques per part d’algun dels seus
membres familiars que pogués heredar, gaudint així d’una d’una condició de salut
molt bona, dins del seu nucli familiar primari cada un exercia rols específics, ja
que el seu pare era ferrer i la mare mestre, el seu pare mantenia una ideologia
socialista. De la seva família secundària ell era el pilar ja que als 27 anys d’edat
es va casar amb Isa Dalser arribant a tenir un fill amb ella, al poc temps després
abandona a Isa per poder casar-se amb la seva germanastre anomenada
Rachele Guidi, tenint amb ella 5 fills, poc després va ser encarcelat per promoure
la guerra entre Itàlia i Líbia.

Un aspecte psicològic que tenia Benito Mussolini era que estava situat en
temps, lloc i persona, la seva consciència era clara i la seva concentració era
adequada, posseïa memòria de fets immediats, de fets recents i també remots,
alhora la seva capacitat de síntesi i anàlisi era mitjana.

En ocasions tenia períodes de control emocional, mostrant simpatia per els

demés intentant obtenir el benefici propi. Tenia un gran coeficient intelectual,
dominant amb ell mateix i amb els altres.

28
 Mussolini amb la seva dona i els seus fills
Font: Mussolini amb la seva dona i els seus fills

CRIMINODINÀMICA

Primer es va dedicar al periodisme dintre de la edició del diari socialista AVANTI

en la qual promovia les seves creences de revolució, després de cert temps va
liderar una manifestació a favor de la guerra en la qual va ser detingut i expulsat
del diari.

Quan Italia va formar part de la guerra Mussolini va decidir anar al combat,

però, quan aquesta va acabar, va organitzar als veterans i els hi va donar camises
negres, coneguts aquest com els camises negres.

Ell mai va acceptar les conseqüencies que tenien les seves decisions; les
quals eren en contra de Líbia i el Nort d’Àfrica amb el fi de castigar-los per
haver-se revelat i no ser acceptar ser dominats. Mussolini els va castigar amb
càstigs extrems, sense cap tipus de pietat, castigant també als avis i als nens.

Als 32 anys comença a tenir accions per a intervenir en la Segona Guerra

Mundial, formant part del partit Feixista, i als 40 anys ja comptava amb el grup de
les camises negres en el qual el desenvolupava el paper del líder.

Forma una aliança amb Hitler i ataquen a Etiopia per haver humiliat a Itàlia
fa 40 anys enrere.

29
 Dicta uns certs decrets antisemites; signatura “El pacte d'acer” entre Itàlia i
Alemanya i segella el seu destí i el de la seva població. En veure que Hitler
envaeix Polònia decideix formar part dels Nazis.

Mussolini alçant la mà davant el poble

Font: Mussolini alçant la mà davant el poble

ACTES VICTOMOLÒGICS

Al inici de la seva carrera delictiva les seves víctimes eren contínues i procedia
d’una manera dràstica contra elles, humillant-les i matant als seus líders, ja que
aquests s’oposaven als seus ideals. Ho feia tot amb el fi de construir una mena de
“nou Imperi Romà”, fins el punt de crear “atropellaments” en els drets humans.

CRIMINODIAGNÒSTIC

Benito Mussolini era líder del fascisme, també era una persona molt ambiciosa i
amb molts objectius per davant, els trets de la seva personalitat eren egocèntrics,
mostrant preocupació només per les seves ambicions, agressiu, inestable
afectivament, inadaptat, egoista, histriònic, indiferent davant dels patiments dels
altres, amb conductes sexuals alterades, era també una persona molt

30
manipuladora ja que li encantava utilitzar a les persones amb el fi d’aconseguir el
què ell vulgués.

A sobre, la seva inintimidabilitat mostra egocentrisme i labilitat en ocasions

de frustració, així mateix la nocivitat, presenta agressivitat, ambició per el poder i
indiferència davant del patiment dels altres, això dona com a resultat una
capacitat criminal alta.

