ENFRONTAMENTS COLONIALS

Cap a finals del segle XIX (19), les tensions internacionals entre potències van crear el
clima de “pau armada” que anunciava la imminència d’un conflicte.

Alemanya va obrir conflictes entre països europeus. Al 1905 ofereix suport als soldats
del Marroc per que es poguessin enfrontar als francesos, però aquestes inspiracions es
vàren frustrar amb la creació d'un protectorat francoespanyol. Anys després aquest país
va aprofitar una insurreció al Marroc per enviar vaixells de guerra. Regne Unit va fer
costat a França, els alemanys van renunciar al Marroc a canvi d'obtenir més terres de la
seva colònia.

PROPAGANDA I CONTROL D’OPINIÓ

Per mantenir la moral de la població i fomentar l'esforç bèl·lic, els Estats van recórrer a la
propaganda i a les tècniques de màrqueting per primera vegada.

Mitjançant aquesta tècnica, cada bàndol aconseguia mobilitzar l'opinió pública, sovint a
través d'exaltació de la pàtria o a través de l'odi a l'enemic.

Va ser també durant aquest temps que es van manipular i censurar la premsa i els
comunicats militars. (e.g. Tokyo Rose). Els qui s'oposaven a la guerra eren silenciats i
detinguts.

Fons
Després de la rendició japonesa el setembre de 1945, les tropes nord-americanes van
començar a buscar líders militars japonesos i altres que podrien haver comès crims de
guerra. La premsa —de vegades seguint, de vegades colpejant els militars fins a
l'escena— va fer el mateix.
Dos d'aquests periodistes, Henry Brundidge i Clark Lee, van buscar "Tokyo Rose", la
coneguda sirena que va intentar desmoralitzar els soldats i mariners nord-americans
durant la guerra destacant les seves dificultats i sacrificis.

Primers anys de vida

D'Aquino va néixer Ikuko Toguri a Los Angeles el 4 de juliol de 1916. El seu pare, Jun Toguri,
havia vingut als Estats Units des del Japó el 1899. La seva mare va seguir el 1913 i la
família es va instal·lar finalment a Los Angeles.
Durant els seus anys escolars, Ikuko Toguri va utilitzar el primer nom d'Iva.

Cap al Japó
El 5 de juliol de 1941, Toguri va navegar cap al Japó des de San Pedro, Califòrnia, sense
passaport nord-americà. Els anys següents, va donar dues raons per al seu viatge: visitar
una tia malalta i estudiar medicina.
El setembre d'aquell any, Toguri es va presentar davant els Estats Units.

La Zero Hour
El novembre de 1943, se li va demanar a Toguri que es convertís en emissora de Radio
Tokyo al programa Zero Hour. El programa formava part d'una campanya de guerra
psicològica japonesa dissenyada per baixar la moral de les Forces Armades dels Estats
Units. La Zero Hour s'emetia cada dia excepte diumenge, a partir de les 18 h fins a les
19:15, hora de Tòquio. Toguri va participar en la majoria de les emissions entre setmana,
però altres dones es van ocupar de les tasques de cap de setmana.

Després de la Guerra
El setembre de 1945, després que la premsa va informar que D'Aquino era Tokyo Rose,
les autoritats de l'exèrcit dels Estats Units la van arrestar. L'FBI i el Cos de
Contraintel·ligència de l'Exèrcit van dur a terme una àmplia investigació per determinar si
D'Aquino havia comès crims contra els Estats Units. A l'octubre següent, les autoritats
van decidir que les proves conegudes aleshores no mereixen ser processades i va ser
posada en llibertat.
Abans que s'acabés l'any, D'Aquino va tornar a demanar un passaport nord-americà. Els
grups de veterans nord-americans i el destacat locutor Walter Winchell es van
assabentar d'això i es van indignar perquè la dona que consideraven "Tokyo Rose"
volgués tornar a aquest país. Van exigir que la dona que consideraven traïdora fos
detinguda i jutjada, no acollida de nou.
El Judici
El judici de D'Aquino va començar el 5 de juliol de 1949, un dia després del seu 33è
aniversari. El 29 de setembre de 1949, el jurat la va declarar culpable d'un dels fets de
l'acusació. El jurat va decidir que:
"... un dia d'octubre de 1944, la data exacta desconeguda pels Grans Jurats, va dir
l'acusat, a Tòquio, Japó, en un estudi de radiodifusió de la Broadcasting Corporation of
Japan, va parlar per un micròfon sobre la pèrdua de vaixells".