Si veiem els seus factors endògens i exògens veurem que no s’aprecia una
alta influència d’aquests en les seves conductes antisocials, com a exògens
destaquen la falta d’oportunitats a la seva educació, l’ambient socialista en el qual
es va criar, l’ausència d’una figura paterna desde que era ben petit; com a
endògens la seva desmesura ambició per el poder, el rencor per la societat
tradicional, la seva iracunda conducta, sent un individu de perill social
institucional.

Mussolini donant ordres.

Font: Mussolini donant ordres

31
CERCLE VICIÓS

Font: Cercle viciós Mussolini

Durant les avaluacions, Mussolini mostra un concepte contradictori de si mateix,

dada que descriu només els aspectes positius referents a sí mateix i a les
persones més importants per ell.

A sobre, presenta una nova prova de la realitat poc conservada, ja que en

ocasions es tendeix a idealitzar i confondre la fantasia amb la realitat, tanmateix,
no ha tingut al·lucinacions ni deliris. La seva apreciació del món és subjectiva i
egoísta, ja que no sol respectar les normes socials establertes, el sentit comú i el
judici consideren un comportament inadequat, així mateix no aconsegueix
entendre la sorpresa dels altres davant la seva conducta i el seu comportament.

Entre els mecanismes de defensa que utilitza es troba la idealització i la

devaluació.

També cal destacar que presenta una estructura de personalitat que

enquadra en el tipus límit superior. (Part extreta literalment d'aquí)

32
 En conclusió és considerat un dels dictadors, polítics i governants més
sanguinaris de tots els temps, per realitzar actes de revolució i tenir ideologies
polítiques sindicalístiques revolucionàries, quan va ser líder del partit fascista
ordenava assassinar només als que s’oposaven als que ells consideraven una
amenaça, va portar a Itàlia durant els seus primers anys de govern a un
desenvolupament ideal, tanmateix guiat per l’ambició d’obtenir més poder, potser
fundar el seu propi imperi, de la seva personalitat podem desprende el sadisme ja
que li agradava maltractar a les dones mentres copulava amb elles.

Mussolini
Font: Mussolini

33
4- ITÀLIA I ALEMANYA DESPRÉS DE LA
SEGONA GUERRA MUNDIAL

4.1 Alemanya

Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va ser ocupada totalment per

els exèrcits aliats que la van dividir en quatre zones d’ocupació, aquestes quatre
zones d’ocupació estaven liderades per un Consell Aliat de Control. El pla inicial
d’Alemanya era tornar a reunificar el país i tornar a ser una gran potència a nivell
mundial cosa que no va poder ser degut a la tensió entre els Estats Units i la Unió
Soviètica en el marge de la Guerra Freda, aquest fet va provocar que al 1949
totes les zones d’ocupació s’ajuntessin en un nou Estat independent. A partir
d'aquí cada estat alemany va seguir amb el seu propi model socioeconòmic fins al
1990 que va ser quan el bloc soviètic va començar a desaparèixer, gràcies això va
ser possible concretar la reunificació de la nova Alemanya. (Informació literal treta
d'aquí.)

4.2 Itàlia

La invasió dels aliats a Sicília el 10 de juliol del 1943 va suposar la mort definitiva
del feixisme. El rei Víctor Manuel III va ordenar que Mussolini fos desposseït de
tota autoritat, cedint el poder a Pietro Badoglio. Amb aquest pas el rei volia
demostrar al seu poble que deixava de banda el règim anterior i l'hostilitat de gran
part del poble al feixisme. El Govern de Badoglio, format per militars i tècnics, va
negociar amb els aliats l'armistici de Cassibilia, que es va signar el 3 de setembre.
Aquest armistici suposava la rendició incondicional i l'establiment d'una
Administració aliada. El país va quedar partit en dos per la línia del front: en el
sud, dominat pels aliats, les tropes de Badoglio van seguir la lluita, però ara en
contra dels alemanys, perquè el mariscal havia declarat oficialment la guerra al III
Reich; al nord, es va reconstruir el Partit Feixista, però amb la nova denominació

34
de Republicà Feixista, i es va crear la República Social Italiana, com a aliat de
Berlín. La caiguda del feixisme va permetre l'aparició de tots els grups polítics que
havien estat hostils a Mussolini. Així van sorgir la Democràcia Cristiana, formada
per diferents sectors d'orientació catòlica; el Partit Socialista d'Unitat Proletària, el
Partit Socialista Italià, el Moviment d'Unitat Proletària i el Partit Comunista italià. A
aquests tres partits es van unir altres fraccions minoritàries, com els liberals, els
republicans, els laboristes… etc. Per a crear un Comitè d'Alliberament Nacional,
que immediatament va animar a la lluita contra el nazisme-feixisme i va fer néixer
la resistència. Després del complet alliberament d'Itàlia, al 1945, en aquest
moment van aflorar a la superfície tots els problemes del país; la lluita política pel
poder, la misèria com a seqüela obligada de la guerra, la desconfiança cap als qui
havien participat en el règim feixista, la forma en què s'havia donat mort a
Mussolini, les tensions habituals entre el nord industrialitzat i el sud agrícola, etc.
La política econòmica va ser l'excusa perquè liberals i demòcrates cristians
abandonessin el Govern, que no va poder arribar al nadal de 1945. L'home
solució seria Alcide De Gasperi, que va unir l'importantíssim suport dels aliats.
Gasperi, va omplir tota una època de la política italiana de la postguerra i va donar
una certa fermesa a Itàlia, va fer possible la doble consulta electoral del 2 de juny
de 1946. En aquesta jornada els italians van acudir a les urnes: Per a determinar
el règim institucional en el qual haurien de viure, Monarquia o República. La
resposta va ser contundent: el 54,3 per 100 de la població es va pronunciar en
favor de la República. La fugida de Roma de Víctor Manuel per l'ocupació dels
alemanys havia estat un factor positiu per a aquesta decisió popular. O bé per a
elegir una Assemblea Constituent. Els vots van donar la victòria a la Democràcia
Cristiana, amb un 35,2 dels vots. Els grans derrotats van ser el Partit d'Acció, els
monàrquics i els republicans. El 10 de febrer de 1947 es va signar la nova
Constitució no va poder ser aprovada fins al 22 de desembre del mateix any.

35
MARC PRÀCTIC

36
IDEA POPULAR DEL NAZISME I EL FEIXISME

L’ OBJECTIU d’aquesta enquesta que he realitzat és conèixer la principal opinió

que té la gent sobre el nazisme i el feixisme. L'opinió d’aquestes dues ideologies
sempre ha set molt contundent i amb forces crítiques cap a elles, per tant vaig
realitzar una sèrie de preguntes per tal de conèixer aquesta opinió popular.

Va haver-hi un total de 62 respostes, un nombre significatiu de persones

amb el qual podré fer un anàlisi intens d’aquesta enquesta.

PREGUNTA 1: QUINA EDAT TENS?

Font pròpia: Respostes enquesta

Farem una passada ràpida per aquesta pregunta ja que és la menys important de
tota l’enquesta, la vaig realitzar per saber i per tenir una mínima idea de l’edat que
té la gent que va respondre la meva enquesta. Hi veiem que el 74,2% de les
persones que va respondre té entre els 16 i els 18 anys, és a dir persones de la
meva edat. En segon lloc amb un 12’9% van respondre persones amb menys de
16 anys, seguits per un 9’7% de persones que tenen entre els 18 i els 20 anys,
per finalitzar i en una petita minoría només el 3’2% de les persones que van
respondre aquesta enquesta tenen més de 20 anys.