AXIS SALLY
Axis Sally era el sobrenom genèric donat a les personalitats de la ràdio femenina que
emetien propaganda en anglès en nom de les potències de l'Eix europees durant la
Segona Guerra Mundial. Aquests inclouen:

- Mildred Gillars, una alemany-americana que emetia per a Alemanya.

Va ser "la primera dona de la història dels Estats Units que va ser
condemnada per traïció" pels Estats Units i "el 8 de març de 1949 va ser
condemnada a deu a trenta anys de presó".
- Rita Zucca, una italoamericana que va emetre per a Itàlia.
En els seus programes de ràdio, les dues personalitats de l'Axis Sally
normalment alternaven entre música swing i missatges de propaganda
dirigits a les tropes nord-americanes. Aquests missatges posarien èmfasi
en el valor de la rendició, avivarien el temor que les dones i les amigues
dels soldats els estaven enganyant i assenyalarien que les potències de
l'Eix coneixien la seva ubicació. Els soldats nord-americans van escoltar
les emissions de Gillars per a la música entretinguda tot i que els seus
intents de propaganda els semblaven "riallers".

TSARS
Començament del s.XX, Rússia cau sota l'Imperi Tsars. L'economia i les estructures
socials eren les més endarrerides d'Europa . Destaquen l'agricultura, però els pagesos
vivien amb unes condicions miserables. Va començar la la industralització amb un ampli
proletariat industrial.
Al 1898, es fundà el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. El sector majoritari del partit ,
bolxevic va ser liderat per Lenin, partidari de la Revolució. Aquest partit va augmentar les
inquietuts dels obrers, pagesos i soldats. Els opositors van tenir oportunitat d'enderrocar

POBLACIÓ I ECONOMIA
[...Ainara…]
En canvi, E.E.U.U, van ser beneficiats per la guerra i l'economia va ser líder a les finances
mundials. El producte nacional brut es va doblar i va sorgir la moneda que tots
coneixem, el dòlar.

TEMA 8
[small explanation]

L’ECONOMIA D’ALEMANYA A LA POSTGUERRA

Els problemes econòmics van ser especialment greus per a Alemanya, que no podia
pagar les reparacions de guerra exigides pel Tractat de Versalles. Aquesta situació va
provocar una gran inflació, la pèrdua de valor del marc, un gran augment de l'atur i un
vertiginós descens del nivell de vida.

Tot i que a mitjans anys vint la situació econòmica europea va començar a millorar, la
crisi econòmica desencadenada el 1929 va tornar a conduir Alemanya a una situació de
dificultats econòmiques greus que va incentivar l'apogeu del nacionalisme i l'ascens de
Hitler al poder.

NEW DEAL
El president F.D.Roosevelt va aplicar el New Deal a EEUU, per recuperar diners.
Destuien excedents agrícoles.
Es va crear per:
 Ajudar a empreses amb dificultats i crear empreses públiques.

Contolar banca per facilitar préstecs amb el menor preu possible

Impuls a fer obres públiques per fer front a l'atur.

Augment de salaris i reducció de jornada laboral 40 hores setmanals.

L’ASCENS DEL FEIXISME

En aquesta situació de crisi va aparèixer la figura de Benito Mussolini, que, el 1919,
va crear els Fasci de combat, grups paramilitars uniformats amb camises negres,
amb els quals pretenia frenar l'auge del moviment obrer, a còpia d'atacar
violentament els sindicats obrers i els seus líders.

El 1921, els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es

presentava com el recurs més eficaç per aturar els moviments revolucionaris a
Itàlia. El seu programa es basava en la construcció d'un Estat fort, que garantís la
propietat privada, i en una política exterior expansionista.

El nou partit va gaudir del suport de la petita burgesia, del finançament dels grans
propietaris agrícoles i industrials i de la tolerància de l'Església catòlica i del
monarca mateix , Víctor Manuel III.

En les eleccions del 1922, el Partit Feixista només va aconseguir 22 diputats en un

Parlament de 500. Però aquell mateix any, denunciant la incapacitat del govern
per mantenir l'ordre en la vaga general dels sindicats socialistes i anarquistes,
Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern. Per mostrar la seva força va
organitzar una Marxa sobre Roma, acompanyat per 300 000 camises negres. A
l'octubre, el monarca, pressionat per les forces conservadores, el va nomenar cap
del govern.
Programa del partit feixista
● La nació és un organisme que agrupa totes les generacions passades, presents i
futures, la síntesi dels valors materials i espirituals de la raça.
● Els poders del Parlament han de ser limitats (…).
● Itàlia ha de complir el seu paper de baluard de la civilització llatina al Mediterrani
(…).
● El feixisme reconeix la propietat privada, que és un dret i un deure (…). Es
prohibirà la vaga en els serveis públics.
● Programa del Partit Nacional Feixista, 1921.