37
PREGUNTA 2: TENS UNA MÍNIMA IDEA DE QUÈ ÉS EL NAZISME I EL
FEIXISME?

Font pròpia: Respostes

enquesta

L’objectiu que tenia amb aquesta pregunta era saber el coneixement de les
persones que havien respost aquesta enquesta sobre el tema del qual volia
tractar. La pregunta era simple i la gran majoria de gent que va respondre
l’enquesta (69’4%) sabien què era tant el nazisme com el feixisme, i a un 24’2%
els hi sonava però no sabien ben bé què era, finalment una petita minoria del
6’5% no sabien de què anava la pregunta. Des del meu punt de vista m’esperava
aquests resultats, crec que són dues coses que almenys t’haurien de sonar una
mica i conèixer el més mínim. El nazisme era una ideologia totalitaria de tipus
feixista, que exaltava la superioritat de la raça ària, impulsava l’expansió
d’Alemanya arreu del món i estaven dirigits i liderats pel conegut Adolf Hitler. Per
altra banda el feixisme era un moviment i sistema político-social de la ideologia
totalitària, nacionalista, militarista i antimarxista, sorgit al segle XX.

PREGUNTA 3: CONEIXES L’HOLOCAUST?

Font pròpia: Respostes

enquesta

L’objectiu que tenia amb aquesta pregunta era el de saber si la gent que havia
respost la meva enquesta coneixia una de les massacres més horroroses i

38
terrorífiques comeses pel nazisme com era l’Holocaust, on van morir milions i
milions de jueus. Com era d’esperar més de la meitat de la gent que va votar, amb
un 72’6% van votar que sí que el coneixen mínimament, contra el 27’4% de
persones que no el coneixen.

PREGUNTA 4: SI EL CONEIXES QUÈ EN PENSES D’ELL?

Font pròpia: Respostes

enquesta

L’objectiu que tenia amb aquesta pregunta era saber què pensava la gent que a
l’anterior pregunta havien dit que si que el coneixien, vaig donar 3 opcions a
escollir i una en la qual qui vulgués podia escriure la seva resposta. Les opcions
eren:
a) No va passar o va ser molt exagerat.

b) Va ser una mesura necessària per erradicar i posar fi a un perill per a

la humanitat com eren els jueus.

c) Va ser un acte totalment innecessari i horrorós que va provocar la

mort de milions de persones.

Com m’imaginava i com és obvi amb un clamorós 88’2% la gran majoria de gent
va votar la tercera opció, així que pensen que va ser un acte totalment innecessari
i horrorós que va acabar amb milions de persones, només un 2% dels enquestats
van votar que sí que era una mesura necessària per erradicar al poble jueu, ja
que era molt perillós. A la pregunta d’escriure ningú s’hi va matar gaire i van
respondre tots que no sabien què era ni que tampoc ho coneixien. L’Holocaust
simplement van ser uns anys de persecució al poble jueu, va succeir entre els

39
anys 1941 i 1945, és el genocidi més gran del segle XX i van morir milions de
persones als camps de concentració de forma injusta e innocent.

PREGUNTA 5: QUÈ EN PENSES DE L’ASCENS DEL NAZISME I EL FEIXISME

A PRINCIPIS DEL SEGLE XX?

Font pròpia: Respostes

enquesta

L’objectiu que tenia amb aquesta pregunta era saber l’opinió que tenia la gent
sobre aquestes dues ideologies que van ascendir al poder a principis del segle
XX, les dues opcions que tenien eren:

a) Van suposar un canvi renovador que va trencar amb la idea de que

només es pot ser capitalista o comunista.

a) Van suposar una desgràcia per a la humanitat a causa de les seves

ideologies.

Com m’esperava la gran majoria de gent (86’2%) van votar la opció “b” contra un
13’8% de persones que pensen que el nazisme i el feixisme van suposar un canvi
renovador, moltíssima gent està conscienciada d’aquesta manera i creuen que tot
això va ser una desgràcia, jo també m’hi incloeixo. Les idees que tenien aquestes
dues ideologies eren clares, antisemitisme, racisme, etc… i l’eliminació de tot allò
que no sigui com ells volien o anessin en contra de les seves idees.

40
PREGUNTA 6: QUÈ EN PENSES DEL POBLE JUEU?

Font pròpia: Respostes enquesta

Amb aquesta pregunta volia saber sobretot l’opinió de les persones que havien
votat l’opció “b” feia dos preguntes, ja que potser pensen que el poble jueu era
perillós o que suposava un perill per a la humanitat, potser creuen que la seva
ideologia, cultura i creences no eren correctes i per això mereixien morir. Les
opcions que els hi vaig donar a escollir eren les següents:

a) Va ser un poble poderós, egoísta i cruel i el principal problema de la

història de la humanitat.
b) Va ser un poble innocent que va patir unes conseqüències i patiments
innecessaris.

c) Va ser un poble com qualsevol altre.

Tal i com m’esperava la gran majoria de gent amb un 74’1% van votar l’opció “b” i
pensen que el poble jueu va ser un poble innocent el qual va patir unes
conseqüències i patiments innecessaris. Seguidament i amb una petita minoria
del 15’5% hi ha gent que pensa que va ser un poble com qualsevol altre i
finalment amb un 10’3% hi ha gent que pensa que va ser un poble poderós,
egoísta i cruel i que van suposar un dels problemes més importants a la història
de la humanitat.

41
PREGUNTA 7: CREUS QUE EXISTEIX UNA MÍNIMA RELACIÓ ENTRE EL
NAZISME I EL FEIXISME?

Font pròpia: Respostes enquesta

L’objectiu que tenia fent aquesta pregunta era saber si la gent que havia
enquestat es pensava que existia una mínima relació entre aquestes dues
ideologies, si tenien coses en comú, idees semblants, etc, o per altra banda si es
pensaven que eren ideologies totalment diferents, contraposades i amb idees
diferents. Les dues opcions que els hi vaig donar a escollir van ser:

a) Sí, hi ha una mínima relació.

b) No, són dues ideologies totalment oposades.

Com m’esperava, pràcticament tota la gent enquestada ha votat l’opció “a”, amb
un 94’8% en el qual pensen que existeix una mínima relació entre aquestes dues
ideologies i si que era així, Mussolini i Hitler tenien unes ideologies molt
semblants, de fet eren bons amics i tenien en comú aniquiliar a qualsevol persona
que pensés diferent que ells. Només un 5’2% dels enquestats han votat que no
tenen cap tipus de relació.

42
PREGUNTA 8: CREUS QUE ELS LÍDERS D’AQUESTES IDEOLOGIES
ESTAVEN BÉ PSICOLÒGICAMENT PER ARRIBAR A FER EL QUE VAN FER?

Font pròpia: Respostes enquesta

L’objectiu que tenia amb aquesta pregunta era saber si la gent que havia
enquestat creien que tant Hitler com Mussolini patien d’algun tipus de trastorn
psicològic per arribar a fer el que van fer. Les opcions que els hi vaig donar van
ser dues:

a) Si, eren persones que no tenien cap tipus de problemes mental i

estaven en ordre.

b) No, eren dos bojos amb problemes psicològics i amb algun trastorn.

Tal i com m’esperava la majoria de gent va votar l’opció “b” amb un 71’2% contra
un 38’8% que creuen que eren dues persones amb tot en ordre i sense cap tipus
de trastorn.

PREGUNTA 9: CREIEU QUE PER ARRIBAR AL PUNT EN EL QUAL VAN

ARRIBAR AQUESTES DUES IDEOLOGIES HAVIA D’HAVER-HI UNA
ESTRUCTURA MOLT BEN PENSADA I RECOLZADA?