Els principis ideològics del feixisme

Entre el 1922 i el 1924, Benito Mussolini va dur a terme un procés de restricció de
les llibertats i de persecució dels seus adversaris (socialistes, comunistes i
democratacristians), però va mantenir la ficció d'un règim parlamentari.

Després de les eleccions del 1924, que va guanyar gràcies a la violència exercida
envers els seus oponents, Mussolini va anunciar la instauració d'un règim
autoritari.

L'Estat i el Partit Nacional Feixista van quedar totalment identificats en un règim

en el qual Mussolini es va atribuir plens poders. Els partits polítics van ser
prohibits, els seus líders, perseguits i empresonats, i el Parlament, substituït per la
Cambra dels Fasci.

Benito Mussolini
De família humil, educat per religiosos, va ser mestre de professió. Es va afiliar al Partit
Socialista Italià (PSI). El 1914 es va declarar favorable a la guerra i es va separar dels
antics companys socialistes. El seu discurs ideològic era una barreja confusa de
radicalisme social i nacionalisme exacerbat.

A més a més, les vagues van ser prohibides, i els sindicats, substituïts per un sistema de
corporacions per oficis, que englobaven representants dels obrers, dels patrons i de
l'Estat. També controlava l'economia, defensava una política econòmica autàrquica que
aspirava a l'autosuficiència i donava suport a les empreses privades, amb comandes
militars i fortes subvencions.

La simbologia feixista
El feixisme italià va voler emular les glòries de la Roma imperial. Així, el terme "feixisme"
deriva de la paraula italiana fascio, que es refereix al símbol format per un feix de vares
(bastons) envoltant una destral. Aquest emblema ja s'utilitzava a la Roma antiga, i
representava l'autoritat.

Mussolini es va fer anomenar Duce, que significa "guia", "conductor", i que era la
denominació dels cabdills militars romans. La mateixa salutació, amb el braç aixecat,
també es feia servir a la Roma antiga.

Característiques del feixisme

● Exaltació de l'Estat per damunt de l'individu.
● Nacionalisme agressiu que aspirava a l'expansió territorial. Racisme i persecució
de les minories.
● Rebuig del liberalisme i de la democràcia. Anticomunisme. Estat autoritari.
● Intervencionisme de l'Estat en l'economia.
● Culte al líder carismàtic. Obediència cega.
● Legitimació de la violència i culte al militarisme.

L’ARRIBADA DE HITLER AL PODER

• Hitler va seduir molts alemanys amb la promesa d'ordre social i treball i atribuint la
culpa de la crisi als de- mòcrates, als jueus i als comunistes.
• La crisi del 1929 va afectar la població alemanya i el malestar social va afavorir els
partits extremistes. En les eleccions del 1932, els nazis van aconseguir 13 milions de vots
i Hitler va ser nomenat canceller.
L’ARRIBADA DE STALIN AL PODER
Lenin, l'indiscutible líder de la revolució, va morir el 1924, en un moment en què es
debatia quin era el millor camí per consolidar la revolució.
Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit, en especial Trotski i Stalin. El
primer considerava que era necessari exportar la revolució i provocar-la en altres països.
El segon proposava la "construcció del socialisme en un sol país", mitjançant la
transformació de l'URSS en una gran potència que fos el bressol de les futures
revolucions.

Stalin, que s'havia convertit en secretari general del PCUS, es va fer l'amo de la situació a
partir del 1927 i es va convertir en el principal dirigent de l'URSS. Trotski, el seu rival, es va
exiliar i el 1940 va ser assassinat per ordre del mateix Stalin.

LA DICTADURA ESTALINISTA
Stalin va imposar la ideologia comunista al conjunt de la societat. Per això va exercir una
dictadura personal (estalinisme). Controlava directament el PCUS y a través del partit,
tots els órgans de l'Estat

Per acabar amb tota oposició i dissidénda, va exercir una gran repressió i va imposar el
terror. Feia empresonar o executar els opositors polítics (processos de Moscou,
1936-1938) i els pagesos propietaris (kulaks) contraris a la col-lectivització, o els
deportava a camps de treballs forgats (gulag).