Font pròpia: Respostes enquesta

43
Amb aquesta pregunta el que volia saber era si la gent enquestada pensaven si
aquestes dues ideologies havien estat recolzades per gran multituds de gent o
només van ser imposades per els dos líders i van tenir que cenyir-se al què
tocava, les opcions eren simples: un si i un no. Veiem que domina el si amb un
76’3% i després el no amb un 23’7%. Obviament això no s’aguantava sol per tant
molta gent tenia aquesta mentalitat i donaven suport a aquests dos personatges.

ESQUEMA COMPARATIU

Font pròpia: Esquema

44
Fent la interpretació d'aquest esquema el primer que veiem i que ens crida
l'atenció és el coeficient intel·lectual que tenen aquests tant Hitler com Mussolini
era molt elevat, els dos per sobre de 130. Això reflecteix que eren dues persones
intel·ligents que sabien perfectament el què volien i tenien clares les seves idees.
Veiem a l'esquema que eren dues persones que van néixer en un nucli familiar
bastant dolent, eren dues persones que es van criar en una família de classe
baixa i d'ençà que eren ben petits van ser sotmesos a pallisses i maltractaments
físics i psicològics per part del seu pare, fets que els van fer créixer amb una sèrie
de trastorns mentals. Els fets que els van fer desenrotllar aquests trastorns
mentals van ser:

- Pare alcohòlic i agressiu = Agressió i violència.

- Família pobre = Enveja per l’aliè.
- Falta d’atenció = Histronisme.
- Insatisfacció personal = Crims de guerra.

Aquests fets viscuts a la seva infantesa i adolescència són el que els van marcar,
podem veure l'agressió i violència reflectida a la persecució dels nazis als jueus i a
l'Holocaust per part de Hitler i per part de Mussolini ho podem veure a la de
centenars de persones que va ordenar matar pel simple fet de pensar diferent que
ell. Que naixessin en una família pobra els hi va generar enveja per l'aliè i per
aquelles persones que ho tenien tot, cosa que els va fer generar una ambició
tremenda per arribar al poder i ser ells el qui ho tinguessin tot. La falta d'atenció i
d'afecte durant la seva vida els hi va fer generar histrionisme, un petit trastorn que
inconscientment fa a la persona molt exagerada, exagerant tot buscant cridar
l'atenció dels altres a qualsevol preu. Els dos van ser secundats pel poble i per
coses semblants, els dos estaven en desacord amb què s'havia signat al Tractat
de Versalles i van prometre que tronarien a fer grans als seus respectius països.
En comú també tenen l'antisemitisme com a principi bàsic i van cometre accions
similars, com la persecució a l'antisemitisme, la liquidació de tot el que s'oposés a
ells, educació i servei militar obligatori.

45
6- Conclusions
El nazisme i el feixisme són dues paraules que ens defineixen dues de les
ideologies més radicals i més importants de la història de la humanitat.
Segurament sempre seran recordades com a dolentes ja que sempre hem estat
conscienciats d’aquesta manera, i sempre ens ho han ensenyat així.

Amb aquest treball de recerca he intentat demostrar que aquestes dues ideologies
en veritat van ser secundades per tot un país i que darrere de les ments dels seus
líders, sempre criticats i titllats de bojos i psicòpates s’amagaven dues persones
amb una gran intel·ligència, trastocats per una sèrie de fets que van viure durant
la seva infantesa i adolescència que els van marcar de per vida i que els dos han
tingut en comú.

En aquest treball de recerca m’he dedicat a investigar sobre la biografia de Hitler i

Mussolini, líders d’aquestes ideologies. He aprofundit en el seu perfil psicològic
per tal d’esbrinar alguna mena de fet, situació o trastorn que van patir a la seva
joventut i els va fer créixer amb certes amb ambicions que els van fer arribar als
extrems que van arribar. Ells realment pensaven que totes les massacres que van
cometre estaven bé? Creien de veritat que aquella era la manera correcta de fer
les coses? Aquestes dues preguntes em vaig fer al meu cap i vaig tractar de
trobar-hi resposta.

Amb el meu esquema comparatiu he conclòs que Hitler i Mussolini tenen diversos
traumes en comú, des de petit van ser dues persones que van néixer i es van
criar en un ambient hostil i amb una família de baixos recursos, sumat en això hi
havia els constants maltractaments físics i psicològics per part del seu pare que
els van generar agressió i violència que la podem veure reflectida en els crims de
guerra i assassinats que van cometre indirectament. La seva situació econòmica
els va fer créixer envejant tot allò que era aliè i la falta d’afecte i atenció de petits
els hi va fer generar problemes com l’histrionisme. Amb els resultats obtinguts a
l’enquesta demostren que la gent té una conscienciació força dolenta respecte a

46
aquestes dues ideologies, ja que des de ben petits ens han ensenyat d’aquesta
manera.

En conclusió, Adolf Hitler i Benito Mussolini van ser dues persones amb una vida
força dura i això els va marcar de per vida, arribant així als extrems que van
arribar.

47
7- WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA
Bellatin, M. (2015). Retrato de Mussolini con Familia. México : Alfaguara.

Bolinaga, I. (2007). Breve Historia del Fascismo. Madrid: Nowtilus.

Collier, R. (2015). Duce Duce: Ascenso y Caida de Benito Mussolini. Madrid:

Acervo, Editorial, S.L., 1987.

Dogliani, P. (2008). El Fascimo de los Italianos. Valencia: Universidad de Valencia.

Ducret, D. (2011). Las Mujeres de los Dictadores. España: Aguilar.

González, Angel. “¿Cómo fue Alemania después de la segunda guerra mundial?”

Etias Visa, 11 December 2019,
https://www.etiasvisa.cl/historia/alemania-en-la-segunda-guerra-mundial/.
Accessed 20 December 2021.

“Adolf Hitler, la historia oculta del tercer Reich - Parte 1.” YouTube, 30 April 2008,
https://www.youtube.com/watch?v=GNla9MwRug8. Accessed 20 December 2021.

“Adolf Hitler, la historia oculta del tercer Reich - Parte 2.” YouTube, 30 April 2008,
https://www.youtube.com/watch?v=LOiy--UddHY. Accessed 20 December 2021.

“Adolf Hitler, la historia oculta del tercer Reich - Parte 3.” YouTube,
https://www.youtube.com/watch?v=5WVRDFSJ8qo. Accessed 20 December
2021.

“Adolf Hitler, la historia oculta del tercer Reich - Parte 5 (FINAL).” YouTube, 30
April 2008, https://www.youtube.com/watch?v=X-1xJHHu7Wg. Accessed 20
December 2021.Arias, J. (2011). La Caída de Mussolini. Barcelona: Planeta.

48
“Adolf Hitler. Biografía.” Biografias y Vidas .com,
http://www.biografiasyvidas.com/monografia/hitler/. Accessed 20 December 2021.

“ADOLF HITLER: UNA MENTE BRILLANTE PERDIDA – Cesáreo

Calzada-Arguello.” Cesáreo Calzada-Arguello, 23 April 2013,
https://cesareocalzadaarguello.wordpress.com/2013/04/23/adolf-hitler-una-mente-
brillante-perdida/. Accessed 20 December 2021.

“elmundo.es - Una universidad de Estados Unidos publica el perfil psicológico de

Adolf Hitler que predijo su suicidio.” El Mundo, 1 April 2005,
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/03/31/sociedad/1112300808.html. Accessed
20 December 2021.

“Italia 1943: de la derrota al desenganche - Eduardo Fungairiño.” Libertad Digital,

27 December 2018,
https://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2018-12-27/eduardo-fungairino-itali
a-1943-de-la-derrota-al-desenganche-86818/ Accessed 20 December 2021.

“La Segunda Guerra Mundial en Europa | Enciclopedia del Holocausto.” Holocaust

Encyclopedia,
https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/world-war-ii-in-europe.
Accessed 20 December 2021.

49
